Avui hem arribat a l'estudi amb ganes de marxa, tenim el cuerpo sabrosón i tant Quimet com Mario s'han aixecat aquest matí sense que els fes mal res. És clar que un amic de Mario va dir una vegada: “Si tens més de 50 i quan et lleves al matí no et fa mal res, plantéxatu, és possible que estigues mort". Ens ho hem plantejat i després d'una profunda reflexió, dins de nosaltres mateixos, estem segurs que no estem morts, de fet a Mario comença a fer-li mal l'esquena i Quimet es queixava de la cama, per tant sóm vius i contents d'estar a Altafulla Ràdio i Ona La Torre i tenim el cos amb ganes de festa, per tant comencem El Temps Passa ... i la música queda amb una bona FESTA.
Los Valldemosa i Margaluz – Fiesta
Molt hem parlat i escoltat a El Temps Passa ... i la música queda, del grup mallorquí Els Valldemossa, però no tenim ni idea de qui és Margaluz, però ens serveixen per començar bé ja que ens porten "una bona Fiesta". Bé si que sabem alguna cosa i Quimet ens fa cinc centims: Margalida Llobera Llompart, més coneguda com Margaluz, néix a Palma de Mallorca el 1939. Va ser Miss Balears en 1961 i cantant del grup Els Valldemossa, encara que també va tenir una època com a solista, aixi mateix era actriu, va treballar amb Xesc Forteza i en la seva última època va actuar amb Assun Planas. Va morir el 29 de gener de 2006, a conseqüència d'un cáncer. Per no saber cuasi res... sabem una mica No?
Dúo Dinámico – Oh Carol
Els barcelonins Manolo i Ramon ens porten un dels grans èxits en la seva àmplia carrera discogràfica. Es tracta d'una versió del hit del novaiorquès Neil Sedaka i aquest la va compondre pensant en una novieta que va tenir a l'escola que es deia Carol i amb la qual ja no sortia des de feia molt de temps, de fet ella ja estava casada i treballava com a compositora amb el seu marit formant tàndem professional. És clar que la tal Carol que no era una desagraïda, li va dedicar també una cançó i la va titolà "Oh Neil", la va gravar quan es va llançar com a cantant a 1971. La Carol esmentada era ni més ni menys que la gran cantant i compositora Carole King.
Manolo y Ramón, el Dúo Dinámico
Carole King
Los Buldogs – Bang bang
Eren d'Uruguai i el grup estava integrat per Neng (guitarra líder), Kano (segona guitarra i veu), Jordi (baix), Ricardo (bateria). Després de gravar dos LP, un en el 67 i altre un any més tard, es van canviar a Kano y Los Bulldogs, obtenint cert èxit amb "Sobre Un Vidrio Mojado" al 69. Nosaltres us portem aquest tema de la seva època surf music, aquí anomenat so Shadows. Estava en el seu primer disc. Si no ens equivoquem és una versió del tema de Sonny & Cher, però no estem segurs del tot.
Betina Show Grup – Primavera
L'Orquesta de Janio Marti. Betina es la segona per la dreta
El showman reusenc Sebastià, un bon amic,
amb Janio Marti (Foto: Mario Prades)
Los Ricky’s – Me gusta el amarillo
Però no diuen que el groc porta mala sort? És un color prohibit des de sempre al teatre, però dins de La Cubana, el seu gran èxit va ser "Cegada d'amor" i gairebé tots els actors utilitzaven robes de color groc. Pert cert, el Mario va ser convidat a la preestrena que es va fer al teatre Tívoli solsament per prensa i amics. Entre el actors trovabem a Corbacho i Santi Millan. En fi, centrem-nos, el tema era del britànic Donovan i originalment es titulava "Melow Yellow". Va ser, al costat de "Colors" els grans hits en la carrera de l'anglès. De Los Ricky's que us podem dir llevat que la cançó era el costat B d'un single, publicat per SonoPlay que a la cara A tenia el tema "Sonrisas".
L'elenc artistic de La Cubana, per que pogeu
comprobà com feien servir el color groc.
Donovan, l'autor de la cançó
Secció de la música que es feia a Catalunya
Guillermina Motta – No se el perqué de les guerres
I comencem amb la Guillermina, La Motta. En els seus primers discs ella era molt reinvidicativa, però molt, encara que sempre va tenir aquell toc de desimboltura i alegria que la va caracteriçà en la seva vida professional i que la va portar a gravar aquella mena d'himne del Barça, clar que el Rexach possiblement també va tenir alguna cosa que veure. O Serrat que un dia vem veure anunciat en portada d'una revista que estaven enrotllats, com es diu ara. Component d'Els Setze Jutges, aquest tema s'incloïa en un EP publicat el 1966 per Concentric i que és el seu tercer disc. Es tracta d'una composició de Guillermina Motta amb els arranjaments i direcció musical de Francesc Burrull, "el Mestre". La Motta va néixer a Barcelona el 26 de febrer de 1941.
Guillermina Motta
Germanes Serrano – Tschi bam
Us parlàvem d'aquest tema en passat programes i ja el vem escoltar, però val la pena repetir perquè tots els nostres nous oients coneguin i escoltin el primer disc de pop de la història, gravat en català. Va ser una idea del Mestre Cases Augé, no del Mestre Solà com deiem al passat programa, i que no va parar fins aconseguir-ho. Les Germanes Serrano van ser les "víctimes" i el disc va sortir al carrer el 1958. Era un EP amb quatre temes dels quals van destacar aquest i "El Mandolino de Texas". Per descomptat el disc musicalment sonava perfecte i és que darrere de les Germanes Serrano hi havia ni mess ni meing que El Latin Combo. Van ser les pioneres seguides molt a prop per José Guardiola, un altre gran èxit del mestre Cases Augé. Les Germanes Serrano van gravar tot un altre EP en català, el 1963.
Les Germanes Serrano al 1er. Festival de la Canción del Mediterráneo
Yerba Mate – Cuando los Santos van marchando
És tot un clàssic del gospel-jazz nord-americà, en aquest cas versionat per aquesta nombrosa banda de Barcelona, al primer grup espanyol de música dixie de la història del rock i sorgits a finals dels 60. Entre d'altres, van ser els intèrprets de "Tuset street" i es movien per la Cova del Drac i després per Zeleste, el de la Via Laietana, el primer. Eren bons músics, però van tenir una vida més aviat curta. Després la majoria d'ells s'incorporarien a grups de l'anomenada Ona Laietana. La cançó era el segon tema de la cara B del EP "Tuset Street" i el va publicar Sono Play al 1967. Alguns del seus components van formà part del grup de Terrassa Mi Generación.
Recopilatori de diversos grups, els de la portada son Yerba Mate
ELS ANUNCIS
Ha arribat l'hora de posar anuncis. Feia diversos programes que no puntxaben cap i ja toca. Ens han demanat amb un correu que tornem a posar el del negrito del Cola-Cao. Ens ho estem pensant ja que l'hem punxat innombrables vegades. Si que és el més important i més significatiu anunci publicitari de l'època i forma part de la història de la nostra publicitat, així com de la nostra banda sonora, però ... pensem-ho. Be, tampoc tenim massa a pensar, el posarem el proper programa de El Temps Passa... i la música queda. Apa!
Per sobreposarnos de l'emoció de fer El temps Passa... i la música queda i d'aquest compromis, només com a mesura terapèutica, ens prendrem una copeta de brandi:
SOBERANO... ES COSA DE HOMBRES
Però d'homes d'aquells que impressionaven, sobretot si arribaven amb trabuc i a cavall i es deien Curro Jiménez, perdó, Sancho Gracia.
VETERANO (Sancho Gracia)
Ens van demanar també i no una sinó diverses vegades que repetíssim un anunci que vam prometre no tornar a posar. Era aquell tan masclista d'aquest brandi, però com ho demaneu aquí està
SOBERANO... molt masclista (Si és que les noias a vegades sou masocas)
És clar que si os habeu pres unes copes de brandi o del que sigui, vigila, encara que et vagis a passejar en un dos rodes, una motocicleta de 49 cc que era més barata i manejable que la Vespa:
EL VESPINO
Perquè si no vigiles i amb les copes de més condueixes, a part d'una bona multa et pots trobar amb això i no metafóricament parlan:
TORTAS TECLO
Bé aquesta ha estat la nostra pàgina de publicitat per a recordar i ara continuem amb El Temps Passa ... i la música queda. I per si no has tingut clar el de les TORTAS et punxem aquest tema, vigila no sigui que al final tinguis una cita amb el Senyor del Sobreátic.
Lone Star – La trilogía: Dios, el hombre y el amor
El grup liderat pel cantant i pianista Pere Gené i pel que sentim certa debilitat. Han estat la millor banda de rock de l'estat, eren veritables professionals avançats per a la seva època. En aquest single que va aconseguir el premi de la SGAE com a millor tema de l'any 1969 ofereixen una mostra del seu estil propi i molt més progressiu que el pop-rock que es feia en aquell moment. Poc després d'haver-se publicat el bateria Enrique López va deixar el grup i el seu lloc va ser ocupat per Luis Masdeu. El guitarra Joan Miró era de Tarragona... Os ho habiem dit alguna vegada?
Lone Star amb Joan Miró, segon per l'esquerra
Bárbara y Dick – Sunny
Aquesta parella ens va arribar des de l'Argentina on ja eren uns craks. Aquí van funcionar amb "El funeral del labrador" encara que a la seva terra s'havien dedicat a realitzar versions i molt bones, com aquesta del tema "Sunny" (euro pal Quimet) que era del cantant nort-americà Bobby Hebb que ja es mort. Ells eren Bàrbara Virgínia Bourse i Fernando Sustaita. Funcionaren de 1965 a 1969 si bé en el 71 van tornar a unir-se, encara que ja no va ser el mateix. El 1998 es van separar definitivament i tot i que van gravar els dos en solitari, no van tenir èxit. Dick va morir d'un càncer de gola, el 29 de juliol de 2006.
La pareja argentina Bárbara y Dick
Charles Aznavour – Venecia sin ti
Aquesta cançó té per Mario un caire especial. Ballan.la va ser la primera vegada que el Mario va "arrambà l'api" en pùblic. La cosa va passar al Casino de l'Hospitalet, a l'Hospitalet de Llobregat. Una sala a l'aire lliure a l'estiu, on es ballava amb orquestres. Aznavour és un dels grans de la cançó a França. Va néixer a París, el 22 de maig de 1924 i el seu nom real és ... Nois, Noies, a seure primer, perqué el seu nom es Shahnourh Varinag Aznavourian i és que era d'origen armeni. Quan va començar va ser recolzat per Editt Piaff, ja sabeu el que això significa que el va col.locar bé, però primer s'el va passar per la pedra. Això si, ella va gravar algunes de les seves cançons. També ha fet cinema, però aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa ... i la música queda, és un dels seus clàssics i s'inclou en gairebé tots els seus discos recopilatoris.
Raphael – Digan lo que digan
És el nostre robabombillas particular. Mario recordava que a la colla del seu carrer, amb els que no a pugut tornat a reunirse després de 30 anys sense veures la majoria d'ells, ja que no es trobaba bé. Dons bé, a la colla existien dues tendències: Serrat i Raphael. Mario era partidari del Noi del Poble Sec, però Bartolo ho era de Raphael, el noi de Linares, nascut el 5 de maig de 1943. Aquest tema donava títol i estava dins de la banda sonora d'una de les moltes pel lícules que va rodar, això si, fent sempre de Raphael. Sobre una idea d'Antonio Gala i Miguel Rubio i dirigida per Mario Camus el 1968.
Un jove Raphael sobreactuant, como casi sempre,
peró aixó era part de la seva gracia
Pic-Nic – Cállate niña
Van ser descoberts per el locutor de ràdio Rafael Túria que els va posar en contacte amb Hispavox i va aconseguir que gravessin aquest tema que els llançà a l'èxit. Van treure diversos singles, però Rafael que també es va convertir en el seu manager, es va trobar amb un problema seriós. Els cridaven per contractar actuacions, però no tenien repertori, tot just les cançons dels seus tres o quatre singles i asobre Jannette i Toti Soler, si Toti, el gran guitarrista català que avui va de purista i renega de la seva etapa Pic-Nic, al costat del resta dels membres del grup: Isidoro de Montaberry al baix, el mexicà Al Cárdenas a la guitarra rítmica i el pianista i bateria Jordi Sabatés, no volien fer versions. Inicialment es van anomenar Brenner's Folk i amb aquest nom van gravar el seu primer disc. "Callate niña" és de 1967 i va ser el seu gran éxit i el primer single com a Pic-Nic.
Pic-Nic
Toti Soler
Los Tonks – Penny Lane
Molt bona aquesta versió del carreró del penic dels Beatles. Es trobaba dins d'un EP de Los Tonks, conjunt amb 5 components que van gravar per EMI el 1967 i que també incloïa el tema "Tu eres mi chica". Eren de Barcelona i no van tenir una vida professional massa llarga. El 1968 Círculo de Lectores va treure un LP compartit on s'incloïen dues cançons de Los Tonks, juntament amb altres tantes de Lone Star, Los Javaloyas, Los Salvajes i Los Mustang. Això parla de que eren un grup de qualitat. Com us dèiem és una bona versió del "Penny Lane" i a més cantat en el mateix to que els "peluts" de Liverpool. Per cert que el Carreró del Penic existeix i en ell va neixa el cantant Ian Dury.
Los Gritos – La vida sigue igual
Amb aquest tema compost per Julio Iglesias, Los Gritos, la banda liderada pel cantant Manolo Galván, la nit del 17 de juny de 1968 van guanyar el festival de Benidorm, compartien escenari i premi amb l'autor. Això era la pràctica habitual del festival que exigia dos participants per tema. A la cara B del single trobem "Los Molinos de la Mancha". Al costat de Manolo es trobava Francisco Doblas Vega a la guitarra, procedia de Los Haltrons. També el guitarra José Sierra Blanco "Pepín" procedent així mateix de Los Haltrons i a la bateria José Ramón Moreno Muñoz "Timmy" que era de Cadis. El 1969 van participar en la pel lícula "Abuelo made in Spain" junt amb el gran Paco Martínez Soria. El 1970 van passar a anomenarse La Zarzamora i van gravar un LP, però ja no hi va haver continuïtat i finalment Manolo Galván va començar en solitari. En els 70 es va traslladar a l'Argentina on va tenir una brillant carrera i fa pocs anys va decidir retirar-se.
Los Gritos amb Julio Iglesias, despres de guanyar
el Festival de Benidor el 1968 el 17 de juny de 1968
amb la cançó "La vida sigue igual".
amb la cançó "La vida sigue igual".
Acabem el programa d'avui de El Temps Passa ... i la música queda, escoltant una de les millors bandes de soul del país a finals dels 60, els madrilenys Conexion.
Conexion – Un mundo sin amor
En la seva formació trobàvem al teclista Luis Cobos que anys mes tard es va fer famos versionan a ritme discoteca els clasics. La cançó "Un mundo sin amor", es de 1970 i va ser el seu gran hit, encara que van haver altres com " Preparad el camino al Señor", "Harmony", etc. El grup el van formar a més del seu líder , teclista i compositor principal Luis Cobos, Rafael López i Serafín Alberca a les trompetes, Alfredo Lazaya al baix, Ernesto Herrero a la bateria, Rafael Ríos a la guitarra solista, Danny McKanlly com a cantant i Luis M . Fornes en l'òrgan. Amb ells tanquem el programa d'avui. "Tanquem la paradeta". D'una banda Quimet i d'altra Mario que al costat de vosaltres hem compartit gairebé una horeta de música i records. Que sigueu bons i atenció a la carretera que passa factura.
Luis Cobos
Ha estat El temps Passa ... i la música queda. Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Apa!
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario