El Temps Passa 08-20

Montse Aliaga ha estat donada d'alta de l'hospital Joan XXIII de Tarragona, on li han fet una pròtesi de maluc, igual que al Rei, clar que ella afirma que això ha estat perquè és la Reina de la Casa i la seva operació ha causat un trontoll en els nostres plans de treball per això aquesta setmana tampoc tindreu anuncis ni Parrafada, però la propera us seleccionarem Anuncis dels nostres records, paraula de Quimet i Mario. És clar que si tindrem secció catalana i en ella escoltarem el polèmic tema d'Eurovisió que va fer que Serrat fos vetat al país per l'ens públic i que guanyés Massiel. Per tant i des de La Xarxa de comunicación local i totes aquelles emissores que emeten el programa.avui iniciarem el nostre recorregut musical viatjan en un tren que ens portarà fins a terres lusas, d’anada i de tornada. Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades, i ara i per començar i abans de que Quimet tregui la borsa per guardar els euros que avui li tocaran, us direm alló que ja ens es constum

Obrim la Paradeta

Hermanas Fleta – Chacachá del tren

I ara escoltarem a les Hermanas Fleta que ens parlaran d’un viatge a Lisboa en tren de luxe. Las Hermanas Fleta, Paloma i Elia Fleta, eren filles del gran tenor líric Miguel Fleta, van ser unes de les que van acostar els "Discos Solicitados" a una línia molt més pop, el que es deia llavors “Canción moderna” i al costat de "Chino Li Wong", "El chacachá del tren" que és de 1955, son las cançons més populars de las Hermanas Fleta i aquesta va arrivar a sonar i molt, en les emissores de l'època, de fet encara avui la cançó forma part del repertori de gairebé totes les orquestres de ball, nosaltres li donarem un Euro al Quimet que s’ha inflat de tocar-lai avui comença a "recollir". La lletra va agradar molt i és que aquests portuguesos tirant "els tejos" a la nena viatgera van cridar i molt l'atenció de l'època. Aquesta cançó la podríem dedicar a l'amic Joao, portuguès establert a Constantí, ell i la seva dona, l’Herminia, son cunyats de Mario i amics de Quimet. Quan a principis dels seixanta Las Hermanas Fleta que durant molt de temps van ser acompanyades per l'Orquesta de Luis Araque, amb el que van gravar uns quans discos, es van separar, Paloma va casar-se amb un nord americà i es va dedicar a la vida familiar, va morir als 80, Elia (a la foto la de l'esquerra) es va passar al jazz, gravant dos EP 's amb el Tete Montoliu Trio i partipan a festivals internacionals fins ben entrats els anys setanta. Una neboda seva, filla de Paloma i que també es diu Elia, va tindre un duet a Colombia o per allà.

Los 5 Latinos – Amor bajo cero

Una de les moltes pel·lícules on Conchita Velasco i Tony Lebranc van compartir protagonisme va ser "Amor bajo cero", dirigida l'any 1960 per Ricardo Blasco i escrita per Pedro Masó, una comèdia romàntica sense excessiva transcendència, de les moltes que es van estrenar en els seixanta. Per cert, al costat de Katia Loritz que també hi surt, trobàvem a l'argentí Jorge Rigaud que per a nosaltres i malgrat el número interminable de films en què va intervenir, sempre serà Sant Valentí. La cançó estrella de la pel·lícula "Amor sota zero" va ser aquesta que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda i estava interpretada per Los 5 Latinos. La banda sonora, aquest tema inclòs, va ser composada pel recordat Augusto Algueró que per cert, tenia una botiga de discos a Madrid. A la pel·lícula veureu un recorregut per la Barcelona de principis dels seixanta, port i Tibidabo inclos. Los 5 Latinos  van ser un grup vocal que va arribar des d'Argentina i estaven liderats per Estela Raval (Buenos Aires, 19 de maig de 1929), dona amb una bona veu. Los 5 Latinos es van crear l’any 1957 i eren Estela Raval, el seu marit el trompetista Ricardo Romero, juntament amb Héctor Buonsanti, Mariano Crisiglione i Jorge Francisco Patar, aquest últim reemplaçat l'any 1960 per Carlos Antimori. Estela havia cantat amb el grup Las Alondras i a l'Orquesta de Raúl Fortunato i el seu marit Ricardo Romero va militar en diverses formacions, entre elles l'orquestra de jazz Los Colegiales. Junts van formar part del grup Los 4 Bemoles del qual van sorgir Los 5 Latinos. L'any 1969 Estela Raval es va llançar com a solista encara que al final van tornar a posar en marxa el grup com Estela Raval y Los 5 Latinos, l'any 1982. El 29 de juny de 1960 van debutar al Florida Park de Madrid i van fer una gira per Espanya amb The Platters. Per cert, Estela Raval va morir el 6 de juny del 2012, a causa d'un càncer.

 L'acció del film passa a La Molina, però abans els protagonistes

 fan un recorregut per aquella Barcelona de l'any 1960.

Gelu – Down town

Aquest va ser un dels grans èxits de la cantant britànica Petula Clark i Gelu, aquesta catalana d'adopció també la va gravar i va ser tot un èxit a Espanya en la seva versió. És clar que aquí se'ns presenta una Gelu molt internacional, comença a cantar en castellà per després seguir en anglès i hem de reconèixer que no té mala pronunciació, de fet el títol ja és en anglès i a Espanya es va titular "Chao, Chao" i la van gravar fins i tot Los Sírex. La cançó es va incloure en un EP editat l'any 1965 i que també tenia “Chica Yé-Yé”, “Jamás, jamás” i “Yo te amé”. Tot i que sempre s’ha vinculat a Gelu amb Catalunya i fins i tot s’ha arrivat a dir que era catalana, la cantant popular pels seus crits enmig de les cançons i de veritable nom Maria dels Ángeles Rodríguez Fernández, va néixer a Granada l’any 1945. Gelu va ser una de les cantants de moda en els seixanta i tot i que va debutar a Ràdio Granada i va marxar a Madrid, va ser a Barcelona on va trobar el seu lloc. EMI la va contractar i per potenciar el seu llançament va fer que gravés un EP l'any 1963, acompanyada per Los Mustang. Gelu va omplir moltes pàgines de revistes per la seva relació sentimental amb Tito Mora, amb el qual va gravar diversos discos i si bé sembla ser que aquest li va demanar en diverses ocasions que es casessin, finalment Gelu va decidir fer-ho amb el també cantant Santy Palau que va ser propietari de la discoteca Wonder, a Lleida capital i la Chrysalis a Valls, a Tarragona. L'any 1968 i després de casar-se, Gelu es va retirar de la música per dedicar-se a la vida familiar. Per cert, els cridets característics de Gelu i que també va fer servir Li Morante, ja els van utilitzar anys abans gent com Torcuato y los Cuatro.

Los 5 del Este – Julio

Aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda, ens el porten Los 5 del Este i es tracta d'una versió del "Something is hapenning", un èxit del grup britànic Herman’s Hermits, liderat per Peter Noone, encara que va ser composada per l'italià Riccardo del Turco amb el títol "Luglio" i es va publicar en un single de l’any 1969, incloent "Soy tremendo" de Little Tony en l'altra cara. Sorgits a Cala Millor, a l'illa de Mallorca, el grup Los 5 del Este van estar en actiu des del 8 de desembre de 1962 fins a l’any 1987, encara que després de la seva dissolució han anat reunint-se per a realitzar actuacions esporàdiques. Inicialment eren Joan Fons, Tomeu Oliver, Toni Fons, Martí Gomila i Toni Garcia, però pel grup van passar uns quants músics al llarg dels anys, entre ells trobàvem a Pep Alba, Rafel Cortés, Martí Gomila, Miquel Pascual, Fernando Noia, Fernando Blanco, Xisca Llull, Tomeu Nicolau que després i en solitari passaria a ser Tomeu Penya, Javier Sánchez, Jordi Llagostera i Xavier Oliver. Seguint la tònica imposada per les cases de discos, es van inflar de gravar versions, encara que ells anaven colant temes propis enmig dels covers.. De fet nosaltres pensem que ells sempre van gravar amb l’EMI, primer amb el subsegell Regal i posteriorment amb Odeon. Los 5 del Este van ser una de les bandes més importants sorgides a Mallorca durant els anys seixanta, al costat de Los Javaloyas, Grupo 15 i Los Beta i cal dir que van actuar també i molt a la península, a més de sortir en diverses ocasions a Europa, bàsicament Anglaterra i Alemanya. En total Los 5 del Este van gravar 31 discos petits, entre singles i EP’s i 2 LP’s. Creiem que han tornat.

Jorge Miranda y el Latin Quartet – Una rubia de miedo

Jorge Miranda no és un d'aquests cantants amb una carrera brillant i recordada,  més aviat va ser molt discreta. L’any 1962 Jorge Miranda es va presentar a la selecció del tema que havia de representar Espanya a Eurovisió. Televisió Espanyola va realitzar una preselecció que va presentar Federico Gallo des de Madrid, el 6 de febrer de 1962. Els cantants de la Semifinal eren Franciska, Jorge Ribé, José Casas i Mireya Xapelli, a més de Jorge Miranda, si be finalmente va anir-hi Víctor Balaguer. Aquest tema que escoltem, es trobava en un EP publicat  per Discos Saef on l’acompanyavent els Latin Quartet del Mestre Burrull, es també del any 1962 i a més a més d'aquest cançó que escoltem ara, versió del tema "Che Dritte!" del gran cantant italià Adriano Celentano, trobabem "Kana Kapila", "Naciste para mi” i “El perro de trapo". Per cert que amb més patilles i el pels més espès i fosc, ens recorda al cantant valencià Michel, de brillant carrera i traumàtic final quan es va enfrentar al règim que manave al pais i al que ja hem escoltat a El Temps Passsa... i la música queda.

Los Estudiantes – Pecosa

Aquest tema es trobava en el tercer i últim disc publicat per Los Estudiantes, un EP de l'any 1964 en què el tema estrella va ser "Don Quijote" i que també va incloure “Poncho” i “La Pulga”. Tret de “Don Quijote” que era una composició d'Augusto Algueró, els altres tres temes van ser composats per Fernando Arbex, bateria del grup i que posteriorment s'incorporaria a Los Brincos i més tard crearia Alacrán i Barrabás, per dedicar-se bàsicament a la producció i composició, encara que també ha gravat en solitari. Fernando Arbex va morir el 5 de juliol de 2003, tenia 62 anys d'edat. La veritat és que fent historia, l'any 1964 li va resultar car a Los Estudiantes ja que Luis Arbex va morir mentre es trobava fent la mili i Luis Sartorius a causa d'un accident de cotxe. Los Estudiantes van ser una de les bandes històriques del pop rock sorgit a Madrid i a l'ombra de la música que ens arribava de la base americana de Torrejón de Ardoz. Van ser una autèntica escola de músics i que va ser embrió d'un munt de conjunts, entre ells Los Brincos, Los Sonor, Los Flecos, Los Bravos i molts altres. Los Estudiantes van jugar a dues bandes, ens expliquem, van gravar tan sols tres EP's, però van incloure temes cantats i altres instrumentals. Los Estudiantes de fet sorgeixen l’any 1955, arran d'un duet integrat per José Barranco i José Fábregas, que eren estudiants al Col·legi de la Sagrada Família de O'Donell, a Madrid, el primer tocava la guitarra i cantava i el segon la bateria. José Fábregas va ser substituït per José Alberto Gosálvez. L'any 1957, en una festa que organitzava la Facultat de Medicina, es va unir a ells el guitarra Rafael Aracil al qual José Barranco va haver d'ensenyar-li ja que tenia una guitarra elèctrica, però no sabia tocar-la. L'estiu de 1958 es van dedicar a fer actuacions gairebé professionals, actuant dos mesos a El Palmerar d'Alacant. De tornada a Madrid s'incorpora Adolfo Abril al contrabaix i passen a anomenar-se Los Cuatro Estudiantes. L'any 1959 es converteixen ja en Los Estudiantes després de la incorporació del bateria Fernando Arbex, passant Gonsálvez a tocar el baix. S'en va anar Rafael Aracil i va entrar Luis Arbex. També es va incorporar José Luis Palacios a la guitarra. L'any 1959 signen contracte amb Philips i graven el seu primer EP, amb "Ready Teddy", "La bamba", "Woo-Hoo" i "Me enamoré de un ángel", aquestes dues últimes eren instrumentals. Per Los Estudiantes van passar un munt més de músics, entre ells Luis Arbex, Luis Sartorious, Manolo Fernández que va ser l'organista de Los Bravos i també esmort i altres.

Los Gatos Negros –Ven Johnny ven

Es van crear l’any 1958 i va ser una idea d'Ernesto Rodríguez i Manuel SanFeliu. Van debutar a l'any següent dient-se Catch es Catch Can. Es va incorporar Francis Rabassa, el pianista Carlos Maleras i el trompeta i guitarra José María Mesa. Rabassa va deixar el grup i entra Piero Carando que venia dels Pájaros Locos. Pels Gatos Negros van passar bons músics del panorama català. A partir de l’any 1965 es van anar produint canvis continuos pel grup i van passar per Los Gatos Negros: Quique Tudela, Frank Andrada que procedia de Los Albas, la cantant i actriu Mone i altres. Ells es van desfer l’any 1971, per tornar en els 80 i de nou al segle XXI. Actualment el grup l'integren Frank Andrada, Ernesto Rodríguez, Mark Cuevas, Valentí Adell i Quique Tudela que paralel·lament ara també toca amb Los Salvajes i amb el Clan Gatos-Salvajes. La cançó que estem escoltant “Ven Johnny ven” és una versió del clàssic del rock and roll "Johnny B. good", una composició de Chuck Berry que també va ser el primer en grabar-la i és va publicar dins d’un EP del segell Vergara l’any 1965 i un euro per Quimet que ja està reclamant-lo per que ell la ha tocat. En el disc també es troben "He nacido para tí" de Pino Donaggio, "Te recuerdo" que és una composició de Carles Maleras, component de Los Gatos Negros i “No debí besarte nunca”. Per cert, creiem que Piero Carando i Carles Maleras ja són morts.

Los Jóvenes – Bajo tu techo

Fa ja unes quantes setmanes, vam rebre un correo demanant-nos aquesta cançó, “Bajo tu techo” de Los Jóvenes. La veritat es que ja la hem posat, pero va ser fa molt de temps i ara tornarà a sonar a El Temps Passa… i la música queda, per la noia que ens la va demanar, per l’amic Sebas de la colla del carrer Bassegoda i també per tots i totes aquells i aquelles que escolteu el programa. Des d'un EP publicat per Discophon l’any 1965 us portem a Los Jóvenes, aquesta bona banda de Barcelona que van saber aconseguir un lloc d'honor en el pop-rock que es feia a la dècada prodigiosa versionant temes estrangers i donant-los un aire molt seu. Eren cinc i avui resulta molt difícil trobar informació d'ells, precisament per culpa del seu nom. Aquest tema era una versió dels nord americans The Drifters que van gravar també els Rolling Stones. L'EP tenia altres bons temes com “Corazón de piedra”, “Adiós mi amor” i “Que llorar”. Es el millor disc en la carrera de Los Jóvenes i l’escoltes a El Temps Passa… i la música queda. Los Jóvenes es van desfer abans d'arribar la dècada dels 70. S’havien creat l’any 1964 i eren Luis Monge a la bateria, José Luis Verísimo al piano, José Antonio Larena a la guitarra, José Maria Martínez al baix i Ruperto España com a cantant. Van tocar molt al San Carlos Club i les matinals del Novedades, un petit local adossat al Cinema Novedades i davant de Ràdio Barcelona, i també a El Pinar. En total Los Jóvenes van gravar cinc EP's, un single i un LP sensé, una cosa important per a un grup d'aquells temps. En els 80 José Luis Verísimo es va convertir en representant artístic, amb seu a Barcelona.

Los Brincos – Giulietta

Un dels millors EP’s de la primera etapa de Los Brincos va ser aquest os es trobava la cançó que sona ara a El Temps Passa… i la música queda. Junt a "Giulietta" es trobaven en el mateix EP "Un sorbito de champagne", "Renacerá" i "Tu en mi" i que com us deiem, es al nostre parer el seu millor EP i també l'últim en el qual van intervindre Juan Pardo i Júnior que la veritat, sempre hem tingut els nostres dubtes sobre si s’en van anar o els van fotra fora dels Brincos ja que els problemes entre ells que volien tenir el protagonisme i Fernando Arbex eren continus. Fernando Arbex que a partir d’aquell moment es va convertir en el arrengador i productor de les cançons, lliuranse de l’influencia de Maryní Callejo, va seguir amb Manolo González i els substitueix per Vicente Ramírez i Ricky Morales, germà de Júnior que formaven part dels Shakers i aquests havien telonejat a The Beatles en la seva gira espanyola del 65, tant a Madrid com a Barcelona. De fet el grup teloner de The Beatles tenian que ser Los Brincos, pero ells, la productora, la seva discogràfica o tots juntets en comandita, es van negar, ells eran prou importants, ells no necesitaven una promoció així, quina colla de Lumbreras. L’any 1969 Vicente Ramírez seria substituït al seu torn per Miguel Morales, també germà de Júnior i que després es casaria amb Freda Lorente "La Bombí". Posteriorment s'incorporaria el teclista Óscar Lazprilla. Un dels problemes que van tindre els components de Los Brincos es que a l'hora de composar, es pot dir que sols eren dos, però signaven com "Los Brincos", per tant els drets d'autor els cobraven els quatre. Es clar que quan s'en van anar Juan i Júnior, van deixà de cobrar i els nous que res havien fet, van començar a tocar pela llarga.

Los Catinos – Linda Rosie

L'any 1971 el grup barceloní Los Catinos van publicar un single amb dues versions, una cosa habitual en ells que van ser eterns versioneros, a la cara A es trobava aquest tema que escoltarem ara i que va ser un gran èxit del cantant i compositor Neil Diamond i al altra banda es trobava "Knock three times", traduït com "Llama tres veces" que va ser un hit de Tony Orlando and The Down que de fet era un cantant solista, no un grup, però al que la casa de discos el va obligar a posar ballarines i el van vendre com a banda. La veritat és que Los Catinos van ser un grup que es van inflar de publicar discos petits, primer EP's i després singles, però no van treure un LP fins a l’any 1991, quan van tornar, de fet segueixen actius, actuant des de fa gairebé 20 anys periòdicament a la sala Tango de Barcelona, però si voleu anar-hi, us aconsellem que truqueu abans per telefon per confirmar que aquella nit hi siguin, per que no actuen a diari ni cada setmana. Los Catinos, al costat dels Mustang i Los Javaloyas, són els més destacats conjunts que es van dedicar a les versions de la seva època. Val a dir que tots ells tenien carnet blanc la qual cosa indicava que eren músics de conservatori. Inicialment es van fer dir Los Ticanos, quan es van recorvertir passarien a ser Los Catinos els hi van canviar lletres de lloc al nom antic. Van començar l’any 1963 i es van desfer deu anys més tard. Eren Manolo Vehi Méndez (veu), José Antonio Muñoz Fortes (baix), Manuel del los Ojos Prieto (teclats), Marcelo Pinilla Marín (guitarra) i Fernando Luna Figueres (bateria). Los Catinos van gravar inicialment per el segell Vergara i a partir de l'any 1967 es convertirien en artistes de Belter. Los Catinos, quan encara es feien dir Los Ticanos, junta amb el Golden Quarter i Los Pájaros Locos, van ser els primer grups catalans que van actuar a les matinals de Madrid, participan en un d’aquells festivals,organitzat per el S.E.U. (Sindicato Español Universitario), al costat de Los Pekenikes, Los Estudiantes i Los Blue Boys.

La Música que es Feia en Català

Joan Manuel Serrat – La, La, La

L'any 1968 Joan Manuel Serrat havia de defensar el pavelló espanyol al Festival d'Eurovisió, la cançó escollida era un tema escrit pel Dúo Dinámico que aleshores compartien manager amb Serrat, creiem que era Lasso de la Vega. Serrat havia d'escriure la lletra en castellà per interpretar-la en el festival, però finalment Serrat va dir que o la cantava en català o no actuava a Eurovisió i de la lletra es van encarregar també Manolo i Ramón i la cançó la va defensar Massiel. Nosaltres us hem portat per iniciar aquesta secció la versió que Joan Manuel Serrat va gravar en la nostra llengua i amb la lletra escrita per ell, va ser editada pel segell Zafiro-Novola. Molts anys més tard i en una declaracions a un programa d'aquests del corasao, la Tanqueta de Leganitos va explicar que Serrathavia cobrat una pasta gansa per muntar aquell pollastre i que el pagament l'havia efectuat Banca Catalana en dos maletins, un se li va lliurar a Barcelona i l'altre a Perpinyà, per si de cas no el deixaven tornar al país. Nosaltres no sabem si això és o no cert, però la veritat és que Serrat mai ho va desmentir. Creiem que de tots és sabut el que va succeir a continuació. Massiel va guanyar, però hem de tenir present que la campanya promocional la va realitzar Serrat que per alló del “follón” va ser vetat per TVE, durant molts anys no vam poder veure’l a la petita pantalla i a partir d'aquell moment els seus discos van tenir molts problemes amb la censura. Aquest tema es va publicar en un single amb "Poema de amor" i un altre amb "Mis gaviotas", però també es va editar en format EP. Per cert, en l'últim disc del Dúo Dinámico, Manolo, Ramón i Serrat han regravat aquesta cançó cantant-la junts. Una curiositat: Serrat va eliminar deseguida aquesta polèmica cançó del seu repertori i mai la canta en els seus concerts.

Grup de 3 – Puff, el bon drac màgic

Dins de la Nova Cançó va sortí un moviment anomenat el grup de folk, un corrent que no mirava tant als cantautors francesos i molt més cap a l'ona folk que ens arribava des dels Estats Units. Un dels grups destacables per les seves bones harmonies vocals va ser El Grup de 3. El van formar Miquel i Kim Galimany junt a Jordi Prats. Aquesta cançó va ser la peça estrella del seu segon EP, editat l’any 1967 i segueixen en ell la línia del "folk song" americà. La adaptació va ser feta per Delfí Abella, però aquesta cançó era tot un clásic que havien gravat des de Peter, Paul & Mary als suecs Nina & Frederik. Estava basada en un poema que Leonard Lipton, res a veure amb el te, va escriure el 1959 quan tenia 19 anys i estudiava a la Universitat de Cornell, als Estats Units. Al seu torn, Lipton el va escriure inspirant-se en el text del poeta americà Ogden Nash titulat "Custard the Dragon" que tractava sobre un petit drac domesticat. Quan el va tenir acabat, Lipton va passar el poema a Peter Yarrow, amic i company de la mateixa universitat, qui es va encarregar d'afegir més estrofes i la música. Posteriorment, el 1961, Yarrow es va unir a Paul Stookey i Mary Travers amb els quals formarien el grup Peter, Paul and Mary. Va ser publicada per primer cop l'any 1963. Per cert que Jordi, el fill més jove del Mario, quan estabem escoltan-la fent la selecció musical del programa d’avui, ens va tornar a dir que ell l`havia escoltat a una serie de dibuixos animats de la seva infantesa on el protagonista era precisament un petit drac. En aquest EP es van incloure també “La presó de Tijuana”, “Señor quin mati!” i “Dalt del tren”, va ser editat per Edigsa l’any 1967.

Els Corbs – Faig el que vull

Dins d’aquest disc destaca una peça que ja hem escoltat a El Temps Passa… i la música queda. Es tracta d'una versió del "Home de la pandereta" de Bob Dylan, un modest instrument convertit per obra i gràcia de l'adaptació al català en tot un tambor. Els Corbs eren cinc joves catalans que van fer un conjunt i van gravar per Edigsa. En aquest EP publicat l’any 1966 també versionaven el "So lonely" de The Hollies, junt amb aquest tema que escolten avui, una versió del "It's my life" i a més a més "We gotta get out of this place", ambdues cançons van ser èxits de The Animals. Els Corbs van gravar en total un parell de discos de quatre cançons en català i un amb castellà, però versionaren i no ho van fer gens malament, una part del R & B que arribava d'Anglaterra, sense perdre de vista les USAS ESAS i els temes italians, en un dels seus discos fins i tot versionen "El Mundo" de Jimmy Fontana. Aquí podeu comprobar el que diem sempre quan parlem del segell Concentric i Edigsa, en aquest disc la secció de ritme sona com te que sonar.

Eurogrup – Pot’s sentir-me

Els Eurogrup que inicialment es deien Los Fènix, es van crear a finals de l’any 1966. La veritat és que nosaltres poc recordem ara del Eurogrup, però eren una bona banda que petava bé. Tots eren catalans llevat del bateria Juan Adriano Barras Rojo que va néixer a Madrid l'any 1947 i venia de Los Safem, com el cantant Jaume Miquel, al costat de Víctor Escudé a la guitarra solista, Ferran Barrachina a la rítmica i Joan Salvador que tocava el baix. Ferran els va deixar després del seu primer disc i va ser substituït per Ovidi Gutiérrez amb el qual van gravar el seu segon treball, un single editat l'any 1968. Del primer disc, un EP editat l’any 1967 per Concentric, ja hem escoltat algun tema a El Temps Passa... i la música queda. Aquesta cançó, una versió del "Can you hear me?" de Lee Dorsey, composada per  Allen Toussaint i que va ser adaptada per Pau Riba, es trobava com a cara B del segon i creiem que últim single de Eurogrup que van treure l’any 1968 a través del segell Concentric, amb “Jo et diré” a l’altre cara quie era de M. Rothe. Ara farem una mica de memoria. Los Fénix van decidir canviar-se de nom i llavors va sorgir l’Eurogrup. Actuaven bastant a la sala Los Discos Voladores que estava al barri de Gràcia. El bateria Juan Adriano els va deixar per unir-se a Los NO que s'havien reestructurat i en els què també hi havia militat l'amic Antoni Duran, i posteriorment es va crear Los Eurono i a continuació s'incorporaria a Los Pioners substituint el bateria que estava fent la mili. Per cert, Juan Adriano actualment resideix a Menorca i toca habitualment al club de jazz del Casino de Sant Climent i és membre de la Menorca Swing Band. Actualment tres dels membres del Eurogrup resideixen a les Illes Balears.

I ara deixarem Catalunya i ens anirem cap a Madrid.

Los Pasos – Anouschtka

Los Pasos van ser descoberts per Manolo Díaz que ja treballava en solitari i com a productor i que havia militat a Los Sonor. Va compondre per ells “La moto” i ple d'ingenuïtat, la va presentar a Alain Milhaud perquè produís a Los Pasos. Aquest va dir que el grup no li interessava ja que estava treballant amb Los Bravos i sense taller-se ni un pel, va agafar la cançó i va fer que la gravessin Los Bravos, conseguin enrrederí la sortida del disc de Los Pasos. La cançó va ser, al costat del "Black is black" els grans èxits de Los Bravos. La versió de Los Pasos és al nostre parer molt millor, però les vendes més importants van ser per el grup de Mike Kennedy, llavors anomenat Mike Kogel. Per cert que Milhaud va putejà a Los Pasos i "La Moto" que havia de ser el seu primer single, va ser el tercer. Per cert, Manolo Díaz també es l'autor del tema "La parada del autobús" de Los Bravos. Los Pasos es van formar a Madrid i els seus membres provenien de Los Flaps, Los Sonor i Los Diablos Rojos. Estaven liderats pel teclista José Luis González, al costat de Álvaro Nieto, Luis Enrique Baizán que ere germà de l'actriu i cantant Marta Baizan, Joaquín Torres i Martín Careaga, per cert, un d’ells era nuvi de Marta Baizán, però no recordem quin era. L’any 1968 protagonitzen la pel·lícula "Long-Play" de Javier Setó al costat de Gracita Morales i José Luis López Vázquez, incloin diverses cançons en la seva banda sonora. Los Pasos van fncionar de 1966 fins l’any 1969. Mes tard Álvaro Nieto va crear La Compañia i Luis Baizán i Joaquín Torres al costat de membres dels Pekenikes van fundà Taranto's, una bona banda de rock progresiu. Aquesta cançó, una de les més populars en la carrera de Los Pasos, es trobava com a cara A d'un single editat per Hispavox l’any 1967 i al contrari del que els va passa a Los No amb “Moscovit” que escoltarem en el proper programa, “Anouschtka” no va tenir cap problema amb la censura. La cara B va ser "El sueño aquel".

Jean-François Michel – Adiós Linda Candy

Ara a El Temps Passa... i la música queda us portem aquest gran balada que va ser l'únic tema del cantant francès Jean-Françoise Michael que va arribar a funcionar comercialment a Espanya, sobretot gràcies a haver-la gravat també en castellà i canviant part de la lletra original ja que aquí ens parla de Palma de Mallorca, però a la versió en francès es tractava de l'illa de Capri i en lloc d'un amant espanyol, l’amant dela guiri era del veí país francès. El cantant i compositor Jean-Françoise Michael es deia realment Yves Roze, el van acompanyar en els seus enregistraments el grup Les Newstars i creiem que Jean-Françoise Michael va estar en actiu fins a finals dels 80, dedicant-se també a la producció, tot i que a Espanya no va obtenir cap altre èxit a part d’aquest. Jean-Françoise Michael va néixer a la ciutat de París el 16 d'abril de 1946 i de tant en tant fa algun que altre concert, si bé ja fa molts anys que nosaltres no sabem res d’ell.

Dúo Dinámico – Nunca me acostumbraré

Aquesta cançó, una versió d’un tema composat per el tandem Pomus & Shuman que va portar a l’èxit el nord americà Andy Williams, juntament amb “El Crosfire”, també una versió i “Soy Tu Amor” i “Lamentos de Guitarra” que eren composicions seves, integraven un EP del Dúo Dinámico que es va publicar l’any 1964. El Dúo Dinámico va néixer a Barcelona el 28 de desembre de 1958. Tant Manolo de la Calva com Ramón Arcusa havien estudiat Peritatge Industrial. Les primeres actuacions en públic, la van realitzar veritablement en les festes que es celebraven a l'empresa on treballaven, la fàbrica de motors d'aviació Elizalde SA, però oficialment la primera es va produir en el programa "La comarca nos visita", un dels més populars de Ràdio Barcelona, eldia 28 de decembre de 1958. En aquest moment es deien The Dynamic Boys, però el presentador del programa, un gran home de las ondas que es deia Enrique Fernández, els va batejar com Dúo Dinámico, Manolo i Ramón van acceptar el nom i així va quedar per a la història de la música pop espanyola. El seu primer disc es va publicar  a la tardor de 1959. El Dúo Dinamico van realitzar 4 pel·lícules i a partir dels vuitanta van saber mantenir una carrera sense prodigar-se en exces, però sabent fer-se valorar i és que el Dúo Dinámico sempre ha sabut escollir bon manager. Ells ho van definir perfectament quan fa uns mesos, arran del disc del seu 50 aniversari en el món de la música, van dir "No es tracta de cantar, es tracta d'encantar" i la veritat es que el nostre duet per excelencia, aixó d’encantar al personal sempre ho han sabut fer molt bé.

Los Mustang – Si te dicen que caí

Acabarem el programa d'avui de El Temps Passa... i la música queda amb Los Mustang i una cançó de The Beatles. És clar que ens hem passat de temps i molt ja que aquest tema es va incloure en el seu àlbum "Xerocopia" que es va publicar l'any 1981 i en ell que es van dedicar a versionar temes dels de Liverpool, cosa que havien fet durant tota la seva carrera, tot i que no recordem que aquesta cançó la gravessin en el seu moment. De fet cal dir que Los Mustang van ser els millors versioneros de The Beatles, tot i que vocalment, hem de reconèixer que els millors van ser Los Angeles que Quimet ens recorda basaven els seus concerts en dues parts, la primera eren èxits seus i la segona versions de The Beatles. La veritat es que Los Mustang tenien una ventatge sobre els seus companys de profesió i és que ells, mitjançant gestió del segell EMI van signar un contacte amb Brian Epstein que els autoritzave a gravar les cançons dels Beatles a Espanya i en moltes ocasions abans de que es publiquesi la versió original. Aixó va fer que Los Mustang amb temes com “El submarino amarillo” o “Obladi Oblada”, la seva versió tingues xifres de vendes al pais molt superiors a las del nois de Liverpool. Els Mustang són l'única banda de pop dels seixanta que fins a la seva dissolució van mantindre els mateixos components originals. Per cert en els seus començamens i quan eren un grup instrumental sense cantant, van intervenir en el concurs “El show de las 2” que presentava Joaquín Soler Serrano i en el que també van participar Los Sírex  Los Mustang eren Santi Carulla (cantant), Marco Rossi (guitarra solista), Antonio Mercadé (guitarra rítmica), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria). Los Mustang es van desfer l’any 2000 després de realitzar un memorable concert de comiat a la sala Sutton, a Barcelona. Després que els seus companys de Los Mustang decidissin deixar la música, Santi Carulla es va fer acompanyar del grup Abbey Road i va seguir ja en solitari. Quimet recordat un bon concert d'aquesta època en què el grup Abbey Road van oferir també el seu propi repertori en un concert paral·lel, realitzant versions de The Beatles de la qual ells són clònics. De fet tenen un CD al carrer que va publicar el segell Barsa Promocions, propietat de Mikel Barsa que havie estat soci de Mario. Per cert que actualment els Abbey Road es diuen Guateque i fan versions dels seixanta.

Acabarem per aquesta setmana El Temps Passa... i la música queda i nosaltres fotem el camp, però abans de marxar us deixem amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Som Quimet i Mario, i avui baixem la paradeta dient que sigueu bons i bones. Adeu

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il·lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa