El Temps Passa programa 25-11-2010

El  director de cinema Antoni Ribas agraeix la placa rebuda com homenatge

a la seva tasca a favor  del cinema català,  a la  Fira Internacional  del Disc i 

Cinema  de  Col.leccionisme  de  Tàrrega,  al seu costan  Mario Prades i  un 

regidor del Ajuntament de la ciutat

Avui Quimet m'ha arribat esvalotat i és que ha posat l’ull sobre la llista de cançons programades per a El Temps Passa d'avui i només de veure els títols ja té “el cuerpo serrano”. Sempre que no comenci a ballar per sobre de les taules ... Bé saludant el personal i obrin la paradeta comença El Temps Passa ... i la música queda, des de la sintonia d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre per tot el Baix Gaia i tots els amics i amigues que ens escolten mitjançant Internet o descarregant els programes des del nostre blog o des de la pàgina web d'Altafulla Ràdio.

I comencem bridant amb cava... català, es clar.

Golden Quarter – Chin Chin

Es va publicar en un EP de 1964 i poc o gens us podem dir del grup Golden Quarter, llevat que “peten” molt bé. Tot i això de dir.se Quarter eren 5 components i el disc el va editar el segell barceloní Vergara que es trobaba al Passeig de Sant Joan, una mica mes amunt de la Diagonal i el monument a Mossen Cinto. Ara sona a El Temps Passa ... i la música queda. Això si, os podem dir un altre cosa: La cançó no era d’ells, va ser un dels grans èxits del cantant francès Richard Anthony.

Rocking Boys – Con tu amor

Es van formar a La Línea de la Concepción a finals dels anys 50. Van ser una de les millors bandes andaluses del principi de la dècada i també són un dels primers grups espanyols en sortir a l'estranger (Portugal, sud de França i el Marroc) i van tocar moltes vegades a Madrid i Barcelona. Inicialment eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i veu solista, però amb la mili a sobre es van produir canvis inevitables. Entre la gent que va ser membre del grup es troben Rafa (òrgan), que venia de The Brisk i després tocaria amb l'Orquestra Mondragón, Hans (bateria) que va tocar amb Los Mitos i José Luis Tejada (cantant) que posteriorment militaria en Barrabás. El seu primer disc va ser "Twist Sensacional" que ja l'hem escoltat. Aquesta cançó que escoltem estava inclosa en l'EP, publicat per Belter "Twist a Sevilla", una composició de M. Salina i es va editar l'any 1962.

Los Rocking Boys, rock espanyol des de el Sur

Los Calíope – Joven enamorada.

Grup amb noia, Los Calíope eren un quartet de València liderats per Maria Elvira i tres joves més dels que no sabem el nom. Van fitxar per Discophon, conjuntament amb Los Milos, la banda de Bruno Lomas i a finals de l'estiu de 1960 van editar el seu únic disc, al mateix temps que es va publicar el primer de Los Milos però no van tornar a gravar més. La cançó és una versió del "A teenager in love" dels novaiorquesos Dion & The Belmonts, la banda liderada per Dion de Mutti que quan la va gravar només tenia 17 anys. Va ser composta per Doc Pomus.

Dion & The Belmonts son el que van gravar originalmente la cançó

Tony & Charley – Bailando Rock Twist

Tony Ronald, de veritable nom Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixer a Holanda. Va començar gravant en solitari per després crear el seu primer duo, Kroner's Duo amb un basc anomenat José Luís Bolívar. El 1961 amb el també holandès Charley Kurt van crear Tony & Charley. Van gravar tres discos amb La Voz de su Amo però després "diferències musicals" acabaren amb aquesta unió. Tony volia fer música pop i rock, mentre que Charley preferia fer balls. Tots dos van tenir raó. Charley i el seu germà Johnny van muntà Johnny & Charley i van crear "La yenka" el 1965. Tony es va llançar en solitari acompanyat pels Kroners. "Bailando rock twist" és de 1962.

                                  

Una foto molt curiosa, Tony Ronald fen la "mili"

Los Milos – Pitágoras

Tota una lliçó de matemàtiques és la que ens porten aquest tercet valencià dels que abans parlàvem. Eren Emilio Baldoví que els va deixar i va emprendre carrera en solitari, amb molt èxit, sota el nom artístic de Bruno Lomas, al costat de Salvador Blesa guitarra solista i tercera veu i Vicente Castelló guitarra acústica i segona veu. Van començar el 1959 i inicialment havia un quart component que va marxar perquè creia que la música havia de ser només reivindicativa, es deia Ramon Peleguero Sanchís i era de Xàtiva, del carrer Blanc. Es tracta del cantautor Raimon. El tema es trobava en un EP publicat el 1961. Quan Bruno Lomas s’en va anar i Vicente i Pascual Olives van crear Los Top-Són que més tard es reconvertiren en Los Huracanes.

La revista Cambio 16 va publicà una col lecció de CD's entre

els  quals  estava  aquest  que  recollia  una mostra  del  rock 

espanyol   dels   60   i   en   aquesta  mostra   no  podia   faltar 

"Pitàgoras" de Los Milos.

 

Quan Emilio Baldoví va començà en solitario

va passà a ser Bruno Lomas

Los Llopis – Estremécete

Euro per en Quimet que el reclama ja que ell ha tocat moltes vegades aquesta cançó. Los Llopis es van crear a Cuba el 1951 i inicialment es van cridar Cuarteto Llopis-Dulzaides, quan el músic Ñico Rojas va presentar als Germans Llopis (Frank i Nolo) el pianista Felipe Dulzaides. Amb el Rock and Roll, els turistes nord-americans a Cuba van començar a demanar que toquessin peces amb aquest ritme i van sorgir els primers rockers a l’illa. Orquestres com la dels Hermanos Castro, Orquesta Aragón o la Sonora Matancera inclouren rock and rol, aixó si, molt orquestrat i amb caire caribeny. Però Los Llopis van ser els primers que van gravar rock and roll en espanyol prenent com a referència a Bill Haley. Més tard es van traslladar a Mèxic i després es van venir a Espanya, encara que la casa de discos els va voler canviar l'estil ja que havia d'explotar el fet que eren cubans. El terme patxanguer prové d'un dels seus grans èxits aquí al país "La Pachanga".

The Brisk – No puedes comprar mi amor

Aquesta bona banda de Ceuta versiona el "Ca't buy my love" de The Beatles, encara que el seu anglès deixa molt a desitjar i la pronunciació és d'aquelles que fan exclamar a una anglesa distreta “En quin idioma canten aquests nois?” Es va gravar el 1964 en un EP que va editar Belter. Van ser Els Brisk, The Brisk Boys, The Brisk i The Brisks. Durant un temps es va unir a ells el cantant Julián Granados que procedia de Los Ángeles Azules i que després marxaria amb Los Buenos, per seguir en solitari ... amb el "Voy buscando a Lupita" amb gran èxit. Inicialment el grup l'integraven Julio Rey (baix i veu), José García (bateria), Juan Pozo (guitarra i veu), Antonio Morales (saxo i orgue) i Jesús Zurita (cantant).

The Brisk Boys

Los Maex - Yo fui el mayordomo del Kaiser Bill

És un altre d'aquests grups dels que no tenim informació. Si us podem dir que es tracta d'un EP titulat "¡Instrumental Magnífico!" que va treure Discos Sintonia el 1967 amb els temes “Marionetas en la cuerda”, “Hablemos del amor” i “Nacida libre". "I Was Kaiser Bill s Batman" va ser l'únic hit a la cursa de l'anglès Whistling Jack Smith de veritable nom John O'Neill que va néixer el 1926 i va morir l'any 1999.

Caràtula original del disc

de Whistling Jack Smith

Los 3 Sudamericanos – La familia

Eren 3, és clar, Alma Maria, el seu marit Johnny i Darío i van arribar des de Paraguai per ser una de les grans bandes de la "Cançó de l'estiu". Es van inflar de vendre i treure discos. Quan Darío els va deixar a finals dels 90, el seu lloc va ser ocupat pel gran guitarrista Dioni Velázquez. Aquest tema ho extraiem d'un EP publicat el 1967 per Belter i on també estaven “Marionetas en la cuerda” (Sandie Shaw), “Algo estúpido” (Nancy y Frank Sinatra) i “La Felicidad” (Palito Ortega). Es va comentar que el matrimoni entre Alma Maria i Johnny posiblement era de conveniència ja que quan van decidir viure a l'Argentina per continuar gravant, Alma i Johnny van haver de contreure matrimoni ja que ella era menor d'edat i no podia sortir del seu país.

Los Tres Sudamericanos

SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Kurt Savoy – La sardana del Besós

I arriba el Curro Savoy per obrir la secció de discos catalans, des de El Temps Passa... i la música queda. Per fer pàtria us portem una sardana. El seu nom real era Francisco Rodríguez i va néixer a Andújar, Jaén, el 1948, es va especialitzar en xiulets i quan a Espanya va començar a decréixer la seva popularitat va marxar a França i es va fer cridar Curro Savoy. El 1959 comença la seva carrera professional, quan Tico Medina el presenta a la Televisió Espanyola, en aquells temps en el Passeig de l'Havana de Madrid. Va ser apadrinat pel periodista de successos Enrique Rubio que es va fer famós escrivint per El Caso.

Kurt Savoy

Quixot’s Quartet – Junts som feliços

Versió del "Happy togheter" del grup nord-americà The Turtles, una de les moltes que es van fer al país, però en aquests moments no recordem cap altra en català. Es trobava en un EP publicat el 1967 per Discos Srayton SA on també trobàvem una versió del "Windy" de The Happenings, junt amb dues cançons mess. Eren Ramon, Vicens, Francesc i Pere, tots ells músics de conservatori, amb carnet blanc.

Dúo Dinámico – Ai aquells ulls tan negres

També el Dúo Dinámico van gravar en català, encara que la informació que tenim ens diu que només van gravar aquest tema en la llengua de Mossèn Cinto. Eren de Barcelona i es van convertir en la imatge més representativa del rock i el pop a Espanya. De fet van ser una referència per gairebé tots els cantants, duos i grups de l'època. Es tractava d'un single de 1965 amb dues cançons, aquesta i "Tu seràs la primera", en castellà i ara el duet sona a El temps Passa... i la música queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre.

José Guardiola i Joan Manuel Serrat – Et maintenant

Va ser el gran èxit del francès Gilbert Becaud i ens la porten en bona col.laboració un gran veterà i un altre que sent-ho no ho és tant. José Guardiola va ser el nostre gran crooner i va ser el cantant que va gravar el Segon disc en català de la història del pop-rock del país. De Serrat Què voleu que us diguem? Aquest enregistrament no és de l'època, però la cançó si i els artistes també. Es trobava en un disc que va publicar el segell Zanfonia, dirigit pel meu amic Alfredo de Jesús. Un expert en això de les discogràfiques, va ser durant moltíssims anys el Cap Nacional del departament de promoció d'EMI i va col.laborar en "L'Enciclopèdia del Rock".

"Ella" amb el Josep Guardiola i "Ell" també amb l'amic "Pepe

Hucha".   Ella   es   la   Montse  Aliaga  i  ell  el  Mario  Prades

I ara farem feliç al Quimet i el portarem a passejar en tren, cosa que l'agrada molt. I el portarem amb un tren clasic, dels de sempre, el del gallec Andrés Do Barro.

Andrés DoBarro – O tren

Va ser el primer tema de la història del pop cantat en gallec que va pujar al més alt de les llistes espanyoles, el 1970 i que nosaltres sapiguem no ha tornat a haver un altre número U cantat en la llengua de Rosalía de Castro. Andrés Lapique Dobarro, va néixer a El Ferrol, La Corunya, l'1 d'octubre de 1947 i va morir a Madrid, un 22 de desembre de 1989. Va ser protagonista de la pel lícula "La red de mi canción", rodada en castellà a les ordres de Mariano Ozores i amb Concha Velasco, on va ser doblat per un actor de doblatge professional, però cantava les seves cançons en gallec. Per cert, també va gravà en castellà. En total va publicar 3 LP's.

Andrés Do Barro

Los Bravos – Los chicos con las chicas

Va ser la cançó que va donar títol al seu primer film. La veritat és que tret del "Black is black" i "La moto" que va ser una composició de Manolo Díaz, no van aconseguir un altre gran èxit massiu, tot i que les seves cançons van funcionar bé. Van ser la fusió de dos bons grups els mallorquins Mike and The Runaways i els madrilenys Los Sonor. Eren Michael Kogel (Berlín, 25-04-1944), Tony Martínez (Madrid, 1944 - Colmenar Viejo, 19-06-1990), Manolo Fernández (Sevilla, 1942 - Madrid, 1968), Miguel Vicens (La Corunya, 1943) i Pablo Sanllehí (Barcelona, 1943). Després de la mort de Manolo el seu lloc va ser ocupat per Jesús Gluck amb un muntatge de presentació que la veritat, va ser més teatral i còmic que útil. Van ser produïts i descoberts per Alain Milhaud. La cançó donaba titul i estaba inclosa en una de les seves pel.licules. I per cert, quan van començar no tocaban ells als enregistramens, eren músics d'estudi.

Los Bravos. Manolo primer per l'esquerra i Tony,

el del centre, ja no estan entre nosaltres

Bernardo Bernardini Quintet – Honey

Va ser l'únic èxit al país del cantant nord-americà Bobby Goldsboro. Del grup que la interpreta res sabem llevat que, si més no, van gravar un altre disc, en aquesta ocasió es tractava d'un EP on el tema central va ser "Spanish eyes". Eren cinc components i aquesta cançó es trobava en el single publicat per el segell Fonal el 1968 amb "Dalilah" a la cara B. Com podeu deduir pel nom, era cinc components i creiem que catalans, concretament de la Costa Brava.

Secció especial

Avui os parlarem de Pepe Iglesias "El Zorro"

JOSÉ IGLESIAS SÁNCHEZ, conegut artísticament com PEPE IGLESIAS "EL ZORRO" ( Buenos Aires, 7 de febrer de 1915- Santiago de Chile, 4 de març de 1991) va ser un humorista argentí que, va desenvolupar la seva carrera al seu país natal, també va viure temporalment a Chile i Espanya.

BIOGRAFIA

Fill d'immigrants espanyols, després de formar la seva carrera artística a la seva Argentina natal, on intervigué en una desena de películes i col.laborà en programes de ràdio, s'instal.là a Espanya el 2 de maig de 1952 i poc temps després debutà davant el públic espanyol a través d'una emisora de ràdio.

Un any més tard fa la seva primera aparició al cine espanyol amb la película "¡Qué loco!", de Ramón Torrado, junt a Pepe Isbert i Emma Penella.

Seguidament va ser fitxat per la Cadena SER i es convertí en una de les estrelles rediofòniques més cotitzades d'Espanya. Estava dotat d'una gran capacitat d'interpretar diferents veus, atribuïdes a diferents personatges com: "Don Tapadera" i "El finado Fernández", aquest últim va ser un dels més populars, tots ells convivien en un imaginàri Hotel la Sola Cama (donde hay "bronca" toda la semana). També executava melodies amb un xiulet extraorinariament brillant. Iglesias, amb el sobrenom de EL ZORRO, va passar a ser un dels còmics per excelència de l'Espanya dels anys cinquanta.

Els seus motets, aviat passaren al llenguatge quotidià i era habitual escoltar frases que va fer famoses com ara: Seré bereve... en lloc de seré breve; está loca la pelota, ¡Ay que risibilidad me dan las cosas risibles! o del Finado Fernández nunca más se supo.Es va fer famosa la sintonia amb la que començaven els seus programes: "Yo soy "El Zorro", zorro, zorrito, para mayores y pequeñitos; yo soy El Zorro, señoras, señores, de mil amores, voy a empezar", seguida d'una de les seves característiques melodies xiulades.

Fins i tot el tebeos de l'epoca es van fer resó

del  gran  éxit  de  Pepe  Iglesias "El Zorro"

Amb l'arribada de la televisió a Espanya, hi va provar sort al programa "Gran Parada". Però la seva forma de fer riure, eminentment lingüística no va superar la adaptació als nous temps.

Quimet Curill

I seguim amb El Temps Passa… i la música queda.

Miguel Ríos – Vuelvo a Granada

Us portem aquest tema perquè ara sembla que Miguel Ríos, el Mike Ríos a la primera època del rock and roll al país, es retira. Està realitzant una gira de comiat anomenada "Bye bye Ríos" on l'acompanyen Carlos Goñi (Revolver), Gold Lake, Manolo García i Rosendo. Encara que en la gravació del tema "Bye bye Ríos" també hi ha un dels Pereza. Miguel va néixer a Granada el 7 de juny de 1944. Sempre li diem "El Cantant Guadiana" perquè cíclicament ha anat retirant-se per tornar de nou. El 1968 va fitxar per Hispavox i el seu primer senzill va ser "El río" de Fernando Arbex i "Vuelvo a Granada", un homenatge a la seva ciutat natal escrit pel propi Miguel. El disc va ser produït i arreglat per Waldo de los Ríos.

Mario Prades amb Miguel Ríos que al principi de la seva carrera va ser Mike Ríos

Los Mustang – El ritmo del silencio

Va ser un dels grans èxits del "duo" americà, Simon & Garfunkel que la van incloure en la banda sonora del film "El Graduado" el 1968, si bé el Grammy els hi va aconseguir "Mrs. Robinson". Aquí ens la versionen Els Mustang, la banda liderada pel cantant Santi Carulla que parlant de discogràfiques, va ser cap de vendes del segell barceloní Divucsa que estava al Passeig de Carles I. Per cert que originalmente la cançó es titulaba "The sound of the silens".

Un jovenets Mustang esperaban sentants que passes
l'éxit per for-lo seu i o van aconseguir

Hermanas Navarro – 16 toneladas

Per acabar el programa El Temps Passa ... i la música queda d'avui, hem portat a les Hermanas Navarro, i anem a deixar.les descansar una temporada perquè fa setmanes que gairebé a cada programa sonan peçes d'elles. Aquesta és una curiosa versió del “Sixteen tons" que estàvem acostumats a escoltar en la versió que va realitzar el nostre gran crooner, el barceloní José Guardiola. Elles li donen un caire diferent. Era un tema que va gravar Tennessee Ernie Ford el 1955, però que tampoc era seva, la va compondre i gravar molt abans Merle Travis dedicada als miners de West Virginia.

Las Hermanas Navarro: Rosina i Socorro que semblen
vigilà amb atenció al Quimet i els seus companys

Per avui això ha estat tot. Que sigueu bones i bons i fins al proper programa de El Temps Passa ... i la música queda que sona a la sintonia d'Altafulla Ràdio i Ona la Torre.

Tony amb Grup en concert. Amagat pel radere

trobem al Quimet, es que es volia "camuflar".
Aquest concert va tindre lloc al Faristol d'Altafulla
i al fons a l'esquerra trobabem a Tony que allavors
ancara es trovaba entre nosaltres.

A reveure

Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa