Començarem El Temps Passa... i la música queda amb molt de
rock and roll. Quimet està content i es frega les mans dient que va a omplir la
bossa d'euros, pràcticament totes les cançons les ha tocat. Mario assegura que
el col·lega ha fet trampes ja que avui ha estat ell el que ha seleccionat els
temes i clar, ho ha fet escombrant cap a casa, és a dir, a la seva pròpia
butxaca. Per això Mario ha canviat alguns fent-li trampa al seu torn i és que
"Entre granujas anda el juego". Tindrem en el nostre viatge als
records, als anys seixanta, a Los Llopis, Els 5 Xics, Los Teen Tops, Chico
Velento, Los Tamara, Víctor Balaguer, Los Top Son i Mike Rios que ens arribarà
acompanyat per Los Sonor, però també a Los Telstars, Els 3 Tambors, Los Sírex,
Tony Vilaplana, Los 4 Jets, Los Salvajes, Lone Star, Los Mustang i Z-66. Tots
ells seran la nostra banda sonora en el programa d'aquesta setmana que com és
habitual. T’arriba des de totes les emissores per les que ens escoltes o per
internet si t’el descarregues del blog o el facebook de Montse Aliaga.
Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades i començarem dient com sempre que
ara
Obrim la
Paradeta
Els 5 Xics – Estremécete
El mestre Quimet ja toca el seu primer euro. Ell sempre diu
que aquesta cançó es titula “Estic xocat” i es que pren com a referencia la
versió que va fer L’Orquesta Platería. Aquest tema a carrec del grup valencià
Els 5 Xics amb els que obrim el programa d'avui de El Temps Passa… i la música
queda, os el hem extret d'un doble CD recollint tots els seus èxits que es va
publicar l'any 1997 mitjançant el segell Ramalama, si bé no hem localitçat en
quin disc petit es va incloure inicialment el tema, és clar que sí apareix en
el àlbum “Els 5 Xics” que es va publicar l’any 1983 i que va ser un intent del
grup pèr tornar, el va publicar el segell Val-Disc i nosaltres estem convencuts
de que va ser una de les noves gravacions que es van incloure en aquest disc,
junt a vells èxits de Els 5 Chics. Els 5 Xics van ser una bona banda valenciana
creada al barri del Cabañal i que va estar en actiu de 1965 a 1983. Sempre van
gravar en castellà, però un dia Els 5 Xics es van despenjar amb una gran versió
del "Quan un home vol a una dona" cantada en valencià i que va ser el
gran èxit en la carrera del cantant de color nord americà Percy Sledge. Va ser
l’única cançó 
que van gravar en català. Entre els components de Els 5 Xics,
encara que no sabem si va intervenir en aquest enregistrament, destaca el
cantautor i guitarra Remigi Palmero que és de Castelló, al costat del bateria Ramón
Asensio, el cantant José Luis Ballester,
José Llusar que també va actuar com a productor, Antonio Riza a la guitarra i
Vicente Gay al baix i saxos, a més del organista Bernardo Adam Ferrero. Els 5
Xics van ser declarats "El Mejor Grupo Valenciano de su Época". Van
gravar amb diferents segells: Session, Regal, Unic, Ekipo, Dipolo i Val-disc.
De fet cinc ho van ser solsament al principi, van arribar a contabilitçarse
fins a 7 músics. En total van gravar 14 discos petits, entre EP’s i singles, a
part dels dos álbums dels que us hem parlat, un l'ány 1983 i l’altre al 1997.
Los Llopis – No seas cruel
Amb un altre euro preparat per al Quimet que s’ha fet un far
de tocar aquesta cançó, arriben al programa Los Llopis. Aquest va ser un dels
grans èxits d'Elvis Presley, a qui es coneixia com Elvis Pelvis i que en els
seus inicis va estar vetat per les televisions nord-americanes que només emetien
la imatge filmada del Rei, de cintura cap amunt ja que els seus moviments de
maluc es van considerar provocatius i lascius. Los Llopis versionen molt bé
aquest clàssic del rock and roll a un EP on també es trobaven "Rock a
beating boogie", "La
Puerta verde" i "Hasta luego cocodrilo". Los
Llopis van ser els primer en fer rock’n’roll en espanyol al estil americà,
prenen com a model als pioners americans. Es van crear a Cuba l’any 1951 i 
inicialmente es van fer dir Cuarteto Llopis-Dulzaides, quan el músic Ñico Rojas
va presentar als Germans Llopis (Frank i Nolo) el pianista Felipe Dulzaides.
Amb el rock and roll, els turistes nord-americans a Cuba van començar a demanar
que toquessin peces amb aquest ritme i van sorgir els primers rockers a l’illa.
Orquestres com la dels Hermanos Castro (cap d'ells es diu Fidel ni Raul, no us
confongueu), Orquesta Aragón o la Sonora Matancera inclouren rock and rol al seu
repertori, aixó si, molt orquestrat i amb caire caribeny. Però Los Llopis van
ser els primers que van gravar rock and roll en castellà prenent com a
referència a Bill Haley i els pioners. Més tard es van traslladar a Mèxic i després
es van vindre cap a Espanya, encara que la casa de discos els va voler canviar
l'estil ja que havia d'explotar el fet que eren cubans. El terme
"patxanguer" precisament prové de la seva cançó “La Pachanga”, un dels primers grans èxits de Los Llopis aquí al país.
Los Teen Tops – La plaga
Un altre euro per Quimet que està molt content, és clar. Tot
i que Los Llopis van ser el primer grup de la història que va
versionar al castellà rock and roll del anomenat "pioner" arribat
dels Estats Units, a Mèxic es reparteixen aquest honor Los Camisas Negras, Los
Locos del Ritmo i Los Teen Tops que van començar més o menys al mateix temps.
Però a Espanya els que van arribar amb les seves cançons i van introduir aquest
rock and roll van ser Los Teen Tops, el grup liderat per Enrique Guzmán que va
ser cantant per pura casualitat. Ens expliquem. La banda la integraven
inicialment Enrique Guzmán (veu i guitarra rítmica), Armando Martínez "El
Manny" (bateria), Sergio Martell (piano), Jesús Martínez "El Tutti"
(guitarra solista) i Rogelio Tenorio al baix i veu, però de veu poca ja que el
seu pas per el grup podem dir que es va 
limitar a les fotos del primer disc ja
que el contrabaix el va tindre que tocar un músic d'estudi anomenat El Pollo.
Enrique va haver de cantar ja que Rogelio es va posar tan
nerviós que va ser incapaç de fer res a dretes allà a l'estudi. Aquest bon rock
and roll es trobava en un EP amb "El rock de la cárcel" d’Elvis,
"Buen Rock and Roll esta noche" i "Confidente de
secundaria" de Jerry Lee Lewis i que al nostre país va ser el seu millor
EP i és va titolar "El trepidante rock and roll de los Teen Tops".
Paral·lelament Enrique Guzmán (Caracas, Veneçuela, 1 de febrer de 1943) va
començar a gravar com a solista i acompanyat d'orquestres i encara que el grup
va funcionar uns anys més, va acabar per desfer-se i només va quedar Enrique
Guzmán que té una bona carrera com a solista i actor. La seva filla Alejandra
Guzmán es també una bona cantant amb una important carrera.
Chico Valento – Devuélvase al remitente
Chico Valento va ser un cantant aragonés d’adopció i fet
musicalment a Barcelona, un dels pioners del rock and roll al pais. És deia en realitat Miguel Miñana i va néixer a
Larache, al Magreb, quan era protectorat espanyol. Als cinc anys el seu pare,
militar professional, és destinat a Saragossa i allí va viure Chico Valento la
major part de la seva vida, encara que per triomfar es va haver de traslladar a
Barcelona on va compartir pis amb el seu amic i també cantant aragones Rocky
Kan. Aquesta cançó va ser un del gran èxits del Rei que la va gravar l’any
1962, Elvis Presley la va cantar en anglés a la pel·ícula “Girls! Girls! Girls!”, titulan-la “Return
to sender”. La cançó va ser esrita per Winfield Scott i Otis Blackwell. Chico
Valento va fer una molt digna versió. El 2002, un any després de la mort de
Chico Valento, EMI va remasteritzà els seus enregistraments, inclos aquest i
els va editar en format CD. Aquesta cançó es va incloure inicialment a un EP de
l'any 1963 on també trobavem “Aleluya” de Chales Aznavour, “Quiéreme deprisa”
que també va cantar Elvis i “El solitario” que era de Don Gibson. El seu últim
disc és va publicar l’any 1966. En total Chico Valento va gravar 20 cançons en
5 EP's i un single, va funcionar i bé des de 1961 fins al 1966.
Los Tamara – Muñeca rota
La veritat és que aquells que avui dia recorden a Los
Tamara, aquesta bon grup, és pels seus discos gravats a finals dels
seixanta i principis de la dècada posterior, centrada bàsicament en temes
propis i cantats en la seva llengua natal, el gallec, però ells tenen una
carrera molt àmplia i que durant una pila d'anys es va centrar en versionar
cançons de moda en llengua castellana. Per a mostra us portem aquest tema ple
de rock and roll i que va ser un dels grans èxits d'Eddie Vartan, un músic
búlgar establert a França que era germà de Sylvie Vartan, publicat per Zafiro
en un EP que va incloure “Venecia sin ti” de Charles Aznavour, “Con el corazón”
de Johnny Halliday i “La primera vez” que no recordem de qui era. Los Tamara es
van formar l’any 1958 a
Noya, la Corunya
i eren Prudencio Romo (Noya, 10 d'octubre de 1927 - Santiago de Compostel, 19
de març 
de 2007), el seu germà Alberto Romo, Manolo Paz, Xosé Sarmiento
(guitarra i clarinet), Germán Olariaga (violinista i cantant) i Enrique Paisal.
L’any 1961 se'ls va unir el que seria el seu líder carismàtic: el cantant Pucho
Boedo (A Coruña, 1928 - 26 de gener de 1986). Los Tamara van ser, en els seus
principis, una de les bones bandes de pop versioner de l'època, però ells van
saber mirar cap a les seves arrels i van cantar i molt a la seva Terra Galega.
També es van especialitzar a actuar per als espanyols a l'estranger actuant en
gairebé totes les Casas de España que tinguessin espai per a actuacions. No
oblidem que quan arrivava la
Setmana Santa a Espanya no es podía actuar a cap lloc, estaba
prohibit. Enrique Paisal va deixar el grup l'any 1975 per donar classes al
Conservatori de Santiago de Compostela i fer-se càrrec de l'Escola de música de
Porto do Son. Va seguir treballant activament en el món de la música i va
treure dos discos en solitari. Un altre dia us explicarem d’on venia el nom de
Los Tamara que es molt gallec, escoltant un altre de les seves cançons.
de 2007), el seu germà Alberto Romo, Manolo Paz, Xosé Sarmiento
(guitarra i clarinet), Germán Olariaga (violinista i cantant) i Enrique Paisal.
L’any 1961 se'ls va unir el que seria el seu líder carismàtic: el cantant Pucho
Boedo (A Coruña, 1928 - 26 de gener de 1986). Los Tamara van ser, en els seus
principis, una de les bones bandes de pop versioner de l'època, però ells van
saber mirar cap a les seves arrels i van cantar i molt a la seva Terra Galega.
També es van especialitzar a actuar per als espanyols a l'estranger actuant en
gairebé totes les Casas de España que tinguessin espai per a actuacions. No
oblidem que quan arrivava la
Setmana Santa a Espanya no es podía actuar a cap lloc, estaba
prohibit. Enrique Paisal va deixar el grup l'any 1975 per donar classes al
Conservatori de Santiago de Compostela i fer-se càrrec de l'Escola de música de
Porto do Son. Va seguir treballant activament en el món de la música i va
treure dos discos en solitari. Un altre dia us explicarem d’on venia el nom de
Los Tamara que es molt gallec, escoltant un altre de les seves cançons.
Los Top Son – Despeinada
Aquest tema va ser composat per l'argentí Palito Ortega, al
qual a Espanya es recorda per horterades com “La Felicidad” o “La Chevecha”, però ell va
ser un dels grans cantants de l'anomenat Club del Clan argentí. Aquesta versió
ens la porta el grup valencià Los Top Son que van començar com a trio i
anomenant-se Los Milos, tenint entre les seves files a Emilio Baldoví que quan
els va deixar després del primer disc com Los Top Son, va passar a dir-se artísticament Bruno Lomas. Los Top Són la van
incloure en el seu segon EP, publicat l'any 1964 pel segell EMI-La Voz de su
Amo i en què també es van incloure “Jersey Azul” que era un tema rítmic que va
escriure i va gravar Adamo, “Te encontré” que era una composició de Pascual
Olivas i “Bailando el surfin'” que creiem era de The Beach Boys i que així
mateix havia estat versionada a Espanya per diversos grups, entre ells Mike
Ríos, així com Los Tonys, abans de passar a ser Micky y Los Tonys. És un bon
disc en el qual Los Top Son se'ns presentaven en formació de duo, sent 
Pascual
Olives i Vicente Castelló, reforçant-se amb el baixista José Escrivà que després
va passar a ser component fix del grup, al qual es van incorporar més tard
Miguel Ángel Herranz (orgue i piano) i Alberto Gómez (bateria) que quan el grup
es va separar l'any 1968 es va incorporar a Los Canarios. Per Los Top Són també
passarà el cantant Tito Pemán que havia estat component de Los Pantalones
Azules i que va substituir a Vicente Castelló quan aquest va marxar amb la seva
dona als Estats Units. Per cert, Pascual Olivas havia deixat a Los Top Son
anteriorment per crear un altre grup mític de la música a València, Los
Huracanes, va ser substituït per Alfredo Pareja. En total Los Top Son van gravar quatre EP's, l'últim al 1965, encara
que en 1985 es va publicar un LP recopilatori que va editar Ariola i l'any 1996
el segell El Cocodrilo Records va treure així mateix un CD, també recopilatori.
Per cert, aquí Quimet també reclama l’euro.
Víctor Balaguer – Tutti Frutti
El cantant Víctor Balaguer va néixer l'any 1921 a Barcelona, la mateixa
ciutat on va morir el 17 d'abril de 1984 a causa d'un càncer. L’any 1962 va
representar a Espanya en el Festival de Eurovisió amb el tema
"Llámame", el festival és va celebrar en aquella ocasió a Luxemburg,
però Víctor Balaguer no va guanyar. Si ho va aconseguir a un Festival de
Benidorm i va participar també al Festival de la Cançó de la Mediterrània amb
"La muralla de Berlín", en la mateixa edició en què van guanyar
Salomé i Raimon amb el "S'en va anar". Víctor Balaguer va cantar en
castellà i català i en algunes fonts se l'engloba dins de la Nova Cançó catalana,
tot i que ell mai va anar de cantautor i sols va gravar un disc en català, es
pot dir que era un crooner al us, es dir, un cantant d’orquestres. El gener de
l’any 1959 Víctor 
Balaguer va treure un EP de quatre cançons titulat "El
Rocker Español", on es va incloure la primera versió espanyola del
"Tutti Frutti" de Little Richard, un home conegut com “La Reina del R & R” i
aquesta està considerada la primera gravació de génere realitzada a Espanya,
tot i que com us deiem, ell era un gran cantant melòdic. En aquesta ocasió es
acompanyat per l'Orquestra del mestre José Solá al que hem escoltat al programa
en diverses ocasions. El disc es va editar mitjançant el segell Columbia. La
lletra ha estat molt alterada ja que l’original en anglés tracta de relacions
gays que es el que volía dir “Tuti frutti” per els nort-americans, una mena del
“Entiendes?” que es fa servir aquí. De fet la lletra, tot i ser molt pobre de
text, ja va tindre problemes en la seva versió original als Estats Units.
Mike Ríos con Los Sonor – Hay tantas chicas
Si bé el grup d'acompanyament de Miguel Ríos, els nostre
etern rocker, en els seus començaments, quan per voluntat de la discogràfica
era Mike Ríos i li deien "El Rei del Twist", van ser Los Relámpagos,
també en algunes ocasions va gravar i va actuar embolicat en la música dels
Sonor, com en aquest EP editat l'any 1964 per Philips. El tema és una versió
d'un hit de Petula Clark i en el disc també es van incloure "Bailando
Surfin'", "Oh Mi Señor!" i "Drip-drop". Miguel Ríos
Campaña va néixer a La Cartuja,
un barri de Granada, el 7 de juny de 1944. Nosaltres sempre l'hem anomenat
"El cantant Guadiana" perquè apareix i desapareix 
continuamente, ara
sembla ser que s’ha retirat definitivament. De fet va anunciar que es retirava, després de realitzar una gira nacional de comiat que per cert, havia de
recalar també a Tarragona, però finalment va ser Dani Martín el que creiem va
substituir-lo, ja que va suspendre gairebé tota la gira degut a que ell feia
empresa i sembla ser que els concerts no van funcionar com s'esperaba a nivell
públic. Això de suspendre una gira començada no és la primera vegada que ho fa
Miguel Ríos, recordeu aquella anomenada "Rock en el Ruedo", dels anys
vuitanta que va ser un fracàs i finalment les places de toros pactades les va
tonare que cobrir Luis Eduardo Aute. A la foto Miguel Ríos i Mario Prades. 
La Música
que es Feia en Català
Els 3 Tambors – Estic sol, esperant
Els Tres Tambors van ser un dels grups, junt a Els Dracs,
dels que va brollar el actual Rock en Català, van funcionar molt bé entre els
anys 1964 i 1968. Eren un conjunt on trobabem els germans Jordi i Albert
Batiste i el seu cosí Xavier Triadó, ara no recordem el nom del quart
component, pero per el grup van passar també Gabriel Jaraba i Josep Maria
Farrán. Posiblement Els Tres Tambors van ser el millor grup de folk-pop del
panorama català dels seixanta, però solsament van treure dos EP's. Despres és
van integrar en altres 
formacions molt populars aquells anys com Màquina!,
Música Dispersa, Ia i Batiste, Fusioon, etc. Els components de Els Tres Tambors
en aquells moments tenint poc mes de quinze anys, Jordi que ere el mes gran en
tenia 17. Van tenir una curta carrera sense gaires discos, tot just dos EP's,
però van gravar un dels temes mítics del pop català "El noi dels cabells
llargs" i que era una versió de Bob Dylan amb lletra del poeta català Pere
Quart que Quimet a tocat un grapat de vegades, així com “Romança del fill de
vidua” que fins i tot a tocat acopanyan a Joan Reig i el seu grup paral·lel
anomenat Refugi. Els 3 Tambors van ser junt a Els Dracs, els millors conjunts
de pop-rock en català de la seva època.
Los Telstars – Ella tornà
L'any 1967 el grup mallorquí Los Telstars van gravar un
single, editat per Belter, amb dues cançons en català, aquesta que compartirem
ara i "Bona nit" a la cara A, ambdues creiem que també les van gravar
Los Javaloyas. Amb l'última, per cert, Los Telstars es van presentar a la
quarta edició del Festival Internacional de la Cançó de Mallorca. Los Telstars van ser un grup
mallorquí de música entre instrumental i cantada. Eren Luis Cerón, Miguel
Porta, Juan José Vázquez, Leonardo Martín i un altre que no recordem el nóm,
però creiem que va ser Tony Tugones. Alguns d'ells venien d'un grup anomenat
Los Voltors. Los Telstars van funcionar de l’any 1965 fins finals de la dècada.
L’any 1966 Luis Cerón de qui Quimet
sempre diu que deurien de ser parents ja que ell 
també es diu Cerón, en aquest
cas de segon cognom i no es qué precisamente ni hagin masses que es diuen així,
va marxar-se per anar a tocar a l'Orquesta de Silvana Velasco i allò va marcar
el principi de la fi, si be van treballar ancara un temps. Creiem que Toni Tugones després va esdevenir pilot comercial. Pensem que Los Telstars es van desfer l’any 1970 i van gravar un total de 9 discos
petits, entre EP’s i singles, treballan per els segells Belter i Philips. Per
cert el cantant Toni Tugores que també tocava els teclats, durant més de trenta
anys va ser pilot de Spanair. Us explicarem que hi havie un grup a Puerto Rico
que també es dien Los Telstars, res a veure amb els nostres.
Tony Vilaplana – Reten la nit
Tony Vilaplana està considerat el primer rockanroler català
de la història de la música, cosa de la que nosaltres i per variar, discrepem i
molt, abans ja os ho hem demostrat escoltant a Víctor Balaguer. La veritat és que Tony Vilaplana va començar a gravar en castellà i al llarg de la seva
carrera sols va enregistrar dos discos en català. Va néixer a Sabadell i va ser
a Ràdio Barcelona, on Joaquín Soler Serrano el descobreix i intercedeix per
ell, aconseguint que la recentment creada Vergara, que està a la recerca de
nous artistes, li gravi el seu primer disc, era 1962. Aquest tema que
us portem es trobava en un EP en català de Tony 
Vilaplana que va editar el
segell Vergara l'any 1963 i que també incloïa "El teu besar", al
costat de "A la teva edat" i "El Tangaccio". L’any 1965
Tony Vilaplana va treure un únic disc per Concentric, també en català, tots els
altres els va editar amb Vergara. Aquesta cançó es una bona versió amb la
llengua de Mossen Cinto d’un clàsic del cantant frances Johnny Halliday i també
la van gravar molta més gent, entre ells el Dúo Juvent’s, en castellà, es clar.
De fet aquesta peça va ser gravada per el mateix Tony Vilaplana l’any 1.962
també en castellà. En total Tony Vilaplana va gravar 10 EP's entre 1962 i 1965
i és que el 1966 s’en va anar a la mili i com solia passar massas vegades quan
tenias que anar a fer el soldat, tot va acabar.
Vilaplana que va editar el
segell Vergara l'any 1963 i que també incloïa "El teu besar", al
costat de "A la teva edat" i "El Tangaccio". L’any 1965
Tony Vilaplana va treure un únic disc per Concentric, també en català, tots els
altres els va editar amb Vergara. Aquesta cançó es una bona versió amb la
llengua de Mossen Cinto d’un clàsic del cantant frances Johnny Halliday i també
la van gravar molta més gent, entre ells el Dúo Juvent’s, en castellà, es clar.
De fet aquesta peça va ser gravada per el mateix Tony Vilaplana l’any 1.962
també en castellà. En total Tony Vilaplana va gravar 10 EP's entre 1962 i 1965
i és que el 1966 s’en va anar a la mili i com solia passar massas vegades quan
tenias que anar a fer el soldat, tot va acabar.
Los Sírex – Muchacha bonita
Escoltarem ara a El Temps Passa… i la música queda, un dels
millors grups dels seixanta al país, són Los Sírex, la banda liderada per
Guillermo i Leslie. El grup el van integrar Antonio Miquel Cervero, conegut com
Leslie, a la veu, Luis Gomis de Pruneda a la bateria, José Fontserè a la
guitarra rítmica, Guillermo Rodríguez Holgado al baix, a mes de ser el
compositor i arranjador de les cançons, sense oblidar a Manolo Madruga a la
guitarra solista. Aqueste és va casar amb una noia alemana i ja a els 70 va
deixar la banda i va marxar-se al país germanic. Tant Lluis de Pruneda com
Manolo Madruga van morir al setembre de 
l’any 2012, amb pocs dies de
deferencia. A finals de 1963 Los Sirex graven el seu primer disc, un EP amb
"Muchacha bonita", aquesta cançó que estem escoltan ara i que va ser
composada per a ells per el mestre José Solá. Es va dir que era un plagi i la
veritat es que la música d'aquest tema recorda i molt al "Be bop a
lula", de Gene Vincent, encara que més suavitzada. Per cert, abans
d'acabar-se la cançó es deu de sentir per el estudi una veu dient allò de
"Euro pal Quimet" que encara la toca avui en día amb els seus grups,
però Mario ja no sap en quin d’ells. En aquest EP també trobàvem "Da doo
ron ron" de les nord americanes The Crystals, "Si de mi te
alejas" i el "Twist and shout" dels Isley Brothers, en aquest
cas versionant la versió que van fer The Beatles. Ernesto Rodríguez, fundador
de Los Gatos Negros i que desde feia cinc anys era el bateria de Los Sírex va
morir a finals del 2014. Ells segueixen en actiu.
Los 4 Jets – Guitarra enamorada
Los 4 Jets tan sols van gravar quatre discos, tot i que
l'últim mai va arribar a publicar-se. Aquesta cançó es trobava en el segon
d'ells. Ara farem una miqueta de historia. Un dels primers conjunts que van
sortir a Madrid va ser Los Mágicos l’any 1958, on hi trobavem als germans
Santiago (guitarra rítmica) i José María González Picatoste (baix). Quan es van
desfer se'ls uneix el guitarra Tony Reinoso que va formar part de Los
Continentales i anys més tard es convertiria en líder de Los Solitarios i un músic
filipí establert a Espanya des de petit anomenat Eddy Guzmán (bateria i
cantant) que procedia dels Pekenikes i allà es van crear Los 4 Jets. L'any 1963
Reinoso que ara viu a Santo Domingo, s'en va anar a Los Continentales i en el
seu lloc entra Ricky Morales que posteriorment tocaria a Los
Shakers, Los Brincos i Barrabás. Totes les cançons d'aquest EP eren
composicions seves i una 
d'elles "Guitarra enamorada" que escoltem
ara a El Temps Passa... i la música queda, era instrumental en el més pur estil
surf music que aquí li deiem só Shadows, la veritat és que els temes no són
excessivament brillants, però peten bé i es poden escoltar. De fet el grup Los
4 Jets adolien de ser molt tècnics interpretant les seves cançons, però freds i
no comunicaven amb el públic, ells volien que els assistents als seus concerts
es mantinguessin en silenci i quiets, gaudint de la música, però la joventut en
aquells festivals als matins de Madrid volia marxa, moure el esquelet, volia
expressar les seves emocions i ànsies de rebeldia a través de la música. Los 4
Jets van tornar anys mes tard ja sols com Los Jets i les seves gravacions van
ser reeditadas en CD per Ramalama Music. José María González i Eddy Guzmán ja
van morir
Los Mustang – Capri se acabó
Us portem ara a El Temps Passa... i la música queda a Los
Mustang, els nostres grans versioners, tot i que ells també van gravar temes
propis que van ser escrits per Marco Rossi. Aquesta cançó que us hem seleccionat
per compartir ara en el programa és i per variar, una versió. Es tracta del
“Caprí de acabó” que havia portat a l'èxit el francès Hervé Vilard que així
mateix la va gravar en castellà. Los Mustang la van incloure en un EP publicat
per EMI-La Voz de su Amo en 1965 i en el qual també trobàvem altres versions, “Socorro”
que es el “Help” de The Beatles i un altre tema històric dels nois de
Liverpool, “Ayer” que era el “Yesterday”, junt a “No vendrás” que no recordem
ara de qui era. Los Mustang eren Santi Carulla (veu), Marco Rossi (guitarra
solista) i que va morir el 17 de maig del passat 2015 a Figueres, on vivia i
que com us deiem abans va ser el compositor de les 16 cançons propies que Los
Mustang van gravar al llarg de la seva 
carrera, Antonio Mercadé (guitarra
rítmica), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria) i van mantenir aquesta
formació inicial fins que el grup es va separar l’any 2000. Per aquest fet a la Fira Internacional
del Disc i Cinema de de Col·leccionisme que organitzava Mario a Catalunya i
Andorra, a l’edició de Malgrat de Mar es va fer un homenatge als Mustang i la
placa la va recollir personalment Santi Carulla. La veritat es que Los Mustang
tenien una ventatge sobre els seus companys de profesió i és que ells,
mitjançant gestió del segell EMI van signar un contacte amb Brian Epstein que els
autoritzave a gravar les cançons dels Beatles a Espanya i en moltes ocasions
abans de que es publiquesi la versió original. Aixó va fer que Los Mustang amb
temes com “El submarino amarillo” o “Obladi Oblada”, la seva versió tingues
xifres de vendes al pais molt superiors a las del nois de Liverpool. Per cert
en els seus començamens i quan eren un grup instrumental sense cantant, van
participar en el concurs “El show de las 2” que presentava Joaquín Soler Serrano, que va
ser guanyada per els valencians Los Pantalones Azules amb Los Sírex en segon
lloc. Després Tony Mier (bateria) i Santi Carulla (cantant) deixarien a Los
Sírex i s'incorporarien a Los Mustang.
Lone Star – La playa
catalana, de fet aquesta ha sigut la millor formació de Lone Star. Per cert que
quan Joan Miró va marxar a la mili, el seu lloc va ser ocupat interinament per
Alex Sánchez que ja als 70 es va incorporar definitivament al grup. Alex va
tocar amb Radio Futura a la gira que aquests van realitzar per Catalunya l’any
1988, per indisposició de Sierra, el seu guitarra i Mario els va tindre actuan
a La Fàbrica
de Reus, on era director artístic i va tindre que plegar perqué no és
cobrava a fi de més i el pare de Mario l'hi va ensenyar que “Per una idea es
pot lluitar, però sense menjar resulta molt difícil”, sobre tot quan el
propietari amb la seva familia s’en anava de restaurant a sopar a Cambrisl cada
dia. És clar, a final de mes les comptes no sortien de cap manera.
Los Z-66 – Noches de blanco satén
La cançó que is portem ara a El Temps Passa… i la música
queda, i amb un euro per Quimet, va ser tota una bomba a reu del món, es clar
que en la versió original, a carrec dels britànics The Moody Blues. Però
nosaltres us portem ara la que van fer els mallorquins Z-66 i val a dir que és
genial i per aixó us la hem portat ara al programa d'avui, quan enfilem ja la
recta final. Ara al programa tornem als Zeta, liderats per Lorenzo Roselló
Horrach que havia estat component de Los Chelines, Los Brios i Los Fugitivos
abans d’incorporar-se als Z-66 i que després, quan es va llançar com a solista
passaria a anomenar-se Lorenzo Santamaría, prenent el cognom del seu poble
Santamaría del Camí, a Mallorca. Aquest tema que escoltem ara va ser la gran
cançó en la carrera dels Z-66, una banda que compartia mànager amb Jimi
Hendrix, The Flower Pot Men, John Mayal i The Animals ja que Mike 
Jeffreys era el propietari del Sgt. Peppers, una sala
a El Terreno, a la plaça Gomila de Palma de Mallorca i on ells havien fet jams,
plenes d’alcohol, aixó si, amb artistes que aquí només coneixíem de
referències, com Jimi Hendrix, Mayal, Eric Burdon, Noel Redding i el cantant
dels Flowers Pot Men. Els Z-66 es van crear a Mallorca l’any 1966. La formació
original estava integrada per Vicenç Caldentey (guitarra), Pedro Brunet (saxo),
Leopoldo González (baix) i Tito a la bateria. Mes tard, se'ls uniria el cantant
i, de fet, l'autèntic líder del grup Lorenzo Santamaría que venia de Los
Chelines, Los Brios i Los Fugitivos. Quan es van desfer, alguns d'ells s’en van
anar a Zebra. Los Z-66 van tornar en els noranta i van gravar un CD en directe
i un single en català.
Los Salvajes – Palabras
La versió que el grup barceloní Los Salvajes van realitzar
del "Words" de The Bee Gees és molt bona, tot i que es va publicar
com a cara B d'un single editat per EMI l'any 1968 en el qual la cara A va ser
per a una altra versió, el "Judy con disfraz", però la veritat és que
no hi ha comparació i ens quedem amb la cara B i la farem servir per concloure
el programa d’avui de El Temps Passa… i la música queda. El tema, en la versió
original dels germans Gibbs, es va incloure en un dels seus millors discos de
la primera etapa, el titulat "Horizontal". Los Salvajes eren en
aquella època Gabriel Alegret (cantant), Andy González i Francisco Miralles
(guitarres), Delfín Fernández 
(bateria) i Sebastià Sospedra (baix) que per
cert, anys després anirie amb Lone Star. Los Salvajes van ser una de les bandes espanyoles que van treballar a Hamburg, agafant experiencia. Tots ells eren del Poble Sec, llevat
de Sebastià que era de Collblanch. En la producción d’aquesta gravació i per
obra i gracia de la discográfica, a Los Salvajes els van col·locar tot un
acompanyament de cordes i metall, una cosa que la veritat, desvirtua en gran
mesura el aire "Salvatges" en aquesta cançó, però reconeixem que no
queda pas malament.
Per avui acabarem El Temps Passa… i la música queda, però
ara us deixem amb companyia de tptes aquelles emissores per les que sortim a
les ones cada setmana o bé vía internet, cas de que t’el descarréguis des del
blog o el facebook de Montse Aliaga. Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades i ara fotem el camp.
Quimet
Curull i Mario Prades
Dos tronats que encara tenen il·lusió per viure i compartir
música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario