El passat dissabte 6 de juny, Quimet va casar al seu fill Óscar Curull amb Cristina Rodríguez. La feliç celebració va tindre lloc en el marc de la Catedral de Tarragona i posteriorment va haver-hi una trobada de família i amics a Les Fonts de Can Sala. Des El Temps Passa... i la música queda, desitgem molts anys de felicitat a la jove parella (fotos Mario Prades). 
Lucille? Us ho explicarem. Un dia, quan era
jove, realitzant una actuació en un local d'aquells de mala mort, dos homes van
discutir per una dona. La baralla va acabar provocant un incendi i tots van
sortir del local per cames. Quan BB King, de veritable nom Riley Ben King va
estar al carrer, sa i estalvi, es va adonar que s'havia deixat la seva
guitarra, el seu únic patrimoni de valor en aquells dies, a l'interior del
local. Sense dubtar-ho va tornar a entrar i d'entre les flames va rescatar
l'instrument i va sortir... il·lès. Quan va saber que la dona per la qual
s'havia produït l'incendi es deia Lucille, va decidir que des d'aquell moment
totes les seves guitarres es dirien així. Ara per obrir el programa us direm
alló de cada vegada, per variar
Obrim la Paradeta
Los Gemelos – La flor de la canela
Sempre relacionem a Los Gemelos
amb la cantant María Dolores Pradera i és que la seva carrera està vinculada
des que van començar a acompanyar-la en 1962, però Los Gemelos posseïen ja una
interessant carrera amb uns quants discos gravats a l'esquena, entre ells
aquest EP publicat pel segell Carillón i del qual us extraiem un tema de
Chabuca Granda, avui tot un clàssic del folklore sud-americà que posteriorment
va ser un dels grans èxits de Maria Dolores Pradera precisament amb els
mateixos arranjaments que ja van fer Los Gemelos en aquest enregistrament, el
seu segon disc. Es va publicar l'any 1960 i també es van incloure "La
galopera", "Tata Dios" que escoltarem un altre dia perquè és
preciosa i "El gavilán". Los Gemelos, amb els que avui començem El
Temps Passa… i la música queda, són els germans Julián i Santiago López
Hernández, nascuts a Madrid l'any 1933. Tots dos toquen 
diversos instruments de
corda, entre ells guitarra, bandúrria, charango, requint i altres. Van començar
sent membres de la
Tuna Universitària de Madrid. Amb ella actuaran durant la
segona meitat dels 50 per arreu d'Espanya i visitaran diversos països europeus
i també van participar en diversos discos. Tot i que els seus dos primers
bevien de la música d'Amèrica Llatina que és el que a ells els agradava, però a
partir del tercer es decanten per una línia més pop, suposem que per imperatiu
de la casa de discos. Finalment abandonen la seva pròpia carrera per unir el
seu futur al de Maria Dolores Pradera, el temps els va donar la raó. Santiago
va morir l'any 1993. En total i entre 1960 i 1961 van gravar sis EP's i ja als
anys 70 es van editar dos LP’s.
Pino Donaggio – No tengo la culpa
.jpg)
L'any 1966 el cantant italià Pino
Donaggio va publicar un EP a través del segell La Voz de su Amo que incloïa
aquesta cançó que ara anem a escoltar a El Temps Passa... i la música queda, al
costat de “Una Casa Encima Del Mundo” que va ser el tema estrella del disc i
amb la qual va participar al XVI Festival de San Remo, “En La Playa” i “Saint Tropez”,
totes elles creiem que eren composicions seves. És clar que en aquest EP les
cançons estaven cantades en italià, però a Espanya es va editar en castellà en
format single, a la cara B, mentre que a l'A van incloure el tema principal, el
del festival. Nascut a Burano, Venècia, la terra dels cristalls més fins, un 24
de octubre de l’any 1941, Pino Donaggio va ser un dels grans del pop italià en
els seixanta i principis dels 70. Va gravar en català un EP de quatre cançons,
una cosa que van fer uns quans cantants italians en aquella época. Cançons de Pino Donaggio que destaquen, com
“Se llama María”, 
“Motivo de amor” o "You Your say Have to Say You Love
Me", han estat molt versionades, entre las que es van fer hi ha que
destacar las del “Yo que no vivo sin tí” de Dusty Springfield i sobre tot la
d’Elvis Presley, en angles totes dues. Pino Donaggio ha composat música per a
unes quantes bandes sonores de pel·lícules, diverses d'elles per a films dels
directors Darío Argento i Brian de Palma. Pino Donaggio va debutar al Festival
de San Remo amb el tema "Come sinfonia", l’any 1961 i de fet ha
participat un munt de vegades al festival.
.jpg)
Gigliola Cinquetti – No tengo edad
L'any 1964 la jove cantant
italiana Gigliola Cinquetti que amb només 16 anys havia guanyat el festival de
San Remo, va aconseguir també el primer lloc al festival d'Eurovisió que es va
realitzar a Copenhangue, precisament amb aquest tema, cantat en italià en els
dos festivals, és clar, però nosaltres us portem a El Temps Passa... i la
música queda d'avui aquesta versió del "Non ho l'eta" que va
realitzar en castellà. Per cert, aquell any Espanya va ser representada a
Eurovisió per Los TNT amb la cançó “Caracola” El reglament del festival que
només permetia solistes i duos, els va obligar a anar amb Nelly com a cantant
solista i acompanyada de un cor format per els seus germans Tim i Tony. En
espanyol la cançó ha tingut moltes 
versions al país, encara que nosaltres volem
destacar la que va realitzar Li Morante. La cantant i presentadora de televisió
Gigliola Cinquetti va néixer a Verona el 20 de desembre de 1947 i va debutar
precisament amb aquest tema al San Remo. De fet ha participat en dotze edicions
del Festival de San Remo, vencent en dues ocasions. La segona d'elles va ser l’any
1966, en companyia de Domenico Modugno interpretant “Dios, cómo te amo”. L'any
1974 Gigiola Cinquetti participa una altra vegada al Festival d'Eurovisió i en
aquesta ocasió va quedar en segona posició amb la cançó "Sì", clar
que el primer lloc va ser per ABBA amb "Waterloo". En els anys 90
comença a treballar per a la televisió pública italiana, la RAI, com a presentadora.
Gigiola Cinquetti està casada amb el periodista Luciano Teodori, amb el qual es
va casar l'any 1978 i segueixen junts.
Gelu – Cuando llegue septiembre
Tot i que sempre s’ha vinculat a
Gelu amb Catalunya i fins i tot s’ha arrivat a dir que era catalana, la cantant
popular pels seus cridets enmig de les cançons i de veritable nom Maria de los
Ángeles Rodríguez Fernández, va néixer a Granada l’any 1945. Gelu va ser una de
les cantants de moda en els seixanta, però tot i que va debutar a Ràdio Granada
i va marxar cap a Madrid, va ser a Barcelona on va trobar el seu lloc. EMI la
va contractar i per potenciar el seu llançament va fer que gravés un EP l’any
1963, acompanyada per Los Mustang. Aquest tema que escoltem ara a El Temps
Passa... i la música queda, es trobava en un EP de 1962 editat per EMI 
i en què
el tema estrella va ser "Canta conmigo" i on també es recollien
"El poeta lloró" i "Vuela, vuela hacia mí", aquesta cançó
es una versió del tema que cantava Bobby Darin a la pel·lícula "En arribar
setembre" que va protagonitzar Rock Hudson, Gina Lollobrigida, Sandra Dee
i el mateix Bobby Darin que per cert, va estar casat amb Sandra Dee. La cançó
va ser molt versionada i ara recordem també la que fan fer The Rocking Boys que
ja hem escoltat al programa. Gelu va omplir moltes pàgines de revistes del cor per
causa de la seva relació sentimental amb Tito Mora, amb el qual va gravar
diversos discos i si bé aquest li demanés en diverses ocasions que es casessin,
finalment Gelu va decidir fer-ho amb el també cantant Santy Palau que va ser
propietari de las discotecas Wonder, a Lleida i la Chrysalis a Valls. L’any
1968 i després de casar-se, Gelu es va retirar de la música per dedicar-se a la
vida familiar. Per cert, els cridets característics de Gelu i que també va fer
servir Li Morante, ja els van utilitzar anys abans Torcuato y los Cuatro.
Gloria Lasso – Luna de miel
Aquest va ser el tema més important
gravat per la cantant catalana Gloria Lasso, una dona amb projecció
internacional. Era una de les cançons habituals, de les considerades
modernillas, en els programes de discos sol·licitats de l’época. Va ser escrita
pel compositor grec Mikis Theodorakis i la lletra en castellà era del poeta
Rafael de Penagos. Gloria Lasso va triomfar plenament a França, Mèxic i en mig
món i com us deiem, era catalana. El seu veritable nom era Rosa M. Coscolin
Figueras i va neixer a Vilafranca del Penedes el 25 de novembre de 1922. Després
de viure un grapat d’anys a França s’en va a Méxic, on va fixar la seva
residencia i on Gloria Lasso era tota una gran estrella, va viure al país dels
mariachis fins que va morir a Cuernavaca el 4 de decembre del 2005 i va fer unes quantes pel·lícules. En molts
dels seus discos va ser acompanyada per 
l'orquesta de Frank Purcell. Es diu que
a França va tenir problemes amb la cantant Dalida que en ser considerada
francesa, tot i haver nascut creiem a Egipte, es classificava millor en les
llistes d'èxits, recordeu el xovinistes que arriben a ser els francesos en
qüestió de música i sobre tot valors patris, tot i que Glòria Lasso que va ser
considerada com una de les grans dives internacionals de la seva època, també
gravava en francès, finalment i farta d'aquella lluita es va traslladar a
Mèxic, suposem que seria per allò de que "Más vale ser cabeza de ratón que
cola de león". És clar que quan va debutar professionalment a França va
gravar un primer disc amb el tema "Étranger au Paradis" que va vendre
més d'un milió de còpies. Per cert, us explicarem dues curiositats, va començar
a cantar amb només 15 i anys i després de debutar a Barcelona va marxar a la
capital del regne, on va treballar de locutora a Ràdio Madrid. La segona és
sucosa, als anys vuitanta va posar nua per a una popular revista eròtica
francesa.
Georgie Dann – Mientras
Molt abans d'esdevenir un dels
Reis dels nyaps estiuencs, les patxangues i la cançó del estiu, Georgie Dann
era un cantant de pop melòdic amb relativa fama al seu país. Quan a principis
dels seixanta va arribar a Espanya va participar en un munt de festivals i
finalment es va establir a Espanya, actualment creiem que resideix a Madrid,
però quan es va assentar definitivament al nostre país, a poc a poc la seva
carrera va anar prenent un gir cada vegada més hortera que va desembocar en
"El casatchok", “El Bimbó”, “La Barbacoa”, “El Africano”, “El Pijama” i tants
altres hits efímers d'estiu. Nosaltres ara us portem aquest tema amb el qual va
participar en el VI Festival de la
Cançó de la
Mediterrània que es feia a Barcelona i que es va 
publicar en
un EP editat per La Voz
de su Amo i on també es van incloure "Muchacha a la medida",
"Tout ce que tou sais" que es va clasificar en sexta posició al
Festival i "La fi de notre amour". Georgie Dann va néixer a París el
14 de gener de 1941 i més de cantar toca també el clarinet, saxo i acordió. Ell
i Tony Ronald van ser els primers que van incloure equips de llums i go go's en
els seus espectacles. De fet Georgie Dann es va casar amb una de les seves
ballarines anomenada Emy que era catalana, tenen tres fills i dos d'ells formen
el duet Calle París.
Lita Torelló – El día más largo
En un EP publicat el 1962 per
Vergara es trobava aquest tema que ara anem a compartir a El Temps Passa... i
la música queda i que és el tema de la pel·lícula del mateix títol, un film
bèl·lic que tractava sobre el desembarcament de Normandia, durant la segona
Guerra Mundial i que originalment havia cantat Paul Anka. La veritat és que la
versió de Lita és molt bona i hem de destacar que aquest tema, del qual s'han
fet moltes versions, sempre havia estat interpretat per veus masculines. En el
disc es van incloure “Desafinado” que era una gran bossa nova composada per
Antonio Carlos Jobin, al costat de “Si è spento il sole” i “Madison à Paris”.
La noia és diu Dolors Torelló, peró va ser coneguda artísticament com Lita
Torello. Es va convertir en una de les veus més populars dins les solistes dels
anys 60 o val a dir que també va gravar un grapat de discos en català. Havia
nascut a Barcelona l'11 de maig de 1946. Lita Torelló va començar sent gairebé
una nena, a finals dels 50 amb un EP 
compartit on ella cantava "Quiero la
burrita Non". Un parell o tres d'anys després va signar contracte amb
Vergara i va participar al Festival de la Cançó de la Mediterrànea, amb el
tema "Presentimiento", aconseguint el segon lloc, era l’any 1961 i el
tema es va incloure al seu primer EP amb altres tres versions de cançons del
Festival. També va participar en diverses ocasions al Festival de la Canción Española
de Benidorm. De fet Lita Torelló va ser una cantant molt prolifera ja que va
arribar a gravar catorce EP's per Vergara, només entre els anys 1964 i 1966.
Despres passaria a altres segells i seguiria gravan. Lita Torelló a finals dels
60 va deixar la seva carrera musical en casar-se, con solia passar moltes
vegades amb les cantants femenines.
José Guardiola – Bikini amarillo
Escoltarem ara una cançó que va
publicar Josep Guardiola l'any 1960, en un disc on es van incloure "Verde
campiña" que de fet va ser el tema estrella, “Tienes mi amor” i “Nuestro
concierto”. El tema que estem escoltant va ser el primer èxit del cantant nord-americà
Brian Hyland que la va titular "Itsy Bitsy Teenie Weenie Yellow Polka Dot
Bikini" i era una composició de Lee Pockriss i Paul Vance inicialment
concebuda a ritme de polka. Ser número 1 del Billboard americà i va arribar a
la vuitena posició a Anglaterra. A Espanya es van realitzar diverses versions,
però hem de destacar una que es va gravar posteriorment a càrrec de Karina. El
nostre gran crooner per excel·lència, l'últim crooner espanyol, va ser José
Guardiola que si bé va centrar sempre la seva carrera en l'idioma de Cervantes,
no li va fer fàstics a cantar en la llengua de Mossèn Cinto i va gravar un munt
de discos en català. De família humil, José Guardiola va passar la seva
infantesa a Barcelona al costat dels seus germans i els pares que els hi van
inculcar aficions musicals. Josep no va ser l'únic artista de la
família. Ell tocava el violí, el seu germà Julio la trompeta i la seva germana
María el piano. La saga musical familiar continua ja que el seu propi fill és
cantant en una orquestra. Per cert que Josep Guardiola també tocava el piano,
la guitarra i creiem recordar que el clarinet. José Guardiola va ser un gran
versioner i també i malgrat el que s'ha publicat en diferents mitjans de
comunicació a reu de la seva mort, va ser "el segon" a gravar pop en
català, no el primer 
com es va dir, les primeres van ser les Germanes Serrano.
Tant elles com José Guardiola van gravar els seus primers EP's en català l’any
1958. Com ja us hem dit en moltes ocasions, tot va ser una idea del mestre
Josep Casas Augé. L'any 1963 Josep Guardiola ens va representar al Festival
d'Eurovisió, encara que només va aconseguir el dotzè lloc, interpretant la
cançó "Algo prodigioso". El 9 d'abril del any 2012 José Guardiola va
abandonar aquest món per la porta de servei, com sols passar amb aquest que
despres de ser tan grans, han anan quedat relegats al oblit per part del públic
manipulat per les multinacionals del disc i les emisores de ràdio-fórmula. José
Guardiola comptava 81 anys d'edat, però les seves cançons seguiran mantenint
viu el seu record entre nosaltres i tots aquells que l'admiràvem i estimaven. 
Ramón Calduch – Viejo frac
Ramón Calduch va ser un altre dels
grans crooners catalans dels anys 60, al costat de José Guardiola i encara que
no va arribar a la seva alçada, se li va apropar i molt. Ramón Calduch va
gravar moltíssims discos, tant en castellà com català i va saber mantenir-se
fins ben entrats els seixanta. Calduch va néixer a Montcada i Reixac,
Barcelona, el 5 de novembre de 1928 i va morir a Barcelona un 24 de setembre de
l’any 2008. Feia dècades que el cantant patia soriasis i el seu caràcter es va
agrià molt, no assimilant haver perdut 
el lloc rellevant que va ocupar molt
abans, supossem que agravat per la malaltia que patia. Mario recorda una vegada
que el va entrevistar arran díma actuación feta a la sala Chamonux de Reus, la foto del blog es d'aquella nit i la va fer Mario Prades.
Ramón Calduch va posar a "parir" a totes les noves generacions de
músics de rock i pop, només ell i els
seus coetanis valien la pena de ser tinguts en compte. El titular de l'article
que fa fer per Diari de Tarragona va ser "La amargor d'una antiga
estrella". Aquest tema que escoltem ara és una versió que Ramón Calduch
ens porta del "Vechio Frack" tot un clàsic del recordat Domenico
Modugno i el va editar el segell Columbia l'any 1964 a un single amb "Los gitanos" a l'altre cara, si be nosaltres us l'hem extret d'un LP recopilatori dels èxits de Ramón Calduch.
Rafael Turia con el Latin Quartet
– Me gusta una chica bonita
El valencià Rafael Túria és avui
recordat per la seva tasca com a locutor de ràdio a Radio Juventud la Voz de Cataluña, quan els
estudis es trobaven en un vell xalet del carrer Saragossa, a Barcelona, on van
haver noms avui mítics del món de les ones com Ángel Casas, José María
“Popllardo”, Josep María Bachs, Agustín Rodríguez que va ser el Mestre en aixó
de la ràdio de Mario i altres nom mítics de la ràdio barcelonina, tot i que
Rafael Túria va passar també per moltes altres emissores d'àmbit nacional. Va
ser el descobridor dels Pic Nic, una banda popular gràcies al tema
"Cállate niña" i es va convertir també en el seu manager, a més de
productor, però el que avui pocs recorden és al Rafael Túria cantant i això que
va tenir una important carrera en el món del disc, de fet va ser on va començar
al costat del teatre. L'any 1965 Rafael Turia va guanyar el 
concurs de TVE
"Salto a la fama" amb la cançó "Pobre niña rica". També va intervenir, posant la seva veu, a la pel·lícula de dibuixos animats "El Mago de los Sueños" i un dels dibuixants va ser un company de Mario, a la colla del carrer Bassegoda, es deia Pedro Sánchez. És clar
que nosaltres us hem portat per compartir en el programa d'avui de El Temps
Passa... i la música queda aquest tema, extret d'un EP publicat por Belter
l’any 1965 en el qual l'acompanyen, ni més ni menys que el Latin Quartet del
Mestre Burrull i en el qual també es va incloure el tema del concurs que era un
èxit del francès Claude François, juntament a “Yo quiero volver”, “Al
despertar” i “Me gusta una chica bonita” que és la que escoltem ara. La veritat
és que va gravar uns quants discos petits i hem de reconèixer que no s'ho
muntava gens malament. El locutor, actor, productor i cantant Rafael Turia va
néixer a València i encara avui, als seus 74 anys d'edat, es dedica a realitzar
lectures de poesia, després d'haver treballat com a actor de doblatge.
Raphael – La canción del trabajo
En diverses ocasions us hem
comentat, fins i tot ja l'hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda,
que la primera cançó de música ska que va gravar un grup a l'estat espanyol va
ser "Operació Sol" de Los 4 de la Torre i que la segona era aquesta que ara sona al
programa, es tracta de "La
Canción del Trabajo" que va gravar Raphael, sent un dels
seus grans èxits i es diu que era una composició de Manuel Alejandro, tot i que
nosaltres discrepem ja que es la versió d’un clàsic del jazz que a Espanya fins
i tot han gravat els Lone Star. Miguel Rafael Martos Sánchez va néixer a
Linares, Jaén, el 5 de maig de 1943 i en els seixanta 
se l'anomenava
familiarment "El roba bombetes", per les seves melodramàtics i
superactuats gestos en els escenaris. L’any 1962 va guanyar el Festival de
Benidorm i també es va dedicar al cinema rodant un munt de pel·lícules, això
si, fent sempre de Raphael. Va ser el primer artista espanyol que va actuar darrere de
l'anomenat Teló d'hacer, es a dir la
Russia comunista i posseeix una brillant carrera que dura
encara avui en dia. Es va casar amb la periodista Natalia Figueroa i encara
segueixen junts. Actualment es trova en actiu i en plena forma, tot i haber
patit un trasplantament de fetge.
Raúl Abril y su Orquesta – Mi
casita de papel
Raúl Abril de veritable nom José
María Juncosa Panadés, al qual escoltem a El Temps Passa... i la música queda,
va néixer a Porrera (Tarragona) el 28 de gener de 1911, va morir a Madrid un 28
de març de 1969. Va ser un cantant i director artístic molt popular en la seva
època, recollint triomfs rellevants, sobretot gràcies a aquesta cançó que
escoltem ara i en la qual li acompanyen les Germanes Russell. Era mestre
d'escola i durant la
Guerra Civil va lluitar en el bàndol republicà. Va perdre un
dit al front de Belchite i després de la derrota, va ser empresonat i depurat
del seu lloc de mestre per les noves autoritats franquistes, per la qual cosa
va haver de tornar a provar fortuna com a cantant en l'Orquestra de Luis Duque
amb la qual va gravar els seus primers discos i va decidir adoptar el nom
artístic de Raúl Abril, amb el que fou popularment conegut. Va estar després
amb les orquestres de Martín de la
Rosa i Plantación que 
van ser molt populars en la seva època
i finalment al 1943 va decidir formar la seva pròpia orquestra, que primer es
va denominar Melodians i posteriorment va passar a ser definitivament La Orquesta de Raúl Abril.
Estava dirigida per Vicente Crespo. Raúl Abril va especialitzar-se en boleros i
en la dècada dels quaranta va gravar més d'un centenar de cançons i va obtenir
els seus majors èxits: "Tico-tico", “Siempre en mi corazón”, “Celos”,
“Mi caravana”, “Las Ramblas de Barcelona” i sobretot “Mi casita de papel que escoltem ara.
L'any 1950 es va instal·lar a Madrid i va seguir fent bolos amb la seva
orquestra per Espanya, abans d'acceptar la feina de director artístic de la
famosa sala de festes madrilenya Casablanca, càrrec que va exercir fins a la
seva mort. La seva esposa es deia Mayte Montserrat i van tenir una filla a la
qual així mateix anomenar Mayte. La nena va patir una apoplexia que li va
paralitzar mig costat del cos poc abans de la seva mort. Raúl Abril sempre va
manifestar que quan es jubilés volia passar els seus últims dies a Tarragona,
la seva prematura mort el 28 de març del 1969, va truncar els seus somnis
Rosalia – Limbo Rock
Rosalía Garrido Muñoz (Madrid,
1944) va començar a gravar l’any 1962 sols amb el nom de Rosalía, per evitar
confusions amb una cantan del mateix cognom, la aflamencada Lolita Garrido.
L'any 1963 va participar al Cinqué Festival de Benidorm, alçant-se amb el triomf
de la mà de "La hora". Entre els anys 1963 i 1965 Rosalía va seguir
editant una gran quantitat d'EP's, amb cançons com "Limbo rock" que escoltem ara,
"Ese beso", "Dile" o "No tengo edad", sent la
primera cantant que va gravar la "Chica Ye-ye" d’Augusto Algueró.
Entre 1969 i 1973 va transcórrer l'etapa de Rosalía en Belter, un paréntesis
d'inferior èxit a l'anterior. L’any 1976 Rosalía va decidir retirar-se. Augusto Algueró va compondre per a ella "La chica Ye-Yé" i Rosalía la va
gravar en un single editat per el segell 
Zafiro del qual es van arribar a
vendre més de 300.000 còpies, xifra aclaparadora si es té en compte que segons
estudis estadístics de l'època, a Espanya existien tres-cents mil tocadiscos,
el que significa que es va vendre una mitjana d’un disc per aparell. Val a dir
que Conchita Velasco tot i que va comptar amb l'avantatge de la pel·lícula
“Historias de la televisión”, no va arrivar ni de lluny a aquestes xifres.
Aquest tema que escoltem ara, a carrec de Rosalia, a El Temps Passa… i la
música queda, va ser un dels grans èxits del que va ser anomenat "Rei del
Twist", el cantant nord-americà Chubby Checker i nosaltres l'hem extret
d'un CD recopilatori titulat "La
Fiebre de los Bailes" que s'editava amb els col·leccionables
de l'Historia del Rock Espanyol.
La Música
que es Feia en Català
Rudy Ventura y su Conjunto – Anant
a la Font del
Gat
Avui començarem la secció en
català escoltant de nou al gran trompetista Rudy Ventura que ens porta tot un clàssic
de la música catalana. És clar que Rudy amb el seu bon humor ha retocat la
lletra i ens ofereix una versió molt seva d'aquesta noia que al costat del
soldat anaven cap a la Font
del Gat, a Montjuïc. Per cert, Mario reconeix que ell també havia anat a la Font del Gat amb alguna
amigueta, afirma que anaven només per veure si localitzaven al soldat i la
nena. Van deixar d'acudir per que pujaven masses parelletes, suposem que
buscant el mateix en aquells jardins, clar que a finals dels seixanta també
acudia la policia, aquella de la 
porra i amb tons grisos, intentant posar ordre
ja que en ocasions i a més de parelles "buscant", anaven joves "tafaners"
i van arribar a haver-hi problemas molt seriosos. Aquest tema us el hem extret
d'un doble CD titulat “Rudy Ventura Sus primeros EP's en Columbia 1960-1961” i originalment s'havia
editat en un EP que també va incloure “Una caseta”, “Recordant la moños” i “Qui
la fa la paga”. El seu veritable nom era Jaume Ventura Serra i va néixer a
Canet de Mar el 10 de setembre de 1926. Rudy Ventura, gran trompetista, cantant
i director d’orquesta i grups. Va morir a Barcelona el 2 d’abril de 2009. Va
cantar i molt en català i era un gran aficionat al futbol i a sobre tot al seu
Barça. Rudy Ventura va ser un dels grans trompetistes catalans sorgits a finals
dels cinquanta i que va tindre una brillant carrera com a músic, cantant i
director d'orquestres en els seixanta i també va treballar i molt al capdavant
de conjunts, com en aquest cas.
.jpg)
Salomé – Una música
Una gran veu que va cantar en
castellà i català va ser la nostra Salomé. La segona i última guanyadora
espanyola fins el momento del Festival d'Eurovisió, ja a l’any 1969, encara que
ella va haver de compartir el primer premi amb altres tres participants. La
veritat es que va ser un festival completamente atípic i amb molta pol·lémica,
un dia d'aquest i escoltant la cançó “Vivo cantando” parlarem d'aixó. Aquest
tema era la cara A d'un single publicat pel segell Belter l’any 1968 amb
"Tens la nit" a la cara B. Totes dues cançons van ser composades per
Josep Maria Andreu i Lleó Borrell. La cantant Salomé es diu en realitat Maria
Rosa Marco Poquet, i va néixer a Barcelona el 21 de juny del 1939. Des de fa
molts anys resideix amb la seva família a València. A més de gravar amb Belter,
també ho va fer amb els 
segells Iberofón, Zafiro, Edigsa i creiem que amb algun
altre empresa discogràfica mes. L’any 1962 va guanyar un altre gran festival,
tot i que aquest era d'aquí, us parlem del Festival Internacional de la Canción del Mediterráneo,
aixó si, conjuntament amb Raimon i defensan la cançó "S'en va anar".
Per cert que Salomé i Raimon van guanyar gràcies a Manuel Fraga Iribarne, aleshores
Ministre d'Informació i Turisme que va fotre la pota. Un altre dia escoltarem
el tema i també us explicarem la història. A la foto veureu el moment del
lliurament de premis d'Eurovisió 1969, Salomé és la segona per la dreta, la
presentadora va ser Laura Valenzuela i al costat dels altres guanyadors i
guanyadores, al mig, veiem a Massiel, amb un abric molt "discret", deuria fer
molt fred.
Els Stop – Cançó dels enamorats
.jpg)
Los Stop van gravar uns quans
discos en català, tampoc massas no os penseu. Un d’aquest discos, un EP titulat
"Los Stop canten en català", editat per Belter l'any 1968 tenía
aquesta cançó a ritme de sardana que escoltem ara i que ens parla de Sant
Jordi, els llibres i les roses. Quimet ja es queixa dient que aquesta cançó
teniem que haverla escoltat per Sant Jordi… Com es aquest home! El disc també
va incloure "La pluja plora", "L'avi" i "No tornaré a
plorar", el va treure el segell Belter, però el grup ja tenia problemes
interns i no va tindre cap mena de promoció. Cristina, la seva cantant es diu
de veritat Mari Carmen Arévalo i un bon dia es va rebotar amb els seus companys
de Los Stop i va voler anar-se, però quan volia andur-se amb ella el nom es va
assabentar que estava registrat per ells i va creà Cristina i Los Tops que per
cert, quan ella 
ja va començar com a solista, van seguir utilitzant el nom dels
Tops i almenys que sapiguem, van gravar un parell de singles al 1970, un d’ells
versionant el "Venus" dels holandesos The Shocking Blue que ja hem
escoltat a El Temps Passa… i la música queda. Per cert que Els Stop que van
començar dien-se Donald Duck, eren, a més de la Cristina, Juan Comellas,
José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i
Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés
Gallego. Per cert, Cristina que seguiex en actiu, ha tret un nou CD l’any
passat sota el nom de Cristina Stop.
.gif)
Santi Carulla – Ei nena
opinem que va ser tot un encert. Igual que Leslie,
Santi també va gravar un disc en solitari, però sense deixar a Los Mustang fins
que aquests es van desfer l’any 2000 després de realitzar un memorable concert
de comiat a la sala Sutton, a Barcelona. Seguint la seva línia versionera
habitual, aquest tema també és un cover del “Hey baby”, escrita per Margaret
Cobb i Bruce Channel i el primer en gravar-la va ser el mateix Bruce Channel i
després Major Bill Smith, a l’any 1961. Per cert, a partir del 2000 i després
que els seus companys de Los Mustang decidissin deixar la música, Santi es va
fer acompanyar del grup Abbey Road i va seguir ja en solitari. Quimet recorda
un bon concert d'aquesta època en què el grup Abbey Road van oferir el seu
propi repertori en un concert paral·lel, realitzant versions de The Beatles de
la qual ells són clònics. De fet tenen un CD al carrer que va publicar el
segell Barsa Promocions, propietat de Mikel Barsa que havie estat soci de
Mario. Per
cert que actualment els Abbey Road es diuen Guateque i fan versions dels
seixanta.
Acabem aquí la secció en català, però no deixarem Catalunya.
Tony Ronald y sus Kroner’s – St James Infirmary
En els anys 30 del passat segle XX
el cantant nord-americà Cab Calloway va gravar una versió entre blues i swing
d'aquest tema, una cançó tradicional del folk anglès del segle XVIII titulada
originalment "The Rake Unfortunate" sense autor reconegut, si bé en
algunes fonts es diu que va ser escrita per Joe Primrose que era un pseudònim
d'Irving Mills. També Louis Armstrong la va gravar l’any 1928, però s'han fet
moltes versions, nosaltres volem destacar la que van realitzar Trombone Shorty
& Booker T. Jones. La lletra originalment tractava sobre un soldat que es
gasta els diners de la soldada en prostitutes i finalment mor d'una malaltia
venèria. És clar que quan va ser versionada als Estats Units la causa de la
mort eren l'alcohol i el joc. El títol està pres del St James Hospital de
Londres que originalment era una leproseria. Tony Ronald que ens va deixar el 3
de març del 2013, la va gravar en un EP que va incloure “El coche guiarás” que
era de The Beatles, “Es mi vida” i “Un, dos, tres”, publicat l’any 1966 i en el
que l'acompanyaven els Kroner’s. Tony Ronald, productor, compositor, guitarra i
cantant de veritable nom Siegfried Andre den Boer Kramer, pràcticament tota la
seva vida podem dir que la va passar aquí ja que 
va arribar amb els vint anys
tot just complerts, recent acabada la mili i es va establir a Catalunya. Va ser
un dels grans cantants de pop en els 70, gràcies a cançons com "Dejaré la
llave de tu puerta", "Lady Banana" i sobretot "Help",
però la seva carrera va començar a principis dels 60. Havia nascut a Arnhem,
Països Baixos, un 27 d'octubre de 1941. Va estar casat amb July, de la qual es
va divorciar i a la que Los Diablos van dedicar la cançó "Oh July" i
des de feia anys estava casat amb Mariló Domínguez. Tony Ronald va començar
gravant en solitari. Després va crear el
seu primer duet, Kroner's Dúo amb un
basc anomenat José Luís Bolívar. L'any 1961 amb el també holandès Charley Kurtz
van fundar Tony & Charley i van gravar cinc EP’s amb La Voz de su Amo del 61 al 62 i
es van editar dos LP's, però després i sembla ser que "diferències
musicals" van acabar amb aquesta unió. Tony Ronald volia fer música pop i
rock, mentre que Charley preferia fer balls. Tots dos van tenir raó. Charley
que en realitat es deia Charley Recourt i el seu germà Johnny al que es va
portar des d'Holanda, van muntà Johnny & Charley i van crear "La
yenka" l'any 1965. Tony Ronald es va llançar en solitari acompanyat pels
Kroner's, amb una linea molt més enfocada cap el R & B i el rock i pels
Kroner's van passar gent de la talla de Max Sunyer, José Más
"Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho, Àngel
Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres grans músics catalans
Conjunto Lone Star - Celia
Aquesta cançó amb la que acabarem
el programa d’avui, la vam descobrir a Espanya quan la va gravar i va portar a
l'èxit Luis Aguilé, però es tractava d'una versió del també argentí Leo Dan. És
clar que la versió que ens porten Lone Star és una cosa especial, sobretot pels
arranjaments de guitarra en què Willy Nabb es llueix de debò i se'ns mostra en
tot el seu esplendor guitarrer demostrant la seva extrema qualitat i el seu
saber fer. "Celia" es trobava en el tercer EP publicat pel grup quan
la discogràfica encara els obligava a signar els seus discos com Conjunto Lone
Star i ancara gravarien un altre EP anomenant-se així i poc després de publicar
el disc Willy Nab abandonaria el grup sent substituït pel tarragoní Joan Miró.
A partir del cinquè EP passarien a ser definitivament Lone Star i configuraria
la millor formació del grup: Pedro 
Gené, Joan Miró, Rafa de la Vega i Enrique López. En
aquest EP publicat per EMI l'any 1964 també es recollien “Di si me quieres” que
és una versió de Brian Poole & The Tremeloes, "Rezaré" de Ben E.
King qie va morir el passat 30 d’abril i que a Espanya vam descobrir gràcies a
Adriano Celentano i "Ella te quiere" que és la visió de Lone Star del
"She loves you" de The Beatles. Lone Star són una de les millors
formacions de pop-rock sorgides a l'estat espanyol i avui en dia dins el món
musical se'ls coneix com “La
Leyenda”. A la foto un jove Pere Gené al piano i es que ell anava per concertista de música clàsica i va guanyar una beca per estudiar a Londres, allà va descubrir el rock and roll i en tornar va formar Lone Star.
Tancarem per avui El Temps Passa…
i la música queda, ara fotrem el camp, però tornarem la propera setmana amb més
música i records d’aquell ahir, del passat. Som Quimet Curull i Mario Prades. A
reveure
Quimet
Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen
il·lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
Enllaç per descarregar-se el programa
Enllaç per descarregar-se el programa
No hay comentarios:
Publicar un comentario