El Temps Passa programa 22-09-2011

Casament de la Montse i el Mario, el passat 3 d'agosto, 

ben controlats per Quimet i Dolors (Foto Jordi Aliaga)

Ja estem de nou amb vosaltres. Torna El Temps Passa en la que serà la seva sisena temporada a Altafulla Ràdio, la segona a Ona La Torre i la primera a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant. El nostre programa retorna amb més força si cap i és que en el fons, tant a Quimet com a Mario que seguim sent nens grans, ens encanta compartir música i vivències amb tots els oïdors. Per tant hem decidit complir amb una promesa que vam fer al principi de la passada temporada i que unes vegades per mandra i altres perquè teníem sobre la taula discos que voliem compartir, ho hem anat posposant. Avui El Temps Passa... i la música queda tindrà uns protagonistes molt grans, possiblement el grup més important de la història de la música. Avui escoltarem música de The Beatles, per tant obrim la barraqueta i comencem amb la primera cançó que van gravar quan encara eren The Beat Brothers, el bateria era Peter Best i el baix el tocava Stu Sutcliffe (a la foto) (Liverpool 23 juny 1940 - Hamburg 10 abril 1962), mentre que Paul i John s'encarregaven de les guitarres, George cantava i eren el grup d'acompanyament de Tony Sheridan. Quimet comença a fregar-se les mans afirmant que ell ha tocat gairebé totes aquestes cançons, la veritat és que Mario també, però menys.

The Brisk - My Bonnie

En una botiga dedicada a la venda de mobles i que disposava d'una petita secció de discos, situada a Liverpool, va començar a arribar gent jove demanant una cançó "My Bonnie", Brian Esptein, propietari de la botiga finalment es va posar les piles i va prendre la decisió d'informar-se. Quan cap discogràfica va saber donar-li raó de The Beat Brothers es va anar al The Cavern Club per veure'ls. Despres de lucinar els va proposar un tracte. Ell passaria a ser el seu manager, es faria carrec de totes les despeses i es quedaria el 50% dels seus beneficis cas que n'hi haguesin i van haver beneficis i molts. "My Bonnie" es trobava en el LP de Tony Sheridan, un cantant al que ells acompanyaven i que els va permetre interpretar una cançó en el seu disc, en la què curiosament, va cantar George Harrison. Avui a Peter Best i Tony Sheridan només se'ls recorda per la seva vinculació a The Beatles. The Brisk gravaren aquest tema comptant amb Julián Granados com a cantant, en el seu tercer EP editat per Belter el 1964.

The Brisk i a dalt The Cavern Club

Los Gatos Negros – Ella te quiere

És una bona versió en castellà del "She loves you" que Los Gatos Negros, un dels grans grups surgits a Barcelona van gravar per al seu primer EP amb Marbella, subsegell de Vergara, el 1964, tot i que ja havien editat anteriorment dos EP 's amb Belter. En aquest disc hi havia una altra cançó de The Beatles, el "From me to you". Per cert, la creadora del famós pentinat de The Beatles, va ser la fotògrafa alemanya Astrid Kirchherr que quan ells van actuar a Hamburg es va convertir en companya sentimental de Stu Sutcliffe (Liverpool juny 23, 1940 - Hamburg abril 10, 1962) que va ser el primer baixista del grup i amic íntim de John Lennon des del institut. Quan van acabar la gira Stu es va quedar a Alemanya i moriria poc després a causa d'una hemorràgia cerebral l'origen de la qual estava en una baralla de carrer sostinguda a Liverpool feia un parell d'anys. Los Gatos Negros es troven en actiu, si bé pensem que del grupo original avui solsament queda el guitarra Quique Tudela.

Altres discos de Los Gatos Negros i postal

Los Mustang – Conocerte mejor

Gairebé amb tota seguretat, els millors versioneros de The Beatles a Espanya van ser Los Mustang, la banda liderada per Santi Carulla i aquest tema es trobava en un dels seus millors EP 's, publicat per EMI el 1964, encara que el tema estrella va ser "Ma vie" d'Alain Barriere. Va ser compost per Lennon i McCartney el 1964 per a la banda sonora del film "A Hard Day's Night" de 1964, es va titular originalment "I should have know better" i es va publicar el 10 de juliol de 1964, però com solia passar en el tàndem de compositors, encara que només va ser un d'ells qui la va escriure, al registrar-la consten tots dos, en aquesta ocasió va ser John Lennon qui va compondre "I should have know better". Els Mustang són l'única banda de pop dels seixanta que fins a la seva dissolució el 2000 ha mantingut els mateixos components originals. 

Altres discos de Los Mustang, postal i a sota tebeo Claro de Luna
on també van ser protagonistes 

 

Los Tiburones – Perdi tu amor

Los Tiburones van sorgir a Barcelona i ells compaginaven les seves actuacions a la ciutat Comtal amb la Costa Brava. Es van crear a principis de 1963 i eren els germans Jose i Guillermo Alcaraz, bateria i cantant i baix respectivament, al costat dels guitarristes Erich Maier i Enrique Baig. Van debutar a La Formiga al febrer de 1963, una de les sales amb actuacions més importants a Barcelona per aquella època. Los Tiburones només van gravar dos EP's i aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda, es trobava en el segon, editat el 1965 i es tracta d'una versió del "I'm down" de The Beatles que signada com és habitual pels dos, va ser escrita per Paul i es va editar com a cara B del single amb "Help" a la A, encara que a Espanya es va publicar en format EP. Els nois de Liverpool sempre van reconèixa que el tema tenia influències de Little Richard. Es va gravar en la mateixa sessió que "Yesterday" i "I've Just Seen a Face", el 14 de juny de 1965. Voleu una curiositat, l'última actuació de Los Tiburones va ser al Casino de Reus, el 31 de Decembre de 1966, despres es van desfer. 

Disc de Los Tiburones i foto

Los Ídolos – Hay un lugar

Los Ídolos, van ser una banda de transició que després de gravar tres EP's es va reconvertir a The Canaries i aquests després serien Los Canarios, la millor banda de soul espanyola al costat de Conexión i Doble Dinamita. El cantant i guitarra de Los Ídolos va ser Eduardo Bautista, el que va ser polémic president del SGAE, el mateix que proclaman als quatre vents que defensava els drets i els interesos dels autores, peró que junt amb la cofraria de xorisos que l’envoltaven, sembla ser que es dedicava a omplirse les butxaques. Es curios, tant parlar dels pirates i els mes grans de tots es trovaben a casa. La història de Los Ídolos comença el 1961, quan  Teddy (a la foto) crea Los Diablos del Rock en la seva Gran Canària natal, al costat de José Manuel (baix), Germán Pérez (guitarra solista) i Tato Luzardo (bateria). Després van canviar al baixista per Rafael Izquierdo i passarien a ser Los Ídolos ja que diables hi havien molts en el territori musical espanyol i es van anar a Madrid i veient que la cosa no rutllava es van apropar fins a Barcelona i serien fitxats per Belter. Aquest disc es va gravar al Casino de l'Aliança del Poble Nou amb la bateria embotida en una llotja per fer acallar el seu so i tot en directe d'una tirada, sense públic, això si. Los Ídolos van versionar també als Beatles, cantat en anglès i castellà. Aquesta cançó es “There´s a place” dels Beatles i es trovaba al seu tercer i últim EP editat per Belter al 1964 on també van incloure un altre versió beatleniana “I saw her standing there”. Per cert, Eduardo Bautista va intervindre a la versió espanyola de Jesucristo Superstar i feie un paper que avui ens donem compta li era completament adient, el de Judas Iscariote.

Tony Ronald y sus Kroners - Boys

El seu veritable nom és Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixa a Holanda el 1941, però va triomfar a Espanya. Aquesta és una de les moltes cançons que Tony Ronald va versioná del grup de Liverpool. Es va publicar en un EP al 1964. Tony Ronald va gravar en solitario, va crear el Kroner’s Dúo amb José Luis Bolívar i més tard Tony & Charlie. Finalment es va llençar definitivament en solitario, bé, va crear Tony Ronald y sus Kroner's i pels Kroner's van passar gent de la talla de Max Sunyer, José Más "Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho, Àngel Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres. Per cert, Tony va gravar un single en català amb les cançons "Estem vivint" i "Cada dia"que ja hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda.

Tony Ronald y sus Kroner's. A dalt un parell d'EP's

LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Los Dracs – Rock and Roll Music

Parlar de Els Dracs és una altra cosa. Van ser al costat de Els Tres Tambors els millors grups de pop-rock en català de l'època i també van gravar en castella, per a mostra os portem aquest clàsic de Chuck Berry inclós en un disc editat per el segell Alma. La cançó va ser èxit a Europa quan la van versionar els Beatles. Per cert que el EP on van incloure la seva versió de “La casa del sol naixent” va ser el disc més venut del catàleg del segell Concentric (la portada os l'hem posat a sota), si bé i com és habitual en les produccions de Concentric, pateix de falta de baixos i bateria que sonen molt per sota del volum al qual haurien d'estar. Aquest EP de Els Dracs si que estaba interpretan en català. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va treballar des de 1964 a 1971 i van gravar 3 EP 's en català per Concentric i aquest en castellà per Discos Alma i on també es va incloure un altre versió dels Beatles, “Un billete compró”. Creiem recordar que el guitarra era Carlos Rubio, encara que no estem segurs i el bateria Vicente Carós que va morir el 20 de gener de 2010 als 63 anys d'edat.

Portades de dos EP's d'Els Dracs, a sota postal del

segell Alma on gravaven en castellà

Nuri – Es una noia

Al 1965 i mitjançant el segell Concentric, es va publicar aquest EP de Nuri, una joveneta cantant catalana que també tocava la guitarra. Aquesta nena va començar a gravar després d’haver guanyat el Primer Show Ye-Ye, un concurs que no va tindre cointinuitat i que estava organitzat per Ràdio Barcelona, al carrer Caspe número 6 de Barcelona, al costat del cine Tívoli y devant del Novedades. Els arranjaments de les cançons i la producció artística van estar a càrrec de Francesc Burrull que aleshores era el director musical del segell Concèntric. Conté 4 versions d'èxits de l'època i aquesta versió del "She's a woman" que ere un dels èxits del grupo de Liverpool, The Beatles. Val a dir que la Nuri no s’ho monta gens malament. L'adaptació de les lletres és de Ramon Folch i Camarassa. Nuri va tindre una molt curta carrera musical, és va retirar molt jove i creiem que va morir l'any 2002.

Francesc Burull

Els Picapedrers – Ajuda’m

Aquest disc, un EP d'Els Picapedrers, publicat per Edigsa el 1965 és un dels pocs discos que van gravar aquests quatre joves catalans. Es tracta del "Help", una de les cançons més populars de The Beatles i que va donar títol a la seva seguna pel.lícula, encara que la cançó va ser versionada i molt en llengua castellana, no recordem cap altra versió en català, cosa que no vol dir que no és fessin altres, la memòria ja no respon com abans i internet quan es busca informació d'aquest tipus de grups es mostra molt poc generós. Tornant a Els Picapedrers, en aquest mateix disc també versionen el "Ticket to ride" dels de Liverpool titulant-la "Un bitllet ha compra'n", "Xarada" i "Adéu amor". En aquest enregistrament podreu apreciar el que sempre hem comentat sobre el segell Concentric, aquí la instrumentació sona al volum degut i el resultat és molt acceptable, és clar que aquest va ser publicar per el segell Edigsa. Creiem que aquest és l'únic disc que Els Picapedrers van gravar.

The Bonds – Ahir

Eren quatre nois que van adoptar aquest nom amb dues connotacions la del 007 i la catalanització de Los Buenos, grup madrileny amb el que no tenien res a veure. Pertanyia a un EP publicat pel segell Concentric on la peça estrella va ser la versió en català del "Que família más original" i “Satisfacció” mític tema dels Stones. També estava el "Wooly Bully" i que era una bona versió del clàsic dels nort-americans Sam The Sham & Pharaohs. L’adaptació de les lletres va ser de Ramón Folch i Camarasa. Creiem que a part d’aquest EP no van gravar res més. Nosaltres os em portat el “Ahir” que es la versió del “Yesterday” dels Beatles i que si bé estava signada per el tàndem Lennon/McCartney, va ser una composició d’en Paul. Val a dir que la versió dels The Bonds es bona, dins de ser molt acústica, però la resta de cançóns son bastant fluxetes, es clar que la explicació es sensilla i no te res a veure amb la qualitat del grupo, es tracte del segell i la linea de producció que seguien: Concentric-Espinas Ah! Ho hem dit en moltes ocasions, José María Espinas creia en els cantautors i quan va fundar Concentric, els grups que van gravar allà sonaven a cantautor i els baixos i bateries quedaven empastades de manera que o no lluïen o semblava que s'havien anat de vacances.

Josep María Espinàs en un recital, acompanyan-lo

veureu a Quico Pi de la Serra

ELS ANUNCIS DELS NOSTRES RECORDS

Avui i com aquest és el primer programa de la nova temporada, us hem seleccionat anuncis a l'atzar extrets del nostre arxiu sonor de l'època daurada. És clar que ara i veient-los, ens adonem que, per variar, estan relacionats amb la cuina i és que tant Quimet com Mario, són uns tragaldrapas. Ja l'hi deia Pere Tàpies al Mario que tant un com l'altre eren "Un Bon vivant".

La Y de Ibarra

Ybarra va ser un altre dels olis populars a l'època, sobretot per allò de que "El secreto está en la Y. la Y d'Ybarra". Per cert que en els anys 50 Ybarra és va va obrir al marcat sud-americà des de l'Argentina. La campanya publicitaria la va fer Zulma Faiad (a la foto), actriu, model, ballarina i vedette de revistes que va néixa a Buenos Aires el 1944. La seva carrera artística va començar en els seixanta com a model publicitària i la va llançar la propaganda del "Aceite 38 de Ybarra" en la qual sortia ballant i la veu en off del locutor deia: "A esta lechuguita no le falta nada", parlan de l'amanida, no penseu malament. No és l'anunci que escoltem avui, però és el mateix producte. La firma Ybarra va ser creada l’any 1842, per José María de Ybarra y Gutierrez de Caviedes, primer Conde de Ybarra i amb l'objectiu de comercialitzar els productes agraris de les propietats familiars a Andalusia, va fundar Hijos de Ybarra. L'oli va aconseguir el premi a la qualitat atorgat a la fira de Filadèlfia de 1876. El 1985 Ybarra va ser la primera empresa del sector que va envasar oli d'oliva en tetra-brik. Es clar que per oli bó, bo de veritat, el que tenim a les nostres comarques, oli d'arbequina, el millor de tot el mon i part del extranger.

Vinagre Parra

Del Vinagre Parra que creiem que avui ja no és al mercat, no saben res de res, de fet ni a quina empresa pertanyia ni d'on era. Cap informació hem trobat per oferir-vos, però com l'anunci estava en els nostres arxius i està molt bé, aquí us l'oferim perquè no es pot entendre una bona amanida sense oli d'oliva i vinagre, clar que Mario prefereix posar-li llimona i Quimet també Mira que son estranys aquests dos.

Arròs La Cigala

A nosaltres de l'arròs La Cigala sempre ens va resultar curiós aquell eslògan "Ni se pega ni se agarra" que ja en els 70 va provocar molts acudits verds i moltes conyas i que de fet no sabem si era l'anunci o l'acudit. Sempre hem sentit en l'ambient festiu que els xinesos tenen els ulls semitancats i allargats pel fet de menjar molt arròs, cosa que fa que vagin restrets i hagin de fer molta força quan visiten el lavabo... és broma. La veritat és que l'arròs és un gran aliment i molt saludable. Pot ser incorporat a la dieta al quart mes de vida del nadó per la seva alta tolerància i és una guarnició molt més sana que, per posar un exemple, la patata, en contenir menys greix. Actualment, la marca la Cigala forma part del Grup Ebro-Puleva, de fet el Grup Herba és líder en el sector arrosser mundial. La Cigala aquesta radicat a San Juan de Aznalfarache (Sevilla).

Chupa Chups

El fenomen Chupa Chups és digne d'estudi. Un caramel col.locat en un palet, afusellament de la clàssica piruleta de tota la vida, però rodó en aquest cas, s'ha convertit en un dels productes sorgits a Catalunya amb més difusió mundial i és que el Chupa Chups es ven fins a la Xina. Es va crear el 1958 i l'actual logotip va ser dissenyat per Salvador Dalí, és clar que ho va fer per diners, però parlem de molts, molts diners, uns quants milions de les antigues pessetes. Un dels que van contribuir a popularitzar-lo a tot l'orbe va ser l'actor Teddy Savallas, el popular Koyak que en una època on els fumadors estaven molt ben vistos. ell es dedicava a xuclar un Chupa Chups. L'actual seu de l'empresa a Espanya es troba a Sant Esteve de Sesrovires, a Barcelona. L'empresa va ser fundada per el català Enric Bernat el 1958 a Villamayor (Astúries), si bé la companyia pertany al grup italià Perfetti Van Melle des de 2006. Inicialment es deia només Chups, però quan va sorgir l'eslògan "xucla... Chups" es van unir les dues paraules en l'argot popular i va passar a ser Chupa Chups. El 1995 es convertia en el primer caramel amb pal consumit en l'espai. Per cert, al Japó en diuen "chupachaps". Recordeu la cançoneta "Un palito lo sostiene para no mancharte tú".

Acabem com ara la secció de publicitat del record i seguirem amb El Temps Passa... i la música queda, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Radio l'Hospitalet de l'Infant.

Bruno Lomas – Soy Libre

Havia estat component del grup valencià Los Milos i un bon dia, Emilio Baldoví Menéndez els va deixà i marxà a França on el van convertir en Bruno Lomas. Quan va tornar es va rebotar amb els seus companys de Los Milos i va crear Las Estrellas de Fuego i al poc temps va començar en solitari el 1966, si bé primer es va fer acompanyar per Los Rockeros durant uns anys. Va ser un dels nostres millors cantants rockers en els 60 i a mitjans dels 70 es va retirar. Va néixa a Xàtiva el 14 de juny de 1940. Quan finalitzaven els 80 el cuquet que li rosegava per dins i una oferta d'EMI li van fer replantejar-se la seva retirada i Bruno Lomas va decidir tornar a gravar i als escenaris. Es trobava en plena forma i va voler tornar pels seus fueros. Va marxar a Madrid i va signar contracte amb la casa de discos, traurien primer una recopilació dels seus vells èxits i prepararien temes nous per al següent treball que sortiria entre sis mesos i un any després. Tots aquells plans de futur de Bruno Lomas es van truncar a la carretera quan, conduint un Mercedes 250, va tenir un accident de trànsit prop de la Pobla de Farnals, el 17 d'agost de 1990. EMI publicar el doble LP amb el títol "Bruno Lomas 1940-1990", avui un disc per al record. Bruno Lomas era un aficionat a les armes i sempre va dedicar cançons a la Guàrdia Civil i aixó li va implicar algun problema i va arribar a rebre amenaces d'ETA, però també era un conductor esbuxarrat, amant de la velocitat i li agradava conduir els seus cotxes, sempre potents, a tot el que donaven de si. Això li va passar factura a Bruno Lomas i va pagar amb la seva vida quedant avui com una gran veu en el record de la nostra història musical. Aquesta cançó que escoltem ara es la versió del “Day tripper” dels Beatles i es trovaba recullida al LP "Bruno Lomas" que va publicar al 1974, si bé pensem que també es va editar en un EP.

Julio Iglesias – My sweet Lord

Fins l'incombustible Julio Iglesias, "Agosto Catedrales" per la seva popularitat mundial, versiona a The Beatles. Bé, aquest tema no és de The Beatles, però va ser el primer gran hit de George Harrison (Liverpool, 25 de febrer de 1943 - Los Angeles , 29 de novembre de 2001) quan es va llançar en solitari ja desfet el grup i es va incloure al "All Things Must Pass", el primer àlbum triple de la història. El tema va ser demandat per plagi per la seva similitud amb "He 's So Fine", composta per Ronald Mack al 1962 i que va gravar el grup nord-americà The Chiffons. Aquesta bona versió que ens porta Julio Iglesias us l'hem tret del doble disc "Con la ayuda de la amistad" que va publicar RamaLama i en què un munt de grups de diverses èpoques, versionaven a The Beatles. Julio José Iglesias de la Cueva, va néixa a Madrid el 23 de setembre de 1943 i va ser porter del Reial Madrid fins que un accident va truncar la seva carrera esportiva. El seu pare va deixar la seva consulta i es va dedicar plenament al seu fill fins aconseguir que es recuperés i allí, en la seva convalescència, va començar una carrera musical que es consolidaria en guanyar el Festival de Benidorm de 1968 amb la seva cançó "La vida sigue igual", defensada conjuntament amb Los Gritos.

Julio Iglesias i Los Gritos al Festival de Benidorm de 1968

Dúo Dinámico - El submarino amarillo

Una altra bona curiositat que us portem en aquest primer programa, d’aquesta temporada de El Temps Passa... i la música queda, és aquest "Submarino amarillo" que en la versió original va cantar Ringo Starr i que aquí Manolo de la Calva i Ramón Arcusa es troben amb el problema que ells tenien molta més veu que Ringo i els productors van empastar les bones veus del Dúo Dinámico per acostar-la a la versió original i això fa que no destaquin com haurien de fer-ho, però és curiós i no està tampoc malament. També us l'hem extret del doble CD recopilatori de temes de Beatles versionats per artistes espanyols "Con la ayuda de la amistad" que va publicar el segell RamaLama, si bé es va gravar originalment al disc "A nuestros amiguitos", un disc infantil del Dúo Dinámico.

A dalt el Submarí Groc, a sota el Dúo Dinámico actuan

Los Tonks - Penny Lane

El 1967 el quartet barceloní Los Tonks van treure el seu primer disc, un EP publicat per EMI-Regal en què el tema estrella va ser aquesta bona versió del "Penny Lane" del grup de Liverpool. Los Tonks eren Juan José Calvo, guitarra solista, Àngel Cánovas (Barcelona 20-03-1947) guitarra de ritme, Alberto Ruiz (Barcelona 18-04-1948) baix i Felipe Romero (Sevilla 07-1949) bateria, durant un temps el guitarra va ser Dario (Barcelona 19-06-1947). Encara traurien un altre disc i el grup es va desfer. Juan José va entrar en els Mustang substituint a Marco Rossi mentre aquest complia amb els seus deures amb la pàtria, és a dir que es va anar a fer el soldat. També va tocar amb  Los Diablos i actualment ho fa amb Los Sírex. Alguns dels seus membres creiem que van tocar, ja en els 70, en el grup Imagen. Per cert i ronan als Beatles, una de les regidores de l'ajuntament de Liverpool, va proposar canviar el nom d'una sèrie de carrers i places de la ciutat ja que ostentaven el nom de famosos negrers, és a dir gent que es va fer rica comerciant amb esclaus. Era un tema en el què tots els regidors semblaven estar d'acord, però el problema va sorgir quan es va veure que un dels noms a canviar era Penny Lane, al conegut barri, plaça i carreró i és que actualment encara hi ha molts dels comerços dels que parlen The Beatles en la seva cançó i de resultes d'això i tenint en compte que tant Penny Lane com Abbey Road formen part de les rutes turístiques britàniques. Per soposat, la moció va ser rebutjada.

Los Tonks

Massiel - And I love him

També la Tanqueta de Leganitos, la nostra Massiel, una altra incombustible, va cantar als Beatles i aquest tema el extraiem així mateix del doble CD "Con la ayuda de la amistad" i cal reconèixa que Maria Félix de Los Àngels Santamaría Espinosa, nascuda a Madrid el 2 agost 1947 i que va guanyar el Festival d'Eurovisió el 1968 i el 1967 el de Mallorca, en aquest cas amb "Rufo el pescador", un tema de Manolo Díaz, realitza una bona versió i la seva pronunciació de l'idioma de Shakespeare és molt correcta. El seu pare era Emilio Santamaría, un dels grans representants artístics de l'època i quan aquest va morir, el negoci va passar a mans del seu fill que també es diu Emilio i va ser president d'A.R.T.E. És clar que aquest tema en la versió original del grup de Liverpool es va titular "I love her" i també va ser composta només per Paul McCartney per al LP "A Hard Day 's Night".

Massiel i Cliff Richard, primera i segun clasificat a Eurovisió 1968

Los Shakers - Michelle

Los Shakers madrilenys, liderats pel cantant Ricardo Saez de Heredia, van ser teloners de The Beatles en els concerts der Madrid i Barcelona de 1965, al costat de l'Orquestra Florida, Mochi, Torrebruno, Pekenikes, Los Sírex i uns quants més i van gravar també versions de The Beatles, però aquest tema és de Els Shakers uruguaians i es trovaba al seu segon LP "Shakers for you". Los Shakers començaren en el seu Uruguai natal imitan als Beatles i inclus en la seva imatge, procuraven mantindre l'estética Beatle i ser una réplica dels de Liverpool, con podreu veure a algunes de les carátules que os hem possat al blog, però la seva carrera es va consolidar a l’Argentina. Eren Hugo Fattoruso, Osvaldo Fattoruso, Roberto "Pelín" Capobianco i Carlos Vila i funcionaren de 1964 a 1968. A principis dels 70 es va editar un disc amb cançons rebutgades titulat "Los Inéditos", pero alló que semblava podia ser un retorn no va funcionà.  Finalment van tornar a reunirse el 2005, gravan un nou disc i es van llançar a la carretera. Aquesta peça també va ser composada solsament per Paul McCartney, pero com a totes les seves composicions, signan els dos.

 

Los Diablos Negros – If I fell

Els madrilenys Los Diablos Negros eren nois de casa bona, del barri del Retiro. L'embrió sorgeix el 1961 amb un grup anomenat Los Vultures. Despres de canviar de baixista van passar a anomenar-se Los Estrellas Negras i més tard Los Diablos Negros. Eren Manolo Pelayo (cantant i guitarra), Paco Candela (guitarra i cors), José Inclan (batería) i Luis María Herranz (baix). La premsa franquista els va proporcionar fama de gamberros perillosos i incitadors al desodre públic i es que els seus concerts eren tumultuosos. Cal entendre que mentres a Catalunya la por els hi donaven els cantautors, a Madrid el catalogat com a perillos va ser el rock and roll. El 15 de desembre de 1963 Manolo Pelayo es tret a coll d’una memorable actuació en una de les matinals del Price. El 19 de març de 1964 son l’unic grup de Madrid que participa en un festival Internacional en el Palau d’Esports de Barcelona devant de 15.000 espectadors i compartint cartell amb els suecs The Spotnicks, els presentats com holandesos Tony Ronald y sus Kroner's, l’argentí Luis Aguilé i els catalans El Dúo Dinámico, Lone Star (a la foto) i Los Mustang. L’any 1965 es reconverteixen a Los Botines i a partir de 1966, Manolo Pelayo es lanxa per la seva conta amb mes pena que gloria, la veritat, sen substituit a Los Botines per Camilo Sesto quan ancara era Camilo Blanes. Los Diablos Negros van gravar 4 EP’s i aquesta cançó està treta d’un LP recopilatori amb totes les seves gravacions, publicat al 1984 por el segell Alligator Records que més tard es convertirían en Cocodrilo Records, però inicialment es trovaba a un EP de 1965, el quart i últim que van publicar, on també hi havie una bona versió del tema "And I love her" dels Beatles que ere l'única cançó del disc cantada en castellà.

A dalt la prensa de l'época posan a "parir" a la juventut, a sobre

dues caràtules i a sota foto de Los Diablos Negros actuan

Los Ángeles – Con la ayuda de la amistad

Com nosaltres som molt amics dels nostres amics, avui acabarem aquest programa dedicat a The Beatles amb una de les seves cançons més emblemàtiques i que va ser el gran èxit del cantant britànic Joe Cocker. Ens la porten un dels millors grups de pop vocal de l'època, es tracta dels granadins Los Angeles que Quimet sempre afirma són els millors versioneros vocals dels The Beatles a Espanya. Quimet ens explica que en cada un dels seus concerts oferien dues parts, la primera eren els seus èxits i la segona, tot versions de The Beatles. Los Angeles van sorgir de Los Ángeles Azules quan el seu cantant Julian Granados va marxar. Ells es van reconvertir, Poncho el bateria va passar també a cantar i va començar l'èxit d'aquest bon grup, de la mà del productor Rafael Trabuchelli i gravant en els estudis Torrelaguna de Madrid per al segell Hispavox. Per cert que Mario va coincidir amb ells en una sola ocasió, sent teloner de Los Angeles al Casino de Manlleu.

A dalt caràtules, abaix  portada de la revista Fonorama

protagonitzada per Los Ángeles i a sota foto

 

Per suposat les versions que van fer els grups del pais sobre cançons d'Els Beatles no cabrien en molts i molts programes, aixó d'avui sols es una petita mostra, un tast i es que els de Liverpool van ser els artífexs de tot un canvi conceptual en la música moderna. Al llarg de la temporada que hem obert avui, els Beatles tornaran a sonar a El Temps Passa ... i la música queda i no una vegada, ho faran moltes ja que la seva vasta discografia ha estat multiverisonada i van ser el mirall en què es miraven molts d'aquells joves que buscaven l'èxit emulant als seus ídols, als grans entre els grans, The Beatles.

Des de les sintonies d'Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, acabarem per avui. Quimet està molt content perquè a més d'escoltar cançons de The Beatles, se'n va amb la butxaca plena d'euros ja que ell ha tocat gairebé totes aquestes cançons de The Beatles, Mario s'en porta menys, però també alguns i tancant la barraqueta, marxem amb la música capa una altra part.

Una cosa que hem decidit per aquesta nova temporada que comencem avui es anar possan Pin Ups. Els Pin Ups son cuasi sempre dibuixos de noies en poses molt sugerents, si bé a vegades també es tracte de fotografies, però sense ensenyar res que pugui ser cualificat de pornogràfic. Aqui dons, teniu la primera

Fins la setmana que ve, sigueu bones i bons

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa