Gravar aquest programa de El Temps
Passa... i la música queda ens ha resultat molt accidentat, millor dit, ha
estat dificultós. Hem estat més de deu dies sense poder gravar ja que i seguint
la moda, uns desaprensius van robar cable a la zona, però en aquest cas ha
estat cable telefònic i ens van deixar al costat d'uns quants veïns, amb
l'estudi incomunicat. Telefónica, és a dir Movistar, ha trigat set dies justos
en solucionar-ho, tot i que encara no tenim la velocitat d'internet adequada,
però això ha garantit que ho solucionaran sobre la marxa. Finalment avui gravem
i compartirem cançons de Bruno Lomas, Raimon, Los Pájaros Locos, Los
Relámpàgos, Rosalía, Los Sonor, Palito Ortega, Silvana Velasco, Los Beta, Rita
Pavone i altres, fins i tot un tema de Pat Boone cantant en castellà. Per tant
ara ens posem en marxa des de les emissores per les que sortim a les ones o per
internet si es que t’el descarregues del blog o el facebook de Montse. Sóm Quimet Curull i
Mario Prades i començarem amb The Blue Diamonds i la seva “Ramona”. Ara nosaltres
Obrim la Paradeta
The Blue Diamonds – Ramona
The Blue Diamonds, amb els que
avui començarem el programa, eren dos
germans, nascuts a Indonèsia i amb nacionalitat holandesa que van ser una
fàbrica de fer diners a tota Europa, sobretot gràcies a la seva versió del
"Ramona" que va treure l’any 1960 el segell Fontana i que escoltem
ara a El Temps Passa… i la música queda. The Blue Diamonds gravaven en anglès,
però van treure 38 cançons interpretades en castellà, aixó vol dir un grapat
d’EPs. Un dels components de The Blue Diamonds es va casar amb la cantant
mexicana Leda Moreno, traslladant-se a aquest país. The 
Blue Diamonds eren els germans
Ruud i Riem de Wolff i seguien la línia marcada per un altre duet, en aquest
cas americà, els The Everly Brothers. El
desembre de l’any 2000, Ruud va morir a causa d'una malaltia cardíaca. “Ramona”
va ser un tema avui ja clàssic que van popularitzar principalmente el tercet
irlandes The Bachelors també en els anys 60, encara que era molt més antiga,
concretament va ser gravada per primera vegada el 4 de gener de 1928, per The
Paul Whiteman Orchestra. Estava escrita per Wolfe Gilbert, amb música de Mabel
Wayne, per al film "Ramona", on la cantava l'actriu Dolores del Rio.
Aquest tema es trobava en un EP on també es van incloure “All of me”, “Always”
i “Near you”, en la versió en angles i "Mona Lisa",
"Siempre" i "Para mi" en la que van treure en castellà. En
aquesta gravació als The Blue Diamond els acompanya una orquestra amb els seus
cors que estava dirigida per Jack Bulterman.
Los Relámpagos – Baby elephant
walk
Aquesta es una bona composició del
gran Henry Mancini que va fer per a la pel·lícula “Hatari”, un bon film que si
bé el protagonitzaba John Wayne, anaba sobre Àfrica i la cacera d’animals
salvatges vius. Com podreu comprovar escoltan-la, el grup Los Relámpagos
realitzan una versió genial que va fer que molts es pensesin que aquesta cançó
era seva, de fet aixó va arrivar a dir-se. Van començar sent Dick y Los
Relámpagos i van acompanyar a Mike Ríos en enregistraments i actuacions i també
a altres, entre ells el Dúo Cramer i a Juan Pardo en el seu primer EP quan
firmaba com Juan Pardo y su Conjunto. Los Relámpagos van ser una de les millors
bandes instrumentals surgides al 
panorama pop instrumental espanyol, estaven liderats per José
Luis Armenteros (guitarra) que posteriorment es va dedicar a la producció i
composició després de deixar-los en 1968. Per Los Relámpagos van passar a més a
més, Pablo Herrero (òrgan), Ricardo López Fuster (bateria), Juanjo Sánchez
Campins (baix, i guitarra solista) i que va morir el 23 d'agost de 2008,
Ignacio Sánchez Campins (guitarra rítmica i orgue), Juanjo Sánchez Campins Jr
(guitarra rítmica) i Fernando Mariscal Jimeno (bateria).
Los Pájaros Locos – Runaround Sue
Van ser un dels grups més populars en la primera meitat dels 60, amb una discografia a força d'EP's amplíssima i pioners del rock'n'roll a Espanya. Los Pájaros Locos, creats per Salvador Mayolas i el seu germà Antonio Mª, al costat de José Cañada (piano), Piero Carando (baix i cantant) i Lucho Guerrero (bateria), eren de la Costa Brava, creiem que de Premià. El tema "Runaroud Sue" el van gravar l’any 1962 i es va publicar a través de Iberofón, era un èxit dels novaiorquesos Dion & The Belmonts i en aquest EP titulat “El Twist de Los Pájaros Locos” que va ser el seu vuité treball, també es van incloure “Tutti Frutti” de Little Richard, “Ding Dong” i “Twist de la Nochevieja”. La veritat es que es tracta d’un disc molt més proper el rock and roll que al twist anunciat. Encara editarien vuit discos més abans de desfer-se, tots ells EP’s. Van publicar el seu primer 
disc al maig del 59 sota el nom de Conjunto Woody Walter i l’any 1960 van començar a gravar ja com Los Pájaros Locos utilitzant el personatge de dibuixos animats com a logo. Los Pájaros Locos, al costat del Golden Quarter i Los Ticanos que posteriorment es convertirien en Los Catinos, van ser els tres primers grups catalans que van actuar en les matinals de Madrid, en un festival organitzat pel SEU, el sindicat estudiantil, junt a Los Pekenikes, Los Estudiantes i Los Blue Boys. En el 57 els van regalar una de les primeres guitarres elèctriques que es veien al país. El grup el van crear els germans Salvador (guitarra) i Antonio María Mayolas (acordió, vibràfon i òrgan) eren de Premià de Mar. Allà sorgeixen Los Pájaros Locos, anys 
després van haver-hi cambis en el grup i finalmente, al costat dels germans Mayolas, es troben el bateria Juan Arts, Luis Bordas al piano i Alfonso Gurri cantant i contrabaix.Piero que ja es mort, els va deixar per formar Los Gatos Negros amb el bateria Ernesto Rodríguez que també és mort. Es diu que Los Pájaros Locos van ser els primers a utilitzar un vibràfon al país i un dels primers grups que va disposar d'un ECO, encara que aquell rudimentari aparell de reverberació per les veus s’el van fabricar ells mateixos. El 10 de juny de 1979 a l'edat de 42 anys d'edat, va morir Salvador Mayolas el que va ser creador del grup Los Pájaros Locos, amb el seu germà Antonio Mª Mayolas. La seva mort va significar la fi definitiva del grup que s'havia mantingut en actiu fins aquell moment. L'any 1985 Antonio María Mayolas torna a posar en marxa Los Pájaros Locos, amb antics components i nous músics. Creiem que segueixen en actiu i ara són Antonio Mª Mayolas Fernandez-Bordas (piano, òrgan i teclats), Jaime Boguña (guitarra i cantant), Jordi Anton (guitarra i cantant), Enric (baix) i Riby (bateria). Per cert, Los Pajaros Locos van fer servir el logo del dibuix del Woody, molts anys abans de que ho fes Loquillo, de fet abans de que aquest néixes. 
Los Sonor – Tienes 16 años
Los Sonor van ser una de les
millors bandes instrumentals espanyoles en el primer quinquenni dels 60, encara
que segons l'època van interpretar cançons cantades com aquesta en què la veu
és Manolo Escobar, per descomptat no el confongueu amb el del carro i la
minifaldilla, rés a veure. Per Los Sonor van passar grans músics com Tony
Martínez i Manolo González que després es van incorporar a Los Bravos, Manolo
Díaz que és llançaria com a cantant en solitari, compositor i productor, sent
alt executiu de CBS ja en els 70. Altres membres dels Sonor van ser Carlos
Guitart que s'incorporaria a Los Flecos, Luis Eduardo Aute, Jorge Matey que va
formar part posteriorment dels Pekenikes, Beta Quartet i Los 
Archiduques,
Manolo Fernández, José Antonio Otero, José Luis González i algun més. Aquesta
és una versió d'un èxit d'Elvis Presley fet per el Johnny Burnette Rock'n'roll
Trio que ja havien interpretat a Espanya en aquella meixa época The Vagabounds,
un tercet de soldats nord-americans de la base de Torrejón que van treure un
parell de discos al país quan feien la mili. Los Sonor van fer una bona versió
d’aquesta cançó que ens parla d’amors molt joves, avui sería un tema tabú.
Rosalía – Limbo Rock
Rosalía Garrido Muñoz (Madrid,
1944) va començar a gravar l’any 1962 sols amb el nom de Rosalía, per evitar
confusions amb una cantan del mateix cognom, la aflamencada Lolita Garrido.
L'any 1963 va participar al Cinqué Festival de la Canción Española de Benidorm, alçant-se amb el
triomf de la mà de "La hora". Entre els anys 1963 i 1965 Rosalía va
seguir editant una gran quantitat d'EP's, amb cançons com "Limbo
rock" que escoltem ara, "Ese beso", "Dile" o "No
tengo edad", sent la primera cantant que va gravar la "Chica Ye-Yé"
d’Augusto Algueró. Entre 1969 i 1973 va transcórrer l'etapa de Rosalía en
Belter, un paréntesis d'inferior èxit a l'anterior. L’any 1976 Rosalía va
decidir retirar-se. Augusto Algueró va compondre per a ella "La chica
Ye-Yé" i Rosalía la va 
gravar en un single editat per el segell Zafiro del qual es van arribar a vendre més de 300.000 còpies, xifra aclaparadora si es té
en compte que segons estudis estadístics de l'època, a Espanya existien
tres-cents mil tocadiscos, el que significa que es va vendre una mitjana d’un
disc per aparell. Val a dir que Conchita Velasco tot i que va comptar amb
l'avantatge de la pel·lícula “Historias de la televisión”, no va arrivar ni de
lluny a aquestes xifres. Aquest tema que escoltem ara, a carrec de Rosalia, a
El Temps Passa… i la música queda, va ser un dels grans èxits del que va ser
anomenat "Rei del Twist", el cantant nord-americà Chubby Checker i
nosaltres l'hem extret d'un CD recopilatori titulat "La Fiebre de los Bailes"
que s'editava amb els col·leccionables de l'Historia del Rock Espanyol.
Palito Ortega – Despeinada
Governador de Tucumán entre 1998 i 2000,
va ser senador per la mateixa província. Palito Ortega va néixer a Lules,
Tucumán, el 8 de març de 1941, però en realitat havia nascut el 28 de febrer,
però els seus pares van trigar a inscriure'l al registre. El seu veritable nom
és Ramon Bautista Ortega, actor, cantant, polític, productor i director de
cinema. Ha filmat 33 pel·lícules. Per cert el “Club del Clan” l'integraven, a
més de Palito Ortega, Violeta Rivas, Johnny Tedesco, Chico Novarro, Rolo
Puente, Lalo Fransen, Los Red Cap's,
Ricardo Mejía, Nicky Jones i alguns cantants més. També es va rodar una
pel·lícula titulada “El Club del Clan” dirigida per Enrique Carreras que es va
estrenar el 12 de març del 1964 i va ser protagonitzada per tots ells. El Club
del Clan va començar al Canal 17 i després va passar al Canal 9, era un programa
similar a l'espanyol "Escala en Hi-Fi", però si bé van començar fent
play-backs, de seguida van passar a realitzar ells els covers i finalment
interpretaven les seves pròpies cançons. L’any 1963 va ser el segon programa de
les televisions argentines en índexs d'audiència, la qual cosa parla i bé de la
seva qualitat.
Pat Boone – ¿Qué pasa contigo?
Aquesta és una veritable
curiositat. Entre 1962 i 1966, Pat Boone va editar diversos temes que ja havien
estat èxits seus en els 50, però aquesta vegada els va treure cantats en
diferents idiomes, entre aquests discos, encarats per vendres a un mercat de parla
espanyola, trobem aquest publicat l’any 1963 on interpreta "Why Baby,
Why" ara titulada "¿Qué pasa contigo?". Es va utilitzar la pista
original gravada en els 50 amb l'acompanyament de l'Orquestra de Billy Vaughan,
traient-li la pista de veu en angles i afegint la nova cantada en castellà, amb
l'adaptació de la lletra realitzada pel mexicà 
Mario Molina Montes. Aquest
enregistrament del cantant i actor Pat Boone creiem que no va arribar a editar-se mai a Espanya i es va publicar a través del segell Dot Records. El
cantant i actor Pat Boone es deia en realitat Charles Eugene Patrick Boone i va
néixer l'1 de juny de 1934 a
Jacksonville, Florida. La seva discografia és brutal, però Pat Boone també va
filmar 16 pel·lícules i tres documentals. Per cert, aquest EP no és de Mario,
li va passar un oidor a fi de compartir-lo amb tots vocaltres.
Los Polares – Que chica tan formal
Los Polares, als quals no hem de
confondre amb Los Polaris, eren de Barcelona, concretament del Masnou i van
gravar un únic disc al nostre país, encara que es deia que quan van estar
treballant fora d'Espanya durant una llarga temporada, a Alemanya, van gravar
dos discos, però si és cert, nosaltres mai els hem tingut a les mans ni hem
vist les seves portades. Aquest tema que us hem seleccionat per escoltar ara a
El Temps Passa... i la música queda, és una versió del "Respectable"
dels nord-americans The Isley Brothers que ja havien versionat i molt bé a
Espanya Los Bohemios. En aquest EP editat per Sonoplay l'any 1966 també es van
incloure "La droga" que era una versió del 
"LSD" de The
Pretty Things, "Califòrnia dream" de The Mamas & The Papas i
"My girl" que creiem era seva, però no ho tenim gens clar ja que s'ha semble a una peça de Smokey Robinson. Durant un temps Los Polares van actuar
al San Carlos Club del carrer Major de Gràcia, just davant de la sortida del metro
Fontana. Es van desfer l'any 1968. Alberto López que era el bateria, es va
incorporar a la banda d'acompanyament de Tony Ronald, Los Kroner's i
posteriorment va anar-s’en a la de Georgie Dann, encara que va passar per uns
quants grups, entre ells hem de destacar al trio Santabárbara. Dues dècades
després d'haver-se desfet, el segell Cocodrilo Records va publicar un àlbum amb
cançons de Los Protones i va incloure les quatre cançons d'aquest EP de Los
Polares.
Silvana Velasco – Jardín de Rosas
El 30 de juliol passat moria a
Nashville, Tennessee, la cantant country Lynn Anderson, nascuda a Grand Forks,
Dakota del Nord, el 26 de setembre de 1947. En record d'aquesta gran veu
nord-americana, avui a El Temps Passa ... i la música queda volem compartir al
programa aquesta cançó que va ser el seu gran èxit internacional, en la versió
que va realitzar a Espanya la cantant Silvana Velasco, una de les bones veus
del pop espanyol dels seixanta, avui prácticamente oblidada i amb una carrera
àmplia i molt important i que a més va compondre diverses de les seves cançons.
Curiosament la discografia de Silvana Velasco mai ha estat reeditada en versió
CD, ni tan sols en algun recopilatori dels 70 o 80 en vinil. Sols recordem una
col·lecció titulada "Chicas Ye-Yé" en el qual es recollien alguns
temes seus en el volum 5. És una veritable pena perquè avui gairebé no es
recorda a Silvana Velasco i això que la seva qualitat la comprovareu escoltant
aquest tema i a més a més, la noia estava de molt bon veure. El seu nom era realment
Silvana Rosa Caravera Núñez i va néixer a Madrid l’any 1947. Va aconseguir uns
quants premis en diversos festivals de moda, com el d'Interpretació al Festival
de la Costa del
Sol i també en el de 
l'Atlàntic i va obtenir el premi a la millor lletra en el
de Benidorm. Aquesta cançó es trobava en el seu penultim disc, un single que va
ser editat per Iberofón l’any 1971 i a la cara B es trobava una versió del
“Jack in the box” que va interpretar a Eurovisión la cantant irlandesa Clodagh
Rodgers i que Silvana Velasco titula “Caja de sorpresas”. Quan Silvana Velasco
va començar a dedicar-se a l'espectacle va treballar en la pel·lícula “Siempre
es Domingo” de Fernando Palacios, filmada l’any 1961, però va preferir
dedicar-se a la cançó. Els seus tres primers discos, tots ells singles, van ser
Discos Sorpresa de Fundador i també per a màquines tocadiscs, els populars
junkelbox de monedes. De fet les cançons dels seus tres primers singles van ser
aprofitades com a farciment en EP's que es van publicar posteriorment. En el 67
va signar amb RCA, més tard passaria a Iberofón i el seu últim disc es va
publicar a través de Euterpe l’any 1976. Al 1966, Luis Cerón que venia dels
Telstars es va unir a la seva orquestra. En total Silvana Velasco va gravar de 1964 a 1976 un total de 18
discos, entre EP’s i singles.
Sonia – En mi nube
Aquesta cançó és una versió molt
curiosa que aquesta noia Ye Yé que estem convençuts era catalana, va realitzar
del “Get Off of My Cloud”, un tema dels Rolling Stones, allunyat del seu estil
habitual, però que ella fa seu. En aquest EP, editat per Belter l’any 1966 i
l’últim que la xiqueta va publicar també s'incloïen "El final de la
calle", "1,2,3..." i "Concierto para enamorados". En total
Sonia va gravar sis EP’s. Per descomptat i posats a triar, ens quedem amb el
"Aquí en mi nube" dels Lone Star. Poc us podem dir de Sonia, tret de
que es deia en realitat Pilarín Espí, ja que tot just la recordem i poc mes,
suposem pel fet que va tenir una carrera avui oblidada, si bé va treure uns
quans EP's i en alguns dèlls compta amb els Latin Quartet, el grup del mestre
Francesc Burrull acompanyant-la i fent les veus i això són paraules majors. Es
clar que nosaltres creiem que en aquest d’ara no hi sont la gent del Mestre
Burrull. Als once anys va guanyar el primer premi en un concurs anomenat
“Puente a la Fama”
i quan tenia dotze va obtindre el primer lloc en un Certamen Benéfic. També fou
guardonada amb el primer premi en un Festival de Canciones celebrat a La Garriga. Sonia que
com us deiem era una Noia Ie Ie, va participar 
en uns quans festivals, entre ells el Festival Internacional de la Canción de Mallorca. Com Quimet es un
enamorat de la bona música i hem parlat dels Latin Quartet, ja s’ha posat “L’esmoking i la pajarita” i vol recordar a
aquest gran músics. Els Latin Quartet eren Agapit Torrent (saxo i guitarra),
Francesc Burrull (piano), Lluís Sala (batería) i Enric Ponsa (baix).
Anteriorment, a l'any 1954, van ser Tete Montoliu, Jordi Pérez, Enrique
Domínguez i un altre i ja havien utilitzat aquest nom en una gira de tres mesos
per Holanda on havien gravat un disc, el primer de Tete Montoliu. L’any 1976,
el Latin Quartet el formaven Agapit Torrent, juntament amb Jaume Cristau, Lluís
Brugués, Julián Martín i altres músics sota el pseudònim d'A. Rentor, Myth i
Jae. Paral·lel al Latin Quartet, Torrent va formar el Latin Combo amb Francesc
Burrull, Jaume Villagrasa, Ricard Roda que ens va deixar fa uns anys i
Jordi Coll. Però van haver-hi molts més músics.
Bruno Lomas – Ayer cumpliste los
dieciséis
Dins del vuitè EP publicat per
Bruno Lomas, ja a l'any 1966, a
través del segell EMI, trobàvem aquest tema que compartirem ara a El Temps
Passa... i la música queda. Aquest va ser el primer disc d'Emilio Baldoví
Menéndez sense Los Rockeros que van prosseguir la seva trajectòria musical,
empresa al mateix temps que la del cantant, pel seu compte i abrigant la veu de
Bruno Lomas van col·locar una orquestra. De fet Los Rockeros que portaven tres
anys amb ell, encara el van acompanyar en algunes actuacions. Aquesta cançó,
igual que "Bambi", eren composicions del propi Bruno Lomas i el disc
es complementava amb “Corre, corre” que era una versió del "Keep on
running" dels britànics The Spencer Davis Group i “Mi pueblecito, mi chica
y yo” que era una altra versió, encara que no recordem de qui. Bruno Lomas va
ser membre de Los Milos, un dels grups pioners del rock and roll al Pais
Valencià, va néixer a Xàtiva el 14 de juny de 1940 i es va retirar a finals
dels anys 70. Quan finalitzaven els 80 el cuquet que li rosegava per dins i una
oferta d'EMI li 
van fer replantejar-se el tornar i Bruno Lomas va decidir
gravar de nou i la seva volta als escenaris, es trobava en plena forma. Va
marxar-se cap a Madrid i va signar contracte amb EMI, traurien primer una
recopilació dels seus vells èxits i prepararien temes nous per al següent
treball que sortiria entre sis mesos i un any després. Tots aquells plans de
futur de Bruno Lomas es van truncar a la carretera quan al tornar, conduint un
Mercedes 250, va tenir un accident de trànsit prop de la Pobla de Farnals, el 17
d'agost de 1990. El disc amb cançons noves no es va gravar mai, però EMI va
publicar el doble LP amb el títol "Bruno Lomas 1940-1990", avui un
disc per al record. Fill d'un metge militar, Bruno Lomas era un aficionat a les armes i sempre va
dedicar cançons a la
Guàrdia Civil i aixó li va ocasionar algun problema i va
arribar a rebre amenaces d'ETA, però també era un conductor amant de la
velocitat i li agradava conduir els seus cotxes, sempre potents, a tot el que
donaven de si. Això li va passar factura a Bruno Lomas i va pagar amb la seva
vida quedant avui com una gran veu en el record de la nostra història musical.
Per cert, també va treballar en el cinema, va fer dues pel·lículas.
Los Beta – Marianne
Quan Los Beta que havien començat
sent Los Beta Quartet, van canviar de companyia discogràfica i van deixar de
ser artistes d'EMI-Regal, estaven disposats a gravar cançons pròpies o escollir
ells les versions, però resulta que la nova casa de discos que era Sonoplay els
va dir allò de "No hijo, no". Aquest tema que creiem és una versió,
però no recordem de qui, encara que estem segurs no era la "Marianne"
de Cliff Richard, va ser la cara B d'un single publicat l'any 1967 amb
"Marionetas en la cuerda", el tema eurovisiu de Sandie Shaw a l'altra
banda, va ser el seu quart disc com Los Beta. Aquest va ser el segon disc per
Sonoplay, però heu de tenir en compte que en el primer van gravar
"Incendio en Rio" i aquella "Família" tan original, dues
patxangades. Per tant i malgrat les seves perspectives, els va tocar seguir fent més del mateix o pitjor. Los Beta van sorgir a l'illa de Mallorca i van
començar sent Los Beta 
Quartet per passar posteriorment, a partir de l'estiu de
1966, a
ser simplement Los Beta que és com se'ls coneixia familiarment. S'havien
produït alguns canvis entre els components. Ara eren Leopoldo González al baix,
Manuel Saucedo a la bateria, el cantant Miguel Moreno que despré formaria el
grup Miguel Moreno y Los Dinos, el teclista Francisco Balaguer i a la guitarra
Juan Bauza, però posteriorment van haver-hi més canvis. Los Beta es van desfer
l’any 1975 després d'haver estat un dels grans grups versioneros mallorquins de
la seva època i val a dir que els seus directes eren molt bons
La Música
que es Feia en Català
Rita Pavone – Ell
La menuda cantant italiana Rita
Pavone (Torí, 23 d'agost de 1945), a la qual es coneixia en la seva Itàlia
natal com "pèl de pastanaga", era tot un terratrèmol malgrat la seva
poca alçada. Rita Pavone va gravar un EP compartit amb altres tres cantants
incloent una cançó de cada un d'ells cantada en català. D'aquest primer EP
editat l’any 1965 que va compartir amb Jimmy Fontana que va cantar “El Mòn”,
Donatella Moretti “He vist com sorties” i Gianni Morandi “Si no et tinguès ja
mai mes”, us posem aquesta que escoltem ara a carrec de Rita Pavone i que va
ser una de les seves cançons més populars. I diem aixó de “primer EP” ja que
sembla ser que li va trobar el gust a la nostra 
llengua i l’any següent Rita
Pavone va editar a través de RCA una altra EP, va ser al 1966, aquesta vegada
tot per ella sola i titulat "Rita catalana" on lluïa barretina, porró
i ens cantava quatre temes en la nostra llengua. Quimet diu que la butifarra no
es veu a la foto per que la nena se la havia cruspit. Els tècnics de so quan la veien
entrar per la porta de l'estudi començaven a tremolar i és que el to de Rita
Pavone era tan alt que tenien veritables problemes per sonoritzar la veu en les
gravacions. Es va casar amb el seu representant, el també cantant Teddy Reno.
Entre els seus grans èxits de l'època destaquen “La partita di pallone” (1963)
que ja l'hem escoltat al programa, “Cuore” (1963) i “Qué me importa del mundo”
(1964), a part d’aquest que escoltem ara en la llenga de Mossen Cinto. Rita
Pavone va treballar al cinema i va fer papers allunyants dels musicals.
Raimon – Se'n va anar
Tot i que Raimon és un dels
cantants més reivindicatius, el segell discogràfic Edigsa amb el que ell
grabava el va obligar el 22 de setembre de 1963, al Palau de les Nacions de la Fira de Mostres de Barcelona,
a participar en la Cinquena
edició del Festival Internacional de la Canción de la Mediterránea,
defensant conjuntament amb la cantant Salomé el tema “S’en va anar”, escrita
pel poeta Josep Maria Andreu i el compositor Lleó Borrell. La veritat és que el
cantautor de Xàtiva no volia anar al festival, però la casa de discos el va
forçar i ell va haver d'anar-hi, però hem d'aclarir que Raimon no ha tornat a
cantar aquest tema en públic mai més. Hem d'aclarir que era la primera vegada
que en aquest festival al qual acudien artistes de països amb límit al mar
Mediterrani, mai s'havia presentat un tema en català, per això l'organització
que era Ràdio Nacional de España i davant el dilema, li van passar la patata
calenta al Ministeri d'Informació i Turisme de qui depenien i va ser el mateix
ministre, Don Manuel Fraga Irubarne qui el 
va autoritzar, al·legant que una
cançó en català no guanyaria mai. És clar que el Ministre va ficar la pota ja
que no va tenir en compte que votava el públic assistent i el tema va passar a
la final i va guanyar. En les edicions posteriors Ràdio Nacional va canviar el
sistema de votació i mai més va tornar a guanyar una cançó en català. Per cert,
també van obligar a Raimon a posar-se vestit i corbata per sortir a l'escenari (a la foto Salomé i Raimon amb els trofeus).
Ramón Pelegero Sanchis va néixer al carrer Blanc, a Xàtiva, el 2 de desembre de
1940. Tot i que va ser convidat en moltes ocasions a ingressar en el col·lectiu
d'Els Setze Jutges, ell mai va voler formar-hi part ja que jutjava que aquesta
agrupació estava al servei de la burgesia catalana. Si va actuar en nombroses
ocasions amb la gent del col·lectiu en molts festivals dels que se celebraven
en aquella època. L'any 2014 Raimon va rebre el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes. Mario recorda que ja en els anys 80 se li acusava que sempre cantava
en els seus recitals les cançons de sempre, per això va gravar un disc l'any
1997 amb cançons noves i el va titular “Cançons de mai”.
Els Stop – La pluja plora
Los Stop van començar sent un grup
de pop molt interesant, però al seva discogràfica els va encasillà i la seva
carrera està marcada per un munt d’horterades. Los Stop eren un grup de
Barcelona que van començar fen-se dir Donald Duck i al signar contracte amb
Belter i alguns camvis de components, els hi van cambiar per Los Stop. Van gravar uns quans discos en català,
tampoc massas no us creieu, però la seva carrera es va centrar en cantar en
castellà. Aquesta cançó es trobava a un EP del 1968, el segon disc que treien
en català, junt a “No tornaré a plorar”, “L´avi” i “Canço dels enamorats”, però
ja l’havien tret a un altre single en català com a cara B. Cristina, la seva
cantant es diu de veritat Mari Carmen Arévalo i un bon dia es va rebotar amb
els seus companys de Los Stop i va decidir anar-sen, però quan volia andur-se
amb ella el nom es va assabentar que estava registrat per els seus companys i
alesores va creà Cristina i Los Tops. 
Per cert que Los Stop eren, a més de la Cristina, Juan Comellas,
José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i
Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés
Gallego. Quan Cristina va fotre el camp, durant un temps ells van tindre un
altre cantat femenina, es deia Miriam. A la Carmen, aquín tots coneixiem com Cristina (a la
foto) i que va tindre una interesant carrera en solitario, li deien "la
voz gemela de Rita Pavone". Bé, Mario que la coneix bastant, sempre
somriu quan es diu aixó. L’any 1.967 Los Stop guanyen el "Premio del
Instituto de Cultura Hispana" amb la cançó “El turista 1.999.999”, una
horterada que va guanyar també el Festival de Mallorca. Al mateix any Los Stop treuen
la seva cançó més popular que és “Salud, dinero y amor” a la que també li deiem
“Tres cosas” que de fet era el seu títul real. Ja us hem dit moltes vegades que
hi ha cançons amb títuls oficials i altres que els hi ha possat el pùblic al
llarc dels anys.
Los Mustang – El ritmo del
silencio
Aquesta cançó que compartirem ara
a El Temps Passa… i la música queda d’avui, va ser un dels grans èxits del
"dúo" americà per excel·lencia, Simon & Garfunkel que la van
incloure en la banda sonora del film "El Graduado" l’any 1968, si bé
el Grammy el van aconseguir els americans per "Mrs. Robinson", també
de la mateixa banda sonora. Aquí ens la versionen ara Los Mustang amb el títul
“El ritmo del silencio” quan originalmente és deia “Los sonidos del silencio”.
La banda barcelonina liderada pel cantant Santi Carulla que parlant de
discogràfiques, va ser cap de vendes del segell barceloní Divucsa que estava al
Passeig de Carles I. Per cert originalmente la cançó es titulaba "The
sound of the silence", però aixó no te masa importancia perquela passada
temporada la vam escoltar versionada per els mallorquins Los Talayots que també
van cambiar-li el nom i la van titular “La voz del silencio”. La veritat es que
aquest EP publicar l’any 1966 es el disc que millor es va vendre en la carrera
de Los Mustang, és clar que la cançó 
estrella va ser "El submari
groc", superan i molt aquí al pais, les vendes del “Submarino amarillo”
dels seus autor, els Beatles i a part, Los Mustang també van incloure en aquest
EP “El Gran Flamingo” que ere dels Manfred Man i “Verano en la ciudad”, aquesta
el gran èxit dels novaiorquesos Lovin' Spoonful, un grup liderat per John B.
Sebastian. Aquest EP de Los Mustangs va superar les 130.000 copies venudes. Los
Mustangs són el millor grup “versionero” dels anys seixanta. Estaven integrats
per Santi Carulla a la veu, Antonio Mier a la guitarra, Marco Rossi també
guitarra que ja es mort, junt a Tony Mercadé al baix i Miguel Navarro a la batería. Val a dir que entre els
anys 1964 i 1970 cap disc senzill o EP de Los Mustang va vendre menys de 25.000
exemplars.
Los
Pop Tops – Oh Lord, why Lord
Al costat de “Con su blanca
palidez”, “Mammy blue” i “Viento de otoño”, aquesta és una de les millors
cançons de Los Pop Tops, una banda creada arran de Los Tifones, peró quan el
seu cantant i guitarra Luis Fierro els va deixar, van fitxar a Phil Trim (a la foto), un
cantant de color que era de Trinidad Tobago i la veritat és que cantava en
castellà amb molt mala pronunciació. Van ser produits per Alain Milhaud i es van
reconvertir en Los Pop Tops. Anys més tard Luis Fierro tornaria com segona veu
i guitarra, romanent amb el grup fins a la seva dissolució per començar llavors
com a cantant solista gravant cançons mítiques del pop espanyol dels 70, entre
elles "Reconciliación", "Amándote" i "Ella".
Aquesta cançó és una variant del Cànon de Pachebel i Quimet ens parla d'ell...
Johann Pachelbel, neix a Nuremberg l'1 de setembre del 1.653 i mor a la mateixa
ciutat el 3 de març del 1.706. Compositor barroc de moltes obres musicals i
entre elles la més popular és "Canon i giga en Re Major per a tres violins i baix continu" aquesta
obra és coneguda com "Canon de Pachebel".Aquest tema té moltes
versions, a part de la que us presentem avui, orgue, violíns, orquestra,
guitarra, piano i també heavy, fins i tot el tema "Bon dia" de Els
Pets, menys un acord, s'inspira en aquesta peça. Quimet us recomena veieu al
Youtube la versió lliure que fa el pianista David Lanz, us avisem que dura
quasi deu minuts, però val la pena.
Los Salvajes – Massachusetts
Ara i encarrilant la recta final
del programa d’avui de El Temps Passa... i la música queda escoltarem tot un clàsic, de fet hem escoltat al
programa diverses versions espanyoles de "Massachusetts", el gran hit
de The Bee Gees que va compondre Robin Gibb, però ara us portem la versió que
van realitzar Los Salvajes i que és genial, per i com ens heu demanat des de el
Factbook de Montse, aquí la teniu. Es va incloure a un single que Los Salvajes
van publicar l'any 1967, editat per EMI-La Voz de su Amo amb "El Don
Juan", a la cara B. La veritat és que aquest tema pateix d'un excessiu
arranjament orquestral, però a la vegada també aquest és el seu encant. Gaby
recrea la cançó i la fa seva i això val la pena. Los Salvajes eren Gabriel
Alegret a qui coneixíem com Gaby (cantant), al costat de Andy González
(guitarra), Francisco Miralles (guitarra), Sebastià Sospedra Moya (baix) i
Delfí Fernández (bateria). Curiosament es diu que a Delfí els seus pares li van
comprar una bateria per poder salvar el mobiliari de la casa ja que ell i amb
una mena de baquetes, es dedicava a tocar utilitzant tots els mobles de la llar
familiar com a instrument de percussió. Quan en els seus principis Los Salvajes
van realitzar una gira per Alemanía, Delfí va haver de tornar-s'en 
per
problemes d'edat, més tard i quan van tornar a Barcelona, va ser un altre
vegada el batería de Los Salvajes. Ara us explicarem una curiositat sobre Robin
Gibb, l’autor de la cançó i que ja es mort. El 5 de Novembre de l'any 1967 Robin Gibb i la seva
núvia Molly que era secretària de Robert Stigwood, el seu mànager, anaven de
viatge de tornada a Londres, malauradament, el tren en què viatjaven va
descarrilar a Hither Green, cobrant-se l'accident 49 víctimes mortals i 78
ferits. Robin i la seva nòvia van resultar il·lesos i el músic va treure a
diverses persones de la runas dels vagons. Al mateix temps, a molts quilòmetres de distancia, Maurice Gibb,
el bessó de Robin i també component dels Bee Gees i que així mateix ja va
morir, es va aixecar de sobte del seu seient diet: "Alguna cosa dolenta li
ha passat a Robin". Barry Gibb va manifestar temps després que aquest
esdeveniment va fer que Robin Gibb es tornés més sensible i poc més tard va
compondre un tema que va ser número 1
a mig mon, es tractava de "Massachusetts" que escoltem avui.
Volem des d’aquí al programa rendre un homenatge a Robin Gibb que va morir a
causa d’un càncer el 20 de maig del 2012, el músic tenia 62 anys d’edat. 
Los Pasos - Anoushtka
Los Pasos amb els que avui
acabarem El Temps Passa… i la música queda, van ser descoberts per Manolo Díaz
que ja treballava en solitari i com a productor i que havia militat a Los Sonor
i Los Polaris. Va compondre per ells “La moto” i ple d'ingenuïtat, la va
presentar a Alain Milhaud perquè produís a Los Pasos. Aquest va dir que el grup
no li interessava ja que estava treballant amb Los Bravos i sense taller-se ni
un pel, va agafar la cançó i va fer que la gravessin Los Bravos, conseguin
enrrederí la sortida del disc de Los Pasos. La cançó va ser, al costat del "Black
is black" els grans èxits de Los Bravos. La versió de Los Pasos és al
nostre parer molt millor, però les vendes més importants van ser per el grup de
Mike Kennedy, llavors anomenat Mike Kogel. Per cert que Milhaud va putejà a Los
Pasos i "La Moto"
que havia de ser el seu primer single, va ser el tercer. Los Pasos es van
formar a Madrid i els seus membres provenien de Los Flaps, Los Sonor i Los
Diablos Rojos. Estaven liderats pel teclista José Luis González, al costat de
Álvaro Nieto, Luis Enrique Baizán que ere germà de l'actriu i cantant 
Marta Baizan, Joaquín Torres i Martín Careaga, per cert, un d’ells era nuvi de Marta
Baizán, però no recordem quin era. L’any 1968 protagonitzen la pel·lícula
"Long-Play" de Javier Setó al costat de Gracita Morales i José Luis
López Vázquez, incloén diverses cançons en la seva banda sonora. Los Pasos van
funcionar de 1966 fins l’any 1969. Mes tard Álvaro Nieto va crear La Compañia i Luis Baizán i
Joaquín Torres al costat de membres dels Pekenikes van fundà Taranto's, una bona
banda de rock progresiu. Aquesta cançó, una de les més populars en la carrera
de Los Pasos, es trobava com a cara A d'un single editat per Hispavox l’any
1967 i al contrari del que els va passa a Los No amb “Moscovit” que escoltarem
en un proper programa, “Anouschtka” no va tenir cap problema amb la censura. La
cara B va ser "El sueño aquel".
S’acaba per avui El Temps Passa… i la música queda,
nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades i tornarem la propera setmana amb
més música i records del ahir, del passat, d’aquells anys seixanta que ens van
marcar a nosaltres i a la nostra generació, però abans de tocar el dos us
deixem en companyia d’aquelles emissores per les que escoltes el programa o
internet si t’el descarrégues des del blog o el facebook de Montse. Adeu-siau!
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que encara tenen
il·lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
Enllaç per descarregar-se el programa
Enllaç per descarregar-se el programa
No hay comentarios:
Publicar un comentario