Setmana Santa 2013

Un any més arriba la Setmana Santa i a El Temps Passa... i la música queda, anem a prendrens un petit descans. La veritat és que aquesta és ja la setena temporada que compartim amb els nostres oïdors i oidoras i per nosaltres és tot un plaer.

Aquesta setmana no sortira a l'aire ni trobareu al blog el programa habitual de El Temps Passa... i la música queda. La veritat és que no marxarem de vacances, Mario Prades vol oxigenar-se, passejar amb Montse Aliaga per Tarragona i les seves rodalies, la ciutat on viu des de fa ja vuit anys, prendrà l'aire. S'asseurà en un banc a contemplar la gent que passa i s’he donarà compte que te sort, segueix viu. Quimet Curull pensa fer tres quarts del mateix, però des de Constantí que es on va neixer i on viu. Escoltarà musiqueta i descansarà. Intentarem llegir algun llibre, Quimet pot ser escrigui un altre poema i anem a intentar conèixer una mica millor el nostre voltant.

És clar que ens agradaria poder fer memòria als que ho vau viure o posar-vos en antecedents a aquells que per la vostra edat no vau arribar a conèixer-lo, però a les dècades anteriors als setanta, quan la Setmana Santa arribava tot canviava radicalment. Res a veure amb el concepte d’oci actual.

S’alteraven radicalment les programacions de ràdio i televisió i passava a emetres només música sacra i clàssica. Els cinemes projectaven sols pel·lícules bíbliques o amb missatge moralitzant, els romans es feien amos de les sales de cinema i podíem veure una i altra vegada com Crist era crucificat a la creu, Barrabás era alliverat, Espartac es rebelaba contra l’esclavitut, Marcelino prenia pa i vi per el Senyor, Judes venia al seu mestre i Jesus carregava amb la creu camí del Calvari. Les sales de ball, clubs, bars, cafeteries, fins i tot les festes particulars, els populars, recordats i històrics guateques quedaven abolits rigorosament per ordre de l’autoritat dictatorial. Que no s’et ocorregués posar el tocadiscs a un volum que s'escoltés des de l'exterior per que en aquest cas havies begut oli. Els grisos s'encarregaven de que les coses es mantinguessin dins d'un ordre. Per això arribaven les excursions, les sortides al camp, el Cumbayá al costat del foc de campament i el poder oxigenar els pulmons amb l'aire net del camp, allunyats de la pol·lució i contaminació de les ciutats, encara que avui en dia ni el camp ni les ciutats són tampoc com les d'abans i és que veritablement El Temps Passa.

La propera setmana, concretament el dijous, el programa tornarà a estar amb tots vosaltres, tindreu un nou El Temps Passa... i la música queda i amb vosaltres compartirem música i vivencies.

És clar que si penseu agafar el cotxe i sortir fora aneu amb compte amb les imprudències que la carretera passa factura i no perdona, la setmana que ve passarem llista i volem que tots i totes sigueu aquí. No falteu.

Una abraçada als nois i un petó a les noies, sigueu bons i bones i no feu res que nosaltres no fariem.

Quimet Curull i Mario Prades