El temps Passa programa 20-01-2011

En aquestes fotografies podeu veure el grup Antena Rosa, on militava el Quimet Curull

els anys  vuitanta.  Si  el  busqueu  el  trobareu,  mig  amagat  i a  la  dreta  com  sempre

(Fotos:  Cedides)

Espanya va ser, durant els anys 50, seixanta i la dècada posterior, un far per als artistes estrangers, sobretot per els que provenien de països de parla hispana. Argentina va ser una de les nacions que més cantants i grups va remetre al mercat nacional, però a Itàlia també li resultava atractiu el mercat espanyol. És clar que al país van arribar altres artistes procedents de països del centre d'Europa, com Àustria. De la terra del vals es va deixar caure un gran còmic, presentador i també cantant, Franz Joham que va publicar alguns EP's de quatre cançons plenes de tocs humorístics i ritmes moderns... per a l'època es clar.

Avui començarem El Temps Passa... i la música queda, amb uns fantasmes que ballaven a ritme de twist. La veritat és que el món està ple de "fantasmes" que no portan ni llansols ni cadenes i no son precisament dels que estudia l'Iker Jiménez.

Franz Joham - Fantasmas twist

Franz Joham (Graz, Àustria, 1907 - Barcelona, 15 d'octubre de 1991) va ser un dels pioners centre-europeus assentats al país. Va arribar a Espanya en 1942, amb la revista "Todo por el corazón" i amb la 2ª Guerra Mundial es van establir definitivament a Barcelona. La revista pertanyia a la companyia d'Artur Kaps que es deia "Los Vieneses", en la qual també es trobaven la ventríloqua Herta Frankel amb els seus ninots i l'italià Gustavo Re. El 1949 Franz Joham va adquirir la nacionalitat espanyola. La televisió va popularitzar la imatge de l'austríac i la dels seus companys gràcies als programes produïts per Artur Kaps: “Amigos del martes”, “Noche de estrellas”, “Noche del sábado” y “Cita con el humor”. Aquest tema s'incloïa en un EP publicat per Belter el 1962 i que suposem per la caràtula, recolzava la campanya de publicitat que Joham realitzar per a la marca Telekunken i un dels seus espots ja l’escoltarem fa unes setmanes. La cançó estrella era "El dia más largo".

També el tebeo Claro de Luna va incloure a Franz Joham       

Franz Joham

Pepita Ramos “Goyita” – Yo quiero un TBO

Fa alguns programes vem parlar del TBO, de la seva història i també comentarem sobre anuncis històrics. Doncs bé, molt més antic que el del Cola-Cao és el del TBO. Aquesta versió que us portem és de 1932, encara que hem d'aclarir que es tracta d'una cançó, no d'un anunci, si bé després es va aprofitar. De fet ara que han posat una altra vegada a la venda col.leccionables sobre el TBO, als anuncis de televisió sona aquesta cançó. Per cert, el timbre de veu de Pepita Ramos “Goyita” és francament desagradable, però molt de moda per aquella època. El nom de La Goyita  era Pepita Ramos Ramos, filla de pare argentí i mare valenciana, va néixa a Barcelona el 1890 i va ser una de les cupletistes més conegudes del seu temps, convertint-se en una de les grans figures del paral.lel barceloní. Va formar parella artística, ja en la seva maduresa, amb el cantant còmic Baldomerita i es van acompanyar dels Crazy Boys dirigits per Pascual Godes. Va morir en la misèria, el 15 de maig de l'any 1970 a Barcelona, quan tenia 80 anys i després de dur més d'un mes en coma. Es van fer varies versions en diferentes décades, del tema i hi ha una versió moderna a càrrec de Ricardo Solfa/Jaume Sisa junt amb Pascal Comelade.

Pepita Ramos “Goyita”

Pepita Ramos “Goyita”.  A dalt la partitura 
que va publicar el mateix TBO

Mimo y los Jumps – Amapola

És un tema clàssic del compositor gadità establert a Nova York, José María Lacalle i que inicialment no tenia lletra, aquesta va ser composta el 1940 per Albert Gams. Ara la versiona en clau de pop i molt accelerada Mimo que es recolza en Los Jumps que la van acompanyar en l'enregistrament dels seus tres últims EP's. Mimo es deia en realitat Pilar García de la Mata i el 1959 va participar i va guanyar el primer concurs de Televisió Espanyola "Salto a la Fama". En aquesta mateixa edició també va participar Maria dels Àngels de las Heras, coneguda despres com Rocío Durcal. A partir de 1961 s'acompanya de Los Jumps que eren els germans Jorge, Jaime i Miguel Celada bateria i guitarres respectivament, al costat de Ricky Morales alternant el lloc de baixista i guitarra de punteig, però Miguel Celada és substituït per Antonio Morales Junior. En les caràtules dels dos últims EP només apareixen fotografiats tres Jumps ja que Junior tocaba també amb Los Pekenikes i tenia contracte amb Hispavox pel que la seva imatge i nom no podia aparèixer en discos d'un altre segell. Aquest tema es trobava en el seu tercer EP, editat per Philips a 1962. Mimo encara publicaria un altre EP i es va retirar de la música. Junior es va incorporar a Los Brincos i el seu germà Ricky primer a Los Shakers i despres va substituir al seu germa a Los Brincos, anys més tard, i també va tocar amb Barrabàs.

Junior va ser el músic "fantasma" en les grabacions de Mimo y Los Jumps

Los P y P con el Latin Quartet – Hechizo

Del duo Los P y P poc us podem dir, però del Latin Quartet... això si que són paraules majors. Aquesta cançó és una versió del "Witchraft" d'Elvis Presley, publicat pel segell Belter el 1964. En aquest EP ens trobàvem a més "Los Watussi", "Consuelo consuela" i “Quiero que me quieras". De fet els Latin Quartet tocaven com a músics d'estudi en moltes gravacions de l'època i van acompanyar oficialment a gent com Sonia i Jorge Miranda, entre altres. En els Latin Quartet trobem al mestre Francesc Burrull. Ara sona a El Temps Passa... i la música queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre.

 

El Latin Quartet amb Francesc Burrull agupit a la dreta

I ja que parlem del Latin Quartet, els escoltarem una altra vegada, ara acompanyant el cantant Jorge Miranda.

Jorge Miranda y El Latin Quartet – Una rubia de miedo

Us parlàvem d'ell. Jorge Miranda no és un d'aquests cantants amb una carrera brillant i recordada, més aviat va ser molt discreta. El 1962 es va presentar a la selecció del tema que havia de representar Espanya a Eurovisió. Es va realitzar una preselecció que va presentar Federico Gallo des de Madrid, el 6 de febrer de 1962. Els cantants de la Semifinal eren Franciska, Jorge Ribé, José Casas i Mireya Xapelli, a més de Jorge Miranda. Aquest tema que escoltem, es trobava en un EP publicat per Discos Saef, es també del 1962 i on a més d'aquest cançó, versió del tema "Che Dritte!" d'Adriano Celentano, trobabem "Kana Kapila", "Naciste para mi” y “El perro de trapo". Per cert que amb més patilles i el pels més espès i fosc, ens recorda a Michel, del qual parlàvem la setmana passada.

Los Diablos – Tú también serás Ye, Yé

Los Diablos es van consolidar amb "Un rayo de sol", ja el 1970, i molts els van descubrir, però portaven en actiu des de mitjans de la dècada anterior. Van començar cridant-se Los Diablillos del Rock i eren un duet integrat per Agustín Ramírez com a cantant i Enrique Marín a la guitarra. Se'ls van ajuntar Emilio Sánchez a la bateria, Amado Jaén al baix i finalment va arribar Estanislao Olmos. Aquesta cançó es trobava en un dels seus primers EP's que van passar amb més pena que glòria i el va publicar el segell Mayang, és una composició de Amado Jaén. Eren de Collblanch i Mario els havia vist en diverses ocasions, una d'elles a la Festa Major del carrer Buenaventura Plaja, darrere d'on ell vivia i on anaban a ballar amb la Colla del carrer Bassegoda. Agustí es va casar amb Marga Centaño, que havia sigut novie de Lesli de Los Sírex, la filla del seu representant i avui la del grup. A mitjans de la passada dècada es van unir a Fórmula V per a realitzar gires d'estiu sota el nom Fórmula-Diablos.

 Agustí al front de Los Diablos envoltat de mainada  (Foto: Mario Prades)

Dúo Rúbam – Los brazos en cruz

Un altre duet sorgit a l'ombra del Dúo Dinámico, el Dúo Rúbam versionen aquí el tema "Les bras en croix" del rei del rock francès, Johnny Halliday, un gran cantant al que molts vam arribar a odiar ja que es va casar amb la princesa del pop francès, Sylvie Vartan, és clar que el matrimoni va durar poc i va acabar com el Rosari de l'Aurora, és a dir amb divorci i llançant-se els trastos pel cap i és que el francès sent massa debilitat per les dones i és tot, menys fidel. El Dúo Rúbam eren José Luis i Enrique i procedien de Barcelona. Van començar gravant el 1960 per al segell Saef i el 1963 van fitxar per Belter desfent-se el duo el 1964. Tenen una bona carrera amb 15 o 16 EP's i es van fer acompanyar pel Conjunto de Fernando Orteu en unes ocasiones i pel Conjunto Los Quijotes en altres. Aquest últims van gravar en català, diguense Quixots Quartet i ja els em escoltat a El Temps Passa... i la Música Queda. Aquest tema es trobava en un EP que va publicar Belter el 1963 on la cançó estrella era el "Hully Gully Boy".

El Dúo Rúbam també van ser protagonistes a la colec.ció de tebeos Claro de Luna

Los Indios Tabajaras – María Helena

“María Helena”, del 1963, va ser la cançó més popular a la llarga carrera d'aquest duet brasileiro, veritables estilistes de la guitarra, Los Indios Tabajaras eren Mussapere i Herundy, tots dos germans, eren el tercer i quart dels trenta fills d'un dels cacics de la tribu Tabajara, de nom Mitanga. Nascuts a la selva profunda de l'estat de Ceará, al nord-est de Brasil. La seva història és molt curiosa, almenys com es relaten en les seves biografies: "Mussapere i Herundy, van trobar en l'espessa selva una guitarra, en el camí on justament havia passat una expedició d'homes blancs. No sabíent la utilitat que tenia, la van portar al seu poblat i la van tenir amagada aproximadament dues setmanes. En analitzar l'instrument cautelosament i adonar-sen que no es tractava d'una arma de foc, després de ser vista pels altres membres de la tribu, els dos joves indígenes la van seguir estudiant més detingudament. Els sons que emetien les cordes mentre les seves mans la exploraven, acréixaben encara més la seva curiositat i d'una manera inexplicable, els germans van aprendre a executar l'instrument, prenent-li molt d'afecte, arribant a prendre la decisió de deixar la tribu i endinsar-se en la civilització dels homes blancs, per saber el lloc de procedència de l'instrument musical". Un espavilat empresari els va escoltar tocant cançons típiques de la seva tribu, els va portar a Mèxic i allà va començar una de les més brillants carrera d'un grup instrumental llatí d'aquella època, Los Indios Tabajaras.

Los Indios Tabajaras amb una imatge característica

SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Començarem amb una bona versió

Els Drums – La nina que diu no

Es tracta d'una bona versió en català del tema compost i interpretat pel francès Michael Polnareff  "La poupée qui fait non" que Els Drums interpreten amb ganes fent una bona versió, però no oblidem  quan parlem del son fluix i on els baixos i la bateria sonan apagats que està publicat pel segell Concentric, en un EP que va veure la llum el 1966. Els Drums eren sis components i en aquest EP versionaven també un altre tema de Michael Polnareff, el seu gran hit "Love me, please love me", al costat del "Submarí Groc" de The Beatles i "Diguem coses" que és el "Words of love" de Buddy Holly que també va ser versionat pels Beatles.

Els Xocs – Plora per ells

Una altra bona banda de pop català van ser Els Xocs que aquí ens versiunen el tema "Piangi con me" que també versionaren i van portar a l'èxit The Living Dailings. Es trobava en un altre EP que també va publicar Concentric, en el 1966 i on a més a més trobàvem "Tot negre" dels Stones, "Els bons temps on s'han anat?" de The Kinks i "Més enllà", versió del "Milk cow blues". Creiem que el grup, integrat per quatre components, només van gravar aquest EP.

Els Tres Tambors – Estic sol esperant

Els Tres Tambors van funcionar entre 1964 i 1968. Eren un grup on trobabem els germans Jordi i Albert Batiste  i el seu cosí Xavier Triadó, però es va convertir en quartet quan Xavier Triadó va deixar la formació el 1966 i es van incorporar Josep Maria Farran i Gabriel Jaraba. Despres és van integrar en altres formacions molt populars aquells anys com Màquina, Música Dispersa, Rocky Muntanyola, Ia i Batiste, etc. Els components de Els Tres Tambors en aquells moments tenint poc mes de quinze anys, Jordi que ere el mes gran, tenia 17. Van tenir una curta carrera sense gaires discos, tot just dos o tres EP's, però van gravar un dels temes mítics del pop català "El noi dels cabells llargs" i que era una versió.

Mario Prades amb Ia i Batiste a casa del Mario (Jordi Batiste es el de la dreta)

Yerba Mate – El Mirlitón

Va ser el primer disc d'aquest grup barceloní, el primer de la història musical espanyola que va adoptar el dixie com so propi. Aquí solsament eren cinc, peró despres la banda es va ampliar. És un tema molt comercial que no va tenir l'acollida que tothom esperava, però que els va donar a conèixa. Yerba Mate en aquest cançó canten, tot i que habitualment interpretaven temes instrumentals. Són els autors de  "Tuset Street". Quan es van desfer, alguns dels seus components es van integrar a Mi Generación, altres a Música Dispersa, etc. En general tots es van incorporá a grups de la anomenada Ona Laietana. Aquest single era del 1967 i el va publicar Sono Play.

ELS ANUNCIS

Avui parlarem i recordarem anuncis que tracten sobre electrodomèstics i el primer és el d'una rostidora.

Asadora Carmela

Si us portem aquest anunci no és per res en especial, bé si, per una cosa: El seu preu. Tal com es diu en l'anunci, la Asadora Carmela costava "només" 39 pessetes, de l'època es clar. Si be en el folletó de propaganda s'anuncia a 35 pesetes, aixó deuria ser cosa de l'inflació.

Estufas Butaterm

Un dels perills adherents a una estufa era que els nens i els no tan nens, podien cremar-se si la tocaven. El greu problema tenia sol-lució amb una estufa catalítica que com deia l'anunci "Calienta, pero no quema. Calor blanco con Butaterm".

Estufas de Butano, son económicas

I per donar fe del barat que resultava una estufa de butà davant d'altres sistemes de calefacció, aquí teniu un estudi que en aquest anunci ens parla del molt económic que resulten les estufes de gas butà.

Estufas Agni

És clar que la marca Agni va encunyar una frase que va servir i molt per al romancer popular i els acudits: "Compre una Agni y… Tire la Vieja". Els dibuixos publicitaris eren de Miguel Gila.

Nosaltres hem decidit córrer un espès vel sobre les estufes, no sigui que confonguin "tirar la vella" amb "llençar els vells" i plens de bona voluntat, encara ens emportem les garrotades. Bé, fins aquí han arribat els anuncis d'avui.

Ara seguim amb El Temps Passa ... i la Música Queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre i amb Los Wikingos. Que ens parlaran dels dies de la setmana, sobre tot del divendres.

Los Wikingos – El viernes en mi recuerdo

Los Wikingos, així amb doble V, eren de Barcelona i aquest tema que versionen és una composició del grup australià The Easybeats. Una banda que per encàrrec, van compondre temes per Los Bravos. Aquesta que escoltem avui és una pura versió que. això si, Los Wikingos broden. Ja hem parlat d'ells, el que no vam dir es que durant un temps un dels músics i cantant va ser Oscar Janot que també va tocar amb Los Go Gos, Los H2O, Henry and The Seven i va acompanyar com a guitarra a Los Sírex quan el titular estava fent la mili. Amb ell van gravar el tema "Fuego" on toca la guitarra, saxo i l’òrgan. Oscar va tenir en els 70 una brillant carrera amb temes importants dins del pop espanyol, entre ells "Como sempre, para sempre" i "Pajarillo volador", aquesta última us l'ha punxat Mario a Un Toc de Rock la passada setmana. Los Wikingos van intervindre en la pel.lícula "La Tia de Carlos en minifalda" d'Ignacio Iquino. En aquest EP de 1967, publicat per Ekipo, trobem dues cançons seves que es van incloure en la pel.lícula: "Como yo te prometí” i “Yo soy un pez", al costat de la versió dels australians i "Lady Jane" dels Rolling Stones .

Los Wikingos 

 Oscar Janot a l'actualitat

Los Extraños – Tobacco Road

Poc podem dir-vos del grup tret que eren cinc i van gravar per la EMI-Odeon. En aquest EP, a més del "Tobacco Road", una cançó de John D. Loudermilk composta en 1964 per els The Nashville Teens i que més tard brodarien els Rare Earth, també trobem "Dime que vuelves”, “Yo tengo una prima” i “Mente extraña". El disc és de 1964. La EMI va incloure un parell de cançons de Los Extraños en un LP titulat "Los grandes conjuntos españoles" compartit amb Los Mustang, Los Javaloyas, Lone Star, Top-Són i The Four Winds and Dito, aixó parla de la seva cualitat. Per cert que dels darrers The Four Winds and Dito, si que no sabem res de res, de fet, ni Quimet ni Mario els havien sentit esmentar mai, l'únic que os podem dir es que eren mallorquins.

Conjunto Lone Star – Todo es parte de ti

No ens hem equivocat en nomenar al grup "Conjunto" Lone Star, és correcte. Aquesta cançó estava inclosa en el primer disc de Lone Star, un EP que va publicar La Voz de su Amo i on també trobem "La guajira", "My Babe" i "I want you with me". És una baladeta a l'ús per aquells anys, el disc és de 1963 i va representar el seu debut, Els van cridar Conjunto Lone Star, si be despres van conseguir dir-se com ells volien, sense Conjunto, ni Los, un parell de EP's despres. En aquest disc eren Pere Gené, Enric Fuster (piano), Rafael de la Vega (baix), Enrique López (bateria) i l'holandès Willy Nab a la guitarra. Després d'haver publicat aquest primer disc marxen Enric Fuster i Willy Nab i es va incorporar el guitarrista tarragoní Joan Miro. A partir d'aquesta formació va començar la línia ascendent de la banda catalana. Per cert que quan Joan Miró va marxar a la mili, el seu lloc va ser ocupat interinament per Àlex Sánchez que ja als 70 es va incorporar definitivament al grup. Àlex va tocar amb Radio Futura a la gira que aquests van realitzar per Catalunya el 1988, per indisposició de Sierra. Mario els va tenir tocant a una sala que dirigia, con director artístic, La Fàbrica de Reus.

Àlex Sánchez fotografiat per Mario Prades  actuan amb Radio Futura, 
d'esquena  Santiago  Auseron  fen un duet  de  guitarres  amb  l'Àlex.  
(Foto:  Mario  Prades)

Grupo 15 – Chica

Eren de Manacor, a Mallorca (On les Perles Majórica) i durant els 60 van ser un dels bons grups versioners a l'ús. Aquest tema que us portem, versió del "Girl" de The Beatles, es trobava en un EP publicat per EMI-Regal l’any 1966 i on també s'incloïen "Michelle" així mateix de The Beatles, al costat de "Ninguno me puede juzgar" i "Guararé ". Aclarim una cosa, tot i dir-se Grupo 15, solsament eren sis components. Entrats ja en les mitjanies dels setanta la banda es va desfer i alguns dels seus components van crear un bon grup de pop amb tocs de sinfonisme, us parlem de Falcons que van triomfar a finals dels 70 gràcies a cançons pròpies com "Terciopelo y Fuego” y “Date por vencido".

Los Rocking Boys – Cuando un Hombre se Enamora

Quan parlem de pop espanyol dels seixanta, un dels grups a tenir en compte són Los Rocking Boys. Banda sorgida a La Línea de la Concepció, a Càdis, a finals dels 50. El 1961 es van presentar al "I Certamen Internacional de Conjunts Musicals" de Madrid, quedant en el 2 º lloc. Eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i cantant). Hi havia un cinquè membre a l'ombra José Garzón, a qui van conèixa a Ceuta i que es va convertir en el seu representant. Van gravar 16 EP's. Aquest tema és una versió del clàssic de Percy Sledge, una de les millors balades del soul de tots els temps. És troba en un EP al costat de les cançons, també versions, "Me gusta el amarillo" de Donovan, "Lady Jane" dels Stones i "Quiero que me quieras" de Spencer Davis Grup. Es va publicar el 1967.

Los Rocking Boys

Cimarrón – Nada me falta

El grup Cimarrón eren de Tortosa i després de publicar un parell o tres de discs, es van reconvertir en una de les millors orquestres de ball de Catalunya, l'Orquestra Cimarrón. Aquest tema era la cara B d'un single editat el 1972, el seu debut, amb "Casi una niña" a la cara A. Es van crear el 14 de Febrer de 1971 i eren Rafel, Paco, Toni, Pere, Manel i Juanjo. Actualment l'orquestra està liderada per Toni i David Espinós. Quan vem celebrar la Fira Internacional del Disc i Cinema de Colec.cionisme de Tortosa, en la seva primera edició, es va lliurar-les una placa homenatge per la seva tasca dins del món de la música, la de l'apartat cinematogràfic va ser per al director de cinema català Miguel Iglesias Bonns, El "sogra" del Mario. Tot quedava en família.

L'Orquestra Cimarron a l'actualitat

Bé, amb la Cimarrón hem arribat al final del programa d'avui. Això ha estat El Temps Passa i la Música Queda, un programa que surt a l'aire des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre.

La setmana que ve us portarem més i si pot ser, millor.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa