El Temps Passa programa 14-06-2012

La nit de Sant Joan és la més curta de l'any, solstici d'estiu, nit de foc i bruixes per excel.lència. Les fogueres s'eleven al cel, al costat del fum que puja amunt mogut pel vent, portant-se amb ell les nostres penes i desitjos frustrats i queda l'esperança d'un demà millor. Que això sigui o no realitat ja no és cosa de bruixes, és quelcom que bàsicament sol dependre de nosaltres mateixos. Des de la xarxa d’emisoras de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio l’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Ràdio Trinitat Vella i Ona La Torre i parlan de bruixes, a El Temps Passa… i la música queda, ja que la propera setmana serà la setmana de la revetlla de Sant Joan nosaltres us portem per obrir la paradeta d’avui, a uns bruixots

Los Brujos – El río de la Luna

La cançó amb la que obrim el programa d'avui és tot un clàssic del cinema, es va incloure en la banda sonora de "Esmorzar amb diamants" i en la pel.lícula la cantava Audrey Hepburn asseguda al ampit de la finestra. És una composició de Henry Mancini i va obtenir un Oscar. En Los Brujos trobem gent que després van tenir carreres musicals interessants. Los Brujos van funcionar els anys 1962 i el 63, editant 5 EP s. Aquesta cançó es va incloure en el primer dels seus discos, al costat de "El Porrompompero", “Otra vez” i “El anillo”. Va cridar l'atenció, en l'època, el fet que el conjunt estigués liderat per una dona, Maryní Callejo (piano), al costat de Eduardo Polo (guitarra), Jorge Moreno (bateria), Manuel Sánchez (saxo) i els germans bessons Carlos (cantant) i Enrique García (contrabaix). Carlos García passaria a la història del pop espanyol com una de les principals veus dels 60, dient-se artísticament Tito Mora. Quan els dos germans García van marxar a fer el soldat, van ser substituïts per José Luis García (cantant) que quan es va llançar com a solista es convertiria en Luis Gardey i Quim Laria (baix). Los Brujos van participar al Festival de Benidorm l'any 1962. Finalment i després de passar a dir-se Los 4 Brujos, Maryní Callejo es va dedicar a la producció, descobrint i llançant a Los Brincos, Fórmula V, Mari Trini i altres i Tito Mora i Luis Gardey van començar en solitari, mentre que altres components de Los Brujos van crear Los Quandos i anys més tard, Quim Laría fundaría la Radio Topolino Orquesta. A finals de la década va apareixa un grup anomenat Los Brujos que creiem eren catalans i van gravar per Fonal, però res a veure ams els altres, la cuberta dùn disc dels últims la teniu aquí al costat.

Filippo Carletti y su Cuarteto – Buenos días, María

Aquest italià es va establir al país amb la seva música que seguia els cànons establerts pels grans pioners del pop italià com Renato Carosone, Marino Marini o Pepino DiCapri. Va crear diverses agrupacions musicals, Los Big Boys, Filippo Carletti y su Conjunto i en aquesta ocasió Filippo Carletti i il suo Quartetto, encara que el quartet va acabar sent quintet. Aquest EP va ser publicat l’any 1958 pel segell RCA i creiem que és el primer que aquest artista italià va publicar a Espanya i en el qual barreja cançons en castellà i italià. Filippo Carletti va ser un innovador i un dels primers artistes que van utilitzar a Espanya l'ECO, un aparell electrònic de reverberació per les veus, de cinta contínua que també van començar a utilitzar els grups espanyols, entre ells van ser pioners Los Pájaros Locos. Filippo Carletti va gravar un munt d'EP's al país i moltes d'aquestes cançons van ser recollides en un àlbum publicat pel segell Rama Lama, en total 21. Però Filippo Carletti va estar gravant fins l’any 1966. Tot i que de fet, val a dir que seguia en actiu l’any 1990, va participar en un festival celebrat a Madrid i organitzat per José Luis Álvarez de El Cocodrilo Records, al costat de Los Pasos, Los Relámpagos, Los Diablos Rojos, Los Solitarios, Mike Ríos que va cantar el "Popotitos" i altra gent. Filippo Carletti va interpretar "Buona sera", "Et maintenant", "Come prima", "As tears go by" i "Marina", abans d'acabar cridant ben fort: "Carrosses, al poder!". Per cert que Filippo Carletti va ser el mestre de cant de Miguel Ríos quan va fitxar per la seva primera casa de discos i es deia Mike Ríos.

Las Hermanas Navarro – Arrivederci Roma

Las mexicanes Hermanas Navarro eren Socorro i Rosina Navarro que van neixa a Torreón, Coahuila. El seu tema més conegut va ser "Pepe", aquell que no és que no premés quan ballava, és que Pepe sabia com prémer a la xicota, gravat a principis dels 60 amb l'Orquestra de Rafael de Paz. Las Hermanas Navarro van incursiona i molt en el rock and roll i el pop d’aquells anys, sent un dels primer duets femenins en cantar rock and roll en castellà. Cal tindre en compta que Las Hermanas Navarro van ser les veritables introductores del rock and roll en castellà a Méxic, començant a gravar versions d'aquest génere molt abans que Los Llopis i per descomptat que els grups mexicans, això si, molt més en la línia de les Andrew Sisters que la de aquells pioners del rock and roll. Nosaltres us putxem la seva versió d'aquest clàssic del pop italià que la veritat, elles interpreten a la perfecció i per aixó aquestas noias ens la portan ara a El Temps Passa… i la música queda. Las Hermanas Navarro van gravar amb el segell RCA Mèxic. Per cert que en els anys seixanta Las Hermanas Navarro van gravar un anunci publicitant la Coca-Cola Gran.

Kinita – Do Re Mi

Kinita va ser una de les noies Ye-Yé dels anys 60 i va sorgir a Madrid. Nosaltres hem buscat informació sobre ella, però no hem aconseguit esbrinar com es deia realment ja que estem convençuts que Kinita era un nom artístic. Possiblement fos la parella del Quinito, aquell ninot que anunciava la Quina San Climente i que donava "unas ganas de comerrrrr" o no i que als nenes de l’època ens permitía agafar uns pets d’órdago. Això és broma, però Kinita amb la seva veu i la seva desimboltura van fer que els seus discos funcionessin bé, però com sol passar amb les veus femenines, la seva carrera va ser efímera. Els seus pentinats cardats en excés li van valer el sobrenom de La Princesa de la Laca, segons hem llegit per internet. Aquest tema es trobava en el seu primer EP editat per Philips l’any 1965. En total va publicar 5 EP's, l’ultim al 1969, tots amb el mateix segell i l'últim l'any 1969. En aquest primer disc també es recollien els temes "Ya te Tengo” de Sonny & Cher, “El Cochecito” composada per Los Brincos i interpretat per Marisol, The Brisks, Los Catinos i molts altres i “Sacré Charlomagne" versió del èxit de France Gall.

Andrés Pajares – Drácula Ye-Yé

Andrés Pajares havia intervingut com a actor en unes quantes pel.lícules, algunes d'elles musicals i juvenils, gairebé sempre en papers secundaris, una va ser "La vida sigue igual" amb Julio Iglesias. A finals dels seixanta va arribar la unió professional amb Fernando Esteso i els seus “bodrios pasteleros” fent tots dos de xulo piscines als quals se'ls queia la bava darrere de les nenes, que els van encimbellar al cim de la popularitat. Des de fa uns anys Andrés Pajares és molt més popular pels seus embolics amb drogues i dones i això ens resulta penós, tenint en compte que és un gran professional. Andrés Pajares també va gravar uns quants discos plens de bon humor. El més famós va ser "Gi Gi Lamoroso", però aquest contet amb un "Dràcula Ye-Yé" com a protagonista ens ha vingut de gust punxar-lo a El Temps Passa... i la música queda i per això sona ara. Es trobava en un EP editat l’any 1968 i que també incloïa “El inventito”, “El árbitro” i “¡Jolín! Con la Pepa”. Andrés Pajares va néixa a Madrid el 6 abril 1940.

Billy Cafaro – Que siga el twist

La cançó més popular de l'argentí Billy Cafaro aquí al nostre país va ser el seu "Marcianita", però també va cantar twist i amb èxit i per a mostra un botó, aquí os portem aquesta petició/exigència "Que siga el twist" que va gravar l’any 1962 ja a Espanya. Billy Cafaro va néixa l'1 de novembre de 1936 a Buenos Aires i va començar fent rock and roll a la fi dels cinquanta. Quan actuava en les emissores de ràdio es formaven veritables multituds de fans pretenent accedir al recinte, arribant a col.lapsar els accessos a les emisores de ràdio, sobre tot a Ràdio El Mundo, a la seva ciutat natal. Encara que mai va formar part oficialment del Club del Clan, Billy Cafaro va ser convidat en moltes ocasions per actuar amb ells en el popular programa de televisió. A mitjans dels 60 Billy Cafaro va tenir problemes amb les edicions dels seus discos i es va parlar d'un complot i que estava sent boicotejat per la seva antiga discogràfica, la veritat és que es va retirar a principis dels 70 per tornar als 80, però ja mai va ser el mateix. A nosaltres Billy Cafaro amb la seva perilleta i el seu aspecte trapella i desenfadat, sempre ens ha resultat graciós i una mica Mefistofelic. Per cert, el saxofonista dels The Rocking Boys i ell s'asemblavan molt

Billy Cafaro a la televisió argentina

The Rocking Boys – Multiplicación

La cançó en la seva versió original en anglès per Bobby Darin, va ser interpretada per aquest en el film "En arribar Setembre", protagonitzat per Rock Hudson, Gina Lollobrigida, Sandra Dee i el propi Bobby Darin. Existeix també una bona versió a càrrec de Micky, encara que amb tota seguretat una de les millors és la que van realitzar Los Blue Boys l'any 1962, però nosaltres a El Temps Passa... i la música queda us portem la que van fer The Rocking Boys i que van publicar en un EP editat per Belter també al 62, precisament amb la cançó "Cuando llegue septiembre" com a peça estrella. En aquest disc es van incloure “Que siga el twist” i “Seguir soñando”. The Rocking Boys es van formar a La Línea de la Concepción, a Càdis, a finals dels anys 50, influenciats per l'emissora de la base americana de Rota i la seva música. The Rocking Boys van començar fen twist i rock and roll, els géneres de moda a l'época i seguin les tendencies van anar passan al pop. The Rocking Boys van ser una de les millors bandes andaluses del principi de ladècada i també són un dels primers grups espanyols en sortir a l'estranger (Portugal, sud de França i el Marroc) i van tocar moltes vegades a Madrid i Barcelona. Inicialment The Rocking Boys eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i veu solista, però amb la mili a sobre es van produir canvis inevitables. Hi havia un cinquè membre a l'ombra José Garzón, a qui van conèixa a Ceuta i que és convertiria en el seu representant. Entre la gent que va ser membre de The Rocking Boys es troben Rafa (òrgan), que venia de The Brisk i després tocaria amb l'Orquestra Mondragón, Hans (bateria) que va tocar amb Los Mitos i José Luis Tejada (cantant) que posteriorment militaria en Barrabás. En total van gravar 16 EP's.

A dalt fotos de The Rocking Boys, a sota cubertes de discos seus

Tony Vilaplana y sus Teen Stars – Maybellene

Aquest tema del 1.964 és una composició del guitarrista i cantant, pioner del rock'n'roll, Chuck Berry i el EP va ser publicat per Vergara. Tony Vilaplana està considerat el primer rockanroler català de la història de la música, tot i que va començar a gravar en castellà. Tony Vilaplana va néixa a Sabadell i va ser a Ràdio Barcelona, on Joaquín Soler Serrano el descobreix i intercedeix per ell, aconseguint que el recentment creat segell Vergara, que està a la recerca de nous artistes catalans, li gravi el seu primer disc, era l’any 1962. L’any 1965 Tony Vilaplana va treure un únic disc per Concentric, també en català, tots els altres els va editar amb Vergara. En total Tony Vilaplana va gravar 10 EP's entre els anys 1962 i 1965 i és que en arrivar 1966 el nostre xicot s’en va tindre que anar a la mili, a fer el soldat que deien les mares i com solia passar massas vegades quan tenias que anar a cumplir els deures amb la Patria, tot s’ha acaba i la música es qui perd. Tony Vilaplana també va participar al Festival Español de la Canción de Benidorm, l'any 1963, però no sabem com va quedar.

Los Ídolos – ¿Cómo lo haces?

Us vam prometre la setmana passada que escoltaríem a Los Ídolos, una banda de transició que després de gravar dos EP's es va reconvertir a The Canaries i aquests després serien Los Canarios, la millor banda de soul espanyola de tots els temps al costat de Conexión i Doble Dinamita. El cantant i guitarra de Los Ídolos va ser Eduardo Bautista, el que va ser polémic president del SGAE. La història comença l’any 1961, quan Teddy crea Los Diablos del Rock en la seva Gran Canària natal, al costat de José Manuel (baix), Germán Pérez (guitarra solista) i Tato Luzardo (bateria). Després van canviar al baixista per Rafael Izquierdo i passarien a ser Los Ídolos ja que diables havia molts en el territori musical espanyol i s’en van anar cap a Madrid, però veient que la cosa no rutllava es van venir a Barcelona i van fitxar per Belter. Van gravar al Casino de l'Aliança del Poble Nou amb la bateria embotida en una llotja per fer acallar el seu so i tot en directe, d'una tacada i sense públic, això si. La reverberació de les veus es va fer als lavabos, on hi habia eco natural. Los Ídolos en els seus tres EP’s van versionar cançons de Beatles, Searchers i Gerry and the Pacemakers cantat-les en anglès. També van gravar un tema compost per Teddy Bautista "Toma mi mano" que és el seu debut com a compositor i que escoltarem un altre dia. A Catalunya van ser descoberts per un empresari nord-americà anomenat Dudley Cooper que els va proposar marxar al seu país i ells van recollir els estris i se'n van anar a les USAS aquestes de les barres i estrelles, convertits en The Canaries. Aquest tema és de 1964, any en què van gravar els seus tres únics discos. Aquest va ser el primer i es tracta d'una versió del "How do you do it?" de Gerry and the Pacemakers, un grup pertanyent a l'escuderia de Brian Epstein. La peça va ser escrita per Mitch Murray. Una curiositat: Els Beatles i Gary & The Pacemakers es juntaven en ocasions i sota la batuta de Epstein feien actuacions junts i dien-se The Beatmakers. Totes les cançons que van gravar Los Ídolos es van recollir en un CD editat l’any 2004. Si mireu la caràtula del disc, Teddy Bautista es el que es trova a sota, a la dreta. 

A dalt Los Ídolos que després serien Los Canarios

Els Anuncis del Nostres Records

Ara ha arribat el moment d'escoltar i recordar anuncis que formen part del nostre passat històric, dubtem que cap d'ells soni actualment a cap mitjà de comunicació comercial, però en el seu moment van ser part de la nostra banda sonora.

Camisa Nerva Ban-Lon

Obrirem amb un primer anunci que ens promociona una camisa especial, la camisa Nerva, una peça per a l'estiu que per cert, el tenim a la volta de la cantonada i si els nostres càlculs no fallen, la setmana que ve serà l'últim programa del Temps Passa ... i la música queda d'aquesta temporada, però ens tornarem a veure al setembre. Com diuen els catedràtics a aquells alumnes als quals suspenen al juny. A nosaltres el que ens té intrigats i molt d'aquest anunci de les Camisas Nerva és aixó de "Camisa menguada" Què dimonis deu ser això de camisa minvada? Potser és que les rentaven i s’encongían... què sabem nosaltres de tot aixó.

Orlón

Com deia l'eslògan d'aquest anunci "Orlón la situa en la primera pàgina de la moda femenina". Es tractava d'una fibra acrílica, és a dir una fibra artificial elaborada a partir d'acrilonitril, del qual deriva el seu nom genèric. El acrilonitril es va obtenir per primera vegada a Alemanya l'any 1893. Va ser un dels productes químics utilitzats per Wallace Carothers i el seu equip en la investigació fonamental sobre alts polímers que es va dur a terme a la companyia Du Pont que va desenvolupar una fibra acrílica l'any 1944 i va iniciar la producció comercial de la mateixa el 1950. Se li va donar el nom comercial de Orlón. Els acrílics són el més semblant a la llana. Les fibres acríliques per a catifes i els teixits per a nadó semblen ser de llana, però són més suaus i la seva cura és molt més simple. El jersei, el challis i altres teles fines poden reproduir-se amb fibres acríliques. El cost de les teles i de les peces elaborades amb fibres acríliques és similar a la llana de bona qualitat, però són especialment adequades per a les persones al.lèrgiques a la llana. Les primeres fibres acríliques produïen pilling i les peces s'estiraven i abolsaban, en lloc de encongir-se com la llana, però aquests problemes es van solucionar en utilitzar estructures adequades en els fils i el teixit.

Odorono

I per tenir una bona olor corporal ara ens toca recordar Odorono que era un desodorant, una de les seves imatges publicitaries va ser Pete Townshend, guitarra de The Who que va aparèixa en diversos anuncis. Con us deiem, Odorono era un desodorant, una cosa vital i necessari perquè hi ha alguns que fan olor de tigre. Això ja ho sabien fins als egipcis que es depilaven els sobaquillos per disminuir la superfície d'hàbitat dels bacteris que causen la mala olor. Els coetanis dels faraons amb els seus banys amb olis perfumats, van ser els precursors del costum d'emmascarar les males olors del cos. Com els romans ho van ser de posar coses a l'aleró, si s'escau, ells usaven uns coixinets amb substàncies aromàtiques. Tan fàcil com resulta dutxar-se. En fi, sort que nosaltres teníem Odorono a mà.

Almacenes Santa Clara

Aquest anunci és curiós perquè promociona vestits de primera comunió i de mariner, dels Magatzems Santa Clara que no sabem si funcionen encara avui en dia ja que a internet hem trobat una empresa amb aquest nom, resident al Perú i que ven cotxes, gairebé podem garantir de ben segur que res a veure amb la de l'anunci. És clar que hem trobat una altra a Santa Cruz de Tenerife que si podria ser la mateixa, si bé ara ésd'El Corte Inglès. També localitzem una a Zamora, uns grans magatzems que venen roba de dona, això... mira, potser. “Que sabe Nadie”. En aquest anunci que també es va passar per televisió, l'estrella era el vestit de primera comunió i això ens ha resultat, si més no, curiós. És clar que parlant dels Grans Magatzems de l'època, a Barcelona estava Can Jorba, L'Àguila (a la foto d'época), Sears, uns que eren al carrer Pelai que no recordem el nom, Sepu que també estava a Tarragona i uns quants més, a més d'El Corte Inglès, però avui s'han convertit en Grans Superfícies i El Corte Inglès s'ha fet l'amo del cotarro. Per cert, us heu adonat com de fàcil resulta entrar en un establiment d'aquests i com resulta de difícil trobar després la sortida.

Mantenga Limpia España

Avui i per acabar els anuncis, tindrem present una de les campanyes institucionals pagades pel govern per fer que la gent fos conscient que la neteja de la nostra ciutat és una cosa que no tan sols pertoca als soferts empleats públics de la neteja. Es tracte d'una campanya que va fer historia. Cal tenir en compte que els porcs no tan sols són animals de quatre potes, n'hi ha i molts que caminen alçats i orgullosos i en el fons són més porcs que els pobres animals que responen a aquest títol. I no podem deixar de referir-nos a molts dels que passegen el gosset i quan aquest que no deixa de ser un animal irracional, encara que de vegades resultin molt més racionals que els seus propietaris, deixa caure les seves "cosetes", el propietari o propietària mira al cel i xiula dient per a si mateix "Mira quin núvol més bufó, s'assembla al meu tio Paco"... i la mostra del que ha menjat l'animalet queda a la vorera perquè qualsevol fill o filla de veí pugui trepitjar-la i recordar-se de la família del propietari de l'animal. Quimet ens recorda que a Constantí hi ha uns cartells que diuen: "El gos es teu, el poble es de tots". Per tot aixó i unes quantes coses més, cal tindre en compta ancara avui en dia aquest slogan. I entre els diferents anuncis d'aquesta campanya, es parlava de mantindre neta Espanya, la teva ciutat, la platga... es a dir que hi ha que ser nets per sobre de tot i a tot arreu. Recordi i apliqui el lema que avui segueix tan vigent com abans: “Mantenga limpio su pueblo, mantenga limpia España”.

Ara deixem els anuncis i ens vindrem a Catalunya.

La Música que es feia a Catalunya

Enric Barbat – Dimarts i Tretze

Aquesta cançó que ens parla d'un home amb molt mala sort i un enterrament interessant i curiós, us la traiem del EP "Enric Barbat canta les seves cançons" que va ser el seu segon disc, al qual popularment es coneixia com "El de la Pipa" i que va publicar Edigsa l'any 1965, amb arranjaments i producció de Lleó Borrell. A part d’aquesta cançó també va incloure “Jo no soc cartegines”, “Politics de salo” i “Snack-bar”. Enric Barbat va ser el sisè membre d'Els Setze Jutges i va néixa a Barcelona l’any 1943. Enric Barbat va debutar amb Els Setze Jutges en un recital celebrat a la  Facultat de Dret de Barcelona, l’any 1963. Desenganyat, va gravar un disc, ja en els 70, en castellà, però va tornar al català en l’álbum “4” de 1983. El 13 d'abril de 2007, Enric Barbat juntament amb la resta de components d'Els Setze Jutges va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement per la seva tasca a favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura franquiste. Alguns d’ells es van queixar dien que el reconeixement els arribava tard, però com “Más vale tarde que nunca”, cap va rebutjar la medalla. El passat 10 de decembre Enric Barbat ens va deixar, aquest bon cantautor català va morir a Menorca, on vivia des de feia décades, a causa d’un atac de cor.

Ovidi Montllor – Gola Seca

La veu feridora, punyen, dura i al mateix temps plena d’irònica d'Ovidi Montllor ens parla en aquest tema de que tots volem imposar el nostre criteri sobre el dels altres i que d'aquesta manera no hi ha forma de posar-nos d'acord i tirar endavant. La veritat és que es podria aplicar perfectament a la situació política del país en l'actualitat, però aquesta cançó es va gravar l'any 1969, incloent-se en un EP al costat de "Cançó d'amor", "La fàbrica Paulac" i "Història d'un amic". El cantautor i actor Ovidi Montllor i Mengual va néixa a Alcoi el 4 de febrer de 1942. Ovidi Montllor va morir a Barcelona a conseqüència d'un càncer d'esòfag un 10 de març de 1995. Cinc mesos abans, a Alcoi, la seva ciutat natal, se li havia tributat un homenatge per tota una vida lluitant per la llibertat i la democràcia. Ovidi Montllor va militar al PSUC i posteriorment en el Partit dels Comunistes de Catalunya, fins la seva mort. Va formar part del moviment de la Nova Cançó catalana, encara que creiem que mai va arribar a incorporar-se a Els Setze Jutges. En la seva àmplia filmografia cal destacar el seu paper a "Furtivos". A mitjans dels anys 70 Toti Soler va esdevenir el guitarra que l'acompanyava en totes les seves actuacions, encarregant-se també dels arranjaments musicals dels seus discos. Van ser molt anys treballan junts. Al llarg de la seva carrera Ovidi Montllor va interpretar textes de Salvador Espriu, Vicent Andrés i Estellés, Pere Quart i molts escrits per ell mateix.

Dyango – A Aranjuez pensan en tu

Aquesta es una bona versió de l’adaptació que va fer Richard Anthony de l’obra del Mestre Rodrigo i es va editar a un single de 1967 amb “Donde tu estés” a l’altre cara i ho escribim en castellà perque Novola va aprofitar les cubertes de l’edició espanyola i li van afegir uns adhesius que deien “Versión catalana”. José Gómez Romero va néixa a Barcelona el 5 de març de 1940 i va començar tocant la trompeta i ho feia bé. Un dia va fallar el cantant de l'orquestra i ell el va substituir, adonant-se que allò era lo seu. Per cert que toca la trompeta en l’àlbum "Nadie es perfecto" de Serrat. Mario es va trobar amb el Dyango un dia al carrer Diputació encreuament amb Passeig de Gràcia per pura casualitat, i prenent un cafè Dyango li va explicar que acabava de gravar un tema a duet amb Shenna Easton i estava molt cabrejat ja que EMI va cuinar i es va menjar sola tot el dinar. Dyango va gravar aquí la pista amb la seva veu i als Estats Units van fer les mescles. Al principi el tema havia de cantar-lo en castellà Kenny Rodgers, però aquest finalment es va negar a cantar en la llengua de Cervantes, per tant i per aprofitar les gravacions i amortitzar despeses, li va tocar a Dyango que no coneixia de res a la Shenna Easton ni crec que arribés a conèixer-la mai. Al blog us incluïm una foto, feta per Mario Prades d’un concert de Dyango que ell  va organitzar al Divertipark de Cambrils i un altre dels dos junts..

Dova – Ho he de fer

Dova va gravar per a una casa de discos de la qual no recordem res de res, ni tan sols altres artistes que l'utilitzessin, es tracta del segell Canigó. Dova era valenciana i va funcionar modestament als seixanta, de fet va començar l’any 1963, encara que en els noranta va realitzar un intent per tornar gravant algun LP, entre ells "Dova Grandes éxitos" editat l’any 1996 i que incloïa un dels seus grans èxits "Los gitanos", a sota veureu la portada. La veritat és que sempre s'ha mantingut en els escenaris i encara avui segueix actuant. Paquita Dolz González, el seu autèntic nom, va néixa el 31 de desembre de 1943 a Tavernes de Valldigna, si bé, sent petita, la seva família es va traslladar a València i posteriorment a Mallorca. El nom artístic de Dova estava compost per les dues primeres lletres del seu cognom i les dues del del seu marit Valleri. L’any 1971 Dova participa en "Pasaporte a Dublín", un concurs de TVE per triar qui representaria a Espanya al Festival d'Eurovisió de 1971, encara que creiem va guanyar Karina amb "Un mundo nuevo" que estava composta per Tony Luz. Aquest tema que escoltem avui a El Temps Passa... i la música queda, es trobava en un EP editat per Canigó el 1967 i el tema ens arriba en clau de swing, es tracta d'una versió del "Gotta move" del nord-americà Peter Matz, les adaptacions són de Josep Maria Andreu i la direcció musical de Pere Sánchez.

Dova a una actuació

Ara i sense deixar terres catalanes passem al panorama musical nacional i ho farem des de Valencia

Los Huracanes – Días sin mañana

Aquesta cançó gravada l’any 1966 en el tercer EP dels valencians Los Huracanes que va ser publicat per EMI-Regal, es una bona versió del “Eve of Destruction” una cançó protesta en contra de la guerra del Viet-Nam que va portar a dalt de tot de les llistes americanes Barry McGuire i que ara escoltem per Los Huracanes. Van ser una de les més importants agrupacions musicals sorgides al País Valencià. Los Huracanes es van crear l’any 1964 després que es desfessin Los Top-Son i Los Pantalones Azules, però van patir molts canvis en la seva formació al llarg dels anys. Van ser el cantant Víctor Ortiz (24 de maig de 1942) al costat de Pascual Olivas (7 d’agost de 1946), José Casquel (28 de febrer de 1942), Juan Roberto González, Julio Andreu (23 de setembre de 1942), José Segura aquí l'hi deien el  Malayo i Agustín Jiménez. El 1969 es van incorporar Abel Mena (baix) i Pepe Morató (bateria) que participaran com a músics i compositors en els últims discos de Los Huracanes i que havien sigut components de Los Protones. La veritat és que ens falla la memòria ja que ens deixem a un que es va unir a ells procedent dels Pekenikes, però no recordem el nom. Quan Pascual Olivas es va retirar va reprendre els seus estudis de medicina i actualment és un ginecòleg important. L'any 1972 Los Huracanes es van retirar, encara que en el 2001 van realitzar un tímid intent per tornar, però que no va fructificar i només estave Víctor Ortiz dels antics components. En el seu moment Los Huracanes van ser declarats el Millor Grup del Pais Valencià.

Los Ángeles – El silencio es oro

Aquest tema és una extraordinària versió del gran hit de The Tremeloes, una banda britànica sorgida en els cinquanta que primer es van fer dir Brian Poole & The Tremeloes, però el lumbreras de Brian Poole va decidir que el grup era un llast per a la seva carrera i que sense ells triomfaria, per tant els va deixar i així li va anar. No es va menjar un torrat i el grup va treure cançons com aquesta que va arribar a ser Disc d'or en Estats Units. El que si cert es que a Brian avui en dia solsament s’el recorda per el fet d’haver sigut cantant de The Tremeloes. És clar que la cançó no era tampoc d'ells. Es tracta d'una versió d'un tema que havien gravat un parell d'anys abans els nord-americans The Four Seasons. Quimet sempre afirma que Los Angeles són el grup espanyol que millor ha sabut versionar Els Beatles i que els seus jocs de veus són perfectes. Mario va tenir els seus rifirrafes amb ells, però això és una altra història. Los Angeles era Alfonso González "Poncho", Carlos Álvarez, Agustín Rodríguez i Paco Quero. El guitarrista José Luis Avellaneda va substituir a Agustín l'any 1972. El 1976, Poncho i José Luis van morir en un accident de circulació que va acabar, a més, amb l'existència del grup. Si be van tornar als 90 incluin al fill del recordat Poncho. A la cara B d'aquest single trovem "Desastre minero Nueva York 1941", una versió del tema de The Bee Gees amb una lletra esgarrifadora, però es tracta d’un fet real.

Los Salvajes – Massachussetts

És curiós, però en les sis temporades que El Temps Passa ... i la música queda surt a l'aire, hem escoltat al programa diverses versions espanyoles de "Massachusetts", el gran hit de The Bee Gees que va compondre Robin Gibb, però mai hem posat la versió que van realitzar Los Salvajes i això que és genial, per tant avui reparem l'error i aquí la teniu. Des d'un single que Los Salvajes van publicar l'any 1967 des EMI-La Voz del seu Amo i amb "El Don Juan", a la cara B. La veritat és que aquest tema pateix d'un excessiu arranjament orquestral, però a la vegada també aquest és el seu encant. Gaby recrea la cançó i la fa seva i això val la pena. Los Salvajes eren Gabriel Alegret a qui coneixíem com Gaby (cantant), al costat de Andy González (guitarra),  Francisco Miralles (guitarra), Sebastià Sospedra Moya (baix) i Delfí Fernández (bateria). Curiosament es diu que a Delfí els seus pares li van comprar una bateria per poder salvar el mobiliari de la casa ja que ell i amb una mena de baquetes, es dedicava a tocar utilitzant tots els mobles de la llar familiar com a instrument de percussió. Quan en els seus principis Los Salvajes van realitzar una gira per Alemanía, Delfí va haver de tornar-s'en per problemes d'edat, Més tard i quan van tornar a Barcelona, va ser un altre vegada el batería de Los Salvajes. Ara us explicarem una curiositat sobre Robin Gibb, l’autor de la cançó. El 5 de Novembre de l'any 1967 Robin Gibb i la seva núvia Molly que era secretària de Robert Stigwood, el seu mànager, anaven de viatge de tornada a Londres, malauradament, el tren en què viatjaven va descarrilar en Hither Green, cobrant-se l'accident 49 víctimes i 78 ferits. Robin i la seva nòvia van resultar il.lesos i el cantant va treure a diverses persones de la runas dels vagons. Al mateix temps, a molts quilòmetres de distancia, Maurice Gibb, el bessó de Robin i també component dels Bee Gees i que ja va morir, es va aixecar de sobte del seu seient diet: "Alguna cosa dolenta li ha passat a Robin". Barry Gibb va manifestar temps després que aquest esdeveniment va fer que Robin Gibb (a la foto al costat) es tornés més sensible i poc més tard va compondre un tema que va ser número 1 a mig mon, es tractava de "Massachusetts". Volem des d’aquí al programa rendre un homenatge a Robin Gibb que va morir a causa d’un càncer el passat 20 de maig, el músic tenia 62 anys d’edat.  

Los Pekenikes – Cerca de las estrellas

Des que Junior i Juan Pardo van deixar de ser membres de Los Pekenikes, el grup històric del pop instrumental espanyol dels seixanta no havia tornat a incloure veu en les seves cançons, però amb aquesta que es va editar en single l'any 1968 Los Pekenikes van tornar a posar veu, encara que el cantant en aquesta ocasió va ser el bateria Félix Arribas (a la foto). Es tracta d'una composició d'Alfonso Sainz. El single tenia “Soñar no cuesta nada” a l'altra cara, si bé aquesta si era instrumental i amb uns cors diluïts en la instrumentació. Los Pekenikes van ser el grup creat pels germans Lucas i Alfonso Sainz. Malgrat convertir-se en una de les bandes instrumentals més importants dels 60 a Espanya, per les seves files van passar cantants per un tub, des de Juan Pardo a José Barranco, sense oblidar Junior, Aute, Karina i molts altres. Exigències d'Hispavox que volia un grup espanyol rèplica de The Shadows, van fer que el cantant fos suprimit dels seus discos. Un altre component históric de Los Pekenikes va se el guitarrista Tony Luz que va formar part dels Pekenikes de 1961 a 1971 i durant aquesta època també es va dedicar a la composició, seves són "El baúl de los recuerdos" de Karina i altres cançons que va gravar la cantant, entre elles "Un mundo nuevo", que va aconseguir un segon lloc al Festival de la Cançó d'Eurovisió el 1971. A mitjans dels 60 Los Pekenikes van incorporar metalls i nous músics i van arribar algunes de les cançons històriques del grup madrileny.

Tony Ronald y sus Kroner’s – Unchained melody

Montse afirma que escoltan aquesta canço es pot passar tota la nit d’una tacada, es clar que ell parlava de la versió original del duet nord-americà The Righteous Brothers i el seu "Unchained Melody", però nosaltres i mentenin la tònica que seguim en El Temps Passa... i la música queda, us hem seleccionat la que al nostre parer és la millor versió que es va realitzar a Espanya, la de l'holandès Tony Ronald, establert a Catalunya des de principis dels 60 i que si no estem errats, va ser la primera de tothes les que es van gravar aquí. De fet es una cançó que Mario també opina és pot escoltar tota una nit. Aquest tema es trobava en un EP de Tony Ronald y sus Kroner's editat per EMI en el 66 amb tres versions, "Submaríno amarillo" de The Beatles, "Cadillac" dels Kinks i "El espia ruso" dels holandesos The Hunters, la banda liderada pel gran guitarrista Jan Akkerman que després i amb This Van Leer, crearia Focus.

I aquí us deixem la nostra Pin-Up d’avui, una nena neta i pulida que deu fe cas del anuncis que us possem a vegades, perquè ens preocupem de tindre cura de les nostres oients

Tancarem per avui la paradeta i des de la xarxa d’emisoras de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio l’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Ràdio Trinitat Vella i Ona La Torre us direm Adeu i fins la propera setmana. Per cert, anem a preparar un programa per tancar la temporada que “fara tremolar el misteri” com diu la gent de Vinyols i els Arcs, ja ho comprovareu la setmana que ve. Aquí també teniu una foto del Quimet Curull, es el de la dreta, a un concert amb Tony amb Grup.

A reveure i que sigueu bons i bones.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Link per descarregar-se el programa