Us enrecordeu de la pel.lícula "Cantant sota la pluja" que van protagonitzar Gene Kelly i Debbie Reynolds? Bé, la pregunta clau seria Recordeu de que anava la trama, a part de ser un gran musical i que Gene Kelly amb un paraigües que feia servir per tot menys com paraigües, es mullava alegrement i sense por a pulmonies, mentre ens cantava la seva cançó immortal? Vosaltres neu fen memòria i ja us avancem que avui i mes andavant, parlarem d'una pel.lícula, però no és "Cantant sota la pluja", de la qual només tractarem de passada, parlarem d’un altra. Anem a començar El Temps Passa ... i la música queda, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre i ho farem amb un duet barceloní.Dúo Juvent’s – Dime
A l'ombra del Dúo Dinámico i això ja us ho hem dit moltes vegades, van sorgir al país uns quants duets, tant masculins com algun femení com Tina i Tessa. La majoria van passar amb més pena que glòria, però alguns mereixen ser destacats. El Duo Juvent's és un d'aquests. Van tenir un moment brillant i les seves cançons sonaven en les emissores de ràdio. Eren Emilio Huguet i Jesús, del que no recordem el cognom, i van enregistrar vuit EP's entre 1962 i 1964, per al segell Vergara, sols o "Con su Conjunto", però tot i sonar molt bé, es van trobar massa encasellats amb el twist i el beat els va anar relegant a l'oblit. No sabem que s'haurà fet d'ells. Voleu una curiositat, un dels components del Dúo Juvent's, no sabem quin dels dos, era cosí germà del pare de Carlos Segarra de Los Rebeldes. Van gravar per al segell Vergara i aquest tema amb molt de swing i on ens recorden i molt a Manolo i Ramon, es trobava en un EP editat el 1963 on també es recollien "Lolita", "Wini, Wini (Tamoure)" i "Goody Goody ".
Dúo Dinámico – Maria del Pilar
És clar que "El Dúo" eren Manolo i Ramon. Si a la música nord-americana "El Dúo" eren Simon & Garfunkel, a Espanya van ser indiscutiblement el Dúo Dinámico. Aquesta cançó, destacable pels seus arranjaments molt més moderns del que Manolo i Ramon ens tenien acostumats, no és una de les seves cançons més recordades, és de 1966 i el tema central d'aquest EP era "Como ayer" amb la que van guanyar el primer premi del VIII Festival de la Cançó de la Mediterrània, defensada conjuntament amb un altre artista, fet obligat en els festivals de l'època i que encara es continua fent en el de Sanremo, on també és obligatori cantar en italià. L'altre guanyador defensant aquesta cançó va ser Bruno Lomas, paraules majors, i que també va cantar el "Amor amargo". Per cert hi a una noticia sobre el Dúo Dinámico. Recordeu la seva cançó "Somos jóvenes", dons els hi han demanant permis per fer-la servir per a la promoció de les Jornadas de la Juventud 2011 i ells han accedit amb gust.El Dúo Dinámico al Palau, el passat mes de decembre
Los Ídolos – Cómo lo haces
Us vam prometre la setmana passada que escoltaríem a Los Ídolos, una banda de transició que després de gravar dos EP's es va reconvertir a The Canaries i aquests després serien Los Canarios, la millor banda de soul espanyola de tots els temps al costat de Conexion. El cantant i guitarra de Los Ídolos va ser Eduardo Bautista, avui president del SGAE. La història comença el 1961, quan Teddy crea Los Diablos del Rock en la seva Gran Canària natal, al costat de José Manuel (baix), Germán Pérez (guitarra solista) i Tato Luzardo (bateria). Després van canviar al baixista per Rafael Izquierdo i passarien a ser Los Ídolos ja que diables havia molts en el territori musical espanyol i es van anar a Madrid i veient que la cosa no rutllava es van venir a Barcelona i van fitxar per Belter. Van gravar al Casino de l'Aliança del Poble Nou amb la bateria embotida en una llotja per fer acallar el seu so i tot en directe d'una tirada, i sense públic, això si. Los Ídolos van versionar cançons de Beatles, Searchers i Gerry and the Pacemakers cantat-les en anglès. 
També van gravar un tema compost per Teddy Bautista "Toma mi mano" que és el seu debut com a compositor i que escoltarem un altre dia. A Catalunya van ser descoberts per un empresari nord-americà anomenat Dudley Cooper que els va proposar marxar al seu país i ells van recollir els estris i se'n van anar a les USAS aquestes convertits en The Canaries. Aquest tema és de 1964, any en què van gravar els seus tres únics discos. Aquest va ser el primer i es tracta d'una versió del "How do you do it?" De Gerry and the Pacemakers, un grup pertanyent a l'escuderia de Brian Epstein. Una curiositat: Els Beatles y Gary & The Pacemakers es juntaven en ocasions i sota la batuta de Epstein feien actuacions junts i diense The Beatmakers. Totes les cançons que van gravar Los Ídolos es van recollir en un LP editat el 2004. Si mireu la caràtula del disc, Teddy Bautista es el que es trova a sota, a la dreta. A la fotografia son ja Canarios.Canarios també van sortir a moltes postades
de les revistas d'aquella época. Aquesta de
Mundo Joven ens anunciaba que Teddy
anava a la mili
de les revistas d'aquella época. Aquesta de
Mundo Joven ens anunciaba que Teddy
anava a la mili
Grupo 15 – Lluvia
Aclarim una cosa, tot i dir-se Grupo 15, solsament eren sis components i eren de Manacor, allà on les Perles Majorica, a l’illa de Mallorca i on també va neixa Joan Bibiloni. El Grupo 15 es va desfer a finals dels 70 i alguns dels seus components van crear una bona banda, Falcons, que van funcionar molt bé gràcies a cançons tan bones com “Terciopelo y fuego” y “Date por vencido”. Com Falcons van enregistrà cançons sevas. No obstant això com a Grupo 15 es van inflar de fer versions. Aquesta cançó és una d'elles, el "Rain" de The Beatles. Es trobava en un EP publicat per EMI-Regal i en què també es van recollir una versió de "Operación Sol" composta i interpretada per Los 4 de la Torre i que va ser el primer tema de ska gravat a Espanya, al costat de "Bus Stop" de The Hollies i "Tu padre, tu madre y tu hermana". 
Los Botines – Pan y mantequilla
Eren madrilenys, una banda liderada pel cantant Manolo Pelayo que primer van ser Los Diablos Negros i van gravar uns quants EP's per reconvertir-se més tard a Los Botines. Junt al cantant Manolo Pelayo trobàvem al bateria Manuel Varela, a la guitarra Paco Candela, al costat dels suïssos Daniel Grandchamp al baix i Dominique Varchar davant l'òrgan. Aquest tema es trobava en un EP de 1965 un dels tres que van gravar en total, on també es recollia una versió del "Capri c'est fini" de Herve Vilard, "I got you babe" de Sonny & Cher i "Yesterday" de The Beatles. Aquesta cançó que escoltem a El Temps Passa ... i la música queda és també una versió, en aquest cas dels nord-americans The Newbeats i la veu de falset que sona en la versió original és la del cantant del trio Larry Henley. Us recomanem que busqueu algun dels seus molts vídeos que corren per internet i lucinareu amb ell. Va ser versionada i molt bé pels T.N.T. clar que aquests tenien l'avantatge de comptar amb una cantant femenina. Quan Manolo Pelayo va deixar a Los Botines per llançar-se en solitari, el seu lloc va ser ocupat pel cantant valencià Camilo Blanes que posteriorment passaria a ser Camilo Sesto.
Los Botines ja amb Camilo Blanes, assegut, a sota disc publicat per
Rama Lama amb els éxits dels grups on va participar Manolo Pelayo
Els americans The Newbeats van ser els que la van gravar originalmenet
Los Bohemios – Dandy
Es una altra versió, en aquest cas Los Bohemios miren cap a Anglaterra i ens porten aquest gran hit de The Kinks, composta per Ray Davies alma mater de la banda britànica amb el seu germà Dave Davies. Aquesta cançó també la van gravar els Herman's Hermits. La cançó més famosa en la carrera de Los Bohemios va ser "Que chica tan formal", una versió del "Respectable" de The Isley Brothers que ja hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda. Per cert que no hem de confondre aquesta bona banda espanyola dels seixanta amb una altra del mateix nom que funciona en l'actualitat i que es dediquen al Reggaeton. Els nostres Bohemios eren mallorquins i també van gravar en català. bé, en mallorquí. A sota veure alguns dels seus discos.
Los Pops – Todo cambió
Poc podem dir-vos de Los Pops, és un d'aquells grups que tens present quan agafes el disc, però dels quals no recordes gairebé res. Los Pops eren catalans, bé, eren de les illes Balears. Cinc joves amb ganes que van gravar diversos EP's al llarg de la seva carrera musical. Van treballar amb EMI-Regal i aquest tema que us hem portat es trobava en un d’aquest EP’s publicat el 1967. Es tracta de la versió del "No milk today" dels britànics Herman's Hermits, un grup de Manchester liderat pel cantant Peter Noone que quan es va incorporar només tenia 16 anys. Si la Mafalda no volia pendra la sopa, Peter Noone deie que no volie llet. És clar que aquest crit del nen a la seva mare demanant-li que deixi de donar-li llet cada dia, aquí es va traduir com "Todo cambió". i amb una lletra que no te res a veure amb l'original A sota os posem altres discos d'ells, sempre amb el pop de logo.
SECCIÓ ESPECIAL
AVUI CINEMA: Sor Ye yé
Quan això succeeix, darrera del teló de fons de l'escenari es disposa un micro i la noia de la pel.lícula canta mentre que la gran actriu que és Jean Hagen, fa el seu play-back enfront del públic assistent a la gala. És clar que Gene Kelly i Donald O'Connor mentres es marquen una ballaruga delas seves van pujant el teló i tothom s'adona de l'estafa i reconeix la qualitat artística de Debbie Reynolds i final feliç. Dons això, més o menys, va succeir en la vida real amb la pel.lícula "Sor Ye-yé", una coproducció mexicàna-espanyola amb el cantant Enrique Guzmán i l'actriu Hilda Aguirre com protagonistes. Los Yakis - Sor Ye Yé
Los Yakis eren de Mèxic i els seus integrants originals van ser Alfonso Ascencio (guitarra), Marc Lizama (òrgan), Manuel Gazcón (baix), Miguel Ibarra (bateria), Eduardo Toral (teclats). José Luis Gazcón (guitarra i cantant) i Benny Ibarra (cantant). Gravar el seu primer disc el 1965 i van funcionar molt bé durant els 60. Los Yakis van gravar 9 LP's de 1966 a 1970, sent gairebé tots els seus temes versions. A la banda sonora de "Sor Ye Yé" cantan algunas cançons, aquesta és una d'elles. També travallen al film ja que son el grupo d'acompanyament de la cantant, paper que fa Hilda Aguirre.Estela Núñez y Enrique Guzmán – Andando de tu mano
Blanca Estela Núñez Rodríguez, va néixa a la ciutat de Guadalajara, Jalisco, el 21 de juny de 1945. Encara es troba en actiu. Era una veritable desconeguda quan es va filmar "Sor Ye-Ye", però tot i que la seva veu era l'adequada, no els va agradar el seu físic i es van organitzar tot el muntatge. Estela Núñez va cantar i Hilda Aguirre possaba la figura i feia el play-back. A Estela li van fer signar un contracte leoní y no podía cantar mai en públic camp cançó de la pel.lícula, ni dir que era ella qui cantava. Tothom va creure que era realment la Hilda Aguirre qui ho feia. Com us dèiem va ser Enrique Guzmán qui va trencar la baralla. Estava fart de les ínfules de gran cantant de Hilda Aguirre que se sentia superior a ell que portava deu anys de professió des de que va començar amb los Teen Tops. Al final se li van inflar els nassos i en un programa de televisió i com ell no havia signat cap clàusula de confidencialitat, va explicar tota la veritat i va obligar a Hilda a reconèixer-la, encara que aquesta legar que les causes van ser mèdiques ja que quan es rodava el film patia una afecció aguda de gola i no havia pogut cantar. A partir d'aquest moment va començar l'ascens d'Estela Núñez. Al LP amb la banda sonora consta com a cantant l'actriu Hilda Aguirre i no apareix per a res Estela Núñez. 
Aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda és el que interpreten al final, junts al festival de Sanremo i és que els guionistes es van muntar un embolic amb els festivals i pel que sembla ningú recordava que a Sanremo només es podia cantar en italià. Mario pensa que havien de voler referir-se al de Benidorm, però no es van aclarir molt, la veritat. Sor Ye Yé
Què de què va la pel lícula? És un film musical a l'ús, noia cantant de grup pop decideix fer-se monja i és l'alegria de la huerta, però en pla convent de monges, fins que la novícia, abans de prendre els hàbits, això si que no es podia caure en la irreverència fins aquest punt. Calia tenir en conta als censors. Dons com dèiem, la novícia coneix al metge, altruista, treballador, bó, solter i guapo i allà comença el marro. Enrique Guzmán és el primer nòvio de la cantant de grup pop passada a monja i es clar, ell fa de cantant. Enrique Guzmán
I tornem a El Temps Passa... i la música queda
Lone Star – Comprensión
Lone Star són la millor banda espanyola de rock de totes les èpoques. La seva qualitat es va veure al llarg dels innombrables EP's i singles que van ser publicant, però dues cançons són les més representatives de la seva carrera "La casa del sol naixent" i "Comprensión" i casualment les dues són versions d'èxits de The Animals. És clar que tenen moltes més i molt bones, però les primeres que vénen sempre a la ment són aquestes dues. El títol original de la escoltem avui a El Temps Passa... i la música queda era "Your say Let Me Be Misunderstood", però aquí vam anar més hàbils i el canviem per "Comprensión" que era molt més simple y fàcil de recordar. Lone Star a aquella època gloriosa eren Pere Gené, Joan Miró, Enrique López i Rafa de la Vega. Curiosament no van gravar el seu primer LP fins a 1967 i la discogràfica va fer de les seves. Inicialment "Lone Star" havia de recollir només cançons seves, però EMI va decidir que era millor que el primer disc gran fossin versions. Finalment van arribar a un acord salomònic "ni pa tí ni pa mí". Meitat pròpies i la resta versions. Però això és una altra història.Pedro Gené quan va participar a la anomenada "Operación España".
A sota portada del Popular 1amb Lone Star, la noia és clar queno era
component del grup, de fet no sabem qui era si be pensem que és
tractava de Berta, la dona del Martin JL.
A sota portada del Popular 1amb Lone Star, la noia és clar queno era
component del grup, de fet no sabem qui era si be pensem que és
tractava de Berta, la dona del Martin JL.
Massiel – Rosas en el mar
Aquest tema va ser un dels grans èxits de Massiel abans de que anes a Eurovisió, però igual que "Aleluya n º 1", estava composta per Luis Eduardo Aute al que sembla ser que va ser Massiel qui va convèncer perquè gravés les seves cançons, Aute sempre va tenir una por extrema als escenaris i a sortir en públic. Un dia que escoltem Aute us ho explicarem. Aquesta cançó es va aprofitar i es va incloure en la banda sonora de la pel.lícula "Codo con Codo" protagonitzada per Bruno Lomas i Micky, al costat de Massiel. La Tanqueta de Leganitos es diu en realitat María Félix de los Ángeles Santamaría Espinosa i va néixa a Madrid, el 2 d'agost de 1947. El cert és que malgrat el seu tarannà reivindicatiu i les cançons que va gravar als 70, sempre va viure de rendes de "La, la, la" i això ha de resultar molt dur. Mario recorda l'últim concert de Massiel al qual va assistir, fa molts anys, però molts, i Massiel a més del grup portava dues noies als cors, una d'elles doblava tota l'estona la veu de Massiel i arribava fins on ella ja no podia.Mario Prades amb Massiel i a sota portada de la revista Cine en 7 días amb Massiel
Manolo Díaz – Bibi
Aquest asturià havia estat component dels Sonor i un bon dia Manolo Díaz es va dedicar a cantar en solitari, a compondre i a produir. Va gravar bones cançons i tot i que cap d'elles figurarà mai entre les 50 millors de la música espanyola, estaven bé i tenien les seves adequades dosis de bon humor i caire reivindicatiu. Va compondre per Los Bravos, Los Pasos, Manolo Pelayo, Massiel, Aguaviva i molts altres. Aquesta és una de les més representatives d'aquella època i en la qual ens parla del nen bonic del cortijo, que es diu Bibí. Manolo Díaz va néixa a Oviedo el 1941 i sent molt jove va ingressar al Conservatori de Música de Madrid. Això vol dir que almenys sabia el que feia a diferència de la gran majoria dels seus companys d'ofici que eren músics de "oído". Va crear el grup Aguaviva i finalment es va convertir en alt executiu del segell discogràfic CBS que dècades després seria Sony Music i va ser president de la companyia a Espanya i Portugal.Manolo Díaz signan contracte amb el cantant José Manuel Soto
Los Sírex – Solo en la playa
També Los Sírex van tindre el seu protagonisme al tebeo Claro de Luna
Tony Ronald – Mama
Aquesta cançó sempre ha tingut per a Mario un encant especial, tot i que reconeix que no és res de l'altre món, però des de que es va comprar aquest EP el 1967 li va impactar. En el disc trobem la versió rítmica del "Summertime", una altra versió italiana, en aquest cas de "La inmensidad" i la tercera és un altre clàssic de Doris Day, el "Que será, será" interpretat a la manera de Tony Ronald aixó si. Tony Ronald, un holandès que va arribar a Catalunya a principis dels seixanta i es va quedar aquí. Encara que Quimet sempre fa esment al malament que parlen el castellà i el català els holandesos.
Luis Aguilé - Una flor sin amor
Juan & Junior – Anduriña
Los Stop – Con su blanca palidez
Aquesta versió de l'èxit de Procol Harum a càrrec dels barcelonins Los Stop és francament interessant i per això us la portem a El Temps Passa ... i la música queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre. És cert que la versió més recordada és la que van realitzar els Pop-Tops i que els va servir de carta de presentació, però aquesta val la pena. Cristina, la seva cantant es diu de veritat Mari Carmen Arévalo i un bon dia es va rebotar amb els seus companys i va voler anar-se, però quan volia andur-se amb ella el nom es va assabentar que estava registrat per ells i creà Cristina i Los Tops que per cert, quan ella ja va començar com a solista, van seguir utilitzant el nom dels Tops i almenys que sapiguem, van gravar un single en 1970 versionant el "Venus" dels holandesos The Shocking Blue. A veure si la setmana que ve us la posem. Quimet diu que Gary, el líder dels Procol Harum amb el seu bigotet, es pastat al cantant dels Tony amb Grup, un dels grups on ell toca
Los Stop originals i a sota una postal de Cristina
Charles Aznavour – Morir de amor
I arribem al final del programa d'avui escoltant a Charles Aznavour, aquest gran de la cançó francesa, nascut a París, encara que d'origen armeni, el 22 de maig de 1924, i de veritable nom Shahnourh Varinag. Aquest tema es trobava a la banda sonora del film del mateix títol i és una de les seves bones cançons, carregades de romanticisme. La pel.lícula creiem recordar que va sobre els amors d'una profesora i el seu alumne, mol mes jove que ella.
Fins aquí hem arribat per ara, la setmana que ve tornarem amb més música i anècdotes i a veure si Quimet es decideix i ens parla de "Elena Francis", "Ama Rosa" o del Valle de los Caidos que a aquest últim portem anys dient que la setmana que ve, clar que de vegades també ens diem:"Deixa-ho, deixa-ho. A veure si s'aixeca i ancara correrem tots".
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario