d'avui amb noms de dona. Tindrem a María del Pilar, Mariquilla, Ramona,
Judy, Katy, Isabel, Gulietta, Eleonor, Celia, Magdalena, Cristina, Michelle, Aline,
Rosita, Fanny i Mónica. Com us podeu imaginar el nostre tinter ha
quedat ple, però les altres cançons que també mereixien estar aquí avui, ens
arribaran en pròxims programes. Totes les nostres oidoras, sonin avui els seus
noms o no, són per a nosaltres molt importants. Començarem des de
les emissores per les que ens escolteu cada setmana o internet si t’el
descarregues del blog o el facebook de Montse Aliaga. Nosaltres som Quimet
Curull i Mario Prades i ens posem en marxa dient-vos que
Obrim la
Paradeta
Blue Diamonds – Ramona
Els Blue Diamonds, amb els que avui començarem aquest
programa ple de noms de xiquetes, eren
dos germans, nascuts a Indonèsia i amb nacionalitat holandesa que van ser una
fàbrica de fer diners a tota Europa, sobretot gràcies a la seva versió del
"Ramona" que va treure l’any 1960 el segell Fontana i que escoltem
ara a El Temps Passa… i la música queda. The Blue Diamonds gravaven en anglès,
però van treure 38 cançons interpretades en castellà, aixó vol dir un grapat
d’EPs. Un dels components de The Blue Diamonds es va casar amb la cantant
mexicana Leda Moreno, traslladant-se a aquell país. The Blue Diamonds eren els germans Ruud i Riem
de Wolff i seguien la línia marcada per un altre duet, en aquest cas americà,
els The Everly Brothers. El desembre de l’any 2000, Ruud va morir a
causa 
d'una malaltia cardíaca. “Ramona” va ser un tema avui ja clàssic que van
popularitzar principalmente el tercet irlandes The Bachelors també en els anys
60, encara que era molt més antiga, concretament va ser gravada per primera
vegada el 4 de gener de 1928, per The Paul Whiteman Orchestra. Estava escrita
per Wolfe Gilbert, amb música de Mabel Wayne, per al film "Ramona",
on la cantava l'actriu Dolores del Rio. Aquest tema es trobava en un EP on
també es van incloure “All of me”, “Always” i “Near you”, en la versió en
angles i "Mona Lisa", "Siempre" i "Para mi" en la
que van treure en castellà. En aquesta gravació als The Blue Diamond els
acompanya una orquestra amb els seus cors que estava dirigida per Jack
Bulterman.
José Luis y su Guitarra – Mariquilla
El seu nom complet és José Luis Martínez Gordo i va néixer a
Jaén. Un dels seus grans èxits va ser “Gibraltar español”, però la veritat és
que atenent-nos a la història, aquesta reclamació on ell demana la retornada
del Penyal de Gibraltar per Espanya, no va servir de res i això que el que ell
argumenta en el text de la cançó era totalment cert. José Luis, al que
escoltarem al programa d’avui de El Temps Passa… i la música queda, també va
trevallar al cinema, entre les pel·licules que va fer es troba "Pasa la Tuna" diritgida per José
María Elorrieta a l’any 1960 i a la que trovabem a Ángel de Andrés. Es clar que
ara no estem escoltan la cançó del Penyal, escoltarem la que va donar-lo a
coneixer, en referim a José Luis i la seva inseparable Guitarra, es la que
escoltem avui a El Temps Passa… i la música queda i es tracta 
d’una cançó que
el va fer molt popular i que sones a totes les emissores del pais, es tracte de
"Mariquilla" que va dedicar a la seva nuvia i va composar quan es
trobava fent la mili. José Luis es va casar un any despres amb aquella nuvia i
la peça la va treure l'any 1958 dins d’un EP que va publicar el segell Philips
i que va fer que actues fins i tot a América i que escoltem avui. Supossem que
la nit de noces José Luis no es van andur la guitarra. L'any 1962 José Luis va
guanyar unes oposicions com a ingenier d'obres públiques i va anunciar que
deixava la música per dedicar-se a la seva feina i la familia i va entrar a la Jefatura Provincial
de Obras Públicas de Cordoba.
The Brisks – María Cristina
Aquesta peça amb nom de dona, era una composició del músic
cubà Nico Saquito (Santiago de Cuba, 17 de gener de 1901 – La Habana, 4 d’agost de 1982),
l'autor també de "Cuidadito Compay Gallo", però que va ser un èxit de
Mario Moreno "Cantinflas" en una de les moltes pel·lícules que va
rodar i la cançó es va versionar i molt a Espanya, fen´se molt popular, encara
que aquesta que us hem portat a El Temps Passa... i la música queda és
de les millors, en clau de pop, això si. Parla dels problemas que te un xicot
amb la seva nena que el goberna, però ell que ho acepta tot, no vol anar al
barber a pelar-se. Ells són The Brisks i aquesta gravació correspon a l'època en
què el seu cantant era Julián Granados. Es va editar en un EP publicat per
Belter l’any 1966 i en el disc també es van incloure “Sansón chico ye-ye”, “El
mismo problema” i “Me vas a arruinar”. Per cert, durant un temps The Brisks van
ser la banda d'acompanyament de Conchita Velasco, Raphael i Rocío Durcal.
Julián Granados també va cantar 
amb Los Ángeles Azules i molt més tard en
solitari, després d'haver passat per Los Buenos. Van començar com Los Halògenos i després
passarien a The Brisk Boys, per acabar sent The Brisks i van sorgir a Ceuta. Quan
van començar eren Julio Rey (baix i veu), José García (bateria), Juan Pozo
(guitarra i veu), Antonio Morales (saxo i òrgan) que no té rés a veure amb
Junior i Jesús Zurita (cantant). Quan se'ls va incorporar Julián Granados va
començar el seu ascens popular. A finals del 67 Julián Granados abandona el
grup The Brisks i fitxen a un cantant de color anomenat Teddy Ruster, amb el
qual van gravar un disc molt més proper al soul i que inclouria una versió del "Stone
Free" de Jimi Hendrix. Després Teddy Ruster s'en va anar a Máquina!.Un
dels seus membres fundadors, Julio Rey, va morir l’any 2004. Per cert, es diu
que durant un temps van tindre com a cantant a Pedro Ruy-Blas.
Los Top Son – Twist a María Amparo
Quan Emilio Baldoví, cantant del grup valencià Los Milos va
marxar-se cap a França, els seus companys havien de negociar nova discogràfica
i la posterior edició del màster que el grup havia gravat abans que Emilio s'en
anés. Vicente Castelló i Pascual Olivas van aconseguir un bon contracte amb EMI
i van comunicar a la seva discogràfica Discophon, amb la qual havien gravat 4
EP's que deixaven el segell i allà es van trobar amb la sorpresa, la casa de
discos tenia registrat el nom de Los Milos. Per tant van decidir canviar-lo per
el de Los Top-Son i el disc va sortir al carrer amb "Chariot",
"Recuerdos de verano", "Cien kilos de barro" que tot i ser
nord-americana ja havia gravat en espanyol Enrique Guzmán l’any 1962 i aquesta
cançó amb un nom de noia molt valencià que va ser composada per Pascual Olivas.
Quan Emilio va tornar de França resulta que no li va agradar ni el canvi de nom
ni que s'hagués publicat el disc abans del seu retorn i va decidir deixar-los i
seguir en solitari canviant el seu nom pel de Bruno Lomas. De fet es va 
parlar
de que volia que el grup tingues el seu nom al cap d’avant. Per tant, aquest és
l'únic disc signat per Los Top-Son en què compten amb Bruno Lomas com a
cantant, després en gravarien uns quants més. Pascual Olivas l’any 1966 i després
de la dissolució del grup, fundaria Los Huracanes. El bateria d'Els Top-Son que
era Alberto Gómez marxaria a Los Canarios per substituir a Tato Luzardo que
feia la mili, el mateix que va fer Pedro Ruy-Blas amb Teddy Bautista, sense que
cap d'ells fos mai membre oficial dels Canarios. Quin un el Teddy per deixar-se
pendre protagonisme i els cales! Per cert aquesta es una curiositat, quan Los
Milos van començar eren quatre, el que va marxar era Ramón Peleguero Sanchís,
conegut més tard com Raimon. Que si, heu sentit bé, era el cantautor del carrer
Blanc de Xàtiva.
Dúo Dinámico – María del Pilar
Si dins de la música nord-americana "El Dúo" eren
Simon & Garfunkel, a Espanya van ser indiscutiblement el Dúo Dinámico.
Aquesta cançó amb un nom de nena molt aragonesa, es destacable pels seus
arranjaments molt més moderns del que Manolo de la Calva i Ramón Arcusa ens
tenien acostumats fins el moment, si bé no és una de les seves cançons més
recordades, és de l’any 1966 i el tema principal d'aquest EP era "Como ayer"
amb la que van guanyar el primer premi del VIII Festival de la Cançó de la Mediterrània,
defensada conjuntament amb un altre artista, fet obligat en els festivals de
l'època i que encara es continua fent en el de San Remo, on també és obligatori
cantar en italià, en aquesta ocasió “l’altre” guanyador defensant aquesta cançó
va ser Bruno 
Lomas, paraules majors, i que va participar amb un altre peça,
també va cantar el "Amor amargo". El Dúo Dinámico van treballar també
al cinema i van filmar quatre pel·lículas, en pasades semanes ja vem parlar
d'aixó. El Dúo Dinámico segueixen en actiu i fa cosa d’un parell o tres d’any
van treure un disco nou ple de col·laboracions, si be es tractava dels seus
vells èxits. Per cert tenim una curiositat sobre el Dúo Dinámico. Recordeu la
seva cançó "Somos jóvenes"? Doncs els hi van demanar permis per
fer-la servir per a la promoció de les Jornadas de la Juventud de l’any 2011 i
Manolo i Ramón van accedir-hi de molt de gust.
Los Sírex – Judy con disfraz
Quimet ja està reclamant l’euro amb aquesta cançó i Mario li
dona per que callí d’una vegada. Ara escoltarem un altre cançó que porta nom de
dona, es tracte de "Judy con disfraz" que escoltem a El Temps
Passa... i la música queda i ens portaran Los Sírex. Es tractava d’una versió,
es l’historia d’aquesta noia disfraçada que originalment van gravar el grup
nord-americà John Freed & His Playboy Band i de la que a Espanya s’an fet
un bon grapat de bones versions, entre elles las de Los Salvajes, Los Soñadores
i uns quans més. Es va incloure en un single editat l’any 1968 amb “Hay una
montaña” a la cara A i que era també una versió, es tractava del “Here is a
mountain” de Donovan i es que encara que Los Sírex que havien començat gravant
versions, com estava manat per les cases de discos d'aquella època, ja havien
demostrat la seva capacitat com a compositors, sobretot Guillermo Rodríguez, a
la fi de la dècada van tornar a imposar-los noves versions. Los Sírex van
realitzar una gira per Amèrica del Sud al costat de 
Serrat i Marisol. Es van
retirar l'any 1971 per dedicar-se als negocis. Però va ser al 1977 quan al productor barceloní Gay Mercader se li va ocorre la idea d'organitzar un
macrofestival revival i recuperar a aquells grups importants dels seixanta ja
pràcticament oblidats i retirats dels escenaris tots ells i organitza a
Barcelona el “Hasta luego cocodrilo” amb Los Sírex, Los Mustang, Los Gatos
Negros, Salvajes i Los Cheyenes, convocant 18.000 persones. Gay li va comentar
un dia a Mario que la culpa de tot la tenia aquell concert, si hagués estat un
fracàs no hagués organitzat cap altre, però com va funcionar... doncs es va
dedicar a la producció de macro esdeveniments, sobretot amb grups estrangers,
ell a Barcelona i Mikel Barsa a Madrid, amic de
Mario, van ser els primers productors espanyols en dedicar-se a això
dels macro esdeveniments. Los Sírex eren Lesli a la veu, Guillermo Rodríguez al
baix, compositor i arranjador, Luis Gomis de Pruneda a la bateria, José Fonseré
a la guitarra i Manolo Madruga també a la guitarra que quan els va deixar per
anar-se'n a viure a Alemanya va ser substituït per Juanjo Calvo. L'any 1978
actuen al Festival Canet Rock, compartint cartell amb grups de rock 
progressiu
espanyols, al costat de Tequila, Ultravox i Blondie, però els van fer actuar a
les 7 del matí, quan pràcticament tothom estava mig adormit o adormit del tot .
Ells no es van immutar, arrenquen la seva actuació amb “El tren de la costa” i
van despertar a tots els dorments que es preguntaven qui podia tenir tanta canya,
descobrint que eren els carrosses del festival qui els havien tornat a posar en
marxa. Al setembre del 2012 van morir, amb cinc dies de diferència, Manolo
Madruga i Luis Gomis i l'any 2014 ens va deixar Ernesto Rodríguez que era
bateria i portava cinc anys amb Los Sírex, havia estat el fundador de Los Gatos
Negros.
Los Mitos – Eleonor
Sota el lideratge del cantant Antonio Santiesteban que
després va tenir una important carrera com a solista i dient-se Tony Landa, os
portem ara aquesta versió que Los Mitos van fer d’un dels èxits del grup
nord-americà The Turtles, que també graven els mallorquins Miguel Moreno y Los
Dinos i ja en els 80 Greta y Los Garbo, encara que elles la van titular “Soy la
que sufre por tu amor”. Us l’hem extret del únic LP de Los Mitos titulat “Los Mitos, Es muy
fácil”, editat l’any 1969 mitjaçant el segell Hispavox, una mena de
recopilatori d’èxits editats en single abans, si bé aquesta no s’havia tret en senzill, al igual com altres versions com el “Mony, Mony” de Tommy James
& The Shondels o “Indian gives” de Bobbie Gentrie i cançons escrites per
ells, però en el seu momento el disc gran va passar molt desapercebut, si bé
quan es va reeditar l’any 1981, també en vinil, les vendes van ser bones, cosa
curiosa. Clar que “Es muy fácil”, un tema molt festiu, va ser el gran èxit en
la història del grup bilbaí Los Mitos. De fet es la cançó per la que avui el
públic s’en recorda de Los Mitos. Ells van començar el 1966 amb el nom de Los 
Famélicos i es diu que quan van anar a Madrid per “triunfar”, van fer honor al
nom. El van canviar per Los Mitos quan van signar el contrate amb la casa de
discos Hispavox després de participar en un concurs a Saragossa. El 8 d’abril
de 1968 van realitzar la seva presentació oficial a una discoteca de Madrid.
Fins i tot Los Mitos van sortir a una pel·lícula. Quan Tony Santiesteban els
va deixar per llançar-se en solitari, ells encara van seguir uns anys amb un
altre cantant animenat Fernando Brosed. Es van desfer l’any 1975, després
d’haver publicat “Tiempo de amar”. Per cert, Los Mitos estan de nou a la
carretera i l'integren ara el bateria Francisco García i el baixista Oscar
Matía de la primera etapa. De la segona queda el cantant que va substituir a
Tony, Fernando Brosed i el teclista Federico Artillas que va fer el mateix amb
Carlos Zubiaga. L'última incorporació és el guitarra i cantant Iñaki Egaña, que
va ser component de Los Buenos, Barrabás i Imán Califato Independiente. El 24
d'octubre de 2010 l'actual
formació de Los Mitos van actuar al Teatre Arriaga de Bilbao. El día 22 de juny
del 2011 va morir el baixista Oscar Matia Sorozabal.
Los Brincos – Giulietta
Un dels millors EP’s de la primera etapa de Los Brincos va
ser aquest os es trobava la cançó que sona ara a El Temps Passa… i la música
queda, també amb nom de xiqueta. Junt a "Giulietta" es trobaven en el
mateix EP "Un sorbito de champagne", "Renacerá" i "Tu
en mi" i que com us deiem, es al nostre parer el seu millor disc i també
l'últim en el qual van intervindre Juan Pardo i Júnior que la veritat, sempre
hem tingut els nostres dubtes sobre si s’en van anar o els van fotra fora dels
Brincos ja que els problemes entre ells que volien tenir el protagonisme i
Fernando Arbex eren continus. Fernando Arbex que a partir d’aquell moment es va
convertir en el arrengador i productor de les cançons, lliuranse de
l’influencia de Maryní Callejo, va seguir amb Manolo González i els substitueix
per Vicente Ramírez i Ricky Morales, germà de Júnior que formaven part dels
Shakers i aquests havien telonejat a The Beatles en la seva gira espanyola del
65, tant a Madrid com a Barcelona. De fet el grup teloner de The
Beatles tenian
que ser Los Brincos, pero ells, la productora, la seva discogràfica o tots
juntets en comandita, es van negar, ells eran prou importants, ells no necesitaven
una promoció així, quina colla de Lumbreras. L’any 1969 Vicente Ramírez seria
substituït al seu torn per Miguel Morales, també germà de Júnior i que després
es casaria amb Freda Lorente "La
Bombí". Posteriorment s'incorporaria el teclista Óscar
Lazprilla. Un dels problemes que van tindre els components de Los Brincos es
que a l'hora de composar, es pot dir que sols eren dos, Fernando Arbex i Juan
Pardo, però signaven com "Los Brincos", per tant els drets d'autor
els cobraven els quatre. Es clar que quan s'en van anar Juan i Júnior, van
deixar de cobrar i els nous que res havien fet, van començar a tocar pela
llarga.
Los Íberos – Isabel
Ja a l'any 1972 Los Íberos van publicar un single amb
“Mañana” en al cara A, una versió del tema dels The Bay City Rollers i aquesta
cançó "Isabel" a l'altra banda. El tema que escoltem ara a El Temps
Passa... i la música queda va ser una composició d'Adolfo Rodríguez, component
de Los Íberos i Johnny Galvao, el que va ser líder de grup Os Duques. Seria el
seu penúltim disc ja que després d'editar el single "Maria, Tobias y
John" l’any 1973, es desfan. Los Íberos van ser un grup d'extrema qualitat
musical i vocal i que van enregistrar una part important de la seva discografia
en anglès i gravant als estudis de la
DECCA a Londres. Los Íberos es van conèixer a Torremolinos
l’any 1966, quan actuaven al Top Ten Club fent verions de grups d’aquella época
i eren Adolfo Rodríguez, natural de Ponferrada a la guitarra rítmica i veu, els
malaguenys Diego Cascado a la bateria i Enrique Lozano a la guitarra solista i més endavant substituït a causa d'una malaltia, pel madrileny Anselmo José
Fernández i un d'Almeria que 
es deia Cristóbal de Haro al baix que seria
substituït al seu torn més tard per Carlos Attias. Van debutar amb un single
publicat l'any 1968 amb "Summertime girl", un tema que ja hem
escoltat a El Temps Passa... i la música queda. L’any 1969 Los Íberos
participen en la pel·lícula d'Iván Zulueta "1, 2, 3 al escondite
inglés", junt amb un munt de conjunts espanyols de l’época. Com us deiem
l'any 1973, després de publicar el single "Maria, Tobias y John", Los
Íberos es desfan, després d’haber treballat sempre amb el segell Columbia.
Adolfo Rodríguez s'incorporaria més tard al primer supergrup de la música
espanyola Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán, als que es coneixia com CRAG.
Cristóbal de Haro s’incorpora a Los Puntos substituïn a José Belmonte, després
s’en va a Frenos i Enrique Lozano va treure un disc en solitari.
Los Puntos – Magdalena
Avui a El Temps Passa ... i la música queda us portem una
altre cançó que te nom de noia i que ens van sol·licitar mitjançant el facebook
de Montse i encara que ens passem una mica d'any ja que és del 1972, ara anem a
compartir.la tots juntets. El tema es va incloure en un single de Los Puntos,
publicat per Polydor que contenia a la cara B "Arco Iris" i que va
tornar a Los Puntos a les llistes de popularitat i a poder optar un altre
vegada a ser la Cançó
de l'Estiu, encara que aquest any i amb "Magdalena" no ho
aconseguirien, tot i les bones vendes obtingudes amb el single. Los Puntos van
ser un dels grups mítics del pop dels setanta que van començar a finals dels
seixanta. Eren un conjunt de Cuevas de Almanzora, Almeria i van triomfar
plenament a tot l’Estat convertint-se en un dels millors grups espanyols de la
seva època, sobretot ja en 
els 70 i gràcies al "Llorando por Granada"
que va estar el seu gran éxito junt a “Goodbye” i “Cuando salga la luna”. El
grup Los Puntos estava integrat per José González Grano de Oro (guitarra) i amb
ell, el seu germà Alfonso que era el cantant, el baixista José Belmonte que seia substituït per Cristóbal de Haro que venia de Los Íberos, el
teclista José Antonio Martínez i Agustín "Tato" Flores a la bateria.
El grup andalus va funcionar de l’any 1967 fins el 1978, encara que els germans
Alfonso i José González van refer Los Puntos ja a l’any 2008 i van treure un LP
titulat “En el Reino del Agua” i posteriorment "Los Puntos 40 años"
que es un recull d'èxits.
Conjunto Lone Star – Celia
Aquesta cançó que escoltarem ara al programa d’avui, la vam
descobrir a Espanya quan la va gravar i va portar a l'èxit Luis Aguilé, però es
tractava d'una versió del també argentí Leo Dan. És clar que la versió que ens
porten Lone Star és una cosa especial, sobretot pels arranjaments de guitarra
en què Willy Nabb es llueix de debò i se'ns mostra en tot el seu esplendor
guitarrer demostrant la seva extrema qualitat i el seu saber fer.
"Celia" es trobava en el tercer EP publicat pel grup quan la
discogràfica encara els obligava a signar els seus discos com Conjunto Lone
Star i ancara gravarien un altre EP anomenant-se així i poc després de publicar
el disc Willy Nabb abandonaria el grup sent substituït pel tarragoní Joan Miró.
A partir del cinquè EP passarien a ser definitivament Lone Star i configuraria
la millor formació del grup: Pedro 
Gené, Joan Miró, Rafa de la Vega i Enrique López. En
aquest EP publicat per EMI l'any 1964 també es recollien “Di si me quieres” que
és una versió de Brian Poole & The Tremeloes, "Rezaré" de Ben E.
King que va morir el 30 d’abril del 2015 i que a Espanya vam descobrir gràcies a
Adriano Celentano i "Ella te quiere" que és la visió de Lone Star del
"She loves you" de The Beatles. Lone Star són una de les millors
formacions de pop-rock sorgides a l'estat espanyol i avui en dia dins el món
musical se'ls coneix com “La
Leyenda”. Val a dir que Pere Gené anava per concertista de
música clàsica i va guanyar una beca per estudiar a Londres, allà va descubrir
el rock and roll i en tornar va formar Lone Star. L’any 2014 va gravar el seu
primer disc en solitari “Boomerang”.
Los Dracs – Michelle
Aquest va ser l'últim disc que Los Dracs publicarien per al
segell Discos Alma, amb el qual van gravar en castellà i signant com Los Dracs,
posteriorment entrarien en el segell Concrentic i centrarien la seva carrera en
la llengua catalana, passant a ser Els Dracs. Es va publicar l'any 1966 i era
un single que va incloure aquest tema de The Beatles que escoltem ara a la cara
A i "Perdí tu amor" a l'altra cara. Ara us explicarem una curiositat,
aquest tema, en la versió original per The Beatles, no era del gust dels nois i
encara que la van incloure en l'àlbum "Rubber soul", editat el 3 de
desembre de 1965, no van voler que es publiqués en single i va ser el grup The
Overlanders qui la van gravar quan Los Beatles la van rebutjar, per llançar-la
com single al Regne Unit i els Estats Units. La seva versió va ser número 1 en
els dos països i va guanyar un Grammy com a Millor cançó de l'any. Aquí The
Beatles també van ser uns Lumbreras. Els Dracs van 
gravar i molt en castellà,
mitjansan Discos Alma que era un subsegell de Vergara, abans de fitxar per
Concentric i gravar en llengua vernacla diversos EP's, entre ells el més venut
del segell Concentric i en el què es trobava la seva versió de "La casa
del sol naixent”. Els Dracs van ser al costat de Els Tres Tambors els millors
grups de pop-rock en català de l'època i la llavor del actual rock en català.
El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va treballar des de 1964 a 1971 i van gravar un
grapat d’EP's, si bé els que van gravar en castellà, com aquest, els firmaven com Los Dracs.
Els grup l’integraven el cantant Jordi Carreras, al costat de Miguel Olivé,
Vicente Carós, Faustino García, Manuel Cordero i Alfredo Pla. L’any 1966 van
ser el primer conjunt de rock que va actuar al Palau de la Música Catalana, a
Barcelona. Els Dracs van fer un intent per tornat l’any 1999, tenint com a
cantant a Andrés de la Rosa
que després seria substituït per Pepe Fernández i posteriormente van ser el
grup d’acompanyament del cantautor Jordi Albero, però no hi va haver continuitat.
Hem sabut que el bateria Vicenç Carós havia mort l’any 2010 als 63 anys d'edat.
Per cert, l’any 1981 el segell Edigsa va publicar un LP recopilatori titulat
"La casa del sol naixent" que recollia les cançons dels seus discos amb Concentric.
Michel – Aline
Aquesta es la versió que el cantant valencià Michel va fer
en català del èxit del frances Chistopher, editat a un single amb “Capri s'ha
acabat” a l’altre cara, també una versió francesa, en aquest cas de
Hervé Vilard. Michel va ser un gran cantant melòdic, però sobtadament va
desaparèixer del mercat, va deixar de sortir a la televisió i no se'l veia ja
en els festivals a l'ús. A poc a poc el seu record es va anar diluint en
l'oblit encara que alguns nostàlgics com nosaltres ens preguntàvem Què s'ha fet
de Michel? La història és complexa, molt política i us l’explicarem. Un bon dia
Michel va participar en un festival “allende” les nostres fronteres, el de
Sopot, a Polònia. Va ser convidat a actuar després darrera del anomenat “Telón
de Acero” i ja que estava a Polònia, va marxar-se cap a Moscou i va agradar
molt al públic comunista. Va triomfar plenament amb la seva veu potent i clara
en els països soviètics. No va consultar-ho, no va demanar 
permís a les
autoritats espanyoles i per més INRI, Michel abans d'iniciar la gira que tenia
programada per els Estats Units va marxar-se a Cuba per a realitzar una sèrie de
concerts. Allà i borratxo d'alegria i eufòria en veure com s’el rebia, no se li
va ocórrer res més que fer-se una fotografia amb Fidel Castro (al blog us la posem) que el
departament de Relacions Públiques cubanes es van encarregar que recorregués
tot el món, aquí no es va publicar, és clar, però la foto va arribar a les
autoritats franquistes i després de la suspensió de la gira pels Estats Units i
la queixa oficial del govern nord-americà a l'espanyol de Franco, mitjançant
una trucada de l’embaixador al dictador, Michel va ser inclòs amb caràcters
"vermells" a la llista "negra" del Règim. Allà es va acabar la
seva carrera musical. Es deia Miguel Semper Peiró, i va néixer a Pego, Alacant,
l’any 1933. Michel va morir el 14 de gener de 2009.
Jaime Morey – Rosita
La mare de Mario li deia que els seus avis i els de Jaime
Morey estaven emparentats i que el cantant perteneixia a la branca familiar
alacantina, per això Mario Prades Morey sempre fa la mitja conya de dir que ell
i Jaime Morey són cosins. Es clar que la seva mare, Ana Morey Puigagut, també
li deia a Mario que l'origen familiar estaba a Mallorca. Aquest tema, així
mateix amb nom de xiqueta, va ser el seu primer èxit i es va publicar en un EP
in també trobaven “Guapa”, “Cuando llegue la tarde” i “El tiempo” que va
publicar l’any 1968 mitjançant el segell Pérgola. Jaime Morey, nascut a Alacant
l’any 1942, ens va representar al Festival d'Eurovisió de 1972 que es va
celebrar a Edimburg, amb la cançó “Amanece”, però JaimeMorey no va guanyar, va
quedar en desè lloc. La veritat es que ell va confesar que estaba molt nervios
i en alguns 
moments es quedava en blanc i oblidava la lletra. Així i tot estem
convençuts de que va merixa un lloc millor a les puntuacions. Jaime Morey va
tenir una bona trajectòria professional en els seixanta amb cançons com
“Rosita” que escoltem ara, “Acompáñame” i tantes altres. A més cal lloar el seu
valor ja que en la puritana i censurada societat espanyola de la postguerra
Jaime Morey va tenir els pebrots d'aparèixa un bon dia per la televisió amb els
cabells tenyits completament de ros, ell que era bru de pel i allò va
representar tot un escàndol i es va arribar a dir-se de Jaime Morey moltes
coses poc agradables en aquella època, avui pot ser no se li donaria
importància, però estàvem en els anys 60 i ell no era res del que es deia, era
hetero. L'any 2001 es va veure esquitxat per l'escàndol financer de Gescartera.
La seva filla, Sandra Morey, també és cantant i presentadora de televisió. Per
cert, en alguns dels seus primers discos, com "La Mama", el van acompanyar
Los Sonor. Va morir a Madrid el 7 de juliol del 2015 degur a una caiguda que li
va provocar un vesament cerebral
Luis Aguilé – Fanny
La cançó que ara escoltem en la veu del recordat amic Luis
Aguilé, va ser una composició de Leo Dan, clar que a Espanya està identificada
sempre amb Luis Aguilé. Curiosament i malgrat que era un gran compositor, Luis
Aguilé al principi aquí al nostre país va gravar moltes versions. De fet el seu
primer gran èxit a Espanya va ser "Ciudad solitaria" que havia gravat
Mina. Luís María Aguilera Pica va néixer a Buenos Aires el 24 de febrer de 1936
i es va traslladar a Espanya l'any 1963 quan la seva carrera era molt reeixida
a Amèrica, primer va viure a Barcelona i més tard a Madrid, on va morir el 10 d'octubre
de 2009. Era un bon amic que per a nosaltres i a través dels records i les
seves cançons, sempre hi serà present. Luis Aguilé va gravar més de 800
cançons, la meitat d'elles composades per ell i algunes s'han convertit en
veritables estàndards com "Cuando salí de Cuba", possiblement la seva
cançó més coneguda i 
que ha estat gravada per molts artistes, entre ells els
nord-americans The Sandpipers que amb aquest tema van aconseguir un disc d'or
als Estats Units, junt a la nadala "Ven a mi casa esta Navidad".. Luis Aguilé sempre es va declarar contrari a la Revolució Cubana. De fet "Cuando salí de Cuba" es refereix precisament al moment en què
va decidir deixar Cuba, bé quan va ser "obligat" a deixar l'illa, on
vivia i era tot un ídol juvenil. Luis Aguilé li va explicar a Mario que un dia
va decidir-se a vendre les seves propietats i marxar-se de l'illa caribenya,
però el govern revolucionari va decretar una llei que limitava la quantitat de
dòlars que es podien treure de Cuba, una quantitat molt petita. S’els va posar
a la butxaca i la resta dels diners guanyats per Luis Aguilé amb el seu esforç
i que aquell govern revolucionari volia quedar-se, els va regalar als seus
amics que es quedaven a Cuba. És clar que anys més tard va gravar la
continuació "Cuando vuelva a mi Cuba". Una de les facetes poc conegudes
de Luis Aguilé, és la d'escriptor de llibres infantils. 
Los Bohemios – Katy
El conjunt Los Bohemios eran d'Albacete, si be mols deien
que eren de Mallorca on estaven afincats. Los Bohemios l'integraven Paco
Molina, Eugenio Martínez, Antonio Costa, Antonio Veciana i Leopoldo Martínez Jr
que era el su líder de la banda. El seu pare era pianista, a més de sastre i
tocava a l'Orquestra Jabelc i per la seva feina com sastre es deie que Los
Bohemios eren el grup més ben vestit del pop espanyol dels seixanta. El
guitarra Antonio Veciana per la seva part, és faria popular quan va donar la
volta al món en una vespa. Eugenio Martínez va morir molt jove a causa d'un
càncer. Per cert que a Albacete i per aquells anys 60 van sorgir, com a tot
arreu, un munt de grups, destacant, a més de Los Bohemios, gent com Los Luckys,
un parell de nens de 10 anys anomenats Los Dinámicos Boys, 
Los Radars que es
reconvertiren a Los Trasgos, Los Anélidos i uns quants més. Eren temps
gloriosos per al pop espanyol. Los Bohemios van gravar per Hispavox i van
treure bastants EP's, gairebé sempre versions, això si. Van arribar a ser sis i
es van desfer a la fi dels 60. Aquesta cançó que escoltem ara també va ser una
versió del cantant frances Marc Aryan i es va incloure a al seu seté EP, editat
per Hispavox l’any 1966 i en el que també es van incloure “Ya llegó el verano”,
“La cama” i “Viviane”. Van treure una dotzena de EP’s, tots amb el segell
Hispavox i quatre o cinc Discos Sorpresa de Fundador i ja en els anys vuitanta,
concretamente en el 82, el segell Maller va treure un LP recopilatori de Los
Bohemios que s’havien desfet l’any 1968.
Los Ángeles – Mónica
Quimet sempre afirma que Los Angeles, amb el que avui
acabarem aquest programa especial ple de noms de noies, son el grup espanyol
que millor ha sabut versionar Els Beatles i que els seus jocs de veus són
perfectes. Mario va tenir els seus rifirrafes amb ells quan va ser teloner seu
al Casino de Manlleu, però això és una altra història. Volem aclarir una cosa.
En aquelles èpoques el concepte de "Teloner" era molt diferent de
l'actual. En les actuacions el grup complementari a la "Figura"
actuaven una hora per donar pas al cap de cartell, però després tornaven a
pujar a l'escenari per tocar més o menys una altra hora i tancar la sessió. Los
Angeles eren Alfonso González "Poncho", Carlos Álvarez, Agustín
Rodríguez i Paco Quero. El guitarrista José Luis Avellaneda que es deia en
realitat José Luis García Román, va substituir a Agustín el 1972. El dia 26 de
setembre de 1976, després d'un concert a Tarragona i al terme municipal de
Motilla del Palancar, en ruta cap a Madrid, pateixen un accident de trànsit
quan circulaven en un Seat 124. Poncho González i José Luis Avellaneda van morir en l'accident,
Carlos Álvarez va patir 
greus lesions que el van tenir molt temps
hospitalitzat, tot i que finalment es va recuperar. Paco Quero, el quart
component, no viatjava al cotxe, es
trobava a la furgoneta. Aquell accident va representar la fi de Los Ángeles. Si
be van tornar als 90 incluin al fill del recordat Poncho. Los Angeles van ser
el millor grup vocal, dins dels conjunts de pop, de finals dels 60. Eren de
Granada i es van anomenar primer Los Angeles Azules per, després que els deixés
el seu cantant, Julián Granados, reconvertir-se en quartet, passant Poncho a
cantar a més de tocar la bateria i sen ja Los Angeles. Van ser descoberts per
Rafael Trabuchelli per al segell Hispavox i ell es va encarregar de produir els
seus discos. Aquest tema, publicat en single, “Mónica”, era la cara A d’un single
amb “Te presentí” a l’altre cara, va ser l’últim gran èxit del grup de Granada
i la orquestació va estar dirigida també per Rafael Trabuchelli.
Conclou El Temps Passa… i la música queda, ara us deixarem
amb la companyia de totes aquelles emissores per les que el programa surt a
l’aire setmanalment o via internet si t’el descarrégues del blog o el facebook
de Montse Aliaga. Nosaltres sóm Quimet Curull i Mario Prades i ara ens
marxarem, però tornarem amb tots vosaltres, amb totes vosaltres, la propera setmana.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que encara tenen il·lusió per viure i compartir
música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario