Quan cau la tarda el cel sembla esclatar en flames. (Foto: Mario Prades)
Sempre hem tingut el convenciment que els nostres oïdors i sobretot les nostres oidores, són magnífics i una mica masoques. Mira que aguantar-nos setmana darrera setmana! La veritat es que us ho mereixeu tot i per això ens encanta oferir-vos bona música sortida dels nostres records. Avui també procurarem portar-ne, però ja us avancem que els nostres anuncis d'avui estaran enfocats al públic menut, però com tots hem estat nens alguna vegada, fins i tot Mario i Quimet, es a dir nosaltres, ho hem estat, segur que els gaudirem. Es tracte d'anuncis de nyam nyam, és a dir de coses molt bones per al plaer de la panxeta i el paladar, però com sol passar amb totes les coses bones, són pecat, estan prohibides o engreixen. Tal i com hem dit, com tots i totes sou magnífics, als que escolteu el programa us dediquem aquesta cançó.
Víctor Balaguer y la Orquesta Florida – C’ets magnifique
Víctor Balaguer va néixa el 1921 a Barcelona, la mateixa ciutat on va morir el 17 d'abril de 1984 a causa d'un càncer. El 1962 va representar a Espanya en Eurovisió amb el tema "Llámame", el festival es va celebrar a Luxemburg, però ell no va guanyar. Si va guanyar un Festival de Benidorm i va participar al Festival de la Cançó de la Mediterrània amb "La muralla de Berlín", en la mateixa edició en què van guanyar Salomé i Raimon amb el "S'en va anar". Víctor Balaguer va cantar en castellà i català i sel engloba dins de la Nova Cançó catalana, encara que ell mai va anar de cantautor. 
El gener de 1959 va treure un disc on es va incloure la primera versió espanyola del "Tutti Frutti" de Little Richard i que està considerada la primera gravació de rock and roll realitzada a Espanya, tot i que ell era un gran cantant melòdic i en aquesta ocasió va acompanyar l'Orquestra de Josep Solà, però en l'EP del qual extraiem avui aquest clàssic francès trobem a l'Orquestra Florida que curiosament, el 1965 van ser un dels "grups teloners" de The Beatles en la seva gira espanyola, tant a Madrid com a Barcelona. Aquesta cançó, tot un clàsic avui en dia, va ser composada al 1953 per Cole Porter per el film musical “Can-Can” i la cantava el gran Maurice Chevalier. Caràtula de la banda sonora del film "Can-Can"
i a sota foto de Víctor Balaguer
Las Hermanas Navarro - Mr Sandman
Las Hermanas Navarro, mexicanes, els seus noms eren Socorro i Rosina Navarro i van neixa a Torreón, Coahuila. El seu tema més conegut va ser "Pepe", aquell que no és que no premés quan ballava, és que Pepe sabia com prémer a la xicota, gravat a principis dels 60 amb l'Orquestra de Rafael de Paz. Aquesta cançó que us portem avui a El Temps Passa... i la música queda és una gran versió de la composició de Pat Ballard que es va publicar inicialment el 1954 a càrrec del quartet vocal femení nord-americà The Chordettes que van ser les primeres a gravar-la i la van pujar a el més alt de les llistes del seu país. És un tema multiversinat amb el què tornen les Germanes Navarro al programa. Ja les hem deixat descansar massa temps i ha arribat l'hora de fer-les cantar una altra vegada. Cal recordar que les Germanes Navarro van ser les veritables introductores del rock and roll en castellà, començant a gravar versions d'aquerst génere molt abans que Los Llopis i per descomptat que els grups mexicans, això si, molt més en la línia de les Andrew Sisters que la de aquells pioners del rock and roll. Per cert que en els anys seixanta Las Hermanas Navarro van gravar un anunci publicitant la Coca-Cola Gran. Les nort-americanas The Chordettes
Latin Combo – Cariño, cielito
Venim a Catalunya amb una de les formacions amb millor base de la història de la música catalana, el Latin Combo, liderats per l'extraordinari saxofonista Ricard Roda, al costat de Jorge Coll, Manuel Bolao, José Cunill i Jaime Villagrasa. Van gravar més de 20 EP's entre 1958 i 1967 abastant un munt d'estils molt variats i afegint-los els seus tocs jazzístics. Aquesta cançó l’hem extret d’un EP on el tema estrella era la versió que van fer del “Mon Oncle”, però aquest que es cantat, mereix sonar també a El Temps Passa… i la música queda. 
Ricard Roda va ser professor del Taller de Músics i va crear l'Orquestra Mirasol que van gravar un disc genial "Salsa catalana", gravat i mesclat els dies 20 i 21 de juny i 11 i 12 de juliol de 1974 als estudis de EMI-Odeón a Barcelona, gràcies a Víctor Jou propietari de la sala Zeleste. A la Mirasol es trobaven Pedrito Díaz, percussionista, un sexagenari músic cubà amb una gran carrera, Miquel Lizandra a la bateria, Cèsar Vieira també percussió, al costat de Víctor Ammann que va crear Blai Tritono, i el baixista Xabier Batlles, sense oblidar el propi Ricard Roda als saxos i flautes. El seu últim projecte va ser Roda de Saxos. Sabíem que tenia molts problemes de salut ja que va patir una trombosi cerebral feia deu anys. Ricard Roda va morir el passat 15 de novembre del 2010, havia nascut el 1931.Els Latin Combo amb Ricard Roda, el primer per la dreta
Regoli y su Orquesta – Yeh yeh
Enrique Llácer Soler, un gran músic al qual es coneix popularment com "Regolí", va ser catalogat com un dels grans percussionistes que teniem a Espanya. Va néixa a Alcoi (Alacant) el 1934 i és bateria des que tenia 10 anys. El 1952 se'n va anar a Madrid i va formar part de les orquestres de Xavier Cugat, Bernard Hilda, Lorenzo González, Dámaso Pérez Prado i Tete Montoliu. Aquest tema es trobava en un EP de Regolí que es va publicar com a Disc Sorpresa de Fundador i si bé Regolí acostuma a gravar discos instrumentals, aquest tema es cantat. Quimet pregunta si cantaba el mateix Regoli, però com es tracta d'un Disco Sorpresa de Fundador, no es trova cap mena d'informació. Per cert que aquest gran percussionista també toca altres instruments, entre ells el vibràfon i el xilòfon.Enrique Llácer Regolí
Los Nóvax – Yo fui el asistente del Kaiser Bill
Del grup Los Nóvax i a part que eren sis i de Maó, a les Balears, poc us podem dir. Aquest tema és una bona versió del "I Was Kaiser Bill's Batman" que va ser el gran èxit en la carrera del xiulador britànic Whistling Jack Smith que veritablement es deie John O'Neill i va neixa el 1926 i morir l’any 1999, tot i que Quimet s'encarrega ràpidament de recordar-nos que també va ser gravada per Los Mustang, en aquest cas incloent veu i que els barcelonins, com feian sempre, van realitzar una gran versió, encara que Los Nóvax que ens porten una versió instrumental, no desmereixen en res. Quimet recorda que les senyals de tràfic a Menorca s'escriuen en català, castellà i angles. El grup l'integraven Jordi López, Antoni Orfila, Arturo Bagur, Toni Morera, Ruperto López i Gerard Anglada. En aquest EP, publicat pel segell Victoria, també trobàvem "Un senyor damunt d'un ruc" que és un tema tradicional de Menorca i canten en mallorquí, "Ojos azules" i el clàssic molt patxanguer "Sr López ".Whistling Jack Smith
Los Diablos Negros – The house of the rising sun
Ara us portem una versió del tema de folk tradicional nort-americà "La casa del sol naixent", encara que com ja és habitual, Los Diablos Negros, madrilenys i liderats per Manolo Pelayo, versionen a The Animals i l'adaptació que va fer el gran teclista Alan Price, veritable líder de la mítica banda anglesa. Van gravar el primer disc amb Fonópolis i els altres tres amb Discophon. Es van crear el 1961 i es deien Los Vultures, un conjunt que actuava en festivals escolars, passos de l'equador i llocs per l'estil. Res a veure amb la saga "Crepúsculo" que es del segle XXI. Ells eren nens de casa bona, però molt gamberrets. Los Diablos Negros van ser Manolo Pelayo (cantant i guitarra), Paco Candela (guitarra i cors), Víctor Ginés (baix) i José Inclán (bateria). El 1962 Víctor deixarà el seu lloc a Luis Maria Herranz i llavors el grup passarà a anomenar-se Los Estrelles Negras i poc després van canviar a Los Diablos Negros. En aquest EP de 1965, quart i últim de la seva carrera, també trobem una bona versió del "Shake rattle and roll" de Big Joe Turner que va ser versionada per Bill Haley, al costat de "And I love her" de The Beatles que canten en castellà i "If I Fell". En la gravació va col.laborar Álvaro Nieto que formaria més tard part de Los Pasos. Poc després es van reconvertir i van passar a ser Los Botines.
Ara us portem una versió del tema de folk tradicional nort-americà "La casa del sol naixent", encara que com ja és habitual, Los Diablos Negros, madrilenys i liderats per Manolo Pelayo, versionen a The Animals i l'adaptació que va fer el gran teclista Alan Price, veritable líder de la mítica banda anglesa. Van gravar el primer disc amb Fonópolis i els altres tres amb Discophon. Es van crear el 1961 i es deien Los Vultures, un conjunt que actuava en festivals escolars, passos de l'equador i llocs per l'estil. Res a veure amb la saga "Crepúsculo" que es del segle XXI. Ells eren nens de casa bona, però molt gamberrets. Los Diablos Negros van ser Manolo Pelayo (cantant i guitarra), Paco Candela (guitarra i cors), Víctor Ginés (baix) i José Inclán (bateria). El 1962 Víctor deixarà el seu lloc a Luis Maria Herranz i llavors el grup passarà a anomenar-se Los Estrelles Negras i poc després van canviar a Los Diablos Negros. En aquest EP de 1965, quart i últim de la seva carrera, també trobem una bona versió del "Shake rattle and roll" de Big Joe Turner que va ser versionada per Bill Haley, al costat de "And I love her" de The Beatles que canten en castellà i "If I Fell". En la gravació va col.laborar Álvaro Nieto que formaria més tard part de Los Pasos. Poc després es van reconvertir i van passar a ser Los Botines.Los Diablos Negros, un dels grups més gamberros de la capital.
Los Botines – Te voy a explicar
Manolo Pelayo va rebre ofertes de diverses discogràfiques i finalment va fitxar amb Columbia, encara que no va voler anar en solitari i va exigir un grup amb ell, així van néixer Los Botines, amb Manuel Varela i Paco Candela també de Los Diablos Negros junt amb l'incorporació dels suïssos Daniel Grandchamp al baix i de Dominique Varchar al òrgan i que quan els van deixar es van incorporar a Los Flecos.
El 1965 van gravar dos EP's i finalment Columbia va aconseguir el que pretenia i Manolo Pelayo es va llançar en solitari, encara que el grup va seguir amb la incorporació del cantant i guitarra Camilo Blanes que militava en el grup Los Daysons (a la foto amb Camilo el primer per l'esquerra) i anys més tard seria Camilo Sesto. Després de la incorporació del bateria Javier de Juan Los Botines signaran contracte amb Movieplay i van gravar un disc el 1966, un single del qual us extraiem aquesta cançó composta per ells, el mateix que la cara B "Eres un vago". Amb Camilo van intervenir en dues pel.lícules "Los Chicos del Preu" de Pedro Lazaga, el 1967 i Hamelín "de Luis María Delgado, el 1967 que va protagonitzar Miguel Ríos. Per cert que Manolo Pelayo és l'únic músic que pot vanagloriar-se d'haver sortit a coll i amb olor de multituts d'una matinal del Price madrileny, el desembre de 1963.Los Botines amb Camilo Sesto, sentat, quan ancara era Camilo Blanes
Micky y Los Tonys - Buribú?
Realment eren Los Tonys i estaven liderats pel guitarra i compositor Tony del Corral, al costat de Miguel Ángel Carreño conegut com Micky (veu), Fernando Argenta (guitarra de ritme) i fill del director Ataulfo Argenta, Joan Fuster (baix) i Enrique Moddell (bateria). Es van conèixa el 1960 al Club San Jaime tot i que no van debutar fins el 12 d'octubre de 1960. El 1962, van participar en el primer festival que es realitza al Price, amb Los Pekenikes, Los Estudiantes i Dick y Los Relámpagos. Ells van intervenir en la pel lícula "Megatón Ye-Ye" i també van gravar la seva banda sonora. El 1970 i després que Micky prengués cada vegada més protagonisme pel seu compte, el grup es va desfer. Per cert que el gran èxit en solitari del "home de goma", com se l'anomenava, va ser "El chico de la armónica", composada per Fernando Arbex. Aquest tema que us portem avui el trobàvem com a cara B d'un single editat per Zafiro-Novola el 1969 i va ser composta per Micky i Paco Ruiz i en aquest single Los Tonys només eren tres.
Micky y Los Tonys a dalt, a sota veureu la portada del
EP amb la banda sonora de "Megatón Ye-Yé"
ELS ANUNCIS
Avui us portem un munt d'anuncis, però només tractarem dos productes i començarem amb Los Conguitos, que sempre anaven amb vestits de xocolata i cos de cacauet.
Els Conguitos
Van ser una línia de productes destinats als nens i els no tan nens que gaudien d'aquests refrigeris. Bàsicament eren cacauets torrats coberts per una capa de xocolata negra i ja molt més modern, això si, van treure la cobertura de xocolata blanca.
La imatge ha anat canviant al llarg de la història, però aquell “negrito” que no sabem si ere o no de l’Africa Tropical, somrient i bon vivant, no tenia res a aveure amb els actuals habitants d'Etiopia. Aquell ninot negret anomenat Conguito, va sorgir de la mà del veterà publicista espanyol Juan Tudela com el seu primer treball d'il.lustrador per a una agència de Saragossa. Els Conguitos com a imatge publicitària han anat variant, actualitzant-se i adaptant-se als temps, sent un dels canvis més notables, la substitució de la llança per una mà amb el dit polze aixecat en senyal d'aprovació. També els anuncis de ràdio i televisió han anat canviant. Avui us portem a El Temps Passa ... i la música queda diversos d’ells.La Història
Si be la difusió massiva dels Conguitos va ser als anys vuitanta, l’empresa que va comprar l'antiga fàbrica dels Conguitos als vuitanta, no era nova. En 1852, Antonio Lacasa va fundar a Jaca un magatzem en el qual venia teixits, cigrons i xocolata, un producte que ell mateix fabricava. A principis del segle XX la signatura Lacasa era el fabricant més important de la regió i quan va arribar 1928 fabricava 500 quilos diaris de xocolata de quatre varietats diferents expandint-se solsament en un àrea comarcal, on es venien fins qie finalmenet i molt anys més tard, arrivaren a cobrir tot el territori nacional (això ja en els anys cinquanta) i seguia sent una empresa familiar. És clar que una altra faceta no tan coneguda, però comercialment tan important com la xocolata va ser la del cafè. Després de la Guerra Civil, els germans Lacasa traslladen l'empresa a Saragossa buscant nous canals comercials, 
entre els productes que van destacar es trobava el torró per pastisseries, els bombons fets a mà i van ser els primers a fabricar torró de xocolata amb ametlles. El 1972 es va constituir la societat mercantil Lacasa, SA, formada per Carmen Echeverría com a presidenta i els seus cinc fills com accionistes. Dos d'ells, José Carlos i Mariano, acabarien assumint la Direcció General de l'empresa.
El fort augment que les vendes que els productes Lacasa registraren al llarg d'aquesta dècada va facilitar l'obertura el 1979 d'una nova fàbrica a Utebo (Saragossa). El 1982 Lacasa va comprar l'empresa de Saragossa que fabricava Els Conguitos, passant Lacasitos i Conguitos a ser productes estrella de Lacasa.Lacasitos
Els Lacasitos van sorgir posteriorment a Els Conguitos, però també formen part de la nostra cultura infantil en el seu apartat de llaminadures, és clar que avui se'ls anomena chuches, però llavors eren simplement dolços i pica-piques.
Els Lacasitos es van inspirar en els famosos Smarties de Nestlé creats el 1882 per la marca britànica Rowntree. La forma i la mida són similars a la d'una píndola rodona i estan recoberts de 150 capes de sucre. Cada pastilla té un color diferent dins d'una varietat total de 7 colors diferents.Ara tornem a la música a El Temps Passa ... i la música queda, perquè de tant parlar de xocolata nosaltres hem començat a tenir visions i se'ns ennuvola la ment perquè una altra cosa no sabem, però de jalar... i es que Triperos, el que es diu Triperos, aquí sí que ens “han dao”, com deien aquells anuncis de seguros per a cotxes.
Los Gritos – Veo visiones
Poster de "Abuelo made in Spain", a sota foto de Los Gritos
Mike Kennedy – La lluvia
Quan Mike Kogel va deixar a Los Bravos per llançar-se en solitari va passar a anomenar-se Mike Kennedy. Michael Volker Kogel, va néixa a Berlín, Alemanya, el 25 d'abril de 1944. Va tenir una carrera interessant en solitari i al marge de Los Bravos, tot i que després tornarien a ajuntar-se els membres vius del grup i actualment segueixen en actiu. Quimet sempre els anomena místers Black is Black, des que en un concert al qual ell va assistir van cantar aquesta cançó, la més emblemàtica de la seva carrera, almenys quatre vegades. "La lluvia" va ser una cançó de la cantant i presentadora de televisió italiana Gigliola Cinquetti que aquesta va defensar al Festival de Sanremo de 1969 i de la qual Mike Kennedy va realitzar la versió que escoltem ara a El Temps Passa ... i la música queda i que va ser un dels seus primers èxits en solitari. És clar que quan Mike va arribar a Espanya, abans de militar a Los Bravos, formaba part de Mike & The Runaways.Mike Kennedy a una foto mes actual
Mike & The Runaways – Corazón lleno de mal
Els mallorquins Mike & The Runaways van gravar a Hamburg i en directe dos discos, un d'ells sota el nom de The Beat Mixers i el segon com Mike Rat & The Runaways. Mike & The Runaways van ser un d'aquells grups que al costat de Los Salvajes i Los Huracanes, van voler mama directament de les fonts europees del rock i en els 60's va ser la vasta xarxa de clubs que van sorgir al país germànic i al qual van acudir fins als Beatles on aixó es podia fer i cap allà s’en van anar els mallorquins, si be Pablo Sanllehí, el batería, era de Barcelona. A Espanya, van gravar 2 EP's, en un d'ells trobem aquesta bona versió de aquest tema composat per Jeff Beck i que van portar a l'èxit The Yarbirds.
Curiosament en aquest EP publicat per EMI-Regal el 1965, dues de les cançons tenen a Mike com a solista, però en les altres dues només fa cors, el cantant si no ens equivoquem va ser Pablo Sanllehí o Tony Martínez, al costat dels seus companys, el problema era que aquestes dues cançons es van gravar en castellà i Mikel no aconseguia vocalitzar correctament dues paraules seguides, d efet ancara avui en dia li costa i molt parlar un castellà una mica comprensible. Mike & The Runaways es van crear a Mallorca i es van anomenar inicialment Lom & The Cris i eren el cantant Lucio San Eugenio al costat dels guitarres Tony Obrador i Florencio Pascual, Miguel Vicens al baix i Pablo Sanllehí a la bateria. Quan van marxar a Alemanya el cantant “se rajó” tot just arribar i van haver-se de buscar un altre, així van contactar amb l'alemany Mike Rat Kogel que ja havia gravat un single com a solista i un altre amb el grup Michael & Firebirds. Després de la dissolució del grup amb milis pel mig, uns van passar a Los Bravos i altres s'incorporarien posteriorment a Zebra.A dalt The Yardbirs, a sota portades dels discos editats a Alemania
Los Salvajes – Que alguien me ayude
Va arribar a anomenar-sels els Rolling Stones espanyols i van beure de les fonts al Star Palast de Kiel, Alemanya, on van debutar l'1 de novembre de 1964, encara que el bateria Delfín que només tenia 15 anys es va quedar a Espanya i va ser substituït per un alemany fins que van tornar. Los Salvajes versionaren la part més agressiva del rock anglès i també van gravar temes propis. La banda liderada per Gaby Alegret es van convertir en una de les més importants del pop espanyol dels seixanta. El tema es trobava en un EP de 1966 i era una versió del "Somebody help me", composta per Steve Winwood i que van gravar originalment The Spencer Davis Group. En aquest EP també es van incloure "Todo negro" dels Stones, "Una chica igual que tú" de The Troggs i "Es la edad" que era seva. Aquest EP és el disc que millor es va vendre en la carrera de Los Salvajes.Los Salvajes al Star Club
Los 4 Ros – Vamos a San Francisco
Aquest tema és una versió del gran èxit del grup britànic The Flower Pot Men "Let's Go To San Francisco", escrita per John Carter i Ken Lewis. Va ser tot un estendard del moviment hippy a Anglaterra, classificant-se en les llistes americanes. Los 4 Ros realitzen una encertadíssima versió amb uns jocs de veus que fan lucinar per la seva qualitat. Es trobava en un EP publicat per Belter el 1967 i que també contenia "Domingo en el Valle”, “Con el nacer de un nuevo día” i “Adiós amor". Ja us hem comentat en diverses ocasions que poc podem dir-vos de Los 4 Ros, llevat que sempre hem estat convençuts que eren germans, però tampoc ho tenim clar. La veritat és que és una pena que es trobi tan poca informació per internet d'aquest bon grup, amb una discografia molt àmplia, en total van gravar 18 discos entre 1966 i 1979, tot EP's i singles i aixó si os ho podem dir, Los 4 Ros eren valencians.Portada original dels britànics The Flower Pot Men
Los Mustang – Un mundo sin amor
Aquest tema al qual també es coneixia com "La gent dirá", és clar i parlant de Los Mustang, que és una versió, es tractabe del "A world without love" del duet britànic Peter & Gordon, encara que havia estat composada per a ells pel tàndem Lennon/McCartney. De fet la germana de Peter Ashe va ser l'eterna núvia de Paul McCartney fins que un bon dia aquest va sorprendre el món casant-se amb una altra, amb Linda Eastman. Per cert que quan el feliç esdeveniment va tenir lloc, Mario treballava a Kodak i van rebre un comunicat intern aclarint-lis que "Aquella Linda Eastman res tenia a veure amb l'empresa Kodak Eastman Company".L'EP on s'incloïa aquest tema es va publicar l'octubre de 1964 i també trobàvem "Ma vie" d'Alain Barriere, "Y volvamos al amor" de Marie Laforet i "Conocerte mejor" que era el "I should have know better" de de The Beatles. És un dels seus millors discos, encara que en vendes no va arribar a les del "Submarino amarillo". Los Mustang va ser un grup creat el novembre de 1960 pels guitarristes Marc Rossi i Tony Mercadé amb el baixista Miguel Navarro al qual es van incorporar el cantant Santi Carulla i el bateria Tony Mier que venien de Los Sírex. El 19 maig 1966 van participar en l'històric concert del Palau dels Esports de Madrid al costat de Los Bravos, Los Brincos, Los Sírex i Los Relámpagos, presentats a la publicitat del festival com “Los cinco grandes conjuntos de la década”.Peter & Gordon
Santy – Setembre
Santi Palau que signava els seus discos com Santy, va ser un cantant de pop lleidatà que no va tenir una carrera excessivament brillant, però que no tenia mala veu i va gravar alguns discos interessants. Aquest tema es trobava en un single de 1966 publicat per Columbia, titulat "VIIIé Festival de la Cançó del Mediterrani" i en la gravació dels dos temes el va acompanyar l'Orquestra del Mestre Josep Solà que era el compositor de "Quan sorti el sol" que ocupava la cara B del single. La veritat és que "Setembre" pateix d'una lletra en un català que de tan ortodox que vol ser, resulta carregosa i per moments de molt difícil comprensió, però és una gran cançó que ara no podem dir-vos si va guanyar o no el festival. Santi es va casar amb la cantant Gelu. L'últim que Mario sabia d'ell és que era propietari de la discoteca Wonder i una gran sala de ball on Mario va col.locar diverses de les seves orquestres, entre elles els cubans Sabor Tropical, ambdues sales estaven situades a Lleida capital.Maria i Miguel, els cantant de l'orquestra cubana Sabor Tropical.
Miguel més tard es llançaria com a cantant en solitari dien-se
Michel Chacón i te una bona carrera. (Fotos: Mario Prades)
Los Javaloyas – Honey
Deien que Los Javaloyas eren mallorquins i no és cert Luis Pérez Javaloyas era valencià i va crear el grup a Valencia, però es va establir a les illes i va reestructurar la banda amb músics mallorquins com el cantant Serafín Nebot. Aquesta cançó es trovabe a un single amb “Don Simón” a la cara B i el va publicar EMI-La Voz de su Amo el 1968. Los Javaloyas són un dels grups més veterans de l'estat, es van crear el 1952. La formació estable va ser Rafael Torres amb l'acordió, guitarra, piano i baix, Serafín Nebot cantant, saxo i clarinet, Tony Cobas a la guitarra, contrabaix i trompeta, Antonio Felany cantant, bateria i trompeta i Luis Pérez Javaloyas que, a més de cantar, tocava la flauta i el piano. Los Javaloyas van actuar molt a l'estranger i sobre tot a Alemanya i a principis dels anys seixanta, van conèixa i van compartir escenari amb The Beatles.Es clar que allavors els de Liverpool eren pràcticament uns desconeguts. José Luis Pérez Javaloyas, fundador del grup, va morir a Palma als 79 anys, al setembre de 2007. “Honey” va ser una composició del nort-americà Bobby Golsdboro.Los Javaloyas
Charles Aznavour – Ayer aun
I arribem al final del programa d'avui escoltant a Charles Aznavour, aquest gran de la cançó francesa, nascut a París, encara que d'origen armeni, el 22 de maig de 1924, i de veritable nom Shahnourh Varinag. Aquest tema és una de les seves bones cançons, carregades de romanticisme. I si bé va ser un dels gran èxits del cantant nort-americà Andy Williams, nosaltres creiem que era una composició del mateix Charles Aznavour. D'aquesta cançó van fer una gran versió el grupo barceloní Los Catinos, ara bé, ells li van dir "Ayer cuando era joven". La veritat es que en diverses ocasions hem acabat El temps Passa… i la música queda, desde Altafulla Ràdio i Ona La Torre, escoltant a aquest home menut, però és que es tracte d’un dels grans de la música francesa i reconeguem que sempre queda bé.
Fotem el camp i la setmana que ve será un altre setmana, per tant, a reveure. Nosaltes tanquem la barraqueta.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario