La veritat és que una frase molt gastada
és aquella que fem
servir per qualificar a algú i dir que
està molt tronat
i utilitzem el
vent que bufa amb força a l'Empordà. Diem
"Està tocat per la Tramuntana" i
amb una cançó francesa
que es va cantar
en italià, però versionada
al castellà, obrirem el programa d'avui de El
Temps Passa... i la música queda.
És clar que a Tarragona tenim el Mestral que és
cosí germà de la Tramuntana
i deixa-ho bufar
també. Que l'hi preguntin
a la gent de l’Hospitalet de l’Infant i les Terres de l’Ebre. A La Parrafada avui parlarem
d’un gran humorista de ràdio Pepe Iglesias El Zorro. Per tant i des de la xarxa
d’emissores de la Federació
de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el
programa, començem dient alló de
Obrim la paradeta
Los 3 de Castilla – La Tramontana
Aquesta cançó va ser una de les
grans composicions del francès Antoine que
la va portar al festival de Sanremo l'any 1968, defensant-la, cantada en
italià, conjuntament amb
els barcelonins Los Catinos. Los 3 de Castilla la van gravar també l'any 1968 en un single amb "Flores de paz en mi jardín"
en l'altre costat i que va publicar el
segell Philips amb una portada que oferia un caire molt hippy.
Mayra
García Barbero cantant femenina del trio Los 3 de Castilla, va ser una de les millors veus del pop espanyol dels seixanta. La veritat és que Los 3 de Castilla van ser un dels grans grups de la seva època i van arribar a gravar més de 30 discos, bàsicament EP's i alguns singles. El grup el va crear Manolo Palomo que venia del Trio Siboney i va conèixer a Mayra quan aquesta actuava a la sala Erika, a Madrid. Mayra cantava amb Los Trovadores del Sur i en el grup també estava Julian Jimeno que seria la tercera pota per aquella taula, sorgeixen així l'any 1956 Los 3 de Castilla, ella era de Salamanca, però els nois, un de Ceuta i l'altre sevillà. Comencen actuar en els locals històrics de la capital, entr ells El Erika, Micheleta, Morocco, el Pavillon, el Florida Park al Retiro i uns quants més, però bàsicament es van donar a conèixer gràcies a 
intervenir contínuament en programes de ràdio realitzats en directe, sobretot “Cabalgata fin de
semana” conduït pel locutor xilè Bobby Deglané, al costat de Maria Àngels Herranz, un dels programes mítics i que estava en antena des del 27 de juliol de 1951, mantenint-se fins a
mitjans dels
seixanta. Un dels locutors posteriors a Bobby Deglané que va marxar a Ràdio Nacional, va ser el popular José Luis Pécker. En aquest programa va debutar Mariano Medina que després va ser l'Home del
Temps de
Televisió Espanyola.
A dalt fotos de Los 3 de Castilla
Los 3 Sudamericanos – El partido de fútbol
Los 3 Sudamericanos ens versionen
aquesta cançó que
va ser el primer gran èxit de la
menudeta cantant italiana Rita Pavone
i tot i que es van fer un munt de versions en castellà,
no recordem que l'haguéssim
programat mai a
El Temps Passa... i la música queda i la veritat, ja era
hora de posar. Es
trobava en un EP
publicat a l'Argentina l'any 1963 per Los 3 Sudamericanos a través del segell CBS i
que també va incloure "Me gusta la bossanova", "El
Bimbi" i "El
Vini Vini", però
nosaltres us la
extraiem del doble CD que va editar el
segell Ramalama Music amb els seus primers
èxits fa uns
anys. També es va incloure a un LP compartit amb
Los 5 Latinos.
Los 3 Sudamericanos van arribar des de Paraguai a Argentina i finalment es van assentar a
Espanya. El grup Los Tres Sudamericanos 
l’integraven Johnny i Alma Maria que eren matrimoni, junt a Casto Darío i van funcionar i molt be,
com a tercet vocal diguen-se Los 3
Sudamericanos de 1959
fins a 1984. De fet va ser la seva etapa més gloriosa. Darío els va deixà i en el seu lloc va
entrar l’any 1988 Daniel, encara
que en 1990 va ser substituït al seu torn per l'extraordinari guitarrista i
compositor Dioni Velázquez i es
mantenen en actiu. Dioni va
gravar pel seu compte un extraordinari disc titulat "Otoño sin final"
ple de balades instrumentals amb la guitarra espanyola com a protagonista que
us recomanem des de El Temps Passa… i
la música queda. A la foto Alma
María, Johnny i Dioni sentats, Casto Dario dret.
La
Parrafada
Pepe Iglesias "El Zorro"
José Iglesias
Sánchez, conegut artísticament com
Pepe Iglesias “El Zorro” que va naixer a Buenos Aires el 7 de
febrer de 1915 i va morir a Santiago de Chile un 4 de març de 1991, va ser un
humorista argentí que va desenvolupar la seva carrera al seu país natal primer,
però també va viurei treballar a Chile i aquí a Espanya.
Pepe Iglesias “El Zorro”, fill d'immigrants espanyols a
l’Argentina, després de formar la seva carrera artística a la seva Argentina
natal, on intervigué en una desena de pel·lícules i col·laborà en diversos programes
de ràdio, va formà part així mateix del duet cómic Los Polonios, es va instalà a
Espanya el 2 de maig de 1952 i poc temps després va debutà davant el públic
espanyol a través d'una emisora de ràdio que ara no recordem.
Un any més tard fa la seva primera aparició al cinema
espanyol amb la pel·lícula "¡Qué loco!", de
Ramón Torrado, compartint cartell amb dos grans actors
Pepe Isbert i
Emma Penella.
Seguidament va ser fitxat per la
Cadena
SER i es va convertí en una de les estrelles
rediofòniques més cotitzades de l'Espanya de la postguerra.
Pepe Iglesias “
El
Zorro” estava dotat d'una gran capacitat per interpretar diferents veus i va
crear tota una serie de personatges ficticis, entre ells: "
Don Tapadera" i "
El Finado Fernández", aquest
últim va ser un dels més populars, tots ells convivien en un imaginàri hotel
que es die “
El Hotel la Sola Cama (donde hay"bronca" toda la semana)”. També executava melodies amb un
xiulet extraordinariament brillant.
Pepe Iglesias, amb el sobrenom de
El Zorro, va passar a ser un dels còmics per excel·lència de
l'Espanya d’aquells anys
cinquanta amb ganes de oblidar un passat massa recent
d’estraperlo, cartilles de racionament i sobre tot gana i dictadura que aquesta
no es que fos recent, era dur present.
Els seus motets, aviat passaren al llenguatge quotidià i era
habitual escoltar frases que va fer famoses com aquella de “Seré bereve”, en
lloc de dir correctament “Seré berevere”, junt a “Está loca la pelota”, “Ay que
risibilidad me dan las cosas risibles” o “Del Finado Fernández nunca más se supo”. Es va fer famosa la sintonia
amb la que començaven els seus programes, aquella que deie "Yo soy El Zorro, zorro, zorrito, para mayores y pequeñitos; yo soy El Zorro, señoras, señores, de mil
amores, voy a empezar", seguida d'una de les seves característiques
melodies xiulades. De fet Pepe Iglesias "El Zorro" fins i tot va ser protagoniste d'un "tebeo".
Amb l'arribada de la televisió a Espanya,
Pepe Iglesias El
Zorro va provar sort a la petita pantalla, participant al programa "Gran
Parada". Però la seva forma de fer riure, eminentment lingüística no va
superar la adaptació als nous temps, no era per “
veure” el seu humor era “
per
escoltar”.
Va marxar un altre vegada cap a la seva Argentina i va
treballar fins als anys 80. Finalment es va retirar. Les seves darreres
aparicions van ser al programa de ràdio "Dándonos la mano" que sortie
per antena a Radio América.
Ara tanquem La Parrafada i escoltarem una bona versió d’un tema
britànic que es va incloure, en castellà, a una pel·lícula.
Micky y Los Tonys con Mochi – Sha La La
En la pel·lícula "Maratón Ye-Yé", el primer
film en què el protagonisme el va tenir la música pop espanyola del moment i
que va ser estrenada el 14 de setembre de 1965 comptan amb
Miguel Ángel Carreño "
Micky" com a protagonista, van
participar molts altres artistes, entre ells destaca
Juan Erasmo Mochi que en aquella època era simplement
Mochi. En el LP amb la banda sonora
van compartir protagonisme
Mochi i
Micky y Los Tonys, quatre
cançons pel primer i vuit a càrrec del grup de
Tony del Corral que va compondre gairebé tots els temes originals
al
costat de
Mochi. Aquest que
us portem avui a
El Temps Passa... i la
música queda està interpretat per
Micky y Los Tonys i
Mochi conjuntament
i és una versió dels britànics
Small
Faces. La pel·lícula va estar dirigida per
Jesús Yagüe i va ser produïda per
Francisco Lara. També van intervenir
María José Goyanes,
Glòria
Cámara,
Los Shakers,
Álvaro de Luna i
Luis Sánchez Polack, entre d'altres
artistes. El film va ser estrenat al
Festival de Cinema de Sant Sebastià, la
foto del
blog es del dia de l’estrena i veurea a
Maria José Goyanes,
Micky i
Mochi entrant al recinte ben escoltats.
Los Javaloyas – La balada de Bonnie and Clyde
En aquest EP publicat per
Los Javaloyas a través d'EMI-La Voz de su Amo l’any 1968 trobàvem una gran versió
del tema "Days Of Pearly Spencer" que va compondre i gravar el
cantant irlandès
David McWilliams, però també trobàvem "La balada de Bonnie and
Clyde” que escoltem ara, junt a “Un eterno amor” i “Lo que fue”. “
The Ballad of Bonnie and Clyde” va ser un dels millor èxits del cantant britànic
Georgie Fame que la va editar el 24 de gener de 1968
i també la van gravar, en
francés, Serge Gainsbourg i l’actriu Brigitte Bardot.
La cançó va estar escrita per Mitch Murray i
Peter Callander. Los Javaloyas
són un dels grups més veterans d'estat, es van crear l’any 1952 a Valencia, pero
Luis Javaloyas es va establir a
Mallorca. La formació estable va ser
Rafael
Torres amb l'acordió, guitarra, piano i baix,
Serafín Nebot cantant, saxo i clarinet,
Tony 
Cobas a la guitarra, contrabaix i
trompeta,
Antonio Felany
cantant, bateria i trompeta i
José Luis
Pérez Javaloyas que a més de cantar, tocava la flauta i el piano.
Els Javaloyas van actuar molt a
l'estranger i a Alemanya, concretament a Hamburg, a principis dels anys
seixanta, van conèixer i van compartir escenari amb
The Beatles.
José Luis
Pérez Javaloyas, fundador del grup, va morir a Palma als 79 anys, al
setembre de 2007.
Los Sírex – Que te deje de querer
Aquesta cançó que escoltarem avui a
El Temps Passa... i la música queda,
és una de les que més ens agraden de
Los
Sírex. Es trobava en un EP de l’any 1964, al costat de “Ciao, Amigo” d’
Adriano Cellentano, el clàsic americà
“Jambalaya” que va gravar fins i tot
Fats
Domino entre d’altres i “Motivo de Amor” que es una versió de l’italià
Pino Donaggio.
Los Sírex eren
Antonio
Miquel Cervero conegut com
Leslie
(cantant),
Guillermo Rodríguez
Holgado (baix),
Manolo Madruga
(guitarra),
Luis Gomis de Pruneda
(bateria) i
Josep Fontseré
(guitarra rítmica) ells van ser
Los 
Sírex, un dels grans conjunts espanyols dels seixanta que malgrat
d'interpretar versions, com estava manat en aquella època, van saber aconseguir
l'èxit a tot Espanya tocant també cançons pròpies. Per cert, el primer cantant
de
Los Sírex va ser
Santi Carulla que per recomenació del
seu pare i després d’una actuació al
Tropicana
de Castelldefels, els va deixà i s’en va anar a
Los Mustang. No acabarem sense dir-vos que per
Los Sírex han passat un quans
músics més, entre ells
Tony Mier, Oscar Janot i
Quique Tudela.
Luis i
Manolo van
morir l’any passat.
Los Mustang – Balada en la tumba de un soldado
Es trobava en un EP de 1967 on la cançó estrella va
ser "Catedral de Winchester" i sempre es va dir que aquest tema era
una composició dels
Mustang,
però la veritat és que nosaltres hem tingut les nostres dubtes al respecte.
Quan una vegada
Mario va
preguntar-li a
Santi Carulla aixó,
no va aconseguir que aquest l'hi aclarís. La veritat és que en l'EP consten com
a autors
G. Elorriaga i
J. Fusté i el mateix any la va gravar
Manolo Escobar a ritme de sevillanes,
al
blog us hem posat les dues caràtules i en el revers de l'EP de
Los Mustang veureu que està signat per
Santi Carulla i
dedicat a
Mario. Aquesta cançó també la van
gravar
Los Stop,
Michel i el cantant català
Vicent de nom complet
Vicente Solsona i que havia estat
cantant de
Los Wikingos i que
després seria vocalista de l'
Orquestra
Slàlom.
Els Mustang eren
Santi Carulla (veu),
Marco Rossi (guitarra solista),
Antonio Mercadé (guitarra rítmica),
Miguel Navarro (baix) i
Tony Mier (bateria) i van mantenir
aquesta formació inicial fins que el grup es va separar el 2000. Per cert aquesta cançó va ser protagonista d’un d’aquells tebeos de la
col·lecció
Claro de Luna, també us posem la portada del cómic, com es diu ara.
La
Música que es Feie en Català
Betina – Perque em vas dir adeu
Aquesta cançó de
Betina, va estar inclosa a un EP cantat intégrament en català, editat
per el segell Concentric l’any 1966 i on també es recullien “A la bona de Déu”,
“La vida tal com ve” i “L’Olé” que ens sembla que era del
Dúo Dinámico. “Per que hem vas dir
adeu” era una versió en català d’un dels grans èxits de
Los Brincos.
Betina va
ser una de les
noies Ie-Ié
catalanes dels seixanta, si bé i ja en els 80 i després de liderar el
Betina Group Show, una banda de curta
vida i creiem que amb un sol disc, passaria a ser una de les cantants de l'
Orquestrade Janio Martí amb qui va
estar més de trenta anys. Per cert,
Janio
Marti (a la foto feta per
Mario Prades amb el showman
Sebastià) que tenia 71 anys, va morir a l’octubre de l’any 2011 a Sitges, on vivia. La
barcelonina
Betina es deia
en
realitat
Mercedes Massaguer. Va
començar sent molt jove, cantant a
Ràdio
Nacional al programa "Paso a la Juventud" que presentava el gran locutor
Federico Gallo.
Betina va gravar habitualment en
castellà debutant l'any 1964 amb "Fiesta en mi corazón", un single
editat per Zafiro quan ella tenia sols 15 anys. L’any 1967
Betina va participar en el
IX Festival de la Cançó de la Mediterrània
amb "T'estim i t'estimaré", un tema d'
Antoni Parera Fons i va aconseguir el
tercer premi.
Santy – Setembre
Santi Palau
que signava els seus discos com
Santy,
va ser un cantant de pop lleidatà que no va tenir una carrera excessivament
brillant, però que no tenia mala veu i va gravar alguns discos interessants.
Aquest tema es trobava en un single de l’any 1966 publicat per el segell
Columbia i que es va titular "
VIIIé Festival de la Cançó del Mediterrani"
i en la gravació dels dos temes el va acompanyar l'
Orquestra del Mestre Josep Solà que era el compositor de
"Quan sorti el sol" que ocupava la cara B del single. La veritat és
que "Setembre" pateix d'una lletra en un català que de tan ortodox
que vol ser, resulta carregosa i per moments de molt difícil comprensió, però
és una gran cançó que ara no podem dir-vos si va guanyar o no el festival.
Santi es va casar amb la cantant
Gelu. L'últim que
Mario sabia d'ell és que era
propietari de la
discoteca Wonder de
Lleida i de la Chrysalis
de Valls i una gran sala de ball també a Lleida on
Mario va col·locar diverses de les
seves orquestres, entre elles els cubans
Sabor Tropical on els cantaqnt eren
María i
Michel Chacón, aquest
últim va tindre una bona carrera en solitari amb cançons com “La Banana” i “El venao”.
Els 7 d’Aquí – 400 Infants Negres
Aquesta cançó es trobava en el primer EP, publicat per
Concentric l’any 1967 del grup
Els 7
d’Aquí. El seu cantant es deia
Jordi
Camps i en aquest disc trobem una bona versió de "Nit de
Llampecs", encara que nosaltres a
El
Temps Passa… i la música queda ens quedem amb la de
Los Relámpagos, tot i ser
instrumental.
Els 7 d'Aquí eran
un bon grup integrat, es clar, per 7 components, per aixó el nom, nois i noies, es
trobaven a cavall entre el folk, el gospel i el pop, encara que no van arribar
a convertir-se mai en estrelles malgrat els seus bons jocs de veus. En el EP
també troben la cançó “Nomes tu”, composta per
Carlos Sist que creiem era component del grup.
Els 7 d’Aquí van guanyar el
tercer
premi en el concurs
La Festa de la Cançó Catalana de
Ràdio Barcelona. Aquest EP que portem avui es va gravar en els
estudis
Sonotone. La cançó creiem que era del cantautor i poeta frances
Jean Ferrat
El cantautor frances Jean Ferrat que
creiem va ser l'autor d'aquesta cançó
Pino Donaggio – El seu nom es Maria
Uns quants italians van versionar els seus grans
èxits el català, entre ells
Rita Pavone,
Jimmy Fontana, Gianni Morandi i
Pino Donaggio. Avui a la sintonia de la
Federació de Mitjans de Comunicació Locals de
Catalunya i totes quelles emissores que emeten el programa, us portem
dins de
El Temps Passa... i la música
queda una de les principals cançons d'aquest últim, "El seu nom és
Maria". El cantant italià
Pino
Donaggio va néixer a Burano, la ciutat dels bons cristalls i miralls, el
24 d'octubre de l’any 1941. Aquest tema es trobava en un disc, un EP, on
versionava al català altres dels seus èxits, entre ells "Come
simfonia" amb la qual va guanyar el
Festival de SanRemo l’any 1961 i "Jo no puc viure sense
tu" que amb el títol "You Your say Have to Say You Love Me" van
cantar en anglès tant
Elvis Presley com
Dusty Springfield, la quarta és
"Motiu d'amor" que vem escoltar a
El Temps Passa... i la música queda
ja fa temps.
Pino Donaggio ha
composat també un grapat de bandes sonoras.
Tornem ara al panorama espanyol i anirem a Madrid.
Los Pasos – Anouschtka
Los Pasos
van ser descoberts per
Manolo Díaz
que ja treballava en solitari i com a productor i que havia militat a
Los Sonor. Va compondre per ells “La
moto” i ple d'ingenuïtat, la va presentar a
Alain Milhaud perquè produís a
Los Pasos. Aquest va dir que el grup no li interessava ja que
estava treballant amb
Los Bravos
i sense taller-se ni un pel, va agafar la cançó i va fer que la gravessin
Los Bravos, conseguin enrrederí la
sortida del disc de
Los Pasos.
La cançó va ser, al costat del "Black is black" els grans èxits de
Los Bravos. La versió de
Los Pasos és al nostre parer molt
millor, però les vendes més importants van ser per el grup de
Mike Kennedy, llavors anomenat
Mike Kogel. Per cert que
Milhaud va putejà a
Los Pasos i "La Moto" que havia de ser
el seu primer single, va ser el tercer.
Los Pasos es van formar a Madrid i els seus membres provenien de
Los Flaps,
Los Sonor i
Los Diablos
Rojos. Estaven liderats pel teclista
José Luis González, al costat de
Álvaro Nieto,
Luis Enrique
Baizán que ere germà de l'actriu i cantant
Marta Baizan,
Joaquín
Torres i
Martín Careaga. L’any
1968
protagonitzen la pel·lícula "Long-Play" de
Javier Setó al costat de
Gracita Morales i
José Luis López Vázquez, incloin
diverses cançons en la seva banda sonora. Funcionaren de 1966 a 1969. Mes tard
Álvaro Nieto va crear
La
Compañia i
Luis
Baizán i
Joaquín Torres
al costat de membres dels
Pekenikes
van fundà
Taranto's. Per cert
que
Manolo Díaz també es l'autor
del tema "La parada del autobús" de
Los Bravos. Aquesta cançó, una de les més populars en la carrera
de
Los Pasos, es trobava com a
cara A d'un single editat per Hispavox l’any 1967 i al contrari del que els va
passa a
Los No amb “Moscovit”
que vam escoltar fa uns quans programes, “Anouschtka” no va tenir cap problema
amb la censura. La cara B va ser "El sueño aquel".
Tony Ronald – Perdóname amigo
Escoltarem ara al programa d’avui amb una cançó molt
bona. Ens la porta
Tony Ronald.
El veritable nom de
Tony Ronald és
Siegfried Andre Den Boer Kramer,
va néixer a Holanda l’any 1941, però va triomfar a Espanya on es va afincar,
vivia a Castelldefels. Aquesta és una de les cançons de
Tony Ronald que tant a
Quimet
com a
Mario sempre els ha
agradat molt, tot i que no era d’ell, es tractava d'una versió de
Johnny Guitar Watson que
Tony Ronald interpretava
en directe i que va gravar l'any 1964
a un EP amb "Hippy hippy shake" que era dels
The Swinging Blue Jeans, "Bella
durmiente" dels
Billy J. Kramer
& 
Dakotas i "Tú serás mi baby" de
The Ronettes. Aquesta cançó que sona per tancar el programa, també
va ser versionada en castellà per
Bruno
Lomas,
Los Wikingos i
Michel, entre d’altres. Abans de anar
definitivament en solitari va crear
Tony
Ronald y sus Kroner's i pels
Kroner's
van passar gent de la talla de
Max
Suñer,
José Mas "
Kitflus",
Francis Rabassa,
Jordi
Colomer,
Primitivo Sancho,
Àngel Riba,
Frank Mercader,
Santi Picó i altres.
Tony Ronald (a la foto feta per
Mario Prades)
va gravar un single en català amb les cançons "Estem
vivint" i "Cada dia"que ja hem escoltat a
El Temps Passa... i la música queda.Per cert,
Tony Ronald ens ha deixat, va morir fa pocs dies. parlarem en propers programes.
Jimmy Fontana – El mundo
En
diverses ocasions us hem parlat d'un EP compartit en el qual quatre de les veus
rellevants del pop italià van cantar les seves cançons en català. Era l'any
1965 i en aquest EP que va publicat RCA-Victor trobàvem a Jimmy Fontana amb el tema que escoltem
ara, si bé la escoltem en castellà, al costat de Donatella Moretti i "He vist com sorties", Rita Pavone amb "Ell" i Gianni Morandi que va interpretar
"Si no et tinguès ja mai mes". La veritat és que gravar aquest EP en
català va ser una idea d'un directiu del segell RCA que era de Barcelona i la
cosa va funcionar, fins al punt que Rita
Pavone va 
gravar l'any següent un altre EP amb quatre cançons en la
llengua de Mossèn Cinto. Algunes
d'elles ja les hem escoltat a El Temps
Passa... i la música queda. “El mundo” va estar el gran èxit en la
carrera musical de Jimmy Fontana
i aquí al país la versió en castella per descomptat, es va vendre molt bé i a
part, molt altres grups i cantants la van versionar, destacan la que van fer Los Mustang, es clar. El cantant i actor Jimmy Fontana es deia en realitat Enrico Sbriccoli i va néixer a Camerino, Itàlia, el 13 de novembre
de 1934. "El món" va ser la seva cançó més important i per la que
avui en dia s’el recorda, de fet va ser un dels millors hits de l’època.
Jean Françoise Michel – Adios Linda Candy
Acabarem el programa d’aquesta setmana de
El Temps Passa... i la música queda
amb aquest gran balada que va ser l'únic tema del cantant francès
Jean-Françoise Michael que va arribar
a funcionar comercialment a Espanya, sobretot gràcies a haver-la gravat també
en castellà i canviant part de la lletra original ja que aquí ens parla de
Palma de Mallorca, però a la versió en francès es tractava de l'illa de Capri i
en lloc d'un amant espanyol, era un amant del veí país francès. El cantant i
compositor
Jean-Françoise Michael
es deia realment
Yves Roze, el
van acompanyar en els seus enregistraments el grup
Les Newstars i creiem que
Jean-Françoise
Michael va estar en actiu fins a finals dels 80, dedicant-se també a la
producció, tot i que a Espanya no va obtenir cap altre èxit a part d’aquest.
Jean-Françoise Michael va néixer a la
ciutat de París el 16 d'abril de 1946 i de tant en tant fa algun que altre
concert, si bé ja fa molts anys que nosaltres no sabem res d’ell.
Abans de marxar-nos aquí teniu la nostre Pin-Up d’aquesta
setmana i us adonareu que a la xiqueta aixó de llegir sembla ser que es una cosa que li agrade i molt.
Tanquem per avui El Temps Passa... i la música queda,
però abans de fotre el camp us deixarem amb companyia de la xarxa d’emisores de
la Federació
de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles emisores que
emeten el programa. Tanquem la paradeta i a reveure.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il·lusió per viure i
compartir música i records amb tots vosaltres
Un
any més
arriba la Setmana Santa
i a El
Temps Passa... i la música queda, anem a prendrens un petit
descans. La veritat és que aquesta és ja la setena temporada
que compartim amb els nostres oïdors i
oidoras i per nosaltres és tot un plaer.
Cumbayá al costat del foc de campament i el
poder oxigenar els pulmons amb l'aire
net del camp, allunyats
de la pol·lució i
contaminació de les
ciutats, encara que avui en dia ni el camp ni les ciutats són tampoc com les d'abans i és que veritablement El
Temps Passa.
Cumbayá al costat del foc de campament i el
poder oxigenar els pulmons amb l'aire
net del camp, allunyats
de la pol·lució i
contaminació de les
ciutats, encara que avui en dia ni el camp ni les ciutats són tampoc com les d'abans i és que veritablement El
Temps Passa.
.jpg)
