El Temps Passa: El Temps Passa programa 06-10-2011

L'estiu ja 'ha acabat per a la gran majoria, tot i que la calor segueix estant aquí recordant-nos les vacances que s'han anat i que ara cal tornar al curro diari, aquells que el tinguin es clar. Estem convençuts que molts són els que volguessin poder-se sentir agobiats pel treball diari i és que aquell acudit de la cua de l'atur, plena de gent esperant per signar i l'empresari que agafa del braç a un dels primers dient-li que té

feina per ell i la replica de l'aturat "Em tens mania o que? Amb tota la gent que hi ha aquí has de agafar-me a mi? Emporta't a un altre, home", avui en dia estem segurs que no seria aplicable i molts d'aquests aturats amb professions qualificades, acceptarien qualsevol lloc de treball encara que estigui lluny de la seva preparació i experiència i per descomptat, encara que estigui més mal pagat que els emoluments que percebia abans de engreixar els cinc milions d'aturats que al 2008 solsament eren 3 milions i ens queixavem i és que amb el fi de l'estiu i el tancament de les campanyes estivals, també ha engreixat la xifra de "abonats" a l'INEM. Per evocar l'estiu i recordar allò de que "A l'estiu, tota cuca viu", us portem sorra calenta. No serà per cremar-se els peus com sol passar a l'estiu i a la platja, serà per ballar o simplement escoltar bona música. Ara obrim la barraqueta de El Temps Passa… i la música queda.

Los Pekenikes – Arena Caliente

Obrim avui amb Los Pekenikes, un grup fundat a Madrid el 1.959 pels germans Alfonso i Lucas Saiz que va comptà amb bons músics com Tony Luz i el batería Pablo Argote, entre molts altres i si bé Los Pekenikes son un grup bàsicament instrumental, per aquesta bona banda hi van passar també molts cantants entre ells: Juan Pardo, Junior, Karina, José Barranco (Los Estudiantes i Los Flecos), Luis Eduardo Aute i uns quans més. Van ser teloners dels Beatles quan els de Liverpool van actuar a Madrid, però a Barcelona o van ser Els Sírex. Es diu que el nom de Pekenikes amb les K's corresponents, els hi va posar Massiel. Aquest tema era la cara B d'un single editat per Hispavox en 1966 amb "Lady Pepa" a la cara A i que va arribar a ser número U en vendes a Espanya ja al febrer de 1967. Ambdós temes es trobaven en el seu primer LP amb el nom del grup per títol.

Els Pekenikes a la seva época amb metalls

Los 5 del Este – Agujetas de color de rosa

Eren un grup de les Balears, creiem que de Mallorca, de fet van ser un dels grups més populars de les illes al costat del Grupo 15, Los Beta Quartet, Los Javaloyas, etc. i van funcionar prou bé com a versioners, una pràctica habitual en els anys seixanta. Los 5 del Este eren Joan Fons, Antonio Fons, Bartolomé Oliver, José Alba i Rafael Cortés i van treballar i van gravar uns quants EP 's a meitat de la dècada. Així mateix van participar en una o dues ocasions al Festival de Mallorca. La veritat és que poca informació tenim d'ells, també poc és el que recordem, és que els anys no perdonen i internet ofereix poca cosa de tots aquests grups. Aquest tema es trobava en un EP de Los 5 del Este editat per EMI-Regal amb "Quando, Quando y Quando" seguint un dels ritmes de moda, al costat de “Mare non cantare” i “Sabes cuanto te quiero”.

Los 5 del Este

Eddie Medina con los Shades – Acapulco Rock

Aquest tema us ho hem extret d'un LP d'Eddie amb Los Shades, creiem que l'únic que va editar amb aquest nom i Eddie Medina no és altre que Baldemar Huerta Medina i malgrat haver gravat utilitzant els dos noms, el cantant i guitarra es va finalmemt consolidar a tot el mon des de la seva Texas natal, i va formar part de la història del tex-mex, utilitzant el nom de Freddy Fender. Aquesta cançó, una composició de Baldemar Huerta, el seu veritable nom, va ser interpretat el 1960 pels mexicans Los Hooligans i van guanyar el primer premi a Radio Éxitos. El gran èxit en la carrera de Freddy Fender (4 de juny de 1937, San Benito, Texas - 14 octubre de 2006, Corpus Christi, Texas) que també va formar part dels grups de tex-mex The Texas Tornados i Los Super Seven, va ser "Before The Next teardrop Falls" de 1974 i que va ser versionat al català per l'amic Tomeu Penya.

Eddie Medina-Baldemar Huerta-Freddy Fender

Quique Roca y su Conjunto – Mi Mantequilla

Quique Roca y su Conjunto van ser una banda de principis dels 60 que van editar uns quants EP 's comptant amb la cantant Claudia que consta en alguns dels discos i en altres s'omet, tot i ser-hi. També algunes de les seves cançons es van incloure en els Discos Sorpresa de Fundador. Aquest tema es trobava en un EP editat per Hispavox el 1964 i en el què Claudia no consta en els títols de crédit, però si a la foto. "Mi Mantequilla" és una versió del "Move It" de Cliff Richard & The Shadows i en aquest disc també es van incloure "Una guitarra española", "Manzanilla" i "Rogar". De fet el gran èxit en la carrera d'aquest grup espanyol liderat per Quique Roca que sembla ser era d'origen argentí, va està la versió que van realitzar del "Sukiyaki" que escoltarem un altre dia perquè la història d'aquesta cançó té molta “miga”.

Portades d'altres discos de Quique Roca y su Conjunto con Claudia

Los Teen Tops – La Plaga

Tot i que Los Llopis van ser el primer grup de la història que va versionar al castellà rock and roll del anomenat "pioner" arribat dels Estats Units, a Mèxic es reparteixen aquest honor Los Camisas Negras, Los Locos del Ritmo i Los Teen Tops que van començar més o menys al mateix temps. Però a Espanya els que van arrivar amb les seves cançons i van introduir aquest rock and roll van ser Los Teen Tops, el grup liderat per Enrique Guzmán que va ser cantant per pura casualitat. Ens expliquem. La banda la integraven inicialment Enrique Guzmán (veu i guitarra rítmica), Armando Martínez "El

Manny" (bateria), Sergio Martell (piano), Jesús Martínez "El Tutti" (guitarra solista) i Rogelio Tenorio al baix i veu, però de veu poca ja que el seu pas per el grup podem dir que es va limitar a les fotos del primer disc ja que el contrabaix el va tocar un músic d'estudi anomenat El Pollo. Enrique deixan el baix, va haver de cantar ja que Rogelio es va posar tan nerviós que va ser incapaç de fer res a dretes allà a l'estudi. Aquest bon rock and roll es trobava en un EP amb "El rock de la cárcel", "Buen Rock and Roll esta noche" i "Confidente de secundaria" i que al nostre país va ser el seu millor EP i és va titolar "El trepidante rock and roll de los Teen Tops". Paral.lelament Enrique Guzmán (a la foto) (Caracas, Veneçuela, 1 de febrer de 1943) va començar a gravar com a solista i acompanyat d'orquestres i encara que el grup va funcionar uns anys més, va acabar per desfer-se i només va quedar Enrique Guzmán que té una bona carrera com a solista i actor. La seva filla Alejandra Guzmán es també una bona cantant amb una important carrera.

Los Teen Tops i a sota caràtules de discos seus

Los Gatos Negros – Corre, corre

Aquest tema va ser també versionat per Los Salvajes, com ens recorda immediatament Quimet, però els barcelonins Los Gatos Negros realitzen una bona versió. La cançó es trovaba al primer LP de Los Gatos Negros editat al 1966 i va ser gravada originalment per els britànics The Spencer Davis Group sota el títol "Keep on running". Los Gatos Negros, es van crear el 1961 i van començar gravant per Belter el 1962, passant a Vergara ja al 1965. Inicialment eren Ernesto Rodríguez, Xavier Soranells, David Giorcelli, Félix Serra i Quique Tudela, encara que després de canvis es van incorporar Piero Carando, Frank Andrada, Carles

Maleras i l’actriu i cantant Mone amb la que van gravar un LP en 1987. Ells es van desfer el 1971, per tornar en els 80 i de nou al segle XXI. Actualment el grup l'integren Frank Andrada, Ernesto Rodríguez, Mark Cuevas, Valentí Adell i Quique Tudela. La veritat es que Los Gatos Negros van ser una de les millors bandes de rock sortides a Barcelona, pero el seu problema va ser que no traballeven per una multinacional i la difusió del seus discos no va ser mai l’adecuada. Pero quan finalment al 1970 van conseguir un contracte amb l’EMI es van trovar que Vergara havie registrat el nom i van passar a ser solsament Los Gatos, pero no va tindre continuitat, si be despues de desferse als anys setanta, van tornar als 80 un’altre vegada com Los Gatos Negros i van gravar un LP amb Mone com a cantant i un estil mes tecnificat, molt allunyat del seu, per aixó creiem que no va funcionar.

Portades de discos dels Gatos Negros, a sota Mario

amb Mone a la sala Luz de Gas de Barcelona

Lone Star – Río sin fin

En el primer LP que es va publicar del grup Lone Star es trobava aquesta gran versió que els barcelonines liderats pel pianista i cantant Pere Gené, fan del "River deep, mountain high" d'Ike & Tina Turner i ells la broden. D'aquesta LP ja hem parlat en altres ocasions, havia de contenir només cançons pròpies, però la discogràfica EMI al final es

va negar i va exigir que fossin tot versions. Ells van negar-se també i van exigir que els de la casa de discos complissin la seva paraula. Finalment i despres d'un bon ball de bastons, van arribar a un acord salomònic, meitat d'ells i meitat versions. Es va editar el 1966 i va ser el primer LP que Mario es va comprar, fins aquell moment el seu pressupost només arribava per EP's i singles. La veritat és que Mario va trigar a comprar-se un altre disc gran. En aquest enregistrament hi trobem la formació mítica de Lone Star: Pedro Gener, Joan Miró, Rafa de la Vega i Enrique López, però pel grup van passar a partir de finals dels 60, grans músics del panorama català com Sebastián Sospedra, Josep María Vilaseca “Tapi”, Alex Sánchez, Ricardo Acedo, Luis Masdeu, Jerónimo Martínez i altres.

A dalt Ike & Tina Turner, a sota caràtules de discos de Lone Star i foto

Los No – Gloria

Versió del tema compossat per l'irlandès Van Morrison i que aquest va gravar al capdavant de Them i curiosament quan es va publicar en single va ser cara B amb "Baby, please don’t go" a la A, però "Glòria" s'ha convertit en la millor i més recordada cançó dels Them. Tornant als barcelonins, Los No van guanyar el concurs de conjunts de la sala Lesseps, on es celebraven les famoses matinals que van substituir al Price del carrer Floridablanca cantonada Muntaner. Continuadors de l'esperit trallero de Los Salvajes i seguidors de The Who, compraven la roba en Garvi, botiga situada en una travessia de la Rambla amb l'estètica més moderneta del moment. La llavor de Los No està en Cristone y Los Poker, grup apadrinat per Mary Santpere. El

seu cantant que es feia dir Cristone era en realitat Toni Miró, actualment un famós modista i comptava amb Victor Portolés i el bateria Quique Gallego que s'aniria amb Cristina y Los Stop. Quan el grup es dissol, Toni Miró funda Los Go-Go als que va deixà per dedicar-se al món de la moda i Víctor Portolés el 1966 decideix fundar el seu propi grup. Neixen Los No que estava format per Angel Pascual París "Eddy" (Badalona 15-11-1946) al baix, José Luis Tejada Barrio (Barcelona 16-03-1947) com a cantant, Víctor Portolés Molina (Barcelona 01-05-1945) guitarra, Roberto Shalom (Barcelona 02-07-1946) a la bateria i Jean Pierre Gomez (nascut al Marroc francès el 17-10-1948, però de pares espanyols). Van signar contracte amb el segell Vergara, amb el qual publicarien dos EP's, tots dos el 1966 i que es van gravar en els estudis de l'Ateneu de Gràcia. "Gloria" es trobava en el primer d’ells amb "La llave", "Sentada a mi lado" versió d'un tema de The Kinks i "Lloro por tí" que era dels Rolling Stones. El 1967 i després d'una actuació a Villanueva de los Infantes, a Ciudad Real, el grup decideix separar-se. Més tard José Luis Tejada s’aniria de cantant a Barrabàs, Jean Pierre Gómez va tocar amb Gente Feliz i La Mosca i al final s'incorporarien a Los Canarios i Eddy i Roberto tocarien amb Nubes Grises. Roberto moriria a Eivissa a principis dels 70. Van realitzar un intent per tornar a posar en marxa Los No i el 1971 traurien un single que va passar amb més pena que glòria. Per cert, amb el seu segon EP van tenir problemes amb la censura, però això serà una altra història, una altra cançó i un altre programa.

Els altres dos discos de Los No i a sota una foto d'ells. Com podreu
comprobar, pero el dos primers no es van matar massa i les portades
son prácticment iguals, tretas de la mateixa sessió fotogràfica

Micky y Los Tonys – La Gallina

El grup Micky y Los Tonys estava integrat per Miguel Ángel Carreño el Micky a la veu, Tony del Corral (guitarra solista), Fernando Argenta (guitarra de ritme i fill de Ataulfo Argenta), Joan Ferrer (baix) i Enrique Modell (bateria), si bé el seu líder real era Tony del Corral i en un principi van ser solsament Los Tonys. Van debutar el 12 d'octubre de 1960 al al Club Santiago Apòstol, on es van conèixa. Van composar la banda sonora del film "Megatón Ye yé" i van intervenir-hi, al costat de Los Shakers madrilenys. El 1966 havien de ser els teloners a Madrid de The Kinks, però problemes

amb la censura de l'època van obligar a suspendre el concert i la banda de Ray Davis no va passar de Portugal. No va ser fins ben entrats els anys 70 que The Kinks van actuar a Madrid i el concert va ser organitzat per Mikel Barsa, un bon amic de Mario, de fet van ser socis. Micky y los Tonys és van desfer el 1970 i Micky va començà en solitari, mentres que Tony va passar a dirigir la banda del Dúo Dinámico o potser era la de Julio Iglesias, ara no ho tenim molt clar. “La gallina”, tot i no ser una gran cançó, va ser un dels seus grans èxits i es va publicar el 1966, el single va sortir a la venda amb dos caràtulas difents, amb les cançons cambiades de cara. L'altre tema era "Guau, ladrido de perro cuando ladra”.

Caràtulas de discos de Micky y Los Tonys y postal promocional

ELS ANUNCIS DELS NOSTRES RECORDS

Avui els nostres anuncis del record es centraran en tindre present una de les campanyes institucionals pagades pel govern per fer que la gent sigui conscient que la neteja de la nostra ciutat és una cosa que no tan sols pertoca als soferts empleats públics de la neteja. Os hem portat uns quans anuncis dels que es van fer per que fossim nets i pulits. es tracte d'una campanya que va fer historia.

Mantenga limpia España

Cal tenir en compte que els porcs no tan sols són animals de quatre potes, n'hi ha i molts que caminen alçats i orgullosos i en el fons són més porcs que els animals que responen a aquest títol.

I no podem deixar de referir-nos a molts dels que passegen el gosset i quan aquest que no deixa de ser un animal irracional, encara que de vegades resultin molt més racionals que els seus propietaris, deixa caure les seves "cosetes", el propietari o propietària mira al cel i xiula dient per a si mateix "Mira quin núvol més bufó, s'assembla al meu tio Paco"... i la mostra del que ha menjat l'animalet queda a la vorera perquè qualsevol fill o filla de veí pugui trepitjar-la i recordar-se de la família del propietari de l'animal.

Per tot aixó i unes quantes coses més, cal tindre en compta ancara avui en dia aquest slogan:

MANTENGA LIMPIA ESPAÑA

I entre els diferents anuncis d'aquesta campanya, es parlava de mantindre neta Espanya, la teva ciutat, la platga... es a dir que hi ha que ser nets per sobre de tot.

Recordi i apliqui el lema que avui segueix tan vigent com abans: “Mantenga limpio su pueblo, mantenga limpia España”.

LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Començarem el viatge por la nostra música amb un gran organista

Miguel Ramos y su Organo Hammond y Orquesta – The Letter

Es feia dir en els seus enregistraments Miguel Ramos y su Órgano Hammond y Orquesta i Miguel Ramos, a més de ser un extraordinari músic, virtuós del seu instrument, era el "demostrador" de les qualitats de la marca d'òrgans Hammond a Catalunya i també en altres comunitats. Va arribar a gravar 13 LP 's, cosa completament inusual, sempre amb acompanyament d'orquestra i versionant èxits del moment. Aquest tema us ho extraiem del seu tercer disc titulat simplement "Miguel Ramos i el seu òrgan Hammond i Orquestra Vol 3". Per cert, en aquest disc va incloure una cançó composta per ell "Ya verás". Avui en dia a aquest estil musical se l'anomena lounge, però per a nosaltres sempre serà "música instrumental" i es que som de la vella escola, en cuestions de música i educació, es clar.

Portades de LP's de Miguel Ramos i a sota foto promocional

Dova - Ho he de fer

Dova va gravar per a una casa de discos de la qual no recordem res de res, ni tan sols altres artistes que l'utilitzessin, es tracta del segell Canigó. Dova era valenciana i va funcionar modestament als seixanta, de fet va començar el 1963, encara que en els noranta va realitzar un intent per tornar gravant algun LP, entre ells "Dova Grandes éxitos" editat el 1996 i que incloïa un dels seus grans èxits "Los gitanos", a sota veureu la portada. La veritat és que sempre s'ha mantingut en els escenaris i encara avui segueix actuant. Paquita Dolz González, el seu autèntic nom, va néixa el 31 de desembre de 1943 a

Tavernes de Valldigna, si bé, sent petita, la seva família es va traslladar a València i posteriorment a Mallorca. El nom artístic de Dova estava compost per les dues primeres lletres del seu cognom i les dues del del seu marit Valleri. El 1971 participa en "Pasaporte a Dublín", concurs de TVE per triar qui representaria a Espanya al Festival d'Eurovisió de 1971, encara que creiem va guanyar Karina amb "Un mundo nuevo" que estava composta per Tony Luz. Aquest tema que escoltem avui a El Temps Passa... i la música queda, es trobava en un EP editat per Canigó el 1967 i el tema ens arriba en clau de swing, es tracta d'una versió del "Gotta move" del nord-americà Peter Matz, les adaptacions són de Josep Maria Andreu i la direcció musical de Pere Sánchez.

Dova

Betina - Com el vent

Betina va ser una de les noies Ye-Yé catalanes dels seixanta, si bé i ja en els 80 i després de liderar el Betina Group Show, una banda de curta vida i creiem que amb un sol disc, passaria a ser una de les cantants de l'Orquestra de Janio Martí amb qui va estar més de trenta anys La barcelonina Betina es deia en realitat Mercedes Massaguer. Va començar sent molt jove, cantant a Ràdio Nacional, al programa "Paso a la Juventud" que presentava Federico Gallo. Va gravar habitualment en castellà debutant el 1964 amb "Fiesta en mi corazón", un single editat per Zafiro quan ella tenia 15 anys. El 1967 va participar en el IX Festival de la Cançó de la Mediterrània amb "T'estim i t'estimaré", un tema d'Antoni Parera Fons que era la cara A d'aquest single i va aconseguir el tercer premi, però escoltarem aquesta cançó que va ser composta per Josep Maria Andreu i Lleó Borrell i les dues cançons també es van incloure en un EP publicat el mateix any i cantades en castellà.

A dalt Betina, a sota foto feta per Mario Prades al Vendrell i on

veureu al director Janio Marti i el showman reusenc Sebastià

Fernando Orteu y su Conjunto – Maria ninguem

Fernando Orteu és un dels grans de la guitarra surgits des de Catalunya. Aquesta cançó, compossada per el brasileiro Carlos Lyra i que també va ser molt ben versionada per Luis Aguilé, os l’hem extret d’un dels seus EP’s, el titulat “Bossa Nova” que Fernando Orteu aquest mestre de la guitarra elèctrica, va publicar el 1963 a través del segell SAEF i en el disc ens demostra que seguia sent un gran anamorat del jazz, pero incursionava amb un génere germa, la bossanova. Es deie que aquesta cançó era la preferida de Jacqueline Kennedy. També va trevallar

durant molt de temps com Fernando Orteu y su Orquesta i a l'orquestra és trovaban Lleó Borrell (piano i arranjaments), Sebastià Albalat (orgue), Frank Dubé (acordió), Domingo Portugués, Ricard Roda i Enric Folgueras als saxos, Josep Matas (vibràfon), Eduardo Garcia (contrabaix) i Joan Antoni Calvet (bateria). Com Fernando Orteu y su Conjunto va acompanyar a molt artistes, entre ells ara recordem un grapat de bons discos gravats acompanyan al xiulador Kurt Savoy. Uns altres a qui van acompanyar van ser la cantant de color Pilar Morales, Gloria, el Dúo Rúbam, María Cofán, Benito Lertxundi i uns quans altres. Junt amb Manuel Cubedo, van ser considerats els millors guitarristes de sesió de l’época.

Josep Guardiola – Dona’m felicitat

El nostre amic Pepe Hucha va ser considerat l’ultim crooner de la seva época i val a dir que José Guardiola tenía i ancara te una gran veu. Quimet recorda una actuació on el públic li va començar a demanà cançóns que no portava en el seu repertori en aquells moments, però aixó no va ser cap problema ja que ell va cantarlas a acapella, es a dir, el que en aquella época es deia “cantar a pel”. Va neixa l’any 1930 a Barcelona i va ser un dels pioners en cantar pop en catalá, ell va gravar el segon disc en catalá de l’historia del pop, a l’any 1958. Aquesta cançó es trovaba a un EP editat per Vergara al 1963 i es tracte d’una versió del éxit a Espanya de Enrique Guzmán, si bé ell també va fer una versió. A l’any 1962 va guanyar el Festival del Mediterraneo i va haver polémica. Votaba el públic assisten i ell va conseguir 900 vots, pero solsament hi havien 500 espectadors a la sala.

Josep Guardiola amb Montse Aliaga, a baix foto feta per Mario Prades

d'una actuació a la Pîsta d'Estiu de Constantí

I ara tornarem a la música que es feia a l'Espanya dels anys seixanta i ho farem amb un grup a cavall del folk i el pop.

Nuestro Pequeño Mundo – Sinner man

Cantaven en anglès, però també van gravar temes en castellà. La cançó més popular en la carrera del Nuestro Pequeño Mundo va ser aquest que sona avui a El Temps Passa... i la música queda. Es tractava d'una cançó entre folk i espiritual nord-americana que ha estat gravada per diversos artistes i l'origen està reconegut a principis del segle XX, tot i que el primer enregistrament del que hi ha constància és de 1959 i va ser realitzat pel grup folk nort-americà The Weavers, també la va gravar Nina Simone, però Nuestro Pequeño Mundo imiten la versió dels suecs o noruecs Nina & Frederick. Es va publicar com a senzill el 1968 i també es va incloure en el seu primer LP. Estaven dirigits artísticament per Carlos Guitart i Joaquín Díaz. Els membres del Nuestro Pequeño Mundo en els seus tres primers discos van ser Pilar Alonso, Laura Muñoz, Ignacio Sáenz de Tejada, Juan Alberto Arteche, Juan Ignacio Cuadrado, Chema Martínez, Jaime Ramiro i Gabriel Arteche. Amb canvis en la seva formació van funcionar fins a 1982 i l'última solista femenina va ser Olga Román.

Nuestro Pequeño Mundo

Dúo Dinámico – Lo nuestro termino

Aquest tema és un dels poc coneguts del Dúo Dinámico i potser per això us el hem portat ara a El Temps Passa... i la música queda. Però “Lo nuestro termino” va ser la cançó estrella d'un EP que es va publicar el 1963 i en el qual també trobàvem "Amor misterioso", "Desilusión" i "Siénteme". Es tracta d'una composició de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa i la cançó té un ritme especial, una mena de hully gully de moda en aquells anys. Per la fotografia de la portada del disc podreu comprovar que Manolo i Ramón sabien canviar una roda punxada en un cotxe. Aquest va ser el seu EP número 19 i el tema també es va incloure en el seu primer LP editat el mateix any.

El Dúo Dinámico al aeroport amb la exuberant actriu Jane Mansfeld

Los Bohemios – Cati

El conjunt Los Bohemios eran d'Albacete, si be mols deien que eren de Mallorca. Los Bohemios l'integraven Paco Molina, Eugenio Martínez, Antonio Costa, Antonio Veciana i Leopoldo Martínez Jr que era el líder. El seu pare era pianista, a més de sastre i tocava a l'Orquestra Jabelc i per la seva feina com sastre es deie que Los Bohemios eren el grup més ben vestit del pop espanyol dels seixanta. El guitarra Antonio Veciana per la seva part, va donar la volta al món en vespa. Eugenio Martínez va morir molt jove a causa d'un càncer. Per cert que a Albacete i per aquells anys 60 van sorgir, com a tot arreu, un munt de grups, destacant, a més de Los Bohemios, gent com Los Luckys, un parell de nens de 10 anys anomenats Los Dinámicos Boys, Los Radars que es reconvertiren a Los Trasgos, Los Anélidos i uns quants més. Eren temps gloriosos per al pop espanyol. Los Bohemios van gravar per Hispavox i van treure bastants EP's, gairebé sempre versions, això si. Van arribar a ser sis i es van desfer a la fi dels 60. Aquesta cançó que escoltem ara creiem que va ser una composició seva i es va incloure a un EP editat per Hispavox al 1966.

A dalt portades de discos de Los Bohemios, a sota foto del grup

Los Stop – Con su blanca palidez

Aquest tema amb el qual tancarem El Temps Passa... i la música queda per avui, és el clàssic de Procol Harum i si bé la versió més famosa al país és la dels Pop-Tops, la que realitzen Els Stop amb Cristina al capdavant és realment molt bona i per això sona avui. Los Stop van gravar uns quans discos en català, tampoc massas no os penseu, però la seva carrera es va centrar en cantar en castellà. Cristina, la seva cantant es diu de veritat Mari Carmen Arévalo i un bon dia es va rebotar amb els seus companys de Los Stop i va decidir anar-sen, però quan volia andur-se amb ella el nom es va assabentar que estava registrat per els seus companys i alesares va creà Cristina i Los Tops que per cert, quan ella ja va començar com a solista, van seguir utilitzant el nom dels Tops i almenys que sapiguem, van gravar un parell de singles en 1970, un d’ells versionant el "Venus" dels holandesos The Shocking Blue que ja hem escoltat a El Temps Passa… i la música queda a passades termporades. Per cert que Los Stop eren, a més de la Cristina, Juan Comellas, José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés Gallego.