Fa un parell de caps de setmana en un restaurant just a la frontera entre Sants i Collblanch es van trobar la Colla Bassegoda-Bonvehi-Torns. Tots companys d'infantesa i joventut del Mario Prades. A alguns d'aquells amics feia cuasi 40 anys que Mario no els veia. Va ser com tornar a ser joves un altre vegada recordan anécdotes i fets de la nostre joventut, sobre tot les festes que s'organitza-ven i en las que casi sempre estava possat el Mario dins de l'organització.
Aqui teneiu unes quantes fotos d'aquella nit. Com podreu veure, ara em passat a ser "La brigada juvenil". Per cert, al sopar pràcticament tot anavem amb les nostres "respectives" i molts ancara eran la "parella original".
Quimet Curull ens recorda la promesa de parlar sobre aquells tebeos de El Hombre Enmascarado que tenim pendent, Mario Prades reconeix que és veritat, tenim un munt de temes pendents i poc a poc els anirem tractant, d'això us donem paraula i sempre complim les nostres promeses, encara que de vegades triguem més del compte, però com diu el 
refrany "Mai és tard quan arriba". També fa molt temps que no parlem de pel.lícules en la Parrafada i un dia d'aquests ens ho replantejarem també. El Hombre Enmascarado, El Duende que Camina, segueix caminant i el portarem a El Temp Passa... i la música queda, no trigarem massa, però avui, a més de música i informació també us posarem anuncis i hi haurà secció en català que no és poc, per tant i deixant temes pendents, com ja va sent habitual, anem a començar el programa saludant als que escolten el programa des de les diverses emissores on s'emet El Temps Passa o bé descarregant-sel des del blog.Chico Valento – Speedy Gonzalez
Avui obrim amb Chico Valento, aquest cantant aragonés d’adopció y fet musicalment a Barcelona, un dels pioners del rock and roll al pais. Chico Valento era menut, per això lo de Chico. Ell es deia en realitat Miguel Miñana i va néixa a Larache (Magreb), quan era protectorat espanyol. Als cinc anys el seu pare, militar professional, és destinat a Saragossa i allí va viure Chico Valento la major part de la seva vida, encara que per triomfar es va haver de traslladar a Barcelona on va compartir pis amb el seu amic i també cantant aragones Rocky Kan. Aquesta cançó va ser un del gran èxits del nord-americà Pat Boone, de veritable nom Charles Eugene Boone (Jacksonville, Florida, 1 de juny de 1934). La canço va ser esrita per Buddy Kaye, Ethel Lee i David Hess per The David Dante a l’any 1961 i tracta de “Speedy Gonzalez”, el ratolí més ràpid de tot Méxic. La versió de Pat Boone va arrivar al lloc 6 del Billboard. El 2002, un any després de la mort de Chico Valento, EMI va remasteritzà els seus enregistraments, inclos aquest i els va editar en format CD. El seu últim disc era de 1966. En total va gravar 20 cançons en 5 EP's i Chico Valento va funcionar i bé des de 1961 a 1966.Chico Valento
Adolfo Ventas – Contigo en la playa
Fa un parell o tres de programes vam escoltar a Adolfo Ventas, avui tornem-hi. L'any 1965 el segell Belter va publicar un EP d'Adolfo Ventas que incloïa aquesta bona versió d'un clàssic de la música italiana que va ser èxit en la veu de Nico Fidenco. És una bona versió la que ens porta Adolfo Ventas, aquest cantant espanyol al que avui recorden quatre nostàlgics, però que va ser un dels noms importants quan el rock and roll va començar a introduir-se entre la joventut espanyola a principis dels seixanta. En aquest EP Adolfo Ventas, fill del director d'orquestra del mateix nom que va acompanyar a molts artistes en els seus enregistraments, entre d'altres a El Titi i Madalena Iglesias, també versiona "La casa del sol naixent" de The Animals, al costat de "Manoli" que escoltarem un altre dia i “Memphis Tennessee” de Chuck Berry que ja l’hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda. Per cert, benvulguts amigues i amics, una advertencia: No hem de confondre a aquest Adolfo Ventas, cantant, amb el gran mestre del saxofón Adolfo Ventas Rodríguez, nascut a Amposta l’any 1919.
Los Llopis – Al compás del reloj
Los Llopis van ser el primer grup llatí que va versionar i va gravar el rock and roll pioner que arribava des dels Estats Units en espanyol. Després van ser els mexicans Los Camisas Negras, Los Locos del Ritmo i Los Teen Tops, però els primers van ser Los Llopis, cubans i ningú pot llevar-lis aquest honor, tot i que quan van arribar els de la barba i la seva revolució Los Llopis van emigrar cap a Mèxic i després es van traslladar a Espanya, per actuar al Pasapoga de Madrid i es van quedar. Aquí, la discogràfica, uns lumbreras, van fer que gravessin temes com "La Pachanga" que va servir perquè acunyessim el terme "patxanguer" per 
referir-nos a hoteradas musicals. Aquest tema és la seva versió del "Rock al voltant del rellotge" de Bill Halley & His Comets que ells ens porten amb el títol canviat. Los Llopis es van crear a Cuba el 1951 i inicialmente es van cridar Cuarteto Llopis-Dulzaides, quan el músic Ñico Rojas va presentar als Germans Llopis (Frank i Nolo) el pianista Felipe Dulzaides. Amb la arrivada del rock and roll, els turistes nord-americans a Cuba van començar a demanar-lis que toquessin peces amb aquest ritme i van sorgir els primers rockers a l’illa. Orquestres com la dels Hermanos Castro (cap d'ells es diu Fidel ni Raul, no us confongueu), Orquesta Aragón o la Sonora Matancera inclouren rock and rol al seu repertori, aixó si, tots feien un rock'n'roll molt orquestrat i amb caire caribeny, però Los Llopis van sapiguer pendre l’esprit dels pioners i ho van fer molt bé, creant escola.
Discos de Los Llopis i a sota fotyo amb el cos de ball del seu espectacle
Los Top-Son – Twist a María Amparo
Quan Emilio Baldoví, cantant del grup valencià Los Milos va marxar a França, els seus companys havien de negociar discogràfica i la posterior edició del màster que el grup havia gravat abans que Emilio es marches. Vicente Castelló i Pascual Olivas van aconseguir un bon contracte amb EMI i van comunicar a la seva discogràfica Discophon, amb la qual havien gravat 4 EP's que deixaven el segell i allà es van trobar amb la sorpresa, la casa de discos tenia registrat el nom de Los Milos. Per tant van decidir canviar-lo per el de Los Top-Son i el disc va sortir al carrer amb "Chariot", "Recuerdos de verano", "Cien kilos de barro" que tot i ser nord-americana ja havia gravat Enrique Guzmán i aquesta cançó amb un nom de noia molt valencià que va ser composada per 
Pascual Olivas. Quan Emilio va tornar de França resulta que no li va agradar ni el canvi de nom ni que s'hagués publicat el disc abans del seu retorn i va decidir deixar-los i seguir en solitari canviant el seu nom pel de Bruno Lomas (a la foto). Per tant, aquest és l'únic disc signat per Los Top-Son en què compten amb Bruno Lomas com a cantant. Pascual Olivas el 1966 i després de la dissolució del grup, fundaria Los Huracanes. El bateria d'Els Top-Son que era Alberto Gómez marxaria a Los Canarios per substituir a Tato Luzardo que feia la mili, el mateix que va fer Pedro Ruy-Blas amb Teddy Bautista, sense que cap d'ells fos mai membre oficial dels Canarios. Quin un el Teddy per deixar-se pendre protagonisme i cales. Per cert aquesta es una curiositat, quan Los Milos van començar eren quatre, el que va marxar era Ramón Peleguero, conegut més tard com Raimon, si, era el cantautor del carrer Blanc de Xàtiva.Discos i a sota Bruno Lomas ets ses Rockers
Dúo Radiant’s – Eres mi bombón
Sorgits com tants altres de l'època, a l'ombra del Dúo Dinámico, el Dúo Radiant 's que eren catalans, van treure uns quants EP's i singles i van funcionar més o menys bé. Aquest tema és una versió de "My boy Lollipop" de la jamaicana Millie Small que també havien versionat el trio Los Antifaces i a aquests ja els hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda. Aquest tema va ser l'únic hit de la cantant de color Millie Small i que donava títol a un disc publicat creiem l’any 1962, per cert que Millie Small no ha tornat a gravar fins a aquest segle, més de quaranta anys entre el primer disc i el segon, no està malament, això si que és pensar-s'ho bé. El tema es trobava en un single del Dúo Radiant’s editat el 1964 pel segell Zafiro amb "El amor" a la cara A i per la portada veureu que fins i tot amb els pullovers que portaven, el Dúo Radiant’s imitaven a Manolo i Ramón. Per cert que la portada d'aquest single va ser la mateixa, amb diferent to de color que la d'un altre amb "Anoche" i "De chica en chica" que ja ha sonat a El Temps Passa... i la música queda. Vuit cançons del Dúo Radiant’s es van incloure anys més tard en un LP titulat "Tutti Frutti" compartit amb el Kroner’s Dúo on militava Tony Ronald, Los Campantes i Los Dreamers.
Los Sonor – Hippy, hippy shake
Los Sonor van tenir tres etapes destacades en la seva carrera professional, una era la de cançons cantades, una altra de d'instrumentals i que els va convertir en una de les millors bandes de la surf music de l'estat i la tercera que va ser aquella en què es van dedicar, per imperatius de la seva discogràfica o per relacions d'amistat, a acompanyar a altres artistes, entre ells Miguel Ríos. Es van crear el 1960, quan Carlos Guitart va acabar la mili, al costat de José Luis González, José Antonio Otero i el cantant Manolo Escobar. No tenien bateria, però sempre hi havia algun amic disposat a tocar amb ells. Per Los 
Sonor van passar Tony Martínez, Fernando Sánchez, Luis Eduardo Aute, Manolo Díaz, Jorge Matey, Manolo Fernández i uns quants més. Aquest tema és amb veu i es trobava en un EP editat per Phillips el 1964. Es tracta d'una versió del tema dels britànics Swinging Blue Jeans. El disc també inclou tota una flamenca instrumental "Los Campanilleros", al costat de la versió del tema de la pel.lícula "Charada" i l'èxit d'Elvis Presley "Ca't help falling in love". Va ser el seu 13è EP i encara trauria un parell de discos més abans de desfer-se. Tony i Manolo es marxarien a Los Bravos, Carlos Guitart a Los Flecos i posteriorment fundaria els segells Movieplay i SonoPlay, morint en accident de circulació el 1979 i Jorge Matey després de passar per Pekenikes s'aniria a Los Beta Quartet i Los Archiduques. Los Sonor van ser una de les millors bandes espanyoles de tots els temps, encara que mai se'ls ha valorat com la seva qualitat es mereixia.
Lone Star – Muy lejos de aquí
En el mateix EP, un dels millors de Lone Star, on es trobava "Satisfacció" i "Wooly Bully" a la cara A i aquest tema a la cara B amb "Aquí en mi nube". És una extraordinària versió que Lone Star fan del "We gotta get out of this place", un clàssic de The Animals. La veritat és que nosaltres ens quedem amb la cara B. En aquest disc, editat el 1965, es trobava la millor formació de Lone Star: Pere Gené, Joan Miró, Rafa de la Vega i Enric Fuster. Van ser el primer conjunt espanyol i l'únic 
que ha actuat en un portaavions nord-americà, el JFK, al Nadal de 1970 i això ja us ho hem dit en diverses ocasions. Van tenir molts canvis des de finals dels 60, però volem fer esment a un memorable concert de 1982, celebrat davant de 120.000 persones en la recta de l'estadi, a Montjuïc, per a la Festa del Treball, compartin cartell amb Eric Burdon. Lone Star eran en aquells dies Pere Gené, Alex Sánchez, Sebastià Sospedra i el bateria Jerónimo Martínez. Presentaven el seu, en aquell moment, nou LP "Viejo lobo". La veritat es que Lone Star van ser la millor banda espanyola dels 60 i els 70 i en el món musical se'ls coneix com “La leyenda”.
Discos i foto de Lone Star treta de la seva web
Los Salvajes – Algo de títere
Aquesta cançó és la versió que Los Salvajes van realitzar del "Jumpin'Jack Flash" dels Rolling Stones, una de les bandes que ells van versionar en múltiples ocasions i es va publicar com cara B d'un single editat per Emi el 1968 en què la cançó estrella va ser "Vuelve baby" que era una versió del clàssic de The Equals. La veritat és que ens quedem també amb la cara B. En aquesta gravació ja no està en el grup el baixista Sebastià Sospedra. A finals d'aquest any a Los Salvajes s'incorporaria Fran Mercader que va tenir alguna cosa a veure, abans o després, 
amb Los Gatos Negros, a l'òrgan i guitarra i amb un baix que no recordem qui va ser, passarien a ser sis, van treure un parell de single més i ja el 1970 Los Salvajes es desfan. Als 80 tornarien, però de la formació original sol estava Gaby Alegret, el cantant. Mario els va redescobrir quan van presentar a Planeta 2001 de Barcelona, un nou LP titulat "1988" i parlant amb Gaby li va comentar que amb els anys, havia arribat a cantar bé i tot. Els dos encara s'estan descollonant ara. Des de llavors van mantenir una bona relació i de fet Mario des de la seva agència artística Guitar-T Producciones els va proporcionar uns quants concerts.
Aquesta cançó és la versió que Los Salvajes van realitzar del "Jumpin'Jack Flash" dels Rolling Stones, una de les bandes que ells van versionar en múltiples ocasions i es va publicar com cara B d'un single editat per Emi el 1968 en què la cançó estrella va ser "Vuelve baby" que era una versió del clàssic de The Equals. La veritat és que ens quedem també amb la cara B. En aquesta gravació ja no està en el grup el baixista Sebastià Sospedra. A finals d'aquest any a Los Salvajes s'incorporaria Fran Mercader que va tenir alguna cosa a veure, abans o després, amb Los Gatos Negros, a l'òrgan i guitarra i amb un baix que no recordem qui va ser, passarien a ser sis, van treure un parell de single més i ja el 1970 Los Salvajes es desfan. Als 80 tornarien, però de la formació original sol estava Gaby Alegret, el cantant. Mario els va redescobrir quan van presentar a Planeta 2001 de Barcelona, un nou LP titulat "1988" i parlant amb Gaby li va comentar que amb els anys, havia arribat a cantar bé i tot. Els dos encara s'estan descollonant ara. Des de llavors van mantenir una bona relació i de fet Mario des de la seva agència artística Guitar-T Producciones els va proporcionar uns quants concerts.
Caràtules de Los Salvajes i a sota una foto
Los Sírex – Cantemos
Antonio Miquel Cervero conegut com Leslie (cantant), Guillermo Rodríguez Holgado (baix), Manolo Madruga (guitarra), Luis Gomis de Pruneda (bateria) i Josep Fontseré (guitarra rítmica) van ser Los Sírex, un dels grans conjunts espanyols dels seixanta que malgrat d'interpretar versions, com estava manat en aquella època, van saber aconseguir l'èxit a tot Espanya tocant cançons pròpies. Aquest tema, una composició de Los Sírex, bé, de Guillermo, es trobava en el que ha estat l'EP que millor es va vendre, editat el 1965 i amb "La escoba" com a cançó estrella i que per cert, va tenir els seus problemes inicialment amb la censura, un altre dia la escoltarem i us ho explicarem. L'EP va superar les cent mil còpies venudes i allò va ser tot un rècord per a la música que es feia al país per aquells temps. En el mateix disc també hi havia "El tren de la costa" del Johnny Burnette Trio i "Que haces aquí?", Aquesta última cançó va ser així mateix una composició del baixista Guillermo Rodríguez. Per cert, el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla que per recomenació del seu pare els va deixà i s’en va anar a Los Mustang.
Portades de discos i a sota foto de Los Sírex
La Música que es feia a Catalunya
Els Dracs – Comprensió
A dalt teniu uns quans discos de Els Dracs i a sota una foto dels seus inicis
Els 4 Gats – Cla i Cat
Els 4 Gats van ser un grup catalá d’efímera vida on destacava un dels seus components, Quico Pi de la Serra que va néixa a Barcelona el 6 agost 1942 i més tard tindrie una bona carrera ja com a cantautor y membre de Els Setze Jutges. Els 4 Gats interpretaven una mena de R & B a la catalana, light i bastant simplista, però ple de bona voluntat. Per a mostra aquí tenia aquesta cançó. El 22 de mars de 1962 Quico fa la seva primera actuació dins dels Jutges, acompanyant a Miquel Porter i el 23 d’agost de 1962 va debutà en directe a un concert en La Selva del Camp, a Tarragona, cantàn "Les portes". Despres Quico Pi de la Serra se incorporaria a Els 4 Gats amb els que va gravar 3 discos i van actuar en directe en moltes ocasions. Quan els va deixà per anar-sen a fer el soldat, el seu lloc seria ocupat per Xavier Elies que era des de 1963, el séptim Jutge i com a cantan havia grabat un sol disc “El piset”, al 1965, Xavier Elies va morir a causa d’un càncer el 30 de juny de 2010.
Maria Amèlia Pedrerol – Quan plou
Ja cap a la fi dels seixanta, dins de la Nova Cançó va sortir un moviment paral.lel anomenat “La novísima cançó” que no ere res més que el mateig, però fet per gent més jove i on trovaben gent como María del Mar Bonet, Rafael Subirachs, Lluis Llach o Maria Amélia Pedrerol, aquesta nena de poc més de catorce anys que va gravar al menys un parell de discos, el primer aquest EP editat per Concentric el 1965 i del que os hen extret aquesta cançó plena de força adolescent. De fet d’aquest EP ja hem escoltat “D’una vella xemeneia”, però ens vem quedar amb ganes de més i avui os porten un altre peça. Maria Amèlia Pedrerol va ser la mes jove d’Els Setze Jutges i va tindre el número dotze. L’any sigüent Maria Amèlia Pedrerol va treure un LP gravat en directe amb cançons d’ella i versions francesas i poc més va fer. Junt amb els components de Els Setze Jutges, l’any 2007 va rebre la Medalla de la Generalitat per la tasca que van desenvolupar per difondre la música en català a l'época de la dictadura franquista. Per cert que molts d'ells van manifestar que aquell reconeigiment arrivaba tard, però cap va renuncià a la medalla. Aixó també us ho hem dit altres vegades. La veritat es que una de les asignatures que tenim pendents a El Temps Passa… i la música queda es parlar dels inicis de la Nova Cançó, però de moment quedarà pendent.Maria Amèlia Pedrerol
Orquesta de los Festivales de Barcelona amb Josep Casas Augé – Adios Linda Candy
El mestre José Casas Augé va ser l'home que va aconseguir que per primera vegada, es gravés música moderna en català. Ell va ser l'artífex que les Hermanas Serrano primer i José Guardiola després, gravessin l'any 1959 els dos primers discos de pop en català de la història. Ara us portem al mestre Josep Casas Augé dirigint l'Orquestra dels Festivals de Barcelona en una bona versió orquestral de la cançó més important del cantant francès Jean-Françoise Michael (disc a la dreta) que també va ser versionada pel seu autor en castellà. Avui a aquest tipus de música se li denomina lounge, però per a 
nosaltres, nostàlgics i romàntics, enamorats de les velles terminologies musicals, sempre serà música instrumental. Aquest LP del mestre Josep Casas Augé (Barcelona, 6 de juny del 1913 - 7 de novembre del 1988) ple de versions de temes de moda, va ser un dels primers que es van editar en so quadrafónic, és a dir, un stereo de quatre pistes, publicat quan la majoria només teníem tocadiscs monos de maleta, però era un presagi del futur que s'acostava, clar que el so quadrafónic no va arribar a quallar. El mateix va passar amb els cassettes de cartutx per als cotxes i els vídeos amb sistema Beta i 2000 que van quedar ràpidament obsolets. És clar que avui en dia també el vídeo VHS ho és. Per cert, Josep Casas Augé al llarg de la seva àmplia carrera va gravar molts discos infantils i un munt de bandes sonores i avui gairebé ningú recorda que és l'autor de la cançó “Ball de rams”.
A dalt els dos primers discos de l'historia de la música moderna,
cantants en català. A sota dos dels molts discos infantils gravats
per el mestre Josep Casas Augé.
per el mestre Josep Casas Augé.
Jimmy Fontana – El mon
Jimmy Fontana
Els Anuncis dels Nostres Records
Avui començen amb uns anuncios institucionals, dels molts que el govern dictatorial de l’época va promocionar.
Tots cap al colegi
El règim franquista va ser conscient que el saber era necessari per al desenvolupament del país i va fomentar l'estudi, elevant l'edat mínima per començar a treballar als 14 anys. Tot i que en bòbiles i forns del vidre, els aprenents tenien poc més de deu anys, el mateix succeïa al camp amb l'agricultura i en els negocis de tipus familiar. De fet molts joves aprenien a llegir i escriure quan anaven a la mili. Aquest anunci formava part d'una de les campanyes institucionals que es van iniciar per mentalitzar els pares que els nens havien d'acudir a l'escola. De fet el saber va passar factura a la dictadura i els enfrontaments entre el règim i els que enyoraven la democràcia, encara que mai l'havien conegut, va sorgir en les universitats. I és que com diria el Siscu, aquell al que li deien El Caudillo 
mentre que altres al nomenar-lo no deixaven massa bé a la seva mare, “se'ns dóna la mà i nosaltres ens prenem el braç i l'espatlla”.La Patata
Ara bé, altres campanyes institucionals es van orquestrar per fomentar l'ús de productes alimentaris produïts en els camps espanyols, cosa que la veritat, avui hauríem de recordar i abans de comprar productes estrangers, usar aquells que es generen al país o si no que l'hi diguin als de l'avellana del Camp de Tarragona 
quan en els supermercats trobem que s'està venent l'avellana turca. La patata va ser un dels productes que es van promocionar, al costat del arròs, el pollastre i uns quants més. A veure si aprenen els governants moderns. Ens referim a promocionar els productes del país, no a fer la política d'abans que quedi ben clar i sense cap dubte que valgui.
quan en els supermercats trobem que s'està venent l'avellana turca. La patata va ser un dels productes que es van promocionar, al costat del arròs, el pollastre i uns quants més. A veure si aprenen els governants moderns. Ens referim a promocionar els productes del país, no a fer la política d'abans que quedi ben clar i sense cap dubte que valgui.Telefunken
Fa un parell o tres de programes vam escoltar a Franz Joham (Graz, Àustria, 1907 - Barcelona, 15 
d'octubre de 1991) que va ser un dels pioners centre-europeus en assentar-se al país. Va arribar a Espanya en 1942, amb la revista "Todo por el corazón" i amb la 2ª Guerra Mundial es van establir definitivament a Barcelona. La revista pertanyia a la companyia d'Artur Kaps que es deia Los Vieneses, en la qual també es trobaven la ventríloqua Herta Frankel amb els seus ninots i l'italià Gustavo Re. El 1949 Franz 
Joham va adquirir la nacionalitat espanyola. La televisió va popularitzar la imatge de l'austríac i la dels seus companys gràcies als programes produïts perArtur Kaps: “Amigos del martes”, “Noche de estrellas”, “Noche del sábado” y “Cita con el humor”. Us vam dir que Franz Joham va protagonitzar una de las campanyas de publicitat de la marca Telekunken de radios, tocadiscos i televisors i va fer uns quans dels seus espots. Aquest va ser un d’ells.
d'octubre de 1991) que va ser un dels pioners centre-europeus en assentar-se al país. Va arribar a Espanya en 1942, amb la revista "Todo por el corazón" i amb la 2ª Guerra Mundial es van establir definitivament a Barcelona. La revista pertanyia a la companyia d'Artur Kaps que es deia Los Vieneses, en la qual també es trobaven la ventríloqua Herta Frankel amb els seus ninots i l'italià Gustavo Re. El 1949 Franz 
Joham va adquirir la nacionalitat espanyola. La televisió va popularitzar la imatge de l'austríac i la dels seus companys gràcies als programes produïts perArtur Kaps: “Amigos del martes”, “Noche de estrellas”, “Noche del sábado” y “Cita con el humor”. Us vam dir que Franz Joham va protagonitzar una de las campanyas de publicitat de la marca Telekunken de radios, tocadiscos i televisors i va fer uns quans dels seus espots. Aquest va ser un d’ells.Vespino
líder de vendas a Espanya durant els més de 30 anys que va estar en fabricació i es van treure més de 20 models diferents. El 1996 i després del tancament de la fàbrica de Madrid, es va acabar la Vespino, encara que algunes fonts diuen que es va fabricar fins al 2000. Va ser una patent espanyola, amb un motor d'explosió de 2 temps i 50 centímetres cúbics refrigerat per aire. Gairebé tots els models de Vespino van portar pedals que permetien circular també com una bicicleta sense haver de posar en marxa el motor. Aquesta va ser una condició essencial imposada pel codi de circulació de l'època com identificatiu per distingir legalment un ciclomotor d'una motocicleta. Amb els anys aquest article va ser abolit i la llei canviada.I ara tornem a la música a El Temps Passa... i la música queda.
Gelu – Cuando llegue Septiembre
Tot i que sempre s’ha vinculat a Gelu amb Catalunya i fins i tot s’ha arrivat a dir que era catalana, la cantant popular pels seus crits enmig de les cançons i de veritable nom Maria dels Ángeles Rodríguez Fernández, va néixa a Granada el 1945. Va ser una de les cantants de moda en els seixanta i tot i que va debutar a Ràdio Granada i va marxà a Madrid, va ser a Barcelona on va trobar el seu lloc. EMI la va contractar i per potenciar el seu llançament va fer que gravés un EP el 1963, acompanyada per Los Mustang. Aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda, es trobava en un altre EP de 1962 editat per EMI i en què el tema estrella va ser "Canta conmigo", on també es recollien "El poeta lloró" i "Vuela, vuela hacia mí", aquesta cançó es una 
versió del tema que cantava Bobby Darin en la pel.lícula "En arribar setembre" que va protagonitzar Rock Hudson, Gina Lollobrigida, Sandra Dee i el mateix Bobby Darin que per cert, va estar casat amb Sandra Dee. La cançó va ser molt versionada i ara recordem també la que fan fer The Rocking Boys. Gelu va omplir moltes pàgines de revistes per causa de la seva relació sentimental amb Tito Mora, amb el qual va gravar diversos discos i si bé aquest li demanés en diverses ocasions que es casessin, finalment Gelu va decidir casarse amb el també cantant Santy Palau (un dels seus discos a la dreta) que va ser propietari de la discoteca Wonder, a Lleida. El 1968 i després de casar-se, es va retirar de la música per dedicar-se a la vida familiar. Per cert, els cridets característics de Gelu i que també va fer servir Li Morante, ja els van utilitzar anys abans Torcuato y los Cuatro.
Alguns discos de Gelu i a sota fotograma de la pel.lícula "Cuando
llegue septiuembre" on veiem als protagonistes en Vespes
Los Nivram – Días tristes
Los Nivram es formen a Granollers a principis de l'any 1964, sent vencedors del Concurso de Ritmos Modernos els anys 1964 i 1965, la 1 ª edició, feta l’any 1963, la van guanyar Los Mustang. El nom Nivram no és res més que el cognom del guitarra dels Shadows, Hank Marvin, lletrejat a l'inrevés. En els seus inicis van ser un grup instrumental amb sis components. El 1965 el grup ja estava format per David Sala (guitarra) i els germans Josep Mauri (bateria), Francisco Mauri (baix) i Jorge Mauri (veu, saxo i guitarra). Els germans Mauri eren músics amb experiencia ja que provenien de l'Orquestra Selección i l'Orquestra Astoria. Los Nivram van editar dos EP's amb EMI-Regal. Una de les cançons d’aquests dos EP’s és d'Henry Mancini, però el tema de la que escoltem ara era seu. A finals del 65, David Sala ha de deixà a Los Nivram per anar-sen a fer el soldat i en el 66 els germans Mauri se'n van també a complir els seus deures amb la pàtria, desapareixent el grup. En el 68 els germans Mauri van crear a Mallorca el Mauri Set, pero l’any 1970 i després de la mort de Francisco Mauri, Los Nivram i de fet tots ells, desapareixen de l'escena musical.Los Nivram
Los Mustang – Hey Jude
Els gran versioneros espanyols ee l'época van ser Los Mustang i aquest tema és una de les moltes versions que van realitzar de cançons dels Beatles en castellà. Es trobava com a cara A d'un single editat el 1968 amb "El primer año" que era dels Herman's Hermits, a l'altra cara. La veritat és que en moltes ocasions Los Mustang van arribar a vendre més discos que les versions originals dels de Liverpool, com el cas del "Submarino amarillo" o el "Obladi.Obladá", però ells van versionar tot el que se'ls posava per davant. Parlant del "Hey Jude", aquest tema semblava que els anava a portar problemes a The Beatles a causa del seu metratge, era molt llarga, més de sis minuts i les emissores de 
l'època, tant a l'estranger com a Espanya es negaven a punxar cançons que excedissin els 3 minuts, però "Hey Jude", suposem que pel fet de ser The Beatles, va sonar a tot el món i s'ha convertit en una de les cançons 
més populars en la història dels britànics. Per cert que el segell EMI ha editat un CD titulat "Los Mustang interpretan a Los Beatles" on han ficat moltes de les versions que els barcelonins van realitzar de les cançons dels quatre de Liverpool, es va publicar el març passat. També han reeditat CD's dels Pekenikes i Los Salvajes. Suposo que ho han fet abans que els de RamaLama i Cocodrilo Records s'adonessin que expiraven els drets i el traguessin ells. Los Mustang eran Santi Carulla, Tony Mier, Marco Rossi, Miguel Navarro i Antonio Mercadé i van ser l’únic grup espanyol de l’aquella época que va tindre els mateixos components fins que es van desfer l’any 2000, si be a finals dels seixanta van incloure temporalment un o dos nous components que tocaven metalls, com a aquest single. Una curiositat, el 19 de maig de 1966 Los Mustang van ser un dels grups que van participar en l'històric concert del Palau dels Esports de Madrid al costat de Los Bravos, Los Brincos, Los Sírex i Los Relámpagos.
Los Pop Tops – Viento de Otoño
És una bona cançó gravada el 1967 que per cert, també la van gravar en angles i que trobem en el segon single dels Pop-Tops, un disc que va tindre dues portadas. Los Pop Tops van ser una bona banda liderada pel cantant de color Phil Trim i que inicialment es van cridar Los Tifones. El cantant de Los Tifones era Luis Fierro i quan aquest els va deixà, va ser substituït pel de Trinitat Tobago i és camviaren el nom. El tema que els va elevar a la popularitat va ser el seu disc de debut, la versió de "Con su blanca 
palidez", però aquesta cançó és més animada i per això la portem avui a El Temps Passa... i la música queda. Los Pop-Tops van ser produïts pel francès afincat a Espanya, Alain Milhaud que també va llançar a Los Bravos i un grapat més de gent. El grup Los Pop-Tops l'integraven José Lipiani, Alberto Vega, Ignacio Pérez, Julián Luis Angulo, Enrique Gómez, Ray Gómez que venia dels Pekenikes i després va marxar a tocar a Estats Units incorporant-se a la banda de John Lennon i el cantant de color Phil Trim, de veritable nom Theophilus Philip Trim i que va néixa el 5 de gener de 1940. Un dels components del grup durant un temps sembla que va ser Alfonso Arteseros, conductor avui en dia del programa de televisió "España en la Memoria".
A sota Los Pop Tops
Acabarem amb Los Pop-Tops el programa d’avui de El Temps Passa… i la músics queda, així mateix no ens olvidem de la Pin Up que toca avui i ara nosaltres marxarem amb la música cap un altre lloc, no sense assegurar-vos que tornarem la propera setmana, si Deu vol i com es deia als toros abans de que es prohibissin a les nostres terres “Si la autoridad pertinente lo permite”.
Nois, noies, a reveure.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
Enllaç per descarregar el programa
