QUI SOM

Mario Prades, productor i realitzador d'Un Toc de Rock, periodista, crític musical, productor de concerts i representant artístic, va decidir un bon dia fer una mena de monogràfic, dins del seu programa, dedicat exclusivament a la música dels anys seixanta i feta a l’Estat espanyol. Per grups i solistes del país i estrangers que cantaren en català i castellà. Va pensar: “Hauria de buscar algú que tingui tanta experiència en el mitjà musical de l'època almenys com jo o més”. Va mirar al seu voltant i... Mira per on! Aquí, al centre de la diana estava en Quimet, el de l’Estanc. Músic que toca diversos instruments, com solia ser pràctica habitual en aquells anys mítics on es va desenvolupar el canvi estructural en la música del país i dirigint-se a ell li va proposar fer aquell especial. Quimet Curull, després de pensar-s'ho durant molt de temps -almenys va trigar dos o tres segons a prendre una decisió- va dir: “Pos vale”; “Pos que bé”; “Que content estic”; “Fale”, “Som-hi”. Mario va treure el llistat de temes que ja tenia apalancats i en veure que tenien carpetes, fitxers i discos per un tub o més, en una quantitat que es podria catalogar com “Demasié for my body i el dels altres”, van decidir que no seria un programa especial d'Un Toc de Rock, seria un programa fill d'Un Toc de Rock amb entitat pròpia i amb nom propi i en majúscules. Sabeu una cosa? La fórmula va funcionar i el programa que després de diversos i profunds estudis va tenir el seu propi nom identificatiu, va agradar i la gent va començar a seguir-lo.

Abans va sorgir allò del “bombardeig d'idees” per veure com titularíem el programa i després de durs esforços i multitud de noms remenats -almenys van ser dos que jo recordi- van decidir que es titularia El Temps Passa, no pel tema de Booker T & The MG's que al país van versionar Los Pekenikes, és clar que no, o segurament sí. En fi, nosaltres que sabem de la vida i si alguna coseta tenim i podem aportar és anys i experiència, li afegim, fora del títol, allò que resa "I la Música Queda" perquè és així, per anys que passin, la música sempre queda i així va començar el programa.

De broma en broma, ja fa 5 temporades i amb alts i baixos en qüestió de salut, seguim al peu del canó disposats a fer-vos recordar aquells temps passats, que no per bells són vells ni sempre van ser millors o pitjors, van ser això, passats. Volem ajudar-vos a recordar i que la memòria i les nostres obres és l'únic bagatge realment nostre. I el dia que anem a la reunió amb el Senyor de l’Àtic, allà dalt o a baix, les nostres obres i records seran l'única cosa que podrem endur-nos.

Molts recordaran. Altres descobriran, però tot va passar. Va passar aquí al país, a les nostres terres i comarques, al nostre voltant es va teixir la teranyina de la vida i que duri molts anys. I nosaltres, que el visquem amb salut, ànim i diners, si pot ser molts diners, que mai va malament, i que vosaltres ho escolteu amb un somriure a la boca i després l'hi expliqueu a la vostra cosina, al veí del 5è, a la de la carnisseria, al cambrer del bar de la cantonada, al guàrdia de la porra, al nuvi que no t’escolta mai i té les mans lleugeres… Com més siguem més riurem!



Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir amb vosaltres.

Programa 28 de setembre de 2010

Començarem aquest primer programa de la Cinquena temporada de El Temps Passa recordant per que estem aquí, s'ha acabat l'estiu i tornem al "Tajo", per tant i després de dir-vos allò de Benvinguts al Temps Passa... i la Música Queda, cridarem amb veu de pena i enyorança "Adéu a l'estiu".

LOS GRITOS - ADIOS VERANO, ADIOS AMOR

Eren la banda de Manolo Galván i van guanyar el Festival de Benidorm 1968 amb un tema defensat al costat del seu autor, un jovenet Julio Iglesias, es tractava de "La vida segueix igual". Aquesta peça que escoltem es va publicar abans que es canviessin el seu nom a La Zarzamora, a causa de problemes legals amb el seu anterior discogràfica i per descomptat, abans que Manolo comencés en solitari.

Los Gritos despres de guanar el Festival de Benidor amb "La vida sigue igual"

LOS CUATRO DE LA TORRE - ESPAÑOLA ABANICAME

Aquest conjunt que ens vé de Mallorca, ha tingut diferents noms, LOS DE LA TORRE, LOS 4 DE LA TORRE, ETC... I els seus components eren EMILIO, JUAN, CARLOS i PACO. A aquest single el va publicar la casa Belter, a la cara A hi ha la peça “Mamita” i a la cara B trobabem “Española abanicame” una peça que ara escoltem aquí, perqué El Temps Passa i la Música Queda. Aquest grup va ser el primer en l'estat espanyol l'any 1.966, en gravar una peça amb ritme de SKA, amb el títol “Operación Sol”

LOS BETA - MARIANNE

Aquests també van tenir un munt de noms, entre ells Beta Quartet. Aquesta és una bona cançó sonant en el 107.4, Altafulla Ràdio. Aprofitem per saludar a tots els nostres oients i també als d'Ona La Torre, emissora germana en la sintonia també sona El Temps Passa ... i la música queda.

JUAN PARDO Y SU CONJUNTO - MUÑECA ROTA

Aquest tema va ser gravat l'any 1.963. Estava en un EP de quatre cançons on Juan bru, abans d'entrar a Los Brincos, ja interpreta una versió del tema "Nila" que després seria reversionada per Los Brincos. Joan havia estat anteriorment el cantant dels Pekenikes. Després dels Brincos va ser Juan i Junior i més tard ja en solitari amb una bona carrera com a cantant, sense oblidar la seva faceta de compositor i productor.

MILA Y LOS SONOR - HULLY HULLY

EP gravat el 1.964 per la companyia PHILIPS, aquí podem comprobar com els grupos que sabían el que tenían entre les mans, parlan de música, acompañaban als solistes de moda per encarrec, habitualment, de les casas de discos. Aquesta canço es una versió, amb el títol original “BABY HULLY HULLY” i va ser grabada per el grup THE OLIMPICS.

PUBLICITAT

Dediquem el recordatori de la nostra publicitat de l’época a escoltar anuncis de xocolates. Per fer gana. Un dels berenars mes populars en aquells temps era el pa amb una presa de xocolata, el que els castellans deien “una onza”.

SECCIÓ DE MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

(Per musics catalans o no, peró afincats a les nostres terres. Cantan en català, aixó si)

DODÓ ESCOLÀ - LOS COCODRILOS

Aquesta peça és del cantant i poeta frances JAQUES BREL

El nom autèntic del Dodo Escolà és DOMINGO ESCOLÀ BALAGUERO i neix a Artesa de Segre el 16-09-1.920. El dia 20 de Març del 1.938 és reclutat per la "lleva del biberò" i ell, apart del fusell, va prendre el Saxo i el Clarinet, si trobaba mes a gust, posiblement. I ja que hem dedicat la publicitat al Xocolata, os direm que els seus pares tenien una fàbricade xocolata a Artesa de Segre.

FALSTERBO 3 - ADEU CARA BONICA

Va ser gravat el gener del 1.968. Els Falsterbo 3 perteneixien al “Grup de Folk”. COMPONENTS: AMADEU BERNADET, EDUARD ESTIVILL i JOAN BOIX. Van debutar al festival Folk de la Ciutadella, també van fer de teloners de SERRAT. Ancara treballen, pero amb nous components, es va incorporar Isidor Mari i ara son Falsterbo Marí.

ELS 5 XICS QUAN UN HOME VOL A UNA DONA

Grup de les terres veïnes valencianes amb REMIGI PALMERO al capdevant de la formació i amb sis músics més, ens porten aquest èxit de'n PERCY SLETGE, una de les cançons “lentes” mes populars del soul americà. Aquesta es l’unica peça que el grup de Castelló va grabar en català. Val a dir que quan començaren si eren cinc.

ELS 7 D'AQUÍ - SING, SING

Aquest grup encapçalat per CARLES SIXT i JORDI CAMPS, té una tendència clarament cap el folk, pero amb tocs de gospel. Van guanyar un concurs organitçat per Radio Barcelona amb una canço composada per ells meteixos, aquesta que escoltem ara a El Temps Passa… i la música queda, era de BROWN ADERLEY NOUGARE, i l'adaptació al català és feta per Josep M. Espinàs. El EP el va publicar el segell Concentric, propeitat, entre altres, del mateix Espinas.

LUCKY GURY I PETER ROAD - HERE, THERE AND EVERYWHERE

El tema és d'un disc dedicat als BEATLES i es clar, son composicions o grabaciones dels de Liverpool. Al gran pianista català Lucky Guri i el saxofonista, creiem que holandés, Peter Road, els acompanyen SALVADOR BLESA, CARLES BENAVENT I MAX SUNYER. Per cert que LUCKY GURY, ha estat considerat el millor pianista català despres de TETE MONTOLIU. Desde fa una anys, acompanya a Núria Feliu.

FRANK MILLER & HISPANIA SOUL - SICODELICO

És una grabació de l'any 1.967 en format EP. Va ser una idea del director d’orquestes i big bands nort-americà Frank Miller que un bon dia va passar per la barcelonina Cova del Drac, al carrer Tuset. Allí va veure actuà una serie de músics catalans i va decidir grabar un disc amb ells. La grabació del EP es realitzar als estudis San Diego… no a California, a Girona. La gent que forma el grup HISPANIA SOUL són RUDY VENTURA, RICARD RODA, RIUMAJOR, RODRIGUEZ, TORRENT, ANGLADA, QUER, ARNAU I SURELL. Una part dels components van tocar amb els LATIN COMBO i LATIN QUARTET.

LOS CUERNOS - ES MEJOR DEJARLO COMO ESTA

Poc o millor di que res sabem d’aquest gruo amb el que remprenem la marxa de El temps Passa… i la música queda, per territoris mes amplis. Aquest tema era dels FOUR TOPS, una gran banda vocal del soul americà. Los Cuernos la van gravar el 1.967 per la casa de discos EKIPO.

LAS CHIC - CERCA DE TI

Van ser un dels pocs o l’unic grup integrat nomes per fémines. Estaba format per 3 noies, van gravar aquesta peça l'any 1.966 per la companyia HISPAVOX i estaba dins d’un EP. Ja sabeu, un EP era un disc petit amb cuatre cançons i ara l’escoltem aquí a El Temps Passa… i la música queda.

LUIS EDUARDO AUTE - MI TIERRA, MI GENTE

Es un dels grans catautors de tots els temps. Va neixe a Manila, capital de les illes Filipines, el 13-09-1943. Forma part dels següents grups: LOS SONOR, LOS TIGRES i LOS PEKENIKES. Aquesta es, com sols passar amb les seves cançons, una composició pròpia amb la que fa un recorregut per terres de la Pell de Toro. Aute, mes tard, es produït per JUAN CARLOS CALDERON.

LOS 5 DEL ESTE - MAS

Poc sabem d’aquest grup que va grabar bastant, allà per els anys seixanta, aquest cançó es trobaba a un EP que es va publicar l’any 1964

TONY RONALD - TODO HA PASADO

És un EP gravat el 1.962 per la companyia EMI i dirigit al públic de sudamèrica. Tony era holandes i es va afincar a Catalunya, des de fa uns quants anys viu a Castelldefels. Actualmen, be desde fa mes de quice anys, trabaya també amb els “Mágicos 60”. Al seu veritable nom es Siegfried Andre Den Boer Kramer. No te nom el nen!

ADAMO - ELLA

Si be la majoría de gent diu que es tracta d’un cantant francés, no es cert. Neix a Sicilia el 1-11-1.943 i després passà a viure a Bèlgica. Va ser el Rey dels Guateques i les seves cançons eran ideals per “arrambar l’api”, despres de regalarli generosament una cigarreta al que posaba els discos perque puntches baladetes de l’Adamo. Les seves "fans" no li van perdonar que es casés amb la seva secretària que no era massa agraciada.

I fins aquí hem arribat. Desde la sintonia del 107.4, desde Altafulla Radio i aprofitant per saludar als oidos de Ona la Torre os diem adeu. Ull amb la carretera. A reveure.

Quimet Curull
Mario Prades

Enllaç per descàrregar el programa