El Temps Passa Programa 23-05-2013

Ja tenim un nou oidor

Es tracte del fill de Carla, d'Altafulla Ràdio i la passada setmana a l'emissora es va fer una festa per felicitar als feliços pares. El nou oidor es diu Roc i aquí el teniu amb la mare, el pare i els amics de l'emissora (Fotos: Mario Prades)

Avui i aprofitant que escoltarem a un grup mallorquí que tenien un cantant que quan va deixar la música, es va convertir en pilot de Spanair, recorrent durant molts anys els cels del nostre planeta, viatjarem sense escales pel nostre particular univers musical centrat en la música que es feia a l'Espanya durant els anys seixanta. Aquella Espanya de dictadura i repressió, però plena d'il•lusions musicals i ànsies de llibertat. No tindrem en el programa d'avui ni Anuncis ni La Parrafada i és que ens trobem molt ganduls i sols tenim ganes de escoltar música. Des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa avui en posarem en marxa a El Temps Passa... i la música queda escoltan un nom histótic del rock and roll dels seixanta, nosaltres ara

Obrim la Paradeta

Víctor Ponti – La Barcarola

El cantant Víctor Ponti amb el que avui obrim El Temps Passa... i la música queda, es deia en realitat Víctor José Barcenilla Serrano i va néixer a Elx (Alacant). Es va presentar al programa de TVE “Primer Aplauso” i va aconseguir el primer lloc i un viatge a Itàlia com a premi. Al seu retorn va fer diverses actuacions, només amb la seva guitarra, per la Costa Brava i va gravar per Iberofón, acompanyat d'orquestra, el seu únic disc publicat l’any 1961 amb 4 temes de marcat estil italià, on arriba fins i tot a forçar la veu per semblar estranger i del que us hem extret aquesta cançó. Després Víctor Ponti s'instal•la a Madrid i s'uneix com a cantant i baixista al conjunt Los Cuatro del Plata que eren argentins afincats a Espanya. L’any 1962 decideixen presentar-se al Festival Internacional de Twist a Paris i després d'aconseguir plaça per a la final a l'octubre d'aquest any, s'alcen amb el primer lloc, per sobre de gent com Johnny Hallyday, Peter Kraus o Little Tony. El 2 de desembre actuen en una de les famoses matinals del Price de Madrid, al costat de Ontiveros, Micky y Los Tonys, Los Diablos Rojos i Los Diamond Boys, entre altres. L’any 1968 editen un EP amb el segell Berta incloent el tema "Peluquero Ye-yé" i un any més tard el seu últim disc, aquesta vegada amb Belter, contenint quatre temes. Aquest mateix any participen en el II Festival Internacional de la Cançó de Màlaga amb "Aquel Lugar" que era seva. Víctor Ponti s'uneix posteriorment com a segon cantant al conjunto Cosa Nostra, un grup de ball que creiem encara estan en actiu i on també cantava una noia que es deia Juanita Rivero (a sota a la foto). Aquesta és una versió molt rockanrolero del clàssic "La Barcarola", que s'incloïa en el seu primer i únic disc publicat l’any 1961 i en el què també trobàvem una versió del "Pitàgores", però ens quedem amb la de Los Milos.

Dúo Dinámico – Poesía en movimiento

Quan en els anys 80 van començar a editar-se discos recopilatoris de la música extrangera dels 60, en molts d'ells es va incloure el "Poetry in motion" i llavors molts es van preguntar Qui és aquest Johnny Tillotson que canta una cançó del Dúo Dinámico en anglès? Però no era així, Johnny Tillotson era el primer que la va gravar a principis dels 60, però els seus discos, tot i que es van vendre a mig món, no van arribar a funcionar a Espanya, de fet nosaltres duptem que és publiquesin mai aquí i la versió que tots vam conèixa d’aquesta peça va ser la de Manolo de la Calva i Ramón Arcusa i altres que es van fer al país, com la de Filippo Carletti y su conjunto. Aquest EP es va editar l’any 1961 i en ell també es recollien "Las hojas verdes" que era una versió de la cançó estrella de la banda sonora del film "El Álamo" i la van interpretar originalment The Brothers Four, al costat de "Solo para mi" i "Ala-hula Rock". Val a dir que el Dúo Dinámico son una de les referencies musicals quan es parla de la música pop feta a l’Espanya dels anys seixanta i van ser el mirall en el que molts es van mirar a l’hora de dedicar-se a la música, sobre tot el munt de duets que van surgir a principis de aquella década gloriosa i recordada que tant va fer per l’evolució musical a Espanya.

The Rocking Boys – Surfin’ USA

Aquest tema és una versió de l'èxit de The Beach Boys, però aquesta cançó els si va sortir cara als californians. Van ser demandats per Chuck Berry que afirmava que era una còpia del "Sweet seexteens". Els va portar als tribunals en contra dels consells de Leonard Chess, el propietari del segell Chess Records on Chuck gravaba i tot i ser negre en un moment en què els blancs prevalien, en contra dels pronóstics, els tribunals van fallar a favor seu i The Beach Boys van haver de pagar a Berry i reconèixa la seva autoria, encara que en molts títols de crèdit segueixen constant ells com els autors de la cançó. Ens la porten els The Rocking Boys, un dels millors grups andalusos de l’època i que es van formar a La Línea de la Concepción, a Càdis, a finals dels anys 50, influenciats per l'emissora de la base americana de Rota i la seva música. La cançó es recullia a un EP editat l’any 1963 amb altres tres temas: “Volando”, “Te han visto con otro” i “A New Orleans”. The Rocking Boys van començar fent twist i rock and roll, els géneres de moda a l'època i seguin les tendencies van anar passan cap el pop. The Rocking Boys van ser una de les millors bandes andaluses del principi de la dècada i també són un dels primers grups espanyols en sortir a l'estranger (Portugal, sud de França i el Marroc) i van tocar moltes vegades a Madrid i Barcelona. Inicialment The Rocking Boys eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i veu solista, però amb la mili a sobre es van produir canvis inevitables. Hi havia un cinquè membre a l'ombra José Garzón, a qui van conèixa a Ceuta i que és convertiria en el seu representant. Entre la gent que va ser membre de The Rocking Boys es troben Rafa (òrgan) que venia de The Brisk i després tocaria amb l'Orquestra Mondragón, Hans (bateria) que va tocar amb Los Mitos i José Luis Tejada (cantant) que posteriorment militaria en Barrabás. En total van gravar 16 EP's.

Dúo Radiant’s – Eres mi bombón

Sorgits com tants altres de l'època, a l'ombra del Dúo Dinámico, el Dúo Radiant's que eren catalans, de Torroella de Montgrí, estava format per en Juli Monguilod i l'Adrià Anglada, van treure uns quants EP's i singles i van funcionar més o menys bé. Aquest tema és una versió de "My boy Lollipop" de la jamaicana Millie Small que també havien versionat el trio Los Antifaces i a aquests ja els hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda. Aquest tema va ser l'únic hit de la cantant de color Millie Small i que donava títol a un disc publicat creiem l’any 1962, per cert que Millie Small no ha tornat a gravar fins a aquest segle, més de quaranta anys entre el primer disc i el segon, no està malament, això si que és pensar-s'ho bé. El tema es trobava en un single del Dúo Radiant’s editat l’any 1964 pel segell Zafiro amb "El amor" a la cara A i per la portada veureu que fins i tot amb els pullovers que portaven, podem dir que el Dúo Radiant’s s’apropaban a Manolo i Ramón, és clar que les americanes eran del estil del Dúo Juvent's. Per cert que la portada d'aquest single va ser la mateixa, amb diferent to de color que la d'un altre amb "Anoche" i "De chica en chica" que ja també ha sonat a El Temps Passa... i la música queda. Vuit cançons del Dúo Radiant’s es van incloure anys més tard en un LP titulat "Tutti Frutti" compartit amb el Kroner’s Dúo on militava Tony Ronald, Los Campantes i Los Dreamers. Per cert, creiem que en molts dels discos del Dúo Radiant’s el guitarra era Fernando Orteu, però no estem segurs. Quan es van desfer Juli va formar part dels grups Slalom i Los Comodines i el seu company Adrià es va incorporar a Orquestra Maravella, on hi va estar més de quince anys fins que va morir en un accident de transit en el que també s’en van anar els músics Josep Calvet (trombó) i Joan Porta (trompeta), es va produïr la matinada del diumenge 1 de maig de 1983, sols tenia 39 anys.

Los Sírex – Tus celos

Los Sírex, un dels millors grups de la seva època, va aconseguir posar quatre temes propis en un disc, es va titular "Los Sírex interpretan sus propias canciones", era de 1964 i trobàvem, a més d'aquest tema que escoltem ara “San Carlos Club”, "Si yo canto” i “Piensa en mi". Una curiositat, tot i que el tema "San Carlos Club" consta com a seu, se'ls va acusar de que era un plagi de "Route 66" en la versió de Chuck Berry i que ells només havien posat la lletra. El mateix va passar amb "Si yo canto" que veritablement era una èxit de Silvie Vartan que al seu torn va copiar de Brenda Lee. Coses de la música espanyola dels seixanta. Los Sírex van ser el millor grup de pop sorgit a Catalunya que es dedicava a gravar cançons pròpies, sense deixar de costat les versions. Los Sírex van inventar un pas de ball que es va anomenar el "pas Sírex" i el ballaven conjuntament en l'escenari quan actuaven. Quan van començar el cantant era Santi Carulla que els va deixar per anar-se a Los Mustang i amb la incorporació d'Antonio Miquel Cerveró anomenat Lesli i "El Anxoveta" i amb Guillermo Rodríguez Holgado (baix), Manolo Madruga (guitarra solista), José Fontseré (guitarra) i Luis Gomis de Pruneda (bateria) va ser la formació que va obtenir els grans èxits del grup en els anys 60. Manolo Madruga i Lluis Gomis van morir al setembre de l’any passat, amb pocs dies de diferencia. La primera vegada que a la província de Tarragona es va realitzar un festival revival, va ser l’any 1988 i el va organitzar Mario Prades a les Festes Majors de la Pobla de Mafumet i el cartell el van configurar Los Sírex, Los Salvajes i Los Diablos. Després van haver uns quants més, com un que Mario va celebrar al Divertipark de Cambrils i en el qual Los Sírex es van retrobar amb el guitarra Manolo Madruga, a qui no veien des dels anys 70, quan va deixar el grup i va marxar-se amb la seva dona a viure a Alemanya. Actualment Los Sírex són Lesli, Guillermo, Josep Fontseré, Juanjo Calvo i Ernesto Rodríguez.

Agustí de Los Diablos i Lesli de Los Sírex al Divertipark

 de Cambrils (Foto: Mario Prades)

Los Pops – Un día de tantos

En aquest EP que va editar el grup mallorquí Los Pops es trobava aquesta versió de The Beatles que ara anem a escoltar a El Temps Passa... i la música queda. Es va editar l'any 1967 i el disc contenia també "Chalina" i "Papelito sexto" que pensem eren composicions seves, junt a "Hierba larga" que era una versió d'un èxit de The Troggs i va ser el tema estrella de l'EP que va publicar EMI-Regal. Per cert, la portada del disc ens mostra la imatge d’un típic molí de vent mallorquí. Los Pops van treure tres o quatre EP's, tots ells l'any 1967 i veritablerment eren una banda que petaba molt bé. Los Pops l'integraven Paco com a cantant, Diego que venia de Los Fugitivos a la bateria, Agustí, Jacobo i el guitarra solista, un granadí anomenat José Rodríguez Lechuga que abans havia tocat a Los Guantes Negros. Cal destacar que en els seus discos a part de les clàssiques versions, la majoria de les vegades imposades per les discogràfiques, una pràctica habitual en aquells anys, Los Pops sempre van incloure cançons pròpies.

 

Los Polares – ¡Qué chica tan formal!

Los Polares, als quals no hem de confondre amb Los Polaris, eren de Barcelona, concretament del Masnou i van gravar un únic disc al nostre país, encara que es deia que quan van estar treballant fora d'Espanya durant una llarga temporada, a Alemanya, van gravar dos discos, però si és cert, nosaltres mai els hem tingut a les mans ni hem vist les seves portades. Aquest tema que us hem seleccionat per escoltar ara a El Temps Passa... i la música queda, és una versió del "Respectable" dels nord-americans The Isley Brothers que ja havien versionat i molt bé a Espanya Los Bohemios. En aquest EP editat per Sonoplay l'any 1966 també es van incloure "La droga" que era una versió del "LSD" de The Pretty Things, "Califòrnia dream" de The Mamas & The Papas i "My girl" que creiem era seva. Durant un temps Los Polares van actuar al San Carlos Club del carrer Major de Gràcia, just davant de la sortida del metro Fontana. Es van desfer l'any 1968. Alberto López que era el bateria, es va incorporar a la banda d'acompanyament de Tony Ronald, Los Kroner's i posteriorment va passar a la de Georgie Dann, encara que va passar per uns quants grups, entre ells hem de destacar al trio Santabárbara. Dues dècades després d'haver-se desfet, el segell Cocodrilo Records va publicar un àlbum amb cançons de Los Protones i va incloure les quatre cançons d'aquest EP de Los Polares.

Los Flintstones – Hi li li · hi lo

Los Flintstones creiem que eran un altre grup de Mallorca del que poc us podrem dir. Aquest EP del que extraiem la cançó que sona ara a El Temps Passa… i la música queda, es va editar l’any 1966 mitjansan el segell de Barcelona, Ekipo. Entre els components del grup es trobavan Esteban Font, Miguel i Juan, però ells eren sis en total. Aquest cançó la van fer Los Flintstones mirant als britànics The Yardbirds que l’havien gravat, els britànics que van ser famosos per haver tingut els millors guitarristes anglesos de l’ápoca (Eric Clapton, Jeff Beck i Jimmy Page) l’havien versionat a la seva vegada ja que originalmente i a ritme de valset, es trobava a la banda sonora de la pel•lícula “Lili”, protagonitzada per una joveneta Leslie Carol, junt als veterans Mel Ferrer, Kurt Kasznar, Jean-Pierre Aumont i Zsa Zsa Gabor i que era del 1953. Molts anys més tard la cançó va ser versiona a ritme de chunta chunta, es a dir discotequer, ja als anys 80. Creiem que ho van fer els alemanys Bruce & Bongo, però no estem segurs d’aixó. Per cert, a l’época va haver un altre grup amb el mateig nom, bé eren The Flinstones, però aquest eren de les Illes Canaries i es van desfer al 1971. En aquest EP de Los Flintstones també es van incloure les cançons “De mi te irás”, “El amor tiene tus ojos” i “Pienso en ti”.

Los Mustang – Catedral de Winchester

Amb un euro per Quimet que ja prepara la saca amb l’idea d’omplir-la, escoltem aquesta peça que es trobava en un EP de l’any 1967 en el que va ser la cançó estrella i on també es trobaven “Dandy” dels Kinks, “Balada en la tumba de un soldado” i “Verás que es verdad”. La cançó era dels anglesos The New Vaudeville Band que la van treure un any abans, al 1966 i va ser molt versionada al pais, es clar que al nostre paré la millor versió va ser la dels barcelonins. Els Mustang eren Santi Carulla (veu), Marco Rossi (guitarra solista), Antonio Mercadé (guitarra rítmica), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria) i van mantenir aquesta formació inicial fins que el grup es va separar l’any 2000. Us explicarem una curiositat. Los Mustang també van passar els rigors de la censura. Ells, eterns versioneros i que sols es preocupaven d'oferir bona música, van sentir el fred tall de les tisores del censor. La culpa la va tenir la cançó “La Batea”. Us ho explicarem i apreciareu fins a quin punt els censors arrissaven encara més prim i bordejaven l'estupidesa en pretendre salvaguardar els valors morals dels espanyolets de l'època. La versió original diu "La Batea como se menea", però Los Mustang van haver de canviar-la per "La Batea se balancea" i Sabeu perquè va haver de fer-ho o no deixaven editar el disc? Perquè el censor va saber adonar-se immediatament que allò de "menea" fomentaria la masturbació juvenil i calia salvaguardar la moral i la salut dels joves, ja que tots sabíem que això de "meneársela" estava malament per a la salut i et quedaves cec, com ens deien al col.legi els Hermanos. O potser aquell censor va veure connotacions polítiques en això de remenar el cotarro ja que la cançó és una versió d'un tema inclòs en el LP “Vivir como él”, vuitè àlbum de la banda xilena Quilapayún, publicat el 1971 i de fet la lletra està força canviada.

Los Salvajes – Judy con disfraz

La versió que el grup barceloní Los Salvajes van realitzar del "Words" de The Bee Gees és molt bona, tot i que es va publicar com a cara B d'un single editat per EMI el 1968 en el qual la cara A va ser per a una altra versió, el "Judy con disfraz" que és la que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda, però la veritat és que no hi ha comparació i tot i reconeixen que la cara B es millor ara escoltem l’historia d’aquesta noia disfraçada que originalment van gravar el grup nord-americà John Freed & His Playboy Band. De fet hi ha un altre versió a carrec de Los Sírex que no està gens malament, tot i que la lletra està canviada, sobre tot la part final on la banda de  Lesli ens deien que la Judy era molt lletga. Los Salvajes eren en aquella època Gabriel Alegret (cantant), Andy González i Francisco Miralles (guitarres), Delfín Fernández (bateria) i Sebastià Sospedra (baix) i en aquesta gravació els van col•locar acompanyament de cordes i metall el que desvirtua en gran mesura el caire "Salvatges" en aquesta cançó. Los Salvajes van ser un dels grups que en els seus començaments s’en van anar cap a Hamburg i van estar tocan a sales d’Alemanya, sense Delfí, el batería que degut a la seva edat no va poguer sortir d’Espanya.

Los Bohemios – Dandy

Aquest tema que ens porten Los Bohemios és una versió d'un èxit dels britànics The Kinks, la banda liderada per Ray Davis i als que Mikel Barsa, amic i soci de Mario qualificava com el primer grup heavy de la història de la música. La veritat és que es van fer unes quantes versions d'aquest tema a Espanya i nosaltres volem destacar també la que van realitzar Los Mustang, però ara sona la versió de Los Bohemios. Us el hem extret d'un Disc Sorpresa de Fundador que també incloïa “Que Chica Tan Formal”, “Lo Tomas o Lo Dejas” i “Dame Tu Cariño”. Per cert, dels Discos Sorpresa de Fundador hem de parlar un dia d'aquests a La Parrafada ja que hem rebut diversos correus demanan-ho, clar que és un tema del qual ja hem tractat en passades temporades que quedi constància. Los Bohemios, aquest bon grup que era d'Albacete i després s’afincarien a Mallorca, l'integraven Paco Molina, Eugenio Martínez, Antonio Costa, Antonio Veciana i Leopoldo Martínez Jr que era el líder. El seu pare era pianista, a més de sastre i tocava a l'Orquestra Jabelc. Del guitarra Antonio Veciana per la seva part, es va parlar i molt pel fet de donar la volta al món en una vespa. Eugenio Martínez va morir molt jove a causa d'un càncer. Los Bohemios van gravar per Hispavox i van treure bastants EP's, gairebé sempre versions, això si. Van arribar a ser sis components i es van desfer a la fi dels 60. Per cert, es deie que Los Bohemios eren el grup millor vestit del pop espanyol de l'época, deuria ser perquè el pare de Leo era sastre.

Los Telstars – La carta

Hi ha qui afirma que Telstar és un aparell per mesurar coses elèctriques i es remeten a que el diccionari ho diu així si be no l'escriuen igual. Segur que s’equivoquen, diuen un altres i es tracta d’un satèl•lit llençat a l’espai. Nosaltres estem convençuts que tot aixó no és totalment cert. Los Telstars van ser un grup mallorquín de música entre instrumental i cantada i per mostra us portem un botó, es a dir que esoltarem ara a Los Telstars interpretant un tema que van gravar i portar a l’èxit el grup nord americà The Box Tops, però va haver-hi un altre gran versió gravada a Anglaterra per el grup The Mindbenders, per tant queda clar que es tracte d’una versió. Es va incloure en un EP en el que també hi trobavem “El ultimo vals” que era una versió de Engelbert Humperdinck, “Más vueltas que la oreja” i “Al amanecer”. Los Telstars eren Luis Cerón, Miguel Porta, Juan José Vázquez i Leonardo Martín. Alguns d'ells venien d'un grup anomenat Los Voltors. Los Telstars van funcionar de 1965 fins finals de la dècada, creiem que es van desfer l’any 1970 i van gravar un total de 9 discos petits, entre EP’s i singles, treballan per els segells Belter i Philips. Al 1966 Luis Cerón va marxar-se per anar a tocar a l'Orquestra de Silvana Velasco i allò va marcar el principi del final. En aquest disc eren cinc, el cinquè en joc era el cantant Toni Tugores que també tocava els teclats. Per cert Toni durant més de trenta anys va ser pilot de Spanair. Los Telstars també van participar en alguna ocasió en el Festival Internacional de la Canción de Mallorca, ells, sent mallorquins, no podien faltar en aquest históric festival.

La Música que es Feia en Català

Quíxot’s Quartet – Junts, som feliços

Inicialment van treballar com Conjunto Los Quijotes i van ser el grup d'acompanyament del Dúo Rúbam fins que van catalanitzar el seu nom i van gravar en castellà i català. Aquest tema és una versió del gran èxit dels nord-americans The Turtles, versionat a la llengua de Mossèn Cinto. Quíxot’s Quartet eren Pere que havia tocat amb el Quintet Dinki Boys, Francesc que provenia de l'Orquestra Pizarro, La Cobla Girona i el conjunt de l'italià Gabrielle Orizi, Ramón que també tocava en el conjunt de Gabrielle Orizi i l'últim era Vicenç que havie militat en l'Orquestra Neptunos. Els quatre eren músics de Conservatori amb el famos carnet blanc, tres de Barcelona i un valencià, si bé ara no us podriem dir quin era el valencià. Aquest EP el va publicar el segell Happyband l’any 1967 i en ell també trobàvem una bona versió del "Windy" de The Associations, junto a “Tristesa” i “Un gest de dolor”. Per cert, no confondre els Quíxot’s Quartet amb un grup actual anomenat Quixote Quartet que no sabem perquè, però ens sona que és una cobla.

Els Dracs – Nomes pensava en tu

Aquesta cançó va ser gravada també per Los Salvajes, en castellà, es clar. Ara us portem la que van fer aquest bon grup de músics catalans en la nostra llengua, Els Dracs i que també és molt digna, tot i que com tots els enregistraments de pop-rock realitzades per el segell Concentric, pateix de falta de "canya" i és que no hem d’oblidar que darrere hi havia Josep Maria Espines i per ell tot alló que no sonava a cantautor, havia de semblar-ho. Es tracta d'una versió del "You were on my mind" d'Ian & Sylvia i que també va versionar Barry McGire i el grup We Five que ara ens porten Els Dracs. En aquest EP també hi trobaven “Colors” versió de la cançó de Donovan, “Es la meva vida” i “Quan”, dos versions també. Els Dracs van ser al costat de Els Tres Tambors els millors grups de pop-rock en català de l'època i també van gravar en castella i molt, fen-se dir Los Dracs, aixó si. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va treballar des de 1964 a 1971 i van gravar 3 EP 's en català per Concentric i un grapat en castellà per Discos Alma, un subsegell de Vergara. Els Dracs eren el cantant Jordi Carreras, al costat de Miguel Olivé, Vicente Carós, Faustino García, Manuel Cordero i Alfredo Pla. L’any 1966 van ser el primer conjunt de rock que va actuar al Palau de la Música Catalana, a Barcelona. Després de desfer-se nosaltres els vam perdre la pista, però hem sabut que el bateria Vicenç Carós havia mort l’any 2010 als 63 anys d'edat. Per cert, el 1981 el segell Edigsa va publicar un LP recopilatori titulat "La casa del sol naixent" que recollia les cançons dels seus tres discos amb Concentric.

Dodo Escolà – Els cocodrils

Dodó Escolà neix a Artesa de Segre el 16 de septembre de l’any 1920 i el seu nom real és Domingo Escolá i Balagueró. Va ser tot un showman i un gran músic que tocava un munt d’instruments. Os explicarem una anécdota de Dodo Escolà, si més no curiosa. Quan va ser reclutat per anar a la guerra civil espanyola amb la lleva del "biberò", ell s'hi va emportar al front de l’Ebre el saxo i el  clarinet, posiblement per que eren les armes que Dodó Escolà millor sabia fer servir. Es clar que com havia lluitat en el bandol republicà, després de la guerra va tenir que fer més de 7 anys de mili. Els seus pares eran propietaris d’una fàbrica de xocolata. Quatre cançons marcan la carrera del Dodo, “Qué pasa en el Congo”, “Que feliz es el pez en el agua”, “El Otorrinolaringólogo” que també van gravar els gallecs Los Tamara i aquesta que sona a El Temps Passa… i la música queda, des de la xarxa d’emisores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, i totes aquelles que emeten el programa. Es clar que “Els cocodrils” que ens porta Dodó Escolà ara, es tracta d’una versió d’un tema molt satíric del gran cantant frances Jacques Brel. L'any 1.945 Dodó va formar l'Orquesta Domingo Escolà per passar después a cantar en solitari i fen-se dir ja Dodó Escolà, per cert que ell va grabar en castellà i també ho va fer en català.

Nuri – Ell

La passada temporada vem escoltar a Nuri, aquesta joveneta cantant catalana i us vam parlar d’ella, ara farem una mica de memoria. L'any 1964 i a través de discos Alma, un subsegell de Vergara, Nuri, una de les nenes Ye Yé catalanes, va publicar un EP en castellà en què la cançó estrella va ser la seva versió del "My Boy Lollipop" de la jamaicana Millie Small i que abans hem escoltat en la versió del Dúo Radiant’s. El seu primer disc eren tots versions en castellà, entre elles una del "Can't but my love" de The Beatles. També es van incloure les seves versions de “Shake hand!” que ella va titular "Chócala" i "Busca una excusa" que és un clàssic del pop italià que també havia versionat Silvana Velasco. Sent només una adolescent la catalana Nuri es dedicava a acompanyar la seva germana gran Magda que era cantant de la Nova Cançó i allà, entre escenari i escenari va sorgir la seva afició per cantar. Núria Santamaria Salvat va cantar en català i en el programa, encara que fa diverses temporades, ja l'hem escoltat, però avui tornem a fer-ho. Nuri gravaria un segon disc, en aquest cas per al segell Concentrix i cantant en català i és que  la nena es va presentar en un concurs que organitzava Ràdio Barcelona i el va guanyar, el premi era un disc, un EP que es va titular "Primer Premi Show Ye Yé" i es va editar l’any 1965. D’aquest EP us hem seleccionat ara aquesta cançó que es una versió del perimer gran èxit al pais de l’italiana Rita Pavone, en aquest EP també es van incloure “És una dona” que era una versió del “She’s a woman” dels Beatles, “Fes el que la teva mare et mani” i “Cal saber oblidar”. Aquí acaba la seva discogràfia, tan sols dos EP’s. L'any 1967 sense haver complert els 20 anys d'edat, Nuri deixa la música. És clar que deu anys després fa un tímid intent de tornar i participa en el LP "Ara va de Rock" que era un tribut als pioners del pop rock català. Nuri interpreta, acompanyada del grup Iceberg, una bona versió del "Rock and roll music". Nuri va morir al 2002, un any després que hagués mort la seva germana Magda.

Ara deixem la secció en català i ens marxarem cap a la capital del Regne..

Dúo Cramer – Corazón

Al Dúo Cramer els van acompanyar durant molt temps en gravacions i concerts el grup Los Relámpagos que de fet van ser banda d'acompanyament de molts artistes de l'època, entre ells Miguel Ríos i Juan Pardo. Tot i que la gran majoria de duets sorgits en els seixanta a imitació del Dúo Dinámico eren catalans, el Dúo Cramer es va crear a Madrid a finals de 1961 i eren el cantant Antonio Jiménez i Manolo Iglesias que havia estat guitarra del grup Los Teddy Boys. Julián Molero afirmava que van obtenir el corresponent carnet vermell de varietats que permetia actuar, encara que oficialment no servia per fer ball, el mateix dia que el va aconseguir Miguel Ríos. Quimet també es va examinar i va aprobar, però encara està esperant el carnet que anaven a  enviar-li per correu després d'haver aprobat i pagat les tases. Aquesta cançó es trobava en el quart EP del Dúo Cramer, editat pel segell Fontana l'any 1963 i és la seva peculiar versió del primer hit a Espanya de Rita Pavone (a la foto). En el disc també van incloure "La primera reunión", "Solo en sueños" versió del "In dreams" de Roy Orbison i "La classe se acabó" que era de la francesa Sheila. En total el Dúo Cramer van gravar 6 EP's i quan Manuel Iglesias es va incorporar a files, és a dir que s’en va anar a fer el soldat com dèiem a Catalunya, va representar la fi del duet. La veritat és que és una cosa que com ja us us hem dir altres vegades, acostumava a passar en massa ocasions i si la mili trencava molts conjunts, imagineu-vos els duets. Un altre que va desaparèixa per la mateixa raó va ser el Dúo Juvent’s.

Los Pekenikes – Cerca de las estrellas

Des que Junior i Juan Pardo van deixar de ser membres de Los Pekenikes, el grup històric del pop instrumental espanyol dels seixanta no havia tornat a incloure veu en les seves cançons, però amb aquesta que es va editar en single l'any 1968 Los Pekenikes van tornar a posar veu, encara que el cantant en aquesta ocasió va ser el bateria Félix Arribas. Es tracta d'una composició d'Alfonso Sainz. El single tenia “Soñar no cuesta nada” a l'altra cara, si bé aquesta si era instrumental i amb uns cors diluïts en la instrumentació, la veritat es que es tracte de la sintonía del programa de televisión “Galas del Sábado” del que ja hem parlat a La Parrafada i els acompanya l’Orquesta de Waldo de los Ríos que en va ser l’autor. Los Pekenikes van ser el grup creat pels germans Lucas i Alfonso Sainz. Malgrat convertir-se en una de les bandes instrumentals més importants dels 60 a Espanya, per les seves files van passar cantants per un tub, des de Juan Pardo a José Barranco, sense oblidar Junior, Aute, Karina i molts altres. Exigències d'Hispavox que volia un grup espanyol rèplica de The Shadows, van fer que el cantant fos suprimit dels seus discos. Un altre component históric de Los Pekenikes va se el guitarrista Tony Luz que va formar part dels Pekenikes de 1961 a 1971 i durant aquesta època també es va dedicar a la composició, seves són "El baúl de los recuerdos" de Karina i altres cançons que va gravar la cantant, entre elles "Un mundo nuevo", que va aconseguir un segon lloc al Festival de la Cançó d'Eurovisió l’any 1971. A mitjans dels 60 Los Pekenikes van incorporar metalls i nous músics i van arribar algunes de les cançons històriques del grup madrileny.

Los Sprinters – Rain and Tears

El grup Los Sprinters amb els que tancarem el programa d’avui de El Temps Passa... i la música queda, eren un bon conjunt surgit a Galicia i van acabar sent la banda d'acompanyament del cantant Andrés Dobarro. Aquesta cançó que us portem, es la seva versió del tema de Aphrodites Child, el grup integrat per Vangelis, Demis Rousos i Lucas Sideras i es trobava en un single que Los Sprinters van publicar el 1968 a través del segell Fontana i que va ser el seu últim disc. De fet interpreten la cançó en angles. A la cara B i trobavem un altre versió, en aquest cas el “Yummy, yummy, yummy” dels nord americans Ohio Express. S'havien creat l’any 1965 i el grup Los Spriners el formaven Miguel Varela Suárez “O Tranquilo”(guitarra i cantant), Alfredo Mella, Ramón Miranda i José Vázquez. Una de les seves cançons més populars es trobava en el seu primer disc, es tracta de "El Tablao" i curiosament, era una cançó composada per ells. És clar que després van gravar versions, unes quantes com aquesta que avui escolteu a El Temps Passa... i la música queda. En total al llarc de la seva carrera van gravar set discos entre EP's i singles i finalment es van convertir en el grup d'Andrés DoBarro. Amb ell van treballar a la pel•lícula “En la red de mi canción”, protagonitzada per Andrés DoBarro i Concha Velasco. El 19 setembre 1998 va morir Miguel Varela Suárez "O Tranquilo".

Abans de fotre el camp aquí teniu la nostre Pin Up d’aquesta setmana que ens arriva amb un caire molt de cow-boy americà.

Ara conclou el programa d’avui, si bé us deixem amb companyia de la xarxa d’emisores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles emisores que emeten El Temps Passa... i la música queda. Nosaltres espantem la boire i tanquem la paradeta. A reveure.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il•lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa