Especial José Guardiola
Avui i tal com us vam anunciar fa un parell de setmanes, anem a realitzar un programa especial dedicat al que va ser el gran crooner de la música espanyola, el barceloní José Guardiola que ens va deixar el passat dilluns de Pasqua als 81 anys d'edat.
José Guardiola era un bon amic, un gran cantant i a més a més, un gran professional que va saber mantenir una posició de prestigi tot i que els anys i les modes el van allunyar de les llistes d'èxits, però les seves cançons es continuen escoltant i el que ningú deixa de reconèixer és la seva tenacitat i qualitat vocal que va saber mantenir i demostrar fins i tot en les seves últimes actuacions. D'això ens parlarà Quimet més tard.
En El Temps Passa… i la música queda avui escoltarem i recordarem a José Guardiola, de nom complet José Guardiola Díaz de Rada, nascut a Barcelona el 22 d'octubre de 1930. Va cantar en castellà, però també ho va fer i molt en la seva llengua natal, el català, signant en aquests enregistraments com Josep Guardiola, el nostre estimat Pepe Hucha, com se'l coneixia familiarment. L'hi agradave el futbol i era un fervent seguidor del L'Espanyol, club del que ell va fer i cantar l'himne.
En El Temps Passa… i la música queda avui escoltarem i recordarem a José Guardiola, de nom complet José Guardiola Díaz de Rada, nascut a Barcelona el 22 d'octubre de 1930. Va cantar en castellà, però també ho va fer i molt en la seva llengua natal, el català, signant en aquests enregistraments com Josep Guardiola, el nostre estimat Pepe Hucha, com se'l coneixia familiarment. L'hi agradave el futbol i era un fervent seguidor del L'Espanyol, club del que ell va fer i cantar l'himne.
Al programa d'avui escoltarem cançons de José Guardiola en les dues llengües, català i castellà i recordarem al crooner espanyol per excel.lència, tot i les coses que es comenten per internet en què s'afirma en blogs que el gran crooner espanyol era 
Luis Gardey, gran error, Luis Gardey va ser un bon cantant de pop, però res més, José Guardiola era "El Crooner".
Luis Gardey, gran error, Luis Gardey va ser un bon cantant de pop, però res més, José Guardiola era "El Crooner".
De família humil, José Guardiola va passar la seva infantesa a Barcelona al costat dels seus germans i els pares que els hi van inculcar aficions musicals. Josep no és, ni va ser, l'únic artista de la família. Ell tocava el violí, el seu germà Julio la trompeta i la seva germana María el piano. La saga musical familiar continua ja que el seu propi fill és cantant en una orquestra. Per cert que Josep Guardiola també tocava el piano, la guitarra i creiem recordar que el clarinet.
Guardiola va treballar també al cinema; va rodar amb Zsa Zsa Gabor, Manolo Zarzo i altres actors i actrius la pel.lícula franco-espanyola "Sangre y luces" que es va estrenar a Espanya el 6 de setembre de 1954, un drama d'ambient taurí. És clar que a la pel.lícula el seu paper és mínim.
L'any 1963 Josep Guardiola ens va representar al Festival d'Eurovisió, encara que només va aconseguir el dotzè lloc, interpretant la cançó "Algo prodigioso". És clar que tots sabem que Eurovisió és un festival més polític que artístic.
Tres cançons marquen la carrera de José Guardiola, la seva extraordinària versió del "Sixteen Tons" que va compondre Merle Travis, encara que Guardiola va versionar a Tennessee Ernie Ford, al costat de "Mackie el Navaja" que va cantar Frank Sinatra i "Di Papa", una cançó cantada amb la seva filla Rosa Mary i que al costat de "La balada del vagabundo" van ser els seus grans èxits a Sud-amèrica i estan considerats dos clàssics de la música infantil.
A sota de les cubertes que us posem, una petita part de la seva àmplia discografia, veureu el llistat de cançons de José Guardiola que sonen en el programa d'avui de El Temps Passa… i la música queda.
Tu beso es como un rock
Mackie el Navaja
Diez y seis toneladas
Soy americano
Algo prodigioso (Eurovisión 1963)
Veniu a Barcelona
Veniu a Barcelona
Cae la nieve
No pongas ese disco
Aquest vespre pago yo
Diumenge es sempre diumenge
El meu avi
La balada del vagabundo (a duet amb la seva filla Rosa Mary)
Verde campiña
Estrella errante
Un hombre y una mujer
La canción de Lara del Dr. Zhivago
El Mundo
Extraños en la noche
Et maintenant (a dúet amb Joan Manuel Serrat)
A mitjans dels seixanta i amb l'arribada del pop i els conjunts moderns José Guardiola va anar perdent part de la seva immensa força de convocatòria de masses. És clar que la discogràfica i per mantenir els seus fans més joves va fer que s'ha afaités el seu bigoti característic per tal d'aparentar una joventut adolescent que Josep Guardiola ja no tenia. Així i tot el nostre crooner va ser protagonista d'un grapat de tebeos de la col.lecció Claro de Luna que mostraba amb dibuixos l'historia de moltes cançons
Mario Prades es va retrobar amb José Guardiola l'any1988, en una entrevista a la Cadena 13 de Valls. Mario havia destapat a través del Diari de Tarragona un escàndol relacionat amb Núria Feliu i la companyia Iberia que va portar polèmica. Iberia va contractar a Núria Feliu per actuar en la presentació de la línia aèria Barcelona-Nova York i després d'haver signat contractes li van exigir a la Dama de la Cançó que cantés en castellà o anglès, una cosa a la qual la Noia de Sants es va negar rotundament. En aquella època el president d'Iberia era de Reus i des de l'emissora li van trucar aquell diumenge al matí per preguntar-li el perquè de l'anul.lació d'un contracte signat en ferm si tothom era conscient de que Núria Feliu sempre cantava en català. José Guardiola també estava en l'estudi per ser entrevistat. 
Mario, Josep i diversos companys de l'emissora van participar al migdia en una calçotada, creiem que va ser a la Masia Bou i allà va néixa una bona amistat. En diverses ocasions van tornar a trobar-se en concerts i festivals, alguns d'ells organitzats per l'agrupació Mon Camp Tarragoní de la qual era director el popular locutor Antoni Penedès, bon amic de Mario. Per cert, l'última entrevista que Mario va publicar al Diari de Tarragona va ser a José Guardiola arran d'un concert que va realitzar a la Pista d'Estiu de Constantí, aquella tarda Mario va presentar José Guardiola a Montse Aliaga. Un altre dia i també a Constantí, aquest cop i per la Associació de Jubilats de Constantí, va tornar a actuar Josep Guardiola, Quimet estava allí per donar fe del fet. Josep actuava amb la música "enllaunada" i per supusat amb la veu en directe, la gent del públic l'hi va demanar que cantes cançons que ell no portava la música preparada. Es clar que el nostre crooner tenia moltes "tablas" i sempre va ser un gran profesional i "acapella", es a dir "a pel" com es deia abans, sense música i sols amb la seva veu, va anar cantan les cançons que la gent l'hi demanava.
El 9 d'abril passat, José Guardiola va abandonar aquest món per la porta de servei, com sols passar amb aquest que despres de ser tan grans, han anan quedat relegats a un oblit per part del públic manipulat per les multinacionals del disc i les emisores de ràdio-fórmula. José Guardiola comptava 81 anys d'edat, però les seves cançons seguiran mantenint viu el seu record entre nosaltres i tots aquells que l'admiràvem i volien. Val a dir abans d'acabar que el segell Ramalama va reedità la seva discografía ams Discos Regal a un doble CD molt recomendable, es clar que el nostre crooner va treballar amb altres casas de discos, com Vergara, Divucsa i ja en els anys noranta Zanfonia..
Aquí us deixem la nostre Pin-Up d’avui, la noia sembla ser que te problemes per culpa dels de la grua i els grueros, uns espabilats picarons que se la saben molt llarga o si no fixeu-se be.
Ara recollim els trastets i fotem el camp per avui, us deixem amb la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Xiquets, xiquetes que sigueu bons i bones, porteu-se bé i disfruteu de la vida que son tres dies i dos ja els hem viscut.
A reveure
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario