El Temps Passa: El Temps Passa programa 07-06-2012

Pot semblar quansevol poble de la costa catalana, però es la capital de

Tarragona. El Mediterrani vist des de les muralles (Foto: Mario Prades)

A El Temps Passa… i la música queda pretenem bàsicament i gràcies a la música, ajudar-vos a recordar el passat, amb cançons que van marcar els anys seixanta al país, grups, cantants i temes que van formar part de la joventut de molts de nosaltres. Es clar que per a altres possiblement escoltar El Temps Passa... i la música queda pot representar descobrir tot un univers musical desconegut i gràcies a l'ajuda del blog amb totes les seves imatges, donar-nos compte de quan ridículs érem o potser no ho érem tant. Era la moda d'aquells anys i que cíclicament va retornant al carrer que consti. La joventut sempre es troba enfrontada en una lluita generacional amb els seus progenitors. Mario recorda que el seu pare deia que "La joventut és una malaltia que es cura amb els anys" i afegia: "En el moment en què t'adones que necessites saber molt més i que amb prou feines saps res, és quan comences a ser adult". Per tant avui anem a emprendre el nostre viatge en el temps, però en lloc d'una màquina com HG Wells, nosaltres viatgem en ales de la música. Obrim la paradeta d’El Temps Passa… i la música queda.

Los 5 Latinos – Amor joven

Aquest tema que ens porten des de l'Argentina Los 5 Latinos era una composició dels nord-americans Ric Cartey i Carole Joyner que la van escriure l'any 1956 i els primers que la van gravar van ser Ric Cartey With The Jiva-Tones, el 24 de novembre de 1956. Uns altres que també la van portar a l'èxit van ser Sonny James, The Crew-Cuts i l'actor i cantant Tab Hunter, ja en el 57 i que va ser número U del Billboard. A partir de 1958 les versions del tema van proliferar i trobem cantant-la a Frankie Avalon, el duet britànic Bo and Peep i en aquest enregistrament es diu que participa Mick Jagger, Lesley Gore, Mary Hopkin, Connie Smith & Nat Stuckey, Donny Osmond, Ray Stevens i Twister Alley, entre muchos otros. Los 5 Latinos van ser un grup vocal que va arribar des d'Argentina i estaven liderats per Estela Raval (Buenos Aires, 19 de maig de 1929), dona amb una bona veu. Los 5 Latinos es van crear l’any 1957 i eren Estela Raval, el seu marit el trompetista Ricardo Romero, juntament amb Héctor Buonsanti, Mariano Crisiglione i Jorge

Francisco Patar, aquest últim reemplaçat el 1960 per Carlos Antimori. L’any 1957 van gravar el seu primer single amb aquesta cançó que escoltem ara “Amor joven" i a l'altre cara “Abran las ventanas" i el 1958 el seu primer àlbum "¡Maravilloso! ¡Maravilloso!" on van ser acompanyats per l'orquestra de Waldo de los Ríos i que va incloure així mateix aquest tema. Nosaltres os la puntxem des de un CD recopilatori titulat “Los Cinco Latinos. Sus Primeros EP's En España (1958-1960)” i sona a El Temps Passa... i la música queda, des de la xarxa d’emisoras de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio l’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Ràdio Trinitat Vella i Ona La Torre. Estela havia cantat amb el grup Las Alondras i en l'Orquesta de Raúl Fortunato i el seu marit Ricardo Romero va militar en diverses formacions, entre elles l'orquestra de jazz Los Colegiales. Junts van formar part del grup Los 4 Bemoles del qual van sorgir Los 5 Latinos. El 1969 Estela Raval es va llançar com a solista encara que al final van tornar a posar en marxa el grup com Estela Raval y Los 5 Latinos, l'any 1982. El 29 de Juny de 1960 van debutar al Florida Park de Madrid i van fer una gira per Espanya amb The Platters. Per cert, ens hem assabentat que Estela Raval ha mort el dimecres 6 de juny, es dir, ahir, a causa d'un càncer.

Lita Torelló – Cúlpale a la bossanova

Lita Torelló va grabar l’any 1963 aquesta cançó, versió del èxit de Eydie Gorme que també la va gravar en castellà, a un EP publicat per Vergara on Lita Torelló també ens canta “La tercera luna”, “Como tú no hay ninguno” i “Tú vendrás a mí”. Curiosament aquesta cançó també la van gravar Gelu, Franciska i Rosalia que eren les Noies Ye-Yés més important de la década. Lita va començà a cantar amb 9 anys, era una “nena prodigio”. La noia és deia en realitat Dolors Torelló, peró va ser coneguda artísticament com Lita Torello. Es va convertir en una de les veus més populars dins les solistes dels anys 60. Havia nascut a Barcelona l'11 de maig de 1946. Lita Torelló va començar sent gairebé una nena, a finals dels 50 amb un EP

compartit on ella cantava "Quiero la burrita Non". Un parell o tres d'anys després va signar contracte amb Vergara i va participar al Festival de la Cançó de la Mediterrània, aconseguint el segon lloc amb la cançó “Presentimiento”, era 1961 i el tema es va incloure al seu primer EP amb altres tres versions de cançons del Festival. També va participar en diverses ocasions al Festival de la Canción Española de Benidorm. De fet va ser una cantant molt prolifera ja que va arribar a gravar catorce EP's sols per Vergara, només entre 1964 i 1966. Despres passaria a altres segells i seguiria gravant. Lita Torelló a finals dels 60 va deixà la seva carrera musical en casar-se, con solia passar moltes vegades amb les cantants femenines.

Dúo Dinámico – Perdóname

Una de les cançons més importants dins de l'àmplia discografia del Dúo Dinámico és, indiscutiblement, aquest "peaso cansión" que us portem ara a El Temps Passa... i la música queda, perquè la recordem tots junts. Es trobava en un EP publicat l'any 1962 que també incloïa "Bailando twist", "Me gusta el twist" i "¿Dime por qué?". És una d'aquelles cançons que com diu Quimet, són "agraïdes" perquè et permetien prendre a la teva parella entre els teus braços i ballar molt agarraets. El Dúo Dinámico va néixa a Barcelona el 28 de desembre de 1958. Tant Manolo com Ramón havien estudiat Peritatge Industrial. Les primeres actuacions en públic, la van realitzar veritablement en les festes que es celebraven a l'empresa on treballaven, la fàbrica de motors d'aviació Elizalde SA, però oficialment la primera es va produir en aquest programa "La comarca nos visita", de Ràdio Barcelona. En aquest moment es deien The Dynamic Boys, però el presentador del programa, un gran home de las ondas que es deia Enrique Fernández, els va

batejar com Dúo Dinámico, Manolo i Ramón van acceptar el nom i així va quedar per a la història de la música pop espanyola. El seu primer disc es va publicar a la tardor de 1959. Van realitzar 4 pel.lícules i a partir dels vuitanta van saber mantenir una carrera sense prodigar-se en exces, però sabent fer-se valorar i és que el Dúo Dinámico sempre ha sabut escollir un bon manager. Ells ho van definir perfectament quan fa poc mesos, arran del disc del seu 50 aniversari en el món de la música, van dir "No es tracta de cantar, es tracta d'encantar".

Los Relámpagos – Baby elephant walk

Aquesta es una bona composició del gran Henry Mancini que va fer per a la pel.lícula “Hatari” , un bon film que si bé el protagonitzaba John Wayne, anaba sobre Àfrica i la cacera d’animals salvatges vius i es va rodar tota a l'Àfrica negre. Com podreu comprovar escoltan-la, el grup Los Relámpagos realitzan una versió genial que va fer que molts es pensesin que aquesta cançó era seva, de fet aixó va arrivar a dir-se. Van començar sent Dick i Los Relámpagos i van acompanyar a Mike Ríos en enregistraments i actuacions i també a altres, entre ells el Dúo Cramer i a Juan Pardo en el seu primer EP quan firmaba com Juan Pardo y su Conjunto. Los Relámpagos van ser una de les millors bandes instrumentals surgides al panorama espanyol, estaven liderats per José Luis Armenteros (guitarra) que posteriorment es va dedicar a la producció i composició després de deixar-losl'any 1968. Per Los Relámpagos van passar a més a més, Pablo Herrero (òrgan), Ricardo López Fuster (bateria), Juanjo Sánchez Campins (baix, i guitarra solista) i que va morir el 23 d'agost de 2008, Ignacio Sánchez Campins (guitarra rítmica i orgue), Juanjo Sánchez Campins Jr (guitarra rítmica) i Fernando Mariscal Jimeno (bateria). Per cert, aquesta cançó la fan servir actualment a un anunci de televisió, criem que d'un cotxe

Los Flaps – Washigton Square

Los Flaps van ser una banda amb entitat pròpia i també van fer de grup d'acompanyament de molts solistes. El tema que escoltem ara a El Temps Passa… i la música queda, estava inclos en un EP publicat per RCA-Victor l’any 1964. El grup Los Flaps eren 4 bons instrumentistes, estudiants d'enginyeria aeronàutica. La primera formació estava integrada per José Antonio Álvarez Alija a la bateria, Manolo Díaz-Pallarés a la guitarra rítmica, Juan Antonio González "Ñique" al baix i Álvaro Yébenes a la guitarra solista. Funcionaren del 1964 al 1965, a la fi del 64 Álvaro i Juan

Antonio van deixar el grup i van formar Los Continentales per més tard incorporar-se a Los Canarios, mentres José Antonio i Manolo van continuar amb Los Flaps amb Julián Sacristán a la guitarra solista i Alberto Nuevo al baix. Encara van haver més canvis i això Los Flaps només van gravar dos EP's. Desfets Los Flaps, Julián Sacristán va ser membre de Los Flecos, Manuel Díaz Pallarés es va incorporar a Los Polaris, Luis Baizán va ser component de Los Pasos i Alberto Nuevo va ser fundador de Los Camperos. Mario i per la foto d’aquest disc, sempre ha cregut que un dels components de Los Flaps va ser José Mari Guzmán (CRAG, Cadillac, etc.) i si el de la cuberta del disc no ho es, se li sembla molt (el primer per la dreta). Un altres dos components de Los Flaps, Eduardo Bartrina i Santi González van anar a Los Jets.

Los Flaps a una actuació

Dúo Juvent’s – Mira como bailo yo

Emili Huger, un dels components del Dúo Juvent’s, ens va visitar (a la foto Quimet Curull, Mario Prades i Emili Huger) al estudi gran d’Altafulla Ràdio i vem fer un programa especial amb entrevista, l’única vegada que hem entrevistat a algú a El Temps Passa… i la música queda. Després de dedicar un programa sencer al Dúo Juvent’s els vem deixar descansar, però els vem tornar a rescatar i els seus discos s'èscoltan de nou a El Temps Passa... i la música queda. Aquest tema és una peça desenfadada i plena de ritme que es va editar l’any 1954, versió d’un tema del cantant italià Ennio Sangiusto i uns altres que la van gravar van ser Los Pájaros Locos. Emili Huger i Javier Lardín treballaven a la Pegaso i

van deixar el seu treball entre camions per dedicar-se a la música. Van començar el seu periple d'actuacions l’any 1961 i van fitxar pel recent creat segell Vergara, començant a gravar en el 62. Realitzaren molts concerts a Catalunya, Valencia i sobretot Mallorca. El Dúo Juvent's van decidir presentar-se a Madrid i van ser contractats per actuar el primer cap de setmana de juny de 1963. Però el 3 de juny va morir el papa Joan XXIII i el govern va decretar tres dies de dol nacional. Aixó volia dir “Tot fermat”. Es van tancar els balls i sales de festes i el Dúo Juvent's van tornar a Barcelona sense haver pogut actuar. A la tardor tornarien per fer-ho a la sala Imperator i l’any 1964 anirien de nou a la capital del Regne. També a l'any 1964 el Dúo Juvent’s van participar al Festival de la Mediterrània i pocs mesos més tard es van desfer després de deixar set EP s gravats.

Los Milos – Pitágoras

Tota una lliçó de matemàtiques és la que ens porten aquest tercet valencià. Los Milos ens mostran una forma de comprende el teorema de Pitàgoras diferent a la que ensenyaban al col.legi, molt més distret, la veritat. Los Milos eren Emilio Baldoví que els va deixà i va emprendre carrera en solitari, amb molt èxit, sota el nom artístic de Bruno Lomas, al costat de Salvador Blesa guitarra solista i tercera veu i Vicente Castelló guitarra acústica i segona veu. Van començar l'any 1959 i inicialment a Los Milos hi havia un quart component que va marxar perquè creia que la música havia de ser només reivindicativa, es deia Ramon Peleguero Sanchís i era de Xàtiva, del

carrer Blanc. Es tracta del cantautor Raimon. Aquesta cançó es trobava en un EP publicat l’any 1961 i va ser recuperada a una col.lecció de CD’s editats per la revista Cambio 16. La cançó també es va incloure a un triple CD que va editar el segell Hispavox l'any 1994 titulat "Los Jóvenes (Las canciones en español de tus Guateques)" amb tot un seguit de artistes espanyols dels 60's. Quan Bruno Lomas s’en va anar, Vicente Castelló i Salvador Blesa van crear Los Top-Són que més tard es reconvertiren en Los Huracanes. Tots ells forman part de la cultura pop valenciana i avui en dia son noms de referencia.

Los Catinos – Linda Rosie

Un dels grans compositors i també cantant nord-americà, és Neil Diamond, autor d'aquest tema que ara ens porten Los Catinos i que originalment es va titular "Crackin Rosie". Era la cara A d'un single amb "Knock three times" de Tony Orlando & Down a l'Altre cara i que és va publicar mitjansan Belter l'any 1971. Són un grup que van començar sent Los Ticanos fins que un "llumeneres" de la discogràfica els va dir que Los Catinos era molt més comercial i es van haver de canviar el nom. Van ser al costat de Los Pájaros Locos i Golden Quarter, els primers grupso catalans de pop que van actuar en les matinals del Price de Madrid. Los Catinos, al costat dels

Mustang i Los Javaloyas, van estar els més destacats verioners de la seva època, els dos primers grups eren de Barcelona. Los Catinos van començar l’any 1963 i es van desfer deu anys més tard. Els components del grup Los Catinos eren Manolo Vehi Méndez (veu), José Antonio Muñoz Fortes (baix), Jorge Casas Valls (teclats) que va ser substituït posteriorment per Manuel de los Ojos Prieto, Marcelo Pinilla Marín (guitarra) i Fernando Luna Figueres (bateria). En els seis principis van ser sis, però no tenim dades d’aquest altre. Entre 1963 i 1966 van gravar per Vergara, passant a Belter l’any 1967 i fins a 1973, en què van desfer-se, tot i que des de fa uns quants anys Los Catinos han tornat als escenaris, no sabem si tots o una part dels membres originals. L’any 1991 Los Catinos van tornar a gravar un disc "Canciones Románticas" i segueixen en actiu.

Andrés Do Barro – O tren

Quimet sempre es posa molt content quan veu aquesta cançó a la programació i es que a ell aixó del “O tren” li agrada i molt, si bé prefereix l'AVE que aquells trens antics de fusta de la nostra juventut, els populars “borregueros” amb “parada i fonda a tothes les estacions”. Aquesta peça del cantant gallec Andres DoBarro va ser la primera cançó de la història del pop espanyol, cantada en gallec que va pujar al més alt de les llistes de vendes espanyoles, era l’any 1970 i que nosaltres sapiguem, no ha tornat a haver-hi un altre número 1 nacional cantat en la llengua de Rosalía de Castro. Andrés Lapique Dobarro, va néixa a El Ferrol, A Corunya, l'1

d'octubre de 1947 i va morir a Madrid, un 22 de desembre de l’any 1989. Va ser protagonista de la pel lícula "La red de mi canción", rodada en castellà a les ordres de Mariano Ozores i amb Concha Velasco, on Andres DoBarro va ser doblat en veu per un actor de doblatge professional, però cantava les seves cançons en gallec ell mateix, aixó si. Per cert, també va gravà en castellà. En total va publicar 3 LP's. El grup que l’acompanyaba en les seves gravacions i directes eran Los Splinters que es van formar en el 65 i eren Miguel Varela Suárez "O Tranquilo" que havia tocat anteriorment amb The Silver Dragons i The Wryders, al costat d'Alfredo Mella, Ramón Miranda i José Vázquez. Van tindre una boina carrera per el seu compte i van treure un grapat de discos petits, peró van ser un grup que va gravar versions, si més no també composicions pròpies des del seu primer disc l’any 1966.

Los Canarios – Get on your knees

Sense cap dubte, Los Canarios van ser la millor banda de soul dels anys 60 al pais, amb lluita enfront dels Conexión i Doble Dinamita. Inicialment i quan s’en van anar als Estats Units per agafar tablas, es van fe dir The Canaries. Van tornar a Espanya i triómfan quan van publicar el tema "Peppermint Frappé" que es va incloure a la pel.lícula del mateix títol dirigida per Carlos Saura i protagonitzada per Geraldine Chaplin, José Luis López Vázquez i Alfredo Mayo, però "Ponte de rodillas" que estem escoltan ara, va ser la cançó estrella en la seva carrera. Teddy Bautista, el cantant i líder de Los Canarios va ser el

polèmic president del SGAE, una entitat que ara está presidida per el cantautor gallec Antón Reixa que va ser membre de Os Resentidos. Teddy Bautista va començar l’any 1961 a les Illes Canaries amb un grup anomenat Los Ídolos que per poguer funcionar i despres de passar per Madrid, van tindre que vindre a Barcelona, on van gravar tres EP’s. Després es van reconvertir a The Canaries i finalment Los Canarios. De l'època con Los Ídolos destaca una cançó composada per Teddy i titulada "Toma mi mano" que us hem punxat ja fa temps aquí al programa. Però potser seria temps de recuperar-la un altre vegada i tornà a escoltar a Los Ídolos. Per cert, part de la discografia de Los Canarios ha sigut reeditada per el segell RamaLama l'any 2011 en un doble CD.

Los 5 Musicales – Mony, mony

Los 5 Musicales van sorgir després de la dissolució d'un grup català anomenat Los Íberos, res a veure amb Los Íberos del "Summertime girl". Aquesta cançó que ens porten ara Los 5 Musicales, era la seva versió, molt soul, del gran èxit a Espanya del grup nord-americà Tommy James & The Shondells que quan van gravar el seu primer disc amb el tema "Hanky Panky", Tommy només tenia 14 o 15 anys. Los 5 Musicales van ser un grup mixt, integrat per tres nois i dues noies que van sorgir a les acaballes dels 60. Los 5 Musicales van començar concretament l'any 1968. La cançó més important a la cursa de Los 5 Musicales va ser "Salta, Salta, pequeña langosta" que els va obrir el mercat mexicà i portuguès. També van guanyar, l'any 1969, el III Festival de la Canción Infantil de TVE amb

"Adivínalo", composta per July Murillo. En la següent edició van aconseguir la segona posició. Van començar versionant el pop que ens arribava de fora, però poc a poc es van decantar també cap un repertori molt enfocat al públic infantil. Los 5 Musicales van sorgir a Barcelona, eren Beatriz Montero, Esther Navares, Jesús Gràcia, Francisco Díaz i Ricardo Munt que posteriorment seria substituït per Eduardo Bujan. Quan Los 5 Musicales es van desfer, Beatriz i Francisco van crear el duet Reflejos que posteriorment i després de la unió d'Esther Montero i Marino Ruíz es van convertir en el grup Marfil. Es van reconvertir posteriorment a Ivory i finalment, ja en els 90, en un grup de hip hop en català anomenada Slips. A la foto. on veureu a Los 5 Musicales, va ser feta a la Muntanya russa infantil del Parc d’Atraccions de Montjuic, a Barcelona.

Prou Matic – Para pa pa

Mario va venir a la província de Tarragona traslladat, concretament a Reus, l'any 1977, quan treballava al departament comercial de Telefónica. Vivin a Reus, al barri del Carrilet, va conèixa a uns veïns, un matrimoni jove, Francisco que també escrivia poesia, li va explicar que havia estat guitarra en Prou Matic, un grup reusenc que interpretaven una mena de rock progressiu amb tocs de pop i li va regalar l'únic disc, un single, que Prou Matic havien auto editat mitjansan el segell DAF, SA. Aquest tema que escoltem ara era la cara A del single de Prou Matic, publicat l'any 1972 i amb "It is my world" a la cara B. Totes dues cançons havien estat composadas pels cinc nois que integraven Prou Matic i dels quals Mario no recorda ara els noms, excepte el de Francisco que era, com dèiem, el guitarra i que després del seu matrimoni va abandonar la música i es va dedicar a treballar en una pastisseria industrial reusence a la qual a Mario li sembla recordar que era un dels encarregats de fabricació i pencava més hores que un rellotge. Després els va perdre la pista a ell i a la seva dona. Per cert, aquest era un flexi-disc i Francisco es el de l'esquerra.

Los Botines – Ya te tengo

Aquesta cançó era de Sonny & Cher i originalment es va titular "I got you babe". Recordeu una pel.lícula que a Espanya es va dir "Atrapat en el temps?" El títol correcte hauria estat "El dia de la marmota". Era una paranoia en clau d'humor on cada dia és el mateix dia i així una i una altra vegada. Doncs bé, cada matí Bill Murray, el nostre protagonista es desperta escoltant aquesta cançó en el seu radiodespertador. Quan el grup madrileny Los Diablos Negros van patir canvis en la formació es van reconvertir i l’any 1965 van passar a ser Los Botines. Malgrat els pocs mitjans existents en l'època, Columbia, la seva discogràfica va apostar per ells i van emprendre una campanya promocional amb el seu primer EP. Los Botines eren Manolo Pelayo (cantant), el bateria Manuel Varela i el guitarra rítmica Paco Candela, els tres venien de Los Diablos Negros, al costat dels músics suïssos Daniel Grandchamp (baix) i Dominique Varchar (òrgan). La veritat és que les vendes d’aquell primer EP no van ser destacables i Dominique Varchar se'n va a Los Shakers, sent substituït per John Rose. Abans de finalitzar l’any 1965 graven un segon EP amb "Capri c'est fini" que va aconseguir millors vendes, sobretot gràcies a la cançó "Pan i mantequilla" que era una versió i en el que també es

trobava aquesta cançó que estem escoltan ara a El Temps Passa… i la música queda, però poc despres és Daniel qui se'n va a Los Flecos. Finalment Columbia convenç a Manolo Pelayo i aquest deixa a Los Botines i es llança en solitari, sent substituït per un jove Camilo Blanes que quan començaria en solitari al seu torn, passaria a ser Camilo Sesto. Los Botines amb Camilo (a la foto) van gravar un sol single, però van participar en les pel.lícules "Los Chicos del Preu" (Pedro Lazaga, 1967) i "Hamelín" (Luis María Delgado, 1967) que estava protagonitzada per Miguel Ríos. Després de patir canvis constants, Los Botines es van desfer l’any 1967. Avui en dia son una de les bandes históriques del pop espanyol.

Dues imatges de la pel.lícula "Los Chicos del Preu". A la primere

veureu a Los Botines de Camilo Sesto i Karina.

Bruno Lomas - Rogaré

Si abans hem escoltat a Bruno Lomas amb Los Milos, ara us el portem cantant en solitari. Aquesta cançó que a l'Espanya dels anys seixanta identificàvem amb el rocker italià Adriano Cellentano, realment no era seva, l'italià va realitzar l'any 1962 una bona versió de l'èxit del nord-americà Ben E. King que avui podem dir que ha estat versionada per moltíssims artistes de tots els nivells. Fins i tot Quimet l'ha tocat, per aquesta raó ja està reclamant un euro. No és ningú! El valencià Bruno Lomas va realitzar una de les millors versions que s'han fet al territori espanyol i per aquesta raó i perquè el de Xàtiva ens cau molt bé, doncs ja està sonant el tema a El Temps Passa ... i la música queda. El tema es va incloure en un single amb “Vente conmigo” a la cara B i que es va publicar l’any

1975 a través del segell Discophon. Bruno Lomas va ser el cantant del grup valencià Los Milos, on en els seus principis també va tocar Raimon, si bé els va deixar per dedicar-se a música més compromesa i cantant en valencià, quedant Los Milos com a tercet. Després que Bruno s’en va anar a França ells es van reconvertir-se en Los Top Son i més tard es reconvertirien i passarian a ser Los Huracanes. Mentre que Bruno Lomas, de veritable nom Emilio Baldoví Menéndez (Xàtiva, 14 de juny de 1940 - Pobla de Farnals, 17 d'agost de 1990), després de tornar de París es va llançar en solitari amb una brillant carrera i retirant-se a finals dels 70. Bruno Lomas va morir en accident de automòbil quan estava a punt de tornar als escenaris, l’any 1990.

Luis Aguilé – Una flor sin amor

L’amic Luis Aguilé ens va arribar des de la seva Argentina natal i es va establir a Espanya convertint-se en tot un personatge de la cançó. Cantant, compositor, productor, showman, escriptor... Luis Aguilé va ser un treballador incansable que primerament va residir a Barcelona fins que va traslladar la seva casa a Madrid i es va quedar a la capital de Regne. Luis María Aguilera Picca, nascut a Buenos Aires el 24 de febrer de 1936 i mort a Madrid un 10 d'octubre de 2009. Aquesta cançó que escoltem ara és un tema molt tendre i que ens sembla que no havíem escoltat encara mai a El Temps Passa... i la música queda, de fet són moltíssimes les cançons de Luis Aguilé que no han sonat mai en el programa i és que té més de 800 cançons composades i més de 500 de gravades. Luis Aguilé, dins de la seva tasca com productor, va ser el descubridor de Jairo i Pimpinela, entre molts altres. Des de El Temps Passa... i la música queda, volem enviar una salutació i el nostre afecte a Ana que va estar casada amb ell fins la seva mort i Mario pot donar fe de com s'ha arribaven a estimar tots dos

Luis Aguilé i la seva dona amb Mario Prades i una de les seves

ex, a un dinar fet a Can Gatell de Cambrils.

Lone Star – Las campanas de la Catedral

Ara al programa d’El Temps Passa... i la música queda d’avui escoltarem una llarga i magnífica balada a càrrec dels barcelonins Lone Star, la banda liderada pel cantant i pianista Pere Gené. Era la cara B d’un single amb “Soñar” a l’altre cara, la veritat es que ens hem passat de temps per que aquest disc es de 1971. Lone Star son l'únic conjunt de l’Estat espanyol que ha actuat en un portaavions nord-americà, el JFK, el Nadal de 1970. Ja us ho hem dit moltes vegades. La marineria i oficialitat del vaixell de guerra s’esperava un grup de folklore espanyol, cobla, rumba, coses així i es van trobar amb una tota una lliçó de R & B i en anglès, idioma que Pere domina ja que va estar vivint i tocant a Anglaterra abans de crear Lone Star. Us incloem en

el blog un retall de premsa donant fe del que comptem i que hem extret de la pàgina web de Lone Star. Per cert, us explicarem una anécdota, feia poc temps que Lone Star havia tret el single on es trobava aquesta cançó que escoltem ara i van ser contractats per actuar en una discoteca d'El Ferrol, de fet era l'única discoteca de la ciutat i mai s'havia ofert un grup actuant en directe. Va ser un fracàs total de públic i en una declaracions a un diari local afirmaven els nois del grup "No se'ns ha volgut escoltar" i la veritat aquest succés no diu molt a favor dels gustos musicals del públic gallec. Tenint l'oportunitat d'escoltar i gaudir amb un concert de Pedro Gené, Juan Miró, Luis Masdeu i Rafa de la Vega… "La Leyenda”.

Los Sírex – Has de ser mi mujer

Acabarem el programa d’avui amb Los Sírex, un dels millors grups espanyols dels 60. Va estar format per Antonio “Leslie” Miguel Cervero, com a cantant, Luis Gomis a la bateria, José Fontserè guitarra rítmica, al baix Guillermo Rodríguez Holgado i Manolo Madruga a la guitarra solista, tots de Barcelona. Aquest tema és al costat de "La escoba", un dels més populars en la seva discografia i de fet ja l’hem puntxat unes quantes vegades al programa. Es va editar a l'any 1965 través de Vergara en un EP on també s'incloïen "Que se mueran los feos" que va ser el tema estrella, “Culpable” que es sens dubte un “peaso cansión” i "El tranvía", resultant ser un dels seus millors discos. Per cert "Que se

mueran los feos" és una adaptació que va fer el baixista i compositor de Los Sírex, Guillermo, d'un tema còmic dels anys 50, una de les millors del grup, que en el seu moment va ser tan escoltada en les ràdios com la cançó principal del disc i que recordo haver vist en algunes llistes d'èxits en lloc de la suposada cançó estrella de l'EP. El nom de Los Sírex va ser una idea de Guillermo que treballava en una fàbrica d'ulleres o pot ser era dels seus pares, no ho tenim clar. Us explicarem una curiositat, el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla que va deixar a Los Sírex per recomanació del seu pare, després d’una actuació feta al Tropical de Castelldefels i es que van acabar molt tard.