El Temps Passa Programa 21-03-2013

La veritat és que una frase molt gastada és aquella que fem servir per qualificar a algú i dir que està molt tronat i utilitzem el vent que bufa amb força a l'Empordà. Diem "Està tocat per la Tramuntana" i amb una cançó francesa que es va cantar en italià, però versionada al castellà, obrirem el programa d'avui de El Temps Passa... i la música queda. És clar que a Tarragona tenim el Mestral que és cosí germà de la Tramuntana i deixa-ho bufar també. Que l'hi preguntin a la gent de l’Hospitalet de l’Infant i les Terres de l’Ebre. A La Parrafada avui parlarem d’un gran humorista de ràdio Pepe Iglesias El Zorro. Per tant i des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, començem dient alló de

Obrim la paradeta

Los 3 de Castilla – La Tramontana 

Aquesta cançó va ser una de les grans composicions del francès Antoine que la va portar al festival de Sanremo l'any 1968, defensant-la, cantada en italià, conjuntament amb els barcelonins Los Catinos. Los 3 de Castilla la van gravar també l'any 1968 en un single amb "Flores de paz en mi jardín" en l'altre costat i que va publicar el segell Philips amb una portada que oferia un caire molt hippy. Mayra García Barbero cantant femenina del trio Los 3 de Castilla, va ser una de les millors veus del pop espanyol dels seixanta. La veritat és que Los 3 de Castilla van ser un dels grans grups de la seva època i van arribar a gravar més de 30 discos, bàsicament EP's i alguns singles. El grup el va crear Manolo Palomo que venia del Trio Siboney i va conèixer a Mayra quan aquesta actuava a la sala Erika, a Madrid. Mayra cantava amb Los Trovadores del Sur i en el grup també estava Julian Jimeno que seria la tercera pota per aquella taula, sorgeixen així l'any 1956 Los 3 de Castilla, ella era de Salamanca, però els  nois, un de Ceuta i l'altre sevillà. Comencen actuar en els locals històrics de la capital, entr ells El Erika, Micheleta, Morocco, el Pavillon, el Florida Park al Retiro i uns quants més, però bàsicament es van donar a conèixer gràcies a intervenir contínuament en programes de ràdio realitzats  en directe, sobretot “Cabalgata fin de semana” conduït pel locutor xilè Bobby Deglané, al costat de Maria Àngels Herranz, un dels programes mítics i que estava en antena des del 27 de juliol de 1951, mantenint-se fins a mitjans dels seixanta. Un dels locutors posteriors a Bobby Deglané que va marxar a Ràdio Nacional, va ser el popular José Luis Pécker. En aquest programa va debutar Mariano Medina que després va ser l'Home del Temps de Televisió Espanyola.

A dalt fotos de Los 3 de Castilla

Los 3 Sudamericanos – El partido de fútbol

Los 3 Sudamericanos ens versionen aquesta cançó que va ser el primer gran èxit de la menudeta cantant italiana Rita Pavone i tot i que es van fer un munt de versions en castellà, no recordem que l'haguéssim programat mai a El Temps Passa... i la música queda i la veritat, ja era hora de posar. Es trobava en un EP publicat a l'Argentina l'any 1963 per Los 3 Sudamericanos a través del segell CBS i que també va incloure "Me gusta la bossanova", "El Bimbi" i "El Vini Vini", però nosaltres us la extraiem del doble CD que va editar el segell Ramalama Music amb els seus primers èxits fa uns anys. També es va incloure a un LP compartit amb Los 5 Latinos. Los 3 Sudamericanos van arribar des de Paraguai a Argentina i finalment es van assentar a Espanya. El grup Los Tres Sudamericanos l’integraven Johnny i Alma Maria que eren matrimoni, junt a Casto Darío i van funcionar i molt be, com a tercet vocal diguen-se Los 3 Sudamericanos de 1959 fins a 1984. De fet va ser la seva etapa més gloriosa. Darío els va deixà i en el seu lloc va entrar l’any 1988 Daniel, encara que en 1990 va ser substituït al seu torn per l'extraordinari guitarrista i compositor Dioni Velázquez i es mantenen en actiu. Dioni va gravar pel seu compte un extraordinari disc titulat "Otoño sin final" ple de balades instrumentals amb la guitarra espanyola com a protagonista que us recomanem des de El Temps Passa… i la música queda. A la foto Alma María, Johnny i Dioni sentats, Casto Dario dret.

La Parrafada

Pepe Iglesias "El Zorro"

José Iglesias Sánchez, conegut artísticament com Pepe Iglesias “El Zorro” que va naixer a Buenos Aires el 7 de febrer de 1915 i va morir a Santiago de Chile un 4 de març de 1991, va ser un humorista argentí que va desenvolupar la seva carrera al seu país natal primer, però també va viurei treballar a Chile i aquí a Espanya.

Pepe Iglesias “El Zorro”, fill d'immigrants espanyols a l’Argentina, després de formar la seva carrera artística a la seva Argentina natal, on intervigué en una desena de pel·lícules i col·laborà en diversos programes de ràdio, va formà part així mateix del duet cómic Los Polonios, es va instalà a Espanya el 2 de maig de 1952 i poc temps després va debutà davant el públic espanyol a través d'una emisora de ràdio que ara no recordem.

Un any més tard fa la seva primera aparició al cinema espanyol amb la pel·lícula "¡Qué loco!", de Ramón Torrado, compartint cartell amb dos grans actors Pepe Isbert i Emma Penella.

Seguidament va ser fitxat per la Cadena SER i es va convertí en una de les estrelles rediofòniques més cotitzades de l'Espanya de la postguerra. Pepe Iglesias “El Zorro” estava dotat d'una gran capacitat per interpretar diferents veus i va crear tota una serie de personatges ficticis, entre ells: "Don Tapadera" i "El Finado Fernández", aquest últim va ser un dels més populars, tots ells convivien en un imaginàri hotel que es die “El Hotel la Sola Cama (donde hay"bronca" toda la semana)”. També executava melodies amb un xiulet extraordinariament brillant. Pepe Iglesias, amb el sobrenom de El Zorro, va passar a ser un dels còmics per excel·lència de l'Espanya d’aquells anys cinquanta amb ganes de oblidar un passat massa recent d’estraperlo, cartilles de racionament i sobre tot gana i dictadura que aquesta no es que fos recent, era dur present.

Els seus motets, aviat passaren al llenguatge quotidià i era habitual escoltar frases que va fer famoses com aquella de “Seré bereve”, en lloc de dir correctament “Seré berevere”, junt a “Está loca la pelota”, “Ay que risibilidad me dan las cosas risibles” o “Del Finado Fernández nunca más se supo”. Es va fer famosa la sintonia amb la que començaven els seus programes, aquella que deie "Yo soy El Zorro, zorro, zorrito, para mayores y pequeñitos; yo soy El Zorro, señoras, señores, de mil amores, voy a empezar", seguida d'una de les seves característiques melodies xiulades. De fet Pepe Iglesias "El Zorro" fins i tot va ser protagoniste d'un "tebeo".

Amb l'arribada de la televisió a Espanya, Pepe Iglesias El Zorro va provar sort a la petita pantalla, participant al programa "Gran Parada". Però la seva forma de fer riure, eminentment lingüística no va superar la adaptació als nous temps, no era per “veure” el seu humor era “per escoltar”.

Va marxar un altre vegada cap a la seva Argentina i va treballar fins als anys 80. Finalment es va retirar. Les seves darreres aparicions van ser al programa de ràdio "Dándonos la mano" que sortie per antena a Radio América.

Mario Prades

Ara tanquem La Parrafada i escoltarem una bona versió d’un tema britànic que es va incloure, en castellà, a una pel·lícula.

Micky y Los Tonys con Mochi – Sha La La

En la pel·lícula "Maratón Ye-Yé", el primer film en què el protagonisme el va tenir la música pop espanyola del moment i que va ser estrenada el 14 de setembre de 1965 comptan amb Miguel Ángel Carreño "Micky" com a protagonista, van participar molts altres artistes, entre ells destaca Juan Erasmo Mochi que en aquella època era simplement Mochi. En el LP amb la banda sonora van compartir protagonisme Mochi i Micky y Los Tonys, quatre cançons pel primer i vuit a càrrec del grup de Tony del Corral que va compondre gairebé tots els temes originals al costat de Mochi. Aquest que us portem avui a El Temps Passa... i la música queda està interpretat per Micky y Los Tonys i Mochi conjuntament i és una versió dels britànics Small Faces. La pel·lícula va estar dirigida per Jesús Yagüe i va ser produïda per Francisco Lara. També van intervenir María José Goyanes, Glòria Cámara, Los Shakers, Álvaro de Luna i Luis Sánchez Polack, entre d'altres artistes. El film va ser estrenat al Festival de Cinema de Sant Sebastià, la foto del blog es del dia de l’estrena i veurea a Maria José Goyanes, Micky i Mochi entrant al recinte ben escoltats.

Los Javaloyas – La balada de Bonnie and Clyde

En aquest EP publicat per Los Javaloyas a través d'EMI-La Voz de su Amo l’any 1968 trobàvem una gran versió del tema "Days Of Pearly Spencer" que va compondre i gravar el cantant irlandès David McWilliams, però també trobàvem "La balada de Bonnie and Clyde” que escoltem ara, junt a “Un eterno amor” i “Lo que fue”. “The Ballad of Bonnie and Clyde” va ser un dels millor èxits del cantant britànic Georgie Fame que la va editar el 24 de gener de 1968 i també la van gravar, en francés, Serge Gainsbourg i l’actriu Brigitte Bardot. La cançó va estar escrita per Mitch Murray i Peter Callander. Los Javaloyas són un dels grups més veterans d'estat, es van crear l’any 1952 a Valencia, pero Luis Javaloyas es va establir a Mallorca. La formació estable va ser Rafael Torres amb l'acordió, guitarra, piano i baix, Serafín Nebot cantant, saxo i clarinet, Tony Cobas a la guitarra, contrabaix i trompeta, Antonio Felany cantant, bateria i trompeta i José Luis Pérez Javaloyas que a més de cantar, tocava la flauta i el piano. Els Javaloyas van actuar molt a l'estranger i a Alemanya, concretament a Hamburg, a principis dels anys seixanta, van conèixer i van compartir escenari amb The Beatles. José Luis Pérez Javaloyas, fundador del grup, va morir a Palma als 79 anys, al setembre de 2007.

Los Sírex – Que te deje de querer

Aquesta cançó que escoltarem avui a El Temps Passa... i la música queda, és una de les que més ens agraden de Los Sírex. Es trobava en un EP de l’any 1964, al costat de “Ciao, Amigo” d’Adriano Cellentano, el clàsic americà “Jambalaya” que va gravar fins i tot Fats Domino entre d’altres i “Motivo de Amor” que es una versió de l’italià Pino Donaggio. Los Sírex eren Antonio Miquel Cervero conegut com Leslie (cantant), Guillermo Rodríguez Holgado (baix), Manolo Madruga (guitarra), Luis Gomis de Pruneda (bateria) i Josep Fontseré (guitarra rítmica) ells van ser Los Sírex, un dels grans conjunts espanyols dels seixanta que malgrat d'interpretar versions, com estava manat en aquella època, van saber aconseguir l'èxit a tot Espanya tocant també cançons pròpies. Per cert, el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla que per recomenació del seu pare i després d’una actuació al Tropicana de Castelldefels, els va deixà i s’en va anar a Los Mustang. No acabarem sense dir-vos que per Los Sírex han passat un quans músics més, entre ells Tony Mier, Oscar Janot i Quique Tudela. Luis i Manolo van morir l’any passat.

Los Mustang – Balada en la tumba de un soldado

Es trobava en un EP de 1967 on la cançó estrella va ser "Catedral de Winchester" i sempre es va dir que aquest tema era una composició dels Mustang, però la veritat és que nosaltres hem tingut les nostres dubtes al respecte. Quan una vegada Mario va preguntar-li a Santi Carulla aixó, no va aconseguir que aquest l'hi aclarís. La veritat és que en l'EP consten com a autors G. Elorriaga i J. Fusté i el mateix any la va gravar Manolo Escobar a ritme de sevillanes, al blog us hem posat les dues caràtules i en el revers de l'EP de Los Mustang veureu que està signat per  Santi Carulla i dedicat a Mario. Aquesta cançó també la van gravar Los Stop, Michel i el cantant català Vicent de nom complet Vicente Solsona i que havia estat cantant de Los Wikingos i que després seria vocalista de l'Orquestra Slàlom. Els Mustang eren Santi Carulla (veu), Marco Rossi (guitarra solista), Antonio Mercadé (guitarra rítmica), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria) i van mantenir aquesta formació inicial fins que el grup es va separar el 2000. Per cert aquesta cançó va ser protagonista d’un d’aquells tebeos de la col·lecció Claro de Luna, també us posem la portada del cómic, com es diu ara.

La Música que es Feie en Català

Betina – Perque em vas dir adeu

Aquesta cançó de Betina, va estar inclosa a un EP cantat intégrament en català, editat per el segell Concentric l’any 1966 i on també es recullien “A la bona de Déu”, “La vida tal com ve” i “L’Olé” que ens sembla que era del Dúo Dinámico. “Per que hem vas dir adeu” era una versió en català d’un dels grans èxits de Los Brincos. Betina va ser una de les noies Ie-Ié catalanes dels seixanta, si bé i ja en els 80 i després de liderar el Betina Group Show, una banda de curta vida i creiem que amb un sol disc, passaria a ser una de les cantants de l'Orquestrade Janio Martí amb qui va estar més de trenta anys. Per cert, Janio Marti (a la foto feta per Mario Prades amb el showman Sebastià) que tenia 71 anys, va morir a l’octubre de l’any 2011 a Sitges, on vivia. La barcelonina Betina es deia en realitat Mercedes Massaguer. Va començar sent molt jove, cantant a Ràdio Nacional al programa "Paso a la Juventud" que presentava el gran locutor Federico Gallo. Betina va gravar habitualment en castellà debutant l'any 1964 amb "Fiesta en mi corazón", un single editat per Zafiro quan ella tenia sols 15 anys. L’any 1967 Betina va participar en el IX Festival de la Cançó de la Mediterrània amb "T'estim i t'estimaré", un tema d'Antoni Parera Fons i va aconseguir el tercer premi.

Santy – Setembre

Santi Palau que signava els seus discos com Santy, va ser un cantant de pop lleidatà que no va tenir una carrera excessivament brillant, però que no tenia mala veu i va gravar alguns discos interessants. Aquest tema es trobava en un single de l’any 1966 publicat per el segell Columbia i que es va titular "VIIIé Festival de la Cançó del Mediterrani" i en la gravació dels dos temes el va acompanyar l'Orquestra del Mestre Josep Solà que era el compositor de "Quan sorti el sol" que ocupava la cara B del single. La veritat és que "Setembre" pateix d'una lletra en un català que de tan ortodox que vol ser, resulta carregosa i per moments de molt difícil comprensió, però és una gran cançó que ara no podem dir-vos si va guanyar o no el festival. Santi es va casar amb la cantant Gelu. L'últim que Mario sabia d'ell és que era propietari de la discoteca Wonder de Lleida i de la Chrysalis de Valls i una gran sala de ball també a Lleida on Mario va col·locar diverses de les seves orquestres, entre elles els cubans Sabor Tropical on els cantaqnt eren María i Michel Chacón, aquest últim va tindre una bona carrera en solitari amb cançons com “La Banana” i “El venao”.

Els 7 d’Aquí – 400 Infants Negres

Aquesta cançó es trobava en el primer EP, publicat per Concentric l’any 1967 del grup Els 7 d’Aquí. El seu cantant es deia Jordi Camps i en aquest disc trobem una bona versió de "Nit de Llampecs", encara que nosaltres a El Temps Passa… i la música queda ens quedem amb la de Los Relámpagos, tot i ser instrumental. Els 7 d'Aquí eran un bon grup integrat, es clar, per 7 components, per aixó el nom, nois i noies, es trobaven a cavall entre el folk, el gospel i el pop, encara que no van arribar a convertir-se mai en estrelles malgrat els seus bons jocs de veus. En el EP també troben la cançó “Nomes tu”, composta per Carlos Sist que creiem era component del grup. Els 7 d’Aquí van guanyar el tercer premi en el concurs La Festa de la Cançó Catalana de Ràdio Barcelona. Aquest EP que portem avui es va gravar en els estudis Sonotone. La cançó creiem que era del cantautor i poeta frances Jean Ferrat

El cantautor frances Jean Ferrat que 

creiem va ser l'autor d'aquesta cançó

Pino Donaggio – El seu nom es Maria

Uns quants italians van versionar els seus grans èxits el català, entre ells Rita Pavone, Jimmy Fontana, Gianni Morandi i Pino Donaggio. Avui a la sintonia de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes quelles emissores que emeten el programa, us portem dins de El Temps Passa... i la música queda una de les principals cançons d'aquest últim, "El seu nom és Maria". El cantant italià Pino Donaggio va néixer a Burano, la ciutat dels bons cristalls i miralls, el 24 d'octubre de l’any 1941. Aquest tema es trobava en un disc, un EP, on versionava al català altres dels seus èxits, entre ells "Come simfonia" amb la qual va guanyar el Festival de SanRemo l’any 1961 i "Jo no puc viure sense tu" que amb el títol "You Your say Have to Say You Love Me" van cantar en anglès tant Elvis Presley com Dusty Springfield, la quarta és "Motiu d'amor" que vem escoltar a El Temps Passa... i la música queda ja fa temps. Pino Donaggio ha composat també un grapat de bandes sonoras.

Tornem ara al panorama espanyol i anirem a Madrid.

Los Pasos – Anouschtka

Los Pasos van ser descoberts per Manolo Díaz que ja treballava en solitari i com a productor i que havia militat a Los Sonor. Va compondre per ells “La moto” i ple d'ingenuïtat, la va presentar a Alain Milhaud perquè produís a Los Pasos. Aquest va dir que el grup no li interessava ja que estava treballant amb Los Bravos i sense taller-se ni un pel, va agafar la cançó i va fer que la gravessin Los Bravos, conseguin enrrederí la sortida del disc de Los Pasos. La cançó va ser, al costat del "Black is black" els grans èxits de Los Bravos. La versió de Los Pasos és al nostre parer molt millor, però les vendes més importants van ser per el grup de Mike Kennedy, llavors anomenat Mike Kogel. Per cert que Milhaud va putejà a Los Pasos i "La Moto" que havia de ser el seu primer single, va ser el tercer. Los Pasos es van formar a Madrid i els seus membres provenien de Los Flaps, Los Sonor i Los Diablos Rojos. Estaven liderats pel teclista José Luis González, al costat de Álvaro Nieto, Luis Enrique Baizán que ere germà de l'actriu i cantant Marta Baizan, Joaquín Torres i Martín Careaga. L’any 1968 protagonitzen la pel·lícula "Long-Play" de Javier Setó al costat de Gracita Morales i José Luis López Vázquez, incloin diverses cançons en la seva banda sonora. Funcionaren de 1966 a 1969. Mes tard Álvaro Nieto va crear La Compañia i Luis Baizán i Joaquín Torres al costat de membres dels Pekenikes van fundà Taranto's. Per cert que Manolo Díaz també es l'autor del tema "La parada del autobús" de Los Bravos. Aquesta cançó, una de les més populars en la carrera de Los Pasos, es trobava com a cara A d'un single editat per Hispavox l’any 1967 i al contrari del que els va passa a Los No amb “Moscovit” que vam escoltar fa uns quans programes, “Anouschtka” no va tenir cap problema amb la censura. La cara B va ser "El sueño aquel".

Tony Ronald – Perdóname amigo

Escoltarem ara al programa d’avui amb una cançó molt bona. Ens la porta Tony Ronald. El veritable nom de Tony Ronald és Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixer a Holanda l’any 1941, però va triomfar a Espanya on es va afincar, vivia a Castelldefels. Aquesta és una de les cançons de Tony Ronald que tant a Quimet com a Mario sempre els ha agradat molt, tot i que no era d’ell, es tractava d'una versió de Johnny Guitar Watson que Tony Ronald interpretava en directe i que va gravar l'any 1964 a un EP amb "Hippy hippy shake" que era dels The Swinging Blue Jeans, "Bella durmiente" dels Billy J. Kramer & Dakotas i "Tú serás mi baby" de The Ronettes. Aquesta cançó que sona per tancar el programa, també va ser versionada en castellà per Bruno Lomas, Los Wikingos i Michel, entre d’altres. Abans de anar definitivament en solitari va crear Tony Ronald y sus Kroner's i pels Kroner's van passar gent de la talla de Max Suñer, José Mas "Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho, Àngel Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres. Tony Ronald (a la foto feta per Mario Prades) va gravar un single en català amb les cançons "Estem vivint" i "Cada dia"que ja hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda.Per cert, Tony Ronald ens ha deixat, va morir fa pocs dies. parlarem en propers programes.

Jimmy Fontana – El mundo

En diverses ocasions us hem parlat d'un EP compartit en el qual quatre de les veus rellevants del pop italià van cantar les seves cançons en català. Era l'any 1965 i en aquest EP que va publicat RCA-Victor trobàvem a Jimmy Fontana amb el tema que escoltem ara, si bé la escoltem en castellà, al costat de Donatella Moretti i "He vist com sorties", Rita Pavone amb "Ell" i Gianni Morandi que va interpretar "Si no et tinguès ja mai mes". La veritat és que gravar aquest EP en català va ser una idea d'un directiu del segell RCA que era de Barcelona i la cosa va funcionar, fins al punt que Rita Pavone va gravar l'any següent un altre EP amb quatre cançons en la llengua de Mossèn Cinto. Algunes d'elles ja les hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda. “El mundo” va estar el gran èxit en la carrera musical de Jimmy Fontana i aquí al país la versió en castella per descomptat, es va vendre molt bé i a part, molt altres grups i cantants la van versionar, destacan la que van fer Los Mustang, es clar. El cantant i actor Jimmy Fontana es deia en realitat Enrico Sbriccoli i va néixer a Camerino, Itàlia, el 13 de novembre de 1934. "El món" va ser la seva cançó més important i per la que avui en dia s’el recorda, de fet va ser un dels millors hits de l’època.

Jean Françoise Michel – Adios Linda Candy

Acabarem el programa d’aquesta setmana de El Temps Passa... i la música queda amb aquest gran balada que va ser l'únic tema del cantant francès Jean-Françoise Michael que va arribar a funcionar comercialment a Espanya, sobretot gràcies a haver-la gravat també en castellà i canviant part de la lletra original ja que aquí ens parla de Palma de Mallorca, però a la versió en francès es tractava de l'illa de Capri i en lloc d'un amant espanyol, era un amant del veí país francès. El cantant i compositor Jean-Françoise Michael es deia realment Yves Roze, el van acompanyar en els seus enregistraments el grup Les Newstars i creiem que Jean-Françoise Michael va estar en actiu fins a finals dels 80, dedicant-se també a la producció, tot i que a Espanya no va obtenir cap altre èxit a part d’aquest. Jean-Françoise Michael va néixer a la ciutat de París el 16 d'abril de 1946 i de tant en tant fa algun que altre concert, si bé ja fa molts anys que nosaltres no sabem res d’ell.

Jean-Françoise Michel 

Abans de marxar-nos aquí teniu la nostre Pin-Up d’aquesta setmana i us adonareu que a la xiqueta aixó de llegir sembla ser que es una cosa que li agrade i molt.

Tanquem per avui El Temps Passa... i la música queda, però abans de fotre el camp us deixarem amb companyia de la xarxa d’emisores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles emisores que emeten el programa. Tanquem la paradeta i a reveure.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il·lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa