El Temps Passa: El Temps Passa programa 17-03-2011

En el programa d'avui tindrem molta música i no faltaran els anuncis, clar que per variar, els nostres anuncis de l'època versaran sobre menjar... nyam nyam nyam, i al final ja veureu com d'ells sortirà alguna cosa també culinaria, però no avancem esdeveniments.

Els ritmos moderns van anar lentament omplint les nostres emissores de ràdio. Més que funcionar per si mateixos, van començar a arribar al públic gràcies a les versions que ens portaren grups i cantants arribats de sudamérica, però també van arribar altres des dels països anglosaxons i des de Italia. Aquí inicialment es va començar a versionar als italians, però poc a poc el rock and roll i el twist van tenir aquí els seus propis intèrprets. Avui començarem El Temps Passa... i la música queda amb molt de ritme.

A Espanya es va cridar el Rei del Twist al cantant Guadiana, el nostre etern rocker, Miguel Ríos. Però a principis dels 60 molts van ser els que van interpretar twist, de fet aquest anglès que es va quedar una temporada al país ens portava el twist per triplicat.

Chris Martin – Twist, twist, twist

Chris Martin era anglès i a finals dels cinquanta va venir de gira a Espanya i es va quedar uns anys al país, gravant en anglès, però també en castellà. Aquest tema es trobava en un EP que va publicar el segell Zafiro el 1962 i es tracta d'una cançó composta per August Algueró. També es trobaven en aquest EP "El Twist", "Ser amado por ti” i “Momento feliz". El seu primer enregistrament va ser "Lonely Street" el 1959 i durant 1962 i 1963 va gravar mitja dotzena de discos per al segell Zafiro.

Dúo Dinámico – El Rock and Roll de la Alegría

Aquest tema pensabem que era la primera composició propia del Dúo Dinámico que es va publicar en disc, pero parlan amb Manolo de la Calva es va dir que no, la primera va ser "Linda muñeca" i despres va vindre "Quince años tiene mi amor", peró escoltarem "El Rock and roll de la alegría" una peça plena de ritme on Manolo i Ramón demostren que des del principi sabien el que volia el públic i l'hi van donar. Es tracta d'un EP publicat el 1961 per EMI. Segueixen en actiu i per demostrar-ho van oferir un concert el passat 19 de desembre al Palau de la Música, a Barcelona. El que es diu musicalment "fer-se un Palau", celebrant els seus 50 anys i desgranant bones melodies. Era per revalidar el seu èxit, ja que el 16 del mateix mes es van marcar un concert a l'Auditori de Barcelona, omplint el local en ambdues ocasions amb fans arribats i sobretot "arribades", de tota Espanya. Van rebre de mans del ministre Celestino Corbacho la Medalla d'Or del Treball el 29 de juny 2010. I és que pencaires Manolo i Ramon ho són i molt.

El Dúo Dinámico amb l'actriu Jane Mansfield a l'aeroport,
foto del 1964 corresponene al archiu del DD.

El Dúo Dinámico als tebeos de la col.lecció Claro de Luna

Chico Valento – El rock de la cárcel

Un clàssic en l'discografia d'Elvis Presley és "El Rock de la presó" un d'aquests temes que creiem han tocat gairebé tots els músics de rock de la història. "Jailhouse Rock" va donar títol a una de les famoses pel lícules del Rei, de 1957 i aquí ens la porta aquest jove cantant de Saragossa. Va ser escrita per Jerry Leiber i Mike Stoller per a la pel.lícula i el single en la versió de Elvis es va publicar el 24 de setembre de 1957. Chico Valento realitza una de les millors versions del tema. Valento era menut, per això lo de Chico, es deia en realitat Miguel Miñana i va néixa a Larache al Magreb, quan era protectorat espanyol. Als cinc anys el seu pare, militar professional, és destinat a Saragossa i allí va viure Miguel la major part de la seva vida, encara que per triomfar es va haver de traslladar a Barcelona. El 2002, un any després de la seva mort, EMI remasteritzà els seus enregistraments i els va editar en format CD. El seu últim disc era de 1966. En total va gravar 20 cançons en 5 EP's i Chico Valento va funcionar des de 1961 a 1966.

A dalt Chico Valento, abaix Caràtula del disc d'Elvis Presley

Los Windys – Oh Loreley

Formaven part de dues tunes fins que van decidir formar un conjunt. L'integraven el cantant Eduardo López-Huertas, Francisco Guàrdia a la bateria, al costat dels germans Carlos Sánchez Medina que era el guitarra, al contrabaix Fermín Sánchez Medina, junt amb Álvaro Sánchez Medina tocant trompeta, guitarra i banjo i Javier Sánchez Medina al piano. Miguel Quirós es fa càrrec del saxo i el clarinet quan Álvaro va marxar a Madrid per estudiar Enginyeria, també es va incorporar Pepín Martin Vivaldi "El Briegas" a la guitarra. Acompanyaren a Rocío Durcal en una sèrie d'actuacions per promocionar el seu primer film "Canción de Juventud" que es va rodar a Tarragona. Edward y Los Windys eren de Granada i van gravar quatre EP's entre 1963 i 1964 i després diversos singles. La formació definitiva va ser Eduardo (cantant), Fermín (piano), Juan Castro (guitarra), Miguel Quiros (saxo i clarinet), Pepe Pérez (baix i veu) i Manuel Gaspa Morales (bateria). El 1969 Eduardo abandona el grup per formar 7 Nosotras y Ellos mentre que Los Windys van seguir actuant fins a finals dels 70.Vaixa un embolic de noms i instruments. Aquest tema es trobava en un EP editat per Fontana el 1963, on figuraben solsament com Los Windys, si be en altres discos eren Edward y Los Windys. També trobàvem una bona versió del "What I say" de Ray Charles, al costat de "Cuando mueran las hojas" i "Lovin 'lovin' Wreck".

Poster de la pel.licula "Canción de Juventud" de Rocío Durcal,

a la que los Windys van acompanyar en la seva primera gira

Rudy Ventura y su Conjunto – Souvenirs

Seguim amb un altre músic català de renom, Rudy Ventura, si be el seu veritable nom era Jaume Ventura Serra i va néixa a Canet de Mar el 10 de setembre de 1926. Rudy Ventura, gran trompetista, cantant i director d’orquesta y grups. Va morir a Barcelona el 2 d’abril de 2009. Va cantar i molt en català i era un gran aficionat al futbol i al seu Barsa. Aquest tema és una versió del "Souvenirs, souvenirs" del francès Johnny Halliday que Rudy Ventura i el seu conjunt broden, donant-li un aire a lo Renato Carossone i Maríno Marini. L'EP el va publicar Columbia l’any 1960, molt abans de que els Beatles es fotografiessin botan a la caràtula del "Twist and shout". Seria per que van veure aquest disc de Rudy Ventura?

Rudy Ventura amb la seva trompeta

Les Surfs – Tu serás mi baby

Les Surfs va ser un grup musical procedent de Madagascar, un munt de germans, tots ells de raça pigmea que va gaudir de gran popularitat en els anys seixanta. El seu major èxit va ser l'adaptació al francès i després a l'espanyol de l'èxit de les Ronettes nord-americanes "Be My Baby” i que ells van titular en castellà "Tu serás mi Baby" i que ara escoltem des de El Temps Passa... i la música queda, a les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Les Surfs van estar en actiu de 1963 a 1971 i van gravar un munt de cançons en castellà, tot i que on millor van funcionar va ser a França. Ells van començar el 14 d'octubre de 1958 quan quatre germans i dues germanes provinents d'una família malgache i cridant-se artísticament Rabaraona Frères et Soeurs, van guanyar un concurs organitzat per Ràdio Tananarive, interpretant temes de The Platters. El conjunt va canviar de nom a Les Beryls i el 1963 van passar a ser definitivament Les Surfs.

Les Surfs i abaix The Ronettes

Quixot’s Quartet – Hoy de rodillas

Eren Ramon, Vicens, Francesc i Pere, tots ells músics de conservatori, amb carnet blanc. Alguna vegada hem escoltat aquí al programe temes seus, però sempre cantats en català, tot i que ja us vam dir que havien gravat també en castellà i aquí us portem una mostra. És una versió molt ben realitzada del gran èxit del cantant italià Gianni Morandi que van publicar el 1964 a través del segell IFI i on també trobàvem “Amor perdóname”, “Un rincón para querernos” i “Todo lo que sé”. Durant un temps van ser el grup d'acompanyament del Dúo Rúbam, això si, cridant-se Quijotes Quartet. Alguns d'ells havien format part del conjunt de l'italià Gabrielle Orizi, altres van militar en l'Orquestra Neptunos i la Cobla Girona. No confondre els Quixot’s Quartet amb un grup actual anomenat Quixote Quartet. Que no sabem perquè, però ens sona que és una cobla.

Gianni Morandi, l'autor de la cançó que ens portan Quixot's

Quartet, sortia a la portada de la revista Fans

Los Mitos – Eleonor

Liderats pel cantant Tony Landa, de veritable nom Antonio Santiesteban i que després va tenir una important carrera com a solista, aquest va ser un dels èxits en la història del grup bilbaí. Aquesta cançó es una versió d’un hit dels nort-americans The Turtles que ells canten en angles i va ser publicat per Hispavox el 1969. Van començar el 1966 amb el nom de Los Famélicos i canviaren a Los Mitos. El 8 abril 1968 van realitzar la seva presentació oficial. Quan Tony els va deixar ells encara van seguir uns anys. Per cert, estan de nou a la carretera i l'integren ara el bateria Francisco García i el baixista Oscar Matía de la primera etapa. De la segona queda el cantant que va substituir Tony, Fernando Brosed i el teclista Federico Artillas que va fer el mateix amb Carlos Zubiaga. L'última incorporació és el guitarra Iñaki Egaña, que va ser component de Los Buenos i Barrabás.

Los Mito

Los 5 Diablos – Jamás

Aquesta cançó us la extraiem d'un EP de Los 5 Diablos que es va publicar el 1967 i on a més s'incloïen “El fuego”, “Tu mirar” i “No volver”, encara que poc podem dir-vos d'aquest grup llevat que eren 5 com el seu nom indica i aquest tema sembla ser que era una composició pròpia, de fet creiem que totes les cançons de l'EP eren seves. La veritat és que en els seixanta van sorgir un munt de grups que van utilitzar el diable en els seus noms. Entre ells Henry el Diablo, Los Diablos Rojos, Los Diablillos del Rock que més tard es convertirien en Los Diablos, altres van ser Los Diablos Negros que eren de Madrid i comptaven amb Manolo Pelayo com a cantant. Despres Los Diablos Negros van passar a ser Los Botines... però això és una altra història.

Los Huracanes – Ocho días cayendo lluvia

Van ser una de les més importants agrupacions musicals sorgides al País Valencià. Es van crear el 1964 després que es desfessin Los Top-Són i Los Pantalones Azules, però van sofrir molts canvis en la seva formació al llarg dels anys. Eren el cantant Víctor Ortiz al costat de Pascual Olives, José Casquel, Juan Roberto González, Julio Andreu, José Segura el Malayo i Agustín Jiménez. El 1969 es van incorporar dos ex-components de Los Protones: Abel Mena (baix) i Pepe Morato (bateria) que participaran com a músics i compositors en els últims discos de Los Huracanes. La veritat és que ens falla la memòria ja que ens deixem a un que es va unir a ells procedent dels Pekenikes, però no recordem el nom. Quan Pascual Olives es va retirar va reprendre els seus estudis de medicina i actualment és un ginecòleg important. El 1972 es van retirar, encara que en el 2001 van realitzar un tímid intent per tornar, però que no va fructificar i només estaven Víctor Ortiz i José Miguel Martínez dels antics components. Aquesta cançó es trobava en el seu segon EP publicat el 1965 per Regal, subsegell d'EMI i també oferia una versió del "For your love" de The Yardbirds, al costat de “En tinieblas” y “Aun”.

Los Grimm – Want my love again

Van ser una de les bones bandes que es van atrevir a interpretar soul a l'espanyola, encara que cantant en moltes ocasions, com aquesta, en anglès. Van sorgir després de desfer-se Los Gringos, el cantant era Pedro Ample que després s'incorporaria com a substitut a Los Canarios quan Teddy Bautista va marxar a complir amb els seus deures amb la Pàtria, és a dir que s’en va anar a fer el soldat, la mili, encara que Pedro mai va ser membre oficial dels Canarios i més tarda i cridant-se ja Pedro Ruy-Blas començaria una brillant carrera com a cantant i bateria de jazz, i és el fundador de la primera banda que va fusionar jazz i flamenc, us parlem de Dolores, on també estaven Tomas SanMiguel, Jean Luc Vallet, Jorge Pardo i Rubén Dantas. En aquest enregistrament, un single editat el 1969 per Fonogram i que va ser el seu últim disc, el cantant de Los Grimm és Pablo Abraira que després va tenir una brillant carrera com a cantant pop sobretot gràcies a "Gavilán o paloma". També es trobave "Sin Nombre, sin Faz, ni Silueta". En total Los Grimm van gravar set singles entre 1967 i 1969. El bateria dels Grimm va ser Carlos Maria de la Iglesia que va morir en el mateix accident en què va perdre la vida Cecília.

Abaix Pablo Abraira ja en solitari i a sota una de las formacions
de Dolores on veiem a Pedro Ruy Blas al mig

Los Jóvenes – Tráeme tu amor

Los Jóvenes van ser un dels bons grups sorgits a la Ciutat Comtal, amb una àmplia discografia a força d'EP's, com estava manat. Aquesta cançó es trobava en un d’aquests EP’s on també trovabem “Voy a vestirme de negro”, “Tú me has roto el corazón” y “Esperándote” i qué va publicar el segell Discophon el 1965. És tracta de la versió del "Bring it o home to me" de Sam Cooke. Estem segurs que si Los Jóvenes haguessin treballat amb una multinacional, haurien estat un grup capdavanter dins del pop-espanyol de l'època. Es van desfer abans d'arribar la dècada dels 70. S’havien creat el 1964 i eren Luis Monge a la bateria, José Luis Verisimo al piano, José Antonio Larena a la guitarra, José “Jet” Maria Martínez al baix i Ruperto España com a cantant. Van tocar molt al San Carlos Club al carrer Mayor de Gracia devant del metro Fontana, a les matinals del Novedades, un petit local adossat al Cinema Novedades i davant de Ràdio Barcelona i també al Pinar, un local on al estiu es feien actuacions al aire lliure i quan feia fret es trasladaven al pis superior i que estaba a dalt de tot del carrer Conde del Asalto, just al peu de la montanya de Montjuich. En total Los Jóvenes van gravar cinc EP's i un LP sensé, una cosa important per a un grup d'aquells temps. En els 80 José Luis Verisimo es va convertir en representant artístic amb seu a Barcelona.

ELS ANUNCIS

Avui la nostra publicitat es centrarà una vegada més en la cuina. Si és que som uns Triperos i ho reconeixem, ens agrada menjar i si pot ser menjar bé, molt millor. Tots els productes que recuperem avui a El Temps Passa... i la música queda són importants i començarem amb dues fruites.

Pera i Préssec SAFYC

Productes Safyc, és una empresa dedicada a l'elaboració de almívars, nèctars, sucs i melmelades, establerta a i Lleida, concretament a Balaguer i que encara es troba en plena activitat. En aquest anunci promocionen les seves peres i els préssecs, suposem que en almívar.

Mel Mielso... a 7 pessetes

La marca Mielso segueix avui dia oferint els seus productes, és clar en aquells anys destacaven pel seu preu, com diuen els anuncis, Mel Mielso a 7 pessetes. Aquest anunci no és el que escoltem avui, però era el seu preu en aquells anys del passat. Avui Mielso té diferents marques com "El Brezal”, “Floresta” i “La Dulce Abeja" i també fabrica marques blanques, però en els seus inicis va ser només Mielso.

Margarina Marianne, de Noruega

La publicitat ens indicava clarament que aquesta margarina arribava des de Noruega, per tant i venint de tan lluny devia ser molt bona. Per descomptat que la margarina es va introduir a mitjans dels anys 60 al país ja que aquí estàvem acostumats, els que podien permetre-su, a fer servir mantega. De fet la publicitat era enganyosa ja que la Margarina Marianne La Niña, era de les Canàries i segueix comercialitzant-se.

Gallina Ponedora White Link

Perquè us poseu en situació, aquest anunci promociona la venda de les gallines ben vives, això si ponedores i de la marca White Link ja que així i amb la gallina a casa, els ous són frescos, molt frescos, de fet, acabats de posar i de la gallina al plat. L'àvia de Mario posseïa a la part de darrere de casa seva, una planta baixa a Sants, al costat del carrer Badal, avui Avda Brasil, un galliner privat amb gallines, conills, ànecs i cobaies per a l’ús de la seva cuina i les de la família. Amb les pells de conills i cobaies Mario havia tingut abric fets a mida gairebé cada any de la seva infància. A més i durant la guerra civil espanyola el consolat argentí va col.locar un cartell a la façana de la casa perquè la policia i funcionaris de l'estat sabessin que hi vivien ciutadans argentins i no els espolia-sen el galliner, com solia passar.

Maizena per Pastissos

I si ara fem servir Maizena i ja tenim un presumpte resultat, ens podrem fer un pastís i posar-nos com el kiko. Maizena va ser registrada com a marca comercial l'any 1856 i adquirida per Corn Products Refining Co l'any 1900. Maizena es comercialitza a tot el món i es va convertir en referent de la farina i el almidó de blat de moro.

Flam Potax

És clar que per si de cas i tenint en compte que potser el pastís no ens surt com esperàvem, sempre ens quedarà el recurs de gaudir de les postres amb un bon flam i per això hem guardat i com a reserva, aquest anunci del Flam Potax que juntament a Flam Chino El Mandarín, van ser els flams més populars en els 60. Aquest anunci ens ve a ritme de Pancho López.

SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Ens centrarem ara a Catalunya i deixarem la cuina i la publicitat per escoltar a la nostra noia Ye-Yé per excel.lència

Lita Torelló – Ciao, ciao

Va ser el gran èxit en la carrera de l'anglesa Petula Clark i Lita Torelló la va versionar al castellà i també al català, aquí la teniu desde un EP editat per Concentric. Es deia en realitat Dolores Torelló i va néixa a Barcelona, un 11 de maig de 1946. Va debutar amb només quinze anys i va ser una de les cantants més prolífiques d'Espanya, arribant a editar catorze EP's només entre 1964 i 1966 i va participar un munt de vegades al Festival Internacional de la Cançó de Benidorm i al de la Mediterrània. Per aquesta època va arribar a realitzar unes 200 actuacions a l'any al llarg de tota Espanya. Tot i tenir una discografia brutal en EP's i singles, només va editar un LP, el 1966, amb el títol "Lita Torelló" i un recopilatori "Sus primeros EP para discos Vergara (1960-1965)" el 1998. Va abandonar la seva carrera musical al casar-se el 1967. Va doblar al castellà diverses pel lícules musicals, entre elles "Sonrisas y lágrimas". El novembre de l'any passat se li va retre un homenatge a càrrec de FANS a Olot, on també va ser homenatjat Santi Carulla pels seus cinquanta anys de Mustang.

Lita Torelló i Santi Carulla de Los Mustang
l'any passat a la festa de Fans, a Olot

Els Stop – No tornaré a plorar per tu

Aquest tema ja havia estat interpretat per Els Stop en castellà i es va recollir en diversos dels seus discos, però ara us el portem en català. La veritat és que també el va gravar Lita Torelló, entre altres, però de totes les versions de la cançó, possiblement la millor és la de Cristina al costat de Los Stop, tot i que aquest disc en català creiem que va ser l'últim ja que Cristina va deixar el grup i va liderar Cristina y Los Tops, per després seguir en solitari. Mario la coneix bé, a ella i a un cosí seu, company de treball a Telefónica, el "Boro". Cristina va néixa a Barcelona el 19 de setembre de 1943. El 1966 sorgeixen Los Stop. Les seves cançons més populars van ser "El turista 1.999.999" amb la que van participar en un Festival de Mallorca i "Tres cosas: salud, dinero y amor". Gravaven per al segell Belter i aquest disc és de 1966. Los Stop eren, a més de Cristina, Juan Comellas, José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo y Andrés Gallego.

Els Stop

Els Dracs – Un bon amic es excel.lent

Aquest és l'EP més venut en la història del segell català Concentric, són Els Dracs, un grup interessant que versionan al català temes estàndards de la música que arribava de fora. La cançó estrella d'aquest disc va ser "La casa del sol naixent", però com a El Temps Passa... i la música queda ja l'hem escoltat en innombrables ocasions, us hem seleccionat aquesta versió del "Un amics ça n'a pas de prix" del rocker francès Johnny Hallyday que en realitat es deia Jean-Philippe Léo Smet i va néixa a París el 15 de juny de 1943 i que Els Dracs titulen “Un bon amic es excel.lent”.

Tony Ronald – Estem vivint

Ja us vam dir que també Tony Ronald havia cantat en català i clar, de seguida vam rebre un correu, un EMILIO dient-nos que perquè no puntxaven una de les dues cançons que va gravar. Aquí la teniu, però volem fer constar una cosa important i és que les dues cançons d'aquest únic single gravat per aquest holandès afincat a Castelldefels, en català, ja han sonat en altres ocasions en El Temps Passa… i la música queda.

Los Brujos – Cada cual

Van ser una orquestrina de ball que va funcionar a Madrid a principis dels 60, fins i tot van participar en diversos festivals, entre ells el de Benidorm. El curiós del cas era que estaven dirigits per una dona que era la líder del grup. És clar que es tractava de Maryní Callejo que més tard passaria a treballar com a compositora i descobriria a Los Brincos, Formula V i va treballar en l'etapa més brillant de Mari Trini, amb la qual es deia que tenien una relació més enllà de l'amistat, entre molts altres. En Los Brujos també cal destacar els cantants, noms importants del pop espanyol als 60 com Tito Mora, Luis Gardey o José Luis García. Inicialment el grup el van integrar, a més de Maryní Callejo (veu i piano), Eduardo Polo (guitarra), Jorge Moreno (bateria), Manuel Sánchez (saxo) i els germans bessons Carlos (cantant) i Enrique García (contrabaix). Carlos García després passaria a dir-se Tito Mora. Van estar en actiu des de 1960 a 1964. aquest tema que escoltem es trobava en un EP de 1962 i van ser quatre cançons del Festival de Benidorm, en aquesta canta la mateixa Maryní que per cert, també va treure un o dos discos en solitari.

Los Brujos, el grup liderat per Maryní Callejo, dreta al mig

Luisita Tenor y Francisco Heredero – Honey

Francisco Heredero, com se'l coneixia pel seu nom castellanitzat, va ser un dels bons cantants de pop de l'època, encara que no va arribar al nivell de José Guardiola o Ramón Calduch. A principis dels seixanta Francisco Heredero guanya el concurs radiofònic "El millor rocker de 1962" i en el 63 debuta a Edigsa amb quatre versions d'Elvis en català. Es va casar el 1967 amb la cantant Luisita Tenor i no era germà de la també cantant Franciska, ya os ven dir al mateix programa que allors era una petita broma que os ven fer i aclarir enseguida. Heredero es va retirar en 1972. Per que correspon a la seva dona, Luisita Tenor, va beure de fonts musicals des de la seva infantesa, els seus pares eren el Dúo Tucumán i segons sembla recordar Mario, el seu pare els coneixia. El 1955 va debutar al Teatre Alcázar de València. Va participar en el primer festival de la Mediterrània al qual tornaria a presentar-se en el 65 amb "Canción para antes de nacer". Amb el seu marit Francisco Heredero van formar parella artística durant un temps gravant uns quants discos. Aquesta es una versió de la cançó del nort-americà Bobby Goldsboro.

Casament de Luisita Tenor i Francisco Heredero

Los Mustang – Balada en la tumba de un soldado

Es trobava en un EP de 1967 on la cançó estrella va ser "Catedral de Winchester" i sempre es va dir que aquest tema era una composició dels Mustang, però la veritat és que nosaltres hem tingut les nostres dubtes al respecte. Quan una vegada Mario va preguntar-li a Santi Carulla aixó, no va aconseguir que aquest l'hi aclarís. La veritat és que en l'EP consten com a autors G. Elorriaga i J. Fusté i el mateix any la va gravar Manolo Escobar a ritme de sevillanes, al bloc us hem posat les dues caràtules i en el revers de l'EP de Los Mustang veureu que està signat i dedicat a Mario. També la van gravar Los Stop, Michel i el cantant català Vicent de nom complet Vicente Solsona i que havia estat cantant de Los Wikingos i que després seria cantant de l'Orquestra Slàlom. Els Mustang eren Santi Carulla (veu), Marco Rossi (guitarra solista), Antonio Mercadé (guitarra rítmica), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria) i van mantenir aquesta formació inicial fins que el grup es va separar el 2000. La contraportada del single està signan per Santi Carulla i dedicat a Mario.

En aquest tebeo de Claro de Luna s'explica l'historia d'aquesta cançó

Los Brincos – Nila

I acabarem amb Los Brincos i una de les seves millors cançons, tot i que ja l'havia gravat uns anys abans Juan Pardo y Su Conjunto, el mateix Juan que es va incorporar a Los Brincos. Les dues versions no tenen res a veure i és que es nota la mà de la productora, Maryní Callejo. Aquesta que escoltem avui per finalitzar El Temps Passa... i la música queda es trobava en el mateix EP que "Flamenco", "Es como un sueño" i "Bye, bye, chiquilla", publicat el 1964 per Novola-Zafiror que per cert , quan va signar contracte amb els nois, els va avançar 300.000 pessetes per a la compra de material de so, una cosa molt inusual en l'Espanya de l'època. Inicialment un dels Brincos havia de ser José Barranco que militava amb Fernando Arbex a Los Estudiantes, però le demaneven dedicació exclusiva i ell no va voler deixar els estudis i en el seu lloc va entrar Antonio Morales Junior.

La primera formació de Los Brincos