El Temps Passa programa 16-06-2011

 

Avui al programa tenim un cabàs ple de twist. I és que el twist va arribar a Espanya amb l'etiqueta de ser el ritme que havia desplaçat a un incipient, a Espanya és clar, rock and roll, però tal cosa mai va ser certa. El Twist va ser un ritme molt ballable i res més i que va tenir en Chubby Checker al seu Rei visible, tot i que el ritme va ser creat per Hank Ballard que és l'autor de moltes de les cançons que canta Chubby Checker i que al seu torn ell també va interpretar, però al pais no van arribar els seus discos, com solia passar en aquella època en massas ocasions. Però tot i que el twist tindrà avui un gran protagonisme, no començarem amb twist, ho farem escoltant tot un clàssic del swing del que avui resulta difícil recordar qui va ser el primer a gravar-lo, però us ho direm, va ser Bobby Darin i al costat de "Beyond the sea" van ser els seus grans èxits. Obrim la barraqueta i comença El Temps Passa... i la música queda escoltan la cançó de Mack el de la Navalla, al que no tenim que confondre amb el personatge de cómic que també va arrivar a la gran pantalla i inclus va tindre la seva serie de televisió. Ara bé, es molt posible que el cómic Makinavaja el último choriso que va crear el gran Ivà, s'inspiresi en el tipus del que ens parlen a la cançó. No ara, ja que aquesta versió es instrumental.

Enrique Llacer “Regolí” – Mack the Knife

Enrique Llácer Soler, un gran músic al qual es coneix popularment com Regolí, és un dels millors músics percussionistes d'Espanya. Va néixa a Alcoi (Alacant) el 1934 i és bateria des que tenia 10 anys. El 1952 se'n va anar a Madrid i va formar part de les orquestres de Xavier Cugat, la del violinista Bernard Hilda, Lorenzo González, Dámaso Pérez Prado i del grup de Tete Montoliu. Aquest tema es trobava en un LP de Regolí titulat “Ritmo y percusión”, ple de cançons instrumentals que va ser publicat al 1968 per el segell Hispavox, si be ell també ha grabat peças cantades i alguna d’elles ja han sonat a El Temps Passa... i la música queda. Per cert que Regoli, aquest gran percussionista, també toca altres instruments, entre ells el vibràfon i el xilòfon, i podreu comprobar-ho escoltant aquesta peça. La cançó va ser el gran éxit de Bobby Darin si bé avui en dia es tot un clàsic del swing i el jazz que fins i tot va gravar José Guardiola que amb la veu que té, ancara ara, podem dir que la broda i es una de les millors versions que s'han fet en castellà.

Enrique Llácer Soler, conegut com Regoli

Los Relámpagos – Baby elephant walk

Aquesta es una bona composició del gran Henry Mancini que va fer per a la pel.lícula “Hatari” , un bon film que si bé el protagonitzaba John Wayne, anaba sobre Àfrica i la cacera d’animals salvatges vius. Com podreu comprovar escoltan-la, el grup Los Relámpagos realitzan una versió genial que va fer que molts es pensesin que aquesta cançó era seva, de fet aixó va arrivar a dir-se. Van començar sent Dick i Los Relámpagos i van acompanyar a Mike Ríos en enregistraments i actuacions i també a altres, entre ells el Dúo Cramer i a Juan Pardo en el seu primer EP quan firmaba com Juan Pardo y su Conjunto. Los Relámpagos van ser una de les millors bandes instrumentals surgides al panorama espanyol, estaven liderats per José Luis Armenteros (guitarra) que posteriorment es va dedicar a la producció i composició després de deixar-los en 1968. Per Los Relámpagos van passar a més a més, Pablo Herrero (òrgan), Ricardo López Fuster (bateria), Juanjo Sánchez Campins (baix, i guitarra solista) i que va morir el 23 d'agost de 2008, Ignacio Sánchez Campins (guitarra rítmica i orgue), Juanjo Sánchez Campins Jr (guitarra rítmica) i Fernando Mariscal Jimeno (bateria).

Los Relámpagos

Dúo Dinámico – Quisiera ser

Abans de res volem anunciar-vos que el proper 18 de juny comença el Dúo Dinámico la seva gira 2011 i el lloc triat per iniciar-la serà la ciutat de Bilbao, concretament el Palacio Euskalduna. Hem rebut un correu consultan-nos sobre una actuació del Dúo Dinámico a Palma de Mallorca. L'única que nosaltres sapiguem tindrà lloc a Son Servera, a l'illa de Mallorca, el 25 de juny. I dit aixó escoltarem a Manolo i Ramon en una de les seves grans cançóns "Quisiera ser". El Dúo Dinámico va néixa a Barcelona el 28 de desembre de 1958. La primera actuació en públic la van realitzar al p rograma "La comarca nos visita", de Ràdio Barcelona. En aquest moment van voler dir-se The Dynamic Boys, però el presentador del programa, Enrique Fernández, els va presentar com Dúo Dinámico. Manolo i Ramón van acceptar aquell canvi de nom i així han entrat a formar part de la història de la nostra música.

Fa un temps vem obrir la polèmica quan el nét d'Enrique Fernández es va posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos que aclarisim el tema sobre el fet, sembla ser que errat, de que el seu avi no sabia anglès, però Manuel de la Calva, tot i que estem en contacte, no ens a confirmat ni desmentit res i el seu nét al qual li hem demanat unes dades per a comptar amb aquest gran radiofonista que va ser el seu avi i realitzar una Secció Especial sobre ell, tot i que ens va enviar material gràfic, non ens ha enviat la informació sol.licitada, per tant la polèmica seguirà aquí, sobre la taula ja que nosaltres res més podem dir i la secció especial pendent. Per cert que "Quisiera ser" va ser el títol del seu musical. Suposem que el Dúo Dinámico no han de ser excessivament supersticiosos, nosaltres almenys no ho som i és que aquest EP  on es trova "Quisiera ser" va ser el disc 13 º dels que van publicar. Lagarto, lagarto.

A sobre foto a Eurovisió amb la Masiel, a sota foto feta al Palau

de la  Música  i on  es trovan rodeixats de fans  que  els  hi  van 

lliurar  una  placa.

Billy Cafaro - Que siga el twist

La cançó més popular de l'argentí Billy Cafaro aquí al país va ser el seu "Marcianita", però també va cantar twist i amb èxit i per a mostra un botó, aquí os portem aquesta petició/exigència "Que siga el twist" que va gravar el 1962 ja a Espanya. Billy Cafaro va néixa l'1 de novembre de 1936 a Buenos Aires i va començar fent rock and roll a la fi dels cinquanta. Quan actuava en les emissores de ràdio es formaven veritables multituds de fans pretenent accedir al recinte, arribant a col.lapsar els accessos a Ràdio El Mundo, a la seva ciutat natal. Encara que mai va formar part oficialment del Club del Clan, va ser convidat en moltes ocasions per actuar amb ells en el popular programa de televisió. A mitjans dels 60 Billy Cafaro va tenir problemes amb les edicions dels seus discos i es va parlar d'un complot i que estava sent boicotejat per la seva antiga discogràfica, la veritat és que es va retirar a principis dels 70 per tornar als 80, però ja mai va ser el mateix. A nosaltres Billy Cafaro amb la seva perilleta i el seu aspecte picardiós i desenfadat, sempre ens ha resultat graciós i una mica Mefistofelic.

Billy Cafaro a un programa de televisió

Pat Boone – Qué pasa contigo

Aquesta és una veritable curiositat. Entre 1962 i 1966, Pat Boone va editar diversos temes que ja havien estat èxits seus en els 50, però aquesta vegada els va treure cantats en diferents idiomes, entre aquests discos per vendres a un mercat no nord-americà, trobem aquest de 1963 on interpreta "Why Baby, Why" ara titulada "Que pasa contigo". Es va utilitzar la pista original gravada en els 50 amb l'acompanyament de l'Orquestra de Billy Vaughan, traient-li la pista de veu original i afegint la nova cantada en castellà, amb l'adaptació de la lletra realitzada pel mexicà Mario Molina Montes. Aquest enregistrament de Pat Boone creiem que no va arribar a editar-se mai a Espanya i es va publicar a través del segell Dot Records. El cantant i actor Pat Boone es deia en realitat Charles Eugene Patrick Boone i va néixa l'1 de juny de 1934 a Jacksonville, Florida. La seva discografia és brutal, però Pat Boone també va filmar 16 pel.lícules i tres documentals. Aquest EP no és de Mario, li va passar un oidor.

Pat Boone

Los Pájaros Locos – Mira como bailo yo

Ells són Los Pájaros Locos, una de les millors bandes sorgides a principis dels 60 i eren catalans, de la Costa Brava, Los Pájaros Locos gravaren el seu primer disc el 1959 quan encara es deien Conjunt Woody Walter, van adoptar el nom definitiu de Los Pájaros Locos un any després i van publicar 18 discos, entre EP's i singles, l'últim el 1967 i un àlbum, encara que aquest es va editar el 2008 i era un recopilatori. Els germans Salvador (guitarra) i Antonio Mayolas (acordió, vibràfon i òrgan) eren de Premià de Mar i en el 57 els van regalar una de les primeres guitarres elèctriques que es veien al país. Allà sorgeixen Los Pájaros Locos, quan se'ls uneixen José Cañada (piano), Piero Carando (baix i cantant) i Lucho Guerrero (bateria). Le veritat es que Los Pájaros Locos van ser un bon grup, un dels millors que van sorgir a principis del seixanta, pero es van quedar estancats dins del twist i aixó els hi va fer mal. Quan es van desfer Piero Carando va marxar amb Los Gatos Negros. Aquesta cançó la havie gravat Ennio Sangiusto i es trovaba a un EP de 1964 on també hi eren “Corazón” de Rita Pavone, “Despeinada” de Palito Ortega i “Si de mi te alejas” que pensem que posiblement fossi seva.

Caràtules de EP's de Los Pájaros Locos

Los Sonor – Dile

Los Sonor van passar per diverses èpoques i estils, aquest tema que us portem avui a El Temps Passa... i la música queda va ser un dels gran èxits de Luis Aguile, si be no era seva, es tractava d’una versió del “Tell Him”, el gran hit del 1962 del grup vocal nort-americà The Exciters i que també van portar a dalt de les llistes Alma Cogan, Johnny Thunder, Dusty Springfield i uns quans més i no fa massa la van cantar a duet Celine Dion i Barbra Streisand.Per Los Sonor van passar grans músics espanyols, entre ells Tony i Manolo que se'n van anar a Los Bravos, Carlos Guitart que es va anar a Los Flecos, Manolo Díaz que després va seguir en solitari i un dels seus principals èxits va ser "Viene una ola" i després, ja en els 70's es va convertir en alt executiu del segell CBS-EPIC i en els 60 va ser productor i compositor de "La moto", però per Los Pasos. Ja os hem explicat part de l' història d'aquest tema que també van gravar i van portar a l'èxit Los Bravos. Los Sonor van ser possiblement la millor i al mateix temps més desaprofitada, banda de rock instrumental al país i aixó que van gravar molts temes semse veu. Durant un temps i per imperatius de la seva discogràfica van acompanyar a la cantant Li Morante que també va gravar una versión d’aquesta cançó i va funcionar molt bé a nivell vendes, amb Los Sonor tocan a la gravació. Per cert, van passar molt més músics pel grup.

Los Diablos Negros – Twist amor

Els madrilenys Los Diablos Negros eren nois de casa bona, del barri del Retiro. L'embrió sorgeix el 1961 amb un grup anomenat Los Vultures on ja hi havia el cantant Manolo Pelayo. Despres de canviar de baixista van passar a anomenar-se Los Estrellas Negras i despres Los Diablos Negros. Eren Manolo Pelayo (cantant i guitarra), Paco Candela (guitarra i cors), José Inclan (batería) i Luis María Herranz (baix). La premsa franquista els va proporcionar fama de gamberros perillosos i incitadors al desodre públic i es que els seus concerts eren tumultuosos. Cal entendre que mentres a Catalunya la por els hi donaven els cantautors, a Madrid el catalogat com a perillos va ser el rock and roll. El 15 de desembre de 1963 Manolo Pelayo es tret a coll d’una memorable actuació en una de les matinals del Price. El 19 de març de 1964 son l’unic grup de Madrid que participa en un festival Internacional en el Palau d’Esports de Barcelona devant de 15.000 espectadors i compartint cartell amb els suecs The Spotnicks, els presentats com holandesos Tony Ronald y sus Kroners, l’argentí Luis Aguilé i els catalans El Dúo Dinámico, Lone Star i Los Mustang. L’any 1965 es reconverteixen a Los Botines i a partir de 1966, Manolo Pelayo es lanxa per la seva conta amb mes pena que gloria, la veritat, sen substituit a Los Botines per Camilo Sesto quan ancara era Camilo Blanes i venia del grup Los Daysons (a la foto, feta a Madrid, amb Camilo el primer per l'esquerra). Aquet i Los Botines van sortir a la pel.lícula “Los Chicos del Preu”. Los Diablos Negros van gravar 4 EP’s i aquesta cançó està treta d’un LP recopilatori amb totes les seves gravacions, publicat al 1984 por el segell Alligator Records que més tard es convertirían en Cocodrilo Records.

Los Diablos Negros amb Manolo Pelayo

Los Rockin Devils – Mi gorda es fea

Van ser un dels bons conjunts que van sorgir a Mèxic en els 60 i al igual que Els Mustang a Espanya, ells van ser un dels millors grups de versions del seu país. Aquest tema es trobava en un EP de Los Rockin Devils editat a Mèxic el 1966 i es tracta de la versió del "Red Hot" de Billy The Kid Emerson. I abans que ningú pugui picar-se i hàgim de dir-li allò de que "Quien se pica ajos come", quan a Mèxic a una noia li diu “Mi Gorda” un noi, és un terme molt afectuós, no es tracta de cap insult. Els Rockin Devils es van formar a Tijuana el 1962 i eren originalment Francisco Estrada (cantant), Jesús Olivas (cantant), Jaime González Castellanos (orgue i piano), Elías Amables Palma (requint), Miguel Ángel Osuna (baix), José Luis Villanueva (bateria), Francisco Campos (saxofon), Juan Campos (trompeta) i els seus dos cantant femenines, les germanes Blanca i Irma Estrada. Després del seu primer disc hi ha canvis i els nous que es van incorporar van ser Alejandro Robles (bateria) i Víctor Mariano Rojas, però van tenir molts canvis i pel grup també van passar Guillermo Barajas, David González, Memo Méndez Landeros i Esteban Rios. Creiem que segueixen en actiu.

Los Mustang – Nadie respondió

Van ser un dels millors grups espanyols dels anuys seixanta i els nostres millors versioners no podien faltar a El Temps Passa... i la música queda i us hem portat aquesta versió del "No reply" de The Beatles i la veritat és que Els Mustang amb Santi Carulla al capdavant la broden. Entre 1964 i 1970 cap disc senzill o EP de Los Mustang va vendre menys de 25.000 exemplars, arribant als 130.000 amb l'EP on es trobava "Submarino amarillo" que va superar les vendes al país de la versió original dels The Beatles. Los Mustang eran Santi Carulla, Tony Mier, Marco Rossi, Miguel Navarro i Antonio Mercadé. En aquest EP publicat al 1965 també trovabem “El juego del amor” que era una versió del “The game of love” de Wayne Fontana, junt amb el tema estrella que va ser el “Chao Chao” de Petula Clark y el “Do wah diddy diddy” de Manfred Mann.

Santi Carulla, la veu dels Mustang que ara va en solitari

Los Sírex – ¡Qué haces aquí!

Tampoc podien faltar els seus més directes rivals, Els Sírex que també eren barcelonins i aquí ens pregunten a ritme de blues "¡Qué haces aquí!" i que es trobava en el seu disc que més es va vendre en el qual "La escoba" va ser el tema estrella, una peça que l'editorial Músicas del Mundo li va imposar al segell Vergara i que el grup no volia gravar perquè no els agradava. El compositor va ser un tal Laredo que suposem era un pseudònim i el arrengaments els va fer el baixista i compositor del grup, Guillermo Rodríguez Holgado. El disc la veritat és que no té desperdici i trobem també "El tren de la costa" una genial versió del. "The train keep a Rollin '" del Johnny Burnette Rock & Roll Trio, al costat de "Cantemos" que era seva. Aquest EP va superar les cent mil unitats venudes, una xifra per treure's el barret, tenint en compte que es calculava que els tocadiscs existents a Espanya fregaven els tres-cents mil en aquelles dates.

El abans i el ara de Los Sírex

Els Z-66 - Carrera con el Diablo

Una de les bones cançons que van gravar els mallorquins Z-66 va ser la versió en espanyol que van realitzar del "Race with the Devil" de The Gun i que creiem que també va gravar Jimi Hendrix. Els Z estaven liderats per Lorenzo Roselló que després, quan es va llançar com a solista passaria a anomenar-se Lorenzo Santamaría. Aquest tema va ser la gran cançó en la carrera dels Z-66, una banda que compartia mànager amb Jimi Hendrix i The Animals ja que era el propietari d'una sala a El Terreno, a la plaça Gomila de Palma de Mallorca i ells havien fet jams amb artistes que aquí només coneixíem de referències. Aquesta banda es formà a Mallorca el 1966. La formació original estava integrada per Vicenç Caldentey (guitarra), Pedro Brunet (saxo), Leopoldo González (baix) i Tito a la bateria. Mes tard, se'ls uniria el cantant i, de fet, l'autèntic líder del grup Lorenzo Santamaría que havie tocat amb Los Chelines i Los Brios i que llavor ancara es deie Llorenç Roselló.

Els Z-66 als anys noranta i a l'actualitat

Lorenzo Santamaria - Rosy

I ja que parlem del cantant Llorençs Roselló Horrach, aquí us portem el seu primer èxit en solitari i que és de 1971, però quan va gravar aquest tema ja havia tret dos singles més. Mario va descobrir a Lorenzo Santamaría en solitari quan va escoltar aquesta cançó per primera vegada, en una sala de ball a la qual acudien amb els seus companys de la colla del carrer Bassegoda per ballar uns i per veure que lligaven la majoria dels que no estaven aparellats i on anaven diumenge per la tarda. Mario creu recordar que era el Club 21 i es trobava en un pis del Passeig de Gràcia de Barcelona. Llorenç va néixa a Santa Maria del Camí, un poblet de Mallorca i per això va adoptar el Santamaría com el seu cognom artístic. Per cert, quan abans hem dit els grups ons va milità Lorenzo Santamaría abans de anar amb Z-66, ens hem deixat a Los Fugitivos.

La Zarzamora - Pregunté por preguntar

Quan Los Gritos van decidir reciclar-se, van passar a ser La Zarzamora i amb aquest nom van treure un únic LP que va ser produït per Juan Pardo i del qual aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda, va ser el seu principal single, sense oblidar un altre amb "Si una paloma”. La cançó és digna d'escoltar-se perquè les reflexions que fa Manolo Galván en el tema, avui en dia estan tan vigents com ho estaven el 1971. Los Gritos eren Manolo Galván, Francisco Doblas, José Serra i José Ramón Muñoz, però quan van passar a ser La Zarzamora hi van haver alguns canvis, entre altres coses perquè van passar a ser cinc ja que es va incorporar l'organista i cantant José Iglesias González, el baixista va passar a ser Nono Figuera i a la guitarra trobàvem a José Fernández Tellez.

Los 4 Ros – El viernes en mi recuerdo

La veritat és que ja os hem dit en altres ocasions que no sabem massa de Los 4 Ros, una de las bones bandas sortides del país valencià, encara que creiem que eren germans, però van tenir una carrera bastant interessant traient un munt d'EP's i també singles, gairebé sempre amb el segell Belter, encara que ens sembla que van canviar al llarg dels 60. Los 4 Ros cuasi sempre van interpretar versions, però li posaven ganes i feien molt bons jocs de veus, com en aquest tema que escoltem avui a El Temps Passa... i la Música queda que era una versió del gran èxit del grup australià The Easybeats, una banda de Sidney que per cert van ser contractats per Alain Milhaud perquè componguessin alguns dels èxits de Los Bravos. Aquesta cançó es deie originalment “Friday on My Mind" i la van gravar els australians el 1966, si bé ja ho havien fet un any abans el grup de folk-pop The Seekers a la seva manera, es clar.

SECCIÓ DE LA MÚSICA QUE ES FEIA A CATALUNYA

Comencem escoltan una de les millors bandes de folk-pop catalanes de la història i de la qual van sortir grups mítics com Màquina, Ia i Batista i Música Dispersa, es tracta d'Els 3 Tambors.

Els 3 Tambors - Romanço del fill de vídua

Aquest tema, el millor al costat de "Cançó de l'Noi dels cabells llarcs" en la carrera d'Els 3 Tambors aquest bon grup pioner català, un dels millors del pop-folk de les nostres terres, estava composta per Bob Dylan i va ser adaptada al català amb text de Pere Quart i ells van realitzar una gran versió que es va publicar en el qual ha estat el seu millor EP, de fet només van gravar dos EP's. Els 3 Tambors eren els germans Jordi i Albert Batiste, junt amb Gabriel Jaraba i Josep Maria Farran. Aquest primer disc, de 1966, incluía també la “Cançó del noi dels cabells llargs” que va ser composada per Jordi Batiste quan tenia disset anys.

Mario amb Ia i Batiste a casa seva, a Cambrils

Arrels – En fer-se clar

Aquesta cançó us la hem hem extret d'un single publicat el 1971 i és que avui a El Temps Passa... i la música queda ens ha donat per ser transgressors de dates i ens estem ficant el 1971 com si només estigués a un any de la dècada dels seixanta... bé, la veritat és que està a un any vista dels 60 per tant i com diu Quimet, ja està bé i no queda malament. Ara que d'aquest grup no us podem dir res de res, vem trobrar el disc, un EP de tres cançons, en una botiga de discos vells a Barcelona i si bé hem intentat saber d'ells, amb aquest nom i recorrent Internet et trobes de tot menys a aquest grup, de fet no podem aclarir-vos ni tan sols tots quans eran pels conponentes del grup Arrels perquè la caràtula no és massa explicativa, com podreu comprovar aquí al blog. Això si, peta molt bé i ens ve de gust escoltar-los i compartir-los amb tots i totes els nostres oïdors i oïdores, desde les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. A  nosaltres ens recordan al grup Coses de Ton Rutlló, però...

Els Stop – Cançó dels enamorats

Los Stop van gravar uns quans discos en català, tampoc massas no os penseu. Un d’aquest discos , un EP editat per Belter al 68 tenía aquesta cançó a ritme de sardana que escoltem ara i que ens parla de Sant Jordi, els llibres i les roses. Cristina, la seva cantant es diu de veritat Mari Carmen Arévalo i un bon dia es va rebotar amb els seus companys de Los Stop i va voler anar-se, però quan volia andur-se amb ella el nom es va assabentar que estava registrat per ells i va creà Cristina i Los Tops que per cert, quan ella ja va començar com a solista, van seguir utilitzant el nom dels Tops i almenys que sapiguem, van gravar un parell de singles en 1970, un d’ells versionant el "Venus" dels holandesos The Shocking Blue que ja hem escoltat a El Temps Passa… i la música queda, desde les sintonies de Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Per cert que Els Stop eren, a més de la Cristina, Juan Comellas, José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés Gallego.

Cristina/Mari Carmen, en una foto recent

Los Talayotts – Margarita

Els Talayotts eren sis nois mallorquins  i van prendre el nom d'unes construccions prehistòriques que son típiques de les Balears. Van gravar un parell o tres de singles i EP’s per al segell Marfer. Aquest tema es trobava a un d'ells amb "La voz del silencio" com a cançó estel del disc i que no es res mes que un altre versió del clásico de Simon i Garfunkel. En un altre dels seus singles versionen a The Bee Gees i van ficar "Worlds" i "Holiday" i amb un altre trovabem una bona versió del "Homburg" dels Procol Harum de la que hi ha una versió molt bona a càrrec de Los Gatos Negros, barcelonins. Per cert, la foto de la caràtula del disc amb “Homburg” està presa a la plaça d'Espanya de Palma, just davant de l'antiga terminal d'Iberia, amb el monument a Jaume I al darrera i al costat de Cal Meca, una gran cafeteria que ja no existeix, on Mario, de nen, es prenia els "suaus". Mario va estar viven al carrer Rey Sancho, molt aprop, carrer que feia cantonada amb la sortida del trenet de Soller per un costat i amb l'avinguda on estaba Can Meca, per l'altre. Mario vivia al número 28, just al costat d'una carnisseria que feia cantonada i amb la que comunicaven per un pati interior. De fet els Talayotts sempre feien patria per que la portada d’aquest EP mostra una foto dels nois feta a la Bahia de Palma, amb el castell de Bellber al fons i a dalt de tot de la montanya. Per cert, aquesta cançó que escoltem pèr a tencar per avui El Temps Passa… i la música queda, es una versió del éxit del italià Tony Dallara, amb el que creiem va guanyar el Festival de Mallorca al 1966

Aquí teniun un altre vídeo de Tony amb Grup, la banda on milita Quimet Curull i a dalt del blog teniun un enllaç amb el seu blog, per si voleu saber més coses d'ells.

I nosaltres fotrem el camp per que ja toca o si no mireu el rellotge. Avui es el Quimet que recorda l'hora i Mario recull ràpidament els trastos per que el rellotge no perdona ni un minut, però tornarem la propera setmana. Apa!

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música amb vosaltres

Enllaç per descarregar el programa