El Temps Passa 10-34

Enllaç per descarregar-se el programa

En el nostre programa, a El Temps Passa... i la música queda, aquest recorregut per la música dels anys seixanta i els nostres records, avui tindrem estils molt variats. Començarem escoltant música amb clar regust nord-americà que ens portaran Los 3 de Castilla i Los Ángeles, però també tindrem ska amb el Grupo 15, Los Antifaces i Los Blues de España, així mateix tindrem a Isidor, Los Sírex, Els Stop, Los Telstars, Tony Ronald, Los Salvajes, Dúo Dinámico, Lone Star, la gran cantant italiana Mina, The Rocking Boys, Los Pekes, Sonia i fins i tot als Beatles amb una cançó xampurrejant frases en castellà. Tots ells configuren la nostra banda sonora en aquest viatge a l'ahir que emprenem setmanalment des de totes les emissores per les que sortim a les ones o per Internet, cas de que et descarreguis el programa des del blog o bé el facebook de Montse. Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades i començarem ara mateix el nostre recorregut dient-vos alló de

Obrim la Paradeta

Los 3 de Castilla – Dum dum

Durant la dècada dels seixanta i principis de la següent, Los 3 de Castilla amb els que avui començarem El Temps Passa… i la música queda, es van dedicar a versionar temes de moda i l'any 1971 publicarien un single a través de Philips amb aquest tema a la cara A i "Acapulco i tu" a l'altre banda, Curiosament el tema "Dum, dum" és una versió amb ritme brasiler i tocs country, d'un grup espanyol pràcticament desconegut que només van tenir aquest èxit, es deien Caña Brava, de manera que Los 3 de Castilla jugaven amb avantatge ja que ells eren un grup completament consolidat, tot i que ja havia començat el seu declivi. Mayra García Barbero cantant femenina de Los 3 de Castilla, va ser una de les millors veus del pop espanyol dels seixanta. La veritat és que Los 3 de Castilla van ser un dels grans grups dels seixanta i van arribar a gravar més de 30 discos, bàsicament EP's i alguns singles. El grup el va crear Manolo Palomo  que venia del Trio Siboney i va conèixer a Mayra quan aquesta actuava a la sala Erika, a Madrid. Mayra cantava amb Los Trovadores del Sur i en el grup també estava Julian Jimeno que seria la tercera pota per aquella taula, sorgeixen així l'any 1956 Los 3 de Castilla, ella era de Salamanca, però els  nois, un de Ceuta i l'altre sevillà. Comencen actuar en els locals històrics de la capital, entre ells El Erika, Micheleta, Morocco, el Pavillon, el Florida Park al Retiro i uns quants més, però bàsicament es van donar a conèixer gràcies a intervenir contínuament en programes de ràdio realitzats  en directe, sobretot “Cabalgata fin de semana” conduït pel locutor xilè Bobby Deglané, al costat de Maria Àngels Herranz, un dels programes mítics i que estava en antena des del 27 de juliol de 1951, mantenint-se fins a mitjans dels seixanta. Un dels locutors posteriors a Bobby Deglané que va marxar-se a Ràdio Nacional, va ser el popular José Luis Pécker i us direm que en aquest programa va debutar Mariano Medina que després va ser l'home del temps de TVE.

Los Ángeles – Oho Aha

Los Ángeles eren un grup de Granada i van començar sent Los Ángeles Azules, però quan va marxar-se el cantant Julián Granados per incorporar-se a The Brisk, van haber-hi canvis a la formació i Poncho va passar a ser cantant, a més de tocar la batería. Los Ángeles Azules van gravar un parell o tres de discos i es van reconvertir a Los Ángeles. Van ser el millor grup vocal del pop espanyol dels seixanta, perllongant la seva carrera en els setanta, fins a les morts de Poncho González i José Luis Avellaneda en accident de trànsit el 26 de setembre de 1976, Carlos va quedar ferit de gravetat. Carlos i Agustín al costat del fill de Poncho van reprendre la banda en els anys 90. Al 2007 l'Ajuntament de Granada va imposar a Los Ángeles la medalla de plata al "Mèrit per la Ciutat". Us direm que Los Ángeles, tot i que van gravar molts singles, només van arribar a publicar dos LP's i un CD ja als noranta. Això si, van participar en dues pel·lícules "Un, dos, tres al escondite inglés" d'Iván Zulueta l’any 1969 i "A 45 revoluciones por minuto" de  Pedro Lazaga i on també sortia Juan Pardo, Ivana i els Fórmula V, en el 70. Durant un temps i mentre un d’ells feia la mili, va ser substituit per Pepe Robles que venia de Los Arlequines i més tard crearia Los Módulos. Los Ángeles van ser descoberts per Rafael Trabuchelli per al segell Hispavox i ell va encarregar-se de produir els seus discos. En total Los Ángeles van gravar 23 singles i dos LP’s de 1968 a 1976. Quimet sempre afirma que son el millor grup que ell ha sentit tocan cançons dels Beatles, sobre tot per els seus bons jocs de veus. Mario te una enécdota curiosa amb ells, però diu que ja us la va explicar fa pocs programes. Mario creu que Los Ángeles eren bons músics, pero com a pèrsones eran uns impresentables.

Grupo 15 – Operación Sol

Us portarem ara una miqueta de ska i començarem a Mallorca amb el Grupo 15 i aclarirem una cosa, tot i dir-se Grupo 15, solsament eren sis components i eren de Manacor, allà on les Perles Majorica, a l’illa de Mallorca i on també va neixer Joan Bibiloni i pensem que durant un temps va ser component del grup. Aquesta cançó que escoltarem ara va ser el gran èxit de Los de la Torre i està considerada “la primera cançó a ritme de ska del pop espanyol”, tot i que nosaltres discrepem i molt i després os confirmarem el perqué. Es trobava en un EP publicat per EMI-Regal i en el què també es van recollir una versió del "Bus Stop" de The Hollies, junt a "Tu padre, tu madre y tu hermana" que creiem que era seva, però no estem segurs i “Lluvia” que es el "Rain" de The Beatles. El Grupo 15 durant els 60 van ser un dels bons conjunts versioners a l'ús. També van gravar per altres segells com SonoPlay i entrats ja en les mitjanies dels setanta la banda es va desfer i dos dels seus components Rafael José Aguiló (bateria) i Pep Nadal (baix), amb músics de Harlem, van crear un bon grup de pop amb tocs de sinfonisme, us parlem de Falcons que van triomfar a finals dels 70 gràcies a cançons pròpies com "Terciopelo y Fuego” i “Date por vencido". Curiosament si sent Grupo 15 es van inflar de gravar versions, al convertirse en Falcons van gravar nomes cançons seves i es van mantindre en actiu fins entrats els anys vuitanta.

Los Antifaces – Eres mi bombón

Aquesta cançó es va publicar l’any 1964 a través del segell Belter i es tractava d'un EP on també trobàvem altres versions, entre elles "Déjame, déjame”, “El jilguero del monte” i “Dulce Guillermo". Los Antifaces eren dos nois i una noia d’Alicant que sempre sortien a les fotos amb la cara coberta. Van ser un grup que va treure un parell o tres d'EP's. Aquest tema que sona a El Temps Passa... i la música queda és la seva versió del "My boy Lollipop", l'únic èxit internacional de la jamaicana Millie Small, una noia de color de veritable nom Millicent Dolly Mai Small, nascuda el 6 d'Octubre de 1946 i que ens la va portar a ritme de ska, també la va gravar Betty Everett. Encara que aquesta versió de Los Antifaces és molt més poppi. Millie Small només va gravar dos LP's el que es titulava així "My boy Lollipop", publicat el 1964 i un altre l'any2004. Quranta anys entre un i l'altre, va pensar-so bé la noia. Aquesta és una de les poques versions que sapiguem es van fer, gravadas en castellà d'aquest tema, tret d’un altre que van fer el Dúo Radiant’s. També Los Catinos la van gravar i un grup del que rés recordem i que es feien dir Los Diástoles. La veritat es que si bé oficialment constan Los 4 de la Torre com el primer grup del estat espanyol que va fer ska, aquesta cançó que es va publicar un any abans també podriem dir d'alguna manera que te ritme de ska.

Los Blues de España – Ska Jamaiquino

Us portem ara a El Temps Passa... i la música queda un grup del que pràcticament molt pocs es recorden avui en dia i que també va incursionar en el ska, de fet aquest disc, un EP editat per Columbia del que us extraiem aquest tema, escrit per Don Roy es titula genèricament “Lecciones de ska y yenka” i es va publicar a l'any 1964, amb el que es demostra que Los de la Torre no van ser els primers en incursionar en aquest ritme típicament jamaicà, encara que s'emporten la fama, com sol succeir en masses ocasions, però si van ser els que el van imposar com un ball de moda. En el disc inclouen una altra cançó de Don Roy “Bailando el ska” i dos temes a ritme de yenka “Lección de Yenka” també de Don Roy i “Vamos a bailar la Yenka” escrita per J Chaves. De fet aquest Don Roy es deia en realitat Rodrigo Martínez Sáez. Creiem que Los Blues de España es van crear a principis dels seixanta a Pontevedra i van ser Rafa Dovalos López (flauta), José Benito (piano), Herman (baix), Lupe (bateria) i Manolo (guitarra), tot i que es van produir canvis i van passar a ser 4. Recordem un músic que de cognom Paredes, un altre Carlos i també un que es deie Tony. Van actuar i molt a l'estranger, sobretot en els països nòrdics. Rafael Dóvalo López, líder del grup, pensem que també va gravar en solitari i anteriorment havia format part de l'Orquestra Iris Cambados i el Grupo Los Diamantes, a principis de la dècada, però tota aquesta informació posem-la en quarantena, per si de cas.

Los Pekes – Hago mal en quererte

Aquest és un tema amb un ritme pesat, però molt simple, segons ens explica Quimet. És clar que la cançó tenia la seva gràcia i per aixó sona ara a El Temps Passa… i la música queda. Los Pekes eren quatre nois i una noia, creats a Madrid i van gravar aquest EP per al segell Zafiro l’any 1965, es clar que seguin la moda imposada per las cases de discos en aquells anys, no era un tema seu, es tractava d'una versió del "Do You Really Loves Me Too (Fool's errant)" del rocker britànic Billy Fury, un home que va morir a l'escenari tal i com va prometre i de la qual també hi ha a Espanya dues bones versions més, una a càrrec de Karina i una altra per el grup Los Ágaros. En aquest EP també versionen el "Do what Diddy Diddy" de Manfred Mann, "Por ti no puedo dormir” i “La quiero". Los Pekes van gravar un grapat de discos, gairebé sempre amb versions, entre elles destaquen també “Como tú no hay ninguno” i “Muñeca de cera”. Ara fem historia, tres germans anomenats Benito, Jesús i Pedro es van incorporar a la rondalla San José Bernans, allà coneixen a José. Quan compleixen els quinze anys, l’any 1961, decideixen formar un conjunt que en principi queda integrat per: Luis Benito Provencio (baix), José López Savorit (guitarra), Jesús Provencio (guitarra) i el seu germà bessó Pedro Provencio (bateria), junto a un cantant. Guanyen el concurs de ràdio "Lo Mejor de Cada Casa" que presentava un jove José Luis Ulibarri. L’any 1963 se'ls uneix com a cantant una noia d'Ourense anomenada Maria Esther Alvárez i comença el seu camí musical, gravan el primer EP l’any 1964. Benito abandona el conjunt, per convertir-se en el seu manager i arreglista. El seu lloc al baix l'ocupa José Francisco Cervera. Amb ell van guanyar el Festival de la Canción Hispano Portuguesa de Aranda de Duero. Van tenir una interessant carrera, arribant a gravar tretze o catorze discos. Els problemes comencen quan decideixen canviar de discogràfica i es troben que l'anterior havia registrat el nom, una pràctica habitual per l'època que putejava i lligava als grups i ells van passar a anomenar-se Los Peckes, però el canvi i el casament de la cantant amb un músic d'un altre grup, així com el seu estancament musical, desfà el grup Los Pekes.

Sonia – Aquí en mi nube

Aquesta és una versió molt curiosa que aquesta noia Ye Yé que va néixer a Barcelona l’any 1948, va realitzar del “Get Off of My Cloud”, un tema dels Rolling Stones. En aquest EP, editat per Belter l’any 1966 i l’últim que la xiqueta va publicar també s'incloïen "El final de la calle", "1,2,3..." i "Concierto para enamorados". En total Sonia va gravar sis EP’s. Per descomptat i posats a triar, ens quedem amb el "Aquí en mi nube" dels Lone Star. Poc us podem dir de Sonia, tret de que es deia en realitat Pilarín Espí i que va debutar en un programa infantil a Ràdio Barcelona, ja que tot just la recordem i poc mes, suposem pel fet que va tenir una carrera avui oblidada, si bé va treure uns quans EP's i en alguns dèlls compta amb els Latin Quartet, el grup del mestre Francesc Burrull acompanyant-la i fent les veus i això són paraules majors. Es clar que nosaltres creiem que en aquest d’ara no sont la gent del Mestre Burrull. Als once anys va guanyar el primer premi en un concurs anomenat “Puente a la Fama” i quan tenia dotze va obtindre el primer lloc en un Certamen Benéfic. També fou guardonada amb el primer premi en un Festival de Canciones celebrat a La Garriga. Sonia que com us deiem era una Noia Ie Ie, va participar en uns quans festivals, entre ells el Festival Internacional de la Canción de Mallorca. Com Quimet es un enamorat de la bona música i hem parlat dels Latin Quartet, ja s’ha posat  “L’esmoking i la pajarita” i vol recordar a aquest gran músics. Els Latin Quartet eren Agapit Torrent (saxo i guitarra), Francesc Burrull (piano), Lluís Sala (batería) i Enric Ponsa (baix). Anteriorment, a l'any 1954, van ser Tete Montoliu, Jordi Pérez, Enrique Domínguez i un altre i ja havien utilitzat aquest nom en una gira de tres mesos per Holanda on havien gravat un disc, el primer de Tete Montoliu. L’any 1976, el Latin Quartet el formaven Agapit Torrent, juntament amb Jaume Cristau, Lluís Brugués, Julián Martín i altres músics sota el pseudònim d'A. Rentor, Myth i Jae.

Los Salvajes – Todo negro

Los Salvajes són un dels grups habituals a El Temps Passa... i la música queda. Van gravar cançons pròpies que van funcionar, però també moltíssimes versions. Aquest tema és una d'aquestes bones versions del grup barceloní liderat per Gaby Alegret i era dels britànics The Rolling Stones, és clar que la traducción correcta del títol tendría que ser “Píntalo de negro”, però ja us hem dit moltes vegades alló de les traduccions a l’espanyola. En aquest EP també es van incloure altres peças, entre elles “Una chica igual que tú” de The Troggs als quals Mikel Barsa, el soci de Mario consideraba eren la primera banda punk de la història de la música anglesa. The Troggs eren de Andover, a Anglaterra i en els anys 60 van gaudir de la seva època daurada. Es van fer dir inicialment The Troglodytes i la seva cançó més famosa va ser "Wild Thing" al costat de la que van versionar Los Salvajes, "With a Girl Like You", ambdues de 1966. The Troggs eren el cantant Reg Presley, Dave Wright (21 de gener de 1944 - 10 d'octubre de 2008) cantant i guitarra, Ronnie Bond (4 de maig de 1943 - 13 de novembre de 1992) bateria, Pete Staples al baix i Chris Britton a la guitarra. En aquest EP de Los Salvajes, de l'any 1966, també es trobaven “Es la edad” i “Que alguién me ayude”, composicions seves. En els seus començamens Los Salvajes s'en van anar a Hamburg i van estar una temporada tocan allà, tots els nois del conjunt, tret de Delfín, el bateria que degut a la seva edat no va poguer sortir d'Espanya i quan van tornar, va reincorporar-se al grup, aixó els hi va donar una experiencia al escenari que pocs grups de la seva època tenien. Los Salvajes eren en aquella època Gabriel Alegret (cantant), Andy González i Francisco Miralles (guitarres), Delfín Fernández (bateria) i Sebastià Sospedra (baix) que era de Collblanch, els seus companmys del Poble Sec. Curiosament i ser seguidors de The Who i la seva estética mod, Los Salvajes tot i la gran quantitat de versions que van gravar al llarg de la seva carrera musical, mai van enregristrar cap cançó de The Who.

Tony Ronald – Submarino amarillo

A El Temps Passa… i la música queda us hem dit en moltes ocasions que la versió d'aquest tema que van realitzar Los Mustang va ser el disc més venut de la seva carrera, superant les 130.000 còpies. La veritat és que la versió dels barcelonins és bona, però ara us portem la que va realitzar Tony Ronald al costat dels seus Kroner’s i que francament, ens resulta molt més visceral i personal. Es trobava en un EP editat per EMI-La Voz de su Amo l’any 1966, un dels millors discos de l'holandès establert a Catalunya i en el qual també es van incloure "The russian spy and I" que era de The Hunters, la banda de Jan Akkerman, "Cadillac" de Vince Taylor & His Playboys que posteriorment també gravarien The Renegades i "Unchained melody", tot un balada que dècades després i en la seva versió original s'inclouria en el film “Ghost”. Tony Ronald, productor, compositor, guitarra i cantant de veritable nom Siegfried Andre den Boer Kramer, ens va deixar el 3 de març del 2013, a l'Hospitalet de Llobregat, tenia 72 anys d'edat i pràcticament tota la seva vida podem dir que la va passar aquí ja que va arribar amb els vint tot just complerts, recent acabada la mili i es va establir a Catalunya. Va ser un dels grans cantants de pop en els 70, gràcies a cançons com "Dejaré la llave de tu puerta", "Lady Banana" i sobretot "Help", però la seva carrera va començar a principis dels 60. Havia nascut a Arnhem, Països Baixos, un 27 d'octubre de 1941 i durant molts anys va residir a Castelldefels, a la zona de la Pava. Va estar casat amb July, de la qual es va divorciar i a la que Los Diablos van dedicar la cançó "Oh July" i per cert la seva filla també es deia July i va morir fa poc. Tony Ronald des de feia anys estava casat amb Mariló Domínguez. Tony Ronald va començar gravant en solitari, després va crear el seu primer duet, Kroner's Duo amb un basc anomenat José Luís Bolívar. L'any 1961 amb el també holandès Charley Kurtz van crear Tony & Charley i van gravar cinc EP’s amb La Voz de su Amo del 61 al 62 i es van editar dos LP's, però després i sembla ser que "diferències musicals" van acabar amb aquesta unió. Tony Ronald volia fer música pop i rock, mentre que Charley preferia fer balls. Tots dos van tenir raó. Charley que en realitat es deia Charley Recourt i el seu germà Johnny al que es va portar des d'Holanda, van muntà Johnny & Charley i van crear "La yenka" l'any 1965. Llavors Tony Ronald es va llançar en solitari acompanyat pels Kroner's, amb una linea molt més enfocada cap el R & B i el rock i pels Kroner's van passar gent de la talla de Max Sunyer, José Más "Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho, Àngel Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres, fins i tot dos dels que després serien integrants de Santabarbara

The Beatles – Bésame mucho

Això si que és una tota una curiositat que avui us portem a El Temps Passa… i la música queda. Son The Beatles cantant el "Bésame mucho" amb frases en castellà. És una de les cançons recuperades fa anys i que es diu van gravar en les sessions en que Els Beatles, dient-se The Beat Brothers, acompanyaven a Tony Sheridan i que a Mario li va descobrir el seu amic Mikel Barsa que posseïa els drets del màster i el va publicar en uns recopilatoris confeccionats per regalar amb revistes, entre elles Cambio 16. A la seva vegada Mario li va descubrir el tema a Quimet i ara us toca a aquells de vosaltres que no la coneixeu, així tots contents. En aquest enregistrament, tot i la foto de la portada del single, el bateria no es Ringo Starr, és Peter Best, un home que creiem ha mort no fa massa i al que avui sols es recorda per que va ser el primer batería dels Beatles, oblidant la seva bona carrera, i al que Brian Epstein es va treure de sobre rápidamente, básicamente per que resultava més difícil de controlar. El cert es que aquesta versió del "Bésame mucho", juntament amb 14 cançons més, es va gravar també durant la famosa audició en els estudis Decca, l'1 de gener de 1962 i en la qual van ser rebutjats pel segell i en aquest tema el cantant és Paul McCartney, quan finalmente es va editar el disc es va titular “The Decca Tapes”. The Beatles van tornar a gravar-la l’any 1969 en els estudis Apple i es va publicar en el film "Let it be". "Bésame mucho" és una cançó escrita l’any 1940 per la compositora mexicana Consuelo Velázquez que al seu torn es va basar en l'obra d'Enrique Granados "La Maja i el Ruiseñor" de la suite "Goyescas". Emilio Tuero va ser el primer en gravar-la, però el que la va fer mundialment coneguda va ser el xilè Lucho Gatica. L’any 1999 va ser declarada la cançó en idioma espanyol més cantada i gravada de la història, excloent d’aquesta llista les nadales i el “Cumpleaños feliz”, per soposat.

La Música que es Feia en Català

Els Stop – Cançó dels enamorats

Los Stop van gravar uns quans discos en català, tampoc masses no os penseu. Un d’aquest discos, un EP titulat "Els Stop canten en català", editat per Belter l'any 1968 tenía aquesta cançó a ritme de sardana que escoltem ara i que ens parla de Sant Jordi, els llibres i les roses. Quimet ja es queixa dient que aquesta cançó teniem que haverla escoltat per Sant Jordi… Com es aquest home! El disc també va incloure "La pluja plora", "L'avi" i "No tornaré a plorar", el va treure el segell Belter, però el grup ja tenia problemes interns i no va tindre cap mena de promoció. Cristina, la seva cantant es diu de veritat Mari Carmen Arévalo i un bon dia es va rebotar amb els seus companys de Los Stop i va voler anar-se, però quan volia andur-se amb ella el nom es va assabentar que estava registrat per ells i va crear Cristina i Los Tops que per cert, quan ella ja va començar com a solista, van seguir utilitzant el nom dels Tops i almenys que sapiguem, van gravar un parell de singles al 1970, un d’ells versionant el "Venus" dels holandesos The Shocking Blue que ja hem escoltat a El Temps Passa… i la música queda. Per cert que Els Stop que van començar dien-se Donald Duck, eren, a més de la Cristina, Juan Comellas, José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés Gallego. Us direm que Cristina seguiex en actiu, va treure un nou CD l’any 2014 sota el nom de Cristina Stop.

Dúo Dinámico – Ai, aquells ulls tan negres!

També el Dúo Dinámico van gravar en català, encara que creiem que només ho van fer en aquesta ocasió. Aquest single, publicat l’any 1965, sols conté aquest tema en llengua vernacla, l'altra cara amb "Tu serás la primera" està interpretada en castellà. No hem d'oblidar que Manuel de la Calva i Ramón Arcusa van néixer tots dos a Barcelona. Van ser referència per a duos, trios i grups sorgits en els seixanta, almenys fins la meitat de la dècada i formen part de la nostra història musical. Per cert que hem de dir una cosa sobre el locutor que els va "batejar" ja que inicialment es feien dir The Dinamic Boys. Es tractava d'un gran radiofonista, Enrique Fernández, al programa “La Comarca nos visita”. Sempre s'ha dit, fins i tot en la pàgina web del Dúo Dinámico que els va fer canvià el nom ja que ell no sabia parlar anglès. El seu nét Enric Fernández  es va posar en contacte amb nosaltres ja fa molt de temps dien-nos que no sols sabia anglés, també parlava francés i italià i nosaltres us vam dir que en propers programes, després de parlar amb Manuel de la Calva, agregat als "Amics de El Temps Passa" que ens ha organitzat al seu facebook la estimada Montse Aliaga, tractariem aquest tema, pero ni Manolo de la Calva ni el net del gran radiofonista ens aclaren finalment res de res, per tan seguirem així. No es tracte de que hàgim passat de tot això, res mes allunyat de la realitat. Al blog us posem una fotografia cedida per la família d'Enrique Fernández, una d'elles feta el dia que va presentar al Dúo Dinámico, el 28 de desembre de 1958 i que va ser el seu bateig oficial. Per cert, el Dúo Dinámico van fer quatre pel·lícules.

Isidor – Voldria fer una cançó

Aquesta és una de les bones cançons que va gravar Isidor, un cantautor de l'illa d'Eivissa, al llarg de la seva carrera en solitari. Es trobava en un EP editat pel segell Edigsa l'any 1969. Les quatre cançons eren composicions seves i en el disc també trobàvem “No m’esborrareu el cap”, “Poeta” i “Ratolinet”. Isidor Marí forma part actualment de Falsterbo Marí, la reconversió del grup Falsterbo 3, però va començar com a cantautor, dins de la Nova Cançó, en els anys seixanta. Quimet se encarrega de recordarnos el famos Festival Folk del Parc de la Ciutadella a Barcelona que va convocar més de 9000 persones i va durar 7 hores, va tenir lloc el maig de 1968 i també va reunir un número molt significatiu de “Grises” controlant porra en mà al personal, no fos que aquella reunió es convertís en un aldarull i un cant a favor de la llibertat i en contra de la dictadura que era el veritable rerefons gairebé sempre. Isidor Marí Mayans va néixer a Eivissa l'any 1949 i segueix en actiu. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de les Balears. Quan va començar en el món de la música va formar part del duet Isidor i Joan, de 1965 a 1966 i posteriorment cantaria en solitari. A partir de 1999 s'uneix a Falsterbo 3 i sorgeix Falsterbo Marí.

Ara deixarem la Música en Català, però seguirem a Catalunya

Los Sírex – No volveré a llorar por ti

Ara a El Temps Passa... i la música queda escoltarem una bona balada dels barceloníns Los Sírex. Aquest tema es l’unica versió inclosa en aquest disc. Va ser arreglada i produïda per Guillermo Rodríguez Holgado, baixista, compositor i arreglista del grup i al costat de Lesli l'únic dels antics components que encara roman a la banda. Per cert que Lesli es va dedicar a la política i va ser regidor a Barcelona militant a CiU. Aquest tema es trobava en un EP editat l’any 1965 i eren quatre cançons totes elles en una línia romàntica, cosa que no resultava habitual en Los Sírex ja que li donaven molta més importància al ritme i a més a més, l'EP ofereix una altra raresa i és la inclusió de la cançó “La noche es maravillosa” que és instrumental i “Sin tus cartas”, de fet el tema estrella, junt a “Enseñándote a amar”. Les tres cançons va ser composades per Guillermo Rodríguez Holgado, baixista de Los Sírex i el veritable cervell amb Lesli donan la cara. Aquest EP l'hi va regalar a Mario l'humorista Miguel Caiceo al que li deien "Doña Paca" quan va estar a Tarragona a una serie de actuacions que li va buscar Mario per presentar el disc “La Lambada de Falcon Crest” que va treure Miguel Caiceo a través del segell Barsa Promociones. El nom de Los Sírex va ser una idea de Guillermo que treballava en una fàbrica d'ulleres. Per cert que el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla que els va deixar per anar-s’en a Los Mustang per recomanació del seu pare, després d’un concert fet al Tropical de Castelldefels. Los Sírex, un dels millors grups espanyols dels 60, va estar format per Antonio “Lesli” Miguel Cervero, com a cantant, Luis Gomis de Pruneda a la bateria, José Fontseré guitarra rítmica, al baix Guillermo Rodríguez Holgado i Manolo Madruga a la guitarra, tots de Barcelona. Lluis i Manolo, batería i guitarra de Los Sírex respectivamente, van morir el mes de setembre de l’any 2012 amb cinc dies de diferencia, al mes d’octubre del 2014 va morir el batería Ernesto Rodríguez que feia cinc anys que estaba a Los Sírex i va ser fundador de Los Gatos Negros.

Lone Star – La casa del sol naciente

Escoltarem ara tot un clàsic. La versió d’aquesta cançó dels Lone Star és possiblement la millor feta al país d'aquest tema tradicional del folk americà recuperat per al R & B per l'organista britànic Alan Price, creador i líder de The Animals fins que els va deixar per disparitat de criteris amb Eric Burdon. Moltes vegades hem parlat dels carnets que feien falta per poder realitzar actuacions ens els seixanta... i cobrar que en el fons era l'important. Normalment es treballava amb el carnet vermell que subministrava el sindicat vertical després de passar una petita prova. Permetia fer "atraccions", però el bo era el Carnet Blanc que et permitia ver “ball” i aquest només el donaven després de passar pel conservatori. Un dels pocs grups que els seus quatre components disposaven de carnet blanc eren Lone Star: Pere Gener, Joan Miró (que era de Rocafort de Queralt, a Tarragona), Rafa de la Vega i Enrique López. Aquesta va ser la millor formació de Lone Star, tot i que a partir de finals dels seixanta van patir molt camvis i per Lone Star van passar gent molt important de la música del moment com Tapi, Sebastià Sospedra, Willy Napp, Lluís Masdeu, Jerónimo Martínez o Álex Sánchez. Quimet te molt a dir sobre aquets carnets vermells dels que parlavem abans. Ell es va examinar a Tarragona i sembla ser que va passar bé la proba, va pagar... i ancara espera que l'hi envien el "susodicho" carnet. Deu se que Correos cada dia va pitxor. A Barcelona els examens es feien als locals del antic Sindicat Vertical, a la Via Laietana, i a un teatre, on s'el va treure Mario. Val a dir que nosaltres, la portada d'aquest EP sempre l'hem trobat fracament horrible. Per cert, un euro per Quimet que l’ha tocat un munt de vegades, és clar que Mario també, per tant i abans de que la sang arribi al riu, no cobra cap dels dos. Per cert, quan van començar i per imperatiu de la discográfica, es deien en els primers discos Conjunto Lone Star.

The Rocking Boys – Monday Monday

Els andalusos The Rocking Boys que van ser una de les grans bandes dels seixanta, ens porten ara a El Temps Passa… i la música queda, la seva versió del gran èxit dels nord-americans The Mamas & The Papas. Quan parlem de pop espanyol de principis dels anys seixanta, un dels grups a tenir en compte són els Rocking Boys, una banda sorgida a La Línea de la Concepció, a Càdis, a finals dels 50. L’any 1961 es van presentar al "Ier Certamen Internacional de Conjuntos Musicales" de Madrid, quedant en el segon lloc. Eren José Gómez (guitarra i veu), Ricardo Oliveira (baix i veu), Carlos Jaime (piano i saxo) i Agustín Martínez (bateria i cantant). Hi havia un cinquè membre a l'ombra José Garzón, a qui van conèixer a Ceuta i que es va convertir en el seu representant. Entre la gent que va ser membre de The Rocking Boys es troben Rafa (òrgan), que venia de The Brisk i després tocaria amb l'Orquestra  Mondragón, Hans (bateria) que va tocar amb Los Mitos i José Luis Tejada (cantant) que també militaria a Los No, Los Finders, Los Crikets i Barrabás i que va morir el 20 d'abril del passat 2014. En total The Rocking Boys van gravar 16 EP's. El segell Rama Lama va reeditar els seus EP’s i singles dins d’un doble CD que va estar remasteritzat, si bé originalmet aquesta cançó es trobava a un EP amb “No te lo crees ni tú” amb la que van anar a un festival i que també és va publicar a un EP compartit amb altres participans del VII Festival de la Canción Hispano Portuguesa de Aranda de Duero, “Algo” i “No se” que va editar Belter l’any 1966. The Rocking Boys van ser un dels primers grups espanyols en sortir a l'estranger per a fer actuacions (Portugal, sud de França i el Marroc) i van tocar moltes vegades a Madrid i Barcelona.

Los Telstars – La noche anterior

Aquesta peça “The night before” era una versió d'una cançó de The Beatles, ens la porten des de Mallorca Los Telstars i es trobava recollida en un EP dels molts que van arribar a publicar, on tanbé trobavem una bona versió del "Caprí se acabó", gran èxit del cantant francès Hervé Vilard, “Tu me dijiste adiós” que era de Los Brincos i “Que familia más original” que havia estat un èxit de Los 3 Sudamericanos encara que es tractava d'una versió de Sacha Distel i que originalment era un cha cha chá. Los Telstars van ser un grup mallorquín de música entre instrumental i cantada. Eren Luis Cerón, Miguel Porta, Juan José Vázquez i Leonardo Martín. Alguns d'ells venien d'un grup anomenat Los Voltors. Los Telstars van funcionar de l’any 1965 fins finals de la dècada. L’any 1966  Luis Cerón de qui Quimet sempre diu que deurien de ser parents ja que ell també es diu Cerón, en aquest cas de segon cognom i no es qué precisament hi hagin masses que es diuen així, va marxar-se per anar a tocar a l'Orquestra de Silvana Velasco i allò va marcar el principi de la fi, si be van treballar ancara molt de temps i creiem que va entrar llavors Toni Tugones (a la foto) que després va esdevenir pilot comercial, va estar 30 anys a Spanair. Los Telstars van gravar un grapat d’EP’s i tres singles al llarg de la seva carrera i per suposat van participà en el Festival de Mallorca. Per cert, hi havie un grup a Puerto Rico que també es dien Los Telstars, res a veure amb els nostres.

Mina – Ciudad solitaria

Curiosament una de les cançons més importants en la carrera de l'extraordinària cantant de pop italiana Mina és aquest tema que us hem portat ara a El Temps Passa... i la música queda, per concloure el programa d’avui, però aquí a Espanya va ser el primer gran èxit de Luis Aguilé que tot i ser un bon compositor, la va versionar i també va ser la cançó que d'alguna manera, va fer que el cantant argentí s'afincara definitvament al país. Nosaltres ara us hem seleccionat la versió original a càrrec de la Tigressa de Cremona, com es coneixia a Mina que es diu realment Anna Maria Mazzini i va començar l’any 1958 anomenant-se Baby Gate i interpretant temes de rock'n'roll en anglès que més tard es van reditar. L'any 1960 es va presentar per primera vegada en el Festival de San Remo. L'any 1962 el seu primer embaràs es va convertir en tot un escàndol a Itàlia, ja que  Mina i l'actor Corrado Pani, pare del nen, no estaven casats, tot un pecat mortal. La cadena RAI (Radiotelevisió pública italiana), la va tenir censurada durant dos anys, després dels quals es van veure obligats a permetre el seu retorn, ja que el públic italià va reclamar insistentment la seva presència a través de milers de cartes a la RAI. En aquest període d'ostracisme Mina va seguir treballant i interpretant cançons, sobretot a Alemanya. A Mina l'anomenaven La Tigressa de Cremona tot i que ella va néixer a Busto Arsizio, Llombardia, el 25 de març de 1940. Al llarg de la seva carrera musical Mina ha gravat en anglès, italià, francès, turc, japonès i en castellà. Té més de 120 discos gravats. Per cert, us explicarem que fa més de 30 anys que Mina no aparèix en públic.

Acabarem per avui amb El Temps Passa… i la música queda, però us quedareu amb la bona companyia de totes aquelles emissores per les que ens escoltes o vía internet, cas de que t’el descarréguis des del blog o el facebook de Montse Aliaga. Nosaltres seguim sent Quimet Curull i Mario Prades i ara tocarem el dos fins la propera sermana.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que encara tenen il·lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa