A la secció dels nostres Anuncis
per al Record us hem seleccionat falques publicitàries de joguines perquè els
nostres oïdors i sobretot les oidoras, tornin a sentir nenes. Per descomptat
tindrem música i molts dels nostres grups són catalans, avui tindrem a Els Drums, Los Sírex,
Los Mustang, Salvajes, Gatos Negros, Los Stop, Lone Star, els Z-66, Els 5 Xics, Javaloyas i més gent, entre ells Tony Ronald, Los Mitos,
Pasos, Bravos i Los Ángeles. Anem a iniciar ara un viatge al passat, al fons
dels nostres records amb molta música, per tant i des de les emissores per les
que ens escoltes setmana rere setmana, començarem escoltant a Los Brincos i una
cançó del últim disc amb la primera formació. Nosaltres som Quimet Curull i
Mario Prades i iniciarem el cami a l'ahir dient alló de cada programa
Obrim la Paradeta
Los Brincos – Renacerá
Amb un euro per Quimet que diu
“Per començar no està gens malamente”, escoltarem per obrir El Temps Passa… i la música queda una de les millors cançons en la carrera
de Los Brincos, "Renacerá" que es trobava en el mateix EP on estaven
"Un sorbito de champagne", "Giulietta" i "Tu en
mi" i que possiblement sigui el seu millor EP i també el últim en el qual
van intervenir Juan Pardo i Júnior que la veritat, sempre hem tingut els
nostres dubtes sobre si s’en van anar o els van fotra fora dels Brincos ja que
els problemes entre ells que volien tenir el protagonisme i Fernando Arbex eren
continus. Fernando Arbex va seguir amb Manolo González i els substitueix per Vicente
Ramírez i Ricky Morales, germà de Junior que formaven part dels Shakers i
aquests havien telonejat a The Beatles en la seva gira espanyola del 65, tant a
Madrid com a Barcelona, un d'ells també habia estat amb Los 4 Jets. El 1969 Vicente Ramírez seria substituït al seu torn
per Miguel Morales, també germà de Junior i que després es casaria amb Freda 
Lorente "La Bombí". Fernando Arbex va morir a Madrid el 5 de juliol de 2003 i Antonio Morales, conegut com Junior, ens va deixar a Torrelodones de 15 d'abril del passat 2014. Ara us
explicarem unes anècdotes sobre Los Brincos, quan van començar, després de
passar una mena de càsting, la casa de discos els van lliurar 300.000 pessetes de l'època perquè
es compressin bons equips de música, per això es van poder permetre aquells
instruments Malgrat la seva bona instrumentació, en els seus primers
enregistraments no van tocar ells, la productora Marini Callejo va posar músics
d'estudi per abaratir costos de gravació. Una última molt curiosa és que poc
abans de l'escissió, la discogràfica els va col·locar en un Festival de
Benidorm, on els cantants i grups solien estar acompanyats per una orquestra,
ells van voler tocar amb els seus instruments, però també amb la seva pròpia
amplificació, allà van ficar la gamba fins al fons ja que van pujar el volum
fins al màxim que permetien els seus amplificadors amb els que van ensordir al
públic, sobretot per la distorsió causada en treballar amb massa volum i mal
equalitzat. Los Brincos van ser escridassats i van marxar amb un gran cabreig, però el del
públic i els organitzadors va ser més gran.
Lorente "La Bombí". Fernando Arbex va morir a Madrid el 5 de juliol de 2003 i Antonio Morales, conegut com Junior, ens va deixar a Torrelodones de 15 d'abril del passat 2014. Ara us
explicarem unes anècdotes sobre Los Brincos, quan van començar, després de
passar una mena de càsting, la casa de discos els van lliurar 300.000 pessetes de l'època perquè
es compressin bons equips de música, per això es van poder permetre aquells
instruments Malgrat la seva bona instrumentació, en els seus primers
enregistraments no van tocar ells, la productora Marini Callejo va posar músics
d'estudi per abaratir costos de gravació. Una última molt curiosa és que poc
abans de l'escissió, la discogràfica els va col·locar en un Festival de
Benidorm, on els cantants i grups solien estar acompanyats per una orquestra,
ells van voler tocar amb els seus instruments, però també amb la seva pròpia
amplificació, allà van ficar la gamba fins al fons ja que van pujar el volum
fins al màxim que permetien els seus amplificadors amb els que van ensordir al
públic, sobretot per la distorsió causada en treballar amb massa volum i mal
equalitzat. Los Brincos van ser escridassats i van marxar amb un gran cabreig, però el del
públic i els organitzadors va ser més gran.
Los Sírex – San Carlos Club
També un euro reclama Quimet per
aquesta cançó que a sobre va ser inspiración per el nom del seu últim grup. Los
Sírex, un dels millors conjunts de la seva època, va aconseguir posar quatre temes
propis en un disc, es va titular "Los Sírex interpretan sus propias
canciones", era de 1964 i trobàvem, a més d'aquest tema que escoltem ara
“San Carlos Club”, "Si yo canto” i “Piensa en mi". Una curiositat,
tot i que el tema "San Carlos Club" consta com seu, se'ls va acusar
de que era un plagi de "Route 66" en la versió de Chuck Berry i que
Los Sírex només havien posat la lletra. El mateix va passar amb "Si yo
canto" que veritablement era una èxit de Silvie Vartan que al seu torn va
copiar de Brenda Lee. Coses de la música espanyola dels seixanta. Los Sírex van
ser el millor grup de pop sorgit a Catalunya que es dedicava a gravar cançons
pròpies, sense deixar de costat les versions. Los Sírex van inventar un pas de
ball que es va anomenar el "pas Sírex" i el ballaven conjuntament en
l'escenari quan actuaven. Quan van començar el cantant era Santi Carulla que
els 
va deixar per anar-se a Los Mustang i amb la incorporació d'Antonio Miquel
Cerveró anomenat Lesli i "El Anxoveta" i amb Guillermo Rodríguez
Holgado (baix), Manolo Madruga (guitarra solista), José Fontseré (guitarra) i
Luis Gomis de Pruneda (bateria) va ser la formació que va obtenir els grans
èxits del grup en els 60. La primera vegada que a la província de Tarragona es
va realitzar un festival revival, va ser l'any 1988 i el va organitzar Mario
Prades a les Festes Majors de la
Pobla de Mafumet i el cartell el van configurar Los Sírex,
Los Salvajes i Los Diablos. Després van haver uns quants més, com un que Mario
va celebrar al Divertipark de Cambrils i en el qual Los Sírex es van retrobar
amb el guitarra Manolo Madruga, a qui no veien des dels anys 70, quan va deixar
el grup i va marxar amb la seva dona a viure a Alemanya. Lluis i Manolo,
batería i guitarra de Los Sírex respectivament, van morir el mes de setembre de
l’any 2012, amb pocs dies de diferencia, però la vida seguiex i ells van tornar
a estar a la carretera amb gent nova, entre ells el batería Ernesto Rodríguez
Rodríguez que havia estat un dels fundadors de Los Gatos Negros i que també va
morir, a principis d'octubre passat
.jpg)
Los Stop – Último tren a
Clarksville
.jpg)
Cristina al costat de Los Stop,
ens versionen i molt bé aquesta cançó que va ser un dels millors èxits dels
nort-americans The Monkees, una banda creada artificalment per poguer competir
amb els Beatles, una mena de “Operación Triunfo” i als que s’els va donar la
seva propia serie de televisión sols acomençar, de fet no van buscar músis, sols actors guaperas, nomes un d’ells sabia
tocar una miqueta, els altres ni aixó. Aquest cançó es trobava en el primer EP
que van gravar Los Stop, editat l’any 1966 per el segell Belter. Uns anys més
tard Cristina, de veritable nom Mari Carmen Arévalo, va deixar el grup i va
liderar Cristina y 
Los Tops, per després seguir en solitari. Mario la coneix, a
ella i a un cosí seu, company de treball a Telefónica, el "Boro".
Cristina va néixer a Barcelona el 19 de setembre de 1943. Les cançons més
populars de Los Stop van ser "El turista 1.999.999" amb la que van
participar en un Festival de Mallorca i "Tres cosas: salud, dinero y
amor", totes dues unes veritables horterades. Gravaven per al segell Belter
i aquest disc és de 1966, con us deiem, el seu primer EP. Los Stop eren, a més
de Cristina, Juan Comellas, José María Serra (que en els 80 va ser representant
artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario),
Fernando Cubedo i Andrés Gallego. Per cert, quan van començar es feien dir
Donald Duck. Al Cristina deixar Los Stop, ells van tindre un parell de
cantants més abans de desfer-se.
.gif)
Los Pasos – La moto
Los Pasos van ser descoberts per
Manolo Díaz que havia militat a Los Sonor i Los Polaris i ja treballava en
solitari i com a productor. Manolo va compondre per ells “La moto” i ple
d'ingenuïtat, la va presentar a Alain Milhaud perquè aquest produïs a Los
Pasos. Aquest va dir que el grup no li interessava ja que estava treballant amb
Los Bravos i sense taller-se ni un pel, va agafar la cançó i va fer que la
gravessin Los Bravos, conseguin enrrederí la sortida del disc de Los Pasos. De
fet aquest va ser el tercer single de Los Pasos, amb "Los amos" a la cara B. La cançó va ser, al costat del
"Black is black" els grans èxits de Los Bravos. La versió de Los
Pasos és al nostre parer molt millor, però les vendes més importants van ser
per el grup de Mike Kennedy, llavors anomenat Mike Kogel. Los Pasos eran un bon
grup que es van formar a Madrid i els 
seus membres provenien de Los Flaps, Los
Sonor i Los Diablos Rojos. Estaven liderats pel teclista José Luis González, al
costat de Álvaro Nieto, Luis Enrique Baizán que ere germà de l'actriu i cantant
Marta Baizán, Joaquín Torres i Martín Careaga. L’any 1968 Los Pasos van
protagonitzar la pel·lícula "Long-Play" de Javier Setó al costat de
Gracita Morales i José Luis López Vázquez, inclouen diverses cançons en la seva
banda sonora. Los Pasos van funcionar de l’any 1966 fins 1969. Mes tard Álvaro
Nieto va crear La Compañia
i Luis Baizán i Joaquín Torres al costat de membres dels Pekenikes van fundà
Taranto's, un bon grup de rock progresiu. Per cert que Manolo Díaz també es
l'autor del tema "La parada del autobús" que van gravar Los Bravos i
que escoltarem ara.
Los Bravos – La parada del autobús
L'any 1965 Los Bravos publicarien
a través del segell Columbia, un dels seus singles més comercials, el seu
tercer disc petit, que incloïa “La parada del autobús”, escrita com us dèiem
abans per Manolo Díaz que de fet va escriure diverses cançons per a Los Bravos,
entre elles “No se mi nombre” que va ser la cara B del "Black is
Black", però a la cara B d'aquest single es va incloure "Will you
always love me". La cançó que escoltem ara a El Temps Passa ... i la música
queda, reflecteix la desesperació d'aquell que espera l'arribada del transport
públic, veient passar el temps i l'autobús no arriba. Los Bravos van ser un
grup totalment industrial, la millor creació del productor Alain Milhaud que es
va assegurar de tenir-ho tot ben 
lligat i va fer que els nois signessin un
contracte amb el qual el productor era gairebé amo fins de la seva ànima. Los
Bravos originalment eren Tony Martínez (guitarra) que va morir a Colmenar Viejo, a causa d'un accident de trànsit, el 19 de juny de 1990 i Manolo Fernández (òrgan) que havien tocat a Los Sonor
i Mike Kogël (cantant), Pablo Sanllehí (bateria) i Miguel Vicens (baix) que
havien estat components de Mike & The Runaways. El suïcidi de Manolo
Fernández a causa del dolor per la pèrdua en accident de trànsit de la seva
dona, primer, tot i que va ser substituit per Jesús Gluck i la marxa de Mike
per llançar-se en solitari amb el nom de Mike Kennedy després, marquen la fi de
l'èxit comercial de Los Bravos que encara es mantindrien uns anys amb dos
cantants nous Bob Wright i Anthony Anderson que era germà de Jon Anderson dels Yes, per desfer-se després. Una curiositat: Es diu que en les seves primeras gravacions, fetes a Londres, no tocaven ells, eren músics de sessió..jpg)
Los Gatos Negros – La tierra de
las mil danzas
Primer de tot aclarir que aquests
Gatos Negros que anem a escoltar ara són els nostres, els barcelonins, no
confonguem amb una banda d'Amèrica Llatina que funciona actualment i que han
adoptat el mateix nom sense preocupar-se d'esbrinar si ja existien altres Gatos
Negros. De "La tierra de las mil danzas" que escoltem avui, hi ha
dues versions "originals" una negra a càrrec de Wilson Pickett i una
altra blanca que van interpretar The Walker Brothers. Aquí també Quimet reclama
un euro, la ha tocat i moltes vegades. Els barcelonines Los Gatos Negros es van
decantar per la negra i es va convertir al costat de "Cadillac",
“Todo cambió” i "Un efecto extraño", en les cançons més representatives
de la seva llarga 
carrera que encara segueix perquè es troben en actiu, si bé
creiem que dels membres originals només quedan Quique Tudela i Frank
Andrada que quan es va incorporar a Los Gatos Negros venia de Los Albas. Quan a
principis dels anys 70 van voler camviar de casa de discos, es van adonar que
el nom s'havie registrat i van passar a ser sols Los Gatos. Un dels fundadors,
el batería Ernesto Rodriguez va morir a principis del mes d’octubre del passat
2014, també ens van deixar Piero Carando i Carlos Maleras, del que es deie que
va canviar el seu òrgan Vox per un Hammond de segona mà que segons es deia li
havia comprat al mateix Brian Auger. Aquest tema es trobava en un single
editat per Vergara l’any 1967 amb "Todo cambió", una bona versió del "No
milk today" de Herman's Hermits a l'altre cara. De fet tot ha canviat fins
al punt que el títol original era "No llet avui" el crit d'un nen a
la seva mare fart de prendre lleteta, potser el nen havia crescut i volia un
cubata. És que les mares... Com són les Mares!
.jpg)
Los Mustang – Nadie respondió
Los Mustang van ser un dels
millors grups espanyols dels anuys seixanta i no podien faltar a El Temps
Passa... i la música queda i us hem portat aquesta versió del "No
reply" de The Beatles i la veritat és que Els Mustang amb Santi Carulla al
capdavant, la broden. En aquest EP publicat l’any 1965 també trovabem “El juego
del amor” que era una versió del “The game of love” de Wayne Fontana, junt amb
el tema estrella que va ser el “Chao Chao” de Petula Clark i “Do wah diddy
diddy” de Manfred Mann. Los Mustang van ser el millor grup versioner sorgit en
els seixanta, al costat de Los Catinos i Los Javaloyas, però ells tenien un
gran avantatge enfront dels seus competidors. Per gestió d'EMI, la seva
companyia discogràfica en els anys seixanta, van signar un acord amb Brian
Epstein, mànager de The Beatles i estaven autoritzats a gravar les seves
cançons fins i tot abans que al país es publiqués la versió 
original, a causa
d'això amb temes com "El submarino amarillo" que va superar les
130.000 copies venudes o "Obladí oblada", van superar als seus autors
en quant a xifres de vendes a Espanya. Inicialment eren un grup instrumental
integrat pels guitarristes Marco Rossi i Tony Mercadé amb el baixista Miguel
Navarro, però l’any 1961 i després de participar en un concurs, se'ls uneixen
Santi Carulla i Tony Mier que eren membres de Los Sírex i comença una carrera
brillant que va durar fins a l'any 2000. Són l'únic grup dels anys seixanta que
han mantingut la mateixa formació fins a la seva dissolució. Quan aquesta es va
produir Santi Carulla va començar en solitari. Malgrat la seva fama de
versioners, el guitarrista Marco Rossi ha composat moltes cançons per Los
Mustang, entre elles "Mustang, Reino prohibido del Himalaya" que es
genial. Entre 1964 i 1970 cap disc senzill o EP de Los Mustang va vendre menys
de 25.000 exemplars, arribant als 130.000 amb l'EP on es trobava
"Submarino amarillo”, com us deiem abans. Per cert, en els seu primer disc
van signar com Los Mustangs, pluralitzant el seu nom, després finalment van
treure la S.
Tony Ronald y sus Kroner’s – Lloré
como un niño
Colomer, Primitivo Sancho, Àngel
Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres. Hi ha dues etapes molt diferenciades
en la carrera de Tony Ronald i que no podem deixar d'esmentar. L'abans i el
després de "Help", és a dir els seixanta i tota la l'etapa posterior.
Nosaltres ens quedem amb la primera, però no per ser la dècada que tractem a El
Temps Passa... i la música queda, ho fem perquè creiem de tot cor que a partir
del "Help", amb tot i les seves xifres de vendes, les horterades han
estat contínues. Per cert, Tony va gravar un single en català i també va gravar
nadales. El seu veritable nom era Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixer a
Holanda el 27 d’octubre de 1941, però és va vindre cap a Catalunya i va
triomfar a Espanya. Durant décades va viure a Castelldefels, per la zona de la Pava i forma part dels
“Mágicos 60-70”.
Tony Ronald va morir el 3 de març del 2013.
Los Javaloyas – Don Simón
Aquest tema era una versió del
èxit del grup nord-americà 1910 Fruit Gum Company, una banda englobada dins del
Boublegum pop creat per els productors Kassenetz & Katz i val a dir que
ells i els Ohio Express eren els màxims exponents del génere als Estats Units.
La cançó originalment es va titular "Simon says", però com cantaven
en anglès, només ens vem assabentar que es tractave d’un nou ball quan ens la van
versionar al castellà Los Javaloyas en aquest single que va ser publicat per
EMI l’any 1968. A
l'antre cara es trobava una versió de "Honey" de Bobby Golsdboro, una
de les grans balades de finals del seixanta. La veritat es que tot i que es
deia que Los Javalotas eren mallorquins, aixó no era cert del tot, ells és van
crear a Valencia, d’on era José Luis 
Pérez Javaloyas, fundador i líder de la
banda. Los Javaloyas eren un dels grups més veterans d'estat i es van crear
l’any 1952 a
Valencia, pero Luis Pérez Javaloyas es va establir a Mallorca anys més tard i
allí va reestructurar el grup. La formación més
estable va ser l’integrada per Rafael Torres amb l'acordió, guitarra,
piano i baix, Serafín Nebot cantant, saxo i clarinet, Tony Cobas a la guitarra,
contrabaix i trompeta, Antonio Felany cantant, bateria i trompeta i José Luis
Pérez Javaloyas que a més de cantar, tocava la flauta i el piano. Los Javaloyas
van actuar molt a l'estranger i a Alemanya, concretament a Hamburg, a principis
dels anys seixanta, van conèixer i van compartir escenari amb The Beatles,
també van ser un dels primers en surtir per actuar en el Nort d’Africa,
concretamente i a poc de começar van actuar a Argelia i alló va ser el primer
camvi de components ja que degut a la mili, alguns no podien marxar-se fora.
Amb membres de la
Orquesta Musilandia, José Luis Pérez Javaloyas fa refer el
grup i va arrivar la seva étapa més gloriosa. José Luis Pérez Javaloyas,
fundador i líder del grup, va morir a Palma als 79 anys, al setembre de 2007, fins
llavors estaven en actiu.
Los Salvajes – Satisfacción
Los Salvajes van ser la millor
banda del que avui anomenaríem "música garatge", però que llavors no
en teniem ni idea del que era aixó, sorgida a Catalunya en els principis dels
anys 60. Van ser un dels grups que va actuar al circuit de sales d'Alemanya, concretament a Hamburg. Per descomptat que Los Salvajes van començar fent versions i tot i que
van aconseguir gravar un munt de temes propis que van funcionar comercialment
com "Soy así”, “Las ovejitas”, “Al Capone”, “Mi bigote", etc. van
seguir gravant versions al llarg dels anys, com aquesta que us portem avui i
que era dels 
Rolling Stones i que Los Salvajes van gravar en un EP,
convertin-la en la millor versió del “Satisfación” que es va fer a l’estat
espanyol i en un dels seus millors discos. Los Salvajes l'integraven el cantant
Gabriel Alegret, nascut el 9-12-44, el batería Delfín Fernández nascut el
15-01-41, Francisco Miralles que va néixer el 8-05-44, Andrés González nascut
el 4-10-46 i el baixista Sebastià Sospedra nascut el 31-01-46 i que despres
tocaria amb Lone Star. En aquest EP de 1965 també trovabem “Se llama María” com
a cançó estrella, “Wooly Bully” versió dels Sam The Sham & The Pharaohs i
“Ya te tengo”, versió del “I got you
babe” de Sonny and Cher. Per cert, Los
Salvajes eren del Poble Sec, llevat Sebastià Sospedra que era de Collblanch i
que quan va deixar a Los Salvajes s’en aniria a Lone Star. Aquesta cançó també
fa que Quimet reclame un altre euro. Com es aquest home!.jpg)
Los Mitos – Es muy fácil
Sota el lideratge del cantant
Antonio Santiesteban que després va tenir una important carrera com a solista i
dient-se Tony Landa, os portem ara “Es muy fácil”, un tema molt festiu que va
ser el gran èxit en la història del grup bilbaí Los Mitos i que Quimet també
toca, per aixó torna a demanar un euro. De fet es la cançó per la que avui el
públic s’en recorda d’ells. Tot i que Los Mitos van tenir temes molt
interessants, aquest és gairebé l'únic, com us deiem, pel qual avui se'ls
recorda. El single va ser publicat per Hispavox l’any 1969. Ells van començar
el 1966 amb el nom de Los Famélicos i es diu que quan van anar a Madrid per
“triunfar”, van fer honor al nom. El van canviar per Los Mitos quan van signar
el contrate amb la casa de discos després de participar en un concurs a
Saragossa. El 8 d’abril de 1968 van realitzar la seva presentació oficial a una
discoteca de Madrid. Fins i tot Los Mitos van sortir a una pell·lícula. Quan Tony Santiesteban els va deixar per llançar-se en
solitari, ells 
encara van seguir uns anys amb un altre cantant animenat
Fernando Brosed. Es van desfer l’any 1975, després d’haver publicat “Tiempo de
amar”. Per cert, Los Mitos estan de nou a la carretera i l'integren ara el
bateria Francisco García i el baixista Oscar Matía de la primera etapa. De la
segona queda el cantant que va substituir a Tony, Fernando Brosed i el teclista
Federico Artillas que va fer el mateix amb Carlos Zubiaga. L'última
incorporació és el guitarra i cantant Iñaki Egaña, que va ser component de Los
Buenos, Barrabás i Imán Califato Independiente. El 24 d'octubre de 2010 l'actual formació de
Los Mitos van actuar al Teatre Arriaga de Bilbao. El día 22 de juny del 2011 va
morir el baixista Oscar Matia Sorozabal.
Z-66 – Despierta el amor
Aquesta peça va ser el gran èxit
en la carrera dels britànics Edison Lighthouse, la banda liderada pel cantant
Tony Burrows i que ells van titular "Love Grows (Where My Rosemary
Goes)". Es va publicar l’any 1970 i aquí ens la versionen els Z-66, banda
mallorquina liderada per Llorens Roselló Horrach que quan va començar com a
solista poc després, va passar a anomenar-se Lorenzo Santamaría. Els Zeta, com
s’els coneixia, es van formar l’any 1966 i eren Vicenç Caldentey (guitarra),
Pedro Brunet (saxo), Leopoldo González (baix) i Tito a la bateria. Més tard
se'ls va unir el cantant Llorenç Santamaria que venia de Los Chelines, Los
Fugitivos i Los Bríos, després d'un concert al Whiskey a Go-Go de Palma. Finalment i després de canvis, els Zeta eren Lorenzo, Manolo Mari, Manolo Ness, José 
Noguera i Vicenç Caldentey. El single
amb "Despierta el amor" va ser l'últim d'aquest fantàstic grup ja que
es van desfer. Tenien el mateix manager que The Animals, Flowers Pop Men, John Mayal i Jimy
Hendrix i ells van poguer fer moltes jams al Sgt Pepper’s de Palma, al Terreno,
propietat del manager, amb gent de la que a Espanya sols coneixiem per
referencies. Us explicarem una anècdota, una vegada i en una d'aquestes jams
plenes d'alcohol de les que us hem parlat, Lorenzo va treure un ECO Dinacord
que acabava de comprar-se, en veure'l Eric Burdon li va dir que ja podia
apagar-lo i li va recalcar que el "Eco" de veritat, era a la gola del
cantant, no el tens que buscar en aparells electrònics.
.jpg)
Els Anuncis dels Nostres Records
En els anys cinquanta i la
posterior dècada, venint com veníem d'una dura postguerra amb cartilles de
racionament i escassesa de productor bàsics, els nens no disposaven de joguines
tal com avui l'entenem, amb tanta varietat, les joguines es regalaven
bàsicament quan arribaven els Reis Mags i en altres casos amb el Pare Noel i
eren un parell o tres de joguines per nen o la nena, llevat d'excepcions més benestants
que sempre n'hi ha hagut. És clar que allò fomentava la imaginació i la mainada
se les enginyava per construir joguines ells mateixos o en altres casos els
pares.
Avui us hem seleccionat per
escoltar en aquesta secció tot un seguit d'Anuncis de joguines i començarem amb
uns quants de nines.
Muñecas de Famosa
Encara que l'anunci més recordat
de les Muñecas Famosa és aquell que les porta al portal de Betlem i s'emetien
sempre en arribar el Nadal, nosaltres que som molt transgressors i una mica
gamberrets, hem decidit no posar ara el de les nines que van a portal ja que
tenim la impressió que caminen molt, però no arriben mai. L’escol.tarem al final de la Sección dels Anuncis.
Aquest que us portem és molt més antic i en ell ens fan un recorregut per la
seva àmplia col·lecció, a mitjans dels seixanta, és clar. Ens parlen de les
nines Güendolina, Cayetana, Fierina, Paulova, Mirinda i dels nois 
que també
n'hi havia, en aquest cas es tracta de Pirri i Godín, tot això en trenta
segons. Nosaltres trobem a faltar la popular Nancy, una de les estrelles de
Famosa, però és que en aquell temps encara no havia "nascut", va
sorgir l'any 1968. Famosa és una de les companyies jugueteras més importants i
porta pràcticament seixanta anys fabricant il·lusions per a la mainada. L'any 1957,
en l'avui conegut com Valle del Juguete a Alacant, un gran nombre de petites
empreses jugueteras van decidir unir les seves forces, a causa del canvi
tecnològic en el sector a causa de l'aparició de les joguines de plàstic, i la
dificultat d'aportar les inversions necessàries per mantenir la competitivitat
comercial amb les noves tecnologies. Es va crear llavors Fábricas Agrupadas de
Muñecas de Onil, SA, la marca Famosa. Per cert, la seva primera nina va ser
Güendolina (a la foto) que s'esmenta en aquest anunci. A partir de 1967 van
fabricar els peluixos Quirón, una marca que encara està en les botigues de
joguines i en el 69 Los Barriguitas. Un altre producte estrella de Famosa van
ser els populars Clicks de Famobil.
Muñeca Celeste de BB (3 anuncis)
Per promocionar el consum de
Muñecas Celeste la firma BB va utilitzar una bona estratègia comercial, la de
dosificar els anuncis ampliant la informació sobre el producte amb cada un. Us
portem ara tres dels que es van utilitzar per a aquesta nina que es va
convertir en "estrella" de la firma BB en aquells temps passats, es
van començar a comercialitzar a mitjans dels seixanta, creiem que va ser l'any
1964. Una de les característiques de Celeste és que caminava, acompanyada per
la seva propietària, és clar, és a dir les cames estaven articulades. Hem
trobat anuncis a la xarxa venent nines Celeste en molt 
bon estat i han arribat
a pagar 35 euros per una d'elles, és clar que també hem ensopegat amb altres
per 12 euros. Per cert, nosaltres recordem que simultàniament a Celeste, es va
comercialitzar una altra nina que també es va vendre molt bé, es tractava de
Milanita que també era de BB i hi havia una de negreta. La marca BB era
propietat de l'empresa Berenguer Hermanos que es va crear a principis dels
seixanta i va tancar les seves activitats l'any 1988 i el seu logotip era un
nadó vestit de mag i amb xumet. BB va tenir una àmplia gamma de nines i ninots:
Menchu, Baberín, Melinos, Lali Windsurf, Troy, Candelita, Reme, Pachucho, Core,
Pippina i unes quantes més.
Muñecas Toyse
La firma Juguetes Toyse neix a
Onil, província d'Alacant, també a principis dels seixanta i creiem que va
tancar les portes el 1983, encara que no ho tenim segur del tot ja que en
algunes fonts es diu que segueix en actiu ja que van canviar a Juguetes i
Muñecas Toyse SL i a la qual no hem de confondre amb Toyse Grup Mataró SL que
com el seu nom indica està a Mataró i fabrica cadires per a oficina, testos,
canonades, bicicletes i altres coses. Juguetes i Muñecas Toyse, digna
competidora de Famosa i BB, va treure al mercat un gran nombre de Nines i
Ninots, entre els quals els infants dels seixanta trobaven a Tragoncete amb el
seu biberó, Carmelina, Marietta, Baby Mocosete Doctor amb els artefactes per
operar, Capricho que totes tenien els ulls molt grans, Peggy que anava en
tricicle i també es va vendre en versió pallasso, Marcelo, Suspiros, Clarita,
Amelin, Eva que les havia rosses i morenes, Timín, La Siseta, El Pecas, Adelita,
Colín, Cotorrita i un bon munt més que es van dedicar a alegren la infància de
les nenes espanyoles i d'algun nen, no siguem carques ara.
Muñecas Fanny y Tumbelino
Tumbelino va ser un ninot molt
popular a Espanya en els anys 60. La seva peculiaritat, encara que els primers
eren rígids, consistia en el seu moviment oscil·lant que tractava d'imitar a un
nadó de veritat i que després va tornar a popularitzar en els anys 80 la casa
Berjusa amb la seva famosíssima Minene. Tumbelino es va estar venent a Espanya
fins a finals dels anys 70 però va deixar de tenir moviment, encara que li van
agregar el plor. Fanny i Tumbelino era ninots de la firma Vicma que es va
fundar l'any 1962 i pel que sembla va tancar les seves portes el 1989 i a més
de Fanny i Tumbelino del qual hi ha una altra versió que es va posar a la venda
en els 80, també van treure Pyolin, Dulcibela, Chupetín, Dany, Lucecita,
Cariñito, Mimitos, Arielita, Takarín, Baby Silla, Patoso, Tirelina i molts
altres, entre els quals destacava Dormilona Musical que portava una argolla a
la part del darrere i quan tiraves d'ella sonava una cançó de bressol.
Tocadiscos Mágico de Tyber
La firma Tyber va treure al mercat
un tocadiscs perquè les nenes i nens poguessin escoltar música com feien les
seves germanes i germans grans amb aquells tocadiscs de maleta i van
comercialitzar aquesta joguina amb uns discos de plàstic negre que es feien
malbé de seguida i unes quantes cançons, molt poques, no us penseu, bàsicament
eren contes infantils. S'accionava fent girar el disc amb una mena de llapis. A
Internet hem trobat un que es va vendre per 120 euros, era nou i sense
estrenar.
Pack Agente Federal FBI
El cinema negre i les novel·les de
butxaca del FBI van despertar en els nens el desig de convertir-se en agents
de la llei i sorgeix aquest pack, una caixa que com diu l'anunci, conté set
joguines, destinats a que el nen jugui a policies i lladres, defensant la llei
i als desvalguts davant els dolents, dolentíssims. És clar que en jugar pocs
volien ser el Dolent, era millor ser agent Federal del FBI, per tant ... a
demanar-ho als Reis Mags d'Orient o el Pare Noel, tot i Mario recorda que a
casa seva els regals arribaven el 6 de gener, mentre que Quimet celebrava el
Tió, com era costum a Catalunya.
Muñecas de Famosa (Navidad)
A nosaltres sempre ens ha
estranyat la lentitud de les nines de Famosa perquè cada any des de finals dels
seixanta, quan arriba el Nadal elles es dirigeixen al portal, però sembla que
no acaben d'arribar-hi mai ja que a l'any següent tornen a intentar-ho de nou.
Aquest és un dels anuncis més clàssics lligat a festes Nadalenques i el farem
servir per acabar aquesta secció que avui a anat sobre juguets. La primera nina de Famosa es deia
Güendolina i va sorgir l'any 1958.
A partir de 1967 comencen a produir-se els peluixos de
Quirón, una marca que segueix comercialitzant-se encara avui en dia i va ser
l'any 1968 que sorgeix la nina Nancy, la més famosa de la marca Famosa, sense
oblidar a la gama Barriguitas. No finalitzarem sense dir-vos que les joguines
de Famosa es venen en més de 50 països a l'actualitat.
Tornarem a la música i vindrem a
Catalunya per viatjar en un submarí molt especial que va començar a navegar a
Liverpool.
Els Drums – El submarí groc
Els Drums
Lone Star – La casa del sol
naciente
Escoltarem ara a El Temps Passa… i
la música queda tot un clàsic. La versió d’aquesta cançó dels Lone Star és
possiblement la millor feta al país d'aquest tema tradicional del folk americà
recuperat per al R & B per l'organista britànic Alan Price, creador i líder
de The Animals fins que els va deixar per disparitat de criteris amb Eric
Burdon. Moltes vegades hem parlat dels carnets que feien falta per
poder realitzar actuacions ens els seixanta... i cobrar que en el fons era l'important.
Normalment es treballava amb el carnet vermell que subministrava el sindicat
vertical després de passar una petita prova. Permetia fer "atracció",
però el bo era el Carnet Blanc que et permitia ver 
“ball” i aquest només el
donaven després de passar pel conservatori. Un dels pocs grups que els seus
quatre components disposaven de carnet blanc eren Lone Star: Pere Gené, Joan
Miró (que era de Rocafort de Queralt, a Tarragona), Rafa de la Vega i Enrique López. Aquesta
va ser la millor formació de Lone Star, tot i que a partir de finals dels
seixanta van patir molt camvis i per Lone Star van passar gent molt important
de la música del moment com Tapi, Sebastià Sospedra, Jerónimo Martínez o Álex
Sánchez. Quimet te molt a dir sobre aquets carnets vermells dels que parlabem
abans. Ell es va examinar a Tarragona i sembla ser que va passar bé la proba,
va pagar... i ancara espera que l'hi envien el "susodicho" carnet.
Deu se que Correos cada dia va pitxor. A Barcelona els examens es feien als
locals del antic Sindicat Vertical, a la Via Laietana. Val a
dir que nosaltres, la portada d'aquest EP sempre l'hem trobat fracament
horrible. Per cert, un euro per Quimet que l’ha tocat un munt de vegades,ésclar que Mario també.
.jpg)
Los Ángeles – Mañana, mañana
Los Ángeles van ser el millor grup
vocal, dins dels conjunts de pop, de finals dels 60. Eren de Granada i es van
fer dir primer Los Ángeles Azules per, després que els deixés el seu cantant,
Julián Granados, reconvertir-se en quartet, passant Poncho a cantar a més de
tocar la bateria i sent ja Los Angeles al fitxar per el segell Hispavox quan
els va descubrir Rafael Trabuchelli que va morir el 28 de septiembre de 2006 a Madrid, ell es va
encarregar de produïr els seus discos. Aquest tema, publicat en single, va ser
la cançó estrella de la seva àmplia carrera. Quimet sempre afirma que ell
gaudia molt en els seus concerts, en els quals interpretaven una primera part
amb els seus temes i una segona amb cançons de The Beatles. Mario va compartir
escenari amb ells en una ocasió. Va ser al Casino de Manlleu, a 
Barcelona i van
tenir problemes amb els instruments ja que van haver de deixar-les a Los
Angeles la bateria, una Ludwig i els amplificadors (tres CMB i un Vox) ja que
ells sembla que van patir un accident amb la seva furgoneta, cosa que Mario mai
va creure del tot. A canvi, Los Angeles havien de deixar-lis al seu torn
l'equip de veus per a la segona part, teniu en compte que es tractava d’un
Semprini, així com també van pactar cobrar més per part del empresari pel fet
que van haver de tocar més d'una hora fora de context a causa del retard de Los
Angeles. A la segona part Los Angeles van desaparèixer i l'equip de veus amb
ells, incomplint el pacte i Poncho, el molt animalot, la caixa de la batería
l'havia ensorrat un pam. És clar que al pipa del grup de Mario que li deien
Bugulú i per pura casualitat, se li van quedar "enganxats" a les
mans, tres micròfons Semprini. Coses curioses de la vida que passen quan no es
cumpleixen els pactes.
.jpg)
Els 5 Xics – Quan un home vol una
dona
Els 5 Chics amb els que avui
acabarem el programa, van ser una bona banda valenciana creada al barri del
Cabañal i que va estar en actiu de 1965 fins l’any 1983. Sempre van gravar en castellà,
però un dia Els 5 Xics es van despenjar amb una gran versió del "Quan un
home vol a una dona" cantada en valencià i que va ser el gran èxit en la
carrera del cantant de color nord-americà Percy Sledge, un dels grans del soul
americà. A la cara B es recullie “Un poco de cariño”. Els 5 Chics van gravar
moltes cançons, aquesta que os portem ara va ser publicada per Regal l’any
1968. Entre els components de Els 5 Xics, encara que no sabem si va intervenir
en aquest enregistrament, si be pensem que si, destaca el cantautor i guitarra
Remigi Palmero que és de Castelló, al costat del bateria Ramón Asensio, el
cantant José Luis Ballester, José Llusar
que també va actuar com a productor,
Antonio Riza a la guitarra i Vicente Gay al baix i saxos, a més del organista
Bernardo Adam 
Ferrero. Els 5 Xics van ser declarats "El Mejor Grupo
Valenciano de su Época". Van gravar amb diferents segells: Session, Regal,
Unic, Ekipo, Dipolo i Val-disc. De fet cinc ho van ser solsament al principi,
van arribar a contabilitçarse fins a 7 músics. En total van gravar 14 discos
petits, entre EP’s i singles i a l'any 1983 el seu primer LP. El segell Rama
Lama Music va treure l’any 1997 un doble CD amb totes les seves gravacions de
Els 5 Xics, és molt interessant i us el recomanem. Per cert us haureu adonat
que hem escrit el nom del grup de dues formes diferents i és que ells van
signar en els seus discos de les dues maneres, en uns com Els 5 Xics i en
altres com Els 5 Chics.
Acabarem ara El Temps Passa… i la
música queda, el nostre recorregut per el ahir, per el nostre passat musical
centrat en els anys seixanta en aquella Espanya de dictadura i represió.
Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades i fotem el camp fins la setmana que
ve A Reveure!
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen
il•lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
Enllaç per descarregar-se el programa
Enllaç per descarregar-se el programa
No hay comentarios:
Publicar un comentario