El Blog de Mario Prades i Quimet Curull

El Blog de Mario Prades i Quimet Curull

miércoles, 24 de noviembre de 2010

El Temps passa Un altre Nota d'Avis


La Informàtica i nosaltres no ens portem res bé i això es nota quan li demanes a l'ordinador que faci alguna cosa i ell fa el contrari. És clar que un entès diria que el que falla és el factor humà. En fi. Solsament es semàntica.
 

Tot aquest preàmbul per dir-vos que el programa corresponent al 25 de novembre de 2010 està "penjat" del blog, però el trobareu abaix, darrere del de la passada setmana, no sabem per què, però ha anat a parar ahi i no sabem la raó.

Coses de la tècnica i les ciències que avancen que és una barbaritat, com deia la sarsuela. Disculpeu el trencaclosques. La propera setmana procurarem que no passi i si passa haurem de començar a consultar amb els entensos.
 

Si és que quan no estem ficant la pota ... es perque l'estem canviem de lloc.

Quimet i Mario

Els Tronats

miércoles, 17 de noviembre de 2010

El temps Passa programa 18-11-2010


                                                 Actuació de Tony Amb Grup a les passades
                                                 Feste de Santa Tecla,  a Tarragona.  El día 22 
                                                 de setembre d´aquest any.  Quimet  Curull es
                                                 el   de   l'esquerra,   aixó   si,   com   sempre...
                                                 Sentat i guardant la compostura!


Quimet Curull i Mario Prades tenen avui una bona polèmica. Hi ha qui afirma que Telstar és un aparell per mesurar coses elèctriques i es remeten a que el diccionari u diu així si be no l'escriuen igual. Segur que s’equivoquen i es tracta d’un satèl.lit llençat a l’espai, diuen uns altres. Nosaltres estem convençuts que tot aixó no és totalment cert. Los Telstars van ser un grup de música, entre instrumental i cantada i per mostra us portem un botó.

Comença El Temps Passa ... i la música queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre.

Los Telstars - Triana Morena

Eren LUIS CERÓN, MIGUEL PORTA, JUAN JOSÉ VÁZQUEZ i LEONARDO MARTÍN. Alguns d'ells venien d'un grup anomenat LOS VOLTORS. Funcionaren de 1965 fins finals de la dècada. El 1966 Luis Cerón va marxar per tocar a l'Orquestra de Silvana Velasco i allò va marcar el principi del final. El tema que escoltem per obrir El Temps Passa ... i la música queda, és de 1967 i s'incloïa en un EP publicat per Belter on també trobàvem "Guantanamera", "Incendio en Rio" i "Recuerdos de Andalucía". En aquest disc eren cinc, però no sabem el nom del cinquè en joc.


Los Flaps – Washington Square

Van ser una banda amb entitat pròpia i també grup d'acompanyament de molts solistes. El tema estava en un EP publicat per RCA-Victor el 1964. El grup eren 4 bons instrumentistes, estudiants d'enginyeria aeronàutica. La primera formació estava integrada per José Antonio Álvarez Alija a la bateria, Manolo Díaz-Pallarés a la guitarra rítmica, Juan Antonio González "Ñique" al baix i Álvaro Yébenes a la guitarra solista. Funcionaren del 1964 al 1965, a la fi del 64 Álvaro i Juan Antonio van deixar el grup i van formar Los Continentales per més tard incorporar-se a Los Canarios, mentres José Antonio i Manolo van continuar amb Los Flaps incorporant a Julián Sacristán a la guitarra solista i Alberto Nuevo al baix . Encara van haver més canvis o això que amb el nom del grup només van gravar dos EP's. Julián Sacristán va ser membre de Los Flecos, Manuel Díaz Pallarés es va incorporar a Los Polaris, Luis Baizán va ser component de Los Pasos i Alberto Nuevo va ser fundador de Los Camperos.


Edward y Los Windys – No sabes bailar

Estava dins d'un EP editat pel segell Fontana el 1964. Formaven part de dos tunes fins que van decidir formar un conjunt. L'integraven el cantant Eduardo López-Huertas, Francisco Guàrdia a la bateria, al costat dels germans Carlos Sánchez Medina que era el guitarra, al contrabaix Fermín Sánchez Medina, Álvaro Sánchez Medina tocant trompeta, guitarra i banjo i Javier Sánchez Medina al piano. Miguel Quirós es fa càrrec del saxo i el clarinet quan Álvaro va marxar a Madrid per estudiar Enginyeria, també es va incorporar Pepín Martin Vivaldi "El Briegas" a la guitarra. Acompanyaren a Rocío Durcal en una sèrie d'actuacions per promocionar el seu primer film "Canción de Juventud". Eren de Granada i van gravar quatre EP's entre 1963 i 1964 i després diversos singles. La formació definitiva va ser Eduardo (cantant), Fermín (piano), Juan Castro (guitarra), Miguel Quiros (saxo i clarinet), Pepe Pérez (baix i veu) i Manuel Gaspa Morales (bateria). El 1969 Eduardo abandona el grup per formar 7 NOSOTRAS Y ELLOS mentre que LOS WINDYS van seguir actuant fins a finals dels 70.Vaixa un embolic de noms i instruments.


Tony Ronald y sus Kroners – Russian spy and I

Aquí aquest tema es va conèixer com "L'espia rus" i estava en un EP publicat per la multinacional EMI-La voz de su Amo i el tema era dels The Hunters i en la seva versió original va arribar al número 3. Els Kroners que acompanyaven Tony Ronald van ser sempre bons músics i entre els Kroners van estar Max Sunyer i Santi Picó. El veritable nom de Tony és Siegfried Andre Den Boer Kramer i va néixer a Holanda el 1945. Va gravar com a solista i després va crear el duet Tony and Charley. L'èxit popular li va arribar ja als 70 gràcies a les seves cançons més “pachangueras”, però també les que millor es van vendre, com "Help" que Quimet sempre s'ha negat a tocar, "Angelina", " Dejaré la llave de mi puerta", etc.


                                        Tony Ronald en una actuació.  (Foto Mario Prades)

Los Z-66 – Despierta el amor

Va ser el gran èxit en la carrera dels britànics Edison Lighthouse, la banda liderada pel cantant Tony Burrows i que ells van titular "Love Grows (Where My Rosemary Goes)". Es va publicar el 1970 i aquí la versionen els Z-66, banda mallorquina liderada per Llorens Roselló Horrach que quan va començar com a solista poc després, va passar a anomenar-se Lorenzo Santamaría. Els Zeta, com sels coneixia, es van formar en 1966. Eren Vicenç Caldentey (guitarra), Pedro Brunet (saxo), Leopoldo González (baix) i Tito a la bateria. Més tard se'ls va unir el cantant Llorenç Santamaria que venia de Los Bríos, després d'un concert al Whiskey a Go-Go de Palma. Finalment i després de canvis, eren Lorenzo, Manolo Mari, Manolo Ness, José Noguera i Vicenç Caldentey. El single amb "Despierta el amor" va ser l'últim d'aquest fantàstic grup ja que es van desfé.

 Mágicos 60 amb Llorenç, Jeannette, Micky i Tony Ronald

Los Angeles – Oho, Aha

També eren de Granada i van començar sent Los Ángeles Azules i quan va marxar el cantant Julián Granados van haber-hi canvis a la formació i es van reconvertir a Los Ángeles. Van ser el millor grup vocal del pop espanyol dels seixanta, perllongant la seva carrera en els setanta, fins a les morts de Poncho González i José Luis Avellaneda en accident de trànsit el 26 de setembre de 1976, Carlos va quedar ferit de gravetat. Carlos i Agustín al costat del fill de Poncho van reprendre la banda en els 90. L'any 2007 l'Ajuntament de Granada va imposar a Los Angeles la medalla de plata al "Mèrit per la Ciutat". Tot i gravar molts singles, només van arribar a publicar dos LP's. Això si, van participar en dues pel.lícules "Un, dos, tres al escondite inglés" d'Iván Zulueta el 1969 i "A 45 revoluciones por minuto" de Pedro Lazaga en el 70.



Los Mitos – Es muy fácil

Liderats pel cantant Tony Landa que després va tenir una important carrera com a solista, aquest va ser el gran èxit en la història del grup bilbaí. Tot i que van tenir temes molt interessants, aquest és gairebé l'únic pel qual avui se'ls recorda. Va ser publicat per Hispavox el 1969. Van començar el 1966 amb el nom de Los Famélicos i canviar a Los Mitos. El 8 abril 1968 van realitzar la seva presentació oficial. Quan Tony els va deixar ells encara van seguir uns anys. Per cert, estan de nou a la carretera i l'integren ara el bateria Francisco García i el baixista Oscar Matía de la primera etapa. De la segona queda el cantant que va substituir Tony, Fernando Brosed i el teclista Federico Artillas que va fer el mateix amb Carlos Zubiaga. L'última incorporació és el guitarra Iñaki Egaña, que va ser component de Los Buenos i Barrabás.





Los Mismos – Voy a pintar las paredes con tu nombre

Us portem aquest tema no per la interpretació de Los Mismos, que quan van començar es deien Los Jolys. L'escoltem a El Temps passa ... i la música queda, perquè va ser una composició d'un gran músic argentí Joe Borsani. José Luis Borsani Selva, músic, productor, compositor, cantant i actor, va néixer el 1945 a Florencio Varela, població argentina propera a Buenos Aires. Va començar component per Palito Ortega i Sandro i el tema que escoltem va ser gravat originalment pel grup argentí Los Tios Queridos. Casat amb la cantant Maria Teresa Campilongo, ja a Espanya van crear Rubi i Los Casinos amb un gran hit "Yo tenía un novio que tocaba en un conjunto beat" composat també per ell. Era una excel.lent persona que em va presentar un amic comú Mikel Barsa. Va morir a la seva casa madrilenya del barri La Latina, el 8 de juny de 2003. Va ser trobat pel seu germà amb signes evidents de violència i es va jutjar que havia estat assassinat. Els agents que es van desplaçar al lloc van comprovar que Borsani tenia una samarreta enrotllada al coll i que el pis "estava regirat".

                                                      CD de Joe Borsani que els anys 90
                                                      va edità Barsa Promociones


SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Comencem avui amb aquest tema inclòs al disc per promocionar La Ovella Negra, un conegut local de Barcelona, al carrer Sitjas, entrant a les Rambles barcelonines des de la plaça de Catalunya a la dreta i a l'esquerra. Mario teia una cosina que vivia just a sobre del establiment d'oci i sarao.

Jordi Pérez & Josep Solá Orquestra – Sabessis

És de 1967 i l'EP que va publicar Columbia es va titular "Com neix una cançó a L'Ovella Negra". Va ser una col.laboració entre el propietari del pub, el guitarrista Jordi Pérez i el Mestre Solà, una peça plena de tocs jazzístics on es nota la mà del Solà, l'home que va fer possible el primer disc de pop en català de la història, el de les Germanes Serrano. Jordi Pérez va ser un gran guitarrista de jazz que va tocar als anys 50 en un grup que es deia El Lirio Campestre. Més tard va formar part del Quartet Be-bop (1950-54) amb en Tete Montoliu al piano, Ramon de Larrocha (germà de la pianista clàssica) al contrabaix i Juli Ribera a la batería. A mitjans dels anys 60 va obrir L'Ovella Negra, una taverna-pub que no sabem si encara romandrà oberta al carrer Sitjas de Barcelona. Els acompanya al piano el mestre Francesc Burrull.




Augusto Algueró & His Orchestra – La balada de Bonnie and Clyde

Tot un clàssic del pop dels seixanta és el que interpreta el gran compositor i pianista català al costat de la seva orquestra. Com a compositor i director Augusto Algueró, ha estat present en festivals com els de la OTI i Eurovisió en diverses ocasions. Es va casar amb Carmen Sevilla i més tard va arribar el divorci. Va néixer a Barcelona, el 23 de febrer de 1934. El tema estava recollit en un LP publicat el 1968 amb el títol genèric "Sounds spectacular", on Algueró fa lluir a l'orquestra com comprovareu escoltant El Temps Passa ... i la música queda.


The Lou Bennet Quartet – Sister Sadie

Una altra peça plena de jazz d'aquest extraordinari organista de color inclosa en el seu primer LP "Amen" editat el 1960.
 
                                                    Lou Bennett en concert al club de jazz Keyboard de Reus, 
                                                    era  un   bon  amic del  seu   propietari,  el  Jaume  en  pau
                                                    descansi. (Foto Mario Prades)

Ens servirà per parlar d'un tema que deixem pendent la passada setmana, els tebeos de Hazañas Bélicas i del gran Boixcar.

H A Z A Ñ A S   B É L I C A S


Guillermo Sánchez Boix néix a Barcelona el 1917 i va morir el 1960. Dibuixant i guionista, signava com Boixcar les seves historietes. Va començar als anys quaranta amb "El caballero negro" (1945), "El puma" (1946) i "La vuelta al mundo de Los Chicos" (1948). A la Guerra Civil, Boixcar va lluitar a favor de la República i en el seu exili francès, va ser internat en un camp de concentració nazi.



El seu gran èxit va ser la col.lecció "Hazañas Bélicas" (1 ª sèrie al 1948 i la 2 ª sèrie al 1950, publicat per l’Editorial Toray) que recordava els recents esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, esforçant-se a destacar els valors humans que afloren en l'individu a causa de les situacions desesperades que provoquen els conflictes armats. Els tebeos a la segona temporada costaben 5 pesetes i habien especials que sortien per Nadal i les vacançes. Els Especials o Almanaques eren molt mes groxuts i costaben 10 pesetes.

 

D'ell van sortir el que avui a TV anomenaríem spin-off, els còmics "Johnny Comando" i "Sargento Gorila". El 1955, va inicià "El mundo Futuro", una sèrie de ciència ficció.

 
La línia entre bons i dolents queda moltes vegades difusa. Però si cal destacar que quan els protagonistes de la historieta eren alemanys, els "dolents" sempre eren russos comunistes, La veritat és que jo no recordo cap en la qual els alemanys triomfessin sobre els ejercits dels aliats del front occidental.

Ara be, tot i que la col.lecció Hazañas Bélicas relatava històries emmarcades en la 2 ª Guerra Mundial, també es podien trobar conflictes mol mes contemporanis com la Guerra de Corea, el conflicte d'Indoxina, la guerra a Israel, etc. la Guerra Civil Espanyola, però, no va ser mai protagonista, suposo a causa de la fèrria censura de l'època que mantenia les tisores amenaçant a les editorials contínuament.

Hazañas Bélicas va començar amb una sèrie de 29 números el 1948 a la qual va continuar una segona el 1950 que va ser la que realment va donar fama a la col.lecció, figurant pocs mesos després entre els còmics més venuts d'Espanya. A punt de morir, Boixcar va deixar la col.lecció en mans del seu germà Juan Sánchez Boix i altres autors, entre els quals destacarien Longarón, Vicente Farrés, Alan Doyer i Pagès.

Bons guions i diàlegs interessants, es recolzaven en una gran qualitat de dibuix, en blanc i negre i amb trames i fons puntejats realitzats pel mateix dibuixant i sobretot destaca el treball de documentació previ, especialment en els tancs, vaixells i avions, així com les armes i uniformes. La veritat és que hi havia una gran diferència de qualitat entre el treball de Boixcar i els altres dibuixants d’aquest tebeos i aquesta diferència es va accentuar després de que es produis la mort del dibuxant barceloní.


Un altre aspecte important d'aquesta col.lecció eren les portades. Algunes d'elles van ser dibuixades per Cortiella, un gran autor que paral.lelament va dibuixar tapes per a les caixes dels ninots d'acció Madelmans que tan famososo van ser.

El seu gran enemic pel que fa a vendes als quioscos de l'època, va ser "Relatos de Guerra" (Editorial Ferma) que seguia la mateixa tònica, tot i que "Hazañas Bélicas" era allargat en un format similar al "Capitán Trueno", "El Jabato","Mary Noticias", etc. "Relatos de Guerra" diferia ja que era vertical mantenint un format tipus llibre, però enquadernat a l'americana.


Mario Prades


Ara, amb la nostra promesa complerta, seguim amb El Temps Passa... i la música queda.

Els Dracs – No contesta ningú

Tornen Els Dracs a El temps Passa ... i la música queda, per oferir-nos en aquesta ocasió una composició dels quatre peluts de Liverpool, els Beatles. El va publicar el segell Concentric i el grup Els Dracs eren sis components. Recordar, com també vam dir en programes anteriors que el conjunt va gravar en castellà fent-se dir Los Dracs.


Lone Star – La casa del sol naciente

És possiblement la millor versió feta al país del tema tradicional del folk americà recuperat per al R & B per l'organista britànic Alan Price, creador i líder de The Animals fins que els va deixar per disparitat de criteris amb Eric Burdon. Moltes vegades hem parlat dels carnets sindicals que feien falta per poder realitzar actuacions ... i cobrar que en el fons era important. Normalment es treballava amb el carnet vermell que subministrava el sindicat vertical després de passar una prova. Permetia fer "atracció", però el bo era el "Blanc" i aquest només el donaven després de passar pel conservatori. Un dels pocs grups que els seus quatre components disposaven de carnet blanc eren Lone Star: Pere Gené, Joan Miró (que era de Tarragona), Rafa de la Vega i Enrique López. Quimet te molt a dir sobre aquets carnets vermells dels que parlabem. Ell es va examinar a Tarragona i sembla ser que va passar la proba, va pagar... i ancara espera que l'hi envien el "susodicho" carnet. Es que Correos cada dia va pitxor. Per cert que la portada d'aquest EP sempre l'hem trobat fracament horrible.


José Luis y su guitarra – Gibraltar español

Una de les obsessions del Siscu, al costat del "Marruecos español", va ser el Peñón de Gibraltar. Ell volia el "Peñón", el desitjava i molt. Tan que José Luís que es va fer popular amb el seu "Mariquita" el 1958, va gravar aquest tema "Gibraltar espanyol", i després de treure el single, el 1966, una de les seves primeres aparicions en publicar va ser en la festa del Palau del Pardo, per a la "Gran Família" i els seus amics. Suposo que al Paco i a la Carmen Collares, amb la resta de la tropa, se'ls queia la bava escoltant les reivindicacions sobre el Peñón que feia José Luis, amb la seva guitarra, és clar. El seu nom complet era José Luis Martínez Gordo i va néixa a Jaén. La veritat és que atenent-nos a la història, aquesta reclamació no va servir de res i això que el que argumenta en el text era totalment cert. José Luis també va trevallar al cinema, entre les pel.licules que va fer es troba "Pasa la Tuna".


Los Brincos – Como un sogno

És tota una curiositat, Los Brincos i la seva cançó "Como un sueño" versionada l'italià, cosa que feien bastant. Los Brincos van cantar també en francès, anglès i algun altre idioma allunyat del de Cervantes. Es trobava recollit en un single que va publicar a Itàlia el segell Zafiro. Originalment i en llengua castellana es trobaba al mateix EP on es recollia "Nila", "Flamenco" i "Bye bye chiquilla". Van ser produïts per Marivy Callejo.


Rita Pavone – Corazón

La menuda i pigada italiana plena de trepidant canya vocal va gravar en moltes ocasions les seves cançons en espanyol. També ho va fer en català i en El temps Passa ... i la música queda ja hem escoltat algunes d'aquestes versions. Aquest és un dels seus grans èxits, publicat el 1963. Rita va néixer a Torí, el 23 d'agost de 1945 i es va casar amb el seu descobridor, el cantant, productor i manager Teddy Reno. Per cert, Rita posseïa un timbre de veu tan alt i agut que era el malson de tots els tècnics de so que havien de treballar en els seus enregistraments. Os incluim la portada del disc "Rita catalana" perque al Quimet sempre li fa molta grasia aixó de la barretina, el porró i sobre tot la butifarra. Per cert, hem dit "Porró" acentuant l'última O, no ens confunguem i acabem la festa en pau.



Adamo –Un mechón de tu cabello

Va ser el rei dels guateques, tots esperàvem les cançons de Salvatore Adamo per poder "Arrambar l’api" i ell no defraudava quasi mai. Va ser el cantant melòdic més important dels seixanta. Però no era francès, ni tan sols belga, va néixer a Sicília, Itàlia, l'1 de novembre de 1943 i amb aquesta bella cançó plena de malenconia i amor, arriba el moment de "Fotre el camp", per tant i des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre per ara s'acaba El Temps Passa ... i la música queda, amb Lo Quimet i Lo Mario. La setmana que ve portarem més música, anuncis que avui no els hem posat i moltes anècdotes.



A reveure.


Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa

El Temps Passa programa 25-11-2010

El  director de cinema Antoni Ribas agraeix la placa rebuda com homenatge
a la seva tasca a favor  del cinema català,  a la  Fira Internacional  del Disc i 
Cinema  de  Col.leccionisme  de  Tàrrega,  al seu costan  Mario Prades i  un 
regidor del Ajuntament de la ciutat

Avui Quimet m'ha arribat esvalotat i és que ha posat l’ull sobre la llista de cançons programades per a El Temps Passa d'avui i només de veure els títols ja té “el cuerpo serrano”. Sempre que no comenci a ballar per sobre de les taules ... Bé saludant el personal i obrin la paradeta comença El Temps Passa ... i la música queda, des de la sintonia d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre per tot el Baix Gaia i tots els amics i amigues que ens escolten mitjançant Internet o descarregant els programes des del nostre blog o des de la pàgina web d'Altafulla Ràdio.

I comencem bridant amb cava... català, es clar.

Golden Quarter – Chin Chin

Es va publicar en un EP de 1964 i poc o gens us podem dir del grup Golden Quarter, llevat que “peten” molt bé. Tot i això de dir.se Quarter eren 5 components i el disc el va editar el segell barceloní Vergara que es trobaba al Passeig de Sant Joan, una mica mes amunt de la Diagonal i el monument a Mossen Cinto. Ara sona a El Temps Passa ... i la música queda. Això si, os podem dir un altre cosa: La cançó no era d’ells, va ser un dels grans èxits del cantant francès Richard Anthony.



Rocking Boys – Con tu amor

Es van formar a La Línea de la Concepción a finals dels anys 50. Van ser una de les millors bandes andaluses del principi de la dècada i també són un dels primers grups espanyols en sortir a l'estranger (Portugal, sud de França i el Marroc) i van tocar moltes vegades a Madrid i Barcelona. Inicialment eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i veu solista, però amb la mili a sobre es van produir canvis inevitables. Entre la gent que va ser membre del grup es troben Rafa (òrgan), que venia de The Brisk i després tocaria amb l'Orquestra Mondragón, Hans (bateria) que va tocar amb Los Mitos i José Luis Tejada (cantant) que posteriorment militaria en Barrabás. El seu primer disc va ser "Twist Sensacional" que ja l'hem escoltat. Aquesta cançó que escoltem estava inclosa en l'EP, publicat per Belter "Twist a Sevilla", una composició de M. Salina i es va editar l'any 1962.



Los Rocking Boys, rock espanyol des de el Sur

Los Calíope – Joven enamorada.

Grup amb noia, Los Calíope eren un quartet de València liderats per Maria Elvira i tres joves més dels que no sabem el nom. Van fitxar per Discophon, conjuntament amb Los Milos, la banda de Bruno Lomas i a finals de l'estiu de 1960 van editar el seu únic disc, al mateix temps que es va publicar el primer de Los Milos però no van tornar a gravar més. La cançó és una versió del "A teenager in love" dels novaiorquesos Dion & The Belmonts, la banda liderada per Dion de Mutti que quan la va gravar només tenia 17 anys. Va ser composta per Doc Pomus.

Dion & The Belmonts son el que van gravar originalmente la cançó

Tony & Charley – Bailando Rock Twist

Tony Ronald, de veritable nom Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixer a Holanda. Va començar gravant en solitari per després crear el seu primer duo, Kroner's Duo amb un basc anomenat José Luís Bolívar. El 1961 amb el també holandès Charley Kurt van crear Tony & Charley. Van gravar tres discos amb La Voz de su Amo però després "diferències musicals" acabaren amb aquesta unió. Tony volia fer música pop i rock, mentre que Charley preferia fer balls. Tots dos van tenir raó. Charley i el seu germà Johnny van muntà Johnny & Charley i van crear "La yenka" el 1965. Tony es va llançar en solitari acompanyat pels Kroners. "Bailando rock twist" és de 1962.

                                  

Una foto molt curiosa, Tony Ronald fen la "mili"

Los Milos – Pitágoras

Tota una lliçó de matemàtiques és la que ens porten aquest tercet valencià dels que abans parlàvem. Eren Emilio Baldoví que els va deixar i va emprendre carrera en solitari, amb molt èxit, sota el nom artístic de Bruno Lomas, al costat de Salvador Blesa guitarra solista i tercera veu i Vicente Castelló guitarra acústica i segona veu. Van començar el 1959 i inicialment havia un quart component que va marxar perquè creia que la música havia de ser només reivindicativa, es deia Ramon Peleguero Sanchís i era de Xàtiva, del carrer Blanc. Es tracta del cantautor Raimon. El tema es trobava en un EP publicat el 1961. Quan Bruno Lomas s’en va anar i Vicente i Pascual Olives van crear Los Top-Són que més tard es reconvertiren en Los Huracanes.



La revista Cambio 16 va publicà una col lecció de CD's entre
els  quals  estava  aquest  que  recollia  una mostra  del  rock 
espanyol   dels   60   i   en   aquesta  mostra   no  podia   faltar 
"Pitàgoras" de Los Milos.

 
Quan Emilio Baldoví va començà en solitario
va passà a ser Bruno Lomas

Los Llopis – Estremécete

Euro per en Quimet que el reclama ja que ell ha tocat moltes vegades aquesta cançó. Los Llopis es van crear a Cuba el 1951 i inicialment es van cridar Cuarteto Llopis-Dulzaides, quan el músic Ñico Rojas va presentar als Germans Llopis (Frank i Nolo) el pianista Felipe Dulzaides. Amb el Rock and Roll, els turistes nord-americans a Cuba van començar a demanar que toquessin peces amb aquest ritme i van sorgir els primers rockers a l’illa. Orquestres com la dels Hermanos Castro, Orquesta Aragón o la Sonora Matancera inclouren rock and rol, aixó si, molt orquestrat i amb caire caribeny. Però Los Llopis van ser els primers que van gravar rock and roll en espanyol prenent com a referència a Bill Haley. Més tard es van traslladar a Mèxic i després es van venir a Espanya, encara que la casa de discos els va voler canviar l'estil ja que havia d'explotar el fet que eren cubans. El terme patxanguer prové d'un dels seus grans èxits aquí al país "La Pachanga".



The Brisk – No puedes comprar mi amor

Aquesta bona banda de Ceuta versiona el "Ca't buy my love" de The Beatles, encara que el seu anglès deixa molt a desitjar i la pronunciació és d'aquelles que fan exclamar a una anglesa distreta “En quin idioma canten aquests nois?” Es va gravar el 1964 en un EP que va editar Belter. Van ser Els Brisk, The Brisk Boys, The Brisk i The Brisks. Durant un temps es va unir a ells el cantant Julián Granados que procedia de Los Ángeles Azules i que després marxaria amb Los Buenos, per seguir en solitari ... amb el "Voy buscando a Lupita" amb gran èxit. Inicialment el grup l'integraven Julio Rey (baix i veu), José García (bateria), Juan Pozo (guitarra i veu), Antonio Morales (saxo i orgue) i Jesús Zurita (cantant).


The Brisk Boys

Los Maex - Yo fui el mayordomo del Kaiser Bill

És un altre d'aquests grups dels que no tenim informació. Si us podem dir que es tracta d'un EP titulat "¡Instrumental Magnífico!" que va treure Discos Sintonia el 1967 amb els temes “Marionetas en la cuerda”, “Hablemos del amor” i “Nacida libre". "I Was Kaiser Bill s Batman" va ser l'únic hit a la cursa de l'anglès Whistling Jack Smith de veritable nom John O'Neill que va néixer el 1926 i va morir l'any 1999.

Caràtula original del disc
de Whistling Jack Smith

Los 3 Sudamericanos – La familia

Eren 3, és clar, Alma Maria, el seu marit Johnny i Darío i van arribar des de Paraguai per ser una de les grans bandes de la "Cançó de l'estiu". Es van inflar de vendre i treure discos. Quan Darío els va deixar a finals dels 90, el seu lloc va ser ocupat pel gran guitarrista Dioni Velázquez. Aquest tema ho extraiem d'un EP publicat el 1967 per Belter i on també estaven “Marionetas en la cuerda” (Sandie Shaw), “Algo estúpido” (Nancy y Frank Sinatra) i “La Felicidad” (Palito Ortega). Es va comentar que el matrimoni entre Alma Maria i Johnny posiblement era de conveniència ja que quan van decidir viure a l'Argentina per continuar gravant, Alma i Johnny van haver de contreure matrimoni ja que ella era menor d'edat i no podia sortir del seu país.


Los Tres Sudamericanos

SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Kurt Savoy – La sardana del Besós

I arriba el Curro Savoy per obrir la secció de discos catalans, des de El Temps Passa... i la música queda. Per fer pàtria us portem una sardana. El seu nom real era Francisco Rodríguez i va néixer a Andújar, Jaén, el 1948, es va especialitzar en xiulets i quan a Espanya va començar a decréixer la seva popularitat va marxar a França i es va fer cridar Curro Savoy. El 1959 comença la seva carrera professional, quan Tico Medina el presenta a la Televisió Espanyola, en aquells temps en el Passeig de l'Havana de Madrid. Va ser apadrinat pel periodista de successos Enrique Rubio que es va fer famós escrivint per El Caso.


Kurt Savoy

Quixot’s Quartet – Junts som feliços

Versió del "Happy togheter" del grup nord-americà The Turtles, una de les moltes que es van fer al país, però en aquests moments no recordem cap altra en català. Es trobava en un EP publicat el 1967 per Discos Srayton SA on també trobàvem una versió del "Windy" de The Happenings, junt amb dues cançons mess. Eren Ramon, Vicens, Francesc i Pere, tots ells músics de conservatori, amb carnet blanc.


Dúo Dinámico – Ai aquells ulls tan negres

També el Dúo Dinámico van gravar en català, encara que la informació que tenim ens diu que només van gravar aquest tema en la llengua de Mossèn Cinto. Eren de Barcelona i es van convertir en la imatge més representativa del rock i el pop a Espanya. De fet van ser una referència per gairebé tots els cantants, duos i grups de l'època. Es tractava d'un single de 1965 amb dues cançons, aquesta i "Tu seràs la primera", en castellà i ara el duet sona a El temps Passa... i la música queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre.



José Guardiola i Joan Manuel Serrat – Et maintenant

Va ser el gran èxit del francès Gilbert Becaud i ens la porten en bona col.laboració un gran veterà i un altre que sent-ho no ho és tant. José Guardiola va ser el nostre gran crooner i va ser el cantant que va gravar el Segon disc en català de la història del pop-rock del país. De Serrat Què voleu que us diguem? Aquest enregistrament no és de l'època, però la cançó si i els artistes també. Es trobava en un disc que va publicar el segell Zanfonia, dirigit pel meu amic Alfredo de Jesús. Un expert en això de les discogràfiques, va ser durant moltíssims anys el Cap Nacional del departament de promoció d'EMI i va col.laborar en "L'Enciclopèdia del Rock".

"Ella" amb el Josep Guardiola i "Ell" també amb l'amic "Pepe
Hucha".   Ella   es   la   Montse  Aliaga  i  ell  el  Mario  Prades


I ara farem feliç al Quimet i el portarem a passejar en tren, cosa que l'agrada molt. I el portarem amb un tren clasic, dels de sempre, el del gallec Andrés Do Barro.

Andrés DoBarro – O tren

Va ser el primer tema de la història del pop cantat en gallec que va pujar al més alt de les llistes espanyoles, el 1970 i que nosaltres sapiguem no ha tornat a haver un altre número U cantat en la llengua de Rosalía de Castro. Andrés Lapique Dobarro, va néixer a El Ferrol, La Corunya, l'1 d'octubre de 1947 i va morir a Madrid, un 22 de desembre de 1989. Va ser protagonista de la pel lícula "La red de mi canción", rodada en castellà a les ordres de Mariano Ozores i amb Concha Velasco, on va ser doblat per un actor de doblatge professional, però cantava les seves cançons en gallec. Per cert, també va gravà en castellà. En total va publicar 3 LP's.


Andrés Do Barro

Los Bravos – Los chicos con las chicas

Va ser la cançó que va donar títol al seu primer film. La veritat és que tret del "Black is black" i "La moto" que va ser una composició de Manolo Díaz, no van aconseguir un altre gran èxit massiu, tot i que les seves cançons van funcionar bé. Van ser la fusió de dos bons grups els mallorquins Mike and The Runaways i els madrilenys Los Sonor. Eren Michael Kogel (Berlín, 25-04-1944), Tony Martínez (Madrid, 1944 - Colmenar Viejo, 19-06-1990), Manolo Fernández (Sevilla, 1942 - Madrid, 1968), Miguel Vicens (La Corunya, 1943) i Pablo Sanllehí (Barcelona, 1943). Després de la mort de Manolo el seu lloc va ser ocupat per Jesús Gluck amb un muntatge de presentació que la veritat, va ser més teatral i còmic que útil. Van ser produïts i descoberts per Alain Milhaud. La cançó donaba titul i estaba inclosa en una de les seves pel.licules. I per cert, quan van començar no tocaban ells als enregistramens, eren músics d'estudi.


Los Bravos. Manolo primer per l'esquerra i Tony,
el del centre, ja no estan entre nosaltres

Bernardo Bernardini Quintet – Honey

Va ser l'únic èxit al país del cantant nord-americà Bobby Goldsboro. Del grup que la interpreta res sabem llevat que, si més no, van gravar un altre disc, en aquesta ocasió es tractava d'un EP on el tema central va ser "Spanish eyes". Eren cinc components i aquesta cançó es trobava en el single publicat per el segell Fonal el 1968 amb "Dalilah" a la cara B. Com podeu deduir pel nom, era cinc components i creiem que catalans, concretament de la Costa Brava.


Secció especial

Avui os parlarem de Pepe Iglesias "El Zorro"

JOSÉ IGLESIAS SÁNCHEZ, conegut artísticament com PEPE IGLESIAS "EL ZORRO" ( Buenos Aires, 7 de febrer de 1915- Santiago de Chile, 4 de març de 1991) va ser un humorista argentí que, va desenvolupar la seva carrera al seu país natal, també va viure temporalment a Chile i Espanya.

BIOGRAFIA

Fill d'immigrants espanyols, després de formar la seva carrera artística a la seva Argentina natal, on intervigué en una desena de películes i col.laborà en programes de ràdio, s'instal.là a Espanya el 2 de maig de 1952 i poc temps després debutà davant el públic espanyol a través d'una emisora de ràdio.


Un any més tard fa la seva primera aparició al cine espanyol amb la película "¡Qué loco!", de Ramón Torrado, junt a Pepe Isbert i Emma Penella.

Seguidament va ser fitxat per la Cadena SER i es convertí en una de les estrelles rediofòniques més cotitzades d'Espanya. Estava dotat d'una gran capacitat d'interpretar diferents veus, atribuïdes a diferents personatges com: "Don Tapadera" i "El finado Fernández", aquest últim va ser un dels més populars, tots ells convivien en un imaginàri Hotel la Sola Cama (donde hay "bronca" toda la semana). També executava melodies amb un xiulet extraorinariament brillant. Iglesias, amb el sobrenom de EL ZORRO, va passar a ser un dels còmics per excelència de l'Espanya dels anys cinquanta.


Els seus motets, aviat passaren al llenguatge quotidià i era habitual escoltar frases que va fer famoses com ara: Seré bereve... en lloc de seré breve; está loca la pelota, ¡Ay que risibilidad me dan las cosas risibles! o del Finado Fernández nunca más se supo.Es va fer famosa la sintonia amb la que començaven els seus programes: "Yo soy "El Zorro", zorro, zorrito, para mayores y pequeñitos; yo soy El Zorro, señoras, señores, de mil amores, voy a empezar", seguida d'una de les seves característiques melodies xiulades.

Fins i tot el tebeos de l'epoca es van fer resó
del  gran  éxit  de  Pepe  Iglesias "El Zorro"

Amb l'arribada de la televisió a Espanya, hi va provar sort al programa "Gran Parada". Però la seva forma de fer riure, eminentment lingüística no va superar la adaptació als nous temps.

Quimet Curill


I seguim amb El Temps Passa… i la música queda.

Miguel Ríos – Vuelvo a Granada

Us portem aquest tema perquè ara sembla que Miguel Ríos, el Mike Ríos a la primera època del rock and roll al país, es retira. Està realitzant una gira de comiat anomenada "Bye bye Ríos" on l'acompanyen Carlos Goñi (Revolver), Gold Lake, Manolo García i Rosendo. Encara que en la gravació del tema "Bye bye Ríos" també hi ha un dels Pereza. Miguel va néixer a Granada el 7 de juny de 1944. Sempre li diem "El Cantant Guadiana" perquè cíclicament ha anat retirant-se per tornar de nou. El 1968 va fitxar per Hispavox i el seu primer senzill va ser "El río" de Fernando Arbex i "Vuelvo a Granada", un homenatge a la seva ciutat natal escrit pel propi Miguel. El disc va ser produït i arreglat per Waldo de los Ríos.


Mario Prades amb Miguel Ríos que al principi de la seva carrera va ser Mike Ríos

Los Mustang – El ritmo del silencio

Va ser un dels grans èxits del "duo" americà, Simon & Garfunkel que la van incloure en la banda sonora del film "El Graduado" el 1968, si bé el Grammy els hi va aconseguir "Mrs. Robinson". Aquí ens la versionen Els Mustang, la banda liderada pel cantant Santi Carulla que parlant de discogràfiques, va ser cap de vendes del segell barceloní Divucsa que estava al Passeig de Carles I. Per cert que originalmente la cançó es titulaba "The sound of the silens".


Un jovenets Mustang esperaban sentants que passes
l'éxit per for-lo seu i o van aconseguir

Hermanas Navarro – 16 toneladas

Per acabar el programa El Temps Passa ... i la música queda d'avui, hem portat a les Hermanas Navarro, i anem a deixar.les descansar una temporada perquè fa setmanes que gairebé a cada programa sonan peçes d'elles. Aquesta és una curiosa versió del “Sixteen tons" que estàvem acostumats a escoltar en la versió que va realitzar el nostre gran crooner, el barceloní José Guardiola. Elles li donen un caire diferent. Era un tema que va gravar Tennessee Ernie Ford el 1955, però que tampoc era seva, la va compondre i gravar molt abans Merle Travis dedicada als miners de West Virginia.


Las Hermanas Navarro: Rosina i Socorro que semblen
vigilà amb atenció al Quimet i els seus companys

Per avui això ha estat tot. Que sigueu bones i bons i fins al proper programa de El Temps Passa ... i la música queda que sona a la sintonia d'Altafulla Ràdio i Ona la Torre.

Tony amb Grup en concert. Amagat pel radere
trobem al Quimet, es que es volia "camuflar".
Aquest concert va tindre lloc al Faristol d'Altafulla
i al fons a l'esquerra trobabem a Tony que allavors
ancara es trovaba entre nosaltres.

A reveure

Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa