Aquesta fotografia està presa en la sala Galas de Salou,
durant el sopar del Festival de Cinema de Reus.
Trobem dues de les artistes destacables del cinema
espanyol dels 70, Mirta Miller i Carmen Platero,
juntament amb uns amics. Mario Prades es troba en el
centre a la dreta.
Avui podríem començar El Temps Passa fent-nos una pregunta. Pregunta carregada de profunditat, de filosofia i enigmes esotèrics. La pregunta és: Creieu en el Diable? La idea generalitzada és que té dues banyes, barbeta punxeguda, un to molt rosat, profunda mirada, un aspecte entre seductor i animal, ales negres i una bona cua ¿És cert o no? Doncs aquí a El Temps Passa ... i la música queda, us direm que nosaltres sabem que cantava rock and roll des de Madrid i su passaba molt be.
Comença El Temps Passa ... i la música queda.
Henry el Diablo – Me lo paso muy bien
El tema es trobava dins d'un EP de quatre cançons, com estava manat, publicat per Hispavox el 1963. Es tracta d'un tema que va popularitzar Elvis Pelvis a la seva pel.lícula "Kid Galahad". La veritat és que se sap poc de l'origen del cantant, alguns parlaven que era estranger, però creiem que era de la capital del regne i això d'Henry El Diablo no era res més que un nom artístic, una cosa que es solia fer a la època.
Rocky Kan - La locomoción
És com el cas d'aquest aragonès que neix a Sevilla el 1942, el seu nom real era José Luis Cano, però responia al nom artístic de Rocky Kan, cantant i guitarra mort el 27 de desembre de 2007 o 1992 ara tenim duptes, a un accident de tràfic, molt amic del també cantant saragossà Gavy Sander's i que el 1962 va versionar en un EP editat per Iberofón, aquest clàssic que de fet, ha versionat gairebé tot el món. L'original era de Little Eva, cantant nord-americana tipus Rita Pavone, menuda i amb aspecte molt fràgil, però plena de força.
Los Mustang – Conocerte mejor
Aquesta és la millor versió d'aquest tema dels Beatles que es va realitzar a l'estat espanyol i és que Los Mustang, altra cosa no, però versionant eren els millors del país. Es van desfer el 2000 i Santi Carulla segueix en solitari. Per cert, són l'únic grup dels seixanta i espanyols que fins a la seva dissolució van tenir els mateixos components.
Los Shakers – No volveré
Eren quatre nois joves de Madrid i Filipines, plens d'il.lusió que un dia, millor dit dos dies, van arribar a telonejar The Beatles i estaben liderats per el guitarra i cantant Ricardo Saez de Heredia i també militaven Ricky i Miguel, que abans tocaven amb el grup barceloní Los 4 Jets i despres amb Los Jump. Són germans de Junior i després substituirien a aquest i Juan Pardo a Los Brincos i posteriorment van tocar amb Barrabás. Miguel es va casar amb Freda Lorente "La Bombí". Per cert que Los Shakers van arribar a ser cinc i després es van desfer. El tema es trobava en un EP publicat per RCA-Victor el 1966 i si mireu la caràtula veureu la semblança entre Junior i els seus germans.
Los Ángeles Azules – Sólo quiero estar contigo
El fundador del grup va ser el baixista Javier Muñoz Pérez del Pulgar i el seu primer cantant Julián Granados, que tindria més tard una interessant carrera en solitari amb temes com "Voy buscando a Lupita", despres d’haber passat per Los Buenos. També hi havia el pianista, Miguel Megías al costat del cantant i bateria Poncho González, ja mort, i els guitarristes Agustín Rodríguez i Carlos Álvarez, aquesta formació es va mantenir de 1963 a 1965, quan va marxar Julián Granados, ells van fitxar pel segell Hispavox i van passar a ser només Los Angeles, sense el blau que l'hi van deixar per al mar i el cel que són molt blaus ... de vegades. Los Angeles van ser la millor formació vocal de l'època. Eren de Granada. El tema que escoltem ara a El Temps passa ... i la música queda, és de 1964 i es trobava en un dels dos EP's que va publicar Phillips. Era la cara A i es tracta d'una versió del "I only want to be with you" de la britànica Dusty Springfield. Julian Granados venia de Los Brisk y després va anar amb Los Buenos, més tard comenzà en solitario i va tindre un bon hit "Voy buscando a Lupita".
Julian Granados en la seva època com a cantant
dels Brisks, en una actuació celebrada a Tànger.
I també Julian Granados amb el seu éxit "Voy buscando a Lupita", un disc que sempre vol ignorar el Quimet. Si be aquest l'escoltarem un altre dia. ¡¡Quimet!! ¡¡Mira!! La Lupita
Miguel Moreno y Los Dinos – Leonor
D'aquest grup no sabem realment res, llevat que van editar com a mínim un single el 1970 que contenia, a la cara B, aquesta versió del tema dels nord-americans The Turttles. Es va publicar a través d'un d'aquests segells d'autofinançament anomenat Discos Fonal. La cançó també va ser versionada per Los Mitos que liderava Tony Landa. Ah! Aquests Dinos que acompanyen el cantant Miguel Moreno, no tenen res a veure amb els mexicans.
Los Valldemosa – Mendocino
Aquesta longeva banda balear es van atrevir a versionar el tema "Mendocino" del grup nord-americà Sir Douglas Quintet, liderat pel malaguanyat Doug Sham. Va ser el gran èxit d'aquest grup i que nosaltres sapiguem, és l'única versió d'aquest tema que es va fer en territori espanyol. Rafel Estaràs Estaràs, nascut el 1933 i conegut com 'Reüll', membre fundador dels Valldemossa, va morir l'abril del 2007.
Tickets – Someone like you
A veure, atents a la pregunta Qui són Los Tickets? Doncs amb aquest nom va començar una de les millors bandes de rock dels 70, si no la millor. És clar que amb aquest nom ja no els recorda gairebé ningú. Van haver de canviar-lo abans de fitxar per Chapa Discos per problemes amb el seu anterior segell discogràfic i van passar a anomenar-se ASFALTO. Si, o heu sentit i llegit bé, aquests van ser els primers Asfalto, en una època més progressiva i cantant en anglès. El tema estava en un single que va editar Columbia el 1970.
Secció de la música que es feia a Catalunya
Eddie Lee Mattison- Good things and bad things
Publicat el 1970 per la discogràfica Talar, aquest és un dels diversos singles que Eddie Lee Mattison publicar al nostre país. Establert a la Costa Brava, era un grup resident a la discoteca Maddox de Platja d'Haro i fins i tot van gravar un disc en directe des de la sala. També era nom habitual en Barbarella de Palma i a Torremolinos. Un dels seus col.laboradors era el saxofonista d’Almeria Juan Mena, músic que va tocar amb Los Rivero, Moncho, Conchita Bautista, Carmen Flores, Los Tres Sudamericanos, Teresa Guerra, Lorenzo González, Antonio Machín, Jorge Sepúlveda, Juanito Segarra Bonet de Sant Pere, Ramon Calduch, Rudy Ventura o José Guardiola entre d'altres, encara que no us podríem dir si també col.labora en aquesta gravació. Eddie era un home de color que s'envoltava de músics de les dues races oferint soul de qualitat.
Yerba Mate – El paso del tigre
Eren un grup de Barcelona que van gravar entre d'altres el tema "Tuset Street". Van ser la primera macro-banda que van oferir dixie de qualitat des del Principat. Van començar a funcionar a finals dels seixanta i no hem de confondrels amb un grup del mateix nom que va treballar a Amèrica Llatina. Aquest tema és un clàssic de ragtime nord-americà, herència del xarleston. Quan el grups es va desfer els seus músics es van integrar en diversos conjunts englobats dins de la "Ona Laietana".
Latin Combo – Moongrow/Pequeña flor
Grans músics catalans integraven el Latin Combo, entre ells el saxofonista Ricard Roda, amb Jordi Coll, Manuel Bolao, José Cunill i Jaime Villagrasa. Aquests dos temes entrellaçats, el que en aquells temps s'anomenava un "popurri" i avui un "Mix", es trobavan dins d'un LP titulat "Bailemos con el Latin Combo" que va publicar Vergara el 1964.
Els Latin Combo
Guillem d’Efak – Com ahir
A Mario sempre li va cridar l'atenció aquest home i al Quimet sempre li van encantar les seves cançons. Era un cantant de color que interpretava blues en català. Establert a Mallorca i de nom real Guillem Fullana i Fada d'Efak. Aquí us portem un tema famosíssim, es tracta del "Play it again Sam" del film "Casablanca" versionat al català per aquest gran intèrpret, si be el pianista s’ha descolorit i ara se semble molt mes al gran Mestre Francesc Burrull. Estaba contingut en un EP publicat per Concentric el 1965. Cantant, escriptor i actor, va néixer a Rio Muni, Guinea, el 1929 i de nen es va establir a Palma de Mallorca. Va morir a l’illa el 1995. Núria Feliu va gravar un disc íntegre amb lletres de Guillem d'Efak i música d'Antoni Parera Fons: "Viure a Barcelona".
Núria Feliu y Lou Bennet – Georgia, Georgia
Durant un temps, quan el gran organista de jazz Lou Bennett es va establir a Catalunya, va acompanyar a la Noia de Sants, La Dama de la Cançó, la Núria Feliu. A Mario l'uneix una bona amistat amb ella i han treballat junts en diverses ocasions i és que els dos són de Sants. Aquest és un gran tema del R & B nord-americà “Geòrgia, Geòrgia” de Ray Charles, si bé el primer enregistrament el va realitzar Jamie Foxx, i us ho extraiem d'un CD titulat "Nova Cançó (Edigsa 1961-1983) (CD 3-4 )" editat per PDI en els 90. Bennett va néixer a Philadelphia el 18 de maig de 1926, residia a Vilafortuny, a Cambrils i va morir a París 10 febrer 1997. Recordo una actuació al Keyboard de Reus on amb formació de trio (òrgan, saxo i bateria) ens va donar una lliçó de bon jazz i això que l'artrosi gairebé no el deixava moure els dits ... i aquest fet ens parla de la seva genialitat.
Mario Prades amb Núria Feliu
Pere Tàpias - En el poble on vaig néixer
Es una de les primeres cançons d'aquest "Bon vivant", encara que Pere Tàpias afirma que el "Bon vivant" és el Mario. Nascut el 19 de maig de 1946 a Vilanova i la Geltrú i de nom real Joan Collell i Xirau. El tema es va publicar el 1969 i està ple de càrrega política i crítica a la dictadura que va colar a causa dels seus grans dosis de bon humor. Sempre diem que en aquells anys passats guardàvem la línia pel fet que estàvem a “Règim”. Com podreu suposar les ovelles eren els ciutadans del carrer i el pastor ... el Siscu, evidentment.
Pàgina del llibre "Tretze que canten" escrit per
Joan Ramon Mainat i que Pere Tàpies va
signar per Mario Prades amb dedicatòria inclosa.
Luis Aguilé – Dile
Luis María Aguilera Picca, nascut a Buenos Aires, el 24 de febrer de 1936 i mort a Madrid, un 10 de octubre de 2009. Curiosament aquest tema que va ser un dels grans èxits en la carrera d'aquest argentí establert a Espanya i que està considerada la primera "Cançó de l'Estiu", no era una composició seva, era d'un grup nord-americà “De cuyo nombre no podemos acordarnos” com diria Cervantes. Una faceta poc coneguda d'aquest bon amic és la d'escriptor de llibres infantils, el 1989 el seu llibre "La guerra mai aclarida" va ser finalista del Premi Planeta.
Mario Prades, Luis Aguile i la seva dona, amb una de les ex del Mari
Imagen – Hay un lugar
Era la cara B del single "Serafina", però la cançó, encara que menys comercial, està molt millor que la titular del single que es va publicar a finals dels seixanta o ja en els 70 pel segell barceloní Ekipo. Que si la memòria no ens falla estava a prop de l'estació de metro "Provença", a la Ciutat Comtal i que ara escoltem a El temps Passa ... i la música queda.
Los Sírex – No volveré a llorar por ti
Torna la banda barcelonina un cop més a El temps Passa ... i la música queda. Aquesta és una de les seves primeres gravacions. Avui del grup original ja només queda Lesli i Guillermo. Però l'esperit dels Sírex segueix viu i fent ballar. De fet Los Sirex van inventà un pas de ball que usaven en l'escenari mentre actuaven i molt públic els seguia, perquè a més de divertit, era elegant.
Los Pop-Tops – Mammy Blue
Van vendre més de tres milions de singles d'aquest tema, cosa astronòmica per a l'època. Va ser el gran hit en la carrera dels Pop-Tops, un grup que van començar cridant.se Los Tifones i que després de la incorporació del cantant Phil Trim que va substituir a Luis Fierro, van passar a dir.se Los Pop-Tops. Aquesta cançó va ser composta pel francès Hubert Giraud per a la seva esposa la cantant Nicoletta. Van ser produïts pel francès Alain Milaud i es van convertir en una fàbrica de fer diners, encara que no tots ells van saber.lo aprofitar o guardar quan hi havia i Phil després de tenir una mediocre carrera en solitari i passar a ser el cantant de l'Orquestra Alcatraz, sembla ser que es troba gairebé en la indigència.
I ens hem oblidat de parlar dels tebeos d'Hazañas Bélicas que havíem preparat per a avui. I ja no tenim temps per a això, però la setmana que ve, si no se'ns torna a passar, parlarem de Boixcar i les seves Hazañas Bélicas, a mes, un altre dia, parlarem del Capitan Trueno, el Jabato, del TBO, Mari Notícies, Relatos de Guerra, Roberto Alcazar i Pedrín, Pulgarcito i tantes i tantes publicacions que llegíem aquells anys de la Dècada Prodigiosa.
de Santa Tecla. El concert va tindre lloc a la Rambla Nova.
Arribem al final, nosaltres hem gaudit molt i esperem que també vosaltres, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre per ara s'acaba El Temps Passa ... i la música queda. Però tornarem. Paraula.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres
Enllaç per descarregar el programa
No hay comentarios:
Publicar un comentario