El Temps Passa programa 24-03-2011

Mario Prades  amb  l'actriu Mari Paz  Ballester  i  el Regidor  de  Cultura

a la 2ª Fira Internacional del Disc i Cinema de Col.leccionisme de Tortosa.

A l'actriu se li va fer l'homenantge al apartat del cinema.

Un amic de joventut del Mario, Julio Barbod, li va comentar quines eren les cançons que a ell més li agradaven de les que recordava dels anys 60 en aquell moment. Quimet va preguntar I per què no les posem totes en un mateix programa? I com sol passar en casos així, la decisió va costar de prendre, almenys dos o tres segons i mira per on, les hem posat com en un calaix de sastre, en el programa d'avui. Esperem que Julio recordi la seva joventut amb enyorança, però amb alegria. No oblidem que un filòsof d’aquells que podem dir “De cuyo nombre ni nos acordamos” va dir "Recordar és tornar a viure", i un altre “Els records son l’unic que es veritablemenet nostre”, de fet Mario sempre ho havia sentit dir al seu pare, peo no era d'ell. Per tant anem a començar recordan i amb rock and roll a la valenciana. Aquest no és un tema dels que ens a dit Julio, però està molt bé per començar El Temps Passa... i la música queda, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre.

Los Pantalones Azules – Johnny se bueno

Los Pantalones Azules van ser un altre duet surgit a l’ombra del Dúo Dinámico. Aquesta cançó que os portem es tracta d'una bona versió del clàssic de Chuck Berry "Johnny be good" a càrrec d'aquets dos joves valencians que van gravar només dos EP's l’any 1961. Eren Víctor Ortiz i José María Tito Pemán i aquest tema es trobava en el segon i últim, publicat per Discophon. En aquest disc tot són versions i trobem "Daniela" dels francesos les Chausettes Noirs, el "Hello Mary Lou" de Ricky Nelson i que ja havien gravat el Dúo Dinámico i el "Dixieland rock" d'Elvis Presley que aquest va incloures en la pel lícula "King Creole", de 1958. La mili va trencar el duo i quan Víctor va marxar a la mili, Tito es va casar amb una xiqueta extrangera i va marxar al país de l'Oncle Sam. Quan Víctor va tornar de complir els seus deures amb la Pàtria va crear un altre dels millors grups sorgits en el llevant espanyol, Los Huracanes, amb membres de Los Top-Son. Però això ja és una altra història.

 

Chuck Berry va ser l'autor d'aquesta cançó

Mike Ríos – Popotitos

També és una altra història aquest tema, el primer enregistrament del nostre impenitent rocker, Miguel Ríos que per obra i gràcia de la discogràfica es va veure ascendit a "Rei del Twist" i convertit en Mike Ríos. Miguel Ríos Campaña va néixa el 7 de juny de 1944 en el barri de La Cartuja, a Granada i era el menor de set germans. El 2 de gener de 1962 va gravar amb la companyia Philips les seves quatre primeres cançons per a un EP i per això va cobrar 3.000 de les antigues pessetes. Aquesta va ser la primera d'elles, avui antecedent històric, al costat de "El twist", versió en espanyol del tema de Hank Ballard que va ser el creador de l'estil musical, no Chubby Checker. Una altra cançó va ser "Twist de Saint-Tropez" i la quarta "Pera madura", un rock de l'italià Pino Donaggio. Per cert el profesor de cant de Miguel va ser l’italià Filippo Carletti. “Popotitos” era una composició de Bony Moronie que va convertir en hit Larry Williams i va ser un èxit important en el mercat nord-americà el 1957. Mike va tindre a Dick y Los Relámpagos com a grup d’acompanyament pels directes, però en aquesta grabació son músics d’estudi y van pendre com a referencia la versió dels Teen Tops feta un parell d’anys abans. I a un riff de baix molt interesant i allunyat de la versió dels mexicans.

Un molt jovenet Miguel Ríos

Los Llopis – La puerta verde

Aquests cubans sempre acaben tornant al tocadiscos de El Temps Passa... i la música queda, cada vegada que sona la paraula rock’and’roll i és que tot i ser els autors de "La Pachanga", Los Llopis també van ser els primers de l’historia de la música que van versionar clàssics del rock and roll pioner al castellà, creant escola. Van marxar-se de Cuba per cames quan va arribar el de la barba, el seu germà i la resta de la tropa i es van establir a Mèxic, per finalment venir-se al Pasapoga de Madrid i quedar-se a Espanya. Aquesta és una versió de "The Green Door", una cançó composta per Bob Davie i Marvin Moore el 1956 i que va ser gravada per Jim Lowe i posteriorment per Frankie Vaughan i Bill Haley and His Comets. 

Los Llopis

Los Mustang – Conocerte mejor

Els nostres millors versioners no podien faltar a El Temps Passa ... i la música queda i us hem portat aquesta versió del "I should have know better" de The Beatles i la veritat és que Els Mustang amb Santi Carulla al capdavant la broden. Entre 1964 i 1970 cap disc senzill o EP de Los Mustang va vendre menys de 25.000 exemplars, arribant als 130.000 amb l'EP on es trobava "Submarino amarillo" que va superar les vendes al país de la versió original dels The Beatles. Aquest tema es trobava en un EP editat per EMI el 1964 al costat de les cançons "Un mundo sin amor" de Peter & Gordon, el primer d’ells germà de l'eterna núvia de Paul McCartney fins que es va casar amb Linda i ella es va quedar sense l'etern nuvi, un altre cançó es la versió del "Y volvamos al amor" de Marie Laforet i encara un tercer, l'extraordinari "Mi vida" d'Alain Barriere que de fet va ser el tema estrella d'aquest EP.

Los Salvajes – These boots are made for waking

La banda liderada per Gaby Alegret sempre va ser una altra cosa. Bruts en la seva música, també molt bruts en les seves presentacions, però van saber moure's en el costat salvatge del rock, com diria Lou Reed i a més realitzar les versions exigides per EMI, la seva discogràfica, dins del seu propi estil. Aquest tema és la versió del gran èxit de Nancy Sinatra i Gaby s'atreveix a cantar-la en anglès i no ho fa malament. Es va publicar el 1966 en el mateix EP on estava "La Neurastenia" (Rolling Stones), "Corre, corre" (Spencer Davis Group) i "Soy así" que era seva, aquest és un dels seus millors discos de Los Salvajes. A mitjans dels 80 Mario coincidir amb Gaby al desaparegut Planeta 2001 barceloní i després de veure el concert li va dir "Home Gaby, a la fi has après a cantar bé i tot" Gabriel encara s'està descollonant ara. Després els va donar un concert a la Pobla de Mafumet amb Los Sírex i Los Diablos, el primer festival revival de la província de Tarragona. També aquí Mario va ser pioner.

A dalt  Los  Salvajes quan  van actuar al Star Club d'Hamburg,  a Alemanya. 

Abaix fotos actuals la primera Gaby i a sota amb Quique que havia tocat amb 

Gatos Negros i Furia

Los Brincos – Mejor

Aquesta és una de les cançons seleccionades per Julio, un dels millors temes del grup madrileny Los Brincos. Juan Pardo, Manolo González, Antonio Morales "Junior" i Fernando Arbex. Com podeu comprovar pels músics és de la primera època i la producció va estar a càrrec de Marivy Callejo a la que escoltarem la passada setmana quan militava a Los Brujos. Per cert que més tard escoltarem a un altre dels components de Los Brujos en solitari. "Mejor" és una de les seves millors cançons i es va editar com a cara A d'un single amb "I try to fine" en l'altre costat i que es va publicar l'any 1966. Quan Juan Pardo i Antonio Morales van marxar per crear Juan y Juanior, el seu lloc va ser ocupat per els germans de Junior, Ricky i Miguel Morales.

Dues instantanies de Los Brincos de la primera etapa

Fórmula V – Cuéntame

També aquesta cançó de 1969 la va escollir Julio com una de les que li porten records. Fa poques setmanes vem escoltar la cara B del single, "Sola sin tí" que al nostre parer és molt millor, però que la comercialitat de "Cuéntame" va eclipsar. Formula V es van crear el 1965 i primer es van cridar Los Rostros, però algun dels seus components es van unir a membres de Los Jíbaros i van passar a ser Los Cambios. Al gener de 1967, Tony, Kino, Chefo, Mariano i Paco Pastor van crear una de les bandes avui recordades com històriques del pop espanyol, Fórmula V. Els va descobrir el bateria Pepe Nieto i els va presentar a Mariny Callejo que va veure el potencial i va convènca a la discogràfica. Els nois van marxar a Milà i en els moderns estudis Fonit Cetra, un dels pocs que disposava d'un estudi amb 8 pistes, es va gravar "Mi día de suerte es hoy", el seu primer single, comptant amb l'Orquestra Simfònica de la Scala de Milà al complet i que va ser un total fracàs. El següent "La playa, el mar, el cielo i tú" va ser una cosa diferent ¡Va funcionar! És clar que va ser "Cuéntame" el que va revalidar el seu èxit. La producció d'aquest single va estar a càrrec de José Luis Armenteros que va ser el compositor dels temes, encara que sempre es va dir que Armenteros (Los Relámpagos), comprava algunes cançons a "negres". Formula Cinc van ser una autèntica fàbrica de pasta gansa, fins octubre de 1975, quan gaudint de l'èxit, van decidir desfer el grup. En els 90 van tornar creant Fórmula-Diablos i a partir de 2002 Paco Pastor va posar de nou en marxa Fórmula V, amb músics nous.

Los Cherokees – Bella durmiente

Creiem que Los Cherokees eren de Barcelona perquè a Mario li sona haver-los vist en directe i no es tracta de que els confungues amb Los Cheyenes, aquells de les llargas chollas als que coneixia de la serralleria del carrer Jaume Roig de Barcelona, on Mario feia d'aprenent. Aquest tema si que és un veritable clàssic ja que va ser composta el 1864 per Stephen Foster i versionada ja al segle XX per Bing Crosby, Roy Orbison i The Beatles, entre altres, amb el títol "Beautiful Dreamer". Es trobava en un EP publicat per Belter el 1964 i on també trobàvem "No volverás a llorar por mi”, “Ya lo ves" i "Go away", Los Cherokees eren quatre joves, encara que la seva trajectòria no és actualment gaire recordada. Per cert, no els hem de confondre amb el grup de reggeton sorgit en els 90 i que també es diu així.

Los Canarios – Get on your knees

Van ser la millor banda de soul dels 60 i inicialment es van cridar The Canaries. Es van anar als Estats Units per agafar tablas i van tornar a Espanya triomfant quan el tema "Peppermint Frappé" i que es va incloure a la pel.lícula del mateix títol dirigida per Carlos Saura i protagonitzada per Geraldine Chaplin, José Luis López Vázquez i Alfredo Mayo, però "Ponte de rodillas" va ser la seva cançó estrella. Teddy Bautista, el  cantant i líder de Los Canarios és actualment el polèmic president del SGAE i va començar el 1961 amb un grup anomenat Los Ídolos que per poguer funcionar i despres de passar per Madrid, van tindre que vindre a Barcelona. D'aquesta època destaca una cançó composta per Teddy i titulada "Toma mi mano" que us punxarem en propers programes, paraula.

A baix Los Canarios

Smash – El garrotín

Samsh van ser els autèntics creadors del rock andalús, un estil que es va consolidar amb Triana, però ells es dedicaven a fer rock progressiu, pesat, dur i amb canya i gairebé sempre van cantar en anglès, però les discogràfiques insisteixen i insisteixen i de cop i volta ens trobem amb "El Garrotín" sonant en les emissores de ràdio que abans no haguessin programat a Smash ni per equivocació. Van començar a Sevilla i Smash va ser una idea de Gualberto García que havia tocat amb Los Murciélagos i un parell de grups més, al costat de Gonzalo García-Pelayo que va tocar a Los Gong, Julio Matito, Antonio Rodríguez i Henrik Liebgott. Després entraria Manuel Molina, més influenciat pel flamenc que pel rock i que desfet el grup formaria amb la seva dona el duo Lole y Manuel. Van comptar amb la producció d'Alain Milhaud i aixó si, "El Garrotín" és ja de 1971 amb "Tangos de Ketama" a la cara B. Gualberto va deixar el grup ja que no estava conforme amb aquesta gravació, opinaba que era massa comercial.

Los Payos – Adiós Angelina

Los Payos són una altra cosa. Es van atrevir a versionar al seu aire aquest tema que és un clàssic del folk americà compost per Bob Dylan, molt usat pels components del Grup de Folk cantant-lo en català, però la versió d'aquests sevillans no desmereix en res. És clar que molts puristes del folk es van sentir ofesos per l'aire rumbero de Los Payos, però van haver de aguantar-se o canviar d'emissora. Eren José Moreno conegut com Josele, Luis Moreno Salguero el Pibe i Eduardo Rodríguez Rodway i van funcionar de 1967 a 1972. Després Josele passaria a Yerbabuena i més tard es convertiria en humorista i faria famosa la frase "Vente pa Espanya Tío", Eduardo crearia amb Jesús de la Rosa i Tele Palacios el mític grup Triana i després de la seva dissolució en morir Jesús, gravaria dos discos en solitari i el Pibe es va unir a Alameda. Durant un temps van ser quatre, al sumar-se'ls Rafael León. El single amb aquesta cançó és de 1968, el seu segon disc i va ser precursor del "María Isabel", el seu gran hit i que va ser el tercer.

Los Payos i a la dreta Eduardo Rodríguez Rodway quan va gravar en solitari

Pino Donaggio – El seu nom és Maria

Uns quants italians van versionar els seus grans èxits el català, entre ells Rita Pavone, Jimmy Fontana i Pino Donaggio. Avui a la sintonia d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre us portem dins de El Temps Passa ... i la música queda una de les principals cançons d'aquest últim, "El seu nom és Maria". Pino Donaggio va néixa a Burano, el 24 d'octubre de 1941. Aquest tema es trobava en un disc, un EP, on versionava al català altres dels seus èxits, entre ells "Come simfonia" amb la qual va guanyar el Festival de Sanremo el 1961 i "Jo no puc viure sense tu " que amb el títol "You Your say Have to Say You Love Me" van cantar en anglès Elvis Presley i Dusty Springfield, la quarta és" Motiu d'amor "que vem escoltar en el programa fa poc temps. 

Pino Donaggio

Bruno Lomas – Vuelvo a casa

Bruno Lomas va ser component de Los Milos, després es llançaria en solitari sent un dels millors cantants de la seva època i obtenint èxits sense parar. Aquest tema és una versió molt bona del "I coming home" de Tom Jones que Bruno Lomas, de veritable nom Emilio Baldoví, amb la seva poderosa veu recrea a plaer. Havia nascut a Xàtiva el 14 de juny de 1940 i va morir en accident d'automòbil quan conduïa un Mercedes 250, a la carretera de la Pobla de Farnals, un 17 de agost de 1990, quan es trobava a punt de reiniciar la seva carrera. EMI va treure a continuació un doble LP recopilatori de Bruno Lomas que ja estava pactat entre el cantant i la discogràfica abans de la seva mort i que es va titular "Bruno Lomas 1940-1990".

Tito Mora – Volver a verte

Ja us hem dit que escoltaríem a qui va ser un dels cantants del grup Los Brujos, es tracta de Carlos García Romero i com aquest nom no us dirà res o gairebé res, us aclarirem que va ser conegut artísticament com Tito Mora. Va néixa a Madrid el 25 de juny de 1940. Tenia una potent veu i es va convertir en un dels cantants de moda en els 60, sobretot quan va començar a relacionar-se sentimentalment amb Gelu i van formar parella artística en diversos enregistraments. Tot i que a’afirmaba que Tito va demanar en diverses ocasions a Gelu casar-se amb ella, aquesta finalment es va casar, però amb el també cantant Santi Palau que després es convertiria en propietari de la discoteca Wonder, a Lleida. A Mario aquest tema li sona haver-lo escoltat en una pel.lícula, però no recorda si el protagonista va ser Tito Mora, encara que pensa que sí. Tito Mora va fer dos pel lícules "Mayores con reparos" i "Dos chicas locas, locas" amb Pili i Mili i també va posar la seva veu en la pel.licula de dibuixos animats catalana "El mago de los sueños", un dels dibuixants Mario creu que va ser el seu amic de joventut Pedro Sánchez. Tito Mora ha patit un trasplantament de fetge i és un fervent lluitador pel suport a les donacions d'òrgans.

 

A  dalt  Tito Mora i  Gelu,  A baix Tito Mora amb

Manolo de la Calva i a sota amb Carmen Sevilla.
(Fotografies del arxiu personal del artista)

Los Ángeles – El silencio es oro

Aquest tema és una extraordinària versió del gran hit de The Tremeloes, una banda britànica sorgida en els cinquanta que primer es van cridar Brian Poole & The Tremeloes, però el lumbreras de Brian Poole va decidir que el grup era un llast per a la seva carrera i que sense ells triomfaria , Per tant els va deixar i així li va ser. No es va menjar un torrat i el grup va treure cançons com aquesta que va arribar a ser Disc d'or en Estats Units. El que si cert es que a Brian avui en dia solsament s’el recorda per el fet d’haver sigut cantant de The Tremeloes. És clar que la cançó no era tampoc d'ells. Es tracta d'una versió d'un tema que havien gravat un parell d'anys abans els nord-americans The Four Seasons. Quimet sempre afirma que Los Angeles són el grup espanyol que millor ha sabut versionar Els Beatles i que els seus jocs de veus són perfectes. Mario va tenir els seus rifirrafes amb ells, però això és una altra història. Los Angeles era Alfonso González "Poncho", Carlos Álvarez, Agustín Rodríguez i Paco Quero. El guitarrista José Luis Avellaneda va substituir a Agustín el 1972. El 1976, Poncho i José Luis van morir en un accident de circulació que va acabar, a més, amb l'existència del grup. Si be van tornar als 90 incluin al fill del recordat Poncho. A la cara B d'aquest single trovem "Desastre minero Nueva York 1941", una versió del tema de The Bee Gees.

Tony Ronald – Melodía desencadenada

Julio ens va incloure en la seva llista aquesta cançó, clar que ell parlava de la versió original del duet nord-americà The Righteous Brothers i el seu "Unchained Melody", però es sortiria de la tònica que seguim en El Temps Passa ... i la música queda, a més Mario la va posar a Un Toc de Rock fa poques setmanes, per tant us hem seleccionat la que al nostre parer és la millor versió que es va realitzar a Espanya, la de l'holandès Tony Ronald, establert a Catalunya des de principis dels 60. De fet es una cançó que Mario opina és pot escoltar tota una nit. Aquest tema es trobava en un EP de Tony Ronald y sus Kroner's editat per EMI en el 66 amb tres versions, "Submaríno amarillo" de The Beatles, "Cadillac" dels Kinks i "El espia ruso" dels holandesos The Hunters, la banda liderada pel gran guitarrista Jan Akkerman que després i amb This Van Leer, crearia Focus.

Tony Ronald

Z-66 – Noches de blanco satén

També va incloure aquest tema l’amic Julio en el seu llistat, però en la versió original dels The Moody Blues, i subsaeix el mateix de la d’abans. Per tant os portem un altre, clar que aquesta versió dels mallorquins Z-66 és genial i la utilitzarem per acomiadar el programa d'avui. Els Z estaven liderats per Lorenzo Roselló que després, quan es va llançar com a solista passaria a anomenar-se Lorenzo Santamaría. Aquest tema va ser la gran cançó en la carrera dels Z-66, una banda que compartia mànager amb Jimi Hendrix i The Animals ja que era el propietari d'una sala a El Terreno, a la plaça Gomila de Palma de Mallorca i ells havien fet jams amb artistes que aquí només coneixíem de referències. Aquesta banda es formà a Mallorca el 1966. La formació original estava integrada per Vicenç Caldentey (guitarra), Pedro Brunet (saxo), Leopoldo González (baix) i Tito a la bateria. Mes tard, se'ls uniria el cantant i, de fet, l'autèntic líder del grup Lorenzo Santamaría que venia de Los Brios. 

Els Z-66 van tornat als anys 90

Bé i fins aquí hem arribat per ara, no hem posat anuncis, ni tractat cap tema en especial, ni tampoc comentat cap pel lícula de l'època, només hem escoltat i parlat de música. Ni més ni menys. La propera setmana ja veurem que passarà perquè Quimet té ganes que parlem i escoltem "Elena Francis", però també ha parlat de "Ama Rosa", de fet ha preparat un cabàs de llençols per als plors i poguer secar les llàgrimes.

Avui al blog de El Temps Passa farem una proba. Os penjarem un video de Tony amb Grup, la banda on toca el Quimet i al que també vereu al escenari foten-li canya, amb tranquilitat, aixó si. Espero que no tingem problemes i el pogeu disfrutar. En properes setmanes en posarem més.

Video  de  Tony amb Grup  (la  banda  on  milita  Quimet  Curull) i

ens tocan "El tren de la costa" de Los Sírex si be el autor va ser
Johnny Burnette & Rock and Roll Trio

A reveure.

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa