El Temps Passa programa 27-01-2011

Mario Prades amb el director Miguel Iglesias i autoritats de 

la  ciutat  a  la  1ª  Fira  Internacional del  Disc  i  Cinema  de

Col.leccionisme de Tortosa. Per cert,  Miguel Iglesias Bonns

  era el "sogre" del  Mario que aquí presentaba  l'entrega de la 
placa homenatge al director de cinema  català per les  seves 
pel-licules  sobre  Àfrica...  rodades  a  les Terres de  l'Ebre.

En diverses ocasions hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda a les Germanes Serrano. Sempre hem dit que van ser les primeres que van gravar pop en català. Però també sempre hem escoltat les seves cançons en la nostra llengua. Creiem que ha arribat el moment de resoldre aquest gran error ja que si elles van poder ser les primeres que van gravar en llengua vernàcula, no va ser per casualitat, eran importants figures del pop del moment qué allavors ni se li deia pop, era "música moderna".

Obrim el Temps Passa... i la música queda.

Hermanas Serrano – Ven

Les Hermanas Serrano van ser un dels duets més populars dels anys 50 a Espanya. Participant, sobretot, en festivals i en aparicions en directe a les emissores de ràdio. Les seves cançons eren de les “modernes” que sonaren als programes de discos sol.licitats. Es van llançar internacionalment el 1958 quan van participar en un programa de televisió a Veneçuela. El 1958 van ser les primeres que van gravar un disc en català després de la Guerra Civil espanyola. Les cançons d'aquell EP eren "Mandolino de Texas", "Cançó amb sordina", "Tschi bam" i "Besa'm tres vegades", tot això auspiciat pel Mestre Cases Augé que també es va encarregar de la segona gravació en català de la història del pop espanyol, aquesta vegada a càrrec del crooner nacional, José Guardiola. Aquest tema, versió en castellà de la cançó "When" de The Kalin Twins, es trobava en un EP publicat per La Voz de su Amo al 1959. Les Germanes Serrano van gravar un segon EP tot en català, però aixó va ser ja al 1963.

Les Germanes Serrano a la televisió de Venezuela

Ennio Sangiusto – México

Acompanyat per l'Orquestra Fallabrino, us portem aquest tema de Ennio Sangiusto, un italià que es va establir durant uns quants anys al país, si bé no ens va arribar des d'Itàlia, abans va passar per l'Argentina. Gravava per Belter i aquesta cançó es trobava en un EP, per variar. Recordem una actuació que va realitzar al Festival de la Canción del Mediterràneo, en la qual al finalitzar, es va agafar les vores inferiors de l'americana i ajupint-se de forma molt femenina, va fer una salutació al respectable entre rialles i murmuris de "Ooooooh!". Per cert que va posar la seva veu a un dels personatges de la Família Telerín, però no pregunteu qual per que fins a tant no arriba la nostra memòria. Fa uns quants anys el segell barceloní Divucsa va reedità els seus èxits en versió CD.

Ennio Sangiusto

Tina y Tesa – Ven al Twist

Molt ficar el twist en el títol, però dins de la cançó aquestes dues germanes parlen del Madison, un altre ritme que va funcionar a principis dels 60. Tina i Tesa eren de Alacant, però van haver de venir a Barcelona per llançar-se professionalment. Ambdues tenien carnet blanc, cosa curiosa en una època on s'usava comunament el vermell. Van obtenir el carnet el 12 de febrer de 1962. Eren un Dúo Dinámico en femení i la seva imatge desenfadada, amb pentinats tipus "garçon", pantalons pitillo o faldilles escoceses, junt amb la seva qualitat, van fer que la EMI, a través del subsegell REGAL les contractés i van començar a gravar. Aquest tema estava inclòs en el seu segon EP editat el 1963 i amb "The locomotions" com a cançó estrella. Encara van gravar un altre EP el 1964 i un últim disc, un single amb el segell Belter, el 1966. Després van desaparèixer del mercat musical.

Tina y Tesa

Los Sprinters – Yummy, Yummy, Yummy

El tema gravat el 1969 pel grup gallec Los Sprinters, va ser un dels grans hits dels nord-americans Ohio Express. És una de les poques versions que es van fer en castellà d'aquesta cançó englobada dins de l'anomenat so blouble-gum creat pels productors Jerry Kasenetz i Jeffrey Katz. Per cert, no confonguem aquest grup gallec amb The Sprinters, una banda britànica. Es van formar en el 65 i eren Miguel Varela Suárez "O Tranquilo"que havia tocat anteriorment amb The Silver Dragons i The Wryders, al costat d'Alfredo Mella, Ramón Miranda i José Vázquez. Van ser un grup que va gravar versions, peró també composicions pròpies des del seu primer disc en 1966. Els gallecs es van convertir en el grup d'acompanyament del cantant Andrés DoBarro fins al seu retir el 1976. Andres DoBarro va morir el 22 de desembre de 1989. Llavors es van reconvertir en una orquestra de ball. Los Splinters van treballar també en la pel lícula que va filmar Andrés DoBarro "En la red de mi canción", de Mariano Ozores, el 1971 i al costat de Concha Velasco. Miquel “O Tranquilo” Varela, casat amb la cantant Maria Manuela, va formar amb la seva dona el duet Manuela e Miguel. El 19 setembre 1998 moriria després d'una llarga malaltia. Aquesta cançó es trobaba a un single amb el tema "Rain & Tears", versió dels Aphrodites Childs, a la cara A, publicat per el segell Fontana.

Manuela e Miguel

 

Poster de la pel.lícula "En la red de mi canción", on els 

Sprinters van intervindre al costat de Andrés DoBarro

Los 5 Musicales – Azucar, azucar

La cançó més coneguda del grup Los 5 Musicales, banda amb dues noies, va ser "Salta, salta, pequeña langosta" de 1972, però us portem aquesta versió que van realitzar el 1970 del tema de The Archies, banda nord-americana que no existia, era una sèrie de dibuixos animats amb músics d'estudi i que també es va englobar en el so Blouble-gum. Los 5 Musicales van començar a gravar el 1968 i entre singles i EP registrar més de 30 referències. En aquest single publicat pel segell Palobal, la cara A està ocupada pel tema "Viva la vida". També van gravar cançons infantils. Eren Eduardo Bujan, Francisco Díaz, Jesús Gracia, Beatriz Montero i Esther Navares.

Marta Baizán – San Bernardino

Una bona versió del "San Bernardino" del tercet britànic Christie que ens porta l'actriu i cantant Marta Baizán, germana de Luís Enric Baizán, bateria de Los Pasos i amb una bona carrera pel seu compte, sobretot gràcies al cinema. Havia estat núvia d'un dels components de Los Pasos. Marta va néixa el 1949 a Ceuta, tot i que algunes biografies diuen que ho va fer a Tetuan, bé, tot està en el nord d'Àfrica. Va debutar amb 8 anys al programa Ràdio Chupete de la ràdio ceutí. Va participar en un "Salto a la Fama" de TVE, la millor televisió en aquella època... de fet l'única que hi havia. També va participar al Festival de Aranda del Duero i a partir d'aquí va començar el seu ascens. Va realitzar moltes pel.lícules, entre elles destaquen “Los Chicos del Preu”, “La ciudad no es para mi”, “Del rosa al amarillo” y “Hay que educar a papa”.

Marta Baizán

Los Stop – El último tren a Clarskville

Los Stop, amb Cristina al capdavant, de veritable nom Mari Carmen Arévalo, ens porten una altra versió, en aquest cas del grup The Monkees, una de les bones bandes, però prefabricades que van tenir fins a la seva pròpia sèrie de televisió, encara que al principi i fins el seu tercer o quart disc, no tocaven ells en els seus enregistraments "No sabien tocar". Cristina va deixar el grup i va liderar Cristina y Los Tops, per després seguir en solitari. Mario la coneix bé, a ella i a un cosí seu, company de treball a Telefónica, el "Boro". Cristina va néixa a Barcelona el 19 de setembre de 1943. El 1966 sorgeixen Los Stop. Les seves cançons més populars van ser "El turista 1.999.999" amb la que van participar en un Festival de Mallorca i "Tres cosas: salud, dinero y amor". Gravaven per al segell Belter i aquest disc és de 1966. Los Stop eren, a més de Cristina, Juan Comellas, José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes, i amic de Mario), Fernando Cubedo y Andrés Gallego.

Cristina ya en solitario (Foto Mario Prades)

Los Shakers – Grito tu nombre

Tal com us vam prometre, aquí us portem a Los Shakers madrilenys, la banda liderada per Ricardo Sáez de Heredia. Van ser teloners de The Beatles a Madrid i Barcelona, al costat de l'Orquestra Florida, Michel i el presentador Torrebruno, comptant amb Pekenikes a Madrid i Los Sírex a Barcelona. Es van crear el 1963 i eren els germans Ricardo (bateria) i José Luis Sáez d'Heredia (òrgan), amb el seu cosí Fernando Sáez d'Heredia (baix) Paco Ruiz (guitarra rítmica), Vicente Martínez (guitarra solista) i un cantant que quan es va anar a la mili, el rol va passar al propi Ricardo. Es van cridar inicialment The Five Shakers, però eren sis. José Luis i Paco es van amb Micky y Los Tonys i entren Ricky Morales, que procedia dels 4 Jets i Los Jumps, junt a Dominique Varchar, que venia de Los Botines, però els deixa al poc temps per entrar a Los Flecos i ells es converteixen en quartet. Van gravar un altre EP i de nou canvis en el grup que finalment es dissol el 1967. Aquest tema, versió del "I call your name" de The Beatles i que els de Liverpool van gravar el 26 de juliol de 1963, s'incloïa en el primer EP de Los Shakers publicat el 1965 a través del segell RCA-Victor.

Los Shakers

SECCIÓ ESPECIAL

El Capitán Trueno

Els tebeos d'aventures van proliferar en els anys 50. Entre ells destacaven Roberto Alcázar y Pedrín, El Cachorro o El Guerrero del Antifaz, però el còmic d'aventures espanyol per excel.lència va ser El Capitán Trueno.

En format apaïsat, allargat i col.leccionable, va començar el 1956. Va ser una creació del guionista Víctor Mora Pujadas (Barcelona, 1931) i el dibuixant Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com Ambrós (Albuixech, València, 31 d'agost de 1913 - 30 setembre de 1992).

Víctor Mora

El Capitán Trueno, era un cavaller espanyol de l'Edat Mitjana en temps de la Tercera Croada. Encara que en el pit i l'escut, portava les quatre barres distintives de l'escut de Catalunya, el que indicava el seu origen català, encara que dissimuladament, per si de cas la censura de l'època no ho veia correcte i anessin a vetar-lo. Acompanyat pels seus amics i companys d'aventures Goliath i Crispín i també per Sigrid, eterna núvia de Trueno i reina vikinga de l'illa de Thule, i al crit de "Santiago i cierra Espanya" es dedicavan a recórrer tot el món a la recerca d'aventures, sempre defensant el feble de l'opressió i la tirania. Una cosa que mai es van prendre els del règim al peu de la lletra i només van veure la seva part distreta i no el que podia ocultar darrere.

Per cert que el Capità va ser un avançat a la seva època perquè, entre altres coses va viatjar en globus,  baixar a les profunditats del mar, es va enfrontar a King Kong, va utilitzar la pólvora, va lluitar amb samurais del Japó i amb pops gegants com el Capita Nemo i va arribar a Amèrica molt abans que Cristofol Colom, a Xina abans que Marco Polo i a la Polinesia anticipanse al Capità Cook.

En la seva primera època, des de 1959 a 1968, el Capitán Trueno a arribar a ser la historieta més popular i difosa d'Espanya, mantenint una tirada setmanal d'uns 350.000 exemplars. Això parla, en temps de postguerra on els diners s'estirava més que en l'actualitat, de la quantitat de seguidors que va aconseguir. Per cert que es van inserir les seves aventures a les pàgines centrals del "Pulgarcito", editada també per Editorial Bruguera. Per descomptat també hi havia els "extres" i els "Almanaques" que sortien a les vacances i Nadal, a preu una mica més car, aixó si.

El Capitán Trueno, controlat per Mora, va tenir molts dibuixants quan Ambrós va abandonar la sèrie. Entre ells Beaumont, Buylla, Tomás Marco, Tinoco, Ángel Pardo, Martínez Osete, Casamitjana, Díaz, Escandell, Bao, Carrión, Casanovas, Torregrosa, Julio Briñol, Úbeda, Comos, Fonts Man i Grau. Es va saber que ja en les acaballes dels 60, Mora va utilitzar "negres". Durant un temps i sense conèixer-se entre ells. Uns dibuixaven a llapis, altres entintaben i els tercers escrivien els textos. Moltes vegades les cares eren les mateixes copiades i enganxades sobre els dibuixos confeccionats pels "negres".

Al crit de "Santiago i cierra Espanya" de Trueno o el de "Bellacos i malandrines" de Goliath, diverses generacions van gaudir d'historietes sanes, on el sexe brillava per la seva absència i els dolents gairebé sempre eren ateus. Bàsicament sarraïns, encara que Trueno va lluitar contra xinesos, japonesos, negres africans i indis americans, convertint-los al cristianisme a la primera ocasió i enamorant a les caps "dolentes". tornant-les bones i ell sent sempre fidel a Sigrid. Cuasi mai mataba als dolents, els convertia. Calia tenir content al censor de torn. Trueno va ser el nostre superheroi, això si, a la noia mai passava de donar-li discrets petonets a la galta, cosa que a mi sempre em va fer sospità d'ell. Goliath era molt brutot i sempre amb la porra a la qual deia "El Cascanueces" a punt i el petit Crispín era llest com una guineu, però el Capitán Trueno era més que tots ells junts en les seves diferents especialitats. Es dir que era "El noi de la pel.lícula".

I parlant de la pel.lícula, ja fa uns quants anys que es parla del film i es diu que està a punt de començar el rodatge. Però no comença mai. La protagonista femenina que havia de fer de Sigrid és Elsa Pataki, encara que sembla ser que al final no podrà per coincidir amb altres rodatges. És clar que al ritme que anem no trigarà a estar lliure i disponible per a interpretar a la nostra Sigrid. Només ens queda esperar que, coneixent la trajectòria professional de la Pataki i el seu esplèndid físic, a la pel.lícula on es dediquen a buscar el Sant Grial, tinguem una cosa que no havia als còmics... carn. La veritat és que nosaltres sempre pensem que en Capitán Trueno no li anava molt això del sexe, si més no amb la seva núvia i això que totes les "dolentas" acabaven enamorant-se d'ell. També s'ha parlat de l'actriu Natasha Yarovenko per fer de Sigrid que també està de bon veure.Per el que he llegit, un dels problemes per fer aquesta pel.lícula d'aventures son els cales ja que tenen subvensions, però sembla que no tenen res mes i amb aixó no arriba el presupost, fa falta imversió privada.

Elsa Pataki

Natasha Yarovenko

No acabarem sense recordar que El Capitán Trueno va tenir una mena de "spin-off" que van ser promocionats d'una manera que va enganxar als joves i no tan joves lectors i que avui haurien de tenir present les editorials. Amb un dels números et regalaven el primer còmic del nou personatge. Gratis!

Així va sorgir El Jabato, ambientat a l'Espanya Ibero-Romana ja cristiana, per allò dels valors patris i que també va funcionar molt bé, al costat del Sargento Fúria on els protagonistes s'enfrontaven als francesos en plena Guerra de la Independència, la que aquí es va dir "La Guerra del Frances".

 Número Un de El Jabaro i també el primer ejemplar d'El Sangento 

Furia.  Regalats  amb  El  Capitán  Trueno

Eren els còmics, els tebeos d'aquella època, amb els quals va créixa la nostra infàntesa i amb ella vem créixa nosaltres. Els llegíem, els canviàvem o ens els jugàvem a les cartes, al 31 i al set i mig. Jo tenia la col.lecció completa del Capitán Trueno, El Jabato, L'Home Emmascarat i Flash Gordon, tots en perfecte estat i enquadernats. Sempre vaig pensar en legárselas el meu fill quan creixés i pogués valorar-lo. La seva mare, la meva primera ex, com li destorbaven i només eren "Revistes velles"... ELS VA LLENÇAR TOTS A LES ESCOMBRERIES.  ¡Lumbreras!

Podriem dir molt mes, però aixó ha sigut tot sobre El Capitan Trueno.

Mario Prades

SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Aquí tenim la secció catalana amb un grup interesant, però amb molt poca discografia.

Els Corbs – El Senyor del Tambor

Es tracta d'una versió del "Home de la pandereta" de Bob Dylan, modest instrument convertit per obra i gràcia de l'adaptació al català en un tambor. Els Corbs eren cinc joves catalans que van gravar per Edigsa, encara que aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda, s'apropa més a la versió de The Byrds que a la de Dylan. En aquest EP publicat el 1966 també versionaven el "So lonely" de The Hollies i "It's my life" i "We gotta get out of this place", ambdues de The Animals. Van gravar en total un parell de discos de quatre cançons, però versionaren i no ho van fer malament, una part del R & B que arribava d'Anglaterra, sense perdre de vista les USAS ESAS i els temes italians, en un dels seus discos fins i tot versionen "El Mundo"de Jimmy Fontana.

The Bonds – Ahir

Ja hem escoltat en altres ocasions a The Bonds, un bon grup pop o beat com se li deia llavors que també van gravar un parell de discos. En aquesta ocasió us portem tot un clàssic de The Beatles "Yesterday", una cançó que signen com a autors Lennon/McCartney, però que va compondre realment Paul McCartney sol, el que passa és que ells tenien un acord que van respectar fins a l'últim moment i mitjançant el qual l'autoria de les cançons, les compongués qui les compongués, sempre era dels dos. Fins que el grup es va separar per culpa de la japonesa, és clar. Aquest EP va ser editat per Concentric i l’adaptació de les lletres va ser de Ramón Font i Camarasa. També trobàvem “Quina colla més original”, “Satisfacció” i el “Wooly Bully”.

Juan y Junior – A dues nenes

El duet espanyol per excel.lència va ser El Dúo Dinámico, seguits per Juan i Junior, tot i que la carrera d'aquests últims va ser més aviat breu, només sis singles, contra la dels catalans que van començar a gravar el 1958 fins a finals dels 80. Us portem una cosa curiosa, la versió en català de "A dos niñas", una de les seves cançons, cantada per ells mateixos en llengua vernàcula i titulada ara "A dues nenes". Va ser l'única cançó en la seva carrera cantada en la nostra llengua, diem “l'única" cançó ja que a la cara B va sortir "Tres días", en castellà. El disc és de 1967 i és el seu tercer single, en castellà clar. Juan i Junior es van presentar oficialment com a duet i separats definitivament de Los Brincos, el 29 de març de 1967 a una discoteca madrilenya. Amb la caràtula no és que es matessin molt, van agafar la castellana i li van posar una atiqueta adhesiva dien "Versión catalana".

Juan y Junior

Elia Fleta i Tete Montoliu – My Romance

Elia era filla del gran tenor Miguel Fleta, va néixa a Madrid el 13 de febrer de 1928 i abans de llançar-se en aquest projecte jazzístic al costat del gran pianista Tete Montoliu, va formar amb la seva germana Paloma el duet Las Hermanas Fleta, gravant pop de l'època, quan no se sabia que allò era pop i se l'anomenava música lleugera. Va ser Peer Wyboris qui li va presentar a Tete i al costat del Trio va debutar el 1965 al Bourbon Street de Madrid i posteriorment en el Jamboore de Barcelona arribant a gravar junts dos EP's. El trio el formaven Erik Peter al contrabaix, Peer Wyboris a la bateria i Tete Montoliu al piano. El 1967 Ràdio Peninsular designá a l’Elia Fleta com "La millor cantant espanyola" de l'any. El 1974 va participar en el Festival de Jazz de Cardedeu al costat de figures de renom dins del jazz internacional com Johnny Griffin, Lou Bennett o el mateix Tete Montoliu. A partir de 1967 es va fer acompanyar pel trio de José Luis Valletta.

Tete Montoliu

Ramón Calduch – Viejo frack

Va ser un altre dels crooner catalans dels 60, al costat de José Guardiola i encara que no va arribar a la seva alçada, se li va apropar molt. Ramón Calduch va gravar moltíssims discos, tant en castellà com català i va saber mantenir-se fins ben entrats els seixanta. Calduch va néixa a Montcada i Reixac, Barcelona, el 5 de novembre de 1928 i va morir a Barcelona un 24 de setembre de 2008. Feia dècades que patia soriasis i el seu caràcter s'agrià molt, no assimilant haver perdut el lloc rellevant que va ocupar molts abans. Mario recorda una vegada que el va entrevistar. Va posar a "parir" a totes les noves generacions de músics  rock i pop, només ell i els seus coetanis valien la pena. El titular de l'article va ser "La amargor d'una antiga estrella". Aquest tema és una versió del "Vechio Frack" de Domenico Modugno.

Ramón Calduch (Foto: Mario Prades)

Los Salvajes – Hoy comienza mi vida

Aquesta cançó estava inclosa en el primer EP que van publicar Los Salvajes a través del segell Marbella, subsegell de Vergara, el 1964 i que no va tindre cap promocio. Eren Gaby Alegret (cantant), Andy González i Francisco Miralles (guitarres), Delfín Fernández (bateria) i Sebastià Sospedra (baix) que en els 70 s'incorporarà a Lone Star Després d'actuar en diverses ciutats alemanyes, van fitxar per EMI i el 1966, quan el grup ja era conegut i funcionava a nivell vendes, aquest EP que va passar amb més pena que glòria, va ser reeditat amb diferent caràtula, per Marbella a fi de treure-li suc. El tema és una versió italiana on Gaby intenta posar un toc romàntic desenfadad, però no ens pregunteu de qui era.

Los Salvajes

Los Talayots – Homburg (la sonata)

Va ser una gran cançó dels britànics Procol Harum, eclipsada per l'èxit de "Amb la seva blanca pal.lidesa", però al nostre parer, en qualitat és igual o superior. Els Talayots eren sis nois mallorquins i van prendre el nom d'unes construccions prehistòriques típiques de les Balears. Van gravar un parell o tres de singles per al segell Marfer. Aquest tema es trobava a la cara B d'un d'ells amb "El burrito rojo"a la A. En un altre dels seus singles versionen a The Bee Gees i van ficar "Worlds" i "Holiday". Per cert que del tema "Homburg" hi ha una versió molt bona a càrrec de los Gatos Negros, barcelonins. Per cert, la foto de la caràtula del disc està presa a la plaça d'Espanya de Palma, just davant de l'antiga terminal d'Iberia, amb el monument a Jaume I al darrera i al costat de Cal Meca, una gran cafeteria que ja no existeix, on Mario, de nen, es prenia els "suaus".  Mario va estar viven al carrer Rey Sancho, molt aprop, carrer que feia cantonada amb la sortida del trenet de Soller per un costat i amb l'avinguda on estaba Can Meca, per l'altre. Mario vivia al número 28, just al costat d'una carnisseria.

Juan Erasmo Mochi – Amada mía

Juan Erasme Mochi, va néixa a Barcelona, el 24 de gener de 1943 i al principi es va fer cridar només Mochi. Va ser el presentador d'un programa mític en la televisió de l'època "Escala en Hi-Fi", el primer programa de playbacks de la nostra història musical televisiva. En els seus principis es va marxar a Mallorca i va formar part dels Beta Quartet. Més tard el grup The Runaways que quan els va deixar fitxaren Mike Kennedy (llavors Kogel) i que quan es van reconvertir junt amb membres de Los Sonor, van passar a ser Los Bravos. En els 70 va marxar a Sud-amèrica. Entre les seves grans cançons destaca "Mami Panchita", però creiem que "Amada mía" és una immensa balada molt adequada per tancar el programa d'avui de El Temps Passa... i la música queda.

Juan Erasme Mochi

I amb Mochi hem de deixar-vos, la propera setmana tornarem i això no és una amenaça, és un avís i no heu d'oblidar una cosa, estimades amigues i estimats amics i es que "Qui avisa no és traïdor ... és avisador"

Quimet Curull als 80 tocava amb Antena Rosa. Aqui els veiem 

posan   per   a  la  posteritat.   Quimet  es  troba  agupit,  és  el

segon per la dreta. Eren  Quimet,  Ruth,  Gaspar, Joan Carles, 

Armand  i  Quim.  (Foto:  Cedida)

Tanquem la parada i fins la setmana que ve

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa

El temps Passa programa 20-01-2011

En aquestes fotografies podeu veure el grup Antena Rosa, on militava el Quimet Curull

els anys  vuitanta.  Si  el  busqueu  el  trobareu,  mig  amagat  i a  la  dreta  com  sempre

(Fotos:  Cedides)

Espanya va ser, durant els anys 50, seixanta i la dècada posterior, un far per als artistes estrangers, sobretot per els que provenien de països de parla hispana. Argentina va ser una de les nacions que més cantants i grups va remetre al mercat nacional, però a Itàlia també li resultava atractiu el mercat espanyol. És clar que al país van arribar altres artistes procedents de països del centre d'Europa, com Àustria. De la terra del vals es va deixar caure un gran còmic, presentador i també cantant, Franz Joham que va publicar alguns EP's de quatre cançons plenes de tocs humorístics i ritmes moderns... per a l'època es clar.

Avui començarem El Temps Passa... i la música queda, amb uns fantasmes que ballaven a ritme de twist. La veritat és que el món està ple de "fantasmes" que no portan ni llansols ni cadenes i no son precisament dels que estudia l'Iker Jiménez.

Franz Joham - Fantasmas twist

Franz Joham (Graz, Àustria, 1907 - Barcelona, 15 d'octubre de 1991) va ser un dels pioners centre-europeus assentats al país. Va arribar a Espanya en 1942, amb la revista "Todo por el corazón" i amb la 2ª Guerra Mundial es van establir definitivament a Barcelona. La revista pertanyia a la companyia d'Artur Kaps que es deia "Los Vieneses", en la qual també es trobaven la ventríloqua Herta Frankel amb els seus ninots i l'italià Gustavo Re. El 1949 Franz Joham va adquirir la nacionalitat espanyola. La televisió va popularitzar la imatge de l'austríac i la dels seus companys gràcies als programes produïts per Artur Kaps: “Amigos del martes”, “Noche de estrellas”, “Noche del sábado” y “Cita con el humor”. Aquest tema s'incloïa en un EP publicat per Belter el 1962 i que suposem per la caràtula, recolzava la campanya de publicitat que Joham realitzar per a la marca Telekunken i un dels seus espots ja l’escoltarem fa unes setmanes. La cançó estrella era "El dia más largo".

També el tebeo Claro de Luna va incloure a Franz Joham       

Franz Joham

Pepita Ramos “Goyita” – Yo quiero un TBO

Fa alguns programes vem parlar del TBO, de la seva història i també comentarem sobre anuncis històrics. Doncs bé, molt més antic que el del Cola-Cao és el del TBO. Aquesta versió que us portem és de 1932, encara que hem d'aclarir que es tracta d'una cançó, no d'un anunci, si bé després es va aprofitar. De fet ara que han posat una altra vegada a la venda col.leccionables sobre el TBO, als anuncis de televisió sona aquesta cançó. Per cert, el timbre de veu de Pepita Ramos “Goyita” és francament desagradable, però molt de moda per aquella època. El nom de La Goyita  era Pepita Ramos Ramos, filla de pare argentí i mare valenciana, va néixa a Barcelona el 1890 i va ser una de les cupletistes més conegudes del seu temps, convertint-se en una de les grans figures del paral.lel barceloní. Va formar parella artística, ja en la seva maduresa, amb el cantant còmic Baldomerita i es van acompanyar dels Crazy Boys dirigits per Pascual Godes. Va morir en la misèria, el 15 de maig de l'any 1970 a Barcelona, quan tenia 80 anys i després de dur més d'un mes en coma. Es van fer varies versions en diferentes décades, del tema i hi ha una versió moderna a càrrec de Ricardo Solfa/Jaume Sisa junt amb Pascal Comelade.

Pepita Ramos “Goyita”

Pepita Ramos “Goyita”.  A dalt la partitura 
que va publicar el mateix TBO

Mimo y los Jumps – Amapola

És un tema clàssic del compositor gadità establert a Nova York, José María Lacalle i que inicialment no tenia lletra, aquesta va ser composta el 1940 per Albert Gams. Ara la versiona en clau de pop i molt accelerada Mimo que es recolza en Los Jumps que la van acompanyar en l'enregistrament dels seus tres últims EP's. Mimo es deia en realitat Pilar García de la Mata i el 1959 va participar i va guanyar el primer concurs de Televisió Espanyola "Salto a la Fama". En aquesta mateixa edició també va participar Maria dels Àngels de las Heras, coneguda despres com Rocío Durcal. A partir de 1961 s'acompanya de Los Jumps que eren els germans Jorge, Jaime i Miguel Celada bateria i guitarres respectivament, al costat de Ricky Morales alternant el lloc de baixista i guitarra de punteig, però Miguel Celada és substituït per Antonio Morales Junior. En les caràtules dels dos últims EP només apareixen fotografiats tres Jumps ja que Junior tocaba també amb Los Pekenikes i tenia contracte amb Hispavox pel que la seva imatge i nom no podia aparèixer en discos d'un altre segell. Aquest tema es trobava en el seu tercer EP, editat per Philips a 1962. Mimo encara publicaria un altre EP i es va retirar de la música. Junior es va incorporar a Los Brincos i el seu germà Ricky primer a Los Shakers i despres va substituir al seu germa a Los Brincos, anys més tard, i també va tocar amb Barrabàs.

Junior va ser el músic "fantasma" en les grabacions de Mimo y Los Jumps

Los P y P con el Latin Quartet – Hechizo

Del duo Los P y P poc us podem dir, però del Latin Quartet... això si que són paraules majors. Aquesta cançó és una versió del "Witchraft" d'Elvis Presley, publicat pel segell Belter el 1964. En aquest EP ens trobàvem a més "Los Watussi", "Consuelo consuela" i “Quiero que me quieras". De fet els Latin Quartet tocaven com a músics d'estudi en moltes gravacions de l'època i van acompanyar oficialment a gent com Sonia i Jorge Miranda, entre altres. En els Latin Quartet trobem al mestre Francesc Burrull. Ara sona a El Temps Passa... i la música queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre.

 

El Latin Quartet amb Francesc Burrull agupit a la dreta

I ja que parlem del Latin Quartet, els escoltarem una altra vegada, ara acompanyant el cantant Jorge Miranda.

Jorge Miranda y El Latin Quartet – Una rubia de miedo

Us parlàvem d'ell. Jorge Miranda no és un d'aquests cantants amb una carrera brillant i recordada, més aviat va ser molt discreta. El 1962 es va presentar a la selecció del tema que havia de representar Espanya a Eurovisió. Es va realitzar una preselecció que va presentar Federico Gallo des de Madrid, el 6 de febrer de 1962. Els cantants de la Semifinal eren Franciska, Jorge Ribé, José Casas i Mireya Xapelli, a més de Jorge Miranda. Aquest tema que escoltem, es trobava en un EP publicat per Discos Saef, es també del 1962 i on a més d'aquest cançó, versió del tema "Che Dritte!" d'Adriano Celentano, trobabem "Kana Kapila", "Naciste para mi” y “El perro de trapo". Per cert que amb més patilles i el pels més espès i fosc, ens recorda a Michel, del qual parlàvem la setmana passada.

Los Diablos – Tú también serás Ye, Yé

Los Diablos es van consolidar amb "Un rayo de sol", ja el 1970, i molts els van descubrir, però portaven en actiu des de mitjans de la dècada anterior. Van començar cridant-se Los Diablillos del Rock i eren un duet integrat per Agustín Ramírez com a cantant i Enrique Marín a la guitarra. Se'ls van ajuntar Emilio Sánchez a la bateria, Amado Jaén al baix i finalment va arribar Estanislao Olmos. Aquesta cançó es trobava en un dels seus primers EP's que van passar amb més pena que glòria i el va publicar el segell Mayang, és una composició de Amado Jaén. Eren de Collblanch i Mario els havia vist en diverses ocasions, una d'elles a la Festa Major del carrer Buenaventura Plaja, darrere d'on ell vivia i on anaban a ballar amb la Colla del carrer Bassegoda. Agustí es va casar amb Marga Centaño, que havia sigut novie de Lesli de Los Sírex, la filla del seu representant i avui la del grup. A mitjans de la passada dècada es van unir a Fórmula V per a realitzar gires d'estiu sota el nom Fórmula-Diablos.

 Agustí al front de Los Diablos envoltat de mainada  (Foto: Mario Prades)

Dúo Rúbam – Los brazos en cruz

Un altre duet sorgit a l'ombra del Dúo Dinámico, el Dúo Rúbam versionen aquí el tema "Les bras en croix" del rei del rock francès, Johnny Halliday, un gran cantant al que molts vam arribar a odiar ja que es va casar amb la princesa del pop francès, Sylvie Vartan, és clar que el matrimoni va durar poc i va acabar com el Rosari de l'Aurora, és a dir amb divorci i llançant-se els trastos pel cap i és que el francès sent massa debilitat per les dones i és tot, menys fidel. El Dúo Rúbam eren José Luis i Enrique i procedien de Barcelona. Van començar gravant el 1960 per al segell Saef i el 1963 van fitxar per Belter desfent-se el duo el 1964. Tenen una bona carrera amb 15 o 16 EP's i es van fer acompanyar pel Conjunto de Fernando Orteu en unes ocasiones i pel Conjunto Los Quijotes en altres. Aquest últims van gravar en català, diguense Quixots Quartet i ja els em escoltat a El Temps Passa... i la Música Queda. Aquest tema es trobava en un EP que va publicar Belter el 1963 on la cançó estrella era el "Hully Gully Boy".

El Dúo Rúbam també van ser protagonistes a la colec.ció de tebeos Claro de Luna

Los Indios Tabajaras – María Helena

“María Helena”, del 1963, va ser la cançó més popular a la llarga carrera d'aquest duet brasileiro, veritables estilistes de la guitarra, Los Indios Tabajaras eren Mussapere i Herundy, tots dos germans, eren el tercer i quart dels trenta fills d'un dels cacics de la tribu Tabajara, de nom Mitanga. Nascuts a la selva profunda de l'estat de Ceará, al nord-est de Brasil. La seva història és molt curiosa, almenys com es relaten en les seves biografies: "Mussapere i Herundy, van trobar en l'espessa selva una guitarra, en el camí on justament havia passat una expedició d'homes blancs. No sabíent la utilitat que tenia, la van portar al seu poblat i la van tenir amagada aproximadament dues setmanes. En analitzar l'instrument cautelosament i adonar-sen que no es tractava d'una arma de foc, després de ser vista pels altres membres de la tribu, els dos joves indígenes la van seguir estudiant més detingudament. Els sons que emetien les cordes mentre les seves mans la exploraven, acréixaben encara més la seva curiositat i d'una manera inexplicable, els germans van aprendre a executar l'instrument, prenent-li molt d'afecte, arribant a prendre la decisió de deixar la tribu i endinsar-se en la civilització dels homes blancs, per saber el lloc de procedència de l'instrument musical". Un espavilat empresari els va escoltar tocant cançons típiques de la seva tribu, els va portar a Mèxic i allà va començar una de les més brillants carrera d'un grup instrumental llatí d'aquella època, Los Indios Tabajaras.

Los Indios Tabajaras amb una imatge característica

SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Començarem amb una bona versió

Els Drums – La nina que diu no

Es tracta d'una bona versió en català del tema compost i interpretat pel francès Michael Polnareff  "La poupée qui fait non" que Els Drums interpreten amb ganes fent una bona versió, però no oblidem  quan parlem del son fluix i on els baixos i la bateria sonan apagats que està publicat pel segell Concentric, en un EP que va veure la llum el 1966. Els Drums eren sis components i en aquest EP versionaven també un altre tema de Michael Polnareff, el seu gran hit "Love me, please love me", al costat del "Submarí Groc" de The Beatles i "Diguem coses" que és el "Words of love" de Buddy Holly que també va ser versionat pels Beatles.

Els Xocs – Plora per ells

Una altra bona banda de pop català van ser Els Xocs que aquí ens versiunen el tema "Piangi con me" que també versionaren i van portar a l'èxit The Living Dailings. Es trobava en un altre EP que també va publicar Concentric, en el 1966 i on a més a més trobàvem "Tot negre" dels Stones, "Els bons temps on s'han anat?" de The Kinks i "Més enllà", versió del "Milk cow blues". Creiem que el grup, integrat per quatre components, només van gravar aquest EP.

Els Tres Tambors – Estic sol esperant

Els Tres Tambors van funcionar entre 1964 i 1968. Eren un grup on trobabem els germans Jordi i Albert Batiste  i el seu cosí Xavier Triadó, però es va convertir en quartet quan Xavier Triadó va deixar la formació el 1966 i es van incorporar Josep Maria Farran i Gabriel Jaraba. Despres és van integrar en altres formacions molt populars aquells anys com Màquina, Música Dispersa, Rocky Muntanyola, Ia i Batiste, etc. Els components de Els Tres Tambors en aquells moments tenint poc mes de quinze anys, Jordi que ere el mes gran, tenia 17. Van tenir una curta carrera sense gaires discos, tot just dos o tres EP's, però van gravar un dels temes mítics del pop català "El noi dels cabells llargs" i que era una versió.

Mario Prades amb Ia i Batiste a casa del Mario (Jordi Batiste es el de la dreta)

Yerba Mate – El Mirlitón

Va ser el primer disc d'aquest grup barceloní, el primer de la història musical espanyola que va adoptar el dixie com so propi. Aquí solsament eren cinc, peró despres la banda es va ampliar. És un tema molt comercial que no va tenir l'acollida que tothom esperava, però que els va donar a conèixa. Yerba Mate en aquest cançó canten, tot i que habitualment interpretaven temes instrumentals. Són els autors de  "Tuset Street". Quan es van desfer, alguns dels seus components es van integrar a Mi Generación, altres a Música Dispersa, etc. En general tots es van incorporá a grups de la anomenada Ona Laietana. Aquest single era del 1967 i el va publicar Sono Play.

ELS ANUNCIS

Avui parlarem i recordarem anuncis que tracten sobre electrodomèstics i el primer és el d'una rostidora.

Asadora Carmela

Si us portem aquest anunci no és per res en especial, bé si, per una cosa: El seu preu. Tal com es diu en l'anunci, la Asadora Carmela costava "només" 39 pessetes, de l'època es clar. Si be en el folletó de propaganda s'anuncia a 35 pesetes, aixó deuria ser cosa de l'inflació.

Estufas Butaterm

Un dels perills adherents a una estufa era que els nens i els no tan nens, podien cremar-se si la tocaven. El greu problema tenia sol-lució amb una estufa catalítica que com deia l'anunci "Calienta, pero no quema. Calor blanco con Butaterm".

Estufas de Butano, son económicas

I per donar fe del barat que resultava una estufa de butà davant d'altres sistemes de calefacció, aquí teniu un estudi que en aquest anunci ens parla del molt económic que resulten les estufes de gas butà.

Estufas Agni

És clar que la marca Agni va encunyar una frase que va servir i molt per al romancer popular i els acudits: "Compre una Agni y… Tire la Vieja". Els dibuixos publicitaris eren de Miguel Gila.

Nosaltres hem decidit córrer un espès vel sobre les estufes, no sigui que confonguin "tirar la vella" amb "llençar els vells" i plens de bona voluntat, encara ens emportem les garrotades. Bé, fins aquí han arribat els anuncis d'avui.

Ara seguim amb El Temps Passa ... i la Música Queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre i amb Los Wikingos. Que ens parlaran dels dies de la setmana, sobre tot del divendres.

Los Wikingos – El viernes en mi recuerdo

Los Wikingos, així amb doble V, eren de Barcelona i aquest tema que versionen és una composició del grup australià The Easybeats. Una banda que per encàrrec, van compondre temes per Los Bravos. Aquesta que escoltem avui és una pura versió que. això si, Los Wikingos broden. Ja hem parlat d'ells, el que no vam dir es que durant un temps un dels músics i cantant va ser Oscar Janot que també va tocar amb Los Go Gos, Los H2O, Henry and The Seven i va acompanyar com a guitarra a Los Sírex quan el titular estava fent la mili. Amb ell van gravar el tema "Fuego" on toca la guitarra, saxo i l’òrgan. Oscar va tenir en els 70 una brillant carrera amb temes importants dins del pop espanyol, entre ells "Como sempre, para sempre" i "Pajarillo volador", aquesta última us l'ha punxat Mario a Un Toc de Rock la passada setmana. Los Wikingos van intervindre en la pel.lícula "La Tia de Carlos en minifalda" d'Ignacio Iquino. En aquest EP de 1967, publicat per Ekipo, trobem dues cançons seves que es van incloure en la pel.lícula: "Como yo te prometí” i “Yo soy un pez", al costat de la versió dels australians i "Lady Jane" dels Rolling Stones .

Los Wikingos 

 Oscar Janot a l'actualitat

Los Extraños – Tobacco Road

Poc podem dir-vos del grup tret que eren cinc i van gravar per la EMI-Odeon. En aquest EP, a més del "Tobacco Road", una cançó de John D. Loudermilk composta en 1964 per els The Nashville Teens i que més tard brodarien els Rare Earth, també trobem "Dime que vuelves”, “Yo tengo una prima” i “Mente extraña". El disc és de 1964. La EMI va incloure un parell de cançons de Los Extraños en un LP titulat "Los grandes conjuntos españoles" compartit amb Los Mustang, Los Javaloyas, Lone Star, Top-Són i The Four Winds and Dito, aixó parla de la seva cualitat. Per cert que dels darrers The Four Winds and Dito, si que no sabem res de res, de fet, ni Quimet ni Mario els havien sentit esmentar mai, l'únic que os podem dir es que eren mallorquins.

Conjunto Lone Star – Todo es parte de ti

No ens hem equivocat en nomenar al grup "Conjunto" Lone Star, és correcte. Aquesta cançó estava inclosa en el primer disc de Lone Star, un EP que va publicar La Voz de su Amo i on també trobem "La guajira", "My Babe" i "I want you with me". És una baladeta a l'ús per aquells anys, el disc és de 1963 i va representar el seu debut, Els van cridar Conjunto Lone Star, si be despres van conseguir dir-se com ells volien, sense Conjunto, ni Los, un parell de EP's despres. En aquest disc eren Pere Gené, Enric Fuster (piano), Rafael de la Vega (baix), Enrique López (bateria) i l'holandès Willy Nab a la guitarra. Després d'haver publicat aquest primer disc marxen Enric Fuster i Willy Nab i es va incorporar el guitarrista tarragoní Joan Miro. A partir d'aquesta formació va començar la línia ascendent de la banda catalana. Per cert que quan Joan Miró va marxar a la mili, el seu lloc va ser ocupat interinament per Àlex Sánchez que ja als 70 es va incorporar definitivament al grup. Àlex va tocar amb Radio Futura a la gira que aquests van realitzar per Catalunya el 1988, per indisposició de Sierra. Mario els va tenir tocant a una sala que dirigia, con director artístic, La Fàbrica de Reus.

Àlex Sánchez fotografiat per Mario Prades  actuan amb Radio Futura, 
d'esquena  Santiago  Auseron  fen un duet  de  guitarres  amb  l'Àlex.  
(Foto:  Mario  Prades)

Grupo 15 – Chica

Eren de Manacor, a Mallorca (On les Perles Majórica) i durant els 60 van ser un dels bons grups versioners a l'ús. Aquest tema que us portem, versió del "Girl" de The Beatles, es trobava en un EP publicat per EMI-Regal l’any 1966 i on també s'incloïen "Michelle" així mateix de The Beatles, al costat de "Ninguno me puede juzgar" i "Guararé ". Aclarim una cosa, tot i dir-se Grupo 15, solsament eren sis components. Entrats ja en les mitjanies dels setanta la banda es va desfer i alguns dels seus components van crear un bon grup de pop amb tocs de sinfonisme, us parlem de Falcons que van triomfar a finals dels 70 gràcies a cançons pròpies com "Terciopelo y Fuego” y “Date por vencido".

Los Rocking Boys – Cuando un Hombre se Enamora

Quan parlem de pop espanyol dels seixanta, un dels grups a tenir en compte són Los Rocking Boys. Banda sorgida a La Línea de la Concepció, a Càdis, a finals dels 50. El 1961 es van presentar al "I Certamen Internacional de Conjunts Musicals" de Madrid, quedant en el 2 º lloc. Eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i cantant). Hi havia un cinquè membre a l'ombra José Garzón, a qui van conèixa a Ceuta i que es va convertir en el seu representant. Van gravar 16 EP's. Aquest tema és una versió del clàssic de Percy Sledge, una de les millors balades del soul de tots els temps. És troba en un EP al costat de les cançons, també versions, "Me gusta el amarillo" de Donovan, "Lady Jane" dels Stones i "Quiero que me quieras" de Spencer Davis Grup. Es va publicar el 1967.

Los Rocking Boys

Cimarrón – Nada me falta

El grup Cimarrón eren de Tortosa i després de publicar un parell o tres de discs, es van reconvertir en una de les millors orquestres de ball de Catalunya, l'Orquestra Cimarrón. Aquest tema era la cara B d'un single editat el 1972, el seu debut, amb "Casi una niña" a la cara A. Es van crear el 14 de Febrer de 1971 i eren Rafel, Paco, Toni, Pere, Manel i Juanjo. Actualment l'orquestra està liderada per Toni i David Espinós. Quan vem celebrar la Fira Internacional del Disc i Cinema de Colec.cionisme de Tortosa, en la seva primera edició, es va lliurar-les una placa homenatge per la seva tasca dins del món de la música, la de l'apartat cinematogràfic va ser per al director de cinema català Miguel Iglesias Bonns, El "sogra" del Mario. Tot quedava en família.

L'Orquestra Cimarron a l'actualitat

Bé, amb la Cimarrón hem arribat al final del programa d'avui. Això ha estat El Temps Passa i la Música Queda, un programa que surt a l'aire des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre.

La setmana que ve us portarem més i si pot ser, millor.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa