El Temps Passa 10-08

Enllaç per descarregar-se el programa

Els Beatles van ser el grup més important del segle XX, van canviar estructures i maneres de veure la música, revolucionant tots els cànons establerts. Avui a El Temps Passa... i la música queda recordarem a The Beatles i el programa se centrarà en cançons que ells van portar a l'èxit, encara que per descomptat, les escoltarem interpretades per grups d'aquí. Sonaran Los Mustang, els eterns versioners de The Beatles, junt a Bruno Lomas, Los Sírex, Los Telstars, Los 5 del Este, Tony Ronald, The Bonds, Nuri, Picapedrers, Los Dracs, Los Ángeles i uns quants més que ens acompanyaran en aquest viatge als records, al passat que realitzem setmanalment des de aquelles emissores per les que el programa surt a les ones o bé vía internet si es que t’el descarregues del blog o el facebook de Montse. Per aixó avui començarem des de Mallorca amb el Grupo 15 que ens parlaran d’un novelista. Nosaltres seguim sent Quimet Curull i Mario Prades, aquest tronats amb ganes de compartir i us direm alló de sempre

Obrim la Paradeta

Grupo 15 – Un novelista

El 10 de juny del 1966 The Beatles van publicar el tema "Paperback Writer" que ara escoltarem per començar El Temps Passa... i la música queda en la versió que van realitzar els mallorquins Grupo 15 que la van editar en un single, a través d'EMI-Regal amb “La banda borracha” a l'altra cara. La cançó va ser composada només per Paul McCartney, encara que com era habitual en ells està signada com Lennon / McCartney. The Beatles la van treure a la venda en format single amb "Rain" a l'altre costat. "Paperback Writer" es considera un dels primers videoclips conceptuals, on la banda apareix recorrent els jardins de Chiswick House a Londres. La van gravar entre el 13 i 14 d'abril de 1966, sent el baix un dels instruments més destacables, fins i tot més que els sols de guitarra. De fet es tracta d'un tema carregat de bon humor i en la versió original s'escolten les rialles de Ringo i George. El single de The Beatles va ser número 1 en Gran Bretanya, Estats Units, Alemanya, Austràlia i Noruega. El Grupo 15 que eren de Manacor, van funcionar de 1965 fins l’any 1975, van gravar 19 discos petits entre EP’s i singles i un LP, es va desfer a les mitjanies dels setanta i dos dels seus membres Rafael José Aguiló (bateria) i Pep Nadal (baix), amb Damiá Tomás (cantant, guitarra i mandolina) i Josep Portell (teclats), músics de Harlem, un grup on també van militar els amics Joan Bibiloni i Tomeu Penya, van crear una bona banda de pop amb tocs de sinfonisme, us parlem de Falcons que van triomfar a finals dels 70 gràcies a cançons pròpies com "Terciopelo y Fuego” i “Date por vencido". Curiosament si sent Grupo 15 es van inflar de gravar versions, al convertirse en Falcons van gravar nomes cançons seves i es van mantindre en actiu fins entrats els anys vuitanta. Per cert, durant un temps, un dels components del Grupo 15 creiem que va ser l’amic Joan Bibiloni que també es nascut a Manacor.

Los Sírex – Twist and shout

Tot i que aquest tema que compartirem ara és un dels més populars de la primera etapa de The Beatles, no era una composició d'ells, es tractava d'una versió que els de Liverpool van realitzar d'una cançó dels nord-americans The Isley Brothers i Los Sírex la van incloure en el seu primer disc, un EP editat a finals de l’any 1963 amb "Muchacha bonita" com a tema estrella, una bona cançó que va ser composada per a ells per el mestre José Solá. La veritat es que la música d'aquest tema recorda i molt al "Be bop a lula" de Gene Vincent, encara que més suavitzada i que ja hem escoltat a El Temps Passa… i la música queda i que Quimet ha tocat en moltes ocasions. En aquest EP també trobàvem "Da doo ron ron" de les nord americanes The Crystals, "Si de mi te alejas" i el "Twist and shout" que escoltem ara. Un dels millors grups espanyols dels seixanta són Los Sírex, la banda liderada per Guillermo i Leslie. El grup el van integrar Antonio Miquel Cervero, conegut com Leslie i també li deien “L’anxoveta” pel fet de que els seus pares tenien un xiringuito a la Barceloneta, a la veu, Luis Gomis de Pruneda a la bateria, José Fontserè a la guitarra rítmica, Guillermo Rodríguez Holgado al baix, a mes de ser el compositor i arranjador de les cançons, sense oblidar a Manolo Madruga a la guitarra solista. Aqueste és va casar amb una noia alemana i ja als 70 va deixar la banda i va marxar-se al país germanic. Tant Lluis Gomis de Pruneda com Manolo Madruga van morir al setembre del any 2012, amb pocs dies de deferencia. L’any passat també va morir Ernesto Rodríguez que era l’actual batería des de feia cinc anys i que va estar un dels fundadors de Los Gatos Negros. Ara farem história: L'any 1959 s'uneixen Guillemo, Manolo i Antonio Mier i decideixen crear un grup. S'incorpora l'any 1960, com a cantant, Santi Carulla i comencen a actuar, una de les sales on els vèiem sovint era el Tropical de Castellfels i degut als horaris el pare de Santi l'anima a deixar la banda i unir-se a Los Mustang que creia eren nois més seriosos i amb ell s’en va també Antonio Mier que serien substituïts per Leslie que tocava amb Los Meteors i Luis Gómez de Pruneda que estava amb Los Wildes, posteriorment s'incorporaria José Fontseré i allà comença la carrera de Los Sírex. Van participar en un parell de pel·lícules “Noches del Universo” i “Superespectáculos del mundo” que van ser dirigides per Miguel Iglesias Bonns, el "sogre" de Mario. Van ser teloners en el concert de The Beatles a Barcelona, el 3 de juliol de 1965, però us explicarem una curiositat, Los Sírex el dia de la seva actuació amb els Beatles no es van poder quedar per gaudir amb l'actuació dels de Liverpool perquè tenien un contracte signat per actuar una hora més tard a Cornellà i van haver de sortir a tota pastilla.

Los 5 del Este – Submarino amarillo

També el conjunt mallorquí Los 5 del Este van versionar el "Submarino amarillo" de The Beatles i encara que s'ha de reconèixar que la millor versió que es va realitzar a l'estat espanyol va ser la dels Mustang que va arribar a vendre 130.000 copies, més que l’original al pais, Los 5 del Este tampoc s'ho fan gens malament. En aquest EP publicat per EMI-Odeon l'any 1966 també van incloure "La muñeca que dice no" de Michael Polnareff que vam escoltar va un parell de temporades, "Tu nombre" d'Adamo i "Protestando" que no sabem de qui era. Los 5 del Este van ser un dels grups més populars de les illes Balears al costat del Grupo 15, Los Beta, Los Javaloyas, Talayots, Z-66, etc. i van funcionar prou bé com a versioners, una pràctica habitual en els anys seixanta. Los 5 del Este eren Joan Fons, Antonio Fons, Bartolomé Oliver, José Alba i Rafael Cortés i van treballar i van gravar uns quants EP's. Creiem que durant un temps el guitarra va ser un jovenet Joan Bibiloni, però no estem segurs del tot i ja sabeu que us diem en casos així, no ens feu gaire cas, ara bé creiem que si. Així mateix Los 5 del Este van participar en una o dues ocasions al Festival de Mallorca. La veritat és que poca informació tenim d'ells, també poc és el que recordem i és que els anys no perdonen i internet ofereix avui en dia poca cosa de tots aquests grups dels seixanta que no eren caps de llistes de venda.

Los Gatos Negros – Ella te quiere

Aquesta és una bona versió en castellà del "She loves you" que Los Gatos Negros, un dels grans grups surgits a Barcelona van gravar per al seu primer EP amb Marbella, subsegell de Vergara, l’any 1964, tot i que ja havien editat anteriorment dos EP's amb Belter. En aquest disc, amb una foto a la caràtula molt en la linea dels Beatles, hi havia una altra cançó dels de Liverpool, el "From me to you" que van titular "Para tí" i dues cançons més, “Hipy hipy shake” també versió i “Tu serás mi baby” de The Ronettes, és clar que ells miraven cap a Les Surfs. Per cert, la creadora del famós pentinat de The Beatles, va ser la fotògrafa alemanya Astrid Kirchherr que quan ells van actuar a Hamburg es va convertir en companya sentimental de Stu Sutcliffe (Liverpool 23 de juny de1940 - Hamburg 10 d'abril de 1962) que va ser el primer baixista del grup i amic de John Lennon des del institut. Quan van acabar la gira Stu es va quedar a Alemanya i moriria poc després a causa d'una hemorràgia cerebral l'origen de la qual estava en una baralla de carrer sostinguda a Liverpool feia un parell d'anys. Los Gatos Negros es troven en actiu, si bé pensem que del grupo original avui solsament queda el guitarra Quique Tudela, però pels Gatos Negros passarien músics històrics del pop-rock català com Ernesto Rodríguez que va ser el fundaror, Francis Rabassa que militaria a Barcelona Traction, Frank Mercader, Carlos Maleras, Piero Carando que havia tocat amb Los Pájaros Locos, José María Mesa, l’actriu Mone i Manuel Sanfeliu, entre d'altres. Quan van aconseguir fitxar per una multinacional van haver de canviar de nom ja que Los Gatos Negros estava registrat per la seva anterior casa de discos i van passar a ser simplement Los Gatos, finalment ja en els 70 es van desfer. Alguns dels seus components van crear Furia que gravaria tres o quatre single interessants i ja als anys vuitanta i comptant amb Mone a la veu tornarien als estudis de gravació editant "Borrón y cuenta nueva", encara que van variar el seu estil a un pop molt més tecnificat que la veritat no va funcionar. Actualment segueixen en actiu, encara que de la formació original creiem que només estan l'amic Quique Tudela i Francis Rabassa. Carles Maleras va morir fa uns anys i ens sembla que també Piero Carando, encara que no hem pogut confirmar-ho. El més de septembre del 2014 ens va deixar Ernesto Rodríguez que va ser un dels creadors de Los Gatos Negros i que des de feia cinc anys tocava amb Los Sírex.

Tony Ronald y sus Kroner’s – El coche guiarás

El seu veritable nom era Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixer a Holanda, però és va vindre a Catalunya i va triomfar a Espanya. Aquesta és una de les moltes cançons que Tony Ronald va versioná del grup de Liverpool, es tracta del “Driver my car” i es va publicar en un EP l’any 1966, si bé va ser gravada per Els Beatles al LP “Rubben soul” publicat el 3 de decembre del 1965. Tony Ronald va gravar en solitario, va crear el Kroner’s Dúo amb José Luis Bolívar i més tard Tony & Charlie. Finalment es va llençar definitivament en solitario, bé, abans va crear Tony Ronald y sus Kroner's i pels Kroner's van passar gent de la talla de Max Sunyer, José Más "Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho, Àngel Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres. Per cert, Tony va gravar un single en català amb les cançons "Estem vivint" i "Cada dia"que ja hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda. També va gravar nadales. Tony Ronald, productor, compositor, guitarra i cantant ens va deixar el 3 de març del 2013, tenia 72 anys d'edat i pràcticament tota la seva vida podem dir que la va passar aquí al país ja que va arribar amb els vint anys tot just complerts, recent acabada la mili i es va establir a Catalunya. Va ser un dels grans cantants de pop en els 70, gràcies a cançons com "Dejaré la llave de tu puerta", "Lady Banana" i sobretot "Help", però la seva carrera va començar a principis dels 60. Havia nascut a Arnhem, Països Baixos, un 27 d'octubre de 1941 i durant molts anys va residir a Castelldefels, a la zona de la Pava. Va estar casat amb July, de la qual es va divorciar i a la qual Los Diablos van dedicar la cançó "Oh July" i per cert la seva filla també es deia July. Tony Ronald des de feia anys estava casat amb Mariló Domínguez. La foto la va fer Mario Prades a una actuació de Tony Ronald al Chamonix de Reus.

Bruno Lomas con Los Rockeros – No puedes comprarme

Bruno Lomas ens versiona ara el "Can’t buy me love" de The Beatles en el seu segon EP en solitari, acompanyat per Los Rockeros, editat per EMI-Regal l'any 1965 que va incloure "Perdóname amigo", "Say mama" i "Llanto". Aquest tema és una cançó composada sols per Paul McCartney, però com era habitual signen com Lennon / McCartney i els Beatles la van publicar com single. Va ser gravada el 29 de gener de 1964, en els estudis Pathé Marconi propietat de l'EMI a París, aprofitant que The Beatles estaven realitzant una serie de 18 concerts al Teatre Olympia de París. Inicialment es va dir que la cançó parlava de la prostitució, d'aquí el títol "No pots comprar el meu amor", però Paul McCartney va aclarir en una entrevista als Estats Units que no era així. Si bé en una altra ocasió va dir que es tractava d'una reflexió sobre els avantatges i desavantatges que els diners i la fama li va portar. Va representar un rècord per a The Beatles en ser el tercer número 1 seguit aconseguit en el Billboard. El primer va ser "I Want to Hold Your Hand", al qual va desbancar "She Loves You" i després "Ca't Buy Me Love" el 4 d'abril de 1964. Quan els Beatles amb aquest tema van arribar al número 1 del Billboard tot el top 5 era d’ells, estant ocupades les cinc primeres posicions per "Twist and Shout", "She Loves You", "I Want to Hold Your Hand" i "Please Please me", respectivament. Cap altre artista havia ocupat els cinc primers llocs a la vegada. La setmana següent, l'11 d'abril de 1964, The Beatles tenien 14 senzills entre els 100 primers. Bruno Lomas, de veritable nom Emilio Baldovi Menéndez que primer va ser membre de Los Milos, va néixer a Xàtiva el 14 de juny de 1940 i es va retirar a finals dels anys 70. Quan finalitzaven els 80 el cuquet que li rosegava per dins i una oferta d'EMI li van fer replantejar-se el tornar i Bruno Lomas va decidir gravar de nou i la seva volta als escenaris, es trobava en plena forma. Va marxar-se cap a Madrid i va signar contracte amb EMI, traurien primer una recopilació dels seus vells èxits i prepararien temes nous per al següent treball que sortiria entre sis mesos i un any després. Tots aquells plans de futur de Bruno Lomas es van truncar a la carretera quan al tornar, conduint un Mercedes 250, va tenir un accident de trànsit prop de la Pobla de Farnals, el 17 d'agost de 1990 (a la foto 2 veureu com va quedar el cotxe). EMI va publicar el doble LP amb el títol "Bruno Lomas 1940-1990", avui un disc per al record. Bruno Lomas era un aficionat a les armes i sempre va dedicar cançons a la Guàrdia Civil i aixó li va ocasionar algun problema i va arribar a rebre amenaces d'ETA, però també era un conductor amant de la velocitat i li agradava conduir els seus cotxes, sempre potents, a tot el que donaven de si. Això li va passar factura a Bruno Lomas i va pagar amb la seva vida quedant avui com una gran veu en el record de la nostra història musical. Per cert, també va treballar en el cinema, va fer dues pel·lículas.

Lone Star – Ocho días

Un dels millors EP s en la carrera de Lone Star als quals en el món musical es coneix com "la leyenda", és aquest del qual us extraiem el tema que escoltem ara i que era una versió del "Eight days a week" de The Beatles. El tema estrella del EP va ser "Comprensión" que era la versió del "Don't let me be Misunderstood" de The Animals, "La playa" de Marie Laforett i "De dia y de noche" que va ser una genial versió del "All day and all of the night" dels britànics The Kinks, la banda de Ray Davies. El disc es va publicar l’any 1965 a través del segell EMI-La Voz de su Amo. És curiós, però Lone Star van ser durant molts anys un grup de versions, per imperatiu de la seva casa de discos, encara que finalment van aconseguir demostrar que a més de grans instrumentistes, recordeu que tots ells tenia el carnet blanc atorgat després d'estudiar al conservatori, també eren bons compositors. Van deixar cançons mítiques del pop rock espanyol dels seixanta com “La leyenda”, “La Trilogía”, “Mi calle”, “Layla”, “Quiero besar otra vez tus labios”, “Vieja estación” i tantes altres. Inicialment i també per imposició de la discogràfica, signaven  els seus discos com a Conjunto Lone Star i en aquelles èpoques eren cinc, després de diversos canvis i reestructuracions, a partir de 1964 va arribar la millor formació de Lone Star: Pere Gené (cantant, guitarra i piano), Joan Miró (guitarra), Rafa de la Vega (baix) i Enrique López (bateria). A finals dels seixanta van començar els canvis i per Lone Star van passar noms històrics de la música espanyola com Álex Sánchez, Sebastià Sospedra, Josep Maria Vilaseca "Tapi", Luis Masdeu, Ricardo Acedo, Jerónimo Martínez i algun altre. Al Nadal de l’any 1970 Lone Star es van convertir en el primer i únic grup de rock espanyol que ha tocat en un portaavions nord-americà, es tractava del JFK i és curiós ja que la marineria, més de 6.000, així com l'oficialitat, esperaven un grup de folklore espanyol tipus copla o rumbetes i els van oferir una lliçó de R & B i en anglès, idioma que Pere Gené domina ja que es va anar a estudiar piano a Londres amb una beca. Aquell va ser un concert tan memorable com el que realitzarien anys després a la recta de l'estadi, a Barcelona, compartint cartell amb Eric Burdon i davant més de 120.000 espectadors.

Micky y Los Tonys – Please, please me

Un altre clàssic de la primera etapa de The Beatles és aquest tema i ara ens el porta a El Temps Passa... i la música queda, l'anomenat "Home de goma", el nostre inefable i sempre ple de bon humor Micky. Us el hem extret d'un álbum editat en els vuitanta amb gravacions inédites d'ells. El grup estava integrat per Miguel Ángel Carreño el Micky a la veu, Tony del Corral (guitarra solista), Fernando Argenta (guitarra de ritme) que ere fill del director d’orquestes Ataulfo Argenta i va conduïr aquell programa de TVE dedicat a la música clàsica, morint el 3 de decembre del 2013, Juan Ferrer (baix) i Enrique Moddell (bateria), si bé el cervell pensant i el director del grup, així com el seu líder era Tony del Corral i en un principi van ser solsament Los Tonys. Van debutar el 12 d'octubre de 1960 al Club Santiago Apòstol, on s'havien conegut. Van composar i gravar la banda sonora del film "Megatón Ye yé" i van intervenir-hi, al costat de Los Shakers madrilenys. L’any 1966 Micky y Los Tonys havien de ser els teloners a Madrid de The Kinks, però problemes amb la censura de l'època van obligar a suspendre el concert i la banda de Ray Davis no va passar de Portugal. Si be a Mario le sembla que si van actuar a Palma de Mallorca. No va ser fins ben entrats els anys 70 que The Kinks van actuar a Madrid i el concert va ser organitzat per Mikel Barsa, un bon amic de Mario, de fet van ser socis. Micky y los Tonys és van desfer l’any 1970 i Micky va començà en solitari, mentre que Tony del Corral, veritable líder del grup, va passar a dirigir la banda del Dúo Dinámico o potser era la de Julio Iglesias, ara no ho tenim molt clar.

Los Javaloyas – O-bl.adi, ob-la-da

Aquesta peça, una de les cançons més comercials i paxangueras de The Beatles, escrita per Paul McCartney i signada com Lennon / McCartney que es va incloure a l'àlbum "The Beatles", conegut com "L'àlbum blanc" i es va publicar com a single el 22 de novembre de 1968, ens la porten Los Javaloyas des d'un single amb "Si sabes entonar" a la cara B que va publicar EMI-La Voz de su Amo l’any 1968. Es diu que John Lennon odiaba aquesta tema i el considerava "Una cançó per àvies de Paul" i com no acabaven d'agafar el ritme, va abandonar l'enregistrament. També expliquen que quan va tornar estava molt drogat amb marihuana i va començar a tocar el piano de forma molt enèrgica i agressiva cridant "Això es toca així" i d'aquesta manera va quedar definitivament gravat. La veritat és que es tracta d'un single de Los Javaloyas que no va tenir massa repercussió malgrat la popularitat del tema i és que a Espanya aquesta cançó va ser un dels grans èxits de Los Mustang. Tot i que es deia que Los Javalotas eren mallorquins, aixó no era cert del tot, ells és van crear a Valencia, d’on era José Luis Pérez Javaloyas, fundador i líder de la banda. Los Javaloyas eren un dels grups més veterans d'estat i es van crear l’any 1952 a Valencia, pero Luis Pérez Javaloyas es va establir a Mallorca anys més tard i allí va reestructurar el grup. La formación més  estable va ser l’integrada per Rafael Torres amb l'acordió, guitarra, piano i baix, Serafín Nebot cantant, saxo i clarinet, Tony Cobas a la guitarra, contrabaix i trompeta, Antonio Felany cantant, bateria i trompeta i José Luis Pérez Javaloyas que a més de cantar, tocava la flauta i el piano. Los Javaloyas van actuar molt a l'estranger i a Alemanya, concretament a Hamburg, a principis dels anys seixanta, van conèixer i van compartir escenari amb The Beatles, també van ser un dels primers en surtir per actuar en el Nort d’Africa, concretamente i a poc de começar van actuar a Argelia i alló va ser el primer camvi de components ja que degut a la mili, alguns no podien marxar-se fora. Amb membres de la Orquesta Musilandia, José Luis Pérez Javaloyas fa refer el grup i va arrivar la seva étapa més gloriosa. José Luis Pérez Javaloyas, fundador i líder del grup, va morir a Palma als 79 anys, al setembre de 2007, fins llavors estaven en actiu.

La Música que es Feia en Català

Els Picapedrers – Un bitllet ha comprat

Aquest disc, un EP d'Els Picapedrers, va ser publicat per Edigsa l’any 1965  d’aquests quatre joves catalans. La cançó que escoltem ara es tracta de la seva versió del "Ticket to ride", una de les cançons més populars de The Beatles i encara que el tema va ser versionada i molt en llengua castellana, no recordem cap altra versió en català, cosa que no vol dir que no és fessin altres, la memòria ja no respon com abans i internet quan es busca informació d'aquest tipus de grups es mostra molt poc generós. Tornant a Els Picapedrers, en aquest mateix disc els nois també versionen un altre peça dels de Liverpool, “Help”, titulant-la "Ajuda’m" que va donar títol a la seguna pel·lícula dels Beatles, junt a "Xarada" que era del film del mateix títol i "Adéu amor". Aquest enregistrament de Els Picapedrers va ser publicar per el segell Edigsa. Creiem que aquest és l'únic disc que Els Picapedrers van gravar, però no estem segurs d'aixó i poca informació tenim d'ells.

Nuri – Es una dona (She’s a woman)

Anem a escoltar a Nuri, aquesta joveneta cantant catalana. L'any 1964 i a través de discos Alma, un subsegell de Vergara, Nuri, una de les nenes Ye Yé catalanes, va publicar un EP en castellà en què la cançó estrella va ser la seva versió del "My Boy Lollipop" de la jamaicana Millie Small, un EP on també es van incloure les seves versions de "Can't but my love" de The Beatles, “Shake hand!” que ella va titular "Chócala" i "Busca una excusa" que és un clàssic del pop italià que també havia versionat Silvana Velasco. Sent només una adolescent la catalana Nuri es dedicava a acompanyar la seva germana gran Magda que era cantant de la Nova Cançó i allà, entre escenari i escenari va sorgir la seva afició per cantar. Núria Santamaria Salvat també va cantar en català i en el programa, encara que fa diverses temporades, ja l'hem escoltat, però avui tornem a  fer-ho. Nuri gravaria un segon disc, en aquest cas per al segell Concentrix i cantant en català i és que  la nena es va presentar en un concurs que organitzava Ràdio Barcelona i el va guanyar, el premi era un disc, un EP que es va titular "Primer Premi Show Ye Yé" i es va editar l’any 1965. D’aquest EP us hem seleccionat ara aquesta cançó que es una versió del “She’s a woman” dels Beatles, “Fes el que la teva mare et mani”, “Ell” que va ser el primer gran èxit al pais de l’italiana Rita Pavone i “Cal saber oblidar”. Aquí acaba la seva discogràfia, tan sols dos EP’s.  L'any 1967 sense haver complert els 20 anys d'edat, Nuri deixa la música. És clar que deu anys després fa un tímid intent de tornar i participa en el LP "Ara va de Rock" que era un tribut als pioners del pop rock català. Nuri interpreta, acompanyada del grup Iceberg, una bona versió del "Rock and roll music", de Chuck Berry, pero ells miraven cap als Beatles. Nuri va morir al 2002, un any després que hagués mort la seva germana Magda.

The Bonds – Ahir

Aquesta peça, una de les més popular cançons escrites per Paul i signada com Lennon / McCartney pertanyia a un EP dels The Bonds, quatre nois que van adoptar aquest nom amb connotacions del agent 007. Va ser publicat pel segell Concentric, propietat de Josep María Espinas, l’any 1965, on la peça estrella va ser la versió en català del "Que família más original" de Sacha Distel. També estava "Satisfacció" versió del mític tema dels Stones i un altre clàsic, el "Wooly Gully" dels mord americans Sam The Sham & The Pharaohs. Creiem The Bonds no van arribar a gravar res més. Val a dir que la versió dels The Bonds es bastant fluxeta, però la explicació es sensilla: Concentric-Espinas Aaaaahhhh! Segons el Llibre Guinness dels rècords, “Yesterday” és la cançó amb més transmissions a la ràdio a tot el món, amb més de sis milions d'emissions sols en els Estats Units. “Yesterday” és a més la cançó més versionada en la història de la música popular amb unes 1600 interpretacions diferents.

Acabem aquí la Música que es Feia en Català u fotem el camp cap al sud de la península.

The Brisk – Quieres saber un secreto

Aquest tema, un èxit de The Beatles, va publicar-se l'any 1964 a través del segell Belter, dins d'un EP de The Brisk en el qual també es van incloure el "Twist ans shout" que així mateix havia estat portada a les llistes per The Beatles encara que es tractava d'una versió dels Isley Brothers, al costat de “Un diablo disfrazado” i “Para ti” que eren també versions. La cançó que ens porten els andalusos The Brisk amb Julian Granados com a cantant, va ser composada per John Lennon quan es va casar amb Cynthia Powell que precisamente ha mort l’1 d’abril del 2015, la seva primera dona i mare de Julian Lennon. Us ho expliquem. A suggeriment de Brian Epstein manager dels Beatles i que va ser padrí de Julian Lennon, el fill del matrimoni, la parella van decidir mantenir les seves noces en secret, per aixó John va fer aquesta peça que està signada, com és habitual, pel tàndem Lennon / McCartney i on, amb la seva peculiar ironia deia que ell tenia un secret. Julián Granados, el cantant dels Brisk, va militar abans a Los Angeles Azules i molt més tard en solitari, després d'haver passat per Los Buenos. The Brisk van començar com  Los Halògenos i passarien a The Brisk Boys, per acabar sent The Brisk, van sorgir a Ceuta. Quan van començar eren  Julio Rey (baix i veu), José García (bateria), Juan Pozo (guitarra i veu),  Antonio Morales (saxo i òrgan) que no té rés a veure amb Junior i Jesús Zurita (cantant), dins que se'ls va incorporar Julián Granados i va començar el seu ascens popular. A finals del 67 Julián Granados abandona el grup The Brisk i fitxen a un cantant de color anomenat Teddy Ruster, amb el qual van gravar un disc molt més proper al soul i que inclouria una versió del "Stone Free" de Jimi Hendrix i que després s’aniria a Máquina! durant poc temps. Un dels seus membres fundadors, Julio Rey, va morir l’any 2004. Per cert, es diu que durant un temps van tindre com a cantant a Pedro Ruy-Blas.

Los Telstars – La noche anterior

Aquesta peça “The night before” era una versió d'una cançó de The Beatles, ens la porten des de Mallorca Los Telstars i es trobava recollida en un EP dels molts que van arribar a publicar i on tanbé trobavem una bona versió del "Caprí se acabó", gran èxit del cantant francès Hervé Vilard, “Tu me dijiste adiós” que era de Los Brincos i “Que familia más original” que havia estat un èxit de Los 3 Sudamericanos encara que es tractava d'una versió de Sacha Distel que originalment era un cha cha chá. Los Telstars van ser un grup mallorquín de música entre instrumental i cantada. Eren Luis Cerón, Miguel Porta, Juan José Vázquez i Leonardo Martín. Alguns d'ells venien d'un grup anomenat Los Voltors. Los Telstars van funcionar de l’any 1965 fins finals de la dècada. L’any 1966  Luis Cerón de qui Quimet sempre diu que deurien de ser parents ja que ell també es diu Cerón, en aquest cas de segon cognom i no es qué precisament hi hagin masses que es diuen així, va marxar-se per anar a tocar a l'Orquestra de Silvana Velasco i allò va marcar el principi de la fi, si be van treballar ancara molt de temps i creiem que va entrar llavors Toni Tugones que després va esdevenir pilot comercial, va estar 30 anys a Spanair. Los Telstars van gravar un grapat d’EP’s i tres singles al llarg dela seva carrera i per suposat van participà en el Festival de Mallorca. Per cert, hi havie un grup a Puerto Rico que també es dien Los Telstars, res a veure amb els nostres.

Los Diablos Negros – Mi gran amor le di

Aquest grup madrileny ens porten ara i seguin els nostre recorregut per la música dels de Liverpool, una versió molt bona d'aquest tema de The Beatles. Segons Mario una de les millors cançons del grup anglés i per la qual Quimet ja està reclaman l’euro i com Mario també l'ha tocat, tot queda en rés per a ningú. Los Diablos Negros eren nois de casa bona, del barri del Retiro L'embrió sorgeix l’any 1961 amb un grup anomenat Los Vultures on hi havia el cantant Manolo Pelayo. Despres de canviar de baixista van passar a anomenar-se Los Estrellas Negras i després Los Diablos Negros. Eren Manolo Pelayo (cantant i guitarra), Paco Candela (guitarra i cors), José Inclan (batería) i Luis María Herranz (baix). La premsa franquista els va proporcionar fama de gamberros perillosos i incitadors al desodre públic i es que els seus concerts eren tumultuosos. Cal entendre que mentres a Catalunya al régim la por l’hi donaven els cantautors, a Madrid el catalogat com a perillos va ser el rock and roll. Val a dir que el 15 de desembre de 1963 Manolo Pelayo va ser tret a coll d’una memorable actuació en una de les matinals del Price com si fos un torero. El 19 de març de 1964 son l’unic grup de Madrid que participa en un festival Internacional en el Palau d’Esports de Barcelona devant de 15.000 espectadors i compartint cartell amb els suecs The Spotnicks, els presentats com holandesos Tony Ronald y sus Kroner's, l’argentí Luis Aguilé i els catalans Dúo Dinámico, Lone Star i Los Mustang. L’any 1965 Los Diablos Negros es reconverteixen a Los Botines i a partir de 1966, Manolo Pelayo es llança per la seva conta com a solista, però amb mes pena que gloria, la veritat, s’en substituit a Los Botines per Camilo Sesto que llavors encara era Camilo Blanes, amb ell van gravar un altre disc petit i van participar en un parell de pel·lícules, entre elles “Los chicos del PREU”.

Los Dracs – Michelle

Aquest va ser l'últim disc que Los Dracs publicarien per al segell Discos Alma, amb el qual van gravar en castellà i signant com Los Dracs, posteriorment entrarien en el segell Concrentic i centrarien la seva carrera en la llengua catalana, passant a ser Els Dracs. Es va publicar l'any 1966 i era un single que va incloure aquest tema de The Beatles que escoltem ara a la cara A i "Perdí tu amor" a l'altra cara. Ara us explicarem una curiositat, aquest tema, en la versió original per The Beatles, no era del gust dels nois i encara que la van incloure en l'àlbum "Rubber soul", editat el 3 de desembre de 1965, no van voler que es publiqués en single i va ser el grup The Overlanders qui la van gravar quan Los Beatles la van rebutjar, per llançar-la com single al Regne Unit i els Estats Units. La seva versió va ser número 1 en els dos països i va guanyar un Grammy com a Millor cançó de l'any. Aquí The Beatles també van ser uns Lumbreras. Els Dracs van gravar i molt en castellà, mitjansan Discos Alma que era un subsegell de Vergara, abans de fitxar per Concentric i gravar en llengua vernacla diversos EP's, entre ells el més venut del segell Concentric i en el què es trobava la seva versió de "La casa del sol naixent”. Els Dracs van ser al costat de Els Tres Tambors els millors grups de pop-rock en català de l'època i la llavor del actual rock en català. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va treballar des de 1964 a 1971 i van gravar un grapat d’EP's, si bé els que van gravar en castellà els firmaven com Los Dracs. Els grup l’integraven el cantant Jordi Carreras, al costat de Miguel Olivé, Vicente Carós, Faustino García, Manuel Cordero i Alfredo Pla. L’any 1966 van ser el primer conjunt de rock que va actuar al Palau de la Música Catalana, a Barcelona. Després de desfer-se nosaltres els vam perdre la pista. Per cert, l’any 1981 el segell Edigsa va publicar un LP recopilatori titulat "La casa del sol naixent" que recollia les cançons dels seus quatre discos amb Concentric. El bateria Vicente Carós va morir el 20 de gener de 2010 als 63 anys d'edat.

Los Mustang – Si te dicen que cai

Ara ens passem de temps amb Los Mustang i una altra cançó de The Beatles. Aquest tema es va incloure en el seu àlbum "Xerocopia" que es va publicar l'any 1981 i en el que es van dedicar a versionar temes dels de Liverpool, cosa que havien fet durant tota la seva carrera, tot i que no recordem que aquesta cançó la gravessin en el seu moment. De fet cal dir que Los Mustang van ser els millors versioneros de The Beatles, tot i que vocalment, hem de reconèixer que els millors van ser Los Angeles, però la veritat es que Los Mustang tenien una ventatge sobre els seus companys de profesió i és que ells, mitjançant gestió del segell EMI van signar un contacte amb Brian Epstein que els autoritzave a gravar les cançons dels Beatles a Espanya i en moltes ocasions abans de que es publiquesi la versió original. Aixó va fer que Los Mustang amb temes com “El submarino amarillo” o “Obladi Oblada”, la seva versió tingues xifres de vendes al pais molt superiors a las del nois de Liverpool. Els Mustang són l'única banda de pop dels seixanta que fins a la seva dissolució van mantindre els mateixos components originals. Per cert en els seus començamens i quan eren un grup instrumental sense cantant, van intervenir en el concurs “El show de las 2” que presentava Joaquín Soler Serrano. Los Mustang eren Santi Carulla (cantant), Marco Rossi (guitarra solista i compositor) que va morir fa poc, Antonio Mercadé (guitarra rítmica), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria). Los Mustang es van desfer l’any 2000 després de realitzar un memorable concert de comiat a la sala Sutton, a Barcelona. Després que els seus companys de Los Mustang decidissin deixar la música, Santi Carulla es va fer acompanyar del grup Abbey Road i va seguir ja en solitari. Quimet recorda un bon concert d'aquesta època en què el grup Abbey Road van oferir també el seu propi repertori en una segona part, realitzant versions de The Beatles dels qual ells són clònics. De fet tenen un CD al carrer que va publicar el segell Barsa Promocions sols amb cançons dels de Liverpool. Per cert que actualment els Abbey Road es diuen Guateque i fan versions dels seixanta.

Los Ángeles – La ayuda de la amistad

Com nosaltres som molt amics dels nostres amics, avui  i en aquest programa dedicat a la música dels nois de Liverpool, escoltarem una de les cançons més emblemàtiques dels Beatles i que va ser també el primer gran èxit del cantant britànic Joe Cocker. Ens la porten un dels millors grups de pop vocal de l'època, es tracta dels granadins Los Ángeles que Quimet sempre afirma són els millors versioneros vocals dels The Beatles a Espanya. Quimet ens explica també que en cada un dels seus concerts oferien dues parts, la primera eren els seus èxits i la segona, tot un seguit de versions dels The Beatles. Los Angeles van sorgir de Los Ángeles Azules quan el seu cantant Julian Granados va marxar-se a The Brisk. Ells es van reconvertir, Poncho el bateria va passar també a cantar i va començar l'èxit d'aquest bon grup de la mà del productor Rafael Trabuchelli i gravant en els estudis Torrelaguna de Madrid per al segell Hispavox. Si bé abans van treure amb aquesta nova formació quatre EP's ancara com Los Ángeles Azules. Per cert que Mario va coincidir amb ells en una sola ocasió, sent teloner de Los Angeles al Casino de Manlleu. Los Ángeles van arribar amb molt de retard i el grup de Mario va haver de tocar gairebé una hora més per cobrir la seva tardança, però quan Los Ángeles van arribar van demanar que els deixessin els amplificadors i la bateria ja que sembla ser havien patit un petit accident. Era una Ludwing que el bateria encara estava pagant i es va negar. Finalment van arribar a un acord tripartit: la sala, Los Ángeles i el grup de Mario. Aquests cobrarien un increment en el caché, els deixarien els seus instruments i Los Ángeles cedirien per a la segona part al grup de Mario l'equip de veus i microfonia ¡Compta que es tractava d’un equip Semprini! És clar que quan Los Ángeles van acabar l’actuació, van desmuntar tot el seu equip i se'l van emportar sense complir el pacte. Mario que sempre ha tingut mala llet, va voler sortir darrera d'ells per dir-lis de tot menys bonics i deixar-los algun record de Catalunya, però el “pipa” al que li deien Bugalu ho va impedir sense donar-li explicacions. Quan a la nit van arribar al local d'assaig, casualmente, en una bossa que va treure el “pipa” somrient, van sortir uns micros Semprini que pel que sembla Los Ángeles "van oblidar".

Mocedades – Let it be

Escoltarem per concloure el programa d’avui de El Temps Passa… i la música queda a Mocedades, el millor grup vocal del pop espanyol de tots els temps que en els seus inicis també van mirar a The Beatles, com comprovareu escoltant aquesta gran versió del "Let it be". Es va incloure com a cara B d'un single publicat per Zafiro-Novola l'any 1970 amb "Más allá" a l'altra banda i que era una adaptació d'un passatge molt conegut de la "Simfonia del Nou Món" de Dvorak. Es va extreure del seu segon àlbum titulat "Mocedades 2". El single va ser un dels més venuts de la seva època. En aquest disc encara eren els membres originals, les germanes Uranga: Amaya, Izaskun i Estíbaliz, amb el seu germà Roberto, José Ipiña, Paco Panera i els germans Sergio que ja es mort  i Rafael Blanco. Cal reconèixer que els seus dos primers discos mantenien l'ona folk de moda a finals dels seixanta, després van anar canviant a un pop de molta qualitat. Mocedades eren bascos, van ser descoberts per Juan Carlos Calderón que va compondre les seves cançons i va produir els seus discos durant onze anys, també ell va ser l'artífex del canvi de nom ja que quan van començar es deien Hermanas Uranga i posteriorment havient passat a ser Voces y Guitarras, debutant com Mocedades l'any 1969 amb el single "Pange Lingua”. Van haver molts canvis en la seva formació, centrada sempre al voltant de la família Uranga, al principi casi sempre per culpa de las milis dels xicots. L’any 1973 el grup basc va representar a Espanya en Eurovisió amb el tema "Eres tú" que si bé no va guanyar, avui en dia està considerada la millor cançó en la història del festival i que fins i tot van arribar a gravar en anglès classifiquen en les llistes del Billboard. Van passar a ser El Consorcio, però ens sembla que a finals de la passada dècada van tornar a ser Mocedades i segueixen en actiu. No estem segurs.

Acabarem per aquesta setmana El Temps Passa… i la música queda, però tornarem un altre vegada la que bé i junts compartirem de nou records d’aquella década, dels anys seixanta. Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades i ara us direm Adeu!

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que encara tenen il·lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa