Obrim la paradeta
El Dúo Dinámico – Quisiera ser
Curiosament aquest tema, un dels més recordats en la
carrera del Dúo Dinámico, ja el
vam punxar fa uns mesos, però hem rebut un correu dient que tornem a posarlo i
aquí està, sonant de nou a El Temps
Passa... i la música queda per obrir el programa d'avui. De fet vam rebre la petició a través del Facebook de Montse Aliaga i com es una bona cançó... dons cap problema,
obrirem el programa amb ella. Per cert que "Quisiera ser" va ser el
títol del seu musical. Suposem que el Dúo
Dinámico no han de ser excessivament supersticiosos, nosaltres almenys
no ho som i és que aquest EP on es trova la cançó "Quisiera ser" va ser el disc 13 dels que van publicar Manolo de la Calva i Ramón Arcusa.
Lagarto, lagarto, creua
els dits i toca fusta. El Dúo Dinámico
va néixer a Barcelona el 28 de desembre de 1958. La primera actuació en públic
la van realitzar al programa "La comarca nos visita", de Ràdio Barcelona. En aquest moment van
voler dir-se The Dynamic Boys,
però el presentador del programa, Enrique
Fernández, els va presentar com Dúo
Dinámico. Manolo i Ramón van acceptar aquell canvi de nom
i així han entrat a formar part de la història de la nostra música. A Espanya i per la música pop del pais el Dúo Dinámico sempre seran "El Dúo".
Los Sonor – Tienes 16 años
Los Sonor
van ser la millor banda instrumental espanyola en el primer quinquenni dels 60,
encara que segons l'època van interpretar cançons cantades com aquesta en què
la veu és Manolo Escobar, per
descomptat no el confongueu amb el del carro i la minifaldilla, rés a veure.
Per Los Sonor van passar grans músics com Tony Martínez i Manolo
González que després es van incorporar a Los Bravos, Manolo Díaz que
és llançaria com a cantant en solitari, compositor i productor, sent alt
executiu de CBS ja en els 70. Altres membres dels Sonor van ser Carlos
Guitart que s'incorporaria a Los
Flecos, Luis Eduardo Aute,
Jorge Matey que va formar part 
posteriorment dels Pekenikes, Beta Quartet i Los Archiduques, Manolo
Fernández, José Antonio Otero,
José Luis González i algun més.
Aquesta és una versió d'un èxit d'Elvis
Presley fet per el Johnny
Burnette Rock'n'roll Trio que ja havien interpretat a Espanya en aquella
meixa época The Vagabounds, un
tercet de soldats nord-americans de la base de Torrejón que van treure un
parell de discos al país quan feien la mili. Los Sonor van fer una bona versió d’aquesta cançó que ens parla
d’amors molt joves, avui sería un tema
tabú.
Chico Valento – Speedy Gonzalez
Chico Valento,
aquest cantant aragonés d’adopció i fet musicalment a Barcelona, un dels
pioners del rock and roll al pais ens porta ara una cançó plena de rock. Chico Valento sembla ser que no era
menut, tot i aixó de Chico, segons ens
deie un nebot seu en un correu que ens va enviar. Ell es deia en
realitat Miguel Miñana i va néixer
a Larache (Magreb), quan era protectorat espanyol. Als cinc anys el seu pare,
militar professional, és destinat a Saragossa i allí va viure Chico Valento la major part de la seva
vida, encara que per triomfar va haver de 
traslladar-se a Barcelona on va
compartir pis amb el seu amic i també cantant aragones Rocky Kan. Aquesta cançó va ser un del gran èxits del nord-americà
Pat Boone, de veritable nom Charles Eugene Boone (Jacksonville,
Florida, 1 de juny de 1934). La canço va ser esrita per Buddy Kaye, Ethel Lee
i David Hess per The David Dante a l’any 1961 i tracta
de “Speedy Gonzalez”, el ratolí més ràpid de tot Méxic. La versió de Pat Boone va arrivar al lloc 6 del Billboard. El 2002, un any després de
la mort de Chico Valento, EMI va
remasteritzà els seus enregistraments, inclos aquest i els va editar en format
CD. El seu últim disc era de 1966. En total va gravar 20 cançons en 5 EP's i Chico Valento va funcionar i bé des de
1961 a
1966.
Mike Ríos – Popotitos
Una altra història és aquest tema, el primer
enregistrament del nostre impenitent rocker, Miguel Ríos que per obra i gràcia de la discogràfica es va veure
ascendit a "Rei del Twist" i convertit en Mike Ríos. Miguel Ríos
Campaña va néixer el 7 de juny de 1944 en el barri de La Cartuja, a Granada i era
el menor de set germans. El 2 de gener de 1962 va gravar amb la companyia
Philips les seves quatre primeres cançons per a un EP i per això va cobrar
3.000 de les antigues pessetes. Aquesta va ser la primera d'elles, avui
antecedent històric, al costat de "El twist", versió en espanyol del
tema de Hank Ballard que va ser
el creador de l'estil musical, no Chubby
Checker. Una altra cançó va ser "Twist 
de Saint-Tropez" i la
quarta "Pera madura", un rock de l'italià Pino Donaggio. Per cert el profesor de cant de Miguel va ser l’italià afincat a Espanya Filippo Carletti. “Popotitos” era una
composició de Bony Moronie que
va convertir en hit Larry Williams
i va ser un èxit important en el mercat nord-americà l’any 1957. Mike va tindre a Dick y Los Relámpagos com a grup
d’acompanyament pels directes i també a Los Sonor, però en aquesta grabació son
músics d’estudi i van pendre com a referencia la versió dels Teen Tops feta un parell d’anys abans.
En aquesta gravació hi a un riff de baix molt interesant i destacable, allunyat de la versió dels
mexicans que li dona un toc molt especial. A la foto Miguel Ríos amb Pili i Mili i Tito Mora.
Los Teen Tops – Confidente de secundaria
I
parlan dels Teen Tops aquí els teniu. Tot i que Los Llopis van ser el primer grup de la història que va versionar
al castellà rock and roll del anomenat "pioner" arribat dels Estats
Units, a Mèxic es reparteixen aquest honor Los Camisas Negras, Los
Locos del Ritmo i Los Teen Tops que
van començar més o menys al mateix temps. Però a Espanya els que van arrivar
amb les seves cançons i van introduir aquest rock and roll van ser Los Teen Tops, els altres ni van sonar
a les emisores de ràdio de l’época. Escoltarem ara a Los Teen Tops, el grup liderat per Enrique Guzmán que va ser cantant per pura casualitat. Ens
expliquem. La banda la integraven inicialment Enrique Guzmán (veu i guitarra rítmica), Armando Martínez "El
Manny" (bateria), Sergio
Martell (piano), Jesús Martínez
"El Tutti" (guitarra
solista) i Rogelio Tenorio al
baix i veu, però de veu poca ja que el seu pas per el grup podem dir que es va
limitar a les fotos del primer disc ja que el contrabaix el va tocar un músic
d'estudi anomenat El Pollo. Enrique Guzmán va tindre que cantar ja
que Rogelio es va posar
tan nerviós que va ser incapaç de fer res a dretes allà a l'estudi. Aquest tema
es trobava en un EP amb 
"El rock de la cárcel", "Buen Rock and
Roll esta noche, “Anoche no dormí” i "Confidente de secundaria" que
es la cançó que escoltem ara a El Temps
Passa… i la música queda i que al nostre país va ser el seu millor EP,
és va titular "El trepidante rock and roll de los Teen Tops". Per
cert, aquesta cançó es una versió d’un èxit de Jerry Lee Lewis. Paral·lelament Enrique Guzmán (Caracas, Veneçuela, 1 de febrer de 1943) va
començar a gravar com a solista, acompanyan-se d'orquestres i encara que el
grup va funcionar uns anys més, van acabar per desfer-se i només va quedar Enrique Guzmán que té una bona carrera
com a solista i actor. Si bé en els setanta la resta de componets van tornar a
posar en marxa Los Teen Tops sense
Enrique Guzmán, però no va
tindre continuitat.
Los Tamara – Devuélvase al remitente
Los Tamara es van crear l’any 1958 a la seva Galícia
natal. Los Tamara eren Prudencio Romo (baix, violí, cantant i
director artístic), Pucho Boedo
(cantant), Alberto Romo
(guitarra, acordió i violí), José
Sarmiento (guitarra i clarinet), Enrique
Paisal (piano, clarinet i acordió), Francisco Rodríguez (bateria i violí) i Germán Clariaga (violí i cantant). Tots ells multiinstrumentista i
van debutar en un concurs de Ràdio Vigo
que els va significar el seu primer contracte. Van començar a gravar a França
amb el segell Bel-Air, fins que van ser contractats pel espanyol Zafiro amb els
que van treure 8 EP 's, cambian despres de casa de discos. Són una de les
bandes més estables del pop espanyol dels seixanta i creiem que encara es 
troben en actiu. Curiosament el nom va ser un suggeriment de l'alcalde de Noya,
Manolo Ons que se'l va suggerir
perquè tinguessin una identificació molt gallega ja que el nom era el que
posseïa antigament el riu Tambre i
també té l'origen en una antiga família galega, la dels comtes de Trastamara.
Los Tamara tenen una discografia
molt amplia, amb diverses cases de discos i han gravat en moltíssimes ocasions
en gallec, de fet i a partir de finals de la dècada gloriosa, ja van començar a
gravar gairebé tot en la llengua de Rosalía
de Castro. Aquest tema, editat a un EP del 1962, és tot un clàssic del
rock and roll que va portar al cim de les llistes Elvis Presley, pero volem recalcar que aquí al pais també va fer
una gran versió Chico Valento.
.jpg)
Los Pájaros locos – Voy twisteando el blues
Ara escoltarem a El Temps passa... i la música queda
a Los Pájaros Locos que són una
de les millors bandes sorgides a principis dels 60 i eren catalans, de la Costa Brava. Aquesta
cançó es trobava en un EP publicat per Iberofón l’any 1963,el seu nové disc i
la cançó estrella va ser “Pequeño elefante” que ere el tema de la pel·lícula
“Hatari”, junt a “La samba de mi tierra” i “Speedy Gonzales”. Los Pájaros Locos van gravar el seu
primer disc a l’any 1959 quan encara es deien Conjunto Woody Walter, van adoptar el nom definitiu un any després
i van publicar en total 18 discos, entre EP's i singles, l'últim es va editar
l’any 1967 i també van treure un àlbum, encara que aquest es va editar ja a l’any
2008 i era un 
recopilatori. Els germans Salvador
(guitarra) i Antonio Mayolas
(acordió, vibràfon i òrgan) eren de Premià de Mar i en el 57 els van regalar
una de les primeres guitarres elèctriques que es veien al país. Ells també es
van contruïr el seu primer Eco. Allà sorgeixen Los Pájaros Locos, quan se'ls uneixen José Cañada (piano), Piero
Carando (baix i cantant) que despres s’incorporaria a Los Gatos Negros i Lucho Guerrero (bateria). Per cert que Los Pájaros Locos, Los Ticanos que despres es
convertirien en Los Catinos i
Los Golden Quarter, van ser els primers conjunts catalans que van actuar a les
matinals de Madrid. Los Pajaros Locos
van fer servir el logo del dibuix del Woody, molts anys abans de que ho fes Loquillo.
.jpg)
La
Música que es Feie en Català
Joan Manuel Serrat – La guitarra
L’any 1965 Joan
Manuel Serrat, el Noi del poble Sec, va treure aquesta cançó en un EP
que va publicar Edigsa i on també es trobaven "Ella em deixa",
"El mocador" i "La mort de l'avi". La veritat és que
discogràficament la carrera de Serrat ha
estat molt estable. El nostre millor cantautor va gravar amb Edigsa en català,
va signar contracte amb Novola-Zafiro per treure els seus discos en castellà
mantenint el contracte per a la producció en català amb Edigsa i finalment va
unificar ambdues trajectòries a mitjans dels 70, després de fundar el seu propi
segell Oliba, al fitxar amb la multinacional BMG-Ariola amb la qual creiem que segueix
actualment, si bé tenim duptes. Joan
Manuel Serrat i Teresa va néixer al barceloní Poble-Sec, el 27 de
desembre de 1943. Va estudiar per torner a la Laboral de Tarragona i va fer la mili a
Castillejos. Un succés va marcar políticament la carrera de Serrat a més del "follón"
del "La, la, la". L'any 1975, acusats de l'assassinat de diversos
policies, es va jutjar i condemnar a mort en Consell de Guerra a onze militants
del FRAP i ETA, dels quals més tard es commutaria la pena de mort a sis. Quan 
l'execució dels cinc restants es va porta a terme Serrat es trovaba a Mèxic i en roda de premsa va condemnar el
règim franquista i les mesures repressives i va dir que reconeixia solsament al govern de la Segona República
Espanyola a l'exili. Arran d'aquestes declaracions va tindre de
quedar-se exiliat a Mèxic durant un any, a causa de l'ordre de presó del govern
franquista. Ara bé, es va dir que havia cremat en públic una bandera española,
però ell li va explicar un dia a Mario que
aixó mai va ser cert. Com ja
havia passat amb el merdé de l’any 1968, automàticament els seus treballs són
retirats i censurats pel règim. Però tot això ja és història. Mario té una anècdota, al grup del
carrer Bassegoda es va unir l'any 1969 un amic del que no recorda el nom, però que
era d'étinia gitana i havia arribat amb la seva família d'Argentina. Era cosí
de Moncho el dels boleros i va
ser el primer a qui Mario
va escoltà versionà a ritme de rumba cançons de moda, una cosa que més tard faria
famós a Manzanita. Doncs quan Mario i ell, amb 19 anys, s'anaven de
marxa per barres 
americanes en pla nens bons i amb poc pela, cosa que sempre
els va funcionar molt bé amb aquelles maravellosas noies, quan començaven a
anar una mica carregats de copes l'amic sortia al cotxe, es portava la guitarra
i començava la revetlla. La manera de saber si ja anaven passats de rosca, es
a dir bufadets, era simple, fer-los cantar, si l'amic interpretava la rumba
aquella de "Hospital Santa Maria, donde viven los doctores..." i Mario mentre el col·lega li donava al
ritme de rumbeta i com a ell això mai li ha agradat massa, cantava "La
guitarra" emulant Serrat,
de manera que la barreja era si més no curiosa, doncs bé, quan això passava és
que anaven los dos molt bolingas.
Els Xerracs – Jo vull aixó
Aquesta es una versió de la cançó "That's my
desire" que van gravar Dion &
The Belmonts, la banda de doo wop liderada per Dion de Mutti i que abans també havien gravat Sammy Kaye Orchestra. Ara al programa
ens la porten Els Xerracs, un
grup que algunes fons diuen que eren mallorquins, però no ho tenim massa clar, la veritat. En
aquest EP de Els Xerracs, editat
per Edigsa l’any 1965 també es trobaven “La fulla”, “Jo he pres dels
teus ulls” que ere una versio del “J’ai pris dans tes yeux” del grup frances Dick Rivers et les Chats Sauvages que
la van gravar l’any 1961 i “Tu i jo sols”. La cançó es va incloure al doble CD
recopilatori del segell Ediga titulat
“Edigsa 1961-1983 Nova Cançó, Inicis i evolució vol. 2”. Així mateig va tornà a
incloures a un CD-llibre recopilatorio editat per Picap l’any 2008 que va dirigir Joan Carles Doval i es va titular “El rock català 1980-1991”. Creiem que els xicots que integraven Els Xerracs
es deien F. Ibañez, R. Oriol, J. J. Buira i J. Macias,
però la veritat es que tampoc ho tenim massa clar. Al grup també hi trobavem a
Toti Soler que més tard gravaria per els seu compte i formaria part de Pic Nic
i avui en dia està considerat un dels millors guitarres catalans, si bé s’ha decantat cap el flamenc.
Els 3 Tambors – Romanço del fill de vidua
Aquest
tema és el millor al costat de "Cançó
del noi dels cabells llargs " en la carrera musical d'Els 3 Tambors aquest bon grup pioner
català, un dels millors del pop-folk de les nostres terres i que avui son part
de la nostra historia musical. "Romanço
del fill de vidua" estava composada per Bob Dylan i el text va ser adaptat al català per el poeta Pere Quart. Val a dir que Els 3 Tambors van realitzar una gran
versió que es va publicar en el que ha estat el seu millor EP i també incluïa “Cançó del noi dels cabells llargs”. De
fet Els 3 Tambors sols van
gravar dos o tres EP's. Els 3 Tambors per cert no eren tres, eren quatre,
els germans Jordi i Albert Batiste, junt amb Gabriel Jaraba i Josep Maria Farran. Aquest primer disc que es va
editar mitjansan el segell Belter l’any 1966 incluïa, com ja us hem dit, la
“Cançó del noi dels cabells llargs” i que va ser composada per Jordi Batiste quan solsament tenia
disset anys. Jordi Batiste més
tard va formar part de Màquina, la
millor banda de rock progresiu català i de Ia i Batiste. També ha gravat amb Gerard Quintana a Els
Miralls de Dylan i creiem que en solitari. En aquest EP també hi
trovabem “S’ha parat un rellotge” i “Matí”.
Mario Prades a la terrasa de casa seva amb Ia i Batiste
Els Dracs – Colors
Aquí us portem un altre cançó del grup català Els Dracs. Es tracta d’una versió del
famos tema del britànic Donovan que
a Catalunya va ser una cançó de referensia per els grups que cantaven en la
llengua de Mossen Cinto, sobre
tot per els que feien folk. Pero els Dracs
respecten el sentit original de la cançó de Donovan. Per a nosaltres i la gent de la nostre generació aquesta
canço sempre estará vinculada a un anunci de pintures ja que la va fer server
la casa Titán per tot una serie de spots per televisió. Per cert Mario va treballar un temps, molt poc,
a la factoria Titán de
Barcelona, al final o començament de la Granvia, llavors coneguda com Avenida de José
Antonio Primo de Rivera, a prop de Sant Adrià del Besos. La seva tasca era
buidar pots de pintura caducada a uns bidons per que fos 
aprofitada un altre
vegada juntan-la amb pintura nova. Els
Dracs van ser al costat de Els
Tres Tambors els millors grups de pop-rock en català de l'època i també
van gravar en castella i molt, fen-se dir Los Dracs. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va treballar des de l'any 1964 fins al 1971 i van
gravar un grapat d’EP 's, si bé els que van gravar en castellà els firmaven com us deiem amb el nom de
Los Dracs. Els Dracs eren Jordi Carreras, al costat de Miguel Olivé, Vicente
Carós, Faustino García, Manuel Cordero i Alfredo Pla. L’any 1966 van ser el
primer conjunt de rock que va actuar al Palau
de la Música Catalana,
a Barcelona. Després de desfer-se nosaltres els vem perdre la pista, però hem
sabut que el bateria Vicenç Carós
havia mort l’any 2010 als 63 anys d'edat. Per cert, el 1981 el segell Edigsa va
publicar un LP recopilatori titulat "La casa del sol naixent" que
recollia les cançons dels seus tres discos amb Concentric. En aquest EP i a
part de “Colors”, trobaven “Nomes pensava en tu”, “Es la meva vida” i “Quan”.
.jpg)
Los 4 Jets – Dímelo tú
Los 4 Jets només
van gravar quatre discos, tot i que l'últim mai va arribar a publicar-se.
Aquest és el segon d'ells. Un dels primers conjunts que van sortir a Madrid va
ser Los Mágicos l’any 1958, on
hi trobavem als germans Santiago
(guitarra rítmica) i José María
González Picatoste (baix). Quan es van desfer se'ls uneix el guitarra Tony Reinoso que anys més tard es
convertiria en líder de Los Solitarios
i un músic filipí establert a Espanya des de petit anomenat Eddy Guzmán (bateria i cantant) que
procedia dels Pekenikes i allà es van crear Los 4 Jets. L'any 1963 Reinoso
es va anar a Los Continentales
i en el seu lloc entra Ricky Morales
(a la foto) que posteriorment tocaria a Los Shakers,
Los Brincos i Barrabás. Totes les 
cançons d'aquest
EP eren composicions seves i una d'elles "Guitarra enamorada", era
instrumental en el més pur estil surf music que aquí li deiem só Shadows, la veritat és que els temes
no són excessivament brillants, però peten bé i es poden escoltar. De fet el
grup patia de ser molt tècnics interpretant les seves cançons, però freds i no
comunicaven amb el públic, ells volien que els assistents als seus concerts es
mantinguessin en silenci i quiets, gaudint de la música, però la joventut en
aquells festivals als matins de Madrid volia marxa, moure el esquelet, volia
expressar les seves emocions i ànsies de rebeldia a través de la música. Los 4
Jets van tornar anys mes tard ja sols com Los Jets i les seves gravacions van ser reeditadas en CD per
Ramalama Music. José María González
i Eddy Guzmán ja van morir
Los Flecos – Distinta
Los
Estudiantes son un grup de referencia quan es parla de rock and roll a
l’Espanya dels anys seixanta, si be ells es van crear a finals dels cinquanta.
Va ser una veritable escola de músics i van pasar desde José Barranco a Fernando
Arbex, pasando per Manolo
Fernández, entre molts altres. Quan Los Estudiantes es van desfer a José Barranco li va oferir Luis
Sartorius, que també havia estat component de Los Estudiantes, entrar a formar part de un nou projecte que es
diria Los Brincos, pero devant
de la moguda comercial i l’estricte control que el grup anava a tindre, José Barranco va decidir a 
crear un grup sòlid i compacte que
sabés fer bona música... "pròpia", sense lligams obligats i control
de la casa de discos i productors i llavors van sorgir Los Flecos que van gravar tres EP's per el segell barceloní
Vergara. Los Flecos eren José Barranco (Estudiantes i Pekenikes),
nascut a Valladolid el 19 de març de 1939 i al seu costat estaven Julián Sacristán Magaña (The Sailors, Los Fugitivos i Los Flaps)
que va néixer a Madrid, el 20 d'octubre de 1944, Pablo Argote Rocandio nascut a Madrid el 15 de desembre de 1942, Carlos Guitart Von Rein (Los Sonor) va néixer a Màlaga el dia
15 de gener de 1941 i ens falta el cinquè que pensem era el guitarra Rafael Aracil. Aquest és un dels millors
temes que van gravar i es troba en el seu millor disc. És de l’any 1965 i Mario el va descubrir i comprar a les
rebaixes del Corte Inglés de la
plaça Catalunya, a Barcelona.
.jpg)
Los Brincos – Un sorbito de champagne
Una de les millors cançons en la cursa de Los Brincos va ser "Un sorbito de
champagne" que es trobava en el mateix EP on estaven "Renacerá",
"Giulietta" i "Tu en mi" i que possiblement sigui el seu
millor EP, nosaltres ho creiem així i també va ser l’últim en el qual van
intervenir Juan Pardo i Antonio Morales Júnior que la veritat,
sempre hem tingut els nostres dubtes sobre si s’en van anar o els van fotra
fora dels Brincos ja que els
problemes entre ells que volien tenir el protagonisme i Fernando Arbex eren continus. També xocaven continuament amb Maryní Callejo, la productora i alma
mater real de Los Brincos. Quan
ells van marxar, Fernando Arbex
va seguir amb Manolo González i
els substitueix per 
Vicente Ramírez
i Ricky Morales, germà de Junior que formaven part dels Shakers i aquests havien telonejat a The Beatles en la seva gira espanyola
del 65, tant a Madrid com a Barcelona. A partir d’aquell moment també es van
treure de sobra a Maryní Callejo. L’any 1969 Vicente Ramírez seria substituït al seu torn per Miguel Morales, també germà de Junior i que després es casaria amb Freda Lorente "La
Bombí".
Si bé la primera etapa va ser la millor comercialment, la segona i sobre tot la
tercera va ser indiscutiblement la millor musicalment parlan. Una anys més tard
Fernando Arbex crearia Alacrán i despres Barrabás, reconvertin gent d’Alacrán, Los Brincos i altres músics. Per cert, un altre dia us explicarem
com Los Brincos van tindre també
problemes amb la censura per la primera carátula del LP "Mundo, demonio,
carne", casualment l'últim disc abans de desfer-se i que finalment va
tindre que ser canviada, però aixó es un altre historia.
Bruno Lomas – Vuelvo a casa
Bruno Lomas,
una de les millors veus del rock espanyol dels nays seixanta, va ser component
de Los Milos, després es
llançaria en solitari sent un dels cantants més reconeguts de la seva època i
obtenint èxits sense parar fins a mitjans dels anys setanta. Aquest tema és una
versió molt bona que el valencià ens fa del "I coming home" de Tom Jones que Bruno Lomas, de veritable nom Emilio Baldoví, amb la seva poderosa veu recrea a plaer amb
acompanyament orquestal en aquest cas. Havia nascut a Xàtiva el 14 de juny de
1940 i va morir en accident d'automòbil quan conduïa un Mercedes 250, a la carretera de la Pobla de Farnals, un 17 de
agost de 1990, quan es trobava a punt de reiniciar la 
seva carrera. Havia
signat contracte per treure dos discos, un amb vells èxits i un altre amb
cançons noves. EMI va treure a continuació el doble LP recopilatori de Bruno Lomas que ja estava pactat entre
el cantant i la discogràfica abans de la seva mort i que es va titular
"Bruno Lomas 1940-1990", un bon recull de cançons per recordar a
aquesta bona veu. La peça que escoltem ara es trobava a un EP publicat l’any
1968 que també va incloure “Por esa mujer” que també era un èxit de Tom Jones,
“No es serio tu amor” que era una versió de The Supremes i “Si no me quieres
tú”, totes es van extreure del seu LP “Cara y cruz de Bruno Lomas” que va
publicar EMI-Regal.
Los Top Son – Recuerdo de verano
.jpg)
Parlan de Bruno Lomas, quan Emilio Baldoví, cantant de Los
Milos va marxar a França, els seus companys havien de negociar
discogràfica i la posterior edició del màster que el grup havia gravat abans
que Emilio es marxes. Vicente Castelló i Pascual Olivas van aconseguir un bon
contracte amb EMI i van comunicar a la seva discogràfica Discophon, amb la qual
havien gravat 4 EP 's que deixaven el segell i allà es van trobar amb la gran
sorpresa, la casa de discos tenia registrat el nom de Los Milos. Per tant van decidir canviar-lo pel de Los Top-Son i el disc va sortir al
carrer amb "Chariot", "Twist a Maria Amparo" que era de Pascual Olivas, "Cien kilos de
barro" que tot i ser nord-americana ja havia gravat Enrique Guzmán i aquesta cançó que
també va ser composta per Pascual.
Quan Emilio va tornar de França
resulta que no li va agradar ni el canvi de nom ni que s'hagués editat el disc 
abans del seu retorn i va decidir deixar-los i seguir en solitari canviant el
seu nom pel de Bruno Lomas. Per
tant, aquest és l'únic disc signat per Los
Top-Son en què compten amb Bruno
Lomas com a cantant. Pascual
Olivas l’any 1966 i després de la dissolució del grup, fundaria Los Huracanes. El bateria d'Els Top-Son que era Alberto Gómez marxaria a Los Canarios per substituir a Tato Luzardo que feia la mili, el
mateix que va fer Pedro Ruy-Blas
amb Teddy Bautista, sense que
cap d'ells fos mai membre oficial dels Canarios.
Hervé Vilard – Caprí se acabó
Aquesta va ser la millor cançó i la més popular a la
carrera de Hervé Vilard, un gran
cantant francès, el primer que en els anys seixanta va tindre els sants pebrots
de reconèixer públicament la seva homosexualitat muntant-se un gran escàndol en
el món musical dels Pirineus cap amunt. René
Villard, com es diu en realitat Hervé
Vilard era nascut a París el 24 de juliol de 1946 i la seva mare va ser
una venedora de carrer de violetes i partitures de nom Blanche, alcohòlica. Va néixer a un taxi que va pagar un client al
compadir-se d'aquella dona que estava donant a llum al mig del carrer. Els
serveis socials de l'época li van pendre el fill a la mare a causa de les
denúncies dels seus veïns ja que ella es passava el dia en estat d'embriaguesa
i el nen creixia completament abandonat. Va viure en un orfenat fins que va
sortir per començar a treballar. Uns “periodistes” d'aquests especialitzats en
premsa rosa li van presentar, quan ell era tota una estrella de la cançó, a la
seva mare en un programa de televisió, en directe, Hervé Vilard els va dir "Encantat d'haver-la conegut” i que li
diguessin a quina residència estava i en cas de ser 
necesari, ell la
portaria a una de millor, que ell es faria càrrec de totes les seves despeses,
però que aquí quedava tot ja que no desitjava tenir cap relació amb aquella
dona que de mare només tenia el fet d'haver-lo portat al món. Va dir que “La
paraula mare significa molt més i per a ell aquella dona
no ho era". Va complir la seva paraula i fins a la mort de Blanche va córrer amb totes les
despeses, però no va tindre cap relació amb ella. Quan va començar Hervé Vilard va ser apadrinat per Dalida. Val a dir que la seva cançó
"Capri se acabó" va ser tot un hit internacional i l'idea de la cançó
li va vindre al veure un cartell de publicitat turística de l'illa de Capri al
metro de París. En total Hervé Vilard
ha arribat a gravar més de 30 LP's.
Pic Nic – Cállate niña
El grup Pic Nic té l'origen en el Vytas Brenner Quartet, amb els germans veneçolans Vytas i Haakon Brenner, guitarrista i baixista, respectivament, el
pianista i bateria Jordi Sabatés
i el guitarra Toti Soler, als
quals es va incorporar com a cantant Jeanette.
Canvien el seu nom a Brenner's Folk i
editen un EP amb Edigsa, cantat en català. Quan Vytas i Haalon Brenner
tornen a Veneçuela són substituïts per
Isidor de Montaberry al baix i el mexicà Al Cárdenas a la guitarra i es converteixen en Pic Nic. El grup Pic Nic van ser descoberts per el
locutor de ràdio Rafael Túria
que els va posar en contacte amb Hispavox i va aconseguir que gravessin aquest
tema que els va llançà a l'èxit. Van treure diversos singles, però Rafael que també es va convertir en el
seu manager, es va trobar amb un problema seriós. Els cridaven per contractar
actuacions, però no tenien repertori, tot just les cançons dels seus tres o
quatre singles i a sobre Jeanette i
Toti Soler, si Toti, el gran guitarrista català que
avui va de purista i renega de la seva etapa Pic-Nic, al costat del resta dels membres del grup: Isidoro de Montaberry al baix, el
mexicà Al Cárdenas a 
la guitarra
rítmica i el pianista i bateria Jordi
Sabatés, no volien fer versions. Es clar que “Negra estrella”, la cara B
d’aquest single, era una versió. Això va provocar que finalment el grup es
desfés i Jannette comencés en
solitari. Per cert que el gran guitarrista Toti Soler, mai vol parlar de la seva etapa Pic Nic, és com si per a ell no existís,
el que ens indueix a pensar que per a ell existeix i molt. No entenem que ningú
vulgui renegar dels seus orígens. Un altre cosa, Toti Soler, Jordi Sabatés i
Isidoro de Montaberry van formar
part del grup Om on va militar
el gran guitarrista nort-americà Taj
Mahal. "Callate niña" és de l’any 1967 i va ser el seu gran éxit i el primer
single com a Pic-Nic.
Abans de fotre el camp aquí us deixem la nostre
Pin-Up d’aquesta setmana que preten emular als cow-boys de les pel·lícules. Estem convençuts de que en el Far West hagues triomfat.
Conclou per aquesta setmana El Temps Passa... i la
música queda, però us deixarem amb la bona companyia de la xarxa d’emisores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles emisores que emeten el programa.
Tanquem la paradeta i toquem el dos.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il·lusió per viure i
compartir música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario