Actualment un dels problemes amb què es troba la societat "civilitzada" és el sobrepès, fins i tot en la població infantil. Potser hauríem de mirar el passat no tan llunyà de la nostra joventut en què la bolleria es pot dir que era una cosa pràcticament desconeguda i la llesca de pa amb la presa de xocolata per berenar, era una pràctica habitual. Els més benestants afegian mantega al pa, "mantega" que no margarina. Avui començarem El Temps Passa... i la música queda, recordant aquelles berenars a la sortida del col.legi, amb els llibres, llibretes, plumiers i la resta d'estris per anar a apendre, a la maleta de l'esquena o a la de ma.Los TNT – Pan y mantequilla
Aquesta peça és de l’any 1.964 i va ser gravada pel segell Belter. Es tracta d’una versió i el títol original és “Bread and butter” i era del grup nord-americà The Newbeats. A Espanya també va ser versionat i molt bé, pel grup Los Botines encara que Los TNT compten amb l'avantatge de tenir una noia i tant en la versió dels Botines com en la de The Newbeats, la veu femenina és d'un dels components del grup, amb el que representa de dificultós fer la veu de falset que es la protagonista del tema. El tercet uruguaià Los TNT van portar a l'èxit a Espanya i Amèrica Llatina moltes cançons anglosaxones com aquesta on ens parlan del màdison, un ritme de moda sobre tot gracies a la pel.lícula “Hatari”. Los TNT eren tres germans urugüaians i les sigles del seu nom no tenen res a veure amb el producte explosiu, encara que tinguin la seva similitud, són les inicials de cada un d'ells: Tony, Nelly i Tim Croatto, encara que no eren tampoc aquests els seus veritables noms. Tony es deia 
en realitat Edelweiss, Nelly responia al nom d'Argentina G. i Tim es deia realment Hermes David Faustino, tots amb el cognom Croatto, aixó si. L’any 1960 Los TNT van gravar a l'Argentina el seu primer simple amb RCA Víctor "Eso, eso, eso" que va ser un èxit internacional i es van englobar en l'anomenada "Nueva Ola" argentina. A partir de 1962 es van establir a Espanya recollint un èxit rere l'altre. Amb l'arribada del beat i el pop-rock, van ser desplaçats i es van desfer el 1966. L’any 1964 Los TNT van representar a Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió que va guanyar Gigliola Cinquetti amb "No tengo edad”, ells van interpretà el tema “Caracola”, però només van obtenir la posició 12. El reglament del festival en aquell llavors, que només permetia solistes i duos, els va obligar a anar amb Nelly com a cantant solista i acompanyada del cor format per Tim i Tony. Mira que arriben a muntar-s'ho complicat aquests dels festivals.
en realitat Edelweiss, Nelly responia al nom d'Argentina G. i Tim es deia realment Hermes David Faustino, tots amb el cognom Croatto, aixó si. L’any 1960 Los TNT van gravar a l'Argentina el seu primer simple amb RCA Víctor "Eso, eso, eso" que va ser un èxit internacional i es van englobar en l'anomenada "Nueva Ola" argentina. A partir de 1962 es van establir a Espanya recollint un èxit rere l'altre. Amb l'arribada del beat i el pop-rock, van ser desplaçats i es van desfer el 1966. L’any 1964 Los TNT van representar a Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió que va guanyar Gigliola Cinquetti amb "No tengo edad”, ells van interpretà el tema “Caracola”, però només van obtenir la posició 12. El reglament del festival en aquell llavors, que només permetia solistes i duos, els va obligar a anar amb Nelly com a cantant solista i acompanyada del cor format per Tim i Tony. Mira que arriben a muntar-s'ho complicat aquests dels festivals.
Los Pájaros Locos – Voy twisteando el blues
Ells són Los Pájaros Locos, una de les millors bandes sorgides a principis dels 60 i eren catalans, de la Costa Brava. Aquesta cançó es trobava en un EP publicat per Iberofón l’any 1963,el seu nové disc i la cançó estrella va ser “Pequeño elefante”, junt a “La samba de mi tierra” i “Speedy Gonsales”. Los Pájaros Locos van gravar el seu primer disc l’any 1959 quan encara es deien Conjunto Woody Walter, van adoptar el nom definitiu un any després i van publicar 18 discos, entre EP's i singles, l'últim es va editar l’any 1967 i també van treure un àlbum, encara que aquest es va editar ja al 2008 i era un recopilatori. Els germans Salvador (guitarra) i 
Antonio Mayolas (acordió, vibràfon i òrgan) eren de Premià de Mar i en el 57 els van regalar una de les primeres guitarres elèctriques que es veien al país. Allà sorgeixen Los Pájaros Locos, quan se'ls uneixen José Cañada (piano), Piero Carando (baix i cantant) que despres s’incorporaria a Los Gatos Negros i Lucho Guerrero (bateria). Per cert que Los Pájaros Locos, Los Ticanos que despres es convertirien en Los Catinos i un altre grup del que no conseguir recordar el nom, van ser els primers conjunts catalans que van actuar a les matinals de Madrid. Los Pajaros Locos van fer servir el logo del dibuix del Woody, molts ans abans de que ho fes Loquillo.
Rocky Kan – Ya Ya twist
A sota la tomba de Rocky Kan
Johnny – La cajita
Quan va morir Charley Kurtz en accident de cotxe, el 28 de febrer de 1965, a la cruïlla de les quatre carreteres, en la intersecció entre la Nacional i la carretera de Reus a Salou, Tarragona i que amb el seu germà Johnny formaven el duet Johnny & Charley, els creadors de la yenka, la discogràfica va intentar treure-li suc a tot i van publicar un parell d'EP’s gravats en vida de l'holandès i veient que ja no els quedava res més que treure van ficar a Johnny en l'estudi i va gravar un EP que es va publicar l’any 1966 i en el qual es va incloure aquesta cançó al costat de "Do Re Mi Fa Sol La Si", "Piensa en mí" i "Yo soy Johnny", va estar produït per un jove Rafael Trabuchelli i francament, va passar bastant desapercebut. Inicialment el duet era Tony and Charley i van publicar cinc EP 's, però quan Tony Ronald va decidir fer una música menys comercial Charley es va portar al seu germà des d'Holanda i va començar Johnny & Charley i la yenka. Les dotze cançons que van gravar Johnny & Charley en els seus 3 EP 's, es van incloure en un LP recopilatori que es va editar l'any 1965, calia seguir maman de la mamella.
Los 3 de Castilla – Chirpy chirpy cheep cheep
Los Tres de Castilla comptaven amb la meravellosa veu de Mayra i es van dedicar a delectar als espanyols durant més de vint anys amb les seves cançons. Aquest disc, un single, es va editar l’any 1971 i contenia aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda que és una versió del gran èxit de la banda escocesa The Middle of The Road, liderats per la cantant Sally Carr. Los Tres de Castilla van començar a finals dels 50 i en la seva primera etapa versionar molts temes del folklore sud-americà. Per cert que d'aquest single es va realitzar una edició especial que es va regalar als clients del xampany Montesquiu que en aquells anys no era cava, encara era xampany i el brandi era conyac, clar que el anisette francès era anís. Los Tres de Castilla van començar l’any 1956, però el seu primer disc no es va publicar fins l’any 1959. Los 3 de Castilla van treballar més de 20 anys i eren Mayra García Barbero, Manolo Colón i Julián Jimeno.
Andrés DoBarro – O tren
Ara disfrutarà el Quimet perqué agafarem el "O tren". Aquesta peça del gallec Andres DoBarro va ser la primera cançó de la història del pop espanol, cantada en gallec que va pujar al més alt de les llistes de vendes espanyoles, l’any 1970 i que nosaltres sapiguem no ha tornat a haver un altre número 1 nacional cantat en la llengua de Rosalía de Castro. Andrés Lapique Dobarro, va néixa a El Ferrol, La Corunya, l'1 d'octubre de 1947 i va morir a Madrid, un 22 de desembre de 1989. Va ser protagonista de la pel lícula "La red de mi canción", rodada en castellà a les ordres de Mariano Ozores i amb Concha 
Velasco, on Andres DoBarro va ser doblat per un actor de doblatge professional, però cantava les seves cançons en gallec. Per cert, ell també va gravà en castellà. En total va publicar 3 LP's. El grup que l’acompanyaba en les seves gravacions i directes eran Los Splinters que es van formar en el 65 i eren Miguel Varela Suárez "O Tranquilo" que havia tocat anteriorment amb The Silver Dragons i The Wryders, al costat d'Alfredo Mella, Ramón Miranda i José Vázquez. Van tindre una boina carrera per el seu compte i van treure un grapat de discos petits, peró van ser un grup que va gravar versions, si més no també composicions pròpies des del seu primer disc l’any 1966.
Andres DoBarro
Los Sírex – San Carlos Club
Los Sírex, un dels millors grups de la seva època, va aconseguir posar quatre temes propis en un disc, es va titular "Los Sírex interpretan sus propias canciones", era de 1964 i trobàvem, a més d'aquest tema que escoltem ara “San Carlos Club”, "Si yo canto” y “Piensa en mi". Una curiositat, tot i que el tema "San Carlos Club" consta com a seu, se'ls va acusar de que era un plagi de "Route 66" en la versió de Chuck Berry i que ells només havien posat la lletra. El mateix va passar amb "Si yo canto" que veritablement era una èxit de Silvie Vartan que al seu torn va copiar de Brenda Lee. Coses de la música espanyola dels seixanta. Los Sírex van ser el millor grup de pop sorgit a Catalunya que es dedicava a gravar cançons 
pròpies, sense deixar de costat les versions. Los Sírex van inventar un pas de ball que es va anomenar el "pas Sírex" i el ballaven conjuntament en l'escenari quan actuaven. Quan van començar el cantant era Santi Carulla que els va deixar per anar-se a Los Mustang i amb la incorporació d'Antonio Miquel Cerveró anomenat Lesli i "El Anxoveta" i amb Guillermo Rodríguez Holgado (baix), Manolo Madruga (guitarra solista), José Fontseré (guitarra) 
i Luis Gomis de Pruneda (bateria) va ser la formació que va obtenir els grans èxits del grup en els 60. La primera vegada que a la província de Tarragona es va realitzar un festival revival, va ser l'any 1988 i el va organitzar Mario Prades a les Festes Majors de la Pobla de Mafumet i el cartell el van configurar Los Sírex, Los Salvajes i Los Diablos. Després van haver uns quants més, com un que Mario va celebrar al Divertipark de Cambrils i en el qual Los Sírex es van retrobar amb el guitarra Manolo Madruga, a qui no veien des dels anys 70, quan va deixar el grup i va marxar amb la seva dona a viure a Alemanya.
Los Sírex
Los Grimm – Want my love again
Los Grimm són una de les bandes històriques del pop espanyol que van sorgir de Los Gringos. Inicialment eren els germans Fernández, Ángel era el cantant però va deixà de seguida el projecte que va continuar el seu germà Jesús (guitarra), també hi havia el bateria Eduardo Sainz que era germà d'Alfonso i Lucas, membres dels Pekenikes. Quan van signar contracte amb Fonogram s'havia incorporat Carlos María de la Iglesia a la bateria i el cantant Pedro Ample que després seria conegut com Pedro Ruy-Blas. En aquell moment es pot dir que van néixa Los Grimm. Després de publicar tres singles Pedro Ruy-Blas s'uneix a Los Canarios substituint a Teddy Bautista que feia la mili, encara que mai va ser membre oficial del grup i més tard crearia Frecuencia i es llançaria en solitari, per fundar a mitjans dels 70 el grup Dolores, 
la primera banda de flamenc-jazz de la història. El seu lloc a Los Grimm l'ocuparia Pedro Talavera i despres Pablo Abraira que anys més tard tindria una brillant carrera com a solista. A Los Grimm també van tocar Tomas Vega, Joao Vilar i altres músics. L'any 1969 i amb Pablo Abraira com a cantant graven el que seria el seu últim single en el que aquesta cançó que avui en dia és una referència musical quan es parla de Los Grimm, era la cara B i havia estat composada per Pablo Abraira, és l'única peça al llarg de la seva carrera que el grup va gravar en anglès. A la cara A "Sin nombre, sin faz ni silueta", versió d'un tema dels Traffic. Los Grimm es van desfer poc després. El bateria Carlos María de la Iglesia va morir el 2 d'agost de 1976 en el mateix accident de trànsit que també va acabar amb la vida de Cecilia, ell viatjava amb la cantant ja que formava part del seu grup d'acompanyament.
Henry and The Seven – You love me
Tot i haver publicat només tres singles al llarg de la seva curta carrera, a través del segell CEM, Henry and The Seven són una de les bones bandes de soul que van sorgir en el panorama espanyol de finals dels seixanta. Tot comença amb Manolo Barrera que militava a Los Flames fins que es van desfer. Va passar després a formar part de l'orquestra de ball Luis de Alba y Los 5 de España, allà i al costat del organista Ángel René i els germans Vicente i Alfredo Márquez es gesta Henry and The Seven, però els germans Márquez se'n van a Los 
Canarios. Amb la incorporació del cantant Enrique Martínez que abans havia estat a Los Buitres i passa a ser Henry, neix aquesta bona banda de soul, a finals de 1967 i es complementen amb José María Panizo (baix), Paco de Gregorio (saxo tenor), Jesús Moll, un bateria anomenat Rafael i un parell de músics més que tocaven metalls. Aquest tema que sona ara a El Temps Passa... i la música queda es trobava a la cara B del seu segon single, editat el 1968. Henry and The Seven son ser un dels que van participar en la pel.lícula "Un, dos, tres al escondite inglés” d'Iván Zulueta, encara que aleshores el guitarra era Francis Cervera. Al film interpreten precisament aquesta cançó. Es desfan el 1970 i José María i Francis es van incorporar a Aguaviva.
Los Buenos – Looking back
També Los Buenos, un altre dels grans conjunts espanyols que no van tenir l'èxit que mereixien, van treballar en la pel.lícula d'Ivan Zulueta "Un, dos, tres a fet i amagar anglès", al costat de Pop-Tops, Shelly y Nueva Generación, Los Íberos i Los Beta. Los Buenos es formen a Madrid, encara que cap d'ells era madrileny i anomenant-se Los Snops. Són el cantant granadí Julián Granados que havia tocat amb The Brisks i abans amb Los Angeles Azules, al costat de Johnny Galvao (guitarra) que venia del grup portuguès Os Duques, Iñaki Egaña (baix), Jorge Moreno (bateria) i Rod Mayall (òrgan ) que en aquells moments estava a The Explosion i era el 
germà petit del pare blanc britànic del blues John Mayall. Van fitxar pel segell Acción que era propietat de la Cadena SER i el 18 febrer 1969 Los Buenos van presentar el seu primer disc a la discoteca JJ de Madrid. Van gravar en total quatre singles, l'últim el 1969 i van desaparèixer com a banda. Iñaki Egaña va passar a ser el cantant de Barrabàs i actualment està a Los Mitos i Johnny Galvao es convertirà en un cotitzat músic de sessió i membre principal de la banda d'acompanyament de Miguel Ríos. Julián Granados els havia deixat ja en l'estiu de 1969 per llançar-se en solitari, passant Iñaki a cantar, a més de tocà el baix. "Looking back" es trobava en el seu segon single i era una composició del nord-americà Johnny Guitar Watson. 
Los Buenos
Los Tamara – Este es el mundo del hombre
música a poemas de Rosalia de Castro. També es van especialitzar a actuar per als espanyols a l'estranger actuant en gairebé totes les Casas de España que tinguessin espai per a actuacions. No oblidem que quan arrivava la Setmana Santa a Espanya no es podía actuar a cap lloc, estaba prohibit. De fet no podies escoltar música molt alta ni a casa teva i totes les emisores de ràdio programaven música sacra. Enrique Paisal va deixà Los Tamara l’any 1975 per donar classes al Conservatori de Santiago de Compostela i fer-se càrrec de l'Escola de música de Porto do Son. Va seguir treballant activament en el món de la música i va treure dos discos en solitari. El segell RamaLama va editar un doble CD amb tots els EP’s de Los Tamara de 1962 a 1967 i on es va incloure aquesta cançó
Conexion – Un mundo sin amor
Conexion van ser un dels millors grups de soul que va sorgir com una competència comercial a Los Canarios i junt a Los Canarios van ser les millors bandas de soul de l’Estat espanyol. En la seva formació i liderant el grup trobàvem al teclista Luis Cobos (a les fotos) que anys mes tard es va fer famos versionan a ritme discoteca els clasics. La cançó "Un mundo sin amor", el gran èxit de Conexion, es va publicar en single l’any 1970 i con us deiem, va ser el seu gran hit, encara que van haver altres com "Preparad el camino al Señor", "Harmony", etc. El grup Conexión el van formar a més del seu líder i principal compositor Luis Cobos 
Camp de Criptana, 1948), bons músics com Rafael López (Mula, 1946), junt al trompeta Serafín Alberca (Criptana, 1947), Alfredo Lozoya (Mora de Toledo, 1945) al baix, Ernesto Herrero (Madrid, 1950) que tocava la bateria, Rafael Ríos (Còrdova, 1945), guitarra solista, el cantant de color Donny MacKonlly (Nicaragua, 1942) i Luis M. Fornés (1944) a l'òrgan. Aquesta cançó va ser l’última que van montar Mario i els seu grup abans de desfer-se per culpa de les milis, com solia passar tantes vegades, per tant ara tocar dir "Euro per Mario". Després de la dissolució del grup Luis Cobos va començar amb els seus experiments de barrejar la música clàssica i la sarsuela amb els ritmes discotequers que ens pot semblar cal com de nefast, però que a ell li va representar unes xifres de vendes que fan al.lucinar.Luis Cobos a Nova York
La Música que es feia a Catalunya
Augusto Algueró – Boccacio soul
Aquesta cançó que va composar el mestre Augusto Algueró per la pel.lícula “Tuset Street”, anava dedicada al Bocaccio, un local de moda situat a Barcelona i que era propietat d’Oriol Regás. En aquesta gravació es diu que la veu es Phil Trim, el cantant dels Pop-Tops. Augusto Algueró ens ha deixat fa poc temps, el 16 de gener de 2011 en Torremolinos, a causa d'una parada cardiorespiratòria soferta mentre dormia. Augusto Algueró havia nascut a Barcelona un 23 de febrer de 1934. Va ser un dels més prolífics compositors espanyols de la seva època i ha estat en actiu gairebé fins al moment de la seva mort, a més de ser bon arranjador, productor i director d'orquestra. Fill de compositor, 
Augusto Algueró Dasca es va casar amb Carmen Sevilla, però el matrimoni solsament va durar 10 anys. Us hem inclòs en el blog una fotografia del feliç esdeveniment, ens referim a les noces, no la separació que quedi clar. Va compondre per a gairebé totes les figures del moment cançons que formen part de la història de la música espanyola, entre elles "Estando contigo”, “La Chica Ye-ye" que va compondre per Rosalía no era per Concha Velasco, "Te quiero, te quiero" que va gravar Nino Bravo perquè Raphael va jutjar que no tenia prou qualitat per a ell, "Las chicas de la Cruz Roja”, “Estando contigo”, “Penélope” de Serrat, “Noelia”, “Corazón contento”, “Tómbola”, “Será el amor”, “El día de los enamorados”, “Acompáñame" i tantes altres, sense oblidar les seves bandes sonores que van ser infinitat.
Jordi Soler – Hi ha gent
Quan es van separar el grup Pic-Nic (a la foto) i Jeanette es va llançar en solitari, tots els components van tenir una més o menys interesant carrera, clar que si una s'ha de destacar per la seva qualitat és la del guitarrista Toti Soler que va formar part després del grup OM en el que durant un temps va militar Taj Mahal, clar que abans Toti Soler va gravar un parell o tres de singles en solitari, entre els quals destaca aquest que us portem avui a El Temps Passa... i la música queda i en el qual la cara B la va ocupar "Em dius que el nostre amor" i que va editar l'any 1970 el segell Distribuciones Discográficas, comptant amb Manuel Elias al baix i Peter Hodgkinson a la bateria, la producció va estar a càrrec del mateix Jordi Soler. 
Es tractava de dos poemes de Joan Vergés. Aquest extraordinari guitarrista, de nom complet Jordi Soler i Galí a qui tots coneixen com Toti Soler, va néixa a Vilassar de Dalt el 7 de juny de 1949. L’any 1973, inicia una col.laboració amb el cantant Ovidi Montllor que amb el temps, arribaria a ser una de les relacions artístiques més interesans del panorama de la cançó catalana. Durant 25 anys tots dos van gravar discos junts, van fer recitals, inclòs un mític concert al teatre Olympia de París i van elaborar diversos espectacles sobre l'obra de poetes com Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés o Josep Maria de Sagarra. 
Guillem d’Efak – Febre
Aquest EP de Guillem d’Efak publicat per Concentric l’any 1965 i que compta amb Francesc Burrull a la direcció musical, incloïa el clàssic del blues americà "Febre", al costat de "Com ahir ", versió del tema del film "Casablanca", "Setembre, temps Plujos" i "Plorant". Tant Quimet com Mario senten una especial debilitat per Guillem d’Efak, aquest gran cantant nascut a Rio Muni, Guinea Espanyola, l’any 1929 i que va morir a Mallorca el 1995, de veritable nom Guillem Fullana i Fada d'Efak i que va formar part de la Nova Cançó. Escriptor, poeta i cantant, Guillem d’Efak va escriure diversos llibres i també poesia i va compondre moltes cançons, algunes d'elles gravades per altres cantant com Núria Feliu que va enregistrar un disc sencer "Viure a Barcelona", amb cançons del mallorquí d'adopció on les lletres eren de Guillem d'Efak i la música d'Antoni Parera Fons.
Los Salvajes – Con su blanca palidez
Aquest tema que utilitzem per tancar el programa d'avui de El Temps Passa... i la música queda, està una mica fora de context i és que us l'hem tret del LP que va representar el retorn de Los Salvajes al món del disc i que es va titular "1988", era l'any en què es va editar a través del segell Tranvia, subsegell de Divucsa. De l'antiga formació sols quedava Gaby Alegret, encara que la resta eren músics de molta qualitat. En aquell disc Los Salvajes eren Gaby a la veu, Albert Posa (guitarra i cors), David Biosca (bateria i cors), Juan Antonio López (baix i cors) i Enric Colomer (piano, sintetitzadors i cors). Es va gravar en els estudis Sono Centre i van comptar amb Santi Picó com a enginyer de so. Les caricatures que il.lustren el disc i que us posem al blog són de Manel. Aquest tema va ser el gran èxit del grup britànic Procol Harum i a Espanya va triomfar en la versió que van realitzar Los Pop Tops.
Aquí us deixem la nostre Pin Up d’avui que sembla estar esperan alguna cosa i ens toca fotre el camp. Tanquem per ara El Temps Passa… i la música queda, però aixó si, tornarem la propera setmana.
Us deixem amb la bona companyia de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Altafulla Ràdio i Ona La Torre.
A reveure
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario