Bicicletada Popular celebrada a Tarragona aquest diumenge
passat, en el moment en que passaven pel carrer Rovina i Virgili.
(Fotos: Jordi Aliaga)
El rock and roll aquí al país va anan prenent cos a través d'una sèrie de èmuls d'Elvis Presley. Destaquen entre aquells pioners dels que excepte Miguel Ríos, avui gairebé ja no se'n recorda ningú, Ontiveros, Henry el Diablo, Chico Valento, Tony Vilaplana, Víctor Ponti, Francisco Heredero i Rocky Kan. Començarem el programa d'avui de El Temps Passa... i la música queda, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre, escoltant a aquest últim que no obstant això, va ser un dels primers. Os hem posat una foto feta quan l'Elvis Presley s'en va anar a fer la mili a una base americana a Alemanya i aquí l'estaven "pelan" per anar a cumplir els deures amb la Patria.Rocky Kan - Ya Ya twist
Va ser un dels pioners del rock and roll a Espanya. Rocky Kan era fill d'un inspector de policia. Havia nascut a Sevilla el 9 de setembre del 42 i després de viure a Barcelona i Madrid, als deu anys es va assentar definitivament a Saragossa. Rocky Kan va començar treballant de botons a la sala de festes Pigalle i a continuació va entrar de cambrer al Club d'Oficials de la base Americana, on va començar a sentir els primers rocanrols, a parlar anglès, a tocar la guitarra de manera autodidacta i a sentir que "la música estava dins meu", segons confessava. El seu veritable nom era José Luis Cano, però responien al nom artístic de Rocky Kan, va morir en un accident de trànsit el 27 de desembre de 1992 ara bé, algunes fons Diuen que serà l'any 2002. Va començar a treballar en el mon de la música a Barcelona on compartía pis amb al també cantant aragones Chico Valento i va ser un dels primers en posarse pantalons de cuir negre per sortir a l’escenari.
Bruno Lomas con Los Rockeros – I got a woman
Los Diávolos es van formar a València el 1962 i el 1963 Emilio Baldovi els convida a acompanyar-lo en una gira que ha de realitzar per França i a la que els seus companys de los Milos no volen acompanyar-lo, quan torna canvia el seu nom per Bruno Lomas i el del grup per Los Rockeros. Passant a ser Bruno Lomas y sus Rockeros. Eren Vicente Buigas (baix), Pascual Cortés (guitarra rítmica i ocasional cantant), Joaquín "Cuco" Villanueva (guitarra solista) i Galileo Marco (bateria) y como a soliste un dels m illors rockers del estat espanyol, Bruno Lomas. Igual que va succeir amb Cliff Richard & The Shadows, ells van tenir la seva pròpia carrera com a grup instrumental, gravant sis EP's per al segell EMI-Regal. Si bé a partit de 1962 Los Rockeros van deixà definitivament a Bruno Lomas i van començar a gravar cançons cantades i compostes per ells. El 1989 el segell Cocodrilo Records va treure dos discos recopilatoris de les cançons de Los Rockeros mentre que la carrera de Bruno Lomas es sobradament coneguda. En aquest EP editat al 1965 també hi eren “En Navidad” que va ser composada per el mateix Bruno Lomas, “Esa chica me va” i “No creeré en la amistad” junto amb la cançó que estem escoltan ara “I got a woman” que es una versió de Ray Charles.Bruno Lomas i l'actriu i cantant Conchita Velasco, a sota un tebeo de
la col.lecció Claro de Luna, protagonitzat per Bruno Lomas i com
era un EXTRA també hi trovaben el Dúo Dinámico
la col.lecció Claro de Luna, protagonitzat per Bruno Lomas i com
era un EXTRA també hi trovaben el Dúo Dinámico
Dúo Dinámico – Mari Carmen
El duo per excel.lència van ser el Dúo Dinámico que ara tornan de nou a El Temps Passa... i la música queda, un programa que surt a l'aire des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre i en el qual pretenem recordar una època d'or en la música que es feia en el país i la que ens arribava de fora cantada en les nostres llengües. Ramón Arcusa i Manolo de la Calva són el Dúo Dinámico. Del concert que el duo va realitzar a Saragossa el 15 d'octubre de 2009 dins de la gira "50 Aniversari" està a punt de sortit o possiblement quan aquest programa estigui a l'aire ja s'haurà publicat un DVD i del que ells permeten gaudir-ne un avançament a la seva pàgina web. 
Entre les cançons que podeu assaborir com bestreta es troba "Resistiré", una de les més representatives de la seva volta al món del disc a finals dels 80 i que ha estat versionada fins i tot per una bona banda de rock mexicana AQM. Amb música del Dúo Dinámico, la lletra va ser escrita per Carlos Toro i Manuel de la Calva. Al blog us hem posat un enllaç perquè pugueu descarregar-vos un PPS ofert a tots els seus seguidors pel propi Dúo Dinámico amb el que celebren també els seus cinquanta anys al món de la música internacional i una fotografia d'aquest concert.
El Duo Dinamico en un concert a la Sala Mozart de
Zaragoza, el 15 de octubre 2009. A sota fen la mili.
la foto es de la vida real, no de cap pel-lícula
la foto es de la vida real, no de cap pel-lícula
SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA
Els de la Torre – Un cor boig
Els de la Torre van ser un grup de pop barceloní que van variar al llarg de la seva carrera el nom, passant de Los 4 de la Torre a Los de la Torre a través de la seva part catalana Els de la Torre. Gravaren en català en diverses ocasions, com aquest EP que va publicar Belter el 1967 i del que us hem extret "Cuore Matto", un versió del tema de l'italià Little Tony que ells versionen titulant-lo "Un cor boig", amb un altre de Tony Renis el "Quan dic tot el que t’estimo" sense oblidar "I ara ... què?" que creiem era de Giorgio Gaber i "Enquesta". La seva carrera està marcada per alguns èxits rellevants, com "Operació Sol" que va ser el primer tema gravat a Espanya a ritme de ska, al costat de "Vuelo 502", "Mamita" o "Temperamento español", entre molts altres.Com eren catalans, van publicar un parell o tres d'EP's en la nostra llengua diense Els de la Torre i sen solsament tres, aquest es el segon d’ells.Postal dels 4 de la Torre
The Bonds – Wooly Bully
Eren quatre nois que van adoptar aquest nom amb dues connotacions la del 007 i la catalanització de Los Buenos, grup madrileny amb el que no tenien res a veure. Pertanyia a un EP publicat pel segell Concentric on la peça estrella va ser la versió en català del "Que família más original" i “Satisfacció” mític tema dels Stones. També estava "Ahir" versió dels Beatles i el "Wooly Bully" que escoltem avui a El Temps Passa… i la música queda i que era la bona versió del clàsic dels nort-americans Sam The Sham & Pharaohs. L’adaptació de les lletres va ser de Ramón Font i Camarasa. Creiem que a part d’aquest EP no van gravar res més. Val a dir que la versió dels The Bonds es bona, però bastant fluxeta, es clar que la explicació es sensilla i no te res a veure amb la qualitat del grupo, es tracte del segell i la linea de producció que seguien: Concentric-Espinas Ah! Ho hem dit en moltes ocasions, José María Espinas creia en els cantautors i quan després de deixar Edigsa va fundar Concentric, els grups que van gravar allà sonaven a cantautor i els baixos i bateries quedaven empastades de manera que o no lluïen o semblava que s'havien anat de vacances. Tot això sense oblidar que el director artístic del segell era Francesc Burrull que suposo no va estar mai massa d'acord amb aquestes produccions, es clar que Qui paga mana.Portada original del disc de Sam The Sham & Pharaohs
Els Corbs – Faig el que vull
Dins d’aquest disc destaca una peça que ja hem escoltat A El Temps Passa… i la música queda. Es tracta d'una versió del "Home de la pandereta" de Bob Dylan, un modest instrument convertit per obra i gràcia de l'adaptació al català en un tambor. Els Corbs eren cinc joves catalans que van gravar per Edigsa. En aquest EP publicat el 1966 també versionaven el "So lonely" de The Hollies, junt amb aquest tema que escolten avui, una versió del "It's my life" i a més a més "We gotta get out of this place", ambdues cançons èxits de The Animals. Van gravar en total un parell de discos de quatre cançons, però versionaren i no ho van fer malament, una part del R & B que arribava d'Anglaterra, sense perdre de vista les USAS ESAS i els temes italians, en un dels seus discos fins i tot versionen "El Mundo" de Jimmy Fontana. Aquí podeu comprobar el que deiem abans, aquest disc es de Edigsa i la secció de ritme sona com te que sonar.The Animals i la portada del disc original on es
trovaba aquesta cançó
Els Anuncis
La Telefónica
Avui ens fotem amb La Compañía Telefónica Nacional de España y Vª de Alemania com li deia un company de Mario a l’empresa gran que era andalus i bastan “cazurro”, no pel fet de ser andaluz, es que era “cazurro” i molt.
Les "Matildes", nom que es dóna a les accions de Telefónica, van començar a comercialitzar en els anys seixanta. Aquest afectuós sobrenom amb què finalment van ser reconegudes es deu a un anunci per promocionar la venda de les esmentades accions que va protagonitzar el gran actor José Luis López Vázquez.La Companyia Telefònica Nacional d'Espanya com era coneguda, es va constituir en societat anònima amb un capital d'1 milió de pessetes, el 19 d'abril de 1924 i va sortir a borsa tot just un any després, el 31 de març de 1925. Allà van començar a vendre's les primeres accions, però la campanya de José Luis López Vázquez i les seves Matildes, el 1967, els va donar la seva gran popularitat. L'èxit va ser rotund. Cap altra campanya d'empresa espanyola d'aquella època, rivalitza en impacte i fama amb la de les Matildes.
José Luis López Vázquez va realitzar diverses de les campanyes publicitàries de Telefónica i a més va realitzar aquell famos curt tan estressant "La Cabina". És clar que altres cares conegudes van fer campanyes publicitàries per a Telefónica, entre elles Rocío Jurado. Per cert que a finals dels 60 CTNE va començar una campanya per promocionar la instal lació de supletoris i un ministre es va treure de la màniga un eslògan que va ser trencador. Es tractava del "Diga Diga, donde quiera".
A principis dels 70 un supletori del model Heraldo, aquells clàssics amb disc per marcar i ja de colors, enrere estaven quedant els telèfons negres de baquelita, costava 64 pessetes mensuals con a supletori, hem de recordar que no va ser fins als 80 que es va liberalitzar el mercat de la telefonia i en aquells temps l'exclusivitat era de Telefónica, empresa estatal i els clients no eren tals, s'anomenaven abonats ja que la línia i els aparells sempre eren propietat de Telefónica i a part del consum, havies de pagar "in eternum" el lloguer.
Mary Santpere, el seu representant i components del grup
Los Escorpiones als que creiem també va apadrinar
Lámparas Osram
No serà una bombeta qualsevol, us portem un llum Osram, empresa que encara existeix. Osram és un dels tres majors fabricants de llums del món. La seva forta implantació internacional és palpable quan es parla de 32.000 empleats, clar que no sabem si també han tingut retallades i regulacions d'ocupació. L'empresa Osram té la seva seu central a Munic. La seva facturació mundial en l'actualitat ascendeix a uns 4.000 milions d'euros.Schneider Ràdio i Televisió
Amb aquesta marca es van comercialitzar molts dels aparells de ràdio denominats "portàtils" i que la veritat, eren d'unes mesures força considerables, la majoria de les vegades amb altaveus de la mateixa mida que els d'aparells no portàtils. Però això si, incorporava la FM que per aquelles èpoques era un canal molt marginal. Vamos, com les segones cadenes de les emissores de televisió avui en dia, però molt pitjor. Schneider segueix sent una marca en l'actual mercat, centrada en televisió i so bàsicament
Skeibson
És clar que en els cotxes de l'època, ja sigui el modest Biscuter, als 1400, 1500 o 600, quan el compraves i pretenies escoltar música mentre conduïes, ho tenies clar, Cap cotxe incorporava de sèrie una cosa tan habitual avui en dia com el aparell de ràdio i diem ràdio, no radíocasete que això va ser un invent massificat ja en els 70. Pagant, com estava manat quan compraves el cotxe t’instalaven un aparell de ràdio i una de les bones marques, al costat de Telefunken, va ser Screibson. Mario recorda que el primer dels molts ràdio-cassettes que li van robar d'un cotxe va ser precisament una Screibson, d'un Seat 124, ja el 1977 i al qual, com solien fer els xoriços, li van torçar la petita finestreta davantera obrint així el cotxe i va ser d'un pàrquing del Passeig de Gràcia, a Barcelona. És venien altres marcas i models, com aquest que os
posem a sota i que era per instalar al Seat 600
Werner televisión
A poc a poc i a mesura que avançava la dècada dels 60 la televisió va anar compartint protagonisme i finalment va desplaçar a la ràdio a les llars espanyoles. Van sorgir moltes marques i es tractava d'uns trastos immensos que pesaven una barbaritat i que necessitaven ser dos o tres per moure'ls. TVE va ser la Millor televisió d'Espanya ja que no hi havia una altra, és clar que més tard es posaria en marxa la segona cadena, coneguda com el UHF, tot això en blanc i negre, encara que alguns espavilats deian tenir televisió en color. Mario la primera d’aqueste “televisions en color” la va veure a Palma de Mallorca, en un bar anomenat Cal Meca situat just a la confluència amb la plaça d'Espanya i que avui ja no existeix i Mario lucinar tot i tenir menys de deu anys i és que es tractava d'un cel.lofan transparent amb franges acolorides el que donava, encara que només a la primera mirada, la sensació de color, a partir de la tercera començaves a marejar-te. És clar que l'eslògan de Werner era clar "Fije su atención... en Werner televisión".I ara tornem a la música a El Temps Passa... i la música queda, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre i ho farem amb una banda madrilenya.
Los Shakers – My bonnie
Quan van començar al 1963 es feien dir The Five Shakers, cosa falsa ja que eren sis, no cinc. La foto es d'aquesta época. Los Shakers l'integraven inicialment els germans Ricardo Sáenz de Heredia (bateria) i José Luis Sáenz de Heredia (òrgan) amb un cosí seu Fernando Sáenz de Heredia (baix). Ells són fills i nebot del cineasta José Luis Sáenz de Heredia. Completen la formació amb Paco Ruiz (guitarra rítmica), Vicente Martínez (guitarra solista) i un cantant i als principis versionaven a The Beatles. 
De fet i ja com Los Shakers, el 1965 van ser teloners de The Beatles a Madrid i Barcelona. Després de canvis en la formaciók, aquell any 1965 abandonen José Luis i Paco, que es van anar amb Micky i Los Tonys. Entra al grup Ricky Morales que procedia dels 4 Jets. A l'organista el substitueix Dominique Varchar, que venia de los Botines, però de seguida els deixa per entrar a Los Flecos. Tots aquests canvis deixen Los Shakers convertits en quartet. En el 66 nous canvis, Vicente Martínez i Ricky es van a Los Brincos. Els substitueixen David Waterstone (òrgan i harmònica) i Boris, que procedia de Los Continentales, encara que aquest és acomiadat. El 1967 es desfan definitivament, però van tornar a finals dels 90. Aquesta és una gravació de la seva primeríssima època que no consta en la seva discografia oficial en què només s'inclouen dos EP's, un del 65 i un altre del 66. Es tracta del "My Bonnie" de The Beatles quan eren The Beat Brothers i acompanyaven a Tony Sheridan i que en el seu enregistrament original inclosa en un LP del cantant britànic, el bateria era Peter Best i va cantar George Harrison. És clar que amb el nom dels Shakers hi a diversos grups a Amèrica Llatina, que recordem ara, un d'Uruguai i un altre a Mèxic, sense oblidar altres d’argentins, encara que nosaltres sempre hem pensat que els d'Uruguai i l’Argentina són els mateixos.Els Beatles amb Peter Best a la batería a l'época en que
ancara eren The Beat Brothers
The Brisk – Twist and shout
El cantant de The Brisk va ser Julián Granados que també va cantar amb Los Angeles Azules i molt més tard en solitari, després d'haver passat per Los Buenos. Van començar com Los Halògenos i després The Brisk Boys, per acabar sent The Brisk i van sorgir a Ceuta. Quan van començar eren Julio Rey (Baix i veu), José García (Bateria), Juan Pozo (Guitarra i veu), Antonio Morales (Saxo i òrgan) que no té a veure amb Junior i Jesús Zurita (Cantant). Quan se'ls va incorporar Julián Granados va començar el seu ascens popular. A finals del 67 Julián Granados abandona el grup i fitxen a un cantant de color anomenat Teddy Ruster, amb el qual gravaran un disc molt més proper al soul i que inclouria una versió del "Stone Free" de Jimi Hendrix. Un dels seus membres fundadors, Julio Rey, va morir el 2004. El tema que escoltem i que es trobava en el seu segon EP, és una versió de The Beatles, encara que aquests al seu torn també l'havien versionat ja que els primers a gravar-la havien estat The Isley Brothers. També recull aquest EP una altra versió dels de Liverpool "Do you want to know a secret?", al costat de "Un diablo disfrazado” y “Para ti".Aquesta foto, amb presentadora de radio inclosa, es de la seva primeraépoca,
quan eren The Brisk Boys, a sota amb Julian Granados a Tànger
The Rocking Boys – Baby night
Es van formar a La Línea de la Concepción a finals dels anys 50. The Rocking Boys van ser una de les millors bandes andaluses del principi de la dècada i també són un dels primers grups espanyols en sortir a l'estranger (Portugal, sud de França i el Marroc) i van tocar moltes vegades a Madrid i Barcelona. Inicialment eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i veu solista, però amb la mili a sobre es van produir canvis inevitables. Entre la gent que va ser membre del grup es troben Rafa (òrgan), que venia de The Brisk i després tocaria amb l'Orquestra Mondragón, Hans (bateria) que va tocar amb Los Mitos i José Luis Tejada (cantant) que posteriorment militaria en Barrabás. El seu primer disc va ser "Twist Sensacional" que ja l'hem escoltat a El temps Passa… i la música queda, un EP també hi eren “Twist alrededor del reloj” i “Mister Twister”, junt amb aquest “Baby night” que ja havia sigut versionada per Torcuato y Los Quatro.
The Rocking Boys en directe
Los Salvajes – Una chica igual que tú
Los Salvajes són un altre dels grups habituals a El Temps Passa... i la música queda. Van gravar cançons pròpies que van funcionar i també moltíssimes versions. Aquest tema és una d'aquestes bones versions del grup barceloní liderat per Gaby Alegret i era dels britànics The Troggs als quals Mikel Barsa, el soci de Mario consideraba eren la primera banda punk de la història de la música anglesa. The Troggs eren de Andover, a Anglaterra i en els anys 60 van gaudir de la seva època daurada. Es van cridar inicialment "The Troglodytes" i la seva cançó més famosa va ser "Wild Thing" al costat d'aquesta que us portem ara en la versió de Los Salvajes, "With a Girl Like You", ambdues de 1966. Eren el cantant Reg Presley, Dave Wright (21 de gener de 1944 - 10 octubre 2008) cantant i guitarra, Ronnie Bond (4 maig 1943 - 13 de novembre de 1992) bateria, Pete Staples al baix i Chris Britton a la guitarra. Aquesta cançó que escoltem es trovaba a un EP del 1966 de Los Salvajes on també hi eren “Es la edad”, “Píntalo de negro” y “Que alguién me ayude”.Los Salvajes
Los Brincos – Tu me dijiste adiós
La primera banda manufacturada espanyola van ser Los Brincos. El segell Novola, subdivisió de Zafiro i creada per potenciar la música espanyola, va apostar fort per ells i la productora i arranjadora dels seus discos va ser Maryní Callejo que va decidir unilateralment que ells només posarien les veus en els enregistraments i tocarien músics d'estudi per tal d'aconseguir millor so i abaratir costos en hores de gravació. Aquest tema es trobava en un single de 1965 amb "Eres tú" a l'altra cara. Aquests van ser els primers Brincos i trobàvem a Juan Pardo, Manolo González (germà de l'actor Agustín González), Antonio Morales Junior i Fernando Arbex que va morir el 5 de juliol de 2003 als 62 anys d'edat i després d'una llarga malaltia. Una de les seves darreres obres va ser la composició i gravació de la cantata "Terrasanta", un encàrrec que li va realitzar Yaser Arafat i que estava cantada en àrab, llatí i jueu. A veure si Mario la punxa un dia d'aquests en Un Toc de Rock.Los Brincos de la primera étapa i a sota a la portad
de la revista musical FANS que costaba 6 pessetes
de la revista musical FANS que costaba 6 pessetes
Los Jóvenes – Vuelve Sloopy
Los Jóvenes van ser un dels bons grups sorgits a la Ciutat Comtal, amb una àmplia discografia a força d'EP's, com estava manat i algun que altre single. Aquesta cançó gravada originalmente pel grup americà The McCoys, es trobava en un single, l'ultim que van publicar, on també trovabem “El Parasol” que creiem era una composició seva. Altres vegadres ja ho em dit, estem segurs que si Los Jóvenes haguessin treballat amb una multinacional, haurien estat un grup capdavanter dins del pop-espanyol de l'època. Es van desfer abans d'arribar la dècada dels 70. S’havien creat el 1964 i eren Luis Monge a la bateria, José Luis Verisimo al piano, José Antonio Larena a la guitarra, José “Jet” Maria Martínez al baix i Ruperto España com a cantant. Van tocar molt al San Carlos Club al carrer Mayor de Gracia devant del metro Fontana, a les matinals del Novedades, un petit local adossat al Cinema Novedades i davant de Ràdio Barcelona i també al Pinar, un local on al estiu es feien actuacions al aire lliure i quan feia fret es trasladaven al pis superior i que estaba a dalt de tot del carrer Conde del Asalto, avui Nou de la Rambla, just al peu de la montanya de Montjuich. En total Los Jóvenes van gravar cinc EP's, un parell de single i un LP sensé, una cosa important per a un grup d'aquells temps. En els 80 José Luis Verisimo es va convertir en representant artístic amb seu a Barcelona.Disc original amb la versió dels The McCoys
Los Javaloyas – Los días de Pearly Spencer
En aquest EP publicat per Los Javaloyas a través d'EMI-La Voz de su Amo el 1968 trobàvem aquesta gran versió del tema "Days Of Pearly Spencer" que va compondre i gravar el cantant irlandès David McWilliams, un home que anava per porter de futbol i al que un accident va convertir en catante, més o menys el que li va passar a Julio Iglesias. Per cert que David McWilliams (4 juliol 1945 - 8 de gener de 2002) va començar a funcionar quan un DJ de l'emissora Ràdio Caroline, la més important emissora pirata del Regne Unit i que emetia des d'un vaixell, sempre en aigües internacionals, anomenat Ronan O'Rahilly, el va descobrir i va començar a punxar les seves cançons. Aquesta és la cançó més important en la seva carrera i el grup mallorquí Los Javaloyas realitzen una encertada versió. En aquest EP també trobàvem "La balada de Bonnie and Clyde”, “Un eterno amor” i “Lo que fue”.Aquesta es la caràtula original de David McWilliams,
l'autor de la cançó
Los Puntos – Good morning
Los Puntos van ser un grup creat el 1967 i es van separar en 1978, però van tornar fa uns anys. Han escrit pàgines d'or en la història musical espanyola sobretot gràcies a "Llorando por Granada". Eren José González-Grano de Oro i Agustín Flores i al costat de José Belmonte, Eduardo Sánchez-Manzanera i José Pérez que era el cantant, van ser la formació més estable del grup. Era d'Almeria, però un d'ells creiem que era murcià. El dia 8 d'agost de 1998 va tenir lloc un concert de Los Puntos a la Plaça del Castell Medieval de Cuevas del Almanzora, organitzat per les autoritats de la localitat en homenatge al grup i que ha representat la seva tornada als escenaris. Els membres de la formació amb l'excepció de José Pérez, substituït per Juan Roque Cano com a guitarrista, van convocar més de 15.000 espectadors. "Good morning" es va editar en single el 1970 amb "Recuerdos tristes" a l'altra cara.
Los H H – Sabor a nada
Los H.H. era un trio bàsicament vocal integrat pels germans Jaime, Fermín i Carlos Hermoso Asquerino i eren de Sanlúcar de Barrameda, Cadis. El nom del grup deriva de les inicials de "Hermanos Hermoso" que era el seu primer nom. Van tenir una carrera musical molt extensa i com a exemple us direm que van gravar dos LP, només amb clàssics de la música llatina, a més d'un munt de discos amb versions molt encertades en la majoria dels casos, entre elles aquest "Sabor a nada". Van debutar el 1961 i van funcionar fins 1975. El 1981 Jaime i Fermín van gravar, amb el nom Jayfer, un LP amb temes propis titulat "Nido de amor". El 1985 Los H.H. reaparèixen amb el LP "Quince años después". El tema que escoltem a El Temps Passa... i la música queda es trobava en un EP publicat per Hispavox amb "Surfside 6", "Chócala" i "Porque". Però creiem que també es va editar en format single. Entre les seves cançons més populars es troben "Aquel amanecer de mayo" on les seves veus fan disfrutar, sense oblidar la seva versió del "Capri se acabó".Los H H
Conexion – Harmony
Conexion van ser un dels millors grups de soul que va sorgir com una competència comercial a Los Canarios. El seu líder i principal compositor va ser Luis Cobos (Camp de Criptana, 1948), juntament amb bons músics com Rafael López (Mula, 1946), junt al trompeta Serafín Alberca (Criptana, 1947), Alfredo Lozoya (Mora de Toledo, 1945) al baix, Ernesto Herrero (Madrid, 1950) que tocava la bateria, Rafael Ríos (Còrdova, 1945), guitarra solista, el cantant de color Donny MacKonlly (Nicaragua, 1942) i Luis M. Fornés (1944) a l'òrgan. Aquest tema que ens van demanar és de 1972, però ens saltem les regles i aquí està sonant per a vosaltres que ho veu demanar. Conexion a partir dels 70 i després d'editar "Un mundo sin amor" la seva música es va anar decantant cap al gospel-pop amb influències molt pacifistes, d'aquesta època destaca "Preparad el camino al Señor" que era una versió del tema de l'òpera-rock "Gospel". Després de la dissolució del grup Luis Cobos va començar amb els seus experiments de barrejar la música clàssica i la sarsuela amb els ritmes discotequers que ens pot semblar nefast, però que li va representar unes xifres de vendes que al.lucinen.
Luis Cobos va ser el líder del grup Conexion
Pop-Tops – Con su blanca palidez
Los Pop-Tops es van donar a conèixa amb el single on versionan aquest tema dels britànics Procol Harum. Inicialment es deien Los Tifones i el cantant i guitarra era Luis Fierro que quan els va deixar va ser substituït per un cantant de color de nom Theophilus Philip que venia de Trinitat Tobago i va néixa el 5 de gener de 1940 i al que s'el coneixia com a Phil Trim. Van canviar de nom passat a ser Els Pop-Tops i al costat de Phil integraven el grup José Lipiani, Alberto Vega, Ignacio Pérez, Julián Luis Angulo, Enrique Gómez i el guitarra Ray Gómez que va ser substituït per Luis Fierro que també va passar a ser segona veu quan va tornar al grup. El seu productor va ser Alain Milhaud i en aquest primer single editat per Barclay i a Espanya per SonoPlay, el 1967 trobàvem a la cara B “I Can't Go On”.
Los Pop-Tops
I per avui arriba el moment de tancar la barraqueta, recollir els estris i acabar per ara El Temps Passa... i la música queda, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Però tornarem la setmana que ve o no que ens sembla que és Setmana Santa i per Setmana Santa no emetrem programa, però tranquil i tranquiles que tornarem, això és segur.
Quimet Curull amb un dels grups on toca, aquest es diu Gramola
i fan gospel, folk i espirituals negres. Amb Gramola, Quimet toca
els teclats, a la foto es trova a la dreta i sentat, es clar. A part del
Quimet i d'esquerra a dreta veureu a Maria Dolors, Paquita,
Montse, Maria del Carmen, Maria del Mar, Nicefor, Jordi, Silvia,
Arnau i Esther, aquest tres últims a les guitarres i Quimet també
toca guitarra
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario