El Temps Passa 08-19

DEGUT  A  UN  PROBLEMA  AMB  LES  IMATGES, FINS

QUE S'ARREGLI NO US  PODREM POSSAR PORTADES 

NI  FOTOGRAFIES.  DISCULPEU-NOS

Mario Prades

El nostre viatge pels records en ales de la música, el començarem escoltant un dels millors cantants espanyols dels seixanta, us estem parlant del valencià Bruno Lomas, però aquest viatge seguirà per Madrid escoltant surf music. Avui no tindrem ni Anuncis, ni Parrafada ni tampoc Secció en Català, però hem de reconèixer que molts dels grups que sonaran avui a El Temps Passa... i la música queda, són catalans. Per tant i des de La Xarxa de comunicación local i totes aquelles emissores que emeten el programa.avui iniciarem el nostre recorregut musical amb una mena de “cuentecito”. Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades, i us direm una cosa que ja ens es constum

Obrim la Paradeta

Bruno Lomas y sus Rockeros – Érase una vez

Quan Emilio Baldoví va deixar a Los Milos per llançar-se en solitari i aquests es van convertir en Los Top Son, va reunir els músics que havien treballat amb ell quan va marxar a França, estant uns quants mesos fent una gira, van gravar també un disc i sembla ser que van guanyar un munt de diners. Es va canviar el nom a Bruno Lomas i ells van passar a ser Los Rockeros. Igual que va succeir a Anglaterra amb Cliff Richard and The Shadows, Los Rockers van tenir una interessant carrera paral·lela com a grup instrumental, fins que finalment ells que també eren compositors, van decidir començar a gravar cançons cantant ells ja que estaven convençuts que la música instrumental, la surf music, estava ja en decadència. Allò no va agradar a Bruno Lomas i encara que no se sàpiga la veritable raó, ambdues carreres es van separar definitivament. L'any 1967 Bruno Lomas va gravar al teatre Calderón de Barcelona el primer LP en directe de la música espanyola, hem de reconèixer que el so és pèssim. Aquest tema, una mena de cuentecito, es trobava en un EP editat per EMI l'any 1965 i en què el tema estrella va ser la versió del “No es nada extraño” de Tom Jones i en el qual també es van incloure “Se de un lugar” de Petula Clark i “¿Dónde estabas?”. La veritat és que només el 1965, el seu any de debut en solitari, va gravar 7 EP 's, l'últim es va publicar per Nadal i eren, per descomptat, nadales. Bruno Lomas va ser una de las grans veus del rock espanyol en els seixanta. De veritable nom Emilio Baldoví Menéndez (Xàtiva, 14 de juny de 1940 - Pobla de Farnals, 17 d'agost de 1990) va morir en accident de automòbil quan estava a punt de tornar als escenaris. La veritat es que li agradava correr molt i a la carretera trepitjava el pedal del acelerador a fons. Per cert, Los Rockeros erenVicente Buig (baix), Pascual Cortés (guitarra rítmica i cantant), Joaquín Villanueva (guitarra) i Galileo Marco (bateria).

Los Ben Posta – Tarantela

El grup gallec Los Ben Posta van publicar un sol disc, un EP de quatre cançons que es va editar al juliol de l'any 1965 a través del segell EMI-Regal i en el qual es trobava aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa ... i la música queda. Es tracta d'una versió instrumental a ritme de surf music d'un antic tema folk tradicional italià del qual s'ignora qui és el compositor, el temps no ha deixat rastres. En el vinil també es van incloure unes altres tres cançons "Zorongo gitano", "Moscow guitars" i "Danza del sable", totes elles versions i instrumentals, ja que el grup no tenia cantant. Los Ben Posta eren quatre nois de la Ciudad de los Muchachos, a Ourense i van prendre el nom de la fundació que es diu Benposta, tot junt i que entre altres activitats, a més de les musicals, també disposaven d'un circ. Los Ben Posta eren Afonso Frean Prieto, Celso Gómez Cruz, Daniel Bouzo i José Mosquera.

Los Ágaros – Búfalo

Avui en dia Los Ágaros són un grup pràcticament oblidat, tot i la qualitat que oferien en discos i directes. Es van crear a Sant Sebastià l'any 1962. Els xicots es van conèixer practicant hoquei sobre patins i van decidir formar un conjunt. Van debutar quan van ser contractats per amenitzar els balls del Club de Tennis de Sant Sebastià i allà va començar la seva carrera musical. Van ser el primer grup basc amb projecció a l'estat i el sud de França. Integraven Los Ágaros: Alejandro Pro (guitarra solista), Antonio Pro (guitarra rítmica i veu), Miguel Ángel Vega (baix i veu) i Iñaki Ayestarán (bateria). En el 1964 i després de realitzar una audició per al segell Fontana que va tenir lloc a Madrid, són contractats, però per gravar un LP al complet, cosa completament inusual en aquella època en què els grups s'inflaven de gravar EP 's, però un LP era una cosa molt remota, l'album es va gravar el 15 de maig de 1964. L'àlbum i un EP es van publicar a l'agost, s'obria amb el tema que escoltem ara i l'àlbum va incloure 14 talls. Aquest disc consta als annals de la música espanyola per haver estat el primer disc gran gravat en so estereofònic. En l'EP es van incloure dos temes cantats i dos instrumentals, entre aquests, dins del més pur estil surf music, aquest cançó que escoltem ara i que va ser composada per ells. L'EP de Los Ágaros va ser també Disc Sorpresa de Fundador. El 19 novembre 1964 van entrar de nou en l'estudi i van gravar quatre temes per a un nou disc, en aquest cas només un EP que es va publicar poc després i va ser el seu últim treball, tot i que al 1983 es va publicar un disc amb tots els temes de Los Ágaros que va titular-se "Los Ágaros Discografia Completa 1964". Es van desfer l'any 1966. El bateria Iñaki Ayestarán que era germà de Popotxo de l'Orquesta Mondragón, va morir l'any 2003. Als vuitanta Antonio Pro s'uneix a José Barranco (Estudiantes, Flecos, Pekenikes) i creen un duet de poca transcendència.

Los Continentales – El Millonario

La veritat és que la música instrumental al més pur estil surf music, però mirant a The Shadows, va sorgir i es va afermar bàsicament a Madrid i els seus màxims exponents van ser Pekenikes, Los Relámpagos i Los Sonor, encara que grups con Los Continentales i altres que escoltem avui, van incursionar en el gènere, molts d’ells van alternar el seu repertori a base de temes instrumentals i cançons amb veu. Los Continentales van se un grup destacable dins de la música instrumental de principis dels seixanta, es van formar l'any 1962 i van gravar el seu primer EP al 1964. Aquest tema es va incloure en el seu segon disc, un altre EP editat també l'any 1964 i en el què a més d'aquest tema i "El barco del amor" que són versions del grup britànic The Dakotas, la banda d'acompanyament de Billy Kramer i en elles hem de destacar la guitarra d'Álvaro Yébenes que curiosament després es passaria al baix i s'incorporaria a Los Canarios. També es va incloure "Tema de chicos" i la quarta cançó és "Espacial" que era una composició pròpia del grup. També integravan Los Continentales, a part de Álvaro, Ángel Arriba (guitarra), Juan Antonio González (baix) i Rafael Sánchez de Ocaña (bateria), però van patir canvis a partir de 1965 quan es van plantejar incloure cantant. Va marxar el bateria Rafael, al que es coneixia com Nique. Va entrar José Manuel Rodríguez al seu lloc i es va incorporar el cantant Blume que posteriorment tindria una discreta carrera en solitari. Per Los Continentales que van arribar a ser set, van passar altres músics com Gonzalo González, Boris que marxaria a la banda de Mike Kennedy, Quique Martínez, l'amic Tony Reinoso que després de tocar a altres grups crearia Los Solitarios, Antonio Román Obrador, Enrique Pérez, Lucas, Joan Mena i pensem que ens deixem algun. Álvaro Yebenes, com us deiem, es marxaria a Los Canarios. Los Continentales van participar en un quants concursos, cosa molt habitual en aquelles èpoques i també van participar en les famoses matinals del Price madrileny. Després de gravar dos EP i tres singles, i passar també pels segells Tempo i Sonoplay, Los Continentales es van separar definitivament l’any 1968.

Pekenikes – Jinetes en el cielo

Aquest tema es tot un clàsic del country americà. El títul original de la cançó que sonarà ara es "Ghost Riders in the Sky: A Cowboy Legend" i és un tema country que va ser escrit el 5 de juny de 1948 per Stan Jones. S'han fet moltes versions des de 1949. La lletra de la cançó ens parla d'un cowboy que pateix una revelació quan veu vaques fantasmes i d'ulls vermells en el cel, perseguides per genets també fantasmes i rep un avís d'ultratomba, o canvia o serà un més d’aquells texans fantasmes. La cançó va inspirar el tema de The Doors "Riders on the Storm" i també la sèrie de còmics de la Marvel "Ghost Rider", las dues pel·lículas va protagonitzar-las l’actor Nicolas Cage. Entre els molts que l’han gravat destaquem les versions de Johnny Cash, The Outlaws i fins i tot els Blue Brothers. És clar que la versió que us hem seleccionat és instrumental, també en línia surf music i ens la porten Los Pekenikes, emulant als The Shadows que així mateix la van gravar. Aquesta cançó es va incloure en un EP en què el tema estrella va ser "Apache", al costat de “Ramona” i “Madrid”, es va publicar l'any 1961 a través del segell Hispavox i fou el seu primer disc. Els Pekenikes van ser el grup creat pels germans Lucas i Alfonso Saiz. Malgrat convertir-se en una de les bandes instrumentals més importants dels 60 a Espanya, per les seves files van passar cantants per un tub, des de Juan Pardo a José Barranco, sense oblidar Junior, Aute, Karina i molts altres. Exigències d'Hispavox que volia un grup espanyol rèplica de The Shadows, van fer que el cantant fos suprimit dels seus discos. De fet després de gravar un EP amb Juan Pardo i creiem que un parell amb Junior, pensem que no van tornar a cantar fins a "Cerca de las estrellas". Per Los Pekenikes van passar molts músics com Ignacio Martín Sesqueros, Eddy Guzmán, Pablo Argote, Félix Arribas, Vicente Gasca, Ray Gómez, Antonio Obrador, Antonio Brito, Tony Luz i uns quans més. Per cert que en aquella època, Tony Luz creiem recordar que mantenia una relació sentimental amb Karina. També va començar a despuntar com a productor. Però es diu que va deixar a Los Pekenikes per incorporar-se a la mili i al finalitzar els seus deures amb la pàtria, va crear Zapatón. La veritat es que a nosaltres les dates no ens quadren massa ja que si feia milicies solsament eren al estiu, i durant cinc anys, si va fer la mili normal es feia als 21 anys i eren 18 mesos i si va marchar-se voluntari era als 18 anys i durava 24 mesos, és clar que podia haber demanat prórrogues. Deixem-ho així.

Los 4 Jets – María de la O

Molts grups de surf music i altres, bàsicament madrilenys, van versionar temes clàssics amb sabor andalús passant-los al pop, però no va ser només a la capital del Regne, a Mallorca Los Telstars van gravar una versió del "Triana Morens", per exemple. Els 4 Jets van prendre aquest clàssic i el van reconvertir modernitzant-ho, el resultat és aquest que escoltem ara i que es va incloure en un EP al costat de “Luna”, “Shake baby shake” i “La luz”, es va publicar l'any 1965 i va ser el seu tercer i últim EP. “María de la O”, tot un clàsic de la copla, va ser composada per Salvador Valverde i Rafael de León per a Maria Ojer Ferrer coneguda com Coque i també la va versionar Estrellita Castro, Pilar Arcos, Carmen Amaya, Cristina del Valle, Marifé de Triana, Carlos Cano, María Vidal, Niña Pastori, Diego el Cigala, Diana Navarro, Manuel Vallejo i molts altres. La veritat es que Los 4 Jets van gravar quatre discos, tot i que l'últim no va arribar a publicar-se mai. Ara farem una miqueta d’historia. Un dels primers conjunts que van sortir a Madrid va ser Los Mágicos l’any 1958, on hi trobavem als germans Santiago (guitarra rítmica) i José María González Picatoste (baix). Quan es van desfer se'ls uneix el guitarra Tony Reinoso que va formar part de Los Continentales i anys més tard es convertiria en líder de Los Solitarios i un músic filipí establert a Espanya des de petit anomenat Eddy Guzmán (bateria i cantant) que venía dels Pekenikes i allà es van crear Los 4 Jets. L'any 1963 Reinoso que ara viu a Santo Domingo, s'en va anar a Los Continentales i en el seu lloc entra Ricky Morales que posteriorment tocaria a Los Shakers, Los Brincos i Barrabás. De fet Los 4 Jets adolien de ser molt tècnic interpretant les seves cançons en directe, però freds i no comunicaven amb el públic, ells volien que els assistents als seus concerts es mantinguessin en silenci i quiets, gaudint de la música, però la joventut en aquells festivals, aquells matins del Prince de Madrid volia marxa, moure el esquelet, volia expressar les seves emocions i ànsies de rebeldia a través de la música. Los 4 Jets van tornar anys mes tard ja sols com Los Jets i les seves gravacions van ser reeditadas en CD per Ramalama Music. José María González i Eddy Guzmán ja van morir

Los Sonor – Tienes 16 años

Los Sonor van ser una de les millors bandes instrumentals espanyoles en el primer quinquenni dels 60, encara que segons l'època van interpretar cançons cantades com aquesta en què la veu és Manolo Escobar, per descomptat no el confongueu amb el del carro i la minifaldilla, rés a veure. Per Los Sonor van passar grans músics com Tony Martínez i Manolo González que després es van incorporar a Los Bravos, Manolo Díaz que és llançaria com a cantant en solitari, compositor i productor, sent alt executiu de CBS ja en els 70. Altres membres dels Sonor van ser Carlos Guitart que s'incorporaria a Los Flecos, Luis Eduardo Aute, Jorge Matey que va formar part posteriorment dels Pekenikes, Beta Quartet i Los Archiduques, Manolo Fernández, José Antonio Otero, José Luis González i algun més. Aquesta és una versió d'un èxit d'Elvis Presley fet per el Johnny Burnette Rock'n'roll Trio que ja havien interpretat a Espanya en aquella meixa época The Vagabounds, un tercet de soldats nord-americans de la base de Torrejón que van treure un parell de discos al país quan feien la mili. Los Sonor van fer una bona versió d’aquesta cançó que ens parla d’amors molt joves, avui sería un  tema tabú.

Los Sírex – Tus celos

Los Sírex, un dels millors grups de la seva època, va aconseguir posar quatre temes propis en un disc, es va titular "Los Sírex interpretan sus propias canciones", era de 1964 i trobàvem, a més d'aquesta cançó que escoltem ara “San Carlos Club”, "Si yo canto” i “Piensa en mi". Una curiositat, tot i que el tema "San Carlos Club" consta com a seu, se'ls va acusar de que era un plagi de "Route 66" en la versió de Chuck Berry i que ells només havien posat la lletra. El mateix va passar amb "Si yo canto" que veritablement era una èxit de Silvie Vartan que al seu torn va copiar de Brenda Lee. Coses de la música espanyola dels seixanta. Los Sírex van ser el millor grup de pop sorgit a Catalunya que es dedicava a gravar cançons pròpies, sense deixar de costat les versions. Los Sírex van inventar un pas de ball que es va anomenar el "pas Sírex" i el ballaven conjuntament en l'escenari quan actuaven, encara ho fan. Quan van començar el cantant era Santi Carulla que els va deixar per anar-se a Los Mustang i amb la incorporació d'Antonio Miquel Cerveró anomenat Lesli i "El Anxoveta" i junt a Guillermo Rodríguez Holgado (baix), Manolo Madruga (guitarra solista), José Fontseré (guitarra) i Luis Gomis de Pruneda (bateria) va ser la formació que va obtenir els grans èxits del grup en els anys 60. Manolo Madruga i Lluis Gomis van morir al setembre de l’any 2011, amb pocs dies de diferencia. La primera vegada que a la província de Tarragona es va realitzar un festival revival, va ser l’any 1988 i el va organitzar Mario Prades a les Festes Majors de la Pobla de Mafumet i el cartell el van configurar Los Sírex, Los Salvajes i Los Diablos. Després van haver uns quants més, com un que Mario va celebrar al Divertipark de Cambrils i en el qual Los Sírex es van retrobar amb el guitarra Manolo Madruga, a qui no veien des dels anys 70, quan va deixar el grup i va marxar-se amb la seva dona a viure a Alemanya. Actualment Los Sírex són Lesli, Guillermo, Josep Fontseré, Juanjo Calvo i Ernesto Rodríguez.

Los Salvajes – Todo negro

Los Salvajes són un altre dels grups habituals a El Temps Passa... i la música queda. Van gravar cançons pròpies que van funcionar i també moltíssimes versions. Aquest tema és una d'aquestes bones versions del grup barceloní liderat per Gaby Alegret i era dels britànics The Rolling Stones, és clar que la traducción correcta del títol tendría que ser “Píntalo de nero”, però ja us hem dit moltes vegades alló de les traduccions a l’espanyola. En aquest EP també es van incloure altres peças, entre elles “Una chica igual que tú” de The Troggs als quals Mikel Barsa, el soci de Mario consideraba eren la primera banda punk de la història de la música anglesa. The Troggs eren de Andover, a Anglaterra i en els anys 60 van gaudir de la seva època daurada. Es van fer dir inicialment The Troglodytes i la seva cançó més famosa va ser "Wild Thing" al costat de la que van versionar Los Salvajes, "With a Girl Like You", ambdues de 1966. The Troggs eren el cantant Reg Presley, Dave Wright (21 de gener de 1944 - 10 d'octubre de 2008) cantant i guitarra, Ronnie Bond (4 de maig de 1943 - 13 de novembre de 1992) bateria, Pete Staples al baix i Chris Britton a la guitarra. Aquesta cançó que escoltem ara es trovaba a un EP de l'any 1966 de Los Salvajes on també hi eren “Es la edad” i “Que alguién me ayude”. En els seus començamens Los Salvajes s'en van anar a Hamburg i van estar una temporada tocan allà, tots els nois del conjunt, tret de Delfín, el bateria que degut a la seva edat no va poguer sortir d'Espanya i quan van tornar, va reincorporarse al grup.

Los Stop – Último tres a Clarskville

Cristina al costat de Los Stop, ens versionen i molt bé aquesta cançó que va ser un dels millors èxits dels nort-americans The Monkees, una banda creada artificialment per poguer competir amb els Beatles i als que s’els si va donar la seva propia serie de televisión solsament acomençar. Aquest es el primer EP que van gravar Los Stop, editat l'any 1966. Uns anys més tard Cristina, de veritable nom Mari Carmen Arévalo, va deixar el grup i va liderar Cristina y Los Tops, per després seguir en solitari. Mario la coneix, a ella i a un cosí seu, company de treball a Telefónica, el "Boro". Cristina va néixer a Barcelona el 19 de setembre de 1943. Les cançons més populars de Los Stop van ser "El turista 1.999.999" amb la que van participar en un Festival de Mallorca i "Tres cosas: salud, dinero y amor". Gravaven per al segell Belter i aquest disc és de 1966, con us deiem, el seu primer EP. Los Stop eren, a més de Cristina, Juan Comellas, Josep Maria Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés Gallego.

Los Wikingos – Viernes en mi recuerdo

Los Wikingos, així amb doble V, eren de Barcelona i aquest tema que versionen és una composició del grup australià The Easybeats. Una banda que per encàrrec, van compondre temes per Los Bravos. Aquesta que escoltem avui és una pura versió que. això si, Los Wikingos broden. Ja hem parlat d'ells, el que no vam dir es que durant un temps un dels músics i cantant va ser Oscar Janot que també va tocar amb Los Go Gos, Los H2O, Henry and The Seven i va acompanyar com a guitarra a Los Sírex quan el titular estava fent la mili. Amb ell van gravar el tema "Fuego" on toca la guitarra, saxo i l’òrgan. Oscar va tenir en els 70 una brillant carrera amb temes importants dins del pop espanyol, entre ells "Como sempre, para sempre" i "Pajarillo volador", aquesta última us l'ha punxat Mario a Un Toc de Rock la passada temporada. Los Wikingos van intervindre en la pel·lícula "La Tia de Carlos en minifalda" d'Ignacio Iquino. En aquest EP de 1967, publicat per Ekipo, trobem dues cançons seves que es van incloure en la pel·lícula: "Como yo te prometí” i “Yo soy un pez", al costat de la versió dels australians i "Lady Jane" que era dels Rolling Stones.

Los Mitos – Me conformo

El quart single que va publicar el grup bilbaí Los Mitos, va ser a l'any 1969 i el va treure Hispavox, comptava amb aquesta cançó que escoltarem ara a la cara A i "Todos lo saben" a l'altre costat. Després d'aquest disc Antonio Santiesteban va deixar a Los Mitos per llançar-se en solitari i el seu lloc va ser ocupat per Ramon Elorrieta i que després de gravar "Suena una guitarra", va ser substituït per Fernando Brossed. Hem de reconèixer que la carrera de Los Mitos està marcada pel tema "Es muy fácil", publicat també l'any 1969 i que va ser l'anterior a aquest. Tot i que Los Mitos van tenir temes molt interessants, “Es muy fácil” és gairebé l'únic pel qual avui se'ls recorda. Ells van començar l’any 1966 a Bilbao, amb el nom de Los Famélicos i es diu que quan van anar a Madrid per “triunfar”, van fer honor al nom, sembla ser que van arribar a passar gana. El van canviar per Los Mitos quan van signar el contrate amb Hispavox, la seva casa de discos. El 8 d’abril de 1968 van realitzar la presentació oficial. Quan Tony Santiesteban els va deixar ells encara van seguir uns anys més, fins 1975 i val a dir que van tindre molts cambis de components. Per cert, Los Mitos estan de nou a la carretera i l'integren ara el bateria Francisco García i el baixista Oscar Matía de la primera etapa. De la segona queda el cantant que va substituir Tony, Fernando Brosed i el teclista Federico Artillas que va fer el mateix amb Carlos Zubiaga. L'última incorporació és el guitarra i cantan Iñaki Egaña, que va ser component de Los Buenos i Barrabás. El 24 d'octubre de 2010 l'actual formació de Los Mitos van actuar al Teatre Arriaga de Bilbao.

Albert Band – Herido

Els Albert Band eren un grup de Barcelona que va funcionar des del 1968 fins al 1970. La banda estava liderada per Albert Garriga. L’any 1970 els Albert Band, una banda a caball del R & B i el rock, van participar al "Festival internacional de la canción de Màlaga". A part de Albert Garriga (cantant), a la banda trobavem a José María Calzada (piano), Josep Barceló (baix, claritet i saxo), Tony Caritge (bateria), Àlex Vidal (guitarra, trompeta i violí) i Robert Simó que un temps després sustitueix a Tony Caritge que els va deixar, Aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa… i la música queda, es una versió, la original titolada “I’ve been hurt”, és del grup nord-americà Bill Deal & The Rhondells, de fet va ser l'únic èxit veritablement important al seu país, a Espanya creiem que no va arrivar a editarse mai la original. Val a dir que també hi ha una bona versió d’aquesta cançó a carrec dels mallorquins Z-66, als que escoltarem més endevant

Los Íberos – Summertime girl

Quan arriba l'estiu les noies pensen més en els nois i aquests en elles, els cossos morens possiblement ajudin a aquesta atracció i nosaltres recordem aquells somnis de principis d'estiu, quan començàvem a buscar la nostra "Noia de l'estiu". Aquesta va ser una de les millors cançons de Los Íberos, un grup d'extrema qualitat musical i vocal i que van treure una part important de la seva discografia en anglès i gravant als estudis de la DECCA, a Londres. Los Íberos es van conèixer a Torremolinos i eren Adolfo Rodríguez, natural de Ponferrada a la guitarra rítmica i veu, els malaguenys Diego Cascado a la bateria i Enrique Lozano a la guitarra solista i més endavant substituït a causa d'una malaltia, pel madrileny Anselmo José Fernández i un d'Almeria que es deia  Cristóbal de Haro al baix que seria substituït al seu torn més tard per Carlos Attias. Van debutar amb un single publicat l'any 1968 amb "Summertime girl", aquest tema que avui sona a El Temps Passa... i la música queda. L’any 1969 Los Íberos participen en la pel·lícula d'Iván Zulueta "1, 2, 3 al escondite inglés", junt amb un munt de conjunts espanyols de l’época. L'any 1973, després de publicar el single "Maria, Tobias y John", Los Íberos es desfan. Adolfo Rodríguez s'incorporaria més tard al primer supergrup de la música espanyola Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán, als que es coneixia com CRAG.

Los Z-66 – Haz de mi una isla

Aquesta cançó va ser el gran èxit internacional del cantant irlandes Joe Dolan (16 d’octubre de 1939 – 26 de decembre de 2007). Ara ens la versionen i molt bé els Z-66 i amb ella tornen els mallorquins avui a El Temps Passa... i la música queda. Els Zeta, com s’els coneixia, estaven liderats per Lorenzo Roselló que després, quan es va llançar com a solista, passaria a anomenar-se Lorenzo Santamaría. Els Z-66 eren una banda que compartia mànager amb Jimi Hendrix, John Mayal, Flower Pot Men i The Animals ja que era el propietari del Sgt. Peppers, una sala a El Terreno, a la plaça Gomila de Palma de Mallorca i on ells havien fet jams plenes de rock i alcohol amb artistes que aquí només coneixíem de referències, com Jimi Hendrix, Eric Burdon, John Mayal, Noel Redding i el cantant dels Flowers Pot Men. Els seu manager és deie Mike Jeffrevs, ja es mort. Els Z-66 es crear a Mallorca l’any 1966. La formació original estava integrada per Vicenç Caldentey (guitarra), Pedro Brunet (saxo), Leopoldo González (baix) i Tito a la bateria. Mes tard, se'ls uniria el cantant i de fet, l'autèntic líder del grup Lorenzo Santamaría que venia de Los Brios i Los Fugitivos. Quan Los Z-66, un dels grups histórics de Mallorca es van desfer, alguns d'ells van anar a Zebra on també militava Joan Bibiloni i gent de Los Bravos. Els Zeta van tornar a reunirse per celebrar el seu 25é aniversari amb un concert a l'Auditori de Palma de que va surgir un bon CD ple de qualitat i sobre tot experiencia.

Tony Ronald – Mama

Aquesta cançó sempre ha tingut per a Mario un encant especial, tot i que reconeix que no és res de l'altre món, però des de que es va comprar aquest EP l’any 1967 li va impactar. Val a dir que la peça ell també la tocava amb el seu grup, va ser una de les primeres que van montar. En el disc, un EP, trobem la versió rítmica del "Summertime", una altra versió italiana, en aquest cas de "La inmensidad" i la tercera és també un altre clàssic, en aquest cas de Doris Day, el "Que será, será" interpretat a la manera de Tony Ronald aixó si. Tony Ronald, un holandès que va arribar a Catalunya a principis dels seixanta i es va quedar aquí, ens va deixar l’any passat i es que el els darrers anys van ser molt cars per el mon de la música. Val a dir que Quimet sempre fa esment a tot lo malament que parlen el castellà i el català els holandesos. Tony Ronald, productor, compositor, guitarra i cantant de veritable nom Siegfried Andre den Boer Kramer, ens va deixar el 3 de març del anys passat, a l'Hospitalet de Llobregat, tenia 72 anys d'edat i pràcticament tota la seva vida podem dir que la va passar aquí al país ja que va arribar amb els vint tot just complerts, recent acabada la mili i es va establir a Catalunya. Va ser un dels grans cantants de pop en els 70, gràcies a cançons com "Dejaré la llave de tu puerta", "Lady Banana" i sobretot "Help", però la seva carrera va començar a principis dels 60. Havia nascut a Arnhem, Països Baixos, un 27 d'octubre de 1941 i durant molts anys va residir a Castelldefels, a la zona de la Pava. Va estar casat amb July, de la qual es va divorciar i a la que Los Diablos van dedicar la cançó "Oh July" i des de feia anys estava casat amb Mariló Domínguez. Tony Ronald va començar gravant en solitari, després va crear el seu primer duet, Kroner's Duo amb un basc anomenat José Luís Bolívar. L'any 1961 i amb el també holandès Charley Kurtz van crear Tony & Charley i van gravar cinc EP’s amb La Voz de su Amo del 61 al 62 i es van editar dos LP's, però després i sembla ser que per "diferències musicals" van acabar amb aquesta unió. Tony Ronald volia fer música pop i rock, mentre que Charley preferia fer balls. Tots dos van tenir raó. Charley que en realitat es deia Charley Recourt i el seu germà Johnny al que es va portar des d'Holanda, van muntar Johnny & Charley i van crear "La yenka" l'any 1965. Llavors Tony Ronald es va llançar en solitari acompanyat pels Kroner's, amb una linea molt més enfocada cap el R & B i el rock i pels Kroner's van passar gent de la talla de Max Sunyer, José Más "Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho, Àngel Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres.

Los Top Son – Recuerdos de verano

En començar hem escoltat a Bruno Lomas, doncs quan Emilio Baldoví, cantant de Los Milos va marxar-se a França, els seus companys havien de negociar discogràfica i la posterior edició del màster que el grup havia gravat abans que Emilio es marxes. Vicente Castelló i Pascual Olivas van aconseguir un bon contracte amb EMI i van comunicar a la seva discogràfica Discophon, amb la qual havien gravat 4 EP 's que deixaven el segell i allà es van trobar amb la gran sorpresa, la casa de discos tenia registrat el nom de Los Milos. Per tant van decidir canviar-lo pel de Los Top-Son i el disc va sortir al carrer amb "Chariot", "Twist a Maria Amparo" que era de Pascual Olivas, "Cien kilos de barro" que tot i ser nord-americana ja havia gravat Enrique Guzmán i aquesta cançó que escoltem ara i que també va ser composada per Pascual. Quan Emilio va tornar de França resulta que no li va agradar ni el canvi de nom ni que s'hagués editat el disc abans del seu retorn i va decidir deixar-los i seguir en solitari canviant el seu nom pel de Bruno Lomas i acompanyat per Los Rockeros. Per tant, aquest és l'únic disc signat per Los Top-Son en què compten amb Bruno Lomas com a cantant. Pascual Olivas l’any 1966 i després de la dissolució del grup, fundaria Los Huracanes. El bateria d'Els Top-Son que era Alberto Gómez marxaria a Los Canarios per substituir a Tato Luzardo que feia la mili, el mateix que va fer Pedro Ruy-Blas amb Teddy Bautista, sense que cap d'ells fos mai membre oficial dels Canarios.

Lone Star – Lo eres todo para mí

Escoltarem ara un grup pel qual tant Quimet com Mario senten certa debilitat, es tracta de Lone Star "La Leyenda" i Pere Gener, líder del grup barceloní, en aquest tema, versió del "You mean everything to me" de Neil Sedaka, ens demostra que tenia veu per poder interpretar tot tipus de cançons, fins i tot les més melòdiques. El tema es va incloure al LP "Vuelve el Rock" que Lone Star van publicar l'any 1968. En aquest àlbum Lone Star són Pere Gener, Joan Miró, Rafa de la Vega i Enrique López. La millor formació en la història de Lone Star, si bé a finals dels seixanta va tenir una rotació de bons músics, entre ells Àlex Sánchez, Josep Maria Vilaseca "Tapi", Sebastià Sospedra, Luis Masdeu, Joan Vidal i altres. Quan van començar i per imperatius de la discogràfica, els seus quatre primers discos els van signà com Conjunto Lone Star. Van ser el primer i l'únic grup espanyol que ha actuat en un portaavions nord-americà davant de més de sis mil soldats i l'oficialitat, va ser el Nadal del 1970 i es tractava del vaixell "JFK" de la marina nord-americana. Cal recordar també el concert que van realitzar, compartint escenari amb Eric Burdon, en la recta de l'estadi, a Montjuïc, davant més de 120.000 persones. De els Lone Star va dir Julian Molero: “A veces fue un tren de carga; otras, un expreso; alguna vez voló como un AVE, pero la Estrella Solitaria siempre fue un tren de largo recorrido”. Avui en dia a Lone Star s’els coneix en el mon de la músico com “La Leyenda”.

Los Talayots - Fiesta

Concluirà avui el nostre viatge per la música dels records, per la nostra banda sonora a les Illes Balears i des de Mallorca us portem una bona banda balear, Los Talayots que ens ofereixen aquesta versió del "Holiday" de The Bee Gees. Es va incloure en un single en el qual la cara A era un altre tema dels germans Gibbs "Words" i es va publicar l'any 1968. Los Talayots eren sis nois mallorquins i van prendre el nom d'unes construccions prehistòriques típiques de les Balears. Los Talayots, van ser inicialment Ramon Jover (cantant i saxo), Toni Tur (guitarra), Pere Obrador (baix), Honorat Busquets (teclats) i Miquel Bonnín (bateria). Van treballar 10 anys i per el grup van passar molts d'altres músics com Joan Caimari, Toni Morlà que després es llançaria com cantautor i també l’amic Joan Bibiloni abans de anar-sen a Zebra, algunes fons ens diuen que també va passar per Los Talayots el guitarra i cantant Tony Obrador, però no estem segurs. Los Talayots van gravar quatre o cinc discos, casi tots single i un o dos EP’s, per al segell Marfer. Un altre de les seves gravacions interesants va ser el tema “Homburg" de la que també hi ha una versió molt bona a càrrec de Los Gatos Negros, barcelonins. Per cert, la foto de la caràtula del disc amb aquest tema dels Procol Harum, està presa a la plaça d'Espanya de Palma, just davant de l'antiga terminal  d'Iberia, amb el monument a Jaume I al darrera i al costat de Cal Meca, una gran cafeteria que ja no existeix, on Mario, de nen, es prenia els "suaus".  Mario va estar viven al carrer Rey Sancho, molt aprop, un carrer que feia cantonada amb la sortida del trenet de Sóller que es va inaugurar el 16 d'abril de 1912, si bé l'estació es va possar en marxa el 14 de juliol de 1929, per un costat i amb l'avinguda on estaba Cal Meca, per l'altre. Mario vivia al número 28, a casa de la seva padrineta Amelia, just al costat d'una carnicería on la propietaria creu recordar que es deia Margarideta. La mateixa foto de la portada d'un dels seus vinils, aquest os veiem la plaça d'Espanya, es va aprofitar per un altre dels seus discos, a sota els teniu. Per cert, salutacions als oidors de les illes i fins la propera setmana.

Acabarem ara El Temps Passa... i la música queda per aquesta setmana i toquem el dos, però abans us deixarem amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emisores que emeten el programa. Nosaltres som Quimet i Mario, i avui baixem la paradeta dient, fins la propera setmana.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il·lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa