Radio amb la forma d'un Junkel Box (Foto: Jordi Aliaga)
Avui Quimet està esvalotat, deu ser per allò de que s'acosten les festes nadalenques i es creu que li farem un regal digne d'un rei i ja no recorda que El Rei era l’Elvis i és va marxà a cantar rock and roll per al Senyor del Sobreátic. Però Mario s'ha assabentat d'una cosa que Quimet no sap, que un gairebé inberbe Juan Pardo ha descobert que la nina s'ha trencat i a més ho descobreix imitant a Elvis Pelvis. Peró avans de escoltar a Juan Pardo, vindran la Gelu amb Los Mustang. Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre comença El temps Passa ... i la música queda.
Apa! Somi
Gelu con Los Mustang – Si yo tuviera un martillo
Acomençarem dons amb el martell de la Gelu i amb bona companyia, la de Los Mustang. Durant un breu temps i suposem que per exigències d'EMI-La Voz de su Amo, Los Mustang van acompanyar a la granadina Gelu. Aquest és un dels temes que van gravar junts, però no barrejats. Maria dels Àngels Rodríguez Fernández, coneguda artísticament com Gelu va néixa el 1945 y fou, fins la seva retirada dels escenaris en 1968, despres de casarse amb el Santi Palau, una “Chica Ye Yé”. Un dels seus gestos característics va ser el cridets que sonavan cada dos per tres i que ella va imitar, suposem perquè van començar molt abans, dels Torcuato i Los Cuatro, italians afincats al pais i que també feia servir la Li Morante. La cançó és un clàssic del folk americà que han interpretat des de Pete Seger a Kingston Trio, però que Trini López va convertir en un estàndard del rock and roll.
Disc de Santy Palau que es va casar amb Gelu i que
era el propietari de la discoteca Wonder, a Lleida.
Juan Pardo y su conjunto – Muñeca rota
Ara si, aquí tenim a Juan Pardo (Palma de Mallorca, 11 de novembre de 1942) abans de formar part de Los Brincos. Va na de cantant amb diverses formacions, entre elles Los Pekenikes, però també va gravar aquest EP de quatre cançons, això si "Con su Conjunto". Dos temes amb angles i dos en castellà. Imita i no ho fa malament, al Rei Elvis, sobretot en els dos temes cantats en anglès. Per cert que el segon en castellà és "Nila", una primitiva versió de la cançó que van immortalitzar Los Brincos anys més tard i que em decidit que un altre dia us posarem les dues juntetes perquè compareu.
Cartell anunciant un concert de Juan Pardo,
ja en solitari i separat del Junior
ja en solitari i separat del Junior
Juan Pardo
Hermanas Navarro con Los Matemáticos – Bule, bule
Rosina y Socorro Navarro van néixa en Torreón Coahuila, a Mèxic i van començar professionalment en 1951. El 1952 van guanyar un concurs d'una emissora de ràdio, això els va llançar a la fama. Van ser la primera parella femenina a interpretar rock and roll en castellà. Ja sé que vam dir que deixaríem descansar a les Navarro, però aquest tema amb el grup de rock'n'roll Los Matemáticos, un dels pioners a Mèxic en aquest gènere, sorgits ja cap a mitjans dels 60, no podia quedar al calaix. Los Matemáticos eren de Nuevo Laredo i van tenir una brillant carrera, eren sis amb saxo inclòs, si bé en els seus inicis només eren quatre, per passar a ser cinc i despres sis, i en la seva trajectòria destaca el tema "La niña Bu", una versió del "Popotitos". La veritat és que el "Bule, bule" estava en un EP de Los Matemáticos en el què van col.laborar Les Germanes Navarro. El grup també va acompanyar a cantants com Pily Gaos i Diana Mariscal. Estaven liderats pel guitarra i cantant Juan Garsa a qui anomenaven Juan El Matemático y que despres va tenir una bona carrera en solitario fen servir aquest nom.
Los Matematicos
De bon veure les Germanes Navarro No creieu?
Tony & Charley – Papa oom
Us portem un altre tema del duet Tony & Charley. Quan Tony Ronald es va llançar definitivament com a solista i cap un camp més pop-rock es van convertir en Johnny & Charley i gravaren la Yenka. Es trobava en un EP publicat per EMI-La Voz de su Amo i es tractava d'una versió del "Papa-Oom-Mow-Mow" dels nord-americans The Rivingtons que en la seva versió original va aconseguir el lloc número 48 del Billboard el 1962, el mateix any en què els nostres dos holandesos la van publicar a Espanya.
Johnny & Charley van ser els creadors de la Yenka
Los Brincos – Renacerá
Instrumentalment van ser un dels millors grups espanyols i és que en els seus primers enregistraments no tocaven ells, ho feien músics d'estudi coordinats per Maryvi Callejo per al segell Novola, una divisió de Zafiro per llançar grups de pop espanyol de l'època,cosa que als anys setanta van tornar a fer crean Chapa Discos. Eren Juan Pardo, Antonio Morales "Junior", Fernando Arbex i Manolo González. Les cançons "Renacerá", "Mejor", "Tu me dijiste adiós", "Sola", "Borracho", "Flamenco" i el "Sorbito de champaña" són possiblement les seves millors peçes, però tenen una discografia rica i interessant. Després tots sabem que va passar: Es van anar Juan i Junior i van arribar els germans d'aquest ultim, Miguel i Ricky i la banda va seguir per finalment, ja el 1970 i juntan els components d’Alacrán, la banda paral.lela de Fernando Arbex, convertir-se en Barrabas. Aquest EP del que hem tret la cançó que avui escoltem a El Temps Passa... i la música queda, és al nostre paré, el millor de Los Brincos.
La típica imatge de Los Brincos amb
les seves capas molt espanyoles
Alacrán, Fernando Arbex es el primer per l'esquerra
Una de las moltes formacions que va tindre Barrabas, una de les millors
bandas de rock espanyoles de l'historia, peró molt desaprofitada
Los Archiduques – Lamento de gaitas
Van ser un grup asturià amb una discografia escassa, però això si, en la seva trajectòria destaca el fet que un dels seus cantants fora Tino Casal, precisament ell és el que canta en aquest tema que sona a El Temps Passa ... i la música queda. Des de Ona La Torre i Altafulla Ràdio. Es trobava en el primer single que Tino va gravar el 1967 en incorporar-se a Los Archiduques i per això s'han arribat a pagar més de 20.000 de les antigues pessetes per aquest disc dels Archiduques en fires de col.leccionisme. Es van formar el 1963, a Oviedo. Inicialment eren Tony a la guitarra solista, Claudio a la rítmica, Tito al baix, Pedro a la bateria i el melillenc Armando Pelayo a l'òrgan. Tino Casal que als 80 es va convertir en el Rei del Glam espanyol, tocava anteriorment a Los Zafiros Negros i tenia només 17 anys quan es va incorporar als asturians. Els membres originals dels Archiduques es tornarien a reunir el 1982 per tornar a gravar el seu major èxit, pel que sempre seran recordats "Lamento de gaitas", versió del tema "I Love How You Love Me" dels germans Paul i Barry Ryan, incluien acompanyament de sacs de gamecs (gaitas) asturianes.
Mario Prades amb Tino Casal abans d'un concert
Los Zafiros Negros, el grup on va milità Tino Casal, com
a cantant, abans d'incorporarse a Los Archiduques
Los Rangers – Tu amor de ayer
Va ser una composició del britànic Chris Andrews que es titulava en realitat "Yesterday man", però per obra i gràcia de la traducció "l'home es va convertir en amor". Que bonic ens ha quedat això! I a nosaltres que ens recorda al Pedro Ruy-Blas. Pensem-ho. Es trobava en un EP publicat pel segell Marfer el 1966 i Los Rangers creiem eren valencians perque el tema va ser recollit posteriorment en un LP de grups del veí país i titulat “Valencianos vol. Uno”. I això si, eren cinc, segur, hem vist la "Afoto".
Los Flecos – Distinta
Quan Los Estudiantes es van desfer, José Barranco va decidir crear un grup sòlid i compacte que sabés fer bona música ... "pròpia" i van sorgir Los Flecos que van gravar tres EP's per Vergara. Eren José Barranco (Estudiantes i Pekenikes), nascut a Valladolid el 19 de març de 1939 i al seu costat estaven Julián Sacristán Magaña (The Sailors, Los Fugitivos i Los Flaps) que va néixa a Madrid, el 20 d'octubre de 1944, Pablo Argote Rocandio nascut a Madrid el 15 de desembre de 1942, Carlos Guitart Von Rein (Los Sonor) va néixa a Màlaga el dia 15 de gener de 1941 i ens falta el cinquè que pensem era el guitarra Rafael Aracil. Aquest és un dels millors temes que van gravar i es troba en el seu millor disc. És de 1965.
Los Flecos
Dúo Dinámico – Yellow submarine
Aquesta és tota una curiositat, Manolo i Ramón versionant els Beatles amb aquest tema divertit, però on no poden lluir les seves veus ja que aquestes queden empastades. La versió original la cantava Ringo i els seus companys feien els cors. El Dúo Dinámico van arribar a ser la referència per als grups espanyols i van imposar el rock'n'roll, encara que més edulcorat, al país i és que ells eren nens bonics amb aspecte de dolents, però poc i això també agradava a les mames de l'època, a la de Mario no.
Els Anuncis
Començarem menjant-nos una olivetes que menjar sempre senta bé i un "vermutito" a temps és saludable i amb olives farcides... Millor.
Aceitunas La Española
“Es la Española una aceituna como ninguna, están rellenas…”
Vam prometre que escoltaríem l'anunci del Cola-Cao, el del negrito i com som homes de paraula, aquí el portem, a més amb història inclosa i tot
La cançó del Cola-Cao
L'anunci més representatiu de la publicitat a Espanya és indiscutiblement el del negrito de Cola-Cao. Aquí es demostra que amb una cançó pot potenciar-se un producte comercial de manera que en el cas que ens pertoca, la fàbrica passà de 50 empleats a gairebé dos-cents en poc més d'un any. Això demostra la validesa de la publicitat, cosa que al país vem descobrí en els cinquanta gràcies al "Negrito de l'Àfrica tropical". És clar que parlem de cançons originals creades per a un producte específic, no, com s'està fent actualment, adaptant cançons més o menys de moda i que en moltes ocasions criden l'atenció més que el producte anunciat. Bé, tot són estratègies de mercat, però avui, quan sona el "negret", tots l'associem amb Cola-Cao.
Cola Cao va aparèixer al mercat espanyol el 1946, però la seva popularitat va créixer el 1950 amb el patrocini de la radionovela "Matilde, Perico i Periquín" i sobretot en començar a emetre els anuncis amb la seva famosa cançó. "Yo soy aquel negrito del África Tropical".
La marca Cola-Cao va ser creada per l'empresa familiar espanyola Nutrexpa el 1946. Va néixa quan el 1940 es van associar dos empresaris del barri de Gràcia, a Barcelona, eren José Ignacio Ferrero Cabanach i José María Ventura Mallofré. Des d'un primer moment es va dedicar a l'elaboració de productes alimentaris destinats al mercat domèstic. El 1956 es va gestar la idea de crear una cançó publicitària per Cola-Cao com una eina de comunicació per a usar en un mitjà sonor com era la ràdio, el mitjà de més audiència en aquells temps, ja que encara no existia la televisió i les famílies es reunien al voltant del receptor de ràdio a discutir la jugada.
S'afirma que l'autor de la cançó és Aureli Jordi Dotras, però sembla que va ser Fernando Aroca i la veu que la canta també té contradiccions. Uns afirmen que cantava Antonio Machín, però el cantant original va ser Roberto Rizzo. La qual cosa no vol dir que afirmem que Machín no la va gravar, peró tenim moltes duptes.
El 1962 es va rodar un espot per al cinema, aquells "Filmets" que sortien dins de Movierecord, Estudios Moro i avans o despres, per descomptat, del NO-DO. Es va confeccionar amb imatges reals al costat de dibuixos animats, técnica creada per Walt Disney a la pel.licula “Els Tres Caballers”, escenificant tota la història de la Cançó de Cola-Cao.
Aquesta cançó es va convertir també en el primer espot que Cola-Cao va passar per televisió quan L'Ente públic va començar a emetre publicitat.
Van haver altres anuncis amb entitat pròpia, com el "Está como nunca" de Fundador, entre altres, però Cola-Cao va ser el primer i això ningú podrà treure-li mai a aquell "negrito", africà i tropical.
Mario Prades
Acabem amb els anuncis aprofitant per rentar-nos les mans, no com Pilatos, és que nosaltres som gent molt neta i endreçada i ho farem amb un dels sabons més populars i que servia fins i tot per rentar-se el cap, aixó solsament per els mes atrevits o els mes inprudents.
Jabón Lagarto
I fins aquí la publicitat de l'època, en el pròxim programa us portarem més o potser parlem d'Elena Francis i el consultori sentimental i programa més popular durant dècades o de "Matilde, Perico i Periquin"., ja veurem Això si l'Elena Francis era un programa ¡Masclista a tope!
Secció de la Música que es feia a Catalunya
Obrim la secció de música catalana amb un cantautor pel que des de sempre hem tingut debilitat, el Noi del Poble Sec.
Joan Manuel Serrat – La tieta
En gairebé totes les cases, durant l'anomenada postguerra i el camí a la transició democràtica, trobaves una tieta com la de la cançó de Serrat. Mario mateix tenia una exactament igual i la cançó sempre la hi recorda, va ser la seva segona padrineta, ja que la primera estava a Mallorca i quedava lluny, d'aquesta manera sempre tenia els regals per partida doble. Dígali ximplet el fill de la senyora Anita. Per cert que Serrat va estudiar a la laboral de Tarragona i per a mostra un botó i retall de premsa del Diari de Tarragona on Mario publicar una foto del Noi treballant en un torn, jovenet, molt jovenet, això també és veritat. La trobareu al blog de El Temps Passa... i la música queda i per trobar el blog ja sabeu que teniu que fer: el-temps-passa.blogspot.com. Es clar que si llexiu aixó es que ja sou a la pàgina. Ben fet!
Karina y los Sírex – Tu serás mi Baby
I com hem parlat de Pedro Ruy-Blas, sobre la marxa em cambiat el final que teniem programat per avui i amb aquest gran cantant madrileny acabarem.
Pàgina sensera amb un artícle sobre Joan Manuel Serrat
escrit per Mario per Diari de Tarragona, arrel d'un concert
que Serrat va oferir a la plaça de brous de la ciutat. A la foto
d'abaix veuren a un jovenet Serrat traballan el torn a la
Universitat Laboral de Tarragona. Os recomanem amplià el
retall del diari
retall del diari
Mario Prades, la cantant Mara Castel i Joan Manuel Serrat
Jaume Sisa – L’home dibuixat
Va ser el primer single que va publicar el cantautor galàctic com el van anomenar després. Va sortir el 1969. Ell va néixa a Barcelona el 24 de setembre de 1948 i primer va ser cantant, poc temps, amb l'Orquestra Plateria cridant-se Ricardo Solfa. De seguida va tornar a ser Sisa per gravar un EP compartit amb Cachas, Pau Riba i Albert Batiste sota el titol de “Miniatura” i més tard començà la seva carrera en solitari amb "L'home dibuixat" que no està gens malament, fins que un dia va decidir retrobar amb el seu alter ego Ricardo i ara ja no sabem molt bé si és Sisa o és Solfa, però per aquí han d'anar els trets.
Els Dracs - Nomes pensaba en tú
La passada setmana la escoltàvem versionada al castellà per Los Salvajes, i avui portem aquesta en català que també és molt digna, tot i que com tots els enregistraments de pop-rock realitzades per Concentric, pateix de falta de "canya" i és que no hem d’oblidar que darrere hi havia Josep Maria Espines i a ell tot el que no sonava a cantautor, havia de semblar-ho. Es tracta d'una versió del "You were on my mind" d'Ian & Sylvia i que també va versionar Barry McGire i We Five.
Latin Combo - Tienes la sonrisa...
EP de l'any 1964 publicat pel segell Belter i on també trobàvem "Pigalle", "La misma playa" i "Sukiyaki". El Latin Combo eren grans músics catalans, la "crem de la crem", ni més ni menys que Jorge Coll, Ricard Roda, Manuel Bolao, José Cunill i Jaume Villagrasa. Van gravar més de 20 EP's entre 1958 i 1967 i alguns Lp's. Per cert que amb ells també va tocar, en el seu primer disc, el mestre Francesc Burrull.
El Latin Combo
Latin Quartet – Lawrence de Arabia
És clar que més "Crem de la crem" de bons músics catalans la trobàvem en els Latin Quartet, on militaba el mestre Francesc Burrull i dels que us oferim aquesta postal promocional discogràfica. Es tracta d'un altre EP publicat per Barnafón on també es recollien "Otras Gentleman", "A long time" i "Dearly (Cariño)". Eren Agapit Torrent saxo i guitarra que també va tocar amb el Latin Combo en alguna ocasió, Francesc Burrull al piano, Lluís Sala s'encarregava de la bateria i Enric Ponsa al baix. Anteriorment a aqueste disc, l'any 1954, van ser Tete Montoliu, Jordi Pérez, Enrique Domínguez i Enrique Cifuentes. Alguns dels seus components van tenir grups paral.lels com Frank Miller i els seus Hispània Soul, Liders Grup i l'Oquestra Selvatana i la trajectòria de Francesc Burrull és de sobres coneguda. El tema és una versió del tema del film "Lawrence d'Aràbia", protagonitzat per Peter O'Toole el 1962. Per cert que en aquesta disc, Francesc Burrull va sense el seu mostacho caracteristic, peró destaca per nassos.
Cartell de la pel.lícula "Lawrence d'Arabia"
Karina y los Sírex – Tu serás mi Baby
Bona versió del tema de Les Surfs un grup integrat per germans pigmeus, nois i noies, que procedien de Madagascar i que tot i cantar habitualment en francès, també van versionar els seus èxits en espanyol. Per cert que aquest tema tampoc era d'ells, es tractava del hit de The Ronettes, americanes, "Be My Baby" que van ser descubertes i produides per Phil Spector. Ens el porta María Isabel Llaudes Santiago, la inefable i sempre enamoriscada Karina, acompanyada per Los Sírex. Karina va néixa a Jaén el desembre de 1943. Tota una curiositat per als nostres oients d'El Temps Passa ... i la música queda, sonant a Altafulla Ràdio i Ona La Torre.
Doues instantàneas de una molt joveneta Karina
Los Sírex van acompanyar en aquesta gravació a la
Karina. Al que no saben es que hi pintaba Leslie.
Karina. Al que no saben es que hi pintaba Leslie.
Juan y Junior – La caza
Al costat de "Anduriña" aquest va ser el gran èxit en la carrera del duet sorgit de l'escissió de Los Brincos i que ja havien tocat junts a Los Pekenikes. No van tenir una cursa massa longeva, només dos anys, del 66 al 68, i solsament van gravar 6 singles, massa afany de protagonisme i Rocío Durcal pel mig, van trencar el duo i cada un d'ells va seguir en solitari i Junior es va casar amb Rocío Durcal. "La caza" va ser el seu single de debut en el 66, publicat per Novola-Zafiro. Eren Juan Pardo Suárez (1942, Palma de Mallorca) i Antonio Morales Barretto, Junior (1943, Filipines).
Juan i Junior
Los Wikingos – Perdóname amigo
Eren de Barcelona, es van formar el 1964 i el grup l'integraven Vicent Solsona (cantant), Jesús Oregon i Jaume Sabaté (guitarres), Josep Sánchez (baix), Josep Maria Casanovas (bateria) i Josep Maria Gutiérrez (òrgan). A principis de 1966 participen en el Ier Festival de Conjunts de Lleó, obtenint un lloc a la final, encara que no van guanyar. Van participar en la pel.lícula "La Tia de Carlos en minifalda" de Iquino. Aquest tema es trobava en el seu EP de debut publicat per Ekipo el 1966 i on també hi havia les cançons "Vida Meva", "Vull Estar amb tu" i "Merci Cherie". Després de gravar aquest disc el cantant els va deixar i va ser substituït per Enrique López. No deixarem a Los Wikingos sense dir que aquest tema també va ser versionat i molt bé, per Tony Ronald
Los Wikingos
I com hem parlat de Pedro Ruy-Blas, sobre la marxa em cambiat el final que teniem programat per avui i amb aquest gran cantant madrileny acabarem.
Pedro Ruy-Blas – A los que hirió el amor
És tot un baladazo que va ser versionat per el cantant francès Johnny Halliday i al igual que va fer amb el "Black is black" dels Bravos, en versionar.les en la seva llengua els va enfonsar el mercat francès als espanyols, ja que aquest és molt xovinista i vol que les cançons sonin en la llengua gala. El seu nom real és Pedro Ample Candel, va néixa a Madrid el 1949 i va cantar amb Los Principes i Los Grimm, passant després per Los Canarios com a suplent de Teddy Bautista que es trobava a la mili, però no va gravar en els seus discs, només va actuar . Finalment i despres de crear el grup Frecuencia, es va decidir a llançar-se en solitari i un altre dels seus èxits va ser "Mi voz es amor" que va ser prohibida per la censura del règim franquista per considerar-la una cançó subversiva. Posteriorment va crear el primer grup de fussion de flamenc-jazz de la història, Dolores. És a més a més un bon bateria de jazz i amb Dolores no cantava. A Dolores també trobabem a Jorge Pardo, Tomas SanMiguel i Ruben Dantas.
I fins aquí hem arribat per ara, segons estava escrit en el guió que Quimet no deixa de repassar, és clar que Mario diu que es tracta de quatre dades escrites a boli en una quartilla, nosaltres ens aclarim, ens ho cuinem i també ens ho mengem. Mira, ja estem parlant de menjar. Nem a galar alguna cosa? Per cert que demà divendres tenim un dinar-aperitiu amb els companys i companyes de l'emisora, tot un detall per part dels que manen, sobre tot tenin en compte la crisis. Jefe, quan et posses en plan "pagano", no saps com t'estimem. De veritat de la bona Eh!
Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre ha estat El Temps Passa ... i la música queda.
Tanquem la barraqueta i a reveure gent. Bones Festes
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario