El Blog de Mario Prades i Quimet Curull

El Blog de Mario Prades i Quimet Curull

miércoles, 27 de octubre de 2010

El Temps Passa programa 28-10-2010

                                  Concert ofert a Constantí per el grup Gramola, on milita l'amic Quimet
                                             a benefici  d'Haití.  Ell es el primer  per la dreta,  tocan en aquest  cas  els
                                             teclats, sentat,  aixó si.  Es que l'homa es cuida  i procura no  cansarse 
                                             massa. Per cert, la quarta per l'esquerra es Carmen i el "central" l'amic 
                                             Nicefor. Els altres que hem perdonen però no se els seus noms.


La passada setmana escoltàvem a les Hermanas Navarro i us comentem que el tema més popular en la seva llarga carrera va ser una cançó anomenada "Pepe". No confondre amb el tema del film "Pepe" que protagonitzava el gran Cantinflas. Aquest Pepe, com ens expliquen les Hermanas Navarro, no és que no apreta quan balla ... és que sap apretar. Benvinguts a El Temps Passa.

HERMANAS NAVARRO - PEPE
Eren mexicanes i els seus noms eren SOCORRO i ROSINA NAVARRO.
Com us deiem al programa passat, aquesta cançó va ser la més popular amb la carrera d’aquestes noias i per aixó sona aquí a El Temps Passa… i la música queda. Van gravar amb el segell RCA Mèxic.

DODÓ ESCOLÁ - EL OTORRINOLARINGÓLOGO
Neix a Artesa de Segre el 16-09-1.920 i el seu nom real és Domingo Escolá i Balaguero, va anar a la guerra amb la lleva del " biberò " i s'hi va emportar el saxo i el clarinet. Els seus pares eran propietaris d’una fàbrica de xocolata. Tres cançons marcan la carrera del Dodo, “Qué passa en el Congo”, “Que feliz es el pez en el agua” i aquesta que sona a Antafulla Ràdio i Ona La Torre.
Després de la guerra va tenir que fer més de 7 anys de servei militar.
L'any 1.945 va formar l'ORQUESTA DOMINGO ESCOLÁ i va grabar en castellà i català.

LOS ROCKING BOYS - CON TU AMOR
Són un grup de La Línea de la Concepción i van començar el 1961 fins el 1968.
Components: JOSÉ GÓMEZ
RICARDO OLIVEIRA
CARLOS JAIME
AGUSTÍN MARTÍNEZ
El 1.961 queden en segón lloc del PRIMER CERTÁMEN INTERNACIONAL DE CONJUNTOS MUSICALES celebrat a Madrid. Quan van anar al servei militar en van desfer. Temps després JOSÉ GÓMEZ i AGUSTÍN MARTÍNEZ refan el grup acompanyats per JUAN RUÍZ i SALVADOR MARUENDA. Aquesta cançò és del 1.962 i estava en un EP titolat TWIST EN SEVILLA gravat per la casa BETER. Van gravar un total de 16 EP’s. (EP: Disc de mida single amb cuatre cançons)

TRIO GUADALAJARA - OLÉ, OLÉ CHIQUILLA
Grup de Barcelona, que en els seus principis van fer música pop i més tard van passar a fer música tipus Els Panchos.
Components:
IVANCO
BOLUDA
VÁZQUEZ
Aquest tema és del 1.959 i el va gravar EMI ODEÓN.

LOS T.N.T. - PAN Y MANTEQUILLA
Tercet uruguià que van funcionar del 1.953 al 1.966.
Eren tres germans amb els noms: TONY, NELLY i TIM CROATTO. Y amb l’inical de cada nom van fer el del grup “T.N.T.”.
Els seus noms reals són: TONY: HERMES DAVID FAUSTINO CROATTO
NELLY: ARGENTINA CROATTO
TIM: EDELWEIS CROATTO
Aquesta peça és del 1.964 I va ser gravada pel segell BELTER, es tracta d’una versió i el títol original és BREAD AND BUTTER del grup THE NEW BEATS.

SONIA CON EL LATIN QUARTET - SI UN CHICO FUERA YO
Era una " Chica ye-ye " d'aquell temps.
Aquí els que i ha que destacar son els components del Latin Combo que l’ha acompanyan. Aquest eren: Agapit Torrent -saxo i guitarra-, Francesc Burrull -piano-, Lluís Sala -bateria- i Enric Pomsa -baix. Aquest tema és del 1.961 gravat pel segell BELTER i originalment el cantava la RITA PAVONE amb el títol WENN ICH EIN JUNGE WARR.

HERMANAS BENÍTEZ - BAILA YE-YE
Naturals de Cuba, van passar a Mèxic i després a Espanya.
Components: BEATRIZ, BEBA, PETRY, CARMEN i JUANITA
Més tard sel's va afegir HAYDEE.
Van cantar a moltes películes de CANTINFLAS i van gravar quinze LP’s. La seva cançó més popular va ser CORAZÓN DE MELÓN. Per cert que quan actuaban variaban el número de componets dependen dels pressupostos.

SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Avui os portem per començar aquesta secció una jota, peró una jota mallorquina.

ELS VALLDEMOSA - JOTA MALLORQUINA
Naturals de Mallorca.
Components: germans RAFEL, BERNAT i TOMEU ESTARÀS i el seu cosí MATIES.
Al 1.978 entra a formar part MIQUEL BRUNET com pianista i director.
Encara estan en actiu.

ELS PICAPEDRERS - AJUDA'M
Grup de Barcelona.
Aquesta peça dels BEATLES i el títol original ere HELP i apart donaba títol a una pel.lícula dels de Liverpool. Aquí forma part d'un EP de quatre cançons.

MINIATURA - NOIA
Grup de Barcelona.
Components:
JOSÉ MANUEL BRABBO (El Cachas) que era de Madrid i va crear Música Dispersa.
JAUME SISA
ALBERT BATISTA (que despres s'hen va anar amb Màquina)
PAU RIBA
Aquest tema del 1.969 va estar gravat per el segell CONCENTRIC.


DOLORS LAFFITTE - TIME IS MONEY
Aquesta bona cantautora neix a Roda de Ter el 1.949 i mor a Girona el 2.008.
El seu nom complert era M.DOLORS LAFFITTE I MASJOAN i va ser membre de Els Setze Jutges.
Aquesta cançó forma part d'un EP de nóm VARIETAT DE VARIETATS.

PUBLICITAT

Avui els nostres anuncis son per anar ben arreglats que mai se sap que pot passar, com deia la meva mare.

FILOMATIC, un dels diferents anúncis que va fer GILA
JABÓN CAMAY, on hi participaven cuasi sempre actrius del cinema.
LAIT GLOBO, llet corporal.
CAZADOS SEGARRA, unes sabates que no es feien malbé mai… fins que les mullaves i es que les sabates eran de cartró molt endurit. Es a dir, tenien de tot mens pell. Es clar que en aquells temps, els nen quan plovia, es posaben Katiuskas, unes botes de goma o hule.

Tornem a El Temps Passa... i la música queda.


LOS STOP - PATA-PATA
Grup de Barcelona.
Components: CRISTINA (CARMEN ARÉVALO), JUAN, ALFONSO, RAFA i PACO.
A la Carmen, aquín tots coneixiem com a Cristina i que va tindre una interesant carrera en solitario, li deien "la voz gemela de Rita Pavone". Be. El Mario que la coneix bastant be sempre somriu quan es diu aixó.
El 1.967 guanyen el " Premio del Instituto de Cultura Hispana " amb la cançó EL TURISTA 1.999.999 que va guanyar el "Festival de Mallorca".
Al mateix any treuen la seva cançó més popular que és SALUD DINERO Y AMOR. 

Cristina actuando sin Los Stop, a finales de los años 80. (Foto: Mario Prades)

I aprofiten aixó del “Pata, Pata” per parlarlos d’un cas misterios que es va produir aquells anys



La Bomba de Palomares


Un fet que forma part dels annals de la història contemporània d'Espanya és el de "La Bomba de Palomares" on el ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne va lluir cos serrà i banyador al Joselito en la "Illa dels Famosos ". Hauria pogut ser tràgic, molt tràgic, però es va quedar en còmic, per sort.

Va passar el 17 de gener de 1966, dia en què la Força Aèria dels Estats Units "va perdre" un avió cisterna, un bombarder estratègic i les armes nuclears que transportava aquest últim. A buscar-los no van anar pas al departament de “Objectes Perduts".

En l'accident de Palomares, a Almeria, van estar implicats un bombarder estratègic nord-americà B-52 i un KC-135 de reaprovisionament en vol (carregat amb 110.000 litres de combustible) provinent de la base americana de Morón de la Frontera, van topar a 30.000 peus sobre la costa del Mediterrani mentre intentaven practicar aquesta operació en el transcurs d'unes maniobres de la Força Aèria Nord-americana. Un error va provocar que el bombarder volés massa baix, el que va causar que xoqués amb la panxa de l'altra aeronau. Aquest accident es va produir quan tornava de Turquia destinació a la seva base a Carolina del Nord. Els dos avions es van desintegrar i van caure entre la terra i la mar. Set tripulants van resultar morts i quatre van aconseguir saltar en paracaigudes.

Sembla que el B-52 transportava almenys quatre o potser cinc bombes termonuclears B28 de 1,5 megatones. Dues d'elles van quedar intactes, una a terra i una altra al mar. Les dues bombes restants van caure a prop del poble i va explotar el detonant convencional que porten per aconseguir la primera reacció nuclear. Aquestes explosions convencionals van escampar uns 20 quilograms de plutoni altament radioactiu pels voltants.

El problema seriós semblava ser la bomba que va caure al mar. El seu poder destructiu podia seguir intacte i la bomba podia explotar o el que resultava pitxor a ulls de les autoritats nord-americanes, podia ser recuperat per algun altre país, i en dir això, era el mateix que dir per l'antiga Unió Soviètica. L'Armada dels Estats Units va desplegar un gran dispositiu de bussejadors, usant 34 vaixells i 4 minisubmarinos submergibles. Finalment després de 80 dies de recerca la bomba va ser localitzada pel minisubmarí Alvin a 869 metres de profunditat i 5 milles de la costa gràcies a l'ajuda d'un pescador local, anomenat Francisco Simó Orts que estava pescant al mar prop de l'accident i va guiar a els marines fins al lloc on va caure la bomba. Des d'aquell dia se li coneix en la zona com "Paco el de la bomba".

En terra tot va ser "netejat" per tropes americanes i guàrdies civils espanyols. Ni el govern americà ni el franquista subministrar equips especials per treballar amb material radioactiu. La dictadura, sota pressió del Govern nord-americà, va mantenir secrets els informes mèdics fins que es van desclassificar el 1986. Es va saber llavors que aproximadament el 29% de la població de Palomares presentava traces de plutoni radioactiu en el seu organisme.


Però el problema per al govern de la dictadura i per al senyor ministre i el seu Ministeri, eran els turistes. Ells aportaven la pasta gansa i amb la por de perill nuclear i radioactivitat, el turisme i les seves plenes carteres deixarien de venir i això no es podria tolerar i aquí Manuel Fraga va posar els “webs” sobre la taula, encara que per això va haver de tindre que baixarlos de la gola, on els tenia primer. Van tindre que posar els “webs” ell i l'ambaixador nord-americà Angier Biddle Duke que per això cobraven els sous que percebien mensualment. La veritat és que no es van banyar a Palomares, va ser a Mojacar, a 15 quilòmetres del lloc de l'accident, enfront del Parador Nacional d'aquesta localitat, que es tractaba de fer tota la publicitat possible. A més hi va haver dos banys, primer es va banyar l'ambaixador sol i en el segon els dos, com a bons amiguets, es van ficar a l'aigua i el NO-DO va immortalitzar el fresc acte. Perquè estaven a l'hivern, això ha de quedar molt clar.

I ara arriba una gran exclusiva de El Temps Passa... i la música queda. Tot el que es diu sobre el banyador de "Joselito a l'illa dels famosos" que va lluir Don Fraga ... és fals. Nosaltres sabem de bona font que "No portava tirants en el banyador".

I aquest és el famós i conegut cas de "El Bany del ministre, l'Ambaixador i la bomba de Palomares".

Mario Prades

                                                Aquestes son les bombas atómiques recuperades a Palomares 
                                                i ara exibides en un museu americà


Be i ara seguirem amb El Temps Passa


LOS SALVAJES - ES MEJOR DEJARLO COMO ESTÁ
Grup de Barcelona.
Components: GABY ALEGRET
SEBASTIÀ SOSPEDRA
DELFÍ FERNÁNDEZ
ANDRÉS GONZÁLEZ
FRANCISCO MIRALLES
Aquesta peça que sona a El Temps Passa… i la música queda, és el gran éxit del grup vocal de color, els nort-americans, THE FOUR TOPS.

LONE STAR - MI CALLE
Grup de Barcelona, cuasi amb tota seguretat el millor de la seva época a tot l’estat.
Components: PERE GENER
JOAN MIRÓ (que ere de Tarragona)
ENRIQUE LÓPEZ
RAFAEL DE LA VEGA
Aquesta cançó gravada el 1.968 és la primera "Cançó Protesta" del rock espanyol. El tema que us posem és una regravació feta els anys 90 per PERE GENER i ÀLEX SÁNCHEZ que és el guitarrista que sustituí a JOAN MIRÓ, la resta de músics són de l'estudi de PERE GENER que es diu El 7º DE CABALLERIA i forma part d'un CD publicat el 1.998 i titolat HACIA EL FUTURO. Curiosament, ha sigut l'ultim disc gravat per Lone Star fins el moment.

LOS SIREX - NATACHA
Conjunt de Barcelona,
Components: ANTONIO MIQUEL CERVERO (Leslie, el Anxobeta)
GUILLERMO RODRIGUEZ HOLGADO
LUIS GOMIS
JOSE FONSERE
MANUEL MADRUGA
El primer cantant dels Sírex va ser Santi Carulla que els va deixar per anarsen amb Los Mustang.
                                Agustín de Los Diablos i Lesli de Los Sírex de tertúlia abans d'un concert
                                organitzat  per  Mario Prades  al  complex  lúdic  Divertipark  de  Cambrils
                                (Tarragona). Aquest dia es va reunir amb ells, feia més de deu anys que no 
                                es veien,  Manolo, el que va ser guitarra dels Sírex fins a la seva dissolució 
                                en els 70's  i que  va marxar a viure  a Alemanya.  Un altre día os ensenyaré 
                                una foto seva (Foto: Mario Prades)


LOS DOGER'S - SI LO ES
Eren un grup mallorquí i en aquest EP hi ha una cançó titolada "Yenka de Mallorca".
Aquesta peça és de l'any 1.965 i el seu títol en angles és "YES IT IS", es tracte d’una cançó dels Beatles.

LOS MILLONARIOS - ADIOS LINDA CANDY
Versió d'un tema de Jean Francoise Michael que en la versió en castellà parla de Mallorca i en la versió en francès parla de Capri.
El grup Los Iracundos que eren Argentins o uruguallans, en fan una bona versió.
La cançó comença una mica "fluixota " sobre tot quan parlen. Per la lletra de la cançó el Quimet ha averiguat que el cantant es diu Tony.

KEROUAKS - SI PUDIERA EXPLICARTE
Aquest tema es del any 1.970
També fan una bona versió de la "Isla de Wight". Van ser descoberts i produits per l’Alain Milhaud, el mateix de Los Bravos, Los Pop-Tops, Los Canarios i molts altres. Eran francesos i espanyols.
Per Internet diuen que l'escriptor Jack Kerouak va formar aquest conjunt, és totalment fals. “Mentira podrida”.


CATINOS - MELODIA DESENCADENADA
Barcelonins, primer es deien LOS TICANOS i junt amb Los Mustangs, son els millors “versioneros” de l’historia del pop-rock espanyol.
Components: MANOLO VEHI MENDEZ
JOSE A. MUÑÓZ
MANUEL DE LOS OJOS PRIETO
MARCELO PINILLA
FERNANDO LUNA
El nom original de la cançó es "UNCHAINED MELODIE" I era del grup americà Righteous Broders. Va ser recuperada per a la banda sonora de la pel.lícula “Ghost”, en la versió original, es clar.
Aquesta cançó té mes de 500 versions registrades i Tony Ronald en fa una que esta molt bé.

I mira, poc a poc, minut a minut, El Temps Passa… i la música queda, peró ha arribat el moment d’encomiadar el programa per avui. Saludant als oidors de Altafulla Ràdio i Ona La Torre, fins la propera setmana.

Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa


Link to download the program

No hay comentarios:

Publicar un comentario