El Temps Passa programa 15-03-2012

 

Als Estats Units va sorgir a principis dels anys seixanta un estil musical instrumental que es va fer famós internacionalment i es va denominar surf music. És clar que com a Espanya vem mirar cap a Anglaterra, en dèiem música Shadows. Dins de l'estil existia la vessant cantada de la qual els seus màxims exponents van ser The Beach Boys. A Espanya també van sorgir una sèrie de grups que interpretaven surf music instrumental, però les cases de discos van crear un mestissatge amb la  música andalusa i sobretot amb la cobla i "van suggerir" que tots aquells grups: Los Pekenikes, Los Relámpagos, Los 4 Jets, Los Flaps, Los Rockeros, Los Sonor i tants altres, gravessin cançons com "Los cuatro muleros", "María Dolores", "Los Campanilleros", "Zorongo gitano", "Dos Cruces". "Noches de Andalucía",  “Hay Quien Dice de Jaén”, “Luna de España”, etc. I és que a Espanya som així i les cases de discos sabien perfectament que calia donar el toc espanyol a la modernitat que ens estava envaint i així tenir contents els castos censors del règim. Obrirem El Temps Passa... i la música queda escoltant una mica de surf music feta, és clar, per grups espanyols. Ara bé, podeu estar molt tranquils, tant Quimet com Mario han seleccionat quelcom que no soni tant a sud espanyol. Comencem El Temps Passa... i la musica queda.

Los Sonor – Caravana

Los Sonor van ser un dels millors grups interpretant música instrumental al país, però ells també van gravar temes cantats, això ha fet que avui en dia quan se'ls recorda, no se'ls encaselli dins la surf music, però Els Sonor van gravar moltes cançons instrumentals, per mostra aquí teniu aquesta "Caravana" que ens serveix per començar el nostre viatge musical pels records. Los Sonor van gravar en total 15 EP 's i un LP entre 1961 i 1965 per als segells RCA i Philips. Aquest tema que així mateix van gravar Los Rockeros de Bruno Lomas, es va incloure en un EP editat l'any 1963 i en el que també trobàvem “18 Rosas amarillas”, “Juventud” i "Diamantes" que ja havien gravat un any abans Los Relámpagos i que era instrumental. Per Los Sonor van passar un munt de músics, en aquest enregistrament Els Sonor són Jorge Matey a la bateria, Tony Martínez a la guitarra, Manolo Escobar a la veu (res a veure amb aquell altre del carro i la minifaldilla),  Joe González davant del piano i òrgan i Carlos Guitart al baix. Per Els Sonor van passar Manolo Fernández, Manolo Díaz, Luis Eduardo Aute, Fernando Sánchez, José Antonio Otero i algun més. Van ser banda d'acompanyament per a alguns cantants, tant en enregistraments com en gires i durant un temps van ser el grup de Miguel Ríos. Van participar en la pel.lícula “Abajo espera la muerte” de Juan de Orduña i us explicarem una curiositat, el seu primer disc, un EP que es va editar l’any 1961 se'l van pagar ells i només es van editar 250 exemplars, amb una portada amb foto en blanc i negre ja que no tenien més pressupost i la foto la van acolorir ells mateixos.

Golden Quarter – ¿Quieres bailar el slop? (Do you wanna dance?)

Dins del panorama musical van sorgir un munt de nous balls amb més o menys èxit, el slop va ser un dels que no van arribar a quallar al país i els catalans Golden Quarter ens preguntaven si volíem ballar-lo i ho fan en angles. Es tracta d'una versió del "Do you wanna dance?" De Cliff Richard & The Shadows. El tema estrella del seu tercer disc en el qual es va incloure aquest tema, editat per Vergara l'any 1963, va ser "Locomotion" que havia gravat originalment Little Eva i que era una composició de Carole King i el seu marit. També es recollien en aquest EP "The actor" i "Mucho movimiento". En total Golden Quarter que es van crear l'any 1961, van gravar 8 EP's entre 1962 i 1965. El seu cantant Tony Preysler, va gravar en solitari l'any 1963 un EP també per Vergara, sense excessiu èxit, tot sigui dit. Golden Quarter van ser el "tercer" grup català que al costat dels Pájaros Locos i Los Ticanos, posteriorment anomenats Los Catinos, van actuar a les matinals de Madrid i dels que mai recordàvem el seu nom, doncs eren els Golden Quarter. El grup l'integraven Tony Preysler (cantant), José María Renobell (baix), Enrique Cortada (bateria), Jordi Monfort (piano i orgue), José María Vidal (guitarra).

Los Top-Son – Bailando el surfin

Aquests valencians ens porten ara una versió del hit del nord-americà Duanne Eddy "Your baby’s gone Surfin'" i que també havien versionat Mike Ríos i Micky y Los Tonys. Es trobava en el segon EP de Los Top-Són que en realitat és pot dir que era el primer ja que en l'anterior disc encara van comptar amb la veu de Bruno Lomas, llavors anomenat Emilio Baldoví i és que ells tres havien estat Los Milos. Vicente Castelló i Pascual Olivas van comptar despres amb altres músics que reforçaven la gravació i els seus directes, entre ells el baixista José Escrivà, Miguel Ángel Herranz (teclats) i Alberto Gómez (batería) i la veritat és que van ser un grup de referència, al costat de Los Pantalones Azules i per descomptat Los Milos, quan es parla del pop valencià. El disc va ser publicat per EMI-La Voz de su Amo l'any 1964, incloent també "Jersey Azul" que era de Adamo, “Despeinada” de Palito Ortega i “Te encontré” que era de Pascual Olivas. Los Top Són van funcionar de 1962 a 1965 i amb la mili es desfan. De les seves cendres van sorgir una altra banda mítica del pop valencià, Los Huracanes. Al Nadal de l'any 1995 Los Top Son van tornar i la foto es d'una actuació a la televisió valenciana. Creiem que ara tornen a estar en actiu, però no ens feu massa cas.

Tony & Charley – Vueltas y vueltas

Tony Ronald, de veritable nom Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixa a Holanda. Va començar gravant en solitari per després crear el seu primer duet, Kroner's Duo amb un basc anomenat José Luís Bolívar. L'any 1961 amb el també holandès Charley Kurtz van crear Tony & Charley i van gravar cinc EP’s amb La Voz de su Amo del 61 al 62 i es van editar dos LP's, però després i sembla ser que per "diferències musicals" acabaren amb aquesta unió. Tony Ronald (a la foto) volia fer música pop i rock, mentre que Charley preferia fer balls. Tots dos van tenir raó. Charley que en realitat es deia  Charley Recourt i el seu germà Johnny al que es va portar des d'Holanda, van muntà Johnny & Charley i van crear "La yenka" l'any 1965. Llavors Tony Ronald es va llançar en solitari acompanyat pels Kroners, amb una linea molt més enfocada cap el R & B i el rock, on van tocar grans músics catalans, desde Max Sunyer a Santi Picó, passant per Kitflus i Francis Rabassa. La cançó que escoltem ara "Vueltas y Vueltas” que era original de Bob Lewis, és de 1962 y per suposat es va editar en format EP, en aquest disc també trobaven “Yo quisiera” que va ser escrita per Tony, junt a “Bailando rock twist” i tot un clàsic del gospel i el dixie americà, “Whem the saints go marchin' in march” que fins i tot va gravar Louis Armstrong, ara a ritme mes rockanroler. Charley va morir en accident de tràfic l'any 1965, a la cruïlla entre la carretera de Reus a Salou i la Nacional, a Tarragona

Los Sprinters – ¡Que tiempo tan feliz!

La cantant britànica Mary Hopkins va ser el descobriment i la primera producció de Paul McCartney per al segell Apple, propietat de The Beatles. "Those were the days" va ser el seu primer tema i l'únic que actualment es recorda d'aquesta cantant de pop-folk amb un aspecte acriaturat i fràgil. A El Temps Passa... i la música queda us portem una bona versió a càrrec del grup Los Sprinters que eren del Ferrol i als que no confonguem amb The Sprinters, una banda britànica. Los Sprinters es van formar en el 65 i eren Miguel Varela Suárez "O Tranquilo" que havia tocat anteriorment amb The Silver Dragons i The Wryders, al costat d'Alfredo Mella, Ramón Miranda i José Vázquez. Van ser un grup que va gravar versions, peró també composicions pròpies des del seu primer disc en 1966. Els gallecs es van convertir en el grup d'acompanyament del cantant Andrés DoBarro fins al seu retir l'any 1976. Andres DoBarro va morir el 22 de desembre de 1989. Despres es van reconvertir en una orquestra de ball. Los Splinters van treballar també en la pel lícula que va filmar Andrés DoBarro "En la red de mi canción", de Mariano Ozores, l'any 1971 i al costat de Concha Velasco. Miquel “O Tranquilo” Varela, casat amb la cantant Maria Manuela, va formar amb la seva dona el duet Manuela e Miguel. El 19 setembre 1998 Miquel Varela moriria després d'una llarga malaltia. Aquesta cançó que estem escoltant es trovaba a un single on la cara B era “La Habitación Blanca”, una versión del supergrup britànic Cream i que va publicar el segell Fontana l'any1968.

Los Botines – Ya te tengo

Aquesta cançó era de Sonny & Cher i originalment es va titular "I got you babe". Recordeu una pel.lícula que a Espanya es va dir "Atrapat en el temps?" El títol correcte hauria estat "El dia de la marmota". Era una paranoia en clau d'humor on cada dia és el mateix dia i així una i una altra vegada. Doncs bé, cada matí el nostre protagonista es desperta escoltant aquesta cançó en el seu radiodespertador. Quan el grup madrileny Los Diablos Negros van patir canvis en la formació es van reconvertir i l’any 1965 van passar a ser Los Botines. Malgrat els pocs mitjans existents en l'època, Columbia, la seva discogràfica va apostar per ells i van emprendre una campanya promocional amb seu primer EP. Los Botines eren Manolo Pelayo (cantant), el bateria Manuel Varela i el guitarra rítmica Paco Candela, els tres venien de Los Diablos Negros, al costat dels músics suïssos Daniel Grandchamp (baix) i Dominique Varchar  (òrgan). La veritat és que les vendes del primer EP no van ser destacables i Dominique Varchar se'n va a Los Shakers, sent substituït per John Rose. Abans de finalitzar 1965 graven un segon EP amb "Capri c'est fini" que va aconseguir millors vendes, sobretot gràcies a la cançó "Pan i mantequilla" que era una versió i en el que es trobava la cançó que estem escoltan ara a El Temps Passa… i la música queda, però poc despres és Daniel qui se'n va a Los Flecos. Finalment Columbia convenç a Manolo Pelayo (a la foto) i aquest deixa a Los Botines i es llança en solitari, sent substituït per un jove Camilo Blanes que quan començaria en solitari al seu torn, passaria a ser Camilo Sesto. Los Botines amb Camilo van gravar un sol single, però van participar en les pel.lícules "Los Chicos del Preu" (Pedro Lazaga, 1967) i "Hamelín" (Luis María Delgado, 1967) que estava protagonitzada per Miguel Ríos. Després de patir canvis constants, Los Botines es van desfer l’any 1967.

A sota Los Botines amb Camilo Sesto sentat, quan ancara era Camilo Blanes

Los Stop – Casi nada

Es van crear l'any 1964 i inicialment es van fe dir Donald Duck. És clar que quan l'any 1966 van signar contracte amb el segell Belter aquest els va canviar el nom i es van rebatejar com Los Stop. Amb aquesta cançó Los Stop van guanyà el Tercer Festival de Fortuna, a la ciutat murciana i es tractava d'una composició d'Aurelio Rodríguez i Chano Montes. És un tema amb un toc festiu i reminiscències brasileres en el que mereixen destacar-se per curios, els cors dels nois del grup en una línia que sense poder dir que sigui doo wop, se li acosta molt, tot i que els cors queden molt diluïts en la distància. Es va publicar en el seu segon disc, un single de 1967 amb “No pienses en mí” a l'altra cara i també es va incloure en el seu primer LP "Los Stop", de 1968. Los Stop eren Cristina que es deia en realitat Mari Carmen Arévalo i a la qual Mario coneix, al costat de Josep Maria Serra que després seria manager de Núria Feliu i Lucky Guri, entre altres i que també era amic de Mario. Els altres components van ser Joan Comellas, Andrés Gallego i Fernando Cubedo. Quan Cristina va voler separar-se del grup va crear Cristina y Los Tops i més tard ja es va llançar en solitari. Los Stop es van buscar una altra noia perquè cantés, es deia Miriam, però no van tenir l'èxit d'abans. Els seus discos van editarse després per el segell Columbia i creiem que a mitjans dels setanta van tornar a cambiar de cantant.

Los Salvajes – Al Capone

Aquest tema resultava molt curiós ja que la tasca de Gaby és gairebé nula com podreu comprovar. La veritat és que aquesta composició de Los Salvajes era utilitzada per ells com a entrada per els seus concerts fins que es van adonar que la peça agradava i molt al públic, finalment i després de molts esforços, van convènca a EMI-Regal que no ho tenia gaire clar i la van treure com a tema estrella d'un EP publicat l’any 1966 que també incloïa "Pienso en tí", una versió del "You where on my mind" que van gravar We Five i Barry McGuire, "Paff... Bum" i "A la buena de Dios" que era una versió d'un tema italià que no recordem, ni ens interessa massa, la veritat. Los Salvajes es van crear l'any 1962 i a més del cantant Gabriel Alegret trobàvem a Andy González (guitarra solista), Francisco Miralles (guitarra rítmica), Sebastià Sospedra (baix) que després marxaria a Lone Star i Delfín Fernández (bateria). Eren del Poble Sec, tot i que Sebastià era de Collblanch, a l'Hospitalet. El 1966 Julián Moreno va substituir a Andy. Los Salvajes van ser una de les bandes més sòlides del que podríem anomenar rock brut, versioners dels Stones i la part més dura del rock britànic del moment, haguessin estat heavys en els 70 i garatge en els 90. Us explicarem una curiositat sobre Los Salvajes. Quimet recorda un concert de Los Salvajes a Constantí en el que després de montar els instrumetns i provar so, ells és van posar a jugar a futbol al recinte, amb un terra de cimen molt du i llançan-se per terra sense miraments i es que ells eren "Los Salvajes". Una altra, el seu grup britànic de referència era The Who, als que imitaven fins i tot en la forma de vestir, però i malgrat la seva vasta discografia, plena de versions, Los Salvajes mai van gravar una cançó dels The Who. Curiós si més no. No us sembla?

Los Salvajes, un grup que va anar guanyan amb els any.

Los Darts – Felices juntos

Ara es allunyarem de la pell de toro i marxarem cap al nord del continent sudamericà, concretament cap a Veneçuela, aquell pais on mana el Chávez. Al costat de Los Impala i Los 007, el grup Los Darts van ser les bases del rock en una Veneçuela que als anys 60 no podia ni imaginar-se que sorgís un Chávez d'aquests que com qualsevol dictador a l'ús es creu que l'única veritat és la seva i que tots els altres estan equivocats. Los Darts van començar l'any 1965 i van tenir molts canvis entre els seus components. A mitjans de 1965 Los Darts eren Carlos Moreán (guitarra, arranjador i cors), Richard Aumaitre (baix i cors), Rafael Pimentel (bateria), Augusto de Lima (guitarra), Claudio Gámez (teclats) i Víctor Gámez (cantant). Aquest tema va ser el gran èxit del grup nord-americà The Turttles i Los Darts la van incloure en el seu LP "De etiqueta", editat l'any 1968 tot i que després s'ha anat publicant en diversos discos recopilatoris. El 1968, Carles Moreán es llança com a solista, Richard Aumaitre passa a Los Snobs, Víctor Gámez també comença pel seu compte i acaba la millor etapa professional de Los Darts que són una referència importants per parlar dels inicis del rock a Veneçuela. Per Los Darts van passar altres músics importants com Henrique Lazo, Manolo Álvarez, Simón Urbina, Àngel Toro, Jorge Chapellín, José Ramón Salazar i Ernesto Guzmán. Los Darts segueixen actualment en actiu i l'any passat van editar un CD titulat "Hoy!", La formació actual són Augusto de Lima, Rafael Pimentel, Richard Aumaitre, Claudio Gámez i Jorge Chapellín.

Dues formacions de Los Darts

Los Sírex – Todas las mañanas

Aquesta cançó, igual que les altres tres que configuraven aquest EP editat per Vergara l'any 1966, van formar part del primer LP de Los Sírex, un recopilatori en què només aquests quatre temes eren inèdits i que es va publicar al 65. La canó va estar composada per Guillermo, igual que "Lo sabes" i "Siempre te retrasas", però també hi havia una versió, "Cuando más lejos estoy" que era del Dúo Dinámico i que seguint el seu costum, també la van gravar. Los Sírex van ser el millor grup de pop sorgit a Catalunya que es dedicava a gravar cançons pròpies, sense deixar de costat les versions ja que fins i tot quan la seva fama va començar a estar en declivi les discogràfiques ancara seguien imposant-lis versions, clar que ells també es van dedicar a mantenir el seu potencial com a compositors, bàsicament el baixista i productor Guillermo Rodriguez Holgado. Los Sírex van inventar un pas de ball que es va anomenar el "pas Sírex" i el ballaven conjuntament en l'escenari quan actuaven. La primera vegada que a la província de Tarragona es va realitzar un festival revival, va ser l'any 1988 i el va organitzar Mario Prades a les Festes Majors de la Pobla de Mafumet i el cartell el van configurar Los Sírex, Los Salvajes i Los Diablos. Després van haver uns quants més, com un que va celebrar al Divertipark de Cambrils i en el qual Los Sírex es van retrobar amb Manolo Madruga, a qui no veien des dels anys 70, quan va deixar el grup i va marxar amb la seva dona a viure a Alemanya. El grup el van integrar Antonio Miquel Cervero, conegut com Leslie, a la veu, Luis Gomis a la bateria, José Fontserè a la guitarra rítmica, Guillermo Rodríguez Holgado al baix, sense oblidar a Manolo Madruga a la guitarra solista.

La Música que es feia a Catalunya

Rudy Ventura y Orquesta Vergara – Degüello

En aquesta gravació del genial Rudy Ventura, una de les millors trompetes de la història de la música pop a Espanya, l'acompanya l'Orquestra Vergara i és que les cases de disc acostumaven a tindre en nòmina una orquestra i / o un grup per tal que acompanyés als solistes del segell i aquesta era la del segell Vergara. El tema que estem escoltan es va publicar en un LP titulat "Mundial Hits" editat l'any 1968 i ple de versions. La cançó té la seva història. És una peça del folklore mexicà que va ser adaptada per a la pel.lícula "Río Bravo", però estava lligada històricament a El Álamo. El setge d'El Álamo, una antiga missió espanyola convertida en fortí per poder defensar-se de les tropes mexicanes, al febrer de 1836, és la major gesta de la història de l'estat de Texas i va representar el definitiu pas per a la independència de Texas i la seva posterior annexió per part dels Estats Units. Les tropes del general Antonio López de Santa Ana que va arribar a ser president de Mèxic, posaren setge al fort, eren uns quants milers de soldats amb molta artilleria, enfront dels 183 civils i 260 soldats que el defensaven, entre els valents que es trobaven dins dels seus murs estaven David Crocket, James Bowie i el coronel William Barret Travis. Durant uns quants dies el general Santa Ana va posar diverses orquestra que feien torns perquè la música no parés de sonar, per tal de desmoralitzar els aguerrits defensors d'El Álamo, a San Antonio de Béjar. Tocaven incessantment aquesta cançó "degollament" i és que l'ordre als soldats mexicans va ser aquesta, "entrar a mata-degolla", és a dir "Sense presoners". Malgrat la superioritat numèrica i d'artilleria, el setge va durar del 23 de febrer al 6 de març de 1836. Jaume Ventura Serra, conegut popularment com Rudy Ventura, es fa una gran versió d'aquesta cançó. L'amic Rudy Ventura va néixa el 10 de setembre de 1926 a Canet de Mar i va morir el 2 d'abril de 2009, a Barcelona.

Quico Pi de la Serra – L’home del carrer

Francesc Pi de la Serra i Valero va néixa a Barcelona el 6 agost 1942 i és conegut popularment com Quico Pi de la Serra. Guitarra, compositor i cantant va ser un dels més representatius de l'anomenada Nova Cançó i avui segueix en actiu. Fa cosa d’un any Quimet el va estar veient en directe a Constantí i li va agradar molt. Quico Pi de la Serra va començar a Els Setze Jutges com a guitarra, acompanyant els seus membres en les seves actuacions compartides, però poc a poc va prenent el seu propi protagonisme com a cantautor, tot i que en els seus inicis va formar part del grup Els 4 Gats que interpretaven una mena de R & B a la catalana. “L’home del carrer” junt a "Els Fariseus" que també es trovan en aquest EP, son les seves cançons més representatives. Quico Pi de la Serra, nascut a Barcelona el 6 d’agost de 1942, vivia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i és un gran col.leccionista de guitarres i d'això dóna fe Mario que ha estat a casa seva, si bé i des de fa uns quants anys va haver de deixà aquell pis de situació privilegiada i per el que pagaba quatre rals de lloguer, però això és una altra història.

Foto de Quico Pi de La Serra feta per el fotógraf 
Juan Miguel Morales López

Alicia y Nubes Grises – En Forma-Patrulla Americana

Amparo Granados, manresana, cridant-se artísticament Alícia i de la qual es deia que és néta del compositor Enrique Granados, després d'una carrera musical com a solista bastant anodina que va començar als dotze anys i en la qual destaca el tema "El profesor" i també haver guanyat un festival, es va unir l’any 1970 a Antonio Bernal i Jaime Martín i va sorgir Alicia i Nubes Grises. Per cert que Tony Bernal, al qual Mario coneixia, era a finals dels seixanta, representant de l'empresa Laminados y Muelles, SA Aquest tema es va incloure com a cara B d'un single amb "L'emigrant" amb música d'Amadeu Vives i lletra de Jacint Verdaguer a la cara A. La presentació del disc es va realitzar al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, participant en un festival en què també van intervenir Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta i Peret. "L'emigrant" era la cançó principal del single i en l'altra cara incloïen el que antigament es deia "un pupurri" i que avui s'anomena un meddley, en aquest cas de dos temes del mític Glenn Miller. Curiosament el disc es va vendre molt bé a Catalunya, però va passar desapercebut a la resta d'Espanya ja que les emissores no van voler programar un tema en català. El primer senzill d'Alicia y Nubes Grises va ser "Hombre y mujer", editat l'any 1970 per EMI-Regal. A mitjans dels 70 Alicia va deixar el grup al casar-se, per cert, ho va fer amb un nebot de Juan Antonio Samaranch que ens sembla recordar era abocat. El grup, amb nova cantant, va seguir treballan ja sols com Nubes Grises i van treure els seus hits més importants com "Marinero" o "Solitario".

Gianni Morandi – Si no et tingues ja mai més

Des de un EP compartit, editat l’any 1965, interpretan tot ell en català i que el cantant intalià Gianni Morandi que cantava “Si no et tingues ja mai més”, va compartir amb Rita Pavone que interpretava “Ell”, Jimmy Fontana que va cantar “El Mòn” i Donatella Moretti amb “He vist com sorties”, us portem a El temps Passa… i la música queda, aquest gran cantant italià. Gianni Morandi, és un cantant, actor i presentador de televisió italià, nascut a Monghidoro, l'11 de desembre de 1944. Ha participat en molts festivals al seu país i fora d'aquest i ha actuat amb grans cantants italians com Jimmy Fontana, Luciano Pavarotti, Rita Pavone i Donatella Moretti. Gianni Morandi es va fer famós amb "Bella Belinda", versió del "Pretty Belinda" de Chris Andrews i per cert, l’italià ha gravat gairebé 35 àlbums.

Gianni Morandi

Els Dracs – La nit

Aquesta cançó va ser una composició del Rei dels Guateques, Salvatore Adamo, però tot i que el seu disc es va vendre bé a Espanya, la que va gravar Raphael va ser el gran hit del tema al país i la gran venedora. Els Dracs realitzen una versió digna, però ens resulta bastant anodina tot i que està ben interpretada. Creiem que està fora del seu estil. Es va incloure en el mateix disc on també van ficar "Comprensió", "Un cor fet d'amor" i "El joc de l'amor", editat per el segell Concentric, propietat de Josep Maria Espinas. Els Dracs van ser al costat de Els Tres Tambors els millors grups de pop-rock en català de l'època i també van gravar en castella i molt, fen-se dir Los Dracs i mitjansan el segell Discos Alma. La veritat es que a El Temps Passa... i la música queda ja hem escoltat en moltes ocaisons a Els Dracs, tant en català com en castellà i tot i ser un grup que ens agrada, reconeixem que la cualitat musical es millor en las grabacions en la llengua de Cervantes. Amb tota seguretat la raó la trobarem a la producció, pero sobre tot al segell discogràfic. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va treballar des de 1964 a 1971 i van gravar 3 EP 's en català per Concentric i un grapat en castellà per Discos Alma. Creiem recordar que el guitarra era Carlos Rubio, encara que no estem segurs i el bateria es deia Vicente Carós que per cert, va morir el 20 de gener de 2010 als 63 anys d'edat.

Los Wikingos – Quiero estar contigo

Los Wikingos, així amb doble V, eren de Barcelona i aquest tema que versionen ara és “J'ai envie de vivre avec toi” del cantant francés Herve Vilard. En aquest EP publicat per Ekipo l’any 1966 i que va ser el primer dels tres discos que en total van editar, dos EP i un single, també i trobavem “Perdóname Amigo” versió del “Cuttin in” de Johnny Guitar Watson, “Vita Mía” que la cantaven en italià i “Merci, Cherie” del austriac Udo Jurgens. Los Wikingos eren Vicente Solsona (cantant), Jesús Oregon i Jaime Sabaté (guitarres), Josép Sánchez (baix), José María Casanovas (bateria) i José María Gutiérrez (òrgan). L'estiu de 1965 es presenten a un concurs organitzat pel Gran Casino d'Arenys de Mar i guanyen. A principis de 1966 participen en el Ier Festival de Conjuntos de León, obtenint un lloc a la final, però comencen els canvis en el grup que amb la incorporació del cantant Enrique López al costat de Joan Miró i José Ruiz, passen de sis a cinc components. Ja hem parlat de Los Wikingos i els hem escoltat en altres ocassions, el que no recordem si vam dir es que durant un temps un dels músics i cantant va ser Oscar Janot (a la foto) que també va tocar amb Los Go Go, Los H2o, Henry and The Seven i va acompanyar a Los Sírex quan el guitarra estava fent la mili. Amb ell van gravar el tema "Fuego" on toca la guitarra, saxo i l’òrgan. Oscar, que està dins dels "Amics de El Temps Passa" que ens controla Montse Aliaga desde el seu facebook, va tenir en els 70 una brillant carrera amb temes importants dins del pop espanyol, entre ells "Como sempre, para sempre" i "Pajarillo volador", tothes dues us l'has a punxat Mario a Un Toc de Rock que també s'emet a aquesta emisora. Los Wikingos van intervindre també en la pel.lícula "La Tia de Carlos en minifalda" d'Ignacio Iquino on el protagonista era Cassen, un genial humorista que va nèixa a Tarragona. La veritat es que comercialment Los Wikingos no fan arrivar a funcionà mai i aixó que no s’ho montaven gens malament.

A sota foto dels barcelonins Los Wikingos

Los Catinos – San Francisco

Aquesta cançó va ser el gran hit internacional de Scott McKenzie, un dels més importants líders del moviment flower-pop, els hippis californians. Es trobava a un EP de Los Catinos on també es recollien “El mundo que conociamos”, “No volveré a amar” i “El último vals”, publicat per el segell Belter. Per cert, la cançó originalment no es va dir “San Francisco”, aquest títul sols el van fer servir a Espanya, el real en angles era “Flowers in you hair (San Francisco)” i al mercat llatí van traduïr-lo literalment. Un altre dels grans grups versioneros espanyols van ser Los Catinos, al costat dels Mustang els més destacats de la seva època i també eren de Barcelona. Es clar que Los Catinos van gravar amb Vergara i Belter i aixó influeix. Inicialment es van nomenar Los Ticanos, però la discogràfica, molt llestos ells, van saber veure de seguida que Los Catinos era un nom molt millor i els hi van canviar. Van ser, junt a Los Pájaros Locos i Golden Quarter, els primer grups catalans de la época que van actuar a les matinals de Madrid. Los Catinos van començar l’any 1963 i es van desfer deu anys més tard. Els seus components eren Manolo Vehi Méndez (veu), José Antonio Muñoz Fortes (baix), Jorge Casas Valls (teclats) que va ser substituït posteriorment per Manuel de los Ojos Prieto, Marcelo Pinilla Marín (guitarra) i Fernando Luna Figueres (bateria). Entre 1963 i 1966 van gravar per Vergara, passant a Belter el 1967 i fins a 1973, en què van desfer-se, tot i que des de fa uns quants anys Los Catinos han tornat als escenaris. El 1991 van tornar a gravar un disc "Cançons Romàntiques" i segueixen actius.

Juan y Junior - Anduriña

Acabarem el programa d’avui de El Temps Passa… i la música queda, escoltan a Juan y Junior. Només sis singles van gravar Juan & Junior que van deixar Los Brincos i es van llançar com a duet. "Anduriña" va ser el seu major èxit, era una composició de Juan Pardo i en la contraportada del disc, editat l’any 1968, hi havia un gravat cedit per Pablo Picasso. Eren Juan Pardo Suárez, nascut el 1942 a Palma de Mallorca i d'origen gallec i Antonio Morales Barretto que havia nascut a Manila, Filipines, l’any 1943. Funcionaren de 1966 fins 1969 i cadascun va emprendre la seva carrera en solitari. La més brillant no cal dir-ho, és la de Juan Pardo ja que Júnior després de casar-se amb Rocío Durcal va gravar uns quans discos, pero poc a poc va anar deixant de cantar per a centrar-se en la carrera de la seva dona. De fet Júnior en solitari no va tindre cap èxit veritablement significatiu. Es rumorejava que un dels punts que va provocar la ruptura és que Juan Pardo va corregir una gravació sense estar Júnior 
present i va canviar la veu d'ell per la seva, això va cabrejar encara més a Júnior i aquest va decidir començar en solitari i amb la idea de dedicar-se també al cinema. La veritat és que dins de Los Brincos també van sorgir problemes de lideratge i Juan Pardo i Júnior van voler fer una mena de cop d'estat que els va sortir malament i van haver d'abandonar el grup. És va arrivar a parlar que van ser expulsats pels seus companys. La seva presentació oficial com Juan y Junior va tindre lloc el 29 de març de 1967 a una discoteca de Madrid. Van fer una sola pel.lícula, “Un Mundo Diferente” de Pedro Olea, sembla ser que tenian contracte per un altre film, pero no van vulguer treballar junts i la pel.lícula la va fer sols Juan Pardo sent la protagonista femenina Ivana i també van sortir Fórmula V i Los Ángeles, però no recordem ara el títul.

Ara us deixem amb la nostre Pin Up d’avui, una noia neta i pulida que te molta cura del seu aspecte i toquem el dos. Tanquem per ara la paradeta de El Temps Passa… i la música queda, però aixó si, tornarem la propera setmana. Us deixem amb la companyia de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Altafulla Ràdio i Ona La Torre.

 

Que sigueu bons i bones.

A reveure

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar el programa