El Dinar de Nadal d'Altafulla Ràdio
Despres del dinar de Nadal calia fer la foto obligada, si bé mols
dels col.laboradors d'Altafulla Ràdio ja havien marxat. El dinar
es va fer a Torredembarra, al Restaurant Les Brases d'el Caliu
i des de El Temps Passa i també Un Toc de Rock, volem recomenar-lo.
(Foto Altafulla Ràdio)
El gos i el piano
S'acosten les Festes de Nadal i en aquestes dates tots ens sentim millors o almenys volem aparentar-lo. Saludem, donem la mà i felicitem el personal en general, però ¿És això sincer de veritat? Com deia l'actor Gary Cooper en el film "Juan Nadie", la majoria de les vegades ni tan sols sabem qui són els nostres veïns i a més no ens preocupa saber-lo que és el més greu. L'actor ens demanava que parléssim amb els veïns, compartíssim els seus problemes i intentéssim com a mínim, comprendre'ls. Però no per Nadal, no senyor, ho hem de fer tot l'any i el nostre món es convertirà en un món millor perquè allavors els veïns també es preocuparan de nosaltres. De debò penseu que cal que sigui Nadal per voler ser millors?
Diuen que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona i és que és una veritat com un temple, per això us portem a la Barbara Ann, perquè us recordeu del que hem dit.
Obrim la paradeta de El Temps Passa... i la música queda, des de Altafulla Ràdio i Ona la Torre.
Los Javaloyas – Barbara Ann
Va ser un dels grans èxits dels californians The Beach Boys i Los Javaloyas ens el porten ara. Si bé tampoc era d’ells, era d’un grup anomenat The Regents que la van gravar el 1959 i on el cantant va ser Ernie Maresca que va tindre una bona carrera en solitari, tant com a cantant com compositor, a principis dels seixanta i que també va composar “The Wanderer” gran éxit de Dion de Mutti i dels Status Quo. Deien que Los Javaloyas eren mallorquins i no és cert Luis Pérez Javaloyas era valencià i va crear el grup a Valencia, però es va establir a les illes i va reestructurar la banda amb músics mallorquins com el cantant Serafín Nebot, és clar que en aquest tema i tal com feien algunes vegades The Beatles, qui canta és Antonio, el bateria. El disc era un EP que va publicar EMI-La Voz de su Amo el 1966. Són un dels grups més veterans d'estat, es van crear el 1952. La formació estable va ser Rafael Torres amb l'acordió, guitarra, piano i baix, Serafín Nebot cantant, saxo i clarinet, Tony Cobas a la guitarra, contrabaix i trompeta, Antonio Felany cantant, bateria i trompeta i Luis Pérez Javaloyas que, a més de cantar, tocava la flauta i el piano. Els Javaloyas van actuar molt a l'estranger i a Alemanya, a principis dels anys seixanta, van conèixer i van compartir escenari amb The Beatles. José Luis Pérez Javaloyas, fundador del grup, va morir a Palma als 79 anys, al setembre de 2007.
Los Javaloyas
Los Brincos – Tu me dijiste adiós
Va ser un dels millors temes de la primera època de Los Brincos, al costat de "Mejor", "Nila", "Un sorbito de champaña", "Renacerá" i "Flamenco". Eren els primers Brincos: Juan Pardo, Manolo González, Antonio Morales Junior i Fernando Arbex que ja no està entre nosaltres. Van ser un grup prefabricat pel segell Novola-Zafiro i la productora Marivi Callejo que en les primeres gravacions va posar músics mercenaris a tocar ja que ells no donaven de si. A Los Brincos els va passar una cosa curiosa i que fa escarmentar. Les cançons estaven compostes en la seva gran majoria per Fernando Arbex, però signaven totes les seves composicions com "Los Brincos", això va fer que quan hi van haber canvis i van entrar Ricky i Miguel Morales, aquests cobraran d'un treball que no havien fet i els que es van anar , com Juan Pardo que havia compost "Nila", es quedés sense emoluments en concepte d'autoria. És clar que no van escarmentar. Los Brincos es van desfer el 1970 i Fernando Arbex, amb els components de Alacrán i la resta de Brincos va crear Barrabàs. Fernando va néixa el 18 de mayo de 1941 a Madrid i morir el 5 de julio de 2003 despres d’una llarga enfermetat.
Los Brincos de la primera época
Lalo – Uno tranquilo
Poca informació tenim d'aquest cantant argentí anomenan artíticament Lalo i que va editar un single amb aquest tema en una cara i "Honey" a l'altra, ambdues eren versions, l'ultima del nort-americà Bobby Goldsboro. Es va publicar en el 64 o potser va ser en el 65, a través del segell RCA-Victor i "Uno tranquilo" és una versió d'un tema de The Tremeloes que avui sona a El Temps Passa ... i la música queda. A les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Per cert que The Tremeloes van ser primer Brian Poole & The Tremeloes i els si va passar mes o menys com a Los Angeles aquí al país. Quan va marxar el seu cantant, es quan ells van triunfar amb peçes com "The silens is golden" o aquesta que versiona Lalo.
Els grup britànic The Tremeloes autors de la cançó
Los Pájaros Locos – Runaround Sue
Van ser un dels grups més populars en la primera meitat dels 60, amb una discografia a força d'EP's amplíssima i pioners del rock'n'roll a Espanya. Creats per Salvador Mayolas i el seu germà Antonio M ª, al costat de José Canyada (piano), Piero Carando (baix i cantant) i Lucho Guerrero (bateria). Eren de la Costa Brava, creiem que de Premià. Van publicar el seu primer disc al maig del 59 sota el nom de Conjunto Woody Walter i el 1960 van començar a gravar com Los Pájaros Locos utilitzant el personatge de dibuixos animats com a logo. Avui al costat dels germans Mayolas es troben el bateria Juan Arts, Luis Bordas al piano i Alfonso Gurri cantant i contrabaix. Piero els va deixar per formar Los Gatos Negros amb el bateria Ernesto Rodríguez. El tema "Runaroud Sue" el van gravar el 1962 i es va publicar a través de Iberofón, era un èxit dels novaiorquesos Dion & The Belmonts.
Dion & The Belmonts
Los Sonor – Barracuda
Los Sonor van passar per diverses èpoques i estils, aquest tema que us portem avui a El Temps Passa ... i la música queda és de la seva etapa surf, música instrumental. Per Los Sonor van passar grans músics espanyols, entre ells Tony i Manolo que se'n van anar a Los Bravos, Carlos Guitart que es va anar a Los Flecos, Manolo Díaz que després va seguir en solitari i un dels seus principals èxits va ser "Viene una ola" i després, ja en els 70's es va convertir en alt executiu del segell CBS-EPIC i en els 60 va ser productor i compositor de "La moto", però per Los Pasos. Un dia us explicaré la història d'aquest tema que també van gravar i van portar a l'èxit Los Bravos. Los Sonor van ser possiblement la millor i al mateix temps més desaprofitada, banda de rock instrumental al país. Durant un temps i per imperatius de la seva discogràfica van acompanyar a la cantant Li Morante.
Los Sonor amb Manolo Díaz, el primer per l'esquerra
Manolo Díaz i el cantant José Manuel Soto
signan el contracte d'aquest últim per C.B.S.
Los Flecos – Vales poco para mi
Los Flecos van ser una de les primeres bandes que van imposar a la seva discogràfica els temes propis. Van gravar per Vergara i estaven liderats i van ser creats pel cantant José Barranco, nascut a Valladolid el 19 de març de 1939 i que havia format part de Los Estudiantes i Los Pekenikes, al costat de Julián Sacristán Magaña, nascut a Madrid, el 20 d'octubre de 1944 i que va tocar amb The Sailors, Los Fugitivos i Los Flaps. Un altre component va ser Pablo Argote Rocandio, nascut a Madrid el 15 de desembre de 1942 i que era bateria de jazz i Carlos Guitart Von Rein, nascut a Màlaga el dia 15 de gener de 1941 que venia de Los Sonor. I encara hi havia un cinquè component que creiem era el guitarra Rafael Aracil. Van gravar en total 3 o 4 EP's i no van tenir més continuïtat.
Los Estudiantes al 1959, amb José Barranco al
cap devant i Fernando Arbex a la batería
Lone Star - Comprensión
Va ser un hit de The Animals, la banda liderada per Alan Price i que tenia com a cantant a Eric Burdon. El tema tenia un títol molt complicat "Your say Let Me Be Misunderstood" que va arribar al número 3 a Anglaterra, però aquí vam anar més breus al titular-la "Comprensión" i ja està. Els barcelonins Lone Star broden la peça i la fan seva, no en va son la millor banda de rock espanyol de l'època. A més són l'únic grup del país que ha actuat en un portaavions nord-americà, el 25 de desembre de 1970, al JFK i van deixar acollonits al personal, més de cinc mil espectadors entre marineria i oficials que esperaven un grup de folklore andalús o rumbes i es van trobar amb una lliçó de R & B i a més en anglès que Pere Gené el parlava correctament i va fer flipar el personal per la seva extrema qualitat. Val a dir que els soldadets americans es van trobar com a casa.
The Animals van grabar originalment el tema
Hermanos Calatrava – Vino una ola
Paco i Manolo Calatrava a causa d'una casualitat es van trobar realitzant versions bufes dels temes de moda, amb un humor sa, calia tenir en compte que la censura hi estaba al darrere controlant-lo tot. A Mario li deia un dia Manolo Calatrava que ells mai havien utilitzat els “tacos” ni les paraules malsonants en un escenari, creian que aixó és humor fàcil i no els calia, això si, havien d'estudiar molt bé que anaven a dir i "com" anaven a dir-ho. Van començar com a duo seriós i un dia que Paco va tenir problemes de gola va començar a fer de les seves i allò es va convertir en el seu senyal d'identitat. Aquesta cançó va ser l'èxit de Manolo Díaz del que us parlàvem abans, ara sonant a El Temps Passa ... i la música queda, des de la sintonia d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Els Germans Calatrava a finals dels 60 i durant els 70 es van inflar de vendre discos. Per cert i cosa curiosa, el serios es Paco i al conyon es Manolo, al enreves del que semblen.
Paco i Manolo Calatrava
SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA
Començem amb grans músics catalans, “crem de la crem”, xiquets i xiquetes
Lucky Guri & Peter Road – Ticket to ride
És un tema de The Beatles des d'un LP d'aquests dos músics genials: Lucky Guri al piano i Peter Road al saxo, acompanyats per Carles Benavent al baix, Max Sunyer a la guitarra i Salvador Blesa a la bateria. Aquesta cançó està extreta d'un gran LP, tot temes dels de Liverpool en clau de jazz, i que es va publicar a principis dels 70. Per cert que Max Sunyer, parlant en una vegada amb Mario, amb el que l'uneix una bona amistat, va saber que aquest tenia el LP i el seu comentari va ser concís: "No ho diguis al Lucky, no el té ni ell i et demanarà que l'hi donis".
Max Sunyer
Invitació a una presentació de Lucky Guri rebuda per
Mario Prades, per cert que el manager en aquells
moments del Lucky era José Mª Sanz que va ser
component de Los Stop
Núria Feliu – Ja estic bé així
Un gran tema a càrrec de La Dama de la Cançó Catalana, la Noia de Sants, Núria Feliu i Mestres, nascuda al carrer Osca, a Sants, un 21 de setembre. Va debutar el 1965 i sempre va ser la part més jazzística i de més qualitat de la Nova Cançó. Viu entre Sants i Collbató i segueix en actiu realitzant concerts acompanyada precisament pel gran pianista Lucky Guri. A la terrassa del seu pis del carrer Violant d’Hungria, a Sants, te una placa de l’estació del metro de Sants. Va ser la madrina de la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugaba el seu germà, en Pau Descansi.
Núria Feliu
Mario Prades amb Núria Feliu
Joan Manuel Serrat – Els vells amants
Estava en un dels primers EP’s del Noi del Poble Sec i la lletres és entendridora. La veritat és que Mario sempre a sentit alguna cosa al fons del pit quan veu parelles de gent gran que porten tota la seva vida junts i segueixen igual d'enamorats o més, però l'altre dia i després d'escoltar aquesta cançó va sentir al mirar-se al mirall que després de tant buscar i buscar, ja fa molts anys que els passa al costat de la mateixa persona i se sent bé. I ja tenen cabells blancs com els del protagonista de la cançó. La veritat es que Mario enveixa al Quimet per que aquest porta trenta cinc anys amb la mateixa parella
Joan Manuel Serrat
Tancarem la secció de música feta a Catalunya i us posarem uns anuncis que segur recordareu. ANUNCIS
Coca-Cola Gran
En aquest espot fet a Mèxic, cantaven les Germanes Navarro i promocionen una part de la guerra entre Coca-Cola i Pepsi-Cola. Les dues tenien les ampolletes simples, però Coca-Cola va treure l'ampolla Doble i la Pepsi una de Triple, llavors Coca-Cola va contraatacar amb l'ampolla Gran de la que tracta l'anunci i que era de un litre.
Telefunken
Els aparells de ràdio eren l'estrella a totes les llars en els cinquanta i fins a mitjans dels seixanta. El popular Franz Johan, espanyol, d'origen austríac (Graz, Àustria, 1907 - Barcelona, 15 d'octubre de 1991) va ser la veu de l'anunci que promociona tota la gamma de ràdio-tocadiscs Telefunken de l'època.
Franz Johan també va gravar discos
Bic Cristal
Quan a les escoles encara s'escrivia amb ploma i tinta de fabricació casolana, Bic va comercialitzar el seu Bic Cristal que tal com diu l'anunci, només costava sis pessetes. Per cert que a les escoles, al principi y fins casi la mitat dels anys seixanta, va estar prohibit escriure amb boli, era obligació fer-ho amb la plumilla.
Cambres Polaroid
Les Polaroid van ser tota una innovació en el mon de les fotografies, podies fer la foto i tenir-la al instant, el problema era despres a l’hora de treure còpies, però això era una altra història, La veu que escolteu amb aquest anunci és la del gran Paco Rabal. La seva competidora, Kodak, també fa possar a la venda una càmara instantànea, pero va ser demandat per Polaroid y va tindre que retirar els seus productes d'aquesta mena.
Paco Rabal
I acabem amb la publicitat i ens en anem. No és que s'acabi ja el programa, encara ens queda cancha per una estona més, és que ens posarem uns botins i marxarem a lluir.
Los Botines – Me marcharé
Los Botines eren una mena de bota de canya curta amb taló cubà. El pare del Mario sempre li deia que allò que ell portaba als pèus no eren uns botins, que els botins es portaven ja en els anys 30 i era una peça de roba posada per sobre de la sabata, però s'equivocava i nosaltres també. Los Botines eren un grup madrileny que van gravar aquest tema, entre molts altres i que en el seu principi recorda massa descaradament a "La casa del sol naixent". Es van crear quan es desfan Los Diablos Negros i el seu cantant era Manolo Pelayo. Quan aquest els va deixar ja a mitjans dels seixanta el seu lloc va ser ocupat per Camilo Blanes que al seu torn, quan es va llançar en solitari, es convertiria en Camilo Sesto. Aquest enregistrament compta encara amb la veu de Manolo Pelayo, abans que entrés Camilo. Manolo en solitari té una gran cançó "Rufo el Pescador", composada per Manolo Díaz i que també va gravar Massiel i amb la que els dos van guanyar un Festival de la Cançó de Mallorca, però això és una altra història.
Los Botines ja amb Camilo Blanes que despres seria Camilo Sesto
Juan y Junior – Anduriña
Va ser possiblement la millor cançó en la carrera del duet que va sorgir de Los Brincos. Aquí ve la continuació dels que os parlava abans quan em vaig referir a l'autoria de les seves cançons. La parella artística va acabar com el gallo de Morón, amb Rocío Durcal al mig ... o no al mig. Llavors van sorgir els problemes en haver signat els discos junts, per exemple aquest tema, va ser una composició de Juan Pardo, Junior no va fer cuasi res, però cobra els drets d'autor al 50%, descomptada la part de l'SGAE i la Editora. Va ser el disc de Juan i Júnior que millor es va vendre dels sis singles que van publicar, però un es va nodrir de la feina de l'altre. Ara imagineu els problemes interns de Los Brincos on gairebé sempre componia Fernando, però eren quatre a repartir i a més dos que van entrar després i ni tan sols havien gravat la majoria dels temes.
També van fer cinema. Aquí trobem a Juan i Junior
en una escena del film "En un mundo diferente"
Jimmy Frey – Manda rosas a Sandra
Va ser cantant d'un sol hit. La cançó que també va gravar en espanyol Sabu, era una versió del "Roses to Reno" de Billy Sikes i Wayne Walker i que va gravar Bobby Bishop el 1968. Era cara A d'un single publicat per Ekipo ja a principis dels 70. Jimmy Frey era belga i versionà les seves cançons al castellà per tal d'arribar al públic espanyol, però només va aconseguir l'èxit amb aquestes roses que manava a la Sandra, aixó si, al seu país va tenir una bona carrera musical. Abans de cantar en solitari va formar part del duet Jess & James.
José Guardiola – Esta noche pago yo
Us portem una bona cançó a càrrec del nostre gran "crooner", el barceloní José Guardiola. Es tracta d'una versió d'un tema francès, encara que no estem segurs ja que ni Quimet ni Mario recorden qui la va cantar originalment. Això si, la lletra és molt dura i gairebé "gore" per l'època. Escolteu-la amb atenció, sobretot de cara al final ja que la núvia de la qual parla "A muerto esta mañana" tal com es diu a la cançó. José Guardiola va néixa a Barcelona el 22 d'Octubre de 1930.
Claro de Luna era una colecció de "tebeos" que feien
les seves histories sobre la lletra de les cançons.
Moltes peças de Josep Guardiola van ser protagonistes
d'aquesta col.leció
Mario Prades amb José Guardiola despres de
mentjar-nos una calçotada a Valls
Dyango – Dalilah
I per acabar us cumplim un altra promesa feta, us vam dir que escoltaríem aquest gran tema de Tom Jones amb la veu de Dyango que broda la cançó, i és que una altra cosa no, però veu, Dyango té per donar i vendre. L'enregistrament era del 66 o 67 i el va publicar EMI. José Gómez Romero va néixer a Barcelona el 5 de març de 1940 i va començar tocant la trompeta i ho feia bé. Un dia va fallar el cantant de l'orquestra i ell el va substituir, adonant-se que allò era lo seu. Per cert que toca la trompeta en el disc "Nadie es perfecto" de Serrat. Mario es va trobar amb el Dyango un dia al carrer Diputació encreuament amb Passeig de Gràcia per pura casualitat, i prenent un cafè li va explicar que acabava de gravar un tema a duet amb Shenna Easton i estava molt cabrejat ja que EMI va cuinar i es va menjar sola tot el asumpte. Ell va gravar aquí la pista amb la seva veu i als Estats Units van fer les mescles. Al principi el tema havia de cantar-lo en castellà Kenny Rodgers, però aquest es va negar terminantment a cantar en la llengua de Cervantes, per tant i per aprofitar les gravacions i amortitzar despeses, li va tocar a Dyango que no coneixia de res a la Shenna Easton ni crec que arribés a conèixer-la mai. Per cert que ens encanta la pronunciació del nom amb molt d’acent britànic que fa Dyango.
Mario Prades amb Dyango
I amb aquesta anècdota ens en anem, per ara tanquem la parada i ens acomiadem de tots aquells que escolteu El Temps Passa ... i la música queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre o be descarregant-se els programes des del blog d'El temps Passa. A ser bons i bones i cura amb la carretera. La propera setmana ... Més
I per cert... BONES FESTES.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario