Hi ha cançons que formen part de la història de la música,
tot i que en masses ocasions el temps les ha relegat a un racó recòndit de la
nostra memòria. Avui us hem portat unes quantes d'elles i a El Temps Passa... i
la música queda anem a recordar-les en el nostre viatge setmanal a l'ahir, al
costat de moltes altres que van ser èxit, més o menys rellevant, però que
formen part de la banda sonora dels anys seixanta. Tindrem a Los 3
Sudamericanos, Tony Dallara, Lita Torelló, Las Hermanas Navarro, Los 3 de
Castilla, Hermanas Serrano, Luis Gardey, Josep Guardiola, els argentins Leo
Dan, Los 5 Latinos i Luis Aguilé, junt a Los Sírex, Juan Pardo, una cançó de Karina
quan encara signava els seus discos com Maríbel Llaudés i Los Top Son que
tenien com a cantant en el seu primer disc a Bruno Lomas. Ara ens posem en
marxa des de totes les emissores per les que ens escoltes o bé per internet en
el cas de que t’el descarreguis des del blog o el facebook de Montse Aliaga.
Som Quimet Curull i Mario Prades i ara començarem dient-vos, per variar que
Obrim la
Paradeta
Las Hermanas Navarro – Ay, Carmelo
Avui començarem el nostre viatge pels records, per l'ahir,
escoltant a les Hermanas Navarro que van sorgir a Mèxic a finals dels anys
quaranta, de fet van debutar al 48. Aquest tema es trobava a l'album “De todo
un poco” i encara que està ple de ritme sabrosón, elles van ser el primer grup
vocal femení en interpretar ritmes moderns a Mèxic. A Espanya els seus discos van
començar a vendre's a partir del 1958, arran de començar a projectar-se en els
cinemes algunes de les moltes pel·lícules en què van intervenir. Las mexicanes
Hermanas Navarro eren Socorro i Rosina Navarro que van neixer a Torreón,
Coahuila. El seu tema més conegut va ser "Pepe", aquell que no és que
no premés quan ballava, és que Pepe sabia com prémer a la xicota, gravat a
principis dels 60. Durant molr de temps van treballar amb l'Orquestra de Rafael
de Paz. Las 
Hermanas Navarro van incursiona i molt en el rock and roll, el
twist i el pop d’aquells anys, sent un dels
primers duets femenins en cantar rock and roll en castellà. Cal tindre
en compta que Las Hermanas Navarro van ser les veritables introductores del rock
and roll en castellà a Méxic, començant a gravar versions d'aquest génere molt
abans que els grups mexicans com Los Teen Tops, Los Camisas Negras o Los Locos
del Ritmo, això si, molt més en la línia de les Andrew Sisters que la de
aquells pioners del rock and roll. Per cert que en els anys seixanta Las
Hermanas Navarro van gravar un anunci publicitant la Coca-Cola Gran. El
27 de juny del 1995 va morir Socorro Navarro a causa d’una afecció cardíaca,
havia nascut el 25 d’abril del 1931.
Hermanas Serrano – Patricia
Seguirem ara amb unes altres germanes, en aquest cas
catalanes. Les Hermanas Serrano van ser un dels duets més populars dels anys 50 a l’Espanya de la
posguerra, gracies sobre tot a participar en festivals i aparicions en directe
a les emissores de ràdio de l’época. Les cançons de Las Hermanas Serrano eren
de les “modernetes” que van sonar als programes de discos sol·licitats. Les
dues noies es van llançar internacionalment l’any 1958 quan van participar en
un programa de televisió a Veneçuela. També l’any 1958 Las Hermanas Serrano van
ser les primeres que van gravar un disc de música moderna en català després de la Guerra Civil
espanyola. Les cançons d'aquell EP eren "Mandolino de Texas",
"Cançó amb sordina", "Tschi bam" i "Besa'm tres
vegades", tot això auspiciat pel Mestre Cases Augé que també es va encarregar de la segona gravació en català de la història del pop espanyol,
aquesta vegada a càrrec del crooner nacional, José 
Guardiola. Aquest tema, una
composició del genial Pérez Prado, es trobava en el seu primer EP, publicat per
La Voz de su Amo
l’any 1958, on també trobaven “Gondolier” i “Casanova”, en aquestes tres
cançons les Germanes Serrano tenen acompañament d’orquestra, pero a la quarta
“La canción de Joey” les acompanyan el Latin Combo. Les Germanes Serrano van
gravar un segon EP tot en català, però aixó va ser ja a l’any 1963. De fet la
carrera de Les Germanes Serrano va ser sempre en castellà. Josefina i Amparo
Serrano, les Germanes Serrano, eren conegudes com “Les Veus de Cristall” i van
començar cantant per separat fins que a instàncies de la seva mare van decidir
crear un duet. Així la bona dona no patia tant quan sortien de bolos i tenia a
les seves nenes juntetes. L'any 1964 van crear el grup Seison Show al costat de
tres músics masculins i la cantant italiana Nella Colombo, una altra habitual
artista de festivals. Van estar en actiu fins a finals de 1965. Quan van deixà
la música, una d’ellas s’havia casat amb el propietari de la sala Toltec, al
Terreno de Palma de Mallorca.
Los 5 Latinos – Amor bajo cero
Una de les moltes pel•lícules on Conchita Velasco i Tony
Lebranc van compartir protagonisme va ser "Amor bajo cero", dirigida
l'any 1960 per Ricardo Blasco i escrita per Pedro Masó, una comèdia romàntica
sense excessiva transcendència, de les moltes que es van estrenar en els
seixanta.. Per cert, també hi surten Katia Loritz i l'argentí Jorge Rigaud que
per a nosaltres i malgrat el número interminable de films en què va intervenir,
sempre serà Sant Valentí. La cançó estrella de la pel·lícula "Amor sota
zero" va ser aquesta que escoltem ara a El Temps Passa... i la música
queda i estava interpretada per Los 5 Latinos. La banda sonora, aquest tema
inclòs, va ser composada pel recordat Augusto Algueró que per cert, en aquell
temps tenia una botiga de discos a Madrid. Nosaltres us la 
recomenem per que en
ella els nostàlgics i els curiosos, veureu imatges de Barcelona tal i com era
l’any 1960 i moltes, port, plaça d'Espanya i Tibidabo inclos. Los 5
Latinos van ser un grup vocal que va
arribar des d'Argentina i estaven liderats per Estela Raval (Buenos Aires, 19
de maig de 1929), dona amb una bona veu. Los 5 Latinos es van crear l’any 1957
i eren Estela Raval, el seu marit el trompetista Ricardo Romero, juntament amb
Héctor Buonsanti, Mariano Crisiglione i Jorge Francisco Patar, aquest últim
reemplaçat l'any 1960 per Carlos Antimori. Estela havia cantat amb el grup Las
Alondras i a l'Orquesta de Raúl Fortunato i el seu marit Ricardo Romero va
militar en diverses formacions, entre elles l'orquestra de jazz Los Colegiales.
Junts van formar part del grup Los 4 Bemoles del qual van sorgir Los 5 Latinos.
L'any 1969 Estela Raval es va llançar com a solista encara que posteriorment
van tornar a posar en marxa el grup com Estela Raval y Los 5 Latinos, l'any
1982. El 29 de juny de 1960 van debutar al Florida Park de Madrid i van fer una
gira per Espanya amb The Platters. Per cert, Estela Raval va morir el 6 de juny
del 2012, a
causa d'un càncer.
Los 3 de Castilla – La Banda
L'any 1967 Los 3 de Castilla van publicar un EP a través del
segell Philips en el qual aquesta cançó, el primer èxit del brasiler Chico
Buarque, va ser el tema estrella i en el que també es van incloure “Cuando digo
que te amo” del italià Tony Renis que també van gravar Annarita Spinaci, Les
Surfs, Los Tamara, Los 4 de la
Torre, Los 3 Sudamericanos i molts altres i va donar títol a
una pel·lícula, “Hablemos del amor” que va ser una composició de Manuel
Alejandro i un dels grans èxits de Raphael que fins i tot la va portar a
Eurovisió i “Corazón loco” que es el “Cuero Matto” de Little Tony. Per cert,
poc després, el mateix any 1967, Los 3 de Castilla publicarien un single amb la
cançó "Manuel Benitez el Cordobés", un tema dedicat al popular torero
que la veritat, era tota una horterada. Mayra García Barbero cantant femenina del
trio Los 3 de Castilla, va ser una de les millors veus del pop espanyol dels
seixanta. La veritat és que Los 3 de Castilla van ser un dels grans grups de la
seva època i van arribar a gravar més de 30 discos, bàsicament EP's i alguns
singles. El grup el va crear Manolo Palomo que venia del Trio Siboney i va
conèixer a Mayra quan 
aquesta actuava a la sala Erika, a Madrid. Mayra cantava
amb Los Trovadores del Sur i en el grup també estava Julian Jimeno que seria la
tercera pota per aquella taula, sorgeixen així l'any 1956 Los 3 de Castilla,
ella era de Salamanca, però els nois, un
de Ceuta i l'altre sevillà. Comencen actuar en els locals històrics de la
capital, entre ells El Erika, Micheleta, Morocco, el Pavillon, el Florida Park
al Retiro i uns quants més, però bàsicament es van donar a conèixer gràcies a
intervenir contínuament en programes de ràdio realitzats en directe, sobretot “Cabalgata fin de
semana” conduït pel locutor xilè Bobby Deglané, al costat de Maria Àngels
Herranz, un dels programes mítics i que estava en antena des del 27 de juliol
de 1951, mantenint-se fins a mitjans dels seixanta. Un dels locutors posteriors
a Bobby Deglané que va marxar-se a Ràdio Nacional, va ser el popular José Luis
Pécker. En aquest programa va debutar Mariano Medina que després va ser l'Home
del Temps de Televisió Espanyola. Quan es van desfer al 1975, Manolo Palomo
passa a ser productor del segell Polygram, Julian Jimeno va morir l’any 1987 i
a Mayra García li vam perdre la pista.
Los 3 Sudamericanos – Tómbola
Aquesta cançó que us portem ara a El Temps Passa... i la
música queda, va ser una composició del mestre Augusto Algueró, però la va
escriure per Marisol i de fet va donar títol a una de les seves moltes
pel·lícules. Nosaltres com sempre som transgressors, per compartir en el
programa d'avui us hem seleccionat aquesta versió que van realitzar Los 3
Sudamericanos i que es va publicar a través de CBS que aquí distribuïa
Discophon, també l'any 1962 dins d'un EP titulat “Los 3 Sudamericanos en
España” que així mateix va incloure “Cuando calienta el sol”, “Chiquitina” i
“Celedonio”, però es va publicar més tard en versió single per a les butxaques
més pobres. Va ser el primer disc de Los 3 Sudamericanos publicat directament
per al mercat espanyol i es va gravar a Madrid, encara que inicialment es va
editar en format monoaural. Quan definitivament es van assentar a Espanya
passarien a ser artistes del segell Belter. Los 3 Sudamericanos 
van arribar des
de Paraguai a l’Argentina, però després d'haver aconseguit l'èxit, finalment es
van assentar a Espanya i aquí es van inflar de vendre discos i treballar. El
grup Los Tres Sudamericanos l’integraven Johnny i Alma Maria que eren
matrimoni, s’haviem tingut que casar per que ella pogues sortis del seu pais ja
que era menor d’edat, junt a Casto Darío i van funcionar i molt be, com a
tercet vocal diguen-se Los 3 Sudamericanos de 1959 fins l’any 1984. De fet va
ser la seva etapa més gloriosa. Darío els va deixar i en el seu lloc va entrar
l’any 1988 Daniel, encara que al 1990 va ser substituït al seu torn per
l'extraordinari guitarrista i compositor argentí Dioni Velázquez i es mantenen
en actiu. Dioni va gravar pel seu compte discos amb la guitarra
espanyola com a protagonista. 
Hermanas Benítez – Al compás de la yenka
L'any 1965 les cubanes Hermanas Benítez van publicar un EP a
Espanya a través del segell Discophon en el qual trobàvem aquest tema que com
el seu títol indica clarament, ens arriba a ritme de yenka, ensenyant-nos a
ballar-ho i en el qual també es van incloure el “Chao Chao” de Petula Clark,
“Muñeca De Cera” que era la seva versió del “Poupée De Cire, Poupée De Son” que
va compondre Serge Gainsbourg i que va triomfar en la veu de France Gall i “Cu
Cu Rru Cu Cu Paloma” que és un clàssic del folklore mexicà. Quimet sempre fa la
conya de dir que las Hermanas Benítez anaven a "tan el kilo", es a
dir que las contrataves a pes, i es que segons el pressupost s’et presentaven
per actuar tres, quatre, fins i tot cinc germanes. Eren naturals de Cuba i Las
Hermanas Benítez com tants i tants músics i artistes cubans, van fotre el camp
de la seva illa cap a Mèxic fugint del régim dictatorial dels germans Castro, 
després es van vindre a Espanya. Les Hermanas Benítez eren Beatriz, Beba,
Petry, Carmen i Juanita, més tard sel's va afegir un altre, Haydee que era la
més petita. Les nenes van cantar a moltes pel3lícules de Cantinflas, entre
ellas destaca "Sube y baja", filmada l’any 1958 i van gravar quinze
LP’s al llarg de la seva carrera musical. La cançó més popular en la trajectoria
de Las Hermanas Benítez va ser “Corazón de melón”, pero elles van incursionà i
molt dins del pop amb cançons com aquesta que us portem avui. Eren filles de
l'ex-ministre cubà de Treball Francisco Benítez, el creador de la llei de
Treball que va ser coneguda popularment com "8 x 5" que protegia als
treballadors cubans de jornades setmanals superiors a 40 hores. Van començar
molt joves, en realitat gairebé per casualitat i d'amagat del seu pare, però
amb la complicitat de la seva mare Felicia Hernández de Benítez que sempre les
va recolzar. En el 1957 viatgen als Estats Units, durant 6 mesos, fent una gira
per més de 20 ciutats i que va ser un gran èxit, allà els va sorgir el
contracte per anar-se'n a Mèxic i d’allí a Espanya on van debutar al Pasapoga
de Madrid.
Maríbel Llaudés – Quisiera ser
Karina, nascuda a Jaén el 4 de desembre de 1946, és una de
les figures musicals històriques del pop que es va fer als seixanta a la
península Ibèrica. Va encunyar el terme "veu karinera" que utilitzem
quan ens referim a cantants femenines espanyoles amb un timbre de veu aflautat
i agut en excés que tan en moda van posar les cantants nord-americanes en els
cinquanta. Va ser la noia Ye Yé per excel·lència. En la seva carrera destaquen
amb llum pròpia cançons com “Las flechas del amor”, “Romeo y Julieta”, “El baúl
de los recuerdos”, “Me lo dijo Pérez” o “En un mundo nuevo” amb la qual ens va
representar a Eurovisió l'any 1971 quedant en segona posició. Quan començava
l'any 1961, es va presentar i va guanyar un concurs radiofònic de la Voz de Madrid i va guanyar
tres mil pessetes de l'època. És clar que en aquells temps encara feia servir
el seu nom real que era Maria Isabel Llaudes Santiago. Es va presentar en uns
quants festivals i va 
gravar anuncis per a publicitat en ràdio, entre ells un
per Wynn’s. Va ser Torrebruno qui li va posar el nom artístic de Karina, quan
va signar contracte amb Hispavox, encara que algunes fonts asseguren que va ser
obra d'Enrique Garea, director del segell Columbia, però ella ja havia publicat
un parell d'EP's que es van vendre en botigues, un d'ells amb “El bikini
amarillo” com a cançó estrella i també un single publicat per RCA en què es va
incloure la cançó que escoltem ara, el seu primer disc i que va ser utilitzat
l'any 1961 per una marca comercial que el regalava a gasolineres, encara que
creiem que també podies aconseguir-ho en els comerços. Aquest tema de fet el va
cantar al Festival de Benidorm de 1961. La cançó, una composició del Dúo
Dinámico, i totes les que va gravar amb el seu autèntic nom no van ser
reeditades en un disc gran fins a 1997, quan es va publicar en versió CD
“Karina-María Isabel Llaudés Primera época” que pensem va treure Ramalama.
La Música
que es Feia en Català
Josep Guardiola – Diumenge és sempre diumenge
Si bé les Hermanas Serrano van ser les primeres, el segon
artista que va gravar en catalá aquell incipient pop que naixia, va ser l’amic
Josep Guardiola que poc despres i també sota la batuta i direcció del Mestre
Josep Casas Augé, va gravar un EP amb “Come prima (La primera vegada)”, com
cançó estrella i que era una versió del èxit de Domenico Modugno amb el que
l'italià va guanyar el Festival de San Remo. Aquell EP va arrivar a vendre 8000
unitats al mes de posarse a la venda, deu ni do per ser 1958 i cantat en
català, quan vendre 2.000 era una bona venda per un disc, a tot l’Estat. Per
cert que José Guardiola l’hi explicaba un dia a Mario que quan va anar a Madrid
per presentar-se a un programa en directe de radio d’aquells que es feien a
l’epoca, dels que us hem parlat i que presentava el gran Bobby Deglane, aquet i
devant de 1000 persones de públic, va anunciar que José Guardiola cantaria el
“Como prima”… en catalá i a Madrid. Josep deia que li tremolaven les cametes al
sentir-lo, pero finalment va sortir, va cantar en català i va ser tot un èxit.
Bé, tembé os direm que 
en aquest EP amb el mateix títol que l'hi van possar al
de les Germanes Serrano, demostran la "molta i desbocada imaginació"
dels AR's de l'època, es va dir "José Guardiola canta en catalán los
éxitos internacionales", s'hi trovaben tres cançons més. "El vell
carrer de l’aimada”, “Besa’m en silenci” i “Diumenge és sempre diumenge” que es
la que escoltem ara. José Guardiola era un bon amic, un gran cantant i a més un
gran professional que va saber mantenir una posició de prestigi tot i que els
anys i les modes el van allunyar de les llistes d'èxits, però el que ningú
deixa de reconèixer és la seva qualitat vocal que va mantenir i demostrar fins
les seves últimes actuacions. José Guardiola Díaz de Rada, nascut a Barcelona
el 22 d'octubre de 1930. Va cantar en castellà, però també ho va fer i molt en
català, signant en aquests enregistraments com Josep Guardiola, el nostre
estimat Pepe Hucha, com se'l coneixia familiarment. L'hi agradave el futbol i
era un fervent seguidor del L'Espanyol, club del que ell va fer i cantar
l'himne. A mitjans dels seixanta i amb l'arribada del pop i els conjunts
moderns José Guardiola va anar perdent part de la seva immensa força de
convocatòria de masses. És clar que la discogràfica i per mantenir els seus
fans més joves va fer que s'ha afaités el seu bigot característic per tal
d'aparentar una 
joventut adolescent que Josep Guardiola ja no tenia. Per cert,
l'última entrevista que Mario va publicar al Diari de Tarragona va ser a José
Guardiola arran d'un concert que va realitzar a la Pista d'Estiu de Constantí,
aquella tarda Mario va presentar José Guardiola a Montse Aliaga. Un altre dia i
també a Constantí, aquest cop per la Associació de Jubilats de Constantí, va tornar a
actuar Josep Guardiola, Quimet estava allí per donar fe del fet. Josep actuava
amb la música "enllaunada" i per supusat amb la veu en directe, la
gent del públic l'hi va demanar que cantes cançons de las que ell no portava la
música preparada. Es clar que el nostre crooner tenia moltes "tablas"
i sempre va ser un gran profesional i "acapella", es a dir "a
pel" com es deia abans, sense música i sols amb la seva veu, va anar
cantan les cançons que la gent l'hi demanava. El 9 d'abril del 2012 José Guardiola
va abandonar aquest món per la porta de servei, com sols passar amb aquest que
despres de ser tan grans, han anan quedat relegats a un oblit per part del
públic manipulat per les multinacionals del disc i les emisores de
ràdio-fórmula. José Guardiola comptava 81 anys d'edat, però les seves cançons
seguiran mantenint viu el seu record entre nosaltres i tots aquells que
l'admiràvem i estimavem.
en aquest EP amb el mateix títol que l'hi van possar al
de les Germanes Serrano, demostran la "molta i desbocada imaginació"
dels AR's de l'època, es va dir "José Guardiola canta en catalán los
éxitos internacionales", s'hi trovaben tres cançons més. "El vell
carrer de l’aimada”, “Besa’m en silenci” i “Diumenge és sempre diumenge” que es
la que escoltem ara. José Guardiola era un bon amic, un gran cantant i a més un
gran professional que va saber mantenir una posició de prestigi tot i que els
anys i les modes el van allunyar de les llistes d'èxits, però el que ningú
deixa de reconèixer és la seva qualitat vocal que va mantenir i demostrar fins
les seves últimes actuacions. José Guardiola Díaz de Rada, nascut a Barcelona
el 22 d'octubre de 1930. Va cantar en castellà, però també ho va fer i molt en
català, signant en aquests enregistraments com Josep Guardiola, el nostre
estimat Pepe Hucha, com se'l coneixia familiarment. L'hi agradave el futbol i
era un fervent seguidor del L'Espanyol, club del que ell va fer i cantar
l'himne. A mitjans dels seixanta i amb l'arribada del pop i els conjunts
moderns José Guardiola va anar perdent part de la seva immensa força de
convocatòria de masses. És clar que la discogràfica i per mantenir els seus
fans més joves va fer que s'ha afaités el seu bigot característic per tal
d'aparentar una 
joventut adolescent que Josep Guardiola ja no tenia. Per cert,
l'última entrevista que Mario va publicar al Diari de Tarragona va ser a José
Guardiola arran d'un concert que va realitzar a la Pista d'Estiu de Constantí,
aquella tarda Mario va presentar José Guardiola a Montse Aliaga. Un altre dia i
també a Constantí, aquest cop per la Associació de Jubilats de Constantí, va tornar a
actuar Josep Guardiola, Quimet estava allí per donar fe del fet. Josep actuava
amb la música "enllaunada" i per supusat amb la veu en directe, la
gent del públic l'hi va demanar que cantes cançons de las que ell no portava la
música preparada. Es clar que el nostre crooner tenia moltes "tablas"
i sempre va ser un gran profesional i "acapella", es a dir "a
pel" com es deia abans, sense música i sols amb la seva veu, va anar
cantan les cançons que la gent l'hi demanava. El 9 d'abril del 2012 José Guardiola
va abandonar aquest món per la porta de servei, com sols passar amb aquest que
despres de ser tan grans, han anan quedat relegats a un oblit per part del
públic manipulat per les multinacionals del disc i les emisores de
ràdio-fórmula. José Guardiola comptava 81 anys d'edat, però les seves cançons
seguiran mantenint viu el seu record entre nosaltres i tots aquells que
l'admiràvem i estimavem.
Tony Dallara – El seu nom és Maria
Una de les cançons més rellevants en la carrera del cantant
italià Tony Dallara és aquesta que us hem portat ara a El Temps Passa... i la
música queda i que en la versiona en català. Amb aquesta cançó que era una
composició de Pino Donaggio, va obtenir el segon premi al Festival de la Cançó de la Mediterrània, creiem
que va ser l'any 1966. La veritat és que Tony Dallara va gravar unes quantes
cançons en castellà i va participar que nosaltres recordem, en una ocasió al
Festival de la Cançó
de Mallorca amb "Margarita", una altra gran balada de clar tall
italià que també van gravar Los Javaloyas.
Tony Dallara es diu en realitat Antonio 
Lardera i va néixer a Campobasso
el 30 de juny de 1936. L'any
1960 va guanyar el Festival de San Remo juntament amb Renato Rascel amb la
cançó "Romántica" que es va convertir en tot un èxit a Italia, és
clar que ell ya havie publicat un munt de discos abans. Tony Dallara havia
començat la seva carrera musical publicant l'any 1957 el single amb "Em
piace questa vucchella" i durant els anys seixanta va treballar també al
cinema, va participar en un total de 5 pel·lícules. La veritat és que a partir
de 1962 va començar el seu declivi a Itàlia i Tony Dallara es va dedicar a
atacar altres mercats, com el francès i per descomptat l'espanyol, participant
en diversos festivals a Espanya, entre ells i com us deiem, el de Mallorca on
va guanyar amb "Margarita". Des de fa anys la seva carrera se centra
més en la televisió, Tony Dallara és comentarista de la RAI.
Lita Torelló – Potser demà
Al EP "Fantastic Lita" que va publicar el segell
Concentric l'any 1965 trobàvem aquesta cançó que escoltarem ara, al costat de
"No t'ho diré pas", "És tant!" i "Bon dia" que
aquesta ja l'hem escoltat en El Temps Passa... i la música queda. Les quatre
cançons van ser composicions del mestre Francesc Burrull que també va ser el
productor i director musical de l'EP, tot i que la lletra de dues d'elles va
ser escrita per Josep Maria Espinàs que també era propietari del segell i un
dels creadors de la Nova
Cançó, les altres dues eren de Jordi Sarsanedas. De fet Lita
Torelló encara gravaria un altre EP per Concentric un any més tard, al 1966, en
què el tema estrella seria la seva versió catalana del "Chao, chao"
de Petula Clark. La noia és deia Dolors 
Torelló, peró va ser coneguda
artísticament com Lita Torelló. Es va convertir en una de les veus més populars
dins les solistes dels anys 60. Havia nascut a Barcelona l'11 de maig de 1946.
Lita Torelló va començar sent gairebé una nena, a finals dels 50 amb un EP
compartit on ella cantava "Quiero la burrita Non". Un parell o tres
d'anys després va signar contracte amb Vergara i va participar al Festival de la Cançó de la Mediterrànea, amb el
tema "Presentimiento". Lita va aconseguint el segon lloc, era l’any 1961 i
el tema es va incloure al seu primer EP amb altres tres versions de cançons del
Festival. També va participar en diverses ocasions al Festival de la Canción Española
de Benidorm. De fet Lita Torelló va ser una cantant molt prolifera ja que va
arribar a gravar catorce EP's sols per Vergara i només entre els anys 1964 i
1966. Abans havia gravat un munt per EMI i despres passaria a altres segells i
seguiria gravan. Lita Torelló a finals dels 60 va deixar la seva carrera musical
en casar-se, con solia passar moltes vegades amb les cantants femenines.
Deixarem aquí la música feta en català i en el nostre viatje per els records escoltarem, a un bon solista surgit d'una banda mítica.
Luis Gardey – Ma vie
En un blog dels que trobem per internet s'esmentava a Luis Gardey
com el "Gran Crooner" de la música pop espanyola, nosaltres volem
suposar que el que signava no ha sentit parlar, ni coneixia a José Guardiola o
Ramón Calduch que quan parlem de crooners, han estat els millors entre els
millors, sobretot José Guardiola. Aclarit això parlarem i escoltarem a Luis
Gardey que no tenia mala veu, de fet havia estat al costat de Tito Mora i
Marini Callejo, component del grup Los Brujos amb els que va participar al
Festival de Benidorm l'any 1962, fins que Marini es va dedicar a la producció,
descobrint i llançant a Los Brincos i Tito Mora i Luis Gardey van començar en
solitari. Aquest tema va ser el gran èxit del francès Alain Barriere que mai la
va gravar en castellà, encara que 
va ser una cançó súper versionada aquí al pais,
destacant la que van fer Los Mustang i que hem escoltat no fa massa al
programa. José Luis García Morís, conegut com Luis Gardey va néixer a Quintes,
Villaviciosa, l’any 1942. Encara que és una faceta seva poc coneguda, Luis
Gardey també ha composat molts temes, alguns gravats per Julio Iglesias. Va
començar com a solista l’any 1963, gravant per Zafiro. L'any 1965, Luis Gardey
va guanyar el Festival de la cançó Hispano Portuguesa. Al 1968, Luis va deixar
Zafiro i va signar contracte amb Vergara; on publicaria dos discos. L'any 1970
va passar al segell Phillips. Luis Gardey va realitzar una extensa gira per
Hispanoamèrica, però quan va tornar a Espanya l'any 1973 i després de
finalitzar el contracte amb la seva discogràfica, el desembre es retira de la
música. L'any 1977 el seu amic Danny Daniel, li va proposar gravar un nou disc
i edita el LP "Nosoltros" que tot i tenir molt poca repercussió a
Espanya, va funcionar a Hispanoamèrica, i sobretot a Cuba. En l'actualitat Luis
Gardey es troba retirat.
va ser una cançó súper versionada aquí al pais,
destacant la que van fer Los Mustang i que hem escoltat no fa massa al
programa. José Luis García Morís, conegut com Luis Gardey va néixer a Quintes,
Villaviciosa, l’any 1942. Encara que és una faceta seva poc coneguda, Luis
Gardey també ha composat molts temes, alguns gravats per Julio Iglesias. Va
començar com a solista l’any 1963, gravant per Zafiro. L'any 1965, Luis Gardey
va guanyar el Festival de la cançó Hispano Portuguesa. Al 1968, Luis va deixar
Zafiro i va signar contracte amb Vergara; on publicaria dos discos. L'any 1970
va passar al segell Phillips. Luis Gardey va realitzar una extensa gira per
Hispanoamèrica, però quan va tornar a Espanya l'any 1973 i després de
finalitzar el contracte amb la seva discogràfica, el desembre es retira de la
música. L'any 1977 el seu amic Danny Daniel, li va proposar gravar un nou disc
i edita el LP "Nosoltros" que tot i tenir molt poca repercussió a
Espanya, va funcionar a Hispanoamèrica, i sobretot a Cuba. En l'actualitat Luis
Gardey es troba retirat.
Leo Dan – Mary es mi amor
Poc coneguda aquí al país, aquesta cançó de l'argentí Leo
Dan que es va publicar en un single l'any 1971 amb "Temps" a la cara
B és una de les millors composicions d'aquest veterà artista que segueix en
actiu i creiem que en el moment central de la cançó, el piano li dóna al tema
un toc punyent i dramàtic molt encertat. Leo Dan, del qual avui dia tot just
ens recordem aquí al país quatre nostalgics com vosaltres i nosaltres, porta
publicats gairebé un centenar de discos al seu i més de cantant, és un gran
compositor. Feia molt de temps, de fet creiem que des de feia un parell de
temporades que no escoltàvem a aquest bon cantant, compositor i actor argentí,
de nom real Leopoldo Dante Tévez, nascut a la província de Santiago del Estero,
un 22 
de març de 1942 i conegut artísticament com Leo Dan. Encara que poc difós
a Espanya, Leo Dan té una carrera brillant a Amèrica Llatina, ha gravat més de
80 àlbums sols a Argentina, Espanya i Mèxic. Prolífic compositor, en el
registre d'autors argentí consten més de 2000 cançons escrites per ell. Leo Dan
va estar considerat com un dels principals intèrprets del que a Argentina es va
dir "La Nueva Ola",
una cosa com el Ye-Yé d'aquí, però ell va saber anar evolucionant. Per
cert, cançons seves com “Fanny” i “Celia”, van ser èxit a Espanya en la versió
que va fer Luis Aguilé, al que escoltarem ara.
Luís Aguilé – Ciudad solitaria
Al programa d'avui de El Temps Passa... i la música queda,
escoltarem el primer gran èxit de Luis Aguilé al nostre país que va ser
aquest tema i curiosament no era una composició seva, es tractava d'una cançó
que ja havia portat a l'èxit la italiana Mina. Luís María Aguilera Pica va
néixer a Buenos Aires el 24 de febrer de 1936 i es va traslladar a Espanya
l'any 1963 quan la seva carrera era molt reeixida a Amèrica, primer va viure a
Barcelona i més tard a Madrid, on va morir el 10 d'octubre de 2009. Era un bon
amic que per a nosaltres i a través dels records i les seves cançons, sempre hi
serà aquí, present. Luis Aguilé va gravar més de 800 cançons, la meitat d'elles
compostes per ell i algunes s'han convertit en veritables estàndards com
"Quan vaig sortir de Cuba", possiblement la seva cançó més coneguda i
que ha estat gravat per molts artistes, entre ells els nord-americans The
Sandpipers que amb aquest tema van aconseguir un disc d'or als Estats Units.
Luis Aguilé sempre es va declarar contrari a la Revolució 
Cubana.
De fet "Cuando salí de Cuba" es refereix precisament al moment en què
va decidir deixar Cuba, bé quan va ser "obligat" a deixar Cuba, on
vivia i era tot un ídol juvenil. Luis Aguilé li va explicar a Mario un dia que
va decidir vendre les seves propietats i marxar-se de l'illa caribenya, però el
govern revolucionari va decretar una llei que limitava la quantitat de dòlars
que es podien treure de Cuba, una quantitat molt limitada, 250 i ja està. Ell
s’els va posar a la butxaca i la resta dels diners guanyats per Luis Aguilé amb
el seu esforç i que aquell govern revolucionari volia quedar-se, els va regalar
als seus amics que es quedaven a l’illa. És clar que anys més tard va gravar la
continuació, el tema "Cuando vuelva a mi Cuba". Per cert, Luis Aguilé
també va gravar en català. Una de les facetes poc conegudes de Luis Aguilé, és
la d'escriptor de llibres infantils.
Los Top Son – Recuerdos de verano
Quan Emilio Baldoví, cantant de Los Milos va marxar-se a
França, els seus companys havien de negociar discogràfica i la posterior edició
del màster que el grup havia gravat abans que Emilio es marxes. Vicente
Castelló i Pascual Olivas van aconseguir un bon contracte amb EMI i van
comunicar a la seva discogràfica Discophon, amb la qual havien gravat 4 EP's
que deixaven el segell i allà es van trobar amb la gran sorpresa, la casa de
discos tenia registrat el nom de Los Milos. Per tant van decidir canviar-lo pel
de Los Top-Son i el disc va sortir al carrer amb "Chariot",
"Twist a Maria Amparo" que era de Pascual Olivas, "Cien kilos de
barro" que tot i ser nord-americana ja havia gravat Enrique Guzmán i
aquesta cançó que escoltem ara i que també va ser composada per Pascual. Quan
Emilio va tornar de França resulta que no li va agradar ni el canvi de nom ni
que s'hagués editat el disc abans del seu 
retorn i va decidir deixar-los i
seguir en solitari canviant el seu nom pel de Bruno Lomas i acompanyat per Los
Rockeros. Per tant, aquest és l'únic disc signat per Los Top-Son en què compten
amb Bruno Lomas com a cantant. Pascual Olivas l’any 1966 i després de la
dissolució del grup, fundaria Los Huracanes. El bateria d'Els Top-Son que era
Alberto Gómez marxaria a Los Canarios per substituir a Tato Luzardo que feia la
mili, el mateix que va fer Pedro Ruy-Blas amb Teddy Bautista, sense que cap
d'ells fos mai membre oficial dels Canarios. La foto es de l'época amb Los Milos, quan actuaven sovint amb el duet Los Pantalones Azules, al mig.
Juan Pardo – La
Charanga
Després de Los Brincos, Juan Pardo que anteriorment ja havia
gravat en solitari i havia estat cantant de Los Pekenikes i abans de Los
Vándalos i Los Teleko, amb Antonio Morales va formar Juan y Junior, però la
cosa va acabar com el Rosari de l'Aurora, és a dir molt malament i cada un ells
es va llançar pel seu compte, en solitari, l’any 1969. Indiscutiblement de les
due, la carrera més brillant ha estat la de Juan Pardo i com a mostra al
programa d’avui de El Temps Passa… i la música queda, us portem aquest tema que
va ser un dels seus primers èxits, posiblement el més gran de tots i va ser el
seu single de debut en solitario quan Juan y Junior es van separar. Per cert
que es deie que a “La
Charanga” va col·laborar possan veus Junior. No sabem si
creare-ho, la veritat es 
que pensem que no, tal i com estaven les coses entre ells. Val a dir que tot i que resideix a Galícia i se sent gallec, Juan Ignacio
Pardo Suárez va néixer a Palma de Mallorca l'11 de novembre de 1942. Juan Pardo
també va treballar i molt com a productor, a ell es deuen els èxits de
Queimada, Los Magos de Oz i el decubriment de Camilo Sesto que militava a Los
Botines, per cert la cosa va portar marro causa de la seva semblança física amb
Júnior i van haver-hi comentaris de tots els gustos. Juan Pardo es reconegut
actualment com una de les grans figures de la música espanyola. Va fer una
pel·lícula "A 45 revoluciones por minuto" on també sortien Los
Angeles i Fórmula V, de fet en va fer dues, un altra amb Junior.
Los Sírex – Enseñándote a amar
Ara a El Temps Passa... i la música queda i per concloure el
programa, escoltarem una bona balada dels barceloníns Los Sírex,
"Enseñándote a amar". Aquest tema va ser una composició de Guillermo
Rodríguez Holgado, baixista, compositor i arreglista del grup i al costat de
Lesli l'únic dels antics components que encara roman a la banda. Per cert que
Lesli es va dedicar a la política i va ser regidor a Barcelona militant a CiU.
Aquest tema es trobava en un EP editat l’any 1965 i eren quatre cançons totes
elles en una línia romàntica, cosa que no resultava habitual en Los Sírex ja
que li donaven molta més importància al ritme i a més a més, l'EP ofereix una
altra raresa i és la inclusió de la cançó “La noche es maravillosa” que és
instrumental i “Sin tus cartas”, de fet el tema estrella. Tret de “No Volveré a
llorar por ti” que es una versió, les altres cançons va ser composades per
Guillermo Rodríguez Holgado, baixista de Los 
Sírex i el veritable cervell amb
Lesli donan la cara. Aquest EP l'hi va regalar a Mario l'humorista Miguel
Caiceo al que li deien "Doña Paca" quan va estar a Tarragona a una
serie de actuacions que li va buscar Mario per presentar el disc “La Lambada de Falcon Crest”
que va treure Miguel Caiceo a través del segell Barsa Promociones. El nom de
Los Sírex va ser una idea de Guillermo que treballava en una fàbrica d'ulleres.
Per cert que el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla que els va
deixar per anar-s’en a Los Mustang per recomanació del seu pare, després d’un
concert fet al Tropical de Castelldefels. Los Sírex, un dels millors grups
espanyols dels 60, va estar format per Antonio “Lesli” Miguel Cervero, com a
cantant, Luis Gomis de Pruneda a la bateria, José Fontseré guitarra rítmica, al
baix Guillermo Rodríguez Holgado i Manolo Madruga a la guitarra, tots de
Barcelona. Lluis i Manolo, batería i guitarra de Los Sírex respectivamente, van
morir el mes de setembre de l’any 2012 amb cinc dies de diferencia, al mes
d’octubre del 2014 va morir el batería Ernesto Rodríguez que feia cinc anys que
estaba a Los Sírex i va ser fundador de Los Gatos Negros.
Per avui El Temps Passa… i la música queda s’acaba, però
tornarem la propera setmana, amb molta més música i records del ahir, del
passat, d’aquells anys seixanta. Ara us deixem amb companyia de totes aquelles
emissores per les que ens escolteu o bé internet si t’el descarrégues del blog
o el facebook de Montse Aliaga. Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades i
ara fotem el camp fins la setmana que ve.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que encara tenen il·lusió per viure i compartir
música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario