El Temps Passa programa 03-02-2011

Hi ha una cosa que cada vegada està augmentant més sobre la llei anti-tabac, les delacions. Treballadors als que el seu cap permeten fumar i que "agraïts", denuncien al propietari de l'empresa per saltar-se la nova i injusta llei. En res començaran a haver fills que delatin al pare per fumar... la veritat és que en la nostra actual societat la unitat familiar està sent substituïda per la unitat personal. La família està deixant de ser peça fonamental per ser-ho l'individu. D'alguna manera i sense arribar a aquests extrems, estic recordant dades històriques de l'Alemanya Nazi on es premiava als fills que denunciaven als seus pares per ser dolents nazis, o la Rússia stalinista, on els nens eren homenatjats a les escoles i tractats com herois de la revolució comunista per denunciar els seus progenitors que havien parlat malament de Stalin o d'altres membres del Politburo. Els nens es convertien en veritables herois i edificant exemple per als seus companys d'escola, però els pares anaven a petar als Arxipèlags Gulag a l'ús, allà a la Sibèria més freda i inhòspita. No hem arribat a aquests extrems, però tal com estan les coses, tot pot ser. L'entitat personal està sent col.locada per sobre d'altres valors. Cada vegada més em ve a la ment la pel lícula "Metròpolis". On ha anat a parar la llibertat, el lliure albedriu de l'ésser humà? On són els valors de la família que van ajudar a posar el país en el lloc de privilegi que ocupàvem abans de la crisi que "no existia" i finalment va resultar que si, que existia i no vegis a quin nivell?

El Asador Marbellí ha estat el primer màrtir llançat als lleons del circ, no de l'antiga roma de Neró, al de la Hispània de Zapatero. Un exemple edificant del que pot passar-li a tots aquells del sector hostaler que s'atreveixin a aixecar la seva veu contra una llei exemplaritzant i que no s'ha mostrat en cap altre país tan dura i inflexible com aquí. ¡Ben fet! Cal demostrar qui mana aquí. Només queda esperar que finalment Ell marxi i que Rubalcaba, si és que realment és escollit candidat a la presidència del país, és plantegi canvis a aquestes lleis dràstiques i injustes del seu predecessor. Zapatero volia ser recordat i ho serà per moltes raons, però per cap de les que ell pretenia quan va començar el seu mandat. Creiem que li està fent un "mal favor" al partit.

Comencem amb El Temps Passa... i la música queda, utilitzant el nostre lliure “derecho al pataleo” que és l'únic que podem fer ja que nosaltres no som ningú per canviar les lleis del país ... O si? Com que som educats saludarem ¡Buenos días Maria!

Filippo Carletti y su Cuarteto – Buenos días Maria

Aquest italià es va establir al país amb la seva música que seguia els cànons establerts pels grans pioners del pop italià com Renato Carosone, Marino Marini o Pepino DiCapri. Va crear diverses agrupacions musicals, Los Big Boys, Filippo Carletti y su Conjunto i en aquesta ocasió Filippo Carletti i il suo Quartetto, encara que el quartet va acabar sent quintet. Aquest EP va ser publicat el 1958 pel segell RCA i creiem que és el primer que aquest artista italià va publicar a Espanya i en el qual barreja cançons en castellà i italià. Va ser un innovador i dels primers artistes que van utilitzar a Espanya l'ECO, un aparell electrònic de cinta contínua que també van començar a utilitzar els grups espanyols, entre ells van ser pioners Los Pájaros Locos. Filippo va gravar un munt d'EP's al país i moltes d'aquestes cançons van ser recollides en un àlbum publicat pel segell Rama Lama, en total 21. Però va estar gravant fins a 1966, tot i que de fet, seguia en actiu el 1990 i va participar en un festival celebrat a Madrid, organitzat per José Luis Álvarez de El Cocodrilo Records, al costat de Los Pasos, Los Relámpagos, Los Diablos Rojos, Los Solitarios, Mike Ríos que va cantar el "Popotitos" i altres. Filippo Carletti interpretar "Buona sera", "Et maintenant", "Come prima", "As tears go by" i "Marina", abans d'acabar cridant: "Carrosses, al poder!". Per cert que Filippo Carletti va ser el mestre de cant de Miguel Ríos quan va fitxar per la seva primera casa de discos i es deia Mike Ríos.

 

Filippo Carletti e il suo Quartetto

Los Llopis – Doctor Brujo

Inicialment es van anomenar Cuarteto Llopis-Dulzaides, eren cubans, però van arribar des de Mèxic, on s'havien establert quan Fidel va prendre el poder a l'illa. Van ser els pioners a cantar rock and roll en castellà, però aquí se'ls encasellar en un gènere que ells van encunyar "la pachanga". Aquest tema que a Mario sempre li porta records de l'anunci de Lacasitos, es trobava en un EP publicat per Zafiro el 1960 amb "Estremécete" com a tema estrella, al costat de "Paseando bajo la lluvia" i "R.O.C.K". Eren els germans Manuel "Nolo" i Francisco Llopis, al costat de Leandro i Manolo Vegas. Van debutar al Pasapoga de Madrid i es van quedar al país.

Kinita – Do Re Mi

Kinita va ser una de les noies Ye-Yé dels 60 i va sorgir a Madrid. Possiblement fos la parella del Quinito, aquell ninot que anunciava la Quina San Climente i que donava "unes ganes de comerrrrr" o no i que als nenes de l’època ens permitía agafar unes trompes d’órdago. Això és broma, però Kinita amb la seva veu i la seva desimboltura van fer que els seus discos funcionessin bé, però com sol passar amb les veus femenines, la seva carrera va ser efímera. Aquest tema es trobava en el seu primer EP editat per Philips a 1965. En total va publicar 5 EP's, tots amb el mateix segell i l'últim el 1969. En aquest primer disc també es recollien els temes "Ya te Tengo”, “El Cochecito” y “Sacré Charlomagne".

Ontiveros – Anoche

Ontiveros era un dels primers rocanrolers madrilenys de la història de la música moderna espanyola. Va obrir la primera matinal celebrada al Price de la capital del regne, sota el títol "Primer Festival De Ritmos Modernos" i que es va celebrar el 18 de Novembre de 1962. Aquest tema que us portem estava recollit en un EP editat per Zafiro el 1964 i on també es trobaven "Contigo en la playa”, “Los chicos malos” y “Busca una excusa". En total només va gravar 10 cançons. Aquesta que sona avui a El Temps Passa... i la música queda, era una composició de Maria Teresa Arroyo i es va publicar en versió single i també en un EP.

The Four Winds and Dito – Tijuana

Eren mallorquins i només van gravar dos EP's que el segell El Cocodrilo Records va reeditar, ja en els 80's i en format LP compartit amb cançons de una altres mallorquins, Mike & The Runnaways, aquest Mike és el mateix que després passaria a liderar Los Bravos i més tard canviant el seu cognom Kogel per Kennedy, es llançaria en solitari. El tema és tot un clàssic de la surf music que van gravar Los Persuaders, banda liderada per Paul Buff, curiosament aquell enregistrament original es va realitzar a la Califòrnia mexicana. The Four Winds and Dito van ser els primers que la versionar a Espanya i es va incloure en un EP editat per EMI-Regal el 1966 al costat de "Bamm lama Bamm loo", "You're no good" i "Give your lovin 'to em "que era una versió de The Mojos.

The Golden Quarter – Do you wanna dance?

Poc sabem d'aquests quatre nois que això si, eren espanyols i nosaltres gairebé ens atreviríem a dir que catalans i si bé ells es deien Quarter, eren cinc. Van gravar quatre o cinc EP's per al segell Vergara entre 1963 i 1965. "Do You Wanna Dance?" és una cançó escrita per Bobby Freeman i gravada el 1958, si bé la versió més popular és la de The Beach Boys de 1965 i que va aconseguir el lloc 12 del Billboard, sense oblidar la de Bette Midler de 1972. Existeixen moltes versions del tema, fins i tot la van gravar The Mamas & The Papas en el seu disc de debut "If You Can Believe Your Eyes and Ears" i John Lennon, Ramones, Cliff Richard, T. Rex, Johnny Rivers, Neil Young, Ray Stevens, etc.

The Beach Boys

Los Indonesios – Can’t you hear

Los Indonesios van ser una banda curiosa, alguns dels seus components procedien de la Indonèsia holandesa i van arribar al país procedents d'Holanda, al costat de músics francesos, alemanys i espanyols. Funcionar del 1964 al 1969. Per la banda van passar Albert Kramer, Nicco Foil, Rudie Piroeli que ja va morir, Herbert Hooijkaash, Ruby el Rubio, Rafael Pérez, Shorty Miller, Joe Fusté, Nono de Vries, etc. Alguns d'ells van crear Los Bombines. Es van presentar als concursos de moda en l'època i van guanyar el Premio Internacional de Conjuntos Ciudad de León. Aquest tema es trobava en un EP, Disc Sorpresa de Fundador, editat el 1968 amb "El silencio es oro" com a tema estrella i ja s'havia publicat en single el 1967. Van gravar per Polygram.

 

Los Indonesios

Els Anuncis

Avui i com som gent neta i polida, els nostres anuncis per recordar se centren en la neteja, tant masculina com femenina. Ja gent que te veritables problemes al respecte de les pudors o olors corporals. Començarem amb un desodorant.

Jabón Desodorante Rexona

La marca encara existeix en el mercat i la recordem en El Temps Passa… i la Música Queda.

Peuseck

És clar que un dels greus problemes quan parlem de neteja corporal són els pilreles que a alguns i algunes els canten més que qualsevol dels grups que sonen en el programa. Existeixen seriosos problemes com un cas que recorda Quimet d'un company de mili que fins i tot va arribar a ser autoritzat per a no posar-se les botes reglamentàries en el Exèrcit i el van autoritzar a portar sabatilles d'esport, o un amic de Mario, company de treball en Telefònica que es deia Curro i que utilitzava el Peuseck a cabassos.

Champú anticaspa Activ

Un altre problema que van solucionar en els 60 va ser el de la caspa. Hi ha homes que semblen nevats de la caspa que acaba recollint al cap d'unes hores. Doncs per a solucionar-aquí us portem un xampú anti caspa, Activ.

Crema suavizante Globo

I perquè la pell estigui suau i acariciable, res millor que utilitzar després de la dutxa una bona crema corporal. En aquest cas la Crema Suavitzante Globo.

Jabón Camay

Però les estrelles de cinema utilitzaven, segons deien els anuncis, Sabó Camay i moltes van ser les que publicitaren aquesta marca.

Bruguer Acrilic (Alfredo Landa)

Però si malgrat utilitzar tot això, no veus resultats satisfactoris, només et queda una solució, donar-te unes bones capes de pintura i què millor que la Bruguer Acrilic que anunciava Alfredo Landa? Al costat de Titán, van ser les marques més difoses en els 60 i Mario havia treballat una curta temporada a la fàbrica Titán, just on començava o acabava la Granvia barcelonina, a prop de Sant Adrià del Besòs.

Alfredo Landa

Secció de la Música que es feia a Catalunya

Comencem aquesta secció escoltant a un dels grans humoristes catalans

Santi Sans – El meu trastet

Aquest genial humorista català va gravar mols discos, aquest es titulava "Santi Sans a la Cova del Drac" i el va publicar Concentric el 1967 amb arranjaments i direcció musical del mestre Francesc Burrull i en el qual també trobàvem "Toca fusta", "El dormilega" i "Josep". Aquesta cançó està carregada de bon humor i ens explica la història d'un que té un Cadillac i quan han de portar-lo al taller del seu amic Ramonet, aquest li deixa un vell trasto que té arraconat al taller i mira per on, totes les noies s'enamoren d'aquell "Trastet". Santi Sans va treballar i molt per TV3 i Televisió espanyola i també en el cinema, destacant la seva tasca a "La Mini Tia" i "La Liga no es cosa de hombres" de Iquino, sense oblidar "Semos peligrosos, usease Makinavaja 2" i altres . Aquest tema era una versió del "Road Hog" de John D. Loudermilk, adaptada al català per Josep Maria Espinàs. Santi Sans va néixa a Barcelona el 1933 i amb 8 anys va fer una obra de teatre anomenada "Home casat, burro espatllat", però el seu debut professional en el món de la interpretació va ser el 1956, amb una obra d'Adolfo Marsillach i Amparo Soler Leal titulada "Acabados de casar, no molestar", al Teatre Windsor de Barcelona.Un dels seus discos mes divertis es "Jaume el Conqueridor" onn troben a l'actriu Crista Leem. Per cert es va fer un altre versió de aquesta obra de teatre amb música de La Trinca.

 

Disc amb l'obra de teatre "Jaume El Conqueridor"

Tony Vilaplana – Yeh! Yhe!

Està considerat el primer rockanroler català de la història de la música, tot i que va començar a gravar en castellà. Va néixa a Sabadell i va ser a Ràdio Barcelona, on Joaquín Soler Serrano el descobreix i intercedeix per ell, aconseguint que la recentment creada Vergara, que està a la recerca de nous artistes catalans, li gravi el seu primer disc, era 1962. Aquest tema que us portem es trobava en el seu últim disc, un EP en català que va editar Concentric el 1965 i que incloïa "Jo sé d'un lloc" versió del tema de Petula Clark, al costat de "El vell cafè" i "Dos Perfils a Contrallum ". Aquest és l'únic disc per Concentric, els altres els va treure amb Vergara. En total va gravar 10 EP's entre 1962 i 1965 i és que el 1966 es va anar a la mili i tot va acabar.

Tony Vilaplana

Quíxot’s Quartet – Junts som feliços

Inicialment van treballar com Los Quijotes i van ser el grup d'acompanyament del Dúo Rúbam fins que catalanitzaren el seu nom i van gravar en castellà i català. Aquest tema és una versió del gran èxit dels nord-americans The Turtles, versionat a la llengua de Mossèn Cinto. Eren Pere que havia tocat amb el Quintet Dinki Boys, Francesc que provenia de l'Orquestra Pizarro, La Cobla Girona i el conjunt de l'italià Gabrielle Orizi, Ramón que també tocava en el conjunt de Gabrielle Orizi i l'últim era Vicens que militava en l'Orquestra Neptunos. Els quatre eren músics de Conservatori, tres de Barcelona i un valencià. Aquest EP el va publicar el segell Happyband el 1967 i també trobàvem una bona versió del "Windy" de The Associations.

Lucky Guri & Peter Road – Quan tingui 64 (When I’m 64)

És un disc genial, un LP publicat per Discòbolo que recull versions en clau de jazz de temes de The Beatles i titulet “He desenterrat els Beatles”. És clar que es tracta d'un disc de luxe en el qual, al gran pianista català Lucky Guri i el saxofonista Peter Road, es troben acompanyats per Carles Benavent al baix, Salvador Font a la bateria i Max Sunyer a la guitarra. Max li va dir un dia a Mario que mai li comentés a Lucky que tenia aquest disc perquè Lucky li demanaria que l'hi regalés ja que ell no ho tenia. A aquesta cançó li han imprès un bon ritme de dixie. Despres de haverse recuperat d'una llarga enfermetat, Lucky Guri, aquest gran pianista nascut a Calella, torna a estar en actiu.

Los Pop-Tops – Viento de Otoño

És una bona cançó gravada el 1967 i que trobem en el segon single d'aquesta banda liderada pel cantant de color Phil Trim i que inicialment es van cridar Los Tifones. El seu cantant era Luis Fierro i quan aquest els va deixar, va ser substituït pel de Trinitat Tobago i és camviaren el nom. El tema que els va elevar a la popularitat va ser el seu disc de debut, la versió de "Con su blanca palidez", però aquesta cançó és més festiva i per això la portem avui a El Temps Passa ... i la música queda. Van ser produïts pel francès Alain Milhaud. El grup l'integraven inicialment José Lipiani, Alberto Vega, Ignacio Pérez, Julián Luis Angulo, Enrique Gómez, Ray Gómez que venia dels Pekenikes i després va marxar a tocar a Estats Units incorporant-se a la banda de John Lennon i el cantant de color Phil Trim, de veritable nom Theophilus Philip Trim i que va néixa el 5 de gener de 1940. Un dels components del grup va ser Alfonso Arteseros, conductor avui en dia del programa de televisió "España en la Memoria".

Los Pop Tops

Bruno Lomas – Lo equivocado

Havia estat component del grup valencià Los Milos i un bon dia, Emilio Baldoví Menéndez els va deixar i marxà a França on el van convertir en Bruno Lomas. Quan va tornar va crear Las Estrellas de Fuego i al poc temps va començar en solitari el 1966. Va ser un dels nostres millors cantants rockers en els 60 i a mitjans dels 70 es va retirar. Va néixa a Xàtiva el 14 de juny de 1940. Quan finalitzaven els 80 el cuquet que li rosegava per dins i una oferta d'EMI li van fer replantejar-se la seva retirada i Bruno Lomas va decidir tornar a gravar i als escenaris. Es trobava en plena forma i va voler tornar pels seus fueros. Va marxar a Madrid i va signar contracte amb la casa de discos, traurien primer una recopilació dels seus vells èxits i prepararien temes nous per al següent treball que sortiria entre sis mesos i un any després. Tots aquells plans de futur de Bruno Lomas es van truncar a la carretera quan, conduint un Mercedes 250, va tenir un accident de trànsit prop de la Pobla de Farnals, el 17 d'agost de 1990. EMI publicar el doble LP amb el títol "Bruno Lomas 1940-1990", avui un disc per al record i del que us hem extret aquest tema que escoltem a El Temps Passa... i la música queda. Bruno Lomas era un aficionat a les armes i sempre va dedicar cançons a la Guàrdia Civil i aixó li va implicar algun problema i va arribar a rebre amenaces d'ETA, però també era un conductor amant de la velocitat i li agradava conduir els seus cotxes, sempre potents, a tot el que donaven de si. Això li va passar factura a Bruno Lomas i va pagar amb la seva vida quedant avui com una gran veu en el record de la nostra història musical.

 Bruno Lomas també va treballar al cinema

Fórmula V – Solo sin ti

Aquest tema es trobava a la cara B del single "Cuéntame", el seu quart disc petit publicat el 1969. Formula V es van crear el 1965 i primer es van cridar Los Rostros, però algun dels seus components es van unir a membres de Los Jíbaros i van passar a ser Los Cambios. Al gener de 1967, Tony, Kino, Chefo, Mariano i Paco Pastor van crear una de les bandes avui recordades com històriques del pop espanyol, Fórmula V. Els va descobrir el bateria Pepe Nieto i els va presentar a Mariny Callejo que va veure el potencial i va convènca a la discogràfica. Els nois van marxar a Milà i en els moderns estudis Fonit Cetra, un dels pocs que disposava d'un estudi amb 8 pistes, es va gravar "Mi día de suerte es hoy", el seu primer single, comptant amb l'Orquestra Simfònica de la Scala de Milà al complet i que va ser un total fracàs. El següent "La playa, el mar, el cielo i tú" va ser una cosa diferent ¡Va funcionar! És clar que va ser "Cuéntame" el que va revalidar el seu èxit. La producció d'aquest single va estar a càrrec de José Luis Armenteros que va ser el compositor dels temes, encara que sempre es va dir que Armenteros (Los Relámpagos), comprava algunes cançons a "negres". Formula V van ser una autèntica fàbrica de pasta gansa, fins octubre de 1975, quan gaudint de l'èxit, van decidir desfer el grup. En els 90 van tornar creant Fórmula-Diablos i a partir de 2002 Paco Pastor va posar de nou en marxa Fórmula V, amb músics nous.

 Paco Pastor amb Los Rostros

Tony Ronald – Perdóname amigo

El seu veritable nom és Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixa a Holanda el 1941, però va triomfar a Espanya. Aquesta és una de les cançons que tant a Quimet com a Mario sempre els ha agradat, tot i que no era seva, es tractava d'una versió que interpretava en directe, però que no va gravar fins acabats els 60. Va crear Tony Ronald y sus Kroner's i pels Kroner's van passar gent de la talla de Max Sunyer, José Mas "Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho, Àngel Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres. Per cert, Tony va gravar un single en català amb les cançons "Estem vivint" i "Cada dia"que ja hem escoltat a El temps Passa ... i la música queda.

Tony Ronald fen el soldat a Holanda

Luis Aguilé – Mi pueblo es así

El seu veritable nom era Luis María Aguilera Picca (Buenos Aires, Argentina, 24 de febrer de 1936 - Madrid, 10 d'octubre de 2009), però per a tots era Luis Aguilé. Sent un triomfador a Amèrica Llatina es va instal.lar a Espanya i aquí es va quedar. Vivia a Madrid, encara que al principi es va instal.lar a Barcelona. Va compondre més de 800 cançons i temes com "Cuando salí de Cuba" formen part de la història musical del món ja que va ser versionada per The Sandpippers i va ser disc d'or als Estats Units. En aquest tema que escoltem avui ens parla del seu poble, un poble fictici es clar, però que podria ser qualsevol dels milers i milers que es troben en la geografia espanyola. És una bona lletra plena d'ingenuïtat, sinceritat i bons desitjos, però també reflectit una realitat. Era Luis Aguilé. Un amic!

 

Luis Aguilé, la foto possada abaix la va fer Mario Prades

José Guardiola – El Mundo

Acabarem avui amb el nostre últim gran crooner, li deiem amb afecte Pepe Hucha, però es deia José Guardiola, nascut al 1930 a Barcelona, i la seva versió d'aquest clàssic de la música italiana que va immortalitzar Jimmy Fontana al 1965 i que fins i tot va arribar a versionar-la al català. La interpretació de Josep Guardiola és una de les millors que s'han fet i la seva potent veu brilla en tot el seu esplendor omplin totalment aquest tema i servint de colofó a El Temps Passa ... i la música queda d'avui, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre.

 Mario Prades i Josep Guardiola a la Cadena 13

Tornarem la propera setmana, a ser bons i bones, bé elles no cal que ho siguin, que és millor. De fet Mario sempre recorda que el seu pare, amb molta conya li deia “Xiquet, busca't dones dolentes que amb les bones un es casa”. Ai! que rebrem.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa