El Temps Passa 08-12

Nosaltres sempre hem apostat pels drets de la dona, d'alguna manera es pot considerar que som bastant feministes i que advoquem per la igualtat entre la dona i l'home, amb les limitacions adherents a cada sexe. Per això avui us hem preparat un programa amb un toc clarament femení. De fet totes les cançons que escoltarem avui, inclosa la Secció de la Música que es feia en Català, seran interpretades per dones. Ara a El Temps Passa… i la música queda, un programa per La Xarxa de comunicación local i totes aquelles emissores que l’emeten tindrem molta música, però avui no hi hauran ni Anuncis ni La Parrafada, som Quimet Curull i Mario Prades i ara posem en marxa els motors dient alló que ja es costum

Obrim la Paradeta

Conchita Bautista – Olvidemos el mañana

En aquest EP editat per Belter l'any 1965, Conchita Bautista versiona quatre temes del Festival d'Eurovisió. “Muñeca de cera”, “Yo te amé”, “Jamás, jamás” i aquest que escoltem ara per començar el programa “Olvidemos el mañana”. De fet Conchita Bautista, nascuda a Sevilla el 27 d'octubre de 1936, va participar en dues ocasions en aquest festival. És la primera cantant espanyola que ens va representar al Festival d'Eurovisió, era l'any 1961 i es va celebrar a Cannes, ella va cantar "Estando contigo" que es va classificar el nové lloc obtenint només 8 punts. Conchita Bautista va formar part de la delegació espanyola que va guanyar la XI Copa d'Europa de la Cançó de Knokke, a Bèlgica, i l'any 1969 va guanyar el Festival de la Cançó Singing Europa, celebrat a Holanda. El 1965, quatre anys més tard va tornar a participar a Eurovisió que es va celebrar a Nàpols amb "Que bueno, que bueno", aquesta vegada quedant-se a 0 punts empatada amb tres països. La veritat  és que hi ha una versió d'aquest tema a càrrec de Los Sírex que li dóna quranta voltes. Conchita Bautista també va ser cridada pel cinema i ha actuat en un munt de pel·lícules. Entre elles cal destacar el dramon "La venganza", dirigida l'any 1957 per Juan Antonio Bardem i protagonitzada per Carmen Sevilla, Jorge Mistral i Ralf Vallone. El film va representar Espanya en els premis Óscar de Hollywood de 1958 i va ser la primera cinta espanyola nominada a l'Oscar a la "Millor Pel·lícula de parla no anglesa". L'any 1975 va morir l'única filla de Conchita Bautista, la nena tenia sols 14 anys i va morir a causa d'un tumor. Conchita Bautista no acostumava a tocar el tema en les entrevistes i programes en què participava, era mare soltera, una cosa molt mal vista en aquella Espanya dels 60, amb moltíssims perjudicis i una dictadura en el poder plena de moralistes intencions, amb doble moral en molts casos.

Los 5 Latinos – Tren de carga

Quimet està content perque avui en el programa tenim un "O tren", en aquest cas ens el porten Los 5 Latinos, un grup vocal que va arribar des d'Argentina i estaven liderats per Estela Raval (Buenos Aires, 19 de maig de 1929 - 6 de juny de 2012), una dona amb una extraordinària veu, com podreu comprovar escoltant està cançó que os portem avui on li donen un ritme a cabal del swing amb un intent de rock and roll que la veritat, no queda res malament. Per cert, Estela Raval va morir el dimecres 6 de juny del 2012, a causa d'un càncer. Los 5 Latinos es van crear l'any 1957 i eren Estela Raval i el seu marit el trompetista Ricardo Romero, juntament amb Héctor Buonsanti, Mariano Crisiglione i Jorge Francisco Patar, aquest últim reemplaçat el 1960 per Carlos Antimori. L'any 1957 van gravar el seu primer single amb Columbia "Amor joven" i “Abran las ventanas" i el 1958 el seu primer àlbum "Maravilloso! Maravilloso!" on van ser acompanyats per l'orquestra de Waldo de los Ríos i on es trovaba “Tren de carga” aquesta cançó que estem escoltan que també es va publicar en un EP i que a la vegada, nosaltres os puntxem des de un CD recopilatori titulat “Los Cinco Latinos. Sus Primeros EP's En España (1958-1960)” i ara sona a El Temps Passa... i la música queda. Estela havia cantat amb el grup Las Alondras i en l'orquestra de Raúl Fortunato i el seu marit Ricardo Romero va militar en diverses formacions, entre elles l'orquestra de jazz Los Colegiales. Junts van formar part del grup Los 4 Bemoles del qual van sorgir Los 5 Latinos. L'any 1969 Estela es va llançar com a solista encara que al final van tornar a posar en marxa el grup com Estela Raval i Los 5 Latinos, l'any 1982. El 29 de Juny de 1960 van debutar al Florida Park de Madrid i van fer una gira per Espanya amb The Platters. Per cert i això és curiós, a The Platters del Rio Grande cap avall, se'ls deia Los Plateros. .

Gelu – Siempre es domingo

Aquest tema es trobava en un EP de Gelu editat per EMI-La Voz de su Amo en 1962 i en què també es van incloure "Moliendo cafè", "Gin, gin, gin" i "Canto o fado", l’última creiem recordar que estava cantada en portuguès. Aquest EP va ser un dels més venuts de l'any 1962. Tot i que sempre s’ha vinculat a Gelu amb Catalunya i fins i tot s’ha arrivat a dir que era catalana, la cantant popular pels seus crits enmig de les cançons i de veritable nom Maria dels Ángeles Rodríguez Fernández, va néixer a Granada l'any 1945. Gelu va ser una de les cantants de moda en els seixanta i tot i que va debutar a Ràdio Granada i va marxar a Madrid, va ser a Barcelona on va trobar el seu lloc. EMI la va contractar i per potenciar el seu llançament va fer que gravés un EP l'any 1963, acompanyada per Los Mustang. Gelu va omplir moltes pàgines de revistes per la seva relació sentimental amb Tito Mora, amb el qual va gravar diversos discos i si bé aquest li demanés en diverses ocasions que es casessin, finalment Gelu va decidir fer-ho amb el també cantant Santy Palau que va ser propietari de la discoteca Wonder, a Lleida i la Chrysalis a Valls, a Tarragona. El 1968 i després de casar-se, Gelu es va retirar de la música per dedicar-se a la vida familiar. Per cert, els cridets característics de Gelu i que també va fer servir Li Morante, ja els van utilitzar anys abans Torcuato y los Cuatro.

Rosalía – Limbo Rock

Rosalía Garrido Muñoz (Madrid, 1944) va començar a gravar l’any 1962 amb el nom de Rosalía, per evitar confusions amb una cantan del mateix cognom, la aflamencada Lolita Garrido. L'any 1963 va participar al Cinqué Festival de Benidorm, alçant-se amb el triomf de la mà de "La hora". Entre els anys 1963 i 1965 Rosalía va seguir editant una gran quantitat d'EP's, amb cançons com "Limbo rock", "Ese beso", "Dile", o "No tengo edad", sent la primera cantant que va gravar la "Chica Ye-ye" d’Augusto Algueró. Entre 1969 i 1973 va transcórrer l'etapa de Rosalía en Belter, un paréntesis d'inferior èxit a l'anterior. L’any 1976 Rosalía va decidir retirar-se. Augusto Algueró va compondre per a ella "La chica Ye-Yé" i Rosalía la va gravar en un single editat per el segell Zafiro del qual es van arribar a vendre més de 300.000 còpies, xifra aclaparadora si es té en compte que segons estudis estadístics de l'època, a Espanya existien tres-cents mil tocadiscos, el que significa que es va vendre una mitjana d’un disc per aparell. Val a dir que Conchita Velasco tot i que va comptar amb l'avantatge de la pel lícula “Historias de la televisión”, no va arrivar ni de lluny a aquestes xifres. Aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa… i la música queda, va ser un dels grans èxits del que va ser anomenat "Rei del Twist", el cantant nord-americà Chubby Checker i nosaltres l'hem extret d'un CD recopilatori titulat "La Fiebre del Baile" que s'editava amb els col·leccionables de l'Historia del Rock Espanyol.

Lorella y Los Shakers – Sandy

I ara escoltarem a Los Shakers, als madrilenys, per que hi havie un altre grup que és deie així a Méxic, però només parcialment. Com molts altres grups de la seva època com Los Jumps, Los Flaps, Los Sonor, Los Relámpagos, Los Splinters, fins i tot Los Sírex i Los Mustang, els Shakers van ser també un grup d'acompanyament. El que no sabem és que va haver de fer el seu cantant Ricardo Saez de Heredia, mentre estaven gravant. En aquest cas els trobem acompanyan a la cantant Lorella, una noia que per imperatiu de la seva casa de discos es va veure obligada a cantar cançons de moda, versions molt en la línia que ens arribava d'Itàlia. Va gravar un parell d'EP's per RCA i es va afartar, ja que ella era compositora i tocava a la guitarra les seves cançons. Lorella  discogràfica i això la va obligar a retirar-se i tornar anys més tard, quan havia expirat el contracte lleoní que es va veure obligada a signar. És clar que va tornar amb el seu propi nom i les seves pròpies cançons. Si veieu la caràtula del disc la reconeixereu immediatament, es tracta de Maria Ostiz. Que va casar-se mes tard amb el futbolista del Reial Madrid Zoco. Per cert, les males llenguas diuen que la nit de noces es van sentir crits sortin de la seva habitació i cridan d'una manera que es diu va sonar a: "GOOOoooooooooool". Aixó és broma, però era un dels acudits d'aquells dies. Es diu de nom complert María Dolores Ostiz Espila i va néixer a Avilés, Asturias, un 8 de juny de 1944. Va tindre com a cantautora una bona carrera amb cançóns com “No sabes como sufrí” o “Un pueblo es”. L'any1976 Maria Ostiz va guanyar el Festival de l'OTI amb la cançó "Canta cigarra", va ser la primera vegada que Espanya va guanyar el festival.

Karina con Los Sírex – Tu serás mi baby

Bona versió del tema de Les Surfs un grup integrat per germans pigmeus, nois i noies, que procedien de Madagascar i que tot i cantar habitualment en francès, també van versionar els seus èxits en espanyol. Per cert que aquest tema tampoc era d'ells, es tractava del hit de The Ronettes, americanes, "Be My Baby" que van ser descubertes i produides per Phil Spector. Ens la porta des de un single editat per Hispavox  amb “Luna blanca” a l’altre cara, María Isabel Llaudes Santiago, la inefable i sempre enamoriscada Karina, acompanyada per Los Sírex, si bé nosaltres aixó no ho tenim clar del tot ja que és de l’any 1974, si be després la va incloure també a un LP recopilatori titulat “Ayer y hoiy” editat el 1989. La canço es va publicar també a un single compartit amb una peça cantada per Miguel Ríos a l’altre cara, va ser “Memorias de un ser humano”. Karina, nascuda a Jaén el 4 de desembre de 1946, és una de les figures musicals històriques del pop que es va fer als seixanta a la península Ibèrica. Va encunyar el terme "veu karinera" que utilitzem quan ens referim a cantants femenines espanyoles amb un timbre de veu aflautat i agut en excés que tan en moda van posar les cantants nord-americanes en els cinquanta. Va ser la noia Ye Yé per excel·lència. En la seva carrera destaquen amb llum pròpia cançons com “Las flechas del amor”, “Romeo y Julieta”, “El baúl de los recuerdos”, “Me lo dijo Pérez” o “En un mundo nuevo” amb la qual ens va representar a Eurovisió l'any 1971 quedant en segona posició. Quan començava l'any 1961, es va presentar i va guanyar un concurs radiofònic de la Voz de Madrid i va guanyar tres mil pessetes de l'època. És clar que en aquells temps encara feia servir el seu nom real que era Maria Isabel Llaudes Santiago. Es va presentar en uns quants festivals i va gravar anuncis per a publicitat en ràdio, entre ells un per Wynn’s. Va ser Torrebruno qui li va posar el nom artístic de Karina, quan va signar contracte amb Hispavox, encara que algunes fonts asseguren que va ser obra d'Enrique Garea, director del segell Columbia

Los Stop – Papa Pata

Los Stop van començar sent un grup de pop molt interesant, però al seva discogràfica els va encasillà i la seva carrera està marcada per un munt d’horterades. Aquesta cançó va ser el gran èxit de la cantant africana Miriam Makeba i aquí al país es va convertir en un ball amb ritme festivaler, quan en realitat era una peça molt reivindicativa i que tratava el problema del apartheid a Sudàfrica. Va ser un single de 1969 amb “Tus ojos” a l’altre cara, però també es va editar en format EP. Los Stop eren un grup de Barcelona que van començar fense dir Donald Duck i al signar contracte amb Belter els hi van cambiar per Los Stop. Van gravar uns quans discos en català, tampoc massas no os creieu, però la seva carrera es va centrar en cantar en castellà. Cristina, la seva cantant es diu de veritat Mari Carmen Arévalo i un bon dia es va rebotar amb els seus companys de Los Stop i va decidir anar-s'en, però quan volia andur-se amb ella el nom es va assabentar que estava registrat per ells i alesares va creà Cristina i Los Tops que per cert, quan ella ja va començar com a solista, van seguir utilitzant el nom dels Tops i almenys que sapiguem, van gravar un single en 1970 versionant el "Venus". Per cert que Los Stop eren, a més de la Cristina, Juan Comellas, José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés Gallego. Quan Cristina va fotre el camp, durant un temps ells van tindre un altre cantat femenina, es deia Miriam. A la Carmen, aquín tots coneixiem com a Cristina i que va tindre una interesant carrera en solitario, li deien "la voz gemela de Rita Pavone". Bé. Mario que la coneix bastant be sempre somriu quan es diu aixó. L’any 1.967 Los Stop guanyen el "Premio del Instituto de Cultura Hispana" amb la cançó “El turista 1.999.999”, una horterada que va guanyar el Festival de Mallorca. Al mateix any treuen la seva cançó més popular que és “Salud, dinero y amor” a la que també li deiem “Tres cosas” que de fet era el seu títul real. Ja us hem dit moltes vegades que hi ha cançons amb títuls oficials i altres que els hi ha possat el pùblic al llarc dels anys.

Los 3 de Castilla – Chirpy chirpy cheep cheep

Los Tres de Castilla comptaven amb la meravellosa veu de Mayra, una de les més belles veus del pop dels seixanta i es van dedicar a delectar als espanyols durant més de vint anys amb les seves cançons. Aquest disc, publicat en format single, es va editar l’any 1971 i contenia aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda que és una versió del gran èxit de la banda escocesa The Middle of The Road, liderats per la cantant Sally Carr. Los Tres de Castilla van començar a finals dels 50 i en la seva primera etapa versionar molts temes del folklore sud-americà. Per cert que d'aquest single es va realitzar una edició especial que es va regalar als clients del xampany Montesquiu que en aquells anys no era cava, encara era xampany i el brandi era conyac, clar que el anisette francès era anís. Los Tres de Castilla van començar l’any 1956, però el seu primer disc no es va publicar fins l’any 1959. La veritat és que Los 3 de Castilla van ser un dels grans grups de la seva època i van arribar a gravar més de 30 discos, bàsicament EP's i alguns singles. El grup el va crear Manolo Palomo que venia del Trio Siboney i va conèixer a Mayra quan aquesta actuava a la sala Erika, a Madrid. Mayra cantava amb Los Trovadores del Sur i en el grup també estava Julian Jimeno que seria la tercera pota per aquella taula, sorgeixen així l'any 1956 Los 3 de Castilla, ella era de Salamanca, però els  nois, un de Ceuta i l'altre sevillà. Comencen actuar en els locals històrics de la capital, entr ells El Erika, Micheleta, Morocco, el Pavillon, Pasapoga, el Florida Park al Retiro i uns quants més, però bàsicament es van donar a conèixer gràcies a intervenir contínuament en programes de ràdio realitzats  en directe, sobretot “Cabalgata fin de semana” conduït pel locutor xilè Bobby Deglané, al costat de Maria Àngels Herranz, un dels programes mítics i que estava en antena des del 27 de juliol de 1951, mantenint-se fins a mitjans dels seixanta.

Los Mismos – Congratulations

Un altre grup que va gravar cançons molt pop, per el segell Belter, però també moltes pachagueradas van ser Los Mismos que inicialment es van fe dir Los Jolly’s, encara que després de gravar diversos discos i al fitxar per nova discogràfica, ells van canviar de nom per no sonar, segun deien, com The Hollies britànics i com no havien canviat per a res, es van posar Los Mismos. La veritat és que a nosaltres això ens va sonar, ja en aquella època, a muntatge comercial i sempre vam estar convençuts que el primer nom el tenia registrat la seva anterior casa de discos que era Columbia. "El puente" va ser la gran hoterada de Los Mismos, encara que ara us portem aquesta versió del èxit de Cliff Richard al Festival d’Eurovisió del 68 que va guanyar Massiel, quedan el britànic en según lloc. En aquest EP editat per Belter l’any 1968 també es recullien “Cinderella Rockefella”, “Vivire para vivir” i “El domingo en mi pueblo”. Los Mismos eren un trio composat per Elena Vázquez Minguela, nascuda a Valladolid el 6 de gener de 1948, Antonio Pérez Gutiérrez, nascut a Valladolid el 6 d'octubre de 1944, i Benjamín Santos Calonge, nascut a Palència el 15 de maig de 1944. Elena va gravar en solitari fen-se dir Elena Bianco, quan es van desfer al 1978, si bé i des de l’any 1996 Los Mismos han tornat a actuar junts.

Los Pekes – Hago mal en quererte

És un tema amb un ritme pesat, però molt simple, segons ens explica Quimet. És clar que la cançó tenia la seva gràcia i per aixó sona ara a El Temps Passa… i la música queda. Los Pekes eren quatre nois i una noia, creats a Madrid i van gravar aquest EP per al segell Zafiro l’any 1965, es clar que seguin la moda imposada per las cases de discos en aquells anys, no era un tema seu, es tractava d'una versió del "Do You Really Loves Me Too (Fool's errant)" del rocker britànic Billy Fury, un home que va morir a l'escenari tal i com va prometre i de la qual hi ha dues bones versions, una a càrrec de Karina i una altra per grup Los Ágaros. En aquest EP també versionen el "Do what Diddy Diddy" de Manfred Mann, "Por ti no puedo dormir” i “La quiero". Van gravar un grapat de discos, gairebé sempre amb versions, entre elles destaquen també “Como tú no hay ninguno” i “Muñeca de cera”. Ara fem historia, tres germans anomenats Benito,  Jesús i Pedro es van incorporar a la rondalla Sant Josep Bernans, allà coneixen a José. Quan compleixen els quinze anys, l’any 1961, decideixen formar un conjunt que en principi queda integrat per: Luis Benito Provencio (baix), José López Savorit (guitarra), Jesús Provencio (guitarra) i el seu germà bessó Pedro Provencio (bateria), junto a un cantant. Guanyen el concurs de ràdio "Lo Mejor de Cada Casa" que presentava un jove José Luis Ulibarri. L’any 1963 se'ls uneix com a cantant una noia d'Ourense anomenada Maria Esther Alvárez i comença el seu camí musical, gravan el primer EP l’any 1964. Benito abandona el conjunt, per convertir-se en el seu manager i arreglista. El seu lloc al baix l'ocupa José Francisco Cervera. Amb ell van guanyar el Festival de la Canción Hispano Portuguesa de Aranda de Duero. Van tenir una interessant carrera, arribant a gravar tretze o catorze discos. Els problemes comencen quan decideixen canviar de discogràfica i es troben que l'anterior havia registrat el nom, una pràctica habitual per l'època que putejava i lligava als grups i ells van passar a anomenar-se Los Peckes, però el canvi i el casament de la cantant amb un músic d'un altre grup, així com el seu estancament musical, desfà el grup Los Pekes.

La Música que es feie en Català

Rita Pavone – Superfragilístico Expialidoso

La menudeta cantant italiana Rita Pavone (Torí, 23 d'agost de 1945), a la qual es coneixia en la seva Itàlia natal com "pèl de pastanaga", era tot un terratrèmol malgrat la seva poca alçada. Va gravar un EP compartit amb altres tres cantants incloent una cançó de cada un d'ells cantada en català. Però sembla que li va trobar el gust a la nostra llengua ja que poc després va editar a través de RCA una altra EP, era l’any 1966, aquesta vegada ella sola i titulat-se "Rita catalana" on Rita Pavone lluïa barretina i porró, Quimer sempre diu que també hi havie butifarra, però que la nena se l’havie cruspit. En aquest EP ens cantava quatre temes en la nostra llengua. D'ell us extraiem aquesta versió d'una de les cançons més populars de la banda sonora del film "Mary Poppins" que Rita ens versiona amb el seu aire desenfadat i que també va gravar en català Salvador Escamilla. Rita a la cançó ens diu que fa servir la paraula miraculosa per trobar un xicot i li va funcionar. Per cert, Quimet ens volia demostrà al programa que encara recorda com dir aquella impronunciable frase que va ser títol d'aquesta cançó, alló del  "Supercalifragilistico expialidoso" al revés i en castellà, però finalment desisteix, per si de cas. Els tècnics de so quan la veien entrar a l'estudi començaven a tremolar i és que el to de Rita Pavone era tan alt que tenien veritables problemes per sonoritzar la veu en les gravacions. Es va casar amb el seu representant, el també cantant Teddy Reno i va treballar al cinema. Entre els seus grans hits de aquella època destaquen les cançons “La partita di pallone” (1963), “Cuore” (1963) i “Qué me importa del mundo” (1964), sense olblidar "El" que també va gravar en català.

Núria Feliu i Tete Montoliu – Tot és gris

La Noia de Sants, la Dama de la Cançó Catalana, va gravar i actuar en moltes ocasions amb el gran pianista de jazz Tete Montoliu i com a mostra aquí os portem aquesta extraordinaria versión del clàsic del jazz “Misty”, composada per el pianista nort-americà Erroll Garner l’any 1954. Núria Feliu la titula “Tot es gris” i aquesta cançó s’ha convertit en un dels gran estandars dins del repertori de la cantant. Es va publicar l’any 1966 dins d’un LP titulat “Núria Feliu i Tete Montoliu”. Junt a Núria i a Tete Montoliu trovem a Erich Peter al contrabaix, Billy Brooks a la batería i Booke Ervin al saxo tenor. Tete Montoliu es deie en realitat Vicenç Montoliu i Massana i va nèixer a Barcelona un 28 de març de 1933, va morir el 24 de agosto de 1997. Núria per la seva part es filla de la plaça d’Hosca, coneguda com la plaça del Sol d’Hostafrancs, pero ella va nèixer a la part que donava a Sants. Per cert, l’any 1966 Núria Feliu i Tete Montoliu van rebre el Gran Premi del Disc Català i junts van actuar al saló Sert del Hotel Waldorf Astoria de Nova York. Convidats per la Càmara de Comerç. Ara bé, quan Iberia va inaugurar la línia aèria Barcelona-Nova York l’any 1987 o el 1988, van contractar a Núria Feliu Mestres per actuar en els dos punts, però li van anul·lar el contracte en negar-se Núria Feliu a cantar el seu repertori en castellà o anglès. Ella els hi va dir que sempre ha cantat en català i al contractar-la ja ho sabien perfectament. Aquesta notícia sobre Iberia i la Núria Feliu va ser una primícia que va aixecar Mario (a la foto amb la Núria) des de Diari de Tarragona i tot un escàndol ja que el president d'Iberia en aquells moments era de Reus. I és que Mario Prades i Núria Feliu es coneixen des de fa molts anys i ell havia arribat a ser el seu representant. Mario recorda un gran festival que ell va organitzar al Camp de Mart de Tarragona, a l'anfiteatre. Va ser el primer Festival de la Cançó Catalana de Tarragona i curiosament estava patrocinat per Caja Madrid. El cartell va ser Núria Feliu, Pere Tapies, Raimón i com a presentador el reusenc Sebastià.

Dova – Ho he de fer

Aquest tema que escoltem avui a El Temps Passa... i la música queda, es trobava en un EP editat per el segell Canigó l’any 1967 i el tema ens arriba en clau de swing, es tracta d'una versió del "Gotta move" del nord-americà Peter Matz, les adaptacions són de Josep Maria Andreu i la direcció musical de Pere Sánchez. Dova va gravar per a una casa de discos de la qual no recordem res de res, ni tan sols altres artistes que l'utilitzessin, es tracta del segell Canigó. Dova era valenciana i va funcionar modestament als seixanta, de fet va començar l’any 1963, encara que en els noranta va realitzar un intent per tornar gravant algun LP, entre ells "Dova Grandes éxitos" editat l’any 1996 i que incloïa un dels seus grans èxits "Los gitanos". La veritat és que sempre s'ha mantingut en els escenaris i encara avui segueix actuant. Paquita Dolz González, el seu autèntic nom, va néixer el 31 de desembre de 1943 a Tavernes de Valldigna, si bé, sent petita, la seva família es va traslladar a València i posteriorment a Mallorca. El nom artístic de Dova estava compost per les dues primeres lletres del seu cognom i les dues del del seu marit Valleri. L’any 1971 Dova participa en "Pasaporte a Dublín", un concurs de TVE per triar qui representaria a Espanya al Festival d'Eurovisió de 1971, encara que creiem va guanyar Karina amb "Un mundo nuevo" que estava composada per Tony Luz.

Jacinta – Cançó per a tu

Jacinta fou una jove cantant catalana de la qual poc o gairebé res recordem, però que va estar vinculada a la Nova Cançó i Els Setze Jutges. Aquest EP de cançons internacionals adaptades al català per Josep Maria Andreu amb arranjaments i direcció musical de Francesc Burrull fou publicat pel segell DDC l'any 1968 i el tema que us hem seleccionat és una versió de la cançó que es va emportar el primer premi en l'edició d'aquell any del Festival de Sanremo i que havia estat composta i interpretada per Sergio Endrigo i com era habitual al Festival, la va defensar conjuntament amb un altre cantant, en aquest cas va ser el brasiler Roberto Carlos. Sergio Endrigo era un cantant italià que va morir a Roma el 2005 i la seva cançó més popular va ser "L'arca de Noe". En el disc de la catalana Jacinta també es recullen "Tarda", "No, amor" i "Els meus ulls", tanbé cançóns del festival. A finals de 1965, quan Serrat va realitzar el seu primer Palau, va compartir cartell amb Jacinta i uns quants més, entre ells Raimon, Núria Feliu, Joan Ramon Bonet, Els 4 Z i el Latin Quartet.

Massiel – El era mi amigo

Aquesta es una de les bones cançons de Massiel i la va interpretar en directe a una pel·lícula protagonitzada per Bruno Lomas i Pilar Velázquez, on també surt la "Tanqueta de Leganitos" junt a Micky i en el film la acompanyen en les seves actuacions Los Tonys. La pel·lícula va ser dirigida per Víctor Auz l’any 1967 que en principi era guionista i aquest va ser l'únic film que va dirigir, però sempre s'ha dit en el mundillo musical i cinematogràfic de l'època que amb "Codo con codo" van voler fer una segona part de "Megaton Ye-Yé". Per cert “Codo con codo” ens fa un recorregut per les sales i clubs del Madrid d’aquells anys, amb locals que veritablemenet existien com Consulado, Piccadilly i el Royal Bus. La "Tanqueta de Leganitos", com es coneixia a Massiel, va representar a Espanya per accident al festival d'Eurovisió de 1968 i un 6 d'abril de 1968, Mario ho recorda per que aquella nit de dissabte es trobava d’acampada amb uns companys de la colla del carrer Bassegoda a Santa Coloma de Cervelló, dons bé, Massiel va guanyar interpretant una cançó del Dúo Dinámico que havia de cantar Serrat, però aquest va decidir en l'últim moment que si no ho feia en català, dons no la cantava..Massiel es diu en realitat María Félix de los Àngeles Santamaría Espinosa i va néixer a Madrid el 2 d'agost de 1947. De fet i tot i bones cançons editades posteriorment com "María de losGuardias", Massiel viu del "La La La", però gairebé ja ningú es recorda del Trio La La La que la van acompanyar, de fet tenien que acompanyar a Serrat. Oi que no? La veritat es que el Trio La La La van tindre problemes amb Massiel i aquesta no les va voler per la gira que va fer despres d'Eurovisió. Més tard van ser contractatades per Julio Iglesias i amb elles va guanyar a Benidorm l'estiu del 68 amb "La vida sigue igual", es clar que Los Gritos també van tenir a veure en el triomf. El Trío La La La així mateix, van estar amb Julio Iglesias a Eurovisió, l’any 1970. Nosaltes només recordem el nom d'una d'elles, la menys agraciada físicament que era Merche Valimaña.Aquí al blog veureu una foto de Mario Prades amb Massiel, fent-li una entrevista.

Pic Nic – Negra estrella

El grup Pic Nic amb els que tamcarem el programa d’avui, té l'origen en el Vytas Brenner Quartet, amb els germans veneçolans Vytas i Haakon Brenner, guitarrista i baixista, respectivament, el pianista i bateria Jordi Sabatés i el guitarra Toti Soler, als quals es va incorporar com a cantant Jeanette. Canvien el seu nom a Brenner's Folk i editen un EP amb Edigsa, cantat en català. Quan Vytas i Haalon Brenner tornen a Veneçuela són substituïts per Isidor de Montaberry al baix i el mexicà Al Cárdenas a la guitarra i es converteixen en Pic Nic. El grup Pic Nic van ser descoberts per el locutor de ràdio Rafael Túria que els va posar en contacte amb Hispavox i va aconseguir que gravessin "Cállate niña", el tema que els va llançà a l'èxit. Van treure diversos singles, però Rafael que també es va convertir en el seu manager, es va trobar amb un problema seriós. Els cridaven per contractar actuacions, però no tenien repertori, tot just les cançons dels seus tres o quatre singles i a sobre Jeanette i Toti Soler, si Toti, el gran guitarrista català que avui va de purista i renega de la seva etapa Pic-Nic, al costat del resta dels membres del grup: Isidoro de Montaberry al baix, el mexicà Al Cárdenas a la guitarra rítmica i el pianista i bateria Jordi Sabatés, no volien fer versions. Es clar que “Negra estrella” que escoltem ara i era la cara B del seu primer single amb “Cállate niña” a l’altre cara, era una versió, creiem que de Peter, Paul & Mary. Això va provocar que finalment el grup es desfés i Jeannette comencés en solitari. Per cert que el gran guitarrista Toti Soler, mai vol parlar de la seva etapa Pic Nic, és com si per a ell no existís, el que ens indueix a pensar que per a ell existeix i molt. No entenem que ningú vulgui renegar dels seus orígens. Un altre cosa, Toti Soler, Jordi Sabatés i Isidoro de Montaberry van formar part del grup Om on va militar el gran guitarrista nort-americà Taj Mahal. "Cállate niña" va ser el seu gran èxit, el single és de l’any 1967 i va ser el primer single com a Pic-Nic.

Tancarem ara El Temps Passa... i la música queda, peró tornarem la propera setmana, us deixem amb companyia de la de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emisores que emeten el programa. Nosaltres tanquem la paradeta i toquem el dos. Nens nenes, porteu-se bé.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il•lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa