El Temps Passa programa 06-12-2012

El passat 17 de novembre vem celebrar el 10é Aniversari d'Altafulla Ràdio, amb una programació especial feta en directe des de el Casal La Violeta, ple d'actes conmemoratius. Tot vam passar per els micrófons aquell dia. Va haver un dinar de germanó amb pastis i tot. Quimet Curull, Manolo Rivera i Mario Prades van estari, aquí teniu unes quantes fotos del día (fotos fetes per Mario Prades i altres cedides per l'emissora).

i tota la troupe...

A La Parrafada avui tant Quimet Curull com Mario Prades ens feran unes quantes preguntes curioses, algunes d'elles carregades de "mala lletete", però sempre i com és habitual en ells, plenes de sa bon humor i ironia. Tindrem molta música d'aquella època gloriosa que omple els nostres recuerds de bones harmonies i el programa d'avui de El Temps Passa... i la música queda serà exclusivament femení, tot i que algunes de les nostres xiquetes Ye Yé d'avui estaran acompanyades per bons músics. Per tant i sense esperar més, des de las xarxa d’emissores de la Federación de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, obrim la paradeta i per si de cas, abans de començar ja demanarem perdó i ens posarem a pregar. Que Deu ens “agarre” confesats.

Los 5 Latinos – Mi oración

Los 5 Latinos van ser un grup vocal que va arribar des d'Argentina i estaven liderats per Estela Raval (Buenos Aires, 19 de maig de 1929), dona amb una gran veu, com podreu comprovar escoltant està cançó tot un clàsic del doo wop i que era dels The Platters. De fet aquesta cançó també va ser el primer èxit del Dúo Dinámico, aixó si, titulan-la “Rogar”, però son dues versiones tan ben fetes que no s’asemblan en rés. Los 5 Latinos es van crear l’any 1957 i eren Estela Raval, el seu marit el trompetista Ricardo Romero, juntament amb Héctor Buonsanti, Mariano Crisiglione i Jorge Francisco Patar, aquest últim reemplaçat el 1960 per Carlos Antimori. L’any 1957 van gravar el seu primer single amb “Amor joven" i “Abran las ventanas" i el 1958 el seu primer àlbum "¡Maravilloso! ¡Maravilloso!" on van ser acompanyats per l'orquestra de Waldo de los Ríos i que va incloure aquest tema. Nosaltres os la puntxem des de un CD recopilatori titulat “Los Cinco Latinos. Sus Primeros EP's En España  (1958-1960)” i sona a El Temps Passa... i la música queda. Estela havia cantat amb el grup Las Alondras i en l'Orquesta de Raúl Fortunato i el seu marit Ricardo Romero va militar en diverses formacions, entre elles l'orquestra de jazz Los Colegiales. Junts van formar part del grup Los 4 Bemoles del qual van sorgir Los 5 Latinos. L’any 1969 Estela es va llançar com a solista encara que al final van tornar a posar-se en marxa, l’any 1982,  com Estela Raval y Los 5 Latinos, l'any 1982. El 29 de Juny de 1960 van debutar al Florida Park de Madrid i van fer una gira per Espanya amb The Platters. El diumenge 27 de maig de 2012, Estela Raval va haver de ser ingressada a la clínica Bazterrica, a Buenos Aires, es recuperava i estava hospitalitzada en una sala comuna. No obstant això, una infecció respiratòria va complicar la seva situació i el dimecres 6 de juny de 2012 va entrar en coma i va morir.

Hermanas Serrano – Eres diferente

Las Hermanas Serrano van ser un dels duets més populars a principis dels seixanta a Espanya. Participant, sobretot, en festivals i cantan en directe a les emissores de ràdio. Les seves cançons eren de les “modernetes” que sonaren als programes de discos sol.licitats. Las Hermanas Serrano es van llançar internacionalment l’any 1958 quan van participar en un programa de televisió a Veneçuela. El 1958 van ser les primeres que van gravar un disc de pop en català després de la Guerra Civil espanyola. Les cançons d'aquell EP eren "Mandolino de Texas", "Cançó amb sordina", "Tschi bam" i "Besa'm tres vegades", tot això auspiciat pel Mestre Cases Augé que també es va encarregar de la segona gravació en català de la història del pop espanyol, aquesta vegada a càrrec del gran crooner nacional, l'amic José Guardiola. La cançó "Eres diferente" que escotem ara, va guanyar un dels primers festivals de Benidorm, el de 1960 i les catalanes Hermanas Serrano realitzen una gran versió. L'EP es va editar l'any 1960 per tant havia de ser el Segon Festival Espanyol de la Cançó de Benidorm que va guanyar "Comunicando", "Por tu amor" va quedar en segon lloc, al costat de "Luna de Benidorm" i "Eres diferente", les quatre es van incloure en aquest EP que Las Hermanas Serrano van gravar comptant amb arranjaments del mestre Alfredo Domenech. Las Hermanas Serrano a les quals es coneixia com "Les Veus de Cristall", sense participar en el Festival en aquella edició, van treure-li molt més profit que la majoria dels que havien concursat.

Monna Bell – El día de los enamorados

Monna Bell era una xilena que va vindre a cantar a la sala Pasapoga de Madrid, es va establir a Espanya i va triomfar en el Festival de la Canción Española de Benidorm amb "Un Telegrama", la cançó més emblemàtica de la seva llarga carrera musical, de fet va treure uns quans discos petits de quatre cançons amb temes dels Festivals de Benidorm. Tot i viure a Espanya, més tard Monna Bell es va instal.lar a Mèxic ja fins a la seva mort. La cantant i actriu Monna Bell va néixa a Santiago de Xile el 5 de gener de 1938 i va morir a Tijuana, Mèxic, un 21 de abril de 2008 a causa d'una embòlia. Quan Monna Bell va morir tenia 70 anys i li deien La Divina Monna Bell. Aquesta cançó que escoltem ara, era una composició del recordat Augusto Algueró que la va escriure per a la pel.lícula del mateix títol, un gran clàssic del cinema espanyol, feta l’any 1958 i originalment va ser gravada per la cantant Ana María Parra, encara que d'aixó no estem segurs del tot. Veritablement Monna Bell es deia Nora Escobar i a Méxic va filmar tres pel·lículas. Un dels homes que més l'adoraven era el compositor i cantant mexicà Juan Gabriel que no va parar fins a aconseguir que Monna Bell gravés cançons seves.

La Divina Monna Bell, com es coneixia a aquesta cantant xilena a Méxic

Conchita Bautista – Olvidemos el mañana

En aquest EP editat per Belter l'any 1965, Conchita Bautista versiona quatre temes del Festival d'Eurovisió. “Muñeca de cera”, “Yo te amé”, “Jamás, jamás” i aquest que escoltem ara “Olvidemos el mañana”. De fet Conchita Bautista, nascuda a Sevilla el 27 d'octubre de 1936, va participar en dues ocasions en aquest festival. És la primera cantant espanyola que ens va representar al Festival d'Eurovisió, era l'any 1961 i es va celebrar a Cannes, ella va cantar "Estando contigo" que es va classificar el nové lloc obtenint només 8 punts. Conchita Bautista va formar part de la delegació espanyola que va guanyar la XI Copa d'Europa de la Cançó de Knokke, a Bèlgica, i l'any 1969 va guanyar el Festival de la Cançó Singing Europa, celebrat a Holanda. El 1965, quatre anys més tard va tornar a participar a Eurovisió que es va celebrar a Nàpols amb "Que bueno, que bueno", aquesta vegada quedant-se a 0 punts empatada amb tres països. La veritat  és que hi ha una versió d'aquest tema a càrrec de Los Sírex que li dóna 40 voltes. Conchita Bautista també va ser cridada pel cinema i ha actuat en un munt de pel·lícules. Entre elles cal destacar "La venganza", dirigida l'any 1957 per Juan Antonio Bardem i protagonitzada per Carmen Sevilla, Jorge Mistral i Ralf Vallone. El film va representar Espanya en els premis Óscar de Hollywood de 1958 i va ser la primera cinta espanyola nominada a l'Oscar a la "Millor Pel·lícula de parla no anglesa". L'any 1975 va morir l'única filla de Conchita Bautista, la nena tenia sols 14 anys i va morir a causa d'un tumor. Conchita Bautista no acostumava a tocar el tema en les entrevistes i programes en què participava, era mare soltera, una cosa molt mal vista en aquella Espanya dels 60, amb moltíssims perjudicis i una dictadura en el poder plena de moralistes intencions, amb doble moral en molts casos.

Conchita Bautista a una actuació

Gelu con Los Mustang – Si yo tuviera un martillo

També Gelu va ser una chica Ye Yé i avui Quimet i Mario decidim que ha arrivat el moment de escoltar l’historia del martell aquell que tothom desitjava posseir. Va ser un clàsic del folk americà, però aquí a Espanya i com fa Gelu, la gent es va fixar en la versió molt més propera al rock and roll de Trini Lopez, encara que tot el personal vinculat al Grup de Folk van continuar mirant a Peter, Paul and Mary, Kingston Trio o Peter Seger. Aquest disc es va publicar l'any 1964 i va ser el primer en el què Gelu va poder treballar sense una orquestra darrere la qual cosa li va donar un aire molt més poppi i actual. La veritat és que promocionalment va ser l'empenta que la granadina necessitava ja que Los Mustang en aquell moment eren un dels grups de moda i l'EP també va incloure “No tengo edad” de Gigliola Cinqueti, “Ella es muy bonita” que ara no recordem de qui era, però que havia gravat fins i tot Tito Mora i “Dominique” que vem escoltar fa un parell de setmanes. María de los Ángeles Rodríguez Fernández, va néixa a Granada el 12 de febrer de 1945. Gelu va ser una de les cantants de moda en els seixanta i tot i que va debutar a Ràdio Granada i va marxà a Madrid, va ser a Barcelona on va trobar el seu lloc. Gelu va omplir moltes pàgines de revistes per la seva relació sentimental amb Tito Mora, amb el qual va gravar diversos discos i si bé aquest li demanés en diverses ocasions que es casessin, finalment Gelu va decidir fer-ho amb el també cantant Santy Palau que va ser propietari de la discoteca Wonder, a Lleida i la Chrysalis a Valls, a Tarragona. L’any 1968 i després de casar-se, Gelu es va retirar de la música per dedicar-se a la vida familiar. Per cert, els cridets característics de Gelu i que també va fer servir Li Morante, ja els van utilitzar anys abans Torcuato y los Cuatro.

Rosalía – Chica Ye Yé

Rosalía Garrido Muñoz (Madrid, 1944) va començar a gravar l’any 1962 amb el nom de Rosalía, per evitar confusions amb una cantan del mateix cognom, la aflamencada Lolita Garrido. L'any 1963 va participar al Cinqué Festival de Benidorm, alçant-se amb el triomf de la mà de "La hora". Entre els anys 1963 i 1965 Rosalía va seguir editant una gran quantitat d'EP's, amb cançons com "Limbo rock", "Ese beso", "Dile", o "No tengo edad", sent la primera cantant que va gravar la "Chica Ye-ye" d’Augusto Algueró. De fet val a dir que Augusto Algueró va compondre per a ella "La chica Ye-Yé" i Rosalía  la va gravar en un single editat per el segell Zafiro del qual es van arribar a vendre més de 300.000 còpies, xifra aclaparadora si es té en compte que segons estudis estadístics de l'època, a Espanya existien en aquells moments tres-cents mil tocadiscs, el que significa que es va vendre una mitjana d’un disc per aparell. Val a dir que Conchita Velasco tot i que va comptar amb l'avantatge de la pel·lícula “Historias de la televisión”, no va arrivar ni de lluny a aquestes xifres. Entre 1969 i 1973 va transcórrer l'etapa de Rosalía en el segell Belter, un paréntesis d'inferior èxit a l'anterior. L’any 1976 Rosalía va decidir retirar-se. 

Conchita Velasco – Las Vegas

Des de fa ja uns quants mesos s'està parlant del EroVegas que sembla ser que finalment i si es fa, s'instal·larà a Madrid. Per tot això nosaltres hem decidit posar-vos aquest tema de la noia Ye Yé per excel·lència, encara que realment de Noia Ye Yé Conchita Velasco no es pot dir que tingués molt. L’any 1966 Conchita Velasco va publicar aquest tema composat per Augusto Algueró, en un EP editat per Belter i en el qual també es trovaben "Yo no quiero jugar con el amor”, “Hoy he sabido" i "Hoy como ayer" que aquesta, si no ens equivoquem, ja l’hem escoltat a El Temps Passa… i la música queda. Es tractava de seguir recollint la collita de la Noia Ye-Yé, també una composició de Algueró, encara que no la va compondre per Concha, con ja us hem dit, ho va fer per a la cantant Rosalía i que Concha Velasco va fer seva quan es va incloure en la banda sonora del film "Historias de la televisión" convertint-se en una cançó que forma part de la història del pop espanyol. Discogràficament Conchita Velasco mai va tornar a aconseguir un altre triomf igual, "La noia Ye-Yé" li va posar a Concha el llistó massa alt, encara que en aquest tema deixa anar la seva força Ye-Yé amb tocs de blues i es lliura. Ara bé, val a dir que aquesta cançó no es massa recomenable per els pobres que pateixen ludopatia, pero el que reflecteix la canço sobre escurar-te les butxaques es veritat i ho podeu comprobar també en el diseny del centres comercials actualment, si bé als casinos de Las Vegas ho van sapigue veure desde el principi. Estan disenyats de tal manera que trovar la sortida del casino costa moltissim, tot el camins, en aquest cas, no portan a El Temps Passa… i la música queda, tots els camins al casino… portat al joc.

La Parrafada

Avui la nostra Parrafada és plena de preguntes, algunes d'elles veritablement curioses i simpàtiques, però en el fons plenes de contingut i molt. Per tant tant Quimet i Mario que sempre han estat molt curiosos es pregunten:

Per què en català i castellà "separat" s'escriu tot junt i "tot junt" s'escriu separat?

Per què la paraula "sinònim" no té cap sinònim?

Què fer si un veu un animal en perill d'extinció menjant-se una planta en perill d'extinció?

Per què no hi ha menjar per a gats amb gust de ratolí?

Per a què correm més ràpid sota la pluja, si davant nostre també plou?

Per que en increïble Hulk se li trenca tota la roba menys la part de dalt dels pantalons?

Si fer feliç a una dona està ben vist. Per què fer feliç a moltes, no?

Quan viatgem amb avió ens expliquen com utilitzar l'armilla salvavides que hi ha sota el seient. Per què hi ha una armilla salvavides sota els seients dels avions en lloc d'un paracaigudes?

Si li diuen a algú que hi ha un bilió de estrelles a la galàxia sempre s'ho creu, però Per què quan dius que alguna cosa està acabat de pintar han de tocar-lo?

¿Per què tenim “ojos de gallo” en els peus i “Patas de gallo” als ulls?

Per què hi ha gent que es dedica a despertar els altres quan més a gust estàs dormint, per preguntar-te precisament si estaves dormint?

Per què les ballarines de ballet van sempre de puntetes? ¿No seria més fàcil contractar ballarines més altes?

Per què si un home mira la rereguarda d'una dona és un obsés, però quan una dona mira la d'un home a elles els fa molta gràcia?

Per què quan estem veient els sempre interesants anuncis, ens posen una pel·lícula en el mig?

Conclusió, tenim preguntes, però respostes no sempre podem tenir-les, almenys que siguin coherents i raonables perquè en massa ocasions el racional torna irracional al racional. Un altre dia us portarem més preguntes curioses que la veritat, nosaltres cada dia ens fem alguna i vosaltras i vosaltres, també, estem segurs. Si voleu compartir-les amb els altres només heu d’utilitzar el correu electrònic: tocderock@hotmail.com

Ara tornem a la música amb un sarau sensacional 

Li Morante – Guateque sensacional 

Dolores "Li" Morante va ser una noia Ye yé que es va retirar quan es trobava a la cresta de l'ona, després d'una carrera curta, però plena d'èxits. Li Morante va gravar sis o set EP’s que van funcionar molt bé i la van portar a ver gires per l’estranger. Fins i tot va signar, amb l'autorització del seu pare, aixó si, ja que era menor d'edat, un contracte d'aquells lleonins amb Cesáreo González per fer cinc pel.lícules de les quals va filmar sols "Objetivo las estrellas" que es va estrenar el 17 de maig de 1963. Li Morante estava plena d'il.lusions i era jove, tot just 16 anys, però el cinema i un contracte signar per el seu representant sense consultar-li per actuar al cabaret Pasapoga de Madrid al costat de Lina Morgan, van fer que trontollés la seva il.lusió, això de besar-se perquè ho deia el guió estava en contra de les seves conviccions morals i la veritat, actuà a un cabaret…. Va parlar amb el seu pare i aquest va recuperar els contractes pendents, pagant, com està manat i ella va tornar a la seva Granada natal, però va perdre tot el que havia aconseguit guanyar en les gires realitzades per Amèrica Llatina i molt més, però supossem que el pare ho va pagar a gust. Les seves fortes conviccions religioses van fer que s'incorporés a l'Opus Dei, on ancara avui milita. "Guateque sensacional” és una divertida cançó publicada per Philips en un EP de 1963. El mateix any en que va fer la pel.lícula. El seu últim disc es va publicar l'any 1964. La cançó era un éxit del gran cantant italià Pepino DiCapri. Aquest tema l’extraiem d’un CD recopilatoiri de música dels 60 titulat “Yeye and 60's Spanish vol 2”. Per cert Li Morante i Gelu van començar casi al mateix temps i les dos deixan anar els cridets que van caracteritzar-les, sobre tot a Gelu que va tindre una carrera molt més llarga. Ens agrada Li Morante i si nosaltres admirem alguna cosa, és a la gent que sap mantenir-se fidel a les seves conviccions. La història del perquè i el com, us ho explicarà la mateixa Dolores "Li" Morante de manera entendridora si connecteu amb l'enllaç que us hem deixat a continuació. Us el recomanem,

Link Li Morante

Lita Torelló – Alguien Ye Yé

Aquest tema us ho hem extret d'un doble CD publicat pel segell Ramalama l'any 1998 i en el qual es va incloure una part molt important de la discografia de Lita Torelló, aquesta cançó va ser publicada originalment a principis dels seixanta en un dels seus primers EP s per Vergara. La noia és deia Dolors Torelló, peró va ser coneguda artísticament com Lita Torello. Es va convertir en una de les veus més populars dins les solistes dels anys 60. Havia nascut a Barcelona l'11 de maig de 1946. Lita Torelló va començar sent gairebé una nena, a finals dels 50 amb un EP compartit on ella cantava "Quiero la burrita Non". Un parell o tres d'anys després va signar contracte amb Vergara i va participar al  Festival de la Cançó de la Mediterrània, aconseguint el segon lloc amb la cançó “Presentimiento”, era l’any 1961 i el tema es va incloure al seu primer EP amb altres tres versions de cançons del Festival. També va participar en diverses ocasions al Festival de la Canción Española de Benidor. De fet Lita Torelló va ser una cantant molt prolifera ja que va arribar a gravar catorce EP's per Vergara, només entre els anys 1964 i 1966. Despres passaria a altres segells i seguiria gravan. Per Concentric va enregistrar dos EP en català. Lita Torelló a l’any 1967 va deixà la seva carrera musical en casar-se, con solia passar moltes vegades amb les cantants femenines.

Mayte Gaos – Mi novio esquimal

Nascuda a Espanya Mayte Gaos es va instal·lar a Mèxic als 15 anys d'edat. Posseïdora d'una singular veu, Mayte Gaos va tindre la seva oportunitat l'any 1962 quan va gravar "El gran Tomàs" que la va llançar a la popularitat a Mèxic formant part de les noies Ye Yé del país dels mariachis, però que allà el van anomenar Nueva Ola. Posseïa un agut sentit de l'humor i una simpatia natural que ella va saber utilitzar bé en els programes de Televisió. També va fer cinema amb Viruta i Capulina que eren còmics de moda i a la pel·lícula "Buenos días Acapulco" amb els cantants Fabricio i Paco Cañedo. Una altra historic film va ser “La guerra de los pasteles”  on també van treballar la seva germana Pily i los Hermanos Carrión. Va publicar discos de 1962 a 1966, sempre amb el Segell RCA i entre els seus èxits es troben "De cachetito no", “Hermanita de transistores”, “Susy la coquetona”, “La Conciencia”, “Tic tac Twist”, “Por tu querer”, “Crema batida”, “Vete con ella” i aquest tema que sona ara a El Temps Passa... i la música queda que és la versió que Mayte Gaos fa del "My boy Lollipop" de la jamaicana Millie Small. Per el seu timbre de veu molt peculiar, el locutor de Ràdio Mil, Jorge Gutiérrez Zamora la va batejar com "la trompetita que canta". Mayte Gaos es va casar i es va retirar del món de la bohèmia. Per cert que actualment sembla que viu a Espanya.

Nuri – No puedes comprar mi amor

L'any 1964 i a través de discos Alma, un subsegell de Vergara, Nuri, una de les nenes Ye Yé catalanes, va publicar un EP en castellà en què la cançó estrella va ser la seva versió del "My Boy Lollipop" de la jamaicana Millie Small que acabem d'escoltar en la versió que va realitzar Mayte Gaos. Nosaltres per escoltar ara a El temps Passa... i la música queda, us hem seleccionat aquesta versió del "Can't buy my love" The Beatles. En l'EP, el seu primer disc, també es van incloure les seves versions de “Shake hand!” Que aquí titulen "Chócala" i "Busca una excusa" que és un clàssic del pop italià que també havia versionat Silvana Velasco. Sent només una adolescent la catalana Nuri es dedicava a acompanyar la seva germana gran Magda que era cantant de la Nova Cançó i allà,  entre escenari i escenari va sorgir la seva afició per cantar. Núria Santamaria Salvat també va cantar en català i en el programa, encara que fa diverses temporades, ja l'hem escoltat, però tornarem a fer-ho pròximament, paraula. Nuri gravaria un segon disc, en aquest cas per al segell Concentrix i cantant en català i és que la nena es va presentar en un concurs que organitzava Ràdio Barcelona i el va guanyar, el premi era un disc, un EP que es va titular "Primer Premi Show ye Yé" i es va editar el 1965. L'any 1967 sense haver complert els 20 anys d'edat, Nuri deixa la música. És clar que deu anys després fa un tímid intent de tornar i participa en el LP "Ara va de Rock" que era un tribut als pioners del pop rock català. Nuri interpreta, acompanyada del grup Iceberg, una bona versió del "Rock and roll music". Nuri va morir al 2002, un any després que hagués mort la seva germana Magda.

Los Pekes – Hago mal en quererte

Aquest és un tema amb un ritme pesat, però molt simple, segons ens explica Quimet. En altres ocasions ja l’haviem escoltat, però vem rebre un correo i aquí torna. És clar que la cançó te la seva gràcia i l’escoltem un altre volta a El Temps Passa… i la música queda. Los Pekes eren quatre nois i una noia, creats a Madrid i van gravar aquest EP per al segell Zafiro l'any 1965, es clar que seguin la moda imposada per las cases de discos en aquells anys, no era un tema seu, es tractava d'una versió del "Do You Really Loves Me Too (Fool's errant)" del rocker britànic Billy Fury, un home que va morir a l'escenari tal i com va prometre i de la qual hi ha dues bones versions, una a càrrec de Karina i una altra per grup Los Ágaros. En aquest EP també versionen el "Do what Diddy Diddy" de Manfred Mann, "Por ti no puedo dormir” i “La quiero". Van gravar un grapat de discos, gairebé sempre amb versions, entre elles destaquen “Tu serás mi baby”, “Como tú no hay ninguno” i “Muñeca de cera”. Ara parlem de Los Pekes i fem historia, tres germans anomenats Benito,  Jesús i Pedro es van incorporar a la rondalla Sant Josep Bernans, allà coneixen a José. Quan compleixen els quinze anys, el 1961, decideixen formar un conjunt que en principi queda format per: Luis Benito Provencio (baix), José López Savorit (guitarra), Jesús Provencio (guitarra) i el seu germà bessó Pedro Provencio (bateria), junto a un cantant. Guanyen el concurs de ràdio "Lo Mejor de Cada Casa" que presentava un jove José Luis Ulibarri. L'any 1963 se'ls uneix com a cantant una noia d'Ourense anomenada Maria Esther Alvárez i comença el seu camí musical, gravan el primer EP l’any 1964. Benito abandona el conjunt, per convertir-se en el seu manager i arreglista. El seu lloc al baix l'ocupa José Francisco Cervera. Amb ell van guanyar el Festival de la Canción Hispano Portuguesa de Aranda de Duero. Los Pekes van tenir una interessant carrera, arribant a gravar tretze o catorze discos. Els problemes comencen quan decideixen canviar de discogràfica i es troben que l'anterior havia registrat el nom, una pràctica habitual per l'època que putejava i lligava als grups i ells van passar a anomenar-se Los Peckes, però el canvi i el casament de la cantant amb un músic d'un altre grup, així com el seu estancament musical, desfà el grup Los Pekes. 

 

Luisita Tenor – Que familia más original

Aquest tema és tot un clàssic de mitjans dels anys seixanta i es van realitzar infinitat de versions, però nosaltres a El Temps Passa... i la música queda us hem portat la de Luisita Tenor no perquè Luisita li dones res especial a la cançó, és perquè feia molt de temps que Luisita Tenor no sonava al programa. Ens parla d'una família que realment era molt original, per dir alguna cosa benigne dels membres d'aquest nucli familiar. En aquest disc també s'incloïen "El silencio", "Chim Chim Chery" i “Un beso en tu mano”. Luisita Tenor va ser una altra noia Ye Yé de la seva època i en ple auge de popularitat es va casar a la Colonia Güell amb el cantant Francisco Heredero que estava així mateix molt de moda. Aquella noces va ser tot un esdeveniment social del qual es van fer ressò els mitjans de comunicació i sobretot les revistes del cor. Al blog us posem una foto del feliç esdeveniment. La cantant Luisita Tenor que era nascuda a Valencia, va beure de fonts musicals des de la seva infantesa, els seus pares eren el Dúo Tucumán i segons sembla recordar Mario, el seu pare els coneixia i sempre li parlava molt bé d’ells. L’any 1955 Luisita Tenor va debutar al Teatre Alcázar de València. Va participar en el primer Festival de la Cançó de la Mediterrània al qual tornaria a presentar-se en el 65 amb "Canción para antes de nacer". Amb el seu marit Francisco Heredero van formar parella artística durant un temps gravant un grapat de discos.

 

Sonia – En mi nube

Aquesta cançó és una versió molt curiosa que aquesta noia Ye Yé que estem convençuts era catalana, va realitzar del “Get Off of My Cloud”, un tema dels Rolling Stones, allunyat del seu estil habitual, però que ella fa seu. En aquest EP, editat per Belter l’any 1966 i l’últim que la xiqueta va publicar també s'incloïen "El final de la calle", "1,2,3 ..." i "Concierto para enamorados. En total va gravar sis EP’s. Per descomptat i posats a triar, ens quedem amb el "Aquí en mi nube" dels Lone Star. Poc us podem dir de Sonia, tret de que es deia en realitat Pilarín Espí, ja que tot just la recordem i poc mes, suposem pel fet que va tenir una carrera avui oblidada, si bé va treure uns quans EP's i en alguns dèlls compta amb els Latin Quartet, el grup del mestre Francesc Burrull acompanyant-la i fent les veus i això són paraules majors. Es clar que nosaltres creiem que en aquest d’ara no hi sont els noir del Mestre Burrull. Als once anys va guanyar el primer premi en un concurs anomenat “Puente a la Fama” i quan tenia dotze va obtindre el primer lloc en un Certamen Benéfic. També fou guardonada amb el primer premi en un Festival de Canciones celebrat a La Garriga. Sonia que com us deiem era una Noia Ie Ie, va participar en uns quans festivals, a la foto veureu una actuació al de Playa de Palma (a la foto). Com Quimet es un enamorat de la bona música i hem parlat dels Latin Quartet, ja s’ha posat  “L’esmoking i la pajarita” i vol recordar a aquest gran músics. Els Latin Quartet eren Agapit Torrent (saxo i guitarra), Francesc Burrull (piano), Lluís Sala (batería) i Enric Ponsa (baix). Anteriorment, a l'any 1954, van ser Tete Montoliu, Jordi Pérez, Enrique Domínguez i un altre i ja havien utilitzat aquest nom en una gira de tres mesos per Holanda on havien gravat un disc, el primer de Tete Montoliu. L’any 1976, el Latin Quartet el formaven Agapit Torrent, juntament amb Jaume Cristau, Lluís Brugués, Julián Martín i altres músics sota el pseudònim d'A. Rentor, Myth i Jae. Paral·lel al Latin Quartet, Torrent va formar el Latin Combo amb Francesc Burrull, Jaume Villagrasa, Ricard Roda que ens va deixar fa un parell d’anys i Jordi Coll. Però van haver-hi molts més músics.

 

Betina – La lluvia 

Aquest single, editat per Marfer l'any 1969, és un dels últims de Betina, de fet posteriorment només va treure dos singles com Betina i un com Betina Group Show. Incloïa a l'altra banda el tema "Una hora ja" de Fausto Lealli, però aquesta és molt més rítmica, tampoc molt més, la veritat, però Quimet opina que aquesta és millor, com Mario creu que és millor l'altra, ha cedit i la seva sonarà un altre dia. Aquests dos sempre s'entenen. "La lluvia" també és una versió italiana, en aquest cas de Patty Pravo, a la que aquí al país tots dèiem Patty Bravo, però no era així. Betina va ser una de les noies Ye-Yé catalanes dels seixanta, si bé i ja en els 80 i després de liderar el Betina Group Show, una banda de curta vida i amb un sol disc, es va casar i com el seu marit era músics de l’orquestra, ella passaria a ser una de les cantants de l'Orquestra de Janio Martí amb qui va estar més de trenta anys La barcelonina Betina es deia en realitat Mercedes Massaguer. Va començar sent molt jove, cantant a Ràdio Nacional, al programa "Paso a la Juventud" que presentava Federico Gallo. Va gravar habitualment en castellà debutant l’any 1964 amb "Fiesta en mi corazón", un single editat per Zafiro quan ella tenia 15 anys. L’any 1967 va participar en el IX Festival de la Cançó de la Mediterrània amb "T'estim i t'estimaré", un tema d'Antoni Parera Fons cantant en català.

 

Los Mismos – San Bernardino 

Des d'un CD que Los Mismos van editar l'any 1996 i que recollia vells èxits seus remasteritzats i arreglats de nou, us hem seleccionat aquest tema, la versió que Los Mismos van fer de l'èxit del trio Christie. La veritat és que Los Mismos van estar a cavall d'un munt de tendències i estils al llarg dels seus més de deu anys de carrera., Però Elena en el fons mai va deixar de ser una noia Ye Yé, ni quan actuava en solitari i es feia dir Helena Bianco, després del periple amb Los Mismos. La veritat es que van ser un altre grup que va gravar cançons molt pop, per el segell Belter, però també moltes paxanguerades. Los Mismos inicialment es van fe dir Los Jollys, encara que després de gravar diversos discos i al fitxar per Belter, la nova discogràfica, ells van canviar de nom per no sonar fonéticament, segun deien, com The Hollies britànics i com havien tingut que canviar de nom, però ells eren els  mateixos, es van posar Los Mismos. La veritat és que a nosaltres això ens va sonar, ja en aquella època, a muntatge comercial i sempre vam estar convençuts que el primer nom el tenia registrat la seva anterior casa de discos que era Columbia. "El puente" va ser la gran hoterada de Los Mismos, però també el millor èxit de la seva carrera i amb aquesta peça van guanyar el Festival de Mallorca de l’any 1967. Los Mismos eren un trio composat per Elena Vázquez Minguela, nascuda a Valladolid el 6 de gener de 1948, Antonio Pérez Gutiérrez, nascut a Valladolid el 6 d'octubre de 1944 i Benjamín Santos Calonge, nascut a Palència el 15 de maig de 1944. Elena va gravar en solitari fen-se dir Helena Bianco, quan es van desfer l'any1978, si bé i des de l’any 1996 Los Mismos han tornat a actuar junts, pero amb Guillermo substituin a Antonio.

Franciska – Tu no tienes corazón

Aquesta cançó va ser un dels gran èxits de la cantant nord americana de color Dionne Warwick i ens la versiona Franciska. El disc el va treure el segell Polydor l’any 1964 amb “Cae la nieva” que era d’Adamo, “¿Qué tal Dolly” de Louie Armstrong i “Tu mano acaricie” que no recordem ara de qui era, el EP es va titular “Más éxitos de Franciska”. Franciska va ser un altre de les noies Ie Ié que van surgir a Catalunya i va gravar un grapat de discos petits de quatre cançóns, els populars EP’s. El seu germa era el cantant Eliseo del Toro que per tant, era tiet de Rebeca, una cantant de moda als 90 filla de Franciska i que actualment és més popular per els seus embolics amorosos que per les seves cançons. Creiem poder dir sense estar errats que dels tres, Eliseo del Toro es qui va tindre una carrera més brillant. La veritat és que en aquests moments no podem assegurar-vos si els dos germans, Eliseo del Toro i Franciska van arribar a gravar junts en alguna ocasió. També fa uns anys ha hagut polémica amb quiera el pare de Rebeca i Franciska va insinuà moltes coses, entre elles que el pare podia ser Jesús Hermida, pero l’unica cosa definitiva que tenim es que el padre oficial de Rebeca (a la foto amb Mario Prades a la sala Philadelphia) és, según diversas fons, el pintor José María Pous. Ja s’ho faran.

Franciska, una cantant sempre sensual

Núria Feliu i Lou Bennet – Geòrgia, Geòrgia

Durant un temps, quan el gran organista de jazz Lou Bennett es va establir a Catalunya, va acompanyar a la Noia de Sants, La Dama de la Cançó, la Núria Feliu. A Mario l'uneix una bona amistat amb ella i han treballat junts en diverses ocasions i és que els dos són de Sants. La peça amb la que tencarem El Temps Passa… i la música queda d’avui és un gran tema del R & B nord-americà “Geòrgia, Geòrgia” de Ray Charles, si bé el primer enregistrament el va realitzar Jamie Foxx, i us ho extraiem d'un CD titulat "Nova Cançó (Edigsa 1961-1983) (CD 3 - 4 )" editat per PDI en els 90. Bennett va néixa a Philadelphia el 18 de maig de 1926, residia a Vilafortuny, a Cambrils, Mario va parlar amb ell moltes vegades, Lou Bennett va morir a París 10 febrer 1997. Mario recorda una actuació al Keyboard de Reus on amb formació de trio (òrgan, saxo i bateria), al blog veureu una foto d’aquell dia feta per Mario, Lou Bennett va donar  a tothom una lliçó de bon jazz i això que l'artrosi gairebé no el deixava moure els dits... i aquest fet ens parla de la seva genialitat. Quimet també recorda on concert de Lou Bennett al Camp de Mart, a Tarragona, on un del públic li va demanar “Toqui el Cant dels Ocells, por favor” a lo que el genial organista de color va replicar: “El Cant dels Ocells es demana si us plau”.

Presentació del disc "Us ho devia" de Núria Feliu, amb ella Victoria

 de  los Angeles, Josep Guardiola,  Josep Cunit i el conseller Guitart

 (Foto: Mario Prades), a sota Mario Prades amb Núria Feliu

Conclou per avui El Temps Passa… i la música queda, però abans de marxar us deixarem la nostra Pin-Up d’aquesta setmana que a part de cos també te cervell i juga als escacs.Segur que guanya per desconcentració del contrari

Us deixem amb bona companyia, la de la xarxa d’emisores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten El Temps Passa... i la música queda.  Tanquem la paradeta. A reveure.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa