Els amics de la Colla La Coca de Constantí, organitzan
aquest dissabte un munt d'actes per celebrea els 25 anys
de la Dragonina. Aquí teniu el programa i ja ho sabeu,
tots cap allà. Nosaltres també hi serem.
Espanya va ser, durant els anys 50, seixanta i la dècada posterior, un far per els artistes estrangers, sobretot per als que provenien de països de parla hispana. Argentina va ser una de les nacions que més cantants i grups va remetre al mercat espanyol, però a Itàlia també li resultava atractiu el mercat nacional. És clar que al país van arribar altres artistes procedents de països del centre d'Europa, com Àustria. Des de la terra del vals es va deixar caure un bon còmic, presentador i també cantant, el gran Franz Joham que va publicar alguns EP's de quatre cançons plenes de tocs humorístics i ritmes moderns... per a l'època es clar. Avui començarem El Temps Passa... i la música queda, amb uns fantasmes que ballaven a ritme de twist. La veritat és que el món està ple de "fantasmes" i no precisament dels que estudia Iker Jiménez. Franz Joham - Fantasmas twist
Franz Joham (Graz, Àustria, 1907 - Barcelona, 15 d'octubre de 1991) va ser un dels pioners centre-europeus assentats al país. Va arribar a Espanya en 1942, amb la revista "Todo por el corazón" i quan va esclatà la Segona Guerra Mundial ells és van establir definitivament a Barcelona. La revista pertanyia a la companyia d'Artur Kaps que es deia "Los Vieneses", en la qual també es trobaven la ventríloqua Herta Frankel amb els seus ninots i l'italià Gustavo 
Re. L'any 1949 Franz Joham va adquirir la nacionalitat espanyola. La televisió va popularitzar la imatge de l'austríac i la dels seus companys gràcies als programes produïts per Artur Kaps: “Amigos del martes”, “Noche de estrellas”, “Noche del sábado” y “Cita con el humor”. Aquest tema s'incloïa en un EP publicat per Belter el 1962 i que suposem per la caràtula, recolzava la campanya de publicitat que Franz Joham va realitzar per a la marca Telekunken. Un dels seus espots l’escoltarem en properes s setmanes. La cançó estrella d'aquest EP va ser "El dia más largo" que era el tema de la pel.lícula bélica del mateix títul.
El gran Franz Joham i a sota una de les cançons
d'aquest disc al tebeo Claro de Luna
Pepita Ramos “Goyita” – La canción del tebeo
La passada temporada vem parlar del TBO, de la seva història i també vem parlar sobre els seus anuncis històrics. Doncs bé, molt més antic que l'anunci del Cola-Cao és el del TBO. Aquesta versió que us portem és de 1932, encara que hem d'aclarir que es tracta d'una cançó, no d'un anunci, si bé després es va aprofitar per publicitar la publicació on trobavem els invents del profesor Franz de Copenhague o la Familia Ulises i que va sortir al carrer per primer cop, el 17 de març de 1917. De fet l'any passat van tornar a posar una altra vegada a la venda una col.lecció de col.leccionables sobre el TBO i als anuncis de televisió va tornar a sonà aquesta cançó. Per cert, el timbre de veu de Pepita Ramos “Goyita” és 
francament desagradable, però molt de moda per aquella època i a Quimet li recorda el de la anyorada actriu Gracita Morales. La Goyita es deia en realitat Pepita Ramos Ramos, filla de pare argentí i mare valenciana, va néixa a Barcelona el 1890, va ser una de les cupletistes més conegudes del seu temps, convertint-se en una de les grans figures del paral lel barceloní. Va formar parella artística, ja en la seva maduresa, amb el cantant còmic Baldomerita i es van acompanyar dels Crazy Boys dirigits per Pascual Godés. Goyita va morir en la misèria, el 15 de maig de l'any 1970 a Barcelona, quan tenia 80 anys i després de dur més d'un mes en coma. Del tema hi ha una versió moderna a càrrec de Ricardo Solfa / Jaume Sisa junt amb Pascal Comelade.Pepita Ramos “Goyita”
Mimo y los Jumps – Amapola
Aquest és un tema clàssic del compositor gadità establert a Nova York, José María Lacalle i que inicialment no tenia lletra, aquesta va ser composta el 1940 per Albert Gams. Ara ens la versiona en clau de pop i molt accelerada Mimo que es recolza amb Los Jumps, el grup que la van acompanyar en l'enregistrament dels seus tres últims EP's. Mimo es deia en realitat Pilar García de la Mata i el 1959 va participar i va guanyar el primer concurs de Televisió Espanyola "Salto a la Fama". En aquesta mateixa edició també va participar Maria dels Àngels de las Heras, coneguda despres com Rocío Durcal. A partir de 1961 s'acompanya de Los 
Jumps que eren els germans Jorge, Jaime i Miguel Celada bateria i guitarres respectivament, al costat de Ricky Morales alternant el lloc de baixista i guitarra de punteig, però Miguel Celada és substituït per Antonio Morales Junior. En les caràtules dels dos últims EP només apareixen fotografiats tres Jumps ja que Junior (a la foto) en aquella época cantaba amb Los Pekenikes i tenia contracte amb Hispavox pel que la seva imatge i nom no podia aparèixa en discos d'un altre segell. Aquest tema es trobava en el seu tercer EP, editat per Philips a 1962. Mimo encara publicaria un altre EP i es va retirar de la música. Junior es va incorporar a Los Brincos i Ricky primer a Los Shakers i despres va substituir al seu germa a Los Brincos, anys més tard, i també va tocar amb Barrabàs.
Los P y P con el Latin Quartet – Hechizo
Del duet Los P i P poc us podem dir, però del Latin Quartet... això si que són paraules majors. Aquesta cançó és una versió del "Witchraft" d'Elvis Presley, publicat pel segell Belter el 1964. En aquest EP ens trobàvem a més a més "Los Watussi", "Consuelo consuela" i “Quiero que me quieras" que aquesta era una versió dels britànics Spencer Davis Group. De fet els catalans Latin Quartet tocaven com a músics d'estudi en moltes gravacions de l'època i van acompanyar oficialment a gent com Sonia i a Jorge Miranda, entre altres. Lideran els Latin Quartet trobem al mestre Francesc Burrull. Ara sona a El Temps Passa... i la música queda, des Altafulla Ràdio, Ràdio L'Hospitalet de l'Infant i Ona La Torre. I ja que parlem del Latin Quartet que va tindre una brillant carrera per le seva compta amb un grapar de discos, els escoltarem una altra vegada, però ara acompanyant el cantant Jorge Miranda.
Jorge Miranda y El Latin Quartet – Una rubia de miedo
Us parlàvem d'ell. Jorge Miranda no és un d'aquests cantants amb una carrera brillant i recordada, més aviat va ser molt discreta. El 1962 es va presentar a la selecció del tema que havia de representar Espanya a Eurovisió. Televisió Espanyola va realitzar una preselecció que va presentar Federico Gallo des de Madrid, el 6 de febrer de 1962. Els cantants de la Semifinal eren Franciska, Jorge Ribé, José Casas i Mireya Xapelli, a més de Jorge Miranda. Aquest tema que escoltem, es trobava en un EP publicat per Discos Saef, es també del 1962 i on a més a més d'aquest cançó que escoltem ara, versió del tema "Che Dritte!" del gran cantant italià Adriano Celentano, trobabem "Kana Kapila", "Naciste para mi” i “El perro de trapo". Per cert que amb més patilles i el pels més espès i fosc, ens recorda al cantant valencià Michel, de brillant carrera i traumàtic final quan es va enfrentar al règim que manave al pais i al que ja hem escoltat a El Temps Passsa... i la música queda.Francesc Burrull
Los Diablos – Tú también serás Ye, Yé
Los Diablos es van consolidar amb "Un rayo de sol", ja el 1970, però portaven en actiu des de mitjans de la dècada anterior. Van començar cridant-se Los Diablillos del Rock i llavors eren un duet integrat per Agustín Ramírez com a cantant i Enrique Marín a la guitarra. Se'ls van ajuntar Emilio Sánchez a la bateria, Amado Jaén al baix que era el compositor, productor i veritable ànima del grup i finalment va arribar Estanislao Olmos. Aquesta cançó es trobava en un dels seus primers EP's, editat al 66 i que van passar amb més pena que glòria, el va publicar el segell Mayang, un d'aquest segells on arrives, graves, els encarreges 1000 copies, ells te les entreguen i ja t'apanyaras. Aquesta cançó és una composició de Amado Jaén. Eren de Collblanch, a l'Hospilatet de Llobregat i Mario els havia vist en diverses ocasions, una d'elles a la Festa Major del carrer Buenaventura Plaja, a Sants, darrere d'on ell vivia. Agustí es va casar amb Marga Centaño, la filla del seu representant i avui la del grup que per cert, abans havia sigut la novieta de Leslie de Los Sírex. A mitjans de la passada dècada es van unir a Fórmula V per a realitzar gires d'estiu sota el nom Fórmula-Diablos. També van fer una gira conjunta amb Cristina, sense Los Stop, per Florida, als Estats Units.Agustí al front de Los Diablos, envoltat de mainada a un
concert fet al Divertipark de Cambrils organitzat per
Mario Prades que va fer la foto. A sota portadas
Dúo Rubam – Los brazos en cruz
Un altre duet sorgit a l'ombra del Dúo Dinámico van ser el Dúo Rubam que ara versionen aquí el tema "Les bras en croix" del rei del rock francès, Johnny Halliday, un gran cantant al que molts vam arribar a odiar ja que es va casar amb la princesa del pop francès, Sylvie Vartan, és clar que el matrimoni va durar poc i va acabar com el Rosari de l'Aurora, és a dir amb divorci i llançant-se els trastos pel cap i és que el francès sent massa debilitat per les dones i és tot, menys fidel. Els seus directes eran avasalladors, de fet Mario recorda un concert de Johnny Halliday al parc d'atraccions de Montjuich, a Barcelona, on tota la colla van lucinar amb la canya del frances. El Dúo Rubam eren José Luis i Enrique i procedien de Barcelona. Van començar gravant el 1960 per al segell Saef i el 1963 van fitxar per Belter desfent-se el duo el 1964. Tenen una bona carrera amb 15 o 16 EP's i es van fer acompanyar pel Conjunto de Fernando Orteu en unes ocasiones i pel Conjunto Los Quijotes en altres. A els dos ja els hem escoltat aquí al programa, si bé els swrgons van gravar en català i diense Quixots Quartet. Aquest tema es trobava en un EP que va publicar Belter el 1963 on la cançó estrella era el "Hully Gully Boy".
Los Indios Tabajaras – María Helena
“María Helena”, del 1963, va ser la cançó més popular a la llarga carrera d'aquest duet brasileiro, veritables estilistes de la guitarra, Los Indios Tabajaras eren Mussapere i Herundy, tots dos germans, eren el tercer i quart dels trenta fills d'un dels cacics de la tribu Tabajara, de nom Mitanga i no es conya, es deie així. Nascuts a la selva profunda de l'estat de Ceará, al nord-est de Brasil. La seva història és molt curiosa, almenys com es relaten en les seves biografies: "Mussapere i Herundy, van trobar en l'espessa selva una guitarra, en el camí on justament havia passat una expedició d'homes blancs. No sabíent la utilitat que tenia, 
la van portar al seu poblat i la van tenir amagada aproximadament dues setmanes. En analitzar l'instrument cautelosament i adonar-sen que no es tractava d'una arma de foc, després de ser vista pels altres membres de la tribu, els dos joves indígenes la van seguir estudiant més detingudament. Els sons que emetien les cordes mentre les seves mans la exploraven, acréixaben encara més la seva curiositat i d'una manera inexplicable, els germans van aprendre a executar l'instrument, prenent-li molt d'afecte, arribant a prendre la decisió de deixar la tribu i endinsar-se en la civilització dels homes blancs, per saber el lloc de procedència de l'instrument musical". Un espavilat empresari els va escoltar tocant cançons típiques de la seva tribu, els va portar a Mèxic i allà va començar una de les més brillants carrera d'un grup instrumental llatí d'aquella època.
LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA
Començarem amb una bona versió
Els Drums – La nina que diu no
Es tracta d'una bona versió en català del tema compossat i interpretat pel francès Michael Polnareff "La poupée qui fait non" que Els Drums interpreten amb ganes fent una bona versió, però no oblidem que està publicat pel segell Concentric, en un EP que va veure la llum el 1966. Concentric tenia un problema molt serios en quan a la gravació de grupos de pop i rock i es que el propietari era Josep Maria Espinas, un coinvençut creien en la cançó d'autor, de fet va ser un dels creadors de Els Setze Jutges i per ell tot tenia que sonar a cantautor. Per tant les gravacions de grups resultaven fluxes en quan a baixos i bateries. Aixó que el productor i director artístic del segell era el mestre Burrull, pero ja sabem que "qui paga mana". Els Drums eren sis components i en aquest EP versionaven també un altre gran tema de Michael Polnareff, el seu gran hit "Love me, please love me", al costat del "Submarí Groc" de The Beatles i "Diguem coses" que és el "Words of love" de Buddy Holly, una cançó que també va ser versionada pels Beatles.Josep Maria Espinas a un concert acompanyat per Quico Pi de la Serra
Els Xocs – Plora per ells
Una altra bona banda de pop català van ser Els Xocs que aquí ens versionen el tema "Piangi con me", una cançó italiana que també van versionar i van portar a l'èxit els grups The Living Dailings i The Grassroots. Es trobava en un altre EP que va publicar Concentric, editat l'any 1966 i on a més a més trobàvem el "Tot negre" dels Rolling Stones, "Els bons temps on s'han Anat?" de The Kinks i "Més enllà", versió del "Milk cow blues". Creiem que el grup, integrat per quatre components, només van gravar aquest EP. Per cert, amb aquesta peça passa tres quarts del mateix que deiem abans, es bona, està ben tocada, pero adoleix de manca de baixos i la batería sembla perduda al fons de l'estudi. Mario diu que en el programa Un Toc de Rock os posarà la versió dels Living Dailings.
Els Tres Tambors – Estic sol esperant
Els Tres Tambors van funcionar entre 1964 i 1968. Eren un grup on trobabem dels germans Jordi i Albert Batiste i el seu cosí Xavier Triadó, ara no recordem el nom del quart component. Posiblement Els Tres Tambors van ser el millor grup de folk-pop del panorama català dels seixanta, però solsament van treure dos EP's. Despres és van integrar en altres formacions molt populars aquells anys com Màquina, Música Dispersa, Ia i Batiste, etc. Els components de Els Tres Tambors en aquells moments tenint poc mes de quinze anys, Jordi que ere el mes gran en tenia 17. Van tenir una curta carrera sense gaires discos, tot just dos o tres EP's, però van gravar un dels temes mítics del pop català "El noi dels cabells llargs" i que era una versió de Bob Dylan amb lletra del poeta català Pere Quart que Quimet a tocat un grapat de vegades, alguna d'elles acopanyan a Joan Reig i el seu grup paral.lel Refugi.Quimet Curull actuan
Yerba Mate – El Mirlitón
Aquest va ser el primer disc d'aquest grup barceloní, el primer de la història musical espanyola que va adoptar el dixie com so propi. És un tema molt comercial que no va tenir l'acollida que tothom esperava, però que els va donar a conèixa. Yerba Mate en aquest tema canten, tot i que habitualment tocaven temes instrumentals. Són els autors de la cançó "Tuset Street". Quan es van desfer, alguns dels seus components es van integrar a Mi Generación, altres a Música Dispersa, etc. En general tots es van incorporá a grups de la anomenada Ona 
Laietana, un moviment musical autócton català que va surgir al Zeleste del carrer Argenteria, al costat de la Via Laietana, a Barcelona, avui Avinguda Pau Claris, El nom d'Ona Laietana va ser un invent del recordat Gato Pérez i en aquest moviment es van inclore grups tan dispars com Sécta Sónica, Ia i Batiste, Blay Tritono, Mirasol Colores, la Orquesta Mirasol, Tapiman, Oriol Tranvia o l'Orquesta Plateria i la Salseta del Poble Sec, entre molts altres. Aquest single era del 1967 i el va publicar SonoPlay que si no estem errats, era un segell discogràfic propietat d'Estudios Moro. Va ser el primer disc dels Yerba Mate i aquí comprovareu que també canten i que la cançó es molt comercialeta, supossem que va ser cosa de la casa de discos.Els Yerba Mate, una banda amb un munt de músics
ELS ANUNCIS DELS NOSTRES RECORDS
Avui parlarem i recordarem anuncis que tracten sobre electrodomèstics i el primer que us portem és d'una rostidora.
Asadora Carmela
Si us portem aquest anunci no és per res en especial, bé si, per una cosa: El seu preu. Tal com es diu en l'anunci, la Asadora Carmela costava "només" 39 pessetes, de l'època es clar. Si be a l'anunci gràfic el preu es un altre, més barat., sols 35 pessetes. I ara que comença el fred a arrivar, fotrem una ullada a les estufes.
Butaterm
Un dels perills adherents a una estufa de butà era que els nens i els no tan nens, podien cremar-se si la tocaven. Aquest greu problema tenia fàcil sol-lució compran-se una estufa de les anomenades catalíticas que com deie l'anunci "Calienta, pero no quema. Calor blanco con Butaterm".
Estufas de Butano, son económicasI per donar fe del barat que resultava una estufa de butà davant d'altres sistemes de calefacció d'us a l'época i que aquí a l'anunci no ens aclarien quins eren, aquí teniu un estudi que en aquest anunci ens parla del molt económic que resulten les estufes de gas butà vers altres sistemes
Estufas Agni
Agni va ser un altre bona marca que creiem ancara está a les botigues. Els dibuixos dels anuncis els va fer el genial Gila. És clar que la marca Agni va encunyar una frase que va servir i molt per al romancer popular i els acudits: "Compre una Agni y… Tire la Vieja".
Nosaltres hem decidit córrer un "estúpido velo" sobre les estufes, no sigui que algú confongui aixó de "tirar la vella" amb "llençar els vells" i plens de bona voluntat, encara ens emportem les garrotades i ens llensin a la brosa. Bé, fins aquí han arribat els anuncis d'avui.
Ara seguim amb El Temps Passa ... i la música queda, des de Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l'Hospitalet de l'Infant i anem a escoltar a Los Wikingos. Que ens parlaran dels dies de la setmana, sobre tot del divendres.
Los Wikingos – El viernes en mi recuerdo
Los Wikingos, així amb doble V, eren de Barcelona i aquest tema que versionen ara és una composició del grup australià The Easybeats. Una banda que per encàrrec d'Alain Milhaud van compondre temes per Los Bravos. Aquesta peça que escoltem avui és una pura versió que. això si, Los Wikingos broden. Ja hem parlat d'ells i els hem escoltat, el que no recordem si vam dir es que durant un temps un dels músics i cantant va ser Oscar Janot (a la foto) que també va tocar amb Los Go Go, Los H2o, Henry and The Seven i va acompanyar a Los Sírex 
quan el guitarra estava fent la mili. Amb ell van gravar el tema "Fuego" on toca la guitarra, saxo i l’òrgan. Oscar va tenir en els 70 una brillant carrera amb temes importants dins del pop espanyol, entre ells "Como sempre, para sempre" i "Pajarillo volador", tothes dues us l'has a punxat Mario a Un Toc de Rock. Los Wikingos van intervindre també en la pel.lícula "La Tia de Carlos en minifalda" d'Ignacio Iquino on el protagonista era Cassen, un bon humorista que va nèixa a Tarragona. En aquest EP de 1967, publicat per Ekipo, trobem dues cançons de Los Wikingos que es van incloure en la pel lícula: "Como yo te prometí” i “Yo soy un pez", al costat de la versió dels australians i "Lady Jane" dels Rolling Stones.Los Wikingos
Los Extraños – Tobacco Road
Poc podem dir-vos del grup, eren cinc i van gravar per la EMI-Odeon. En aquest EP, a més del "Tobacco Road", tot un clásic de R & B, una cançó de John D. Loudermilk composta en 1964 per els The Nashville Teens i que més tard, ja al 1969, brodarien els nord-americans Rare Earth. En aquest EP també trobem "Dime que vuelves”, “Yo tengo una prima” i “Mente extraña". El disc és de l'any 1964. La EMI va incloure un parell de cançons seves en un LP titulat "Los grandes conjuntos españoles", un álbum compartit amb Los Mustang, Los Javaloyas, Lone Star, Top-Són i The Four Winds and Dito. D'aquests darrers hi auria molt a di, eren cin nois de Mallorca i ja els hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda, però un dia d'aquest els tornarem a escoltar perqué valien la pena.
Conjunto Lone Star – Todo es parte de ti
No ens hem equivocat en nomenar al grup com Conjunto Lone Star, és correcte. Aquesta cançó estava inclosa en el primer disc de Lone Star, un EP que va publicar La Voz de su Amo i on també trobem "La guajira", "My Babe" de Little Walter i "I want you with me". És una baladeta a l'ús per aquells anys, el disc és de 1963 i va representar el seu debut. La discogràfica els van cridar Conjunto Lone Star, si be despres d'un parell de discos de quatre cançons, van conseguir dir-se com ells volien, sense el Conjunto, ni Los. En aquest disc eren Pere Gené, Enric Fuster (piano), Rafael de la Vega (baix), Enrique López (bateria) i l'holandès Willy Nab a la 
guitarra. Després d'haver publicat aquest primer disc foten el camp Enric Fuster i Willy Nab i es va incorporar el guitarrista tarragoní Joan Miro. A partir d'aquesta formació va començar la línia ascendent de la banda catalana, de fet ha sigut la millor formació de Lone Star. Per cert que quan Joan Miró va marxar a la mili, el seu lloc va ser ocupat interinament per Alex Sánchez que ja als 70 es va incorporar definitivament al grup. Alex va tocar amb Radio Futura a la gira que aquests van realitzar per Catalunya el 1988, per indisposició de Sierra, el seu guitarra i Mario els va tindre actuan a Reus. La fotografia d'Alex Sánchez es d'aquesta actuació a La Fàbrica de Reus, on Mario era director artístic i va tindre que plegar perqué no es cobrava a fi de més i per una idea es pot lluitar, però sense menjar resulta difícilLone Star
Grupo 15 – Chica
El Grupo 15 eren de Manacor, a Mallorca, on es trova la factoria de les Perles Majórica i durant els 60 van ser un dels bons grups versioners a l'ús. Aquest tema que us portem, es una bona versió del "Girl" de The Beatles, es trobava en un EP publicat per EMI-Regal l’any 1966 i on també s'incloïen "Michelle" així mateix de The Beatles, al costat de "Ninguno me puede juzgar" i "Guararé ". També van gravar per altres segells com SonoPlay. Aclarim una cosa, tot i que ells es deien Grupo 15, solsament eren sis components. Entrats ja en les mitjanies dels setanta la banda es va desfer i alguns dels seus components van crear un bon grup de pop amb tocs de sinfonisme, us parlem de Falcons que van triomfar a finals dels 70 gràcies a cançons pròpies com "Terciopelo y Fuego” y “Date por vencido". Curiosament si sent Grupo 15 solsament van gravar versions, al convertirse en Falcons van gravar nomes cançons seves.
Los Rocking Boys – Cuando un Hombre se Enamora
Quan parlem de pop espanyol dels seixanta, un dels grups a tenir en compte són Los Rocking Boys, una banda sorgida a La Línea de la Concepció, a Càdis, a finals dels 50. El 1961 es van presentar al "I Certamen Internacional de Conjuntos Musicales" de Madrid, quedant en el 2 º lloc. Eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i cantant). Hi havia un cinquè membre a l'ombra José Garzón, a qui van conèixa a Ceuta i que es va convertir en el seu representant. Van gravar 16 EP's. Aquest tema és una versió del clàssic de Percy Sledge, una de les millors balades del soul de tots els temps i que en català van versionà Els 5 Xics. És troba en un EP al costat de les cançons, també versions, "Me gusta el amarillo" de Donovan, "Lady Jane" dels Rolling Stones i "Quiero que me quieras" de Spencer Davis Grup. Aquest disc es va publicar l'any 1967.
Cimarrón – Nada me falta
El grup Cimarrón eren de Tortosa i després de publicar un parell o tres de discs, es van reconvertir en una de les millors orquestres de ball de Catalunya i de tot l'Estat, l'Orquestra Cimarrón. Aquest tema era la cara B d'un single editat el 1972, el seu debut, amb "Casi una niña" a la cara A. Es van crear el 14 de Febrer de 1971 i eren Rafel, Paco, Toni, Pere, Manel i Juanjo. Actualment l'orquestra està liderada per Toni i David Espinós. L'any 2009 van rebre el premi Arc a la Millor orquestra de ball. Quan Mario va celebrar la Fira Internacional del Disc i Cinema de Colec.cionisme de Tortosa, en la seva primera edició es va lliurar-les una placa homenatge per la seva tasca dins el món de la música, la de l'apartat cinematogràfic va ser per al director de cinema català Miguel Iglesias Bonns, el "sogra" del Mario. Aixó tot quedava en família. Aqui al blog veureu el revers del disc signat per els components del grup.
Mario Prades amb el director de cinema Miguel Iglesias
i autoritats de la ciutat a la Fira de Tortosa
Bé, amb la Cimarrón hem arribat al final del programa d'avui. Això ha estat El Temps Passa i la música queda, un programa que surt a l'aire des de les sintonies d'Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, però no marxem sense deixar-vos la nostra Pin Up d'avui que no ens hem oblidat d'ella.
La setmana que ve us portarem més i si pot ser, millor.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario