Avui posem en marxa una nova temporada d'El Temps Passa...
i la música queda, són ja 12 anys compartint amb vosaltres música, vivències i
records musicals de la dècada dels seixanta i per a nosaltres sembla que va ser
ahir quan ens vam posar en marxa. Per començar aquesta nova temporada, us hem
confeccionat un programa molt especial. A l'ombra del Dúo Dinámico, la millor
referència quan parlem de pop espanyol, van sorgir molts duets i avui tindrem
un munt d'ells, tant masculins com femenins i escoltarem al Dúo Radiant’s,
Hermanas Navarro, Dúo Juvent’s, Tony & Charley, Dúo Rúbam, Tina y Tesa,
Germanes Ros, Ramon Casajoana i Joan Boix, Los Pantalones Azules, Albert y Richard,
Kroner’s Dúo, Johnny & Charley, Pili y Mili, Dúo Cramer, Hermanas Fleta, Juan y Junior i per descomptat el Dúo Dinámico. Amb
tots ells ens posem un cop més en marxa des de totes les emissores per les que
ens escolteu o via internet, si us el descarregueu del blog, el facebook de
Montse Aliaga o les webs de les emissores que ho permeten. Sóm Quimet Curull i
Mario Prades i ara
Obrim la
Paradeta
Dúo Rúbam – Diavolo
L'any 1960 el Dúo Rúbam va gravar un EP per al segell SAEF
amb versions de cançons que havien participat en el Festival de la Cançó de la Mediterrània en la seva
segona edició i d'el disc us hem extret aquest tema que creiem recordar va ser
la cançó guanyadora i que va defensar el cantant italià Jimmy Fontana. En el
disc, el segon que treien, també es van incloure "SOS Amor" que va
defensar Arturo Millan i també gravarien les Germanes Serrano, "Tu, Tu,
Tu” i “Ciao, Ciao, mio amor" que va cantar Torrebruno. En aquestes
gravacions el Dúo Rúbam va comptar amb el Conjunto de Fernando Orteu, aquest
extraordinari guitarrista català, acompanyant-los. De fet va ser el seu grup de
suport en un munt de discos i en altres ho va ser el Quixot’s Quartet, quan
encara eren el Conjunto Los Quijotes, fins i tot els van 
acompanyar el Latin
Quartet. El Dúo Rúbam van començar a dedicar-se a la música després de guanyar un concurs, el Festival del Club Hispamer, a
Barcelona. El Dúo Rúbam eren Enrique Ferrer Bartomeu i José Luis Izquierdo
García de León, tots dos de Barcelona i van començar gravant l’any 1960 per al
segell Saef i després van fitxar per Belter desfent-se el duet l'any 1964,
problemas de nuvies. Tots dos treballaven en un banc. Van debutar oficialment
en un festival al Palau dels Esports de Barcelona, el 25 de novembre de 1960
que va organitzar el diari El Mundo Deportivo, es clar que ells ja havien tret
un parell de discos. Tenen una bona carrera amb 15 o 16 EP's, per cert que
Enric Ferrer, fill del component del duet es va possar en contacte amb
nosaltres mitjançant el correu ja fa molt de temps i es va oferí a pasarnos
molta més informació, quan la tinguem tornarem a escoltar més coses del Dúo
Rúbam i os ampliarem el que sabem d’ells. Us explicarem tota una curiositat, la
primera guitarra eléctrica que van tindre el Dúo Juvent’s, la van comprar de
seguna má al Dúo Rúbam, tots quatre eren bons amics, a part de companys de
professió.
acompanyar el Latin
Quartet. El Dúo Rúbam van començar a dedicar-se a la música després de guanyar un concurs, el Festival del Club Hispamer, a
Barcelona. El Dúo Rúbam eren Enrique Ferrer Bartomeu i José Luis Izquierdo
García de León, tots dos de Barcelona i van començar gravant l’any 1960 per al
segell Saef i després van fitxar per Belter desfent-se el duet l'any 1964,
problemas de nuvies. Tots dos treballaven en un banc. Van debutar oficialment
en un festival al Palau dels Esports de Barcelona, el 25 de novembre de 1960
que va organitzar el diari El Mundo Deportivo, es clar que ells ja havien tret
un parell de discos. Tenen una bona carrera amb 15 o 16 EP's, per cert que
Enric Ferrer, fill del component del duet es va possar en contacte amb
nosaltres mitjançant el correu ja fa molt de temps i es va oferí a pasarnos
molta més informació, quan la tinguem tornarem a escoltar més coses del Dúo
Rúbam i os ampliarem el que sabem d’ells. Us explicarem tota una curiositat, la
primera guitarra eléctrica que van tindre el Dúo Juvent’s, la van comprar de
seguna má al Dúo Rúbam, tots quatre eren bons amics, a part de companys de
professió.
Dúo Juvent’s – Mira como bailo yo
Emili Huger, un dels components del Dúo Juvent’s, ens va
visitar al estudi gran d’Altafulla Ràdio ja fa uns anys d’aixó, i vem fer un
programa especial amb una bona entrevista, aquella va ser l’única vegada que
hem entrevistat a algú a El Temps Passa… i la música queda. Després de dedicar
un programa sencer al Dúo Juvent’s i avui els escoltarem de nou. Aquest tema que us portem avui, és una peça
desenfadada i plena de ritme que va editar el segell Vergara l’any 1964, versió
d’una cançó del cantant italià Ennio Sangiusto i uns altres que la van gravar
van ser Los Pájaros Locos. Emili Huger i Javier Lardín, els components del Dúo
Juvent's, treballaven a la
Pegaso i van deixar el seu treball entre camions per
dedicar-se a la música. Van començar el seu periple d'actuacions l’any 1961 i
van fitxar pel recent creat segell Vergara, començant a gravar en el 62.
Realitzaren molts concerts a Catalunya, Valencia i sobretot Mallorca. 
El Dúo
Juvent's van decidir presentar-se a Madrid i van ser contractats per actuar el
primer cap de setmana de juny de 1963. Però el 3 de juny va morir el papa Joan
XXIII i el govern va decretar tres dies de dol nacional. Aixó volia dir “Tot
fermat”. Es van tancar els balls i sales de festes i el Dúo Juvent's van tornar
a Barcelona sense haver pogut actuar. A la tardor tornarien per fer-ho a la
sala Imperator i l’any 1964 anirien de nou a la capital del Regne. També a
l'any 1964 el Dúo Juvent’s van participar al Festival de la Mediterrània i pocs
mesos més tard es van desfer després de deixar set EP’s gravats. Fa un parell
d’anys que li hem perdut la pista al amic Emili que per cert, vivia a
Tarragona. A la foto Montse i Emili Huguer.
Albert y Richard con Los Flaps – Has roto tu mi corazón
Quan el grup The Diamonds Boys es va desfer, dos dels seus
components van crear el duet Albert & Richard que la veritat no és que
tinguessin un lloc destacat en el pop de la ápoca ni tampoc van crear escola,
però els components eren Albert Hammond (guitarra i veu) i Richard Cartwright
(guitarra i veu), els dos venien dels Diamonds Boys, un grup sorgit a l'ombra
del Penyal de Gibraltar, una de les obsessions del "Caudillo". No el
grup, l'obsessió del Siscu era que els anglesos ens tornessin el “susodicho Peñón".
Quan el duet a la seva vegada es va desfer, Albert Hammond (a la foto) va
marxar a Anglaterra i va crear The Family Dogg, per llançar-se més tard ja en
solitari i dient que mai plovia en el Sud de Califòrnia, cosa que és una
fal·làcia, una opinió errada... si que plou i molt i Mario us ho pot garantir.
Us estem parlan d’Albert, un cantant i compositor que va néixer el 18 de maig
de 1944 a
Gibraltar, encara que algunes biografies diuen que ho va fer a Londres. Albert
& Richard van treure un parell o tres d’EP's, en aquest, editat per RCA-Víctor
l’any 1963 o potser seria ja al 64, també 
trobaven “El mundo”, “Rosy” i “Hojas
muertas” i aquesta cançó que compartim ara va estar escrita per Albert Hammond, amb una lletra molt dura. Els acompanyen Los Flaps que van ser una banda amb entitat pròpia i
també grup d'acompanyament de molts solistes i com aquest cas, duets. La
primera formació estava integrada per José Antonio Álvarez Alija a la bateria,
Manolo Díaz-Pallarés a la guitarra rítmica, Juan Antonio González
"Ñique" al baix i Álvaro Yébenes a la guitarra solista i a Mario le
sembla que també va formar part del grup José Mari Guzmán. Funcionaren del 1964
al 1965, a
la fi del 64 Álvaro i Juan Antonio van deixar el grup i van formar Los
Continentales per més tard incorporar-se a Los Canarios, mentres José Antonio i
Manolo van continuar amb Los Flaps afagint a Julián Sacristán a la guitarra
solista i Alberto Nuevo al baix. Encara van haver més canvis i això que Los
Flaps solsament van gravar dos EP's. Julián Sacristán va ser membre de Los
Flecos, Manuel Díaz Pallarés es va incorporar a Los Polaris, Luis Baizán va ser
component de Los Pasos, Alberto Nuevo va ser fundador de Los Camperos i José
Mari Guzmán va formar part de CRAG i Cadillac.
Los Pantalones Azules – Hello Mary Lou
Seguirem a Valencia. Los Pantalones Azules van ser un duet
surgit sota l’ombra del Dúo Dinámico que van crear escola. Els dos xicots eren
valencians i avui són considerats histórics de la música al Pais Valencià.
Aquesta cançó que os portem ara a El Temps Passa… i la música queda, es tracta
d'una bona versió del clàssic de Ricky Nelson que va composar el també cantant
Gene Pitney i que ara ens porten aquets dos joves que van gravar només dos
EP's, el dos a l’any 1961. Eren Víctor Ortiz i José María Tito Pemán i aquest
tema es trobava en el segon i últim, publicat per Discophon. En aquest disc tot
són versions i també trobem "Daniela" dels francesos Les Chausettes
Noirs, 
el "Johnny se bueno" de Chuck Berry i el "Dixieland
rock" d'Elvis Presley que aquest va incloures en la pel·lícula "King
Creole", de l’any 1958. Després les cançons dels seus dos discos
s'incluirien en un LP compartit amb Los Milos. La mili va trencar la carrera
del duo Los Pantalones Azules i quan Víctor va marxar-se a fer el soldat, Tito
es va casar amb una xiqueta extrangera i va marxar-se al país de l'Oncle Sam.
Quan Víctor va tornar de complir els seus deures amb la Pàtria va crear un altre
dels millors grups sorgits en el llevant espanyol, Los Huracanes, amb membres
de Los Top-Son. Però això ja és una altra història i altres cançons.
Kroner’s Dúo – Banjo Boy
Quan un jove Tony Ronald que en aquella època encara es deia
Siegfried Anthonius den Boer Kramer va arribar a Barcelona i després de gravar un disc en solitari, es va unir al basc
José Luis Bolívar. Van començar a moure’s pels locals de la ciutat Comdal,
freqüentaven el Club Hondo, al carrer Muntaner, un local de jazz i ambient
modern freqüentat per grans músics com Tete Montoliu, Ricard Roda o el Dúo
Dinámico i en aquells inicis de la dècada dels seixanta, a l'ombra d'aquests
últims la música pop espanyola estava patint una transformació molt important.
El seu primer contracte "fix" ho aconsegueixen al programa “Serenata”
de Ràdio Barcelona, actuant diàriament i percebent cinc-centes pessetes
setmanals que no estava gens malament. Una de las característiques que els
diferenciava del Dúo Dinámico era el fet que ells empraven dues guitarres, a
més de cantar i es reforçaven amb un contrabaix i una bateria. Van gravar el
seu primer EP al 1960. En total publicarien tres EP's, tots ells per al segell
EMI, aquest tema es trobava en el tercer i últim, editat al 1961, en el qual la
peça estrella va ser la seva versió del 
clàssic “Amapola”, del mestre Lacalle
al costat de "Blue guitar" que és instrumental, "O sole
mio" que és un altre clàssic, en aquest cas italià i "Banjo Boy"
que escoltem ara i que també era una versió, però no dels Estats Units,
l'origen és sud-americà. Poc després de posar-se aquest disc a la venda el duo
se separa i Tony Ronald, amb un altre holandès, Charlie Kurtz, crearia Tony
& Charlie i després es llançaria en solitari primer com Tony Ronald i Los
Kroners i després ja només com Tony Ronald. Siegfried Andre den Boer Kramer,
ens va deixar el 3 de març del 2013, tenia 72 anys d'edat i pràcticament tota
la seva vida podem dir que la va passar aquí al país ja que va arribar amb els
vint tot just complerts, recent acabada la mili i es va establir a Catalunya.
Va ser un dels grans cantants de pop en els 70, gràcies a cançons com
"Dejaré la llave de tu puerta", "Lady Banana" i sobretot
"Help", però la seva carrera va començar a principis dels 60. Havia
nascut a Arnhem, Països Baixos, un 27 d'octubre de 1941 i durant molts anys va
residir a Castelldefels, a la zona de la Pava.
Tony & Charley – Papa
oom
Aquesta peça es trobava a un EP de Tony & Charley
publicat per EMI-La Voz de su Amo i es tractava d'una versió del
"Papa-Oom-Mow-Mow" dels nord-americans The Rivingtons que en la seva
versió original va aconseguir el lloc número 48 del Billboard l'any1962, el
mateix any en què els nostres dos holandesos la van publicar a Espanya i en el
disc també es van incloure “Tu no sabes”, “Cada vez te quiero más” i “Siete
días de soledad”. Tony Ronald, de veritable nom Siegfried Andre Den Boer
Kramer, va néixer a Holanda. Va començar gravant en solitari per després crear
el seu primer duet, Kroner's Duo amb un
basc anomenat José Luís Bolívar. L'any 1961 amb el també holandès Charley Kurtz
van 
crear Tony & Charley i van gravar cinc EP’s amb La Voz de su Amo del 61 al 62 i
es van editar dos LP's, però després i sembla ser que per "diferències
musicals" acabaren amb aquesta unió. Tony Ronald volia fer
música pop i rock, mentre que Charley preferia fer balls. Tots dos van tenir
raó. Charley que en realitat es deia Charley Recourt i el seu germà Johnny al
que es va portar des d'Holanda, van muntà Johnny & Charley i van crear
"La yenka" l'any 1965. Llavors Tony Ronald es va llançar en solitari
acompanyat pels Kroner's, amb una linea molt més enfocada cap el R & B i el
rock, on van tocar grans músics catalans, desde Max Sunyer a Santi Picó,
passant per Kitflus, Primitivo Sancho, Frank Mercader o Francis Rabassa.
crear Tony & Charley i van gravar cinc EP’s amb La Voz de su Amo del 61 al 62 i
es van editar dos LP's, però després i sembla ser que per "diferències
musicals" acabaren amb aquesta unió. Tony Ronald volia fer
música pop i rock, mentre que Charley preferia fer balls. Tots dos van tenir
raó. Charley que en realitat es deia Charley Recourt i el seu germà Johnny al
que es va portar des d'Holanda, van muntà Johnny & Charley i van crear
"La yenka" l'any 1965. Llavors Tony Ronald es va llançar en solitari
acompanyat pels Kroner's, amb una linea molt més enfocada cap el R & B i el
rock, on van tocar grans músics catalans, desde Max Sunyer a Santi Picó,
passant per Kitflus, Primitivo Sancho, Frank Mercader o Francis Rabassa.
Johnny & Charley – La Yenka
Quan el duet Tony & Charley es van separar, Tony Ronald
va emprendre la seva carrera en solitari, acompanyat-se inicialment pels
Kroner's, però el seu company Charley Kurtz, també holandès, va fer que vingués
a Espanya el seu germà Johnny i van crear un altre duet Johnny & Charley.
L'any 1965 van gravar un tema que va esdevenir històric del pop espanyol dels
seixanta "La Yenka"
que escoltarem ara a El Temps Passa... i la música queda. Es va dir que per a
compondre la yenka, un ritme ballable que va causar furor i que molts altres
conjunts i artistes es sumessin a la moda gravant cançons seguint la seva
estela, Charley Kurtz s’havia inspirat en un ball folklòric típic de Finlàndia,
Dinamarca o algun altre país nòrdic, ara no ho recordem amb precisió, però alló
no era cert, tot va ser una creació de Charley Kurtz. Però la desgràcia va
marcar al nou duet quan va morir Charley Kurtz, després d’un concert fet a 
Reus, creiem que al Teatre Fortuny, en accident de cotxe, el 28 de febrer de 1965, a la cruïlla de les quatre
carreteres, en la intersecció entre la Nacional i la antiga carretera de Reus a Salou, a
Tarragona i el seu germà Johnny va quedar ferit greu. La discogràfica va
intentar treure-li suc a tot i van publicar un parell més d'EP’s amb cançons
gravades en vida de l'holandès i que encara no havien vist la llum ja que
l’èxit de “La Yenka”
va enrederir la sortida del segon disc. Les dotze cançons que van gravar Johnny
& Charley en els seus 3 EP's, es van incloure en un LP recopilatori que es
va editar l'any 1965, calia seguir maman de la mamella. És clar que veient que
no els quedava res més que treure van ficar a Johnny, ja recuperat, sol a
l'estudi i va gravar un altre EP que es va publicar l’any 1966, va estar
produït per un jove Rafael Trabuchelli i francament, va passar més bé
desapercebut. Després crearia un grup sense relevancia Johnny Recourt Quartet i
tornaria a Holanda, Va morir anys més tard, pensem que d’un càncer. Per cert,
Charley Kurtz en realitat es deia Charley Recourt.
Tina y Tesa – Tómbola
Aquest tema, un clàssic del cinema espanyol, va ser escrit
per Augusto Algueró per a Marisol que la va convertir en èxit, de fet va
escriure tota la banda sonora de la pel·lícula, però ara us portem aquesta
versió a càrrec de Tina y Tesa que sona diferent, amb arranjaments molt més
poppis que els de Marisol al film . Us la hem extret d'un EP editat al 1962 per
EMI-Regal i en el qual també es van incloure “Balada de la trompeta” que va ser
el gran èxit de Roy Hetzel i per descomptat Rudy Ventura, “He Nena” de Bruce
Channel i “Lección de Twist”. Cal recordar que aquest va ser el seu primer
treball discogràfic, però Tina y Tesa en total gravarien tres EP's per Regal i
un single per Ekipo l'any 1966 i també van participar en alguns festivals,
entre ells el de Menorca. Les germanes Tina y Tesa eren de Alacant, però van
haver de 
venir-se cap a Barcelona per poguer llançar-se professionalment. Les
dues germanes tenien carnet blanc, cosa curiosa en una època on s'usava
comunament el vermell i sobre tot, pel fet de ser dones. Van obtenir el carnet
el 12 de febrer de 1962. Tina y Tesa eren un Dúo Dinámico en femení i la seva
imatge desenfadada, amb pentinats tipus "garçon", pantalons pitillo o
faldilles escoceses, junt amb la seva qualitat, van fer que la EMI, a través del subsegell
Regal les contractés i van començar a gravar fins l’any 1966, després el duet
Tina y Tesa van desaparèixer del mercat musical.
Pili y Mili – Un chico moderno
Les bessones Emilia que veritablement es deia Aurora i Pilar
Bayona Sarriá van néixer el 10 de febrer de 1947 a Saragossa i van ser
descobertes pel productor cinematogràfic Benito Perojo. Es convertirien
ràpidament en estrelles de la seva productora i el cinema va llançar a aquest
parell ballarines que també cantaven. Van tenir el seu major esplendor des de 1963 a 1970 i van treballar
a Espanya, Argentina, Mèxic i Itàlia. Curiosament i malgrat ser considerades en
el seu moment "nenes prodigi" i l'èxit obtingut aquí, sempre van ser
molt més reconegudes en l'àmbit llatí d'Amèrica i discogràficament a Espanya
mai van funcionar. Van debutar a la pel·lícula de 1963 "Como dos gotas de 
agua" que va dirigir Luis César Amadori i van treballar en deu films,
l'últim “La guerra de las monjas”, en 1970. Aquell any Mili es va casar amb un
empresari d'espectacles mexicà, de manera que el duet es va dissoldre; mentre
que per la seva banda, Pili va continuar la seva carrera com a actriu i
ballarina, però utilitzant el seu nom complet de Pilar Bayona. Aquesta cançó
que estem escoltant ara és de 1968 i es va incloure en la pel·lícula
"Agáchate, que disparan" que van rodar a Mèxic sota la direcció de
Manuel Esteba, encara que tenim dubtes sobre si es va incloure en aquesta o
"Dos gemelas estupendas", del mateix any.
Dúo Radiant’s – Eres mi bombón
Sorgits com tants altres de l'època, a l'ombra del Dúo
Dinámico, el Dúo Radiant's que eren catalans, de Torroella de Montgrí, estava
format per en Juli Monguilod i l'Adrià Anglada, van treure uns quants EP's i
singles i van funcionar més o menys bé. Aquest tema és una versió de "My
boy Lollipop" de la jamaicana Millie Small que també va gravar Betty Everett i havien versionat el
trio Los Antifaces i a aquests ja els hem escoltat a El Temps Passa... i la
música queda i Karina. Aquest tema va ser l'únic hit de la cantant de color Millie
Small i que donava títol a un disc publicat creiem l’any 1962, per cert que
Millie Small no ha tornat a gravar fins a aquest segle, més de quaranta anys
entre el primer disc i el segon, no està malament, això si que és pensar-s'ho
bé. El tema es trobava en un single del Dúo Radiant’s editat l’any 1964 pel
segell Zafiro amb "El amor" a la cara A i per la portada veureu que
fins i tot amb els pullovers que portaven, podem dir que 
el Dúo Radiant’s
s’apropaban a Manolo i Ramón, és clar que les americanes eran del estil del Dúo
Juvent's. Però les dues cançons d'aquest single, junt a "Anoche" i "De chica
en chica" així mateix es van publicar en format EP. Per cert que la portada d'aquest single va ser la mateixa, amb
diferent to de color que la d'un altre que ja ha sonat a El Temps Passa... i la música queda. Vuit cançons del Dúo Radiant’s es van incloure anys més tard en un LP titulat
"Tutti Frutti" compartit amb el Kroner’s Dúo on militava Tony Ronald,
Los Campantes i Los Dreamers. Per cert, creiem que en molts dels discos del Dúo
Radiant’s el guitarra era Fernando Orteu, però no estem segurs. Quan es van
desfer Juli va formar part dels grups Slalom i Los Comodines i el seu company
Adrià es va incorporar a Orquestra Maravella, on hi va estar més de quince anys
fins que va morir en un accident de transit en el que també s’en van anar els
músics Josep Calvet (trombó) i Joan Porta (trompeta), es va produïr la matinada
del diumenge 1 de maig de 1983, sols tenia 39 anys.
Dúo Cramer – Corazón
Al Dúo Cramer els van acompanyar durant molt temps en
gravacions i concerts el grup Los Relámpagos que de fet van ser banda
d'acompanyament de molts artistes de l'època, entre ells Miguel Ríos i Juan
Pardo. Tot i que la gran majoria de duets sorgits en els seixanta a imitació
del Dúo Dinámico eren catalans, el Dúo Cramer es va crear a Madrid a finals de
1961 i eren el cantant Antonio Jiménez i Manolo Iglesias que havia estat
guitarra del grup Los Teddy Boys. Julián Molero afirmava que van obtenir el
corresponent carnet vermell de varietats que permetia actuar, encara que
oficialment no servia per fer ball, el mateix dia que el va aconseguir Miguel
Ríos. 
Quimet també es va examinar i va aprobar, però encara està esperant el
carnet que anaven a enviar-li per correu
després d'haver aprobat i pagat les tases. Aquesta cançó es trobava en el quart
EP del Dúo Cramer, editat pel segell Fontana l'any 1963 i és la seva peculiar
versió del primer hit a Espanya de Rita Pavone. En el disc també
van incloure "La primera reunión", "Solo en sueños" versió
del "In dreams" de Roy Orbison i "La classe se acabó" que
era de la francesa Sheila. En total el Dúo Cramer van gravar 6 EP's i quan
Manuel Iglesias es va incorporar a files, és a dir que s’en va anar a fer el
soldat com dèiem a Catalunya, va representar la fi del duet. La veritat és que
és una cosa que com ja us us hem dir altres vegades, acostumava a passar en
massa ocasions i si la mili trencava molts conjunts, imagineu-vos els duets. Un
altre que va desaparèixa per la mateixa raó va ser el Dúo Juvent’s.
La Música
que es Feia en Català
Ramon Casajoana i Joan Boix – El dia que el vaixell vindrà
Mitjançant el segell català Els 4 Vents, dos dels noms més
rellevants del Grup de Folk, Ramon Casajoana i Joan Boix, van editar junts un
EP a l'any 1967 del que us hem seleccionat aquest tema que compartirem ara a El
Temps Passa... i la música queda i que és una versió del “When The Ship Comes
In” de Bob Dylan i que era un crit reclamant justícia que curiosament va colar
i la censura franquista va deixar passar, tot i que això s'indicava clarament a
la contraportada. En el vinil també van incloure “Escolta-ho En El Vent” que
així mateix és una versió de Bob Dylan, al costat de “Puff, El Drac Màgic” de
Peter, Paul & Mary, tot i que hem d'aclarir que la lletra de la seva versió
difereix de la que van realitzar el Grup de 3 que ja hem escoltat en el
programa fa diverses setmanes i un tema escrit per Joan Boix “Saga De L'Infant
De Falsterbo”. Per cert Joan Maria Boix Masramon va morir a finals de novembre del 2012, a l'edat de 64 anys,
va ser enterrat sense cerimònia al Cementiri de Montjuïc de Barcelona. Va ser
un dels fundadors en el any 1968, al costat del seu germà Xesco Boix, del
col·lectiu el Grup de Folk i també membre del grup Falsterbo 3. Va estudiar amb
una beca als Estats Units on va descobrir el folk i les seves lletres
reivindicatives que es va portar a Catalunya. Tenia problemes de salut que el
van allunyar de la música i mai va arribar a reaparèixer ni amb Falsterbo 3 ni
amb el retorn anys més tard del Grup de Folk. Creiem que Ramon Casajoana que
així mateix va gravar amb la seva germana Maria Consol Casajoana, també ha mort
Germanes Ros – Anirem tots cap el cel
Aquest tema que avui us portem a la nostra secció en català
i que ens porten Les Germanes Ros, es va publicar l'any 1965 i en l'EP, editat
per Edigsa, també es van incloure “M’ho havia de temer”, “Un so de festa” i
“Tot a partir”. Les Germanes Ros gravarien també en castellà, quan van passar
al segell Columbia i a partir d'aquell moment van signar els seus discos com
Las Hermanas Ros, tot i que la veritat és que la seva discografia és més aviat
petita. Posteriorment Carme i Montserrat Ros s'incorporarien al grup Estel,
integrat també per gent de Symbolo i en el qual creiem va participar el Mestre
José María Bardagí, publicarien un disc l'any 1972 o potser va ser al 73, amb
cançons nadalenques. Les Germanes Ros també es van 
dedicar a fer cors en moltes
gravacions, nosaltres recordem ara la seva participació a l'àlbum “A Catalunya”
de Luis Aguilé i en el qual també va posar veus l'amic Antoni Duran. Carme i
Montserrat Ros així mateix van formar part, com a cantants, de la Janio Marti Orquestra
i Cors, encara que no us podem dir entre quins anys. Aquesta cançó també es va
incloure en el doble CD recopilatori “Edigsa 1961-1983. Nova cançó. Inicis i
evolució. 2n volum” i creiem que va ser composada per Lleó Borrell i Josep
Maria Andreu.
dedicar a fer cors en moltes
gravacions, nosaltres recordem ara la seva participació a l'àlbum “A Catalunya”
de Luis Aguilé i en el qual també va posar veus l'amic Antoni Duran. Carme i
Montserrat Ros així mateix van formar part, com a cantants, de la Janio Marti Orquestra
i Cors, encara que no us podem dir entre quins anys. Aquesta cançó també es va
incloure en el doble CD recopilatori “Edigsa 1961-1983. Nova cançó. Inicis i
evolució. 2n volum” i creiem que va ser composada per Lleó Borrell i Josep
Maria Andreu.
Juan y Junior – A dues nenes
El duet espanyol per excel·lència ha estat El Dúo Dinámico,
però el duet de finals de la década dels seixanta semblaven ser Juan y Junior,
tot i que la seva carrera va ser més aviat breu, només sis singles, contra la
dels catalans que van començar a gravar l’any 1958 fins a finals dels 80, ni
punt de comparació. Després el Dúo Dinámico van tornar i segueixen treballan.
Nosaltres us portem una cançó de Juan y Junior molt curiosa, la versió en
català del "A dos niñas", una de les seves cançons, cantada per ells
mateixos en l'idioma de Mossèn Cinto i titulada ara "A dues nenes".
Va ser l'única cançó en la carrera de Juan y Junior cantada en llengua
vernacla, diem “l'única" cançó ja que a la cara B va sortir "Tres
días", en 
castellà. De fet també les van gravar en anglés. El disc és de
l'any 1967 i és el seu tercer single, en castellà clar. Juan y Junior es van
presentar oficialment com a duet i separats definitivament de Los Brincos, el
29 de març de 1967 a
una discoteca madrilenya. Per cert, amb la caràtula d’aquest single de Juan y
Junior no és que es matessin molt els de Zafiro-Novola, van agafar les
caràtules dels discos sobrans de la edició castellana i li van posar una
atiqueta adhesiva dien "Versión catalana" i apa, cap a les botigues
de Catalunya que tot va bé i els catalans ho compraran. Antonio Morales
“Junior”, nascut a Manila un 10 de setembre de 1943, va morir a Torrelodones,
Madrid, el passat 15 d’abril d’aquest any 2014.
Juan Pardo es diu de nom complert Juan Ignacio Pardo Suárez i tot i que
se sent molt gallec, va néixer a Palma de Mallorca el 11 de novembre de 1942.
Hermanas Serrano – Tschi Bam
Sempre us hem dit que després de l'entrada de les tropes
franquistes a Catalunya i acabada la guerra incivil, no va existir cançó
moderneta interpretada en català. De fet les primeres que van gravar pop en
català, van ser les Germanes Serrano ja a l'any 1958. L'artífex de que ho
fessin va ser el gran Mestre Josep Casas Augé de qui va ser la idea i que es va
encarregar de la producció, arrengamens i direcció musical i així mateix, també
es va encarregar de la segona gravació en català de la història del pop
espanyol, aquesta vegada a càrrec del crooner nacional, el recordat amic José
Guardiola. Escoltarem ara una de les cançons que van tenir més repercussió
d'aquest disc que les Germanes Serrano van editar a mitjans de 1958 i que va
ser el seu primer treball discogràfic, l'EP es va publicar simultàniament en
català i castellà sota el títol "Hermanas Serrano cantan en catalán los
éxitos internacionales”. Les cançons d'aquest EP son "Mandolino de
Texas", "Cançó amb sordina", "Tschi bam" que escoltem
avui on ens parla de les 
relacions d’una noia amb “El Sevillano” que es va
quedan magre mentres ella s’angreiga i "Besa'm tres vegades", per
cert a la gravació las acompanyaven el Latin Combo. Las Hermanas Serrano es van llançar internacionalment l’any 1958 quan van participar en un programa de
televisió a Veneçuela. La veritat és que Josefina (la morena) i Amparo (la
rosa), les Germanes Serrano, van ser una parella important dins del que es va
anomenar "música moderna" i que anys més tard ens s'assabentariam que
es deia música pop. Ambdues tenien carreres per separat i va ser la seva mare,
una dona d'aquelles de la seva època molt preocupada per saber de les seves filles
en tot moment, la que les va convènca per cantar juntes i així evitar-se
aquesta bona dona, el 50% de preocupació. Quan es van casar, les Germanes
Serrano, a les que es coneixia com Las Voces de Cristal, van deixà el món
musical tot i que Amparo, bé, el seu marit, posseïa la sala de festes Toltec, a
El Terreno, a Palma de Mallorca. Las Hermanas Serrano van gravar un segon EP
tot en català, però aixó va ser ja a l’any 1963. Si bé elles van centrar la
seva carrera en la llengua castellana. Per cert que hi ha actualment un grup
que es diu Hermanas Serrano, però res a veure amb elles ja que es tracta d'un
grup de ball andalus.
Ara deixarem Catalunya per marxar-nos cap ha terres
americanes
Las Hermanas Navarro – Mister Sandman
Escoltarem ara un altre duet, són Las Hermanas Navarro,
mexicanes i els seus noms eren Socorro i
Rosina Navarro, van neixer a Torreón, Coahuila. Val a dir que el seu tema més
conegut va ser "Pepe", aquell que no és que no premés quan ballava,
és que Pepe sabia com prémer a la xicota, gravat a principis dels 60 amb
l'Orquestra de Rafael de Paz. Aquesta cançó que us portem avui a El Temps
Passa... i la música queda és una gran versió de la composició de Pat Ballard
que es va publicar inicialment l’any 1954 a càrrec del quartet vocal femení
nord-americà The Chordettes que van ser les primeres a gravar-la i la van pujar
a el més alt de les llistes del seu país. És un tema multiversinat amb
el què
tornen les Germanes Navarro al programa. Ja les hem deixat descansar massa
temps i ha arribat l'hora de fer-les cantar una altra vegada. Cal recordar que
les Germanes Navarro van ser les veritables introductores del rock and roll en
castellà, començant a gravar versions d'aquerst génere molt abans que Los
Llopis i per descomptat que els grups mexicans, això si, molt més en la línia
de les Andrew Sisters que la de aquells pioners del rock and roll. Per cert que
en els anys seixanta Las Hermanas Navarro van gravar un anunci publicitant la Coca-Cola Gran. 
Hermanas Fleta – El chacachá del tren
Avui i encarant ja la recta final d’El Temps Passa… i la
música queda escoltarem a les Hermanas Fleta que ens parlaran d’un viatge a
Lisboa en tren de luxe. Las Hermanas Fleta, Paloma i Elia Fleta, eren filles
del gran tenor líric Miguel Fleta, van ser unes de les que van acostar els
"Discos Solicitados" a una línia molt més pop, el que es deia llavors
“Canción moderna” i també “Canción ligera”. Al costat de "Chino Li
Wong" i “Penjamo”, "El chacachá del tren" que és de l’any 1955,
son las cançons més populars de las Hermanas Fleta i aquesta va arrivar a sonar
i molt, en les emissores de l'època, de fet encara avui la cançó forma part del
repertori de gairebé totes les orquestres de ball, Mario li dona un Euro al 
Quimet que s’ha inflat de tocar-la i avui torna a "recollir". La lletra va agradar molt i és que aquests
portuguesos tirant "els tejos" a la nena viatgera van cridar i molt
l'atenció de l'època. Aquesta cançó la podríem dedicar a l'amic Joao, portuguès
establert a Constantí, ell i la seva dona, l’Herminia, son cunyats de Mario i
amics de Quimet. Quan a principis dels seixanta Las Hermanas Fleta que durant
molt de temps van ser acompanyades per l'Orquesta de Luis Araque, amb el que
van gravar uns quans discos, es van separar, Paloma va casar-se amb un nord
americà i es va dedicar a la vida familiar, va morir als 80, Elia es va passar al jazz, gravant dos EP's amb el Tete Montoliu Trio
i va partipar a festivals internacionals fins ben entrats els anys setanta. Una
filla de Paloma i que també es diu Elia, va tindre un duet a Colombia o per
allà a les Amériques.
Dúo Dinámico – Rock and Roll de la Alegría
I per descomptat acabarem el programa d'avui dedicat als
duets sorgits en el pop espanyol dels cinquanta i seixanta escoltant al nostre
Duo per excel·lència el Dúo Dinámico que no podien faltar en un programa així.
Nosaltres creiem que aquest tema era la primera composició propia del Dúo
Dinámico que es va publicar en disc, pero parlan amb Manolo de la Calva ens va dir que no, la
primera que van escriure va ser "Linda muñeca" i despres va vindre
"Quince años tiene mi amor", però ara escoltarem a El Temps Passa… i
la música queda "El Rock and roll de la alegría" una peça plena de
ritme on Manolo i Ramón demostren que des del 
principi sabien el que volia el
públic i l'hi van donar. Es tracta d'un EP publicat l’any 1961 per EMI. El Dúo
Dinámico segueixen en actiu i per demostrar-ho van oferin concerts, recordarem
un fet el 19 de desembre del 2010 al Palau de la Música, a Barcelona. El que
es diu musicalment "fer-se un Palau", celebrant els seus 50 anys i
desgranant bones melodies. Era per revalidar el seu èxit, ja que el 16 del
mateix mes es van marcar un concert a l'Auditori de Barcelona, omplint el local
de gom a gom en ambdues ocasions, amb fans arribats i sobretot
"arribades", de tota Espanya. Fa un parell o tres d’estius van fer un
concert a Tarragona, per les Festes Majors, però ara no us podriem dir si va
ser per Sant Magí, a l’agost, o per Santa Tecla, al setembre. Van rebre de mans
del ministre Celestino Corbacho la
Medalla d'Or del Treball el 29 de juny del 2010. I és que
pencaires, el que es diu pencaires, Manolo de la Calva i Ramón Arcusa ho són
i molt.
Conclou El Temps Passa… i la música queda per avui, ara us
deixarem en companyia de totes les emissores per les que sortim a les ones o
via internet, cas de que us descarregueu el programa des del blog, el facebook
de Montse Aliaga o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Nosaltres sóm
Quimet Curull i Mario Prades i ara fotrem el camp fins la propera setmana. A
reveure.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que encara tenen il·lusió per viure i compartir
música i records amb tots vosaltres
