Los Llopis – La Pachanga
Los Llopis van passar de ser el grup pioner en introduïr el rock and roll original americà cantat en castellà, però també van ser el grup que va crear “La Pachanga” originant el termi “patxanguer”, tot un contrast si més no curios. “La Pachanga es va publicar l’any 1962 si be algunes fons diuen que va ser al 1964. Los Llopis es van crear a Cuba el 1951 i inicialmente es van cridar Cuarteto Llopis-Dulzaides, quan el músic Ñico Rojas va presentar als Germans Llopis (Frank i Nolo) el pianista Felipe Dulzaides. Amb la arrivada del rock and roll, els turistes nord-americans a Cuba van començar a demanar-lis que toquessin peces amb aquest ritme i van sorgir els primers rockers a l’illa. Orquestres com la dels Hermanos Castro (cap d'ells es diu Fidel ni Raul, no us confongueu), Orquesta Aragón o La Sonora Matancera inclouren rock and rol al seu repertori, aixó si, tots feien un rock'n'roll molt orquestrat i amb caire caribeny, però Los Llopis van sapiguer pendre l’esprit dels pioners i ho van fer molt bé, creant escola.
Los Tamara – El Otorrinolaringólogo
Aquest tema estava en el primer EP de Los Tamara, el seu disc de debut, editat l'any 1962, es tracta d'un cha cha chá, però en el disc hi ha un altre "Esperanza", del compositor cubà Ramón Cabrera, al costat de "Pide" que és d'Antonio Guijarro i Augusto Algueró i "Camino del Sàhara" que es va convertir en una de les seves cançons més emblemàtiques. Los Tamara es van formar l’any 1958 a Noya, la Corunya i eren Prudencio Romo (Noya, 10 d'octubre de 1927 - Santiago de Compostel, 19 de març de 2007), el seu germà Alberto Romo, Manolo Paz, Xosé Sarmiento (guitarra i clarinet) , Germán Olariaga (violinista i cantant), i Enrique Paisal. L'any 1961 se'ls va unir el que seria el seu líder carismàtic: el cantant Pucho Boedo (A Coruña, 1928 - 26 de gener de 1986). 
Van ser una de les bones bandes de pop versioner de l'època, però ells van saber mirar cap a les seves arrels gallegues i van cantar i molt a la seva Terra Galega. També Los Tamara es van especialitzar a actuar per als espanyols a l'estranger fen concerts en gairebé totes les Casas de España que tinguessin espai per a actuacions. No oblidem que quan arrivava la Cuaresma i Setmana Santa a Espanya es tancava la barraca i no es podía actuar a cap lloc, estaba prohibit. Enrique Paisal va deixà el grup el 1975 per donar classes al Conservatori de Santiago de Compostela i fer-se càrrec de l'Escola de música de Porto do Son. Va seguir treballant activament en el món de la música i va treure dos discos en solitari. Curiosament el nom de Los Tamara va ser un suggeriment de l'alcalde de Noya, 
Manolo Ons que se'l va suggerir perquè tinguessin una identificació molt gallega ja que el nom era el que posseïa antigament el riu Tambre i també té l'origen en una antiga família galega, la dels comtes de Trastamara. Suposem que això no havia de saber-ho o no es va adonar l'SGAE de Teddy Bautista ja que si s'haguessin percebut, segur que els cobran drets d'autor. Los Tamara tenen una discografia molt llarga, amb diverses cases de discos i han gravat en moltíssimes ocasions en gallec, de fet i a partir de finals de la dècada gloriosa, ja van començar a gravar gairebé tot en la llengua de Rosalía de Castro. Per cert, hi ha una gran versió d'aquest tema que escoltem ara a càrrec del català Dodo Escolà. 
Lita Torelló – Cúlpale a la Bossa Nova
Lita Torelló va grabar l’any 1963 aquesta cançó, versió del èxit de Eydie Gorme a un EP publicat per Vergara on també trobaven “La tercera luna”, “Como tú no hay ninguno” i “Tú vendrás a mí”. Curiosament aquesta cançó també la van gravar Gelu i Rosalia que eren les Noies Ye-Yés més important de la década. Lita va començà a cantar amb 9 anys, era una “nena prodigio”. La noia és deia en realitat Dolors Torelló, peró va ser coneguda artísticament com Lita Torello. Es va convertir en una de les veus més populars dins les solistes dels anys 60. Havia nascut a Barcelona l'11 de maig de 1946. Lita 
Torelló va començar sent gairebé una nena, a finals dels 50 amb un EP compartit on ella cantava "Quiero la burrita Non". Un parell o tres d'anys després va signar contracte amb Vergara i va participar al Festival de la Cançó de la Mediterrània, aconseguint el segon lloc amb la cançó “Presentimiento”, era 1961 i el tema es va incloure al seu primer EP amb altres tres versions de cançons del Festival. També va participar en diverses ocasions al Festival de la Canción Española de Benidorm. De fet va ser una cantant molt prolifera ja que va arribar a gravar catorce EP's per Vergara, només entre 1964 i 1966. Despres passaria a altres segells. Lita Torelló a finals dels 60 va deixà la seva carrera musical en casar-se, con solia passar moltes vegades amb les cantants femenines.
Los Stop – Pata pata
Los Stop van començar sent un grup de pop molt interesant, però al seva discogràfica els va encasillà i la seva carrera està marcada per un munt d’horterades. Aquesta cançó va ser el gran èxit de la cantant africana Miriam Makeba i aquí al país es va convertir en un ritme festivaler, quan en realitat era una peça molt reivindicativa i que tratava el problema del apartheid a Sudàfrica. Va ser un single de 1969 amb “Tus ojos” a l’altre cara, però també es va editar en format EP. Los Stop eren un grup de Barcelona que van començar fense dir Donald Duck i al signar contracte amb Belter els hi van cambiar per Los Stop. Van gravar uns quans discos en català, tampoc massas no os creieu, però la seva carrera es va 
centrar en cantar en castellà. Cristina, la seva cantant es diu de veritat Mari Carmen Arévalo i un bon dia es va rebotar amb els seus companys de Los Stop i va decidir anar-sen, però quan volia andur-se amb ella el nom es va assabentar que estava registrat per els seus companys i alesares va creà Cristina i Los Tops que per cert, quan ella ja va començar com a solista, van seguir utilitzant el nom dels Tops i almenys que sapiguem, van gravar un parell de singles en 1970, un d’ells versionant el "Venus" dels holandesos The Shocking Blue que ja hem escoltat a El Temps Passa… i la música queda fa un o dos programes. 
Per cert que Los Stop eren, a més de la Cristina, Juan Comellas, José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés Gallego. Quan Cristina va fotre el camp, durant un temps ells van tindre un altre cantat femenina, es deia Miriam. A la Carmen, aquín tots coneixiem com a Cristina i que va tindre una interesant carrera en solitario, li deien "la voz gemela de Rita Pavone". Bé. El Mario que la coneix bastant be sempre somriu quan es diu aixó. L’any 1.967 Los Stop guanyen el "Premio del Instituto de Cultura Hispana" amb la cançó “El turista 1.999.999”, una horterada que va guanyar el Festival de Mallorca. Al mateix any treuen la seva cançó més popular que és “Salud, dinero y amor” a la que també li deiem “Tres cosas” que de fet era el seu títul real. Ja us hem dit moltes vegades que hi ha cançons amb títuls oficials i altres que els hi ha possat el pùblic al llarc dels anys.
Los 4 de la Torre – Vuelo 502
Los 4 de la Torre que també es van nomenar Los de la Torre i quan gravaven en català, es van fer dir Els de la Torre, van gravar uns quants discos en la llengua de Mossèn Cinto, però la cursa discogràfica de Los 4 de la Torre va estar marcada per dues cançons molt festivaleras, us parlem de “Vuelo 502” que escoltem ara i “Operación Sol”, la primera cançó a ritme de ska que es va gravar a l'estat espanyol, la veritat es que totes dues son horteradas. Per cert tres dels componetes de Los 4 de la Torre eren germans, de Barcelona i el grup estava liderat pel 
major que es deia Emilio, el petit era Joan, el nom del tercer era Carlos, tots amb el congnom de la Torre. El quart component de Los 4 de la Torre va ser Paco. Despres es van quedar sols tres, però no recordem qui era el que va fotre el camp. Amb aquesta cançó es van presentar al IIIer Festival de la Canción de Mallorca i creiem que van guanyar. Es va publicar amb un single de 1966 o potser va ser al 67, on també van incloure “Temperamento”, però així mateix va ser editat amb un EP. Aquesta cançó va ser versionada per Madalena Iglesias que també la va col.locar a dalt de tot de les llistes de vendes espanyoles.
Chico Valento – Devuélvase al remitente
Chico Valento va ser un cantant aragonés d’adopció y fet musicalment a Barcelona, un dels pioners del rock and roll al pais. Chico Valento era menut, per això lo de Chico. Ell es deia en realitat Miguel Miñana i va néixa a Larache (Magreb), quan era protectorat espanyol. Als cinc anys el seu pare, militar professional, és destinat a Saragossa i allí va viure Chico Valento la major part de la seva vida, encara que per triomfar es va haver de traslladar a Barcelona on va compartir pis amb el seu amic i també cantant aragones Rocky Kan. Aquesta cançó va ser un del gran èxits del Rei que la va gravar l’any 1962, però es clar, Elvis Presley la va cantar en anglés a la pel.lícula “Girls! Girls! Girls!”, titulan-la “Return to sender”. La cançó va ser esrita per Winfield Scott i Otis Blackwell. Chico Valento va fer una gran i digna versió. El 2002, un any després de la mort de Chico Valento, EMI va remasteritzà els seus enregistraments, inclos aquest i els va editar en format CD. Aquesta cançó es va incloure inicialment a un EP de 1963 on també trobavem “Aleluya” de Chales Aznavour, “Quiéreme deprisa” que va cantar Elvis i “El solitario” que era de Don Gibson. El seu últim disc és va publicar l’any 1966. En total Chico Valento va gravar 20 cançons en 5 EP's i un single. Chico Valento va funcionar i bé des de 1961 a 1966.
EP's de Chico Valento, a sota una foto
Los Brincos – El segundo amor
Los Brincos han sonat i molt en el nostre programa, però casi sempre escoltem a El Temps Passa... i la música queda als primers Brincos. Avui torneram a possar a la primera formació d’aquest grup que va a començar a funcionar sota la batuta de Marivy Callejo i ho farem amb aquesta cançó “El segundo amor” que va ser un single publicat al 1966 amb dibuixos a la caràtula en lloc de foto i que es va editar en single a través de Novola-Zafiro amb "A mi con esas" a la cara A, la veritat es que va ser un disc fet per allargar aquella hoterada titulada “Borracho”, per cert que el single amb “Borracho” va ser el primer disc que es va comprar Mario. Juan Pardo i 
Antonio Morales Junior es van separar per formar el duet Juan y Junior, la veritat del que va passar no la sabren posiblement mai, però els nous Brincos es van recompondre sota el lideratge del compositor i bateria Fernando Arbex, sent substituïts per Ricky Morales que era germà de Junior i Vicente Jesús Martínez, procedents tots dos del grup Los Shakers i abans de Los 4 Jets. Sense oblidar a Manolo González al baix que es va mantenir ferm amb Fernando des del principi de la banda fins a la seva dissolució al 1970 si be no es va incorporar despres a Barrabás. Cal dir que aquesta formació tampoc va ser definitiva ja que Vicente Jesús Martínez els va deixà despres de dos discos i al seu torn va ser substituït per Miguel Morales, també germà de Junior i de Ricky. Fernando Arbex va morir el 5 de juliol de 2003 a l’edat de 62 anys, despres de patir una llarga malaltia.
Discos de Los Brincos de la primera época i a sota foto del grup
Los Ángeles – Oho-Aha
Los Ángeles eren un grup de Granada i van començar sent Los Ángeles Azules, però quan va marxar el cantant Julián Granados per incorporase als The Brisk, van haber-hi canvis a la formació i Los Ángeles Azules es van reconvertir a Los Ángeles. Van ser el millor grup vocal del pop espanyol dels seixanta, perllongant la seva carrera en els setanta, fins a les morts de Poncho González i José Luis Avellaneda en accident de trànsit el 26 de setembre de 1976, Carlos va quedar ferit de gravetat. Carlos i Agustín al costat del fill de Poncho van reprendre la banda en els anys 90. L'any 2007 l'Ajuntament de Granada va imposar a Los Ángeles la medalla de plata al "Mèrit per la 
Ciutat". Us direm que Los Ángeles, tot i que van gravar molts singles, només van arribar a publicar dos LP's i un CD ja als noranta. Això si, van participar en dues pel.lícules "Un, dos, tres al escondite inglés" d'Iván Zulueta el 1969 i "A 45 revoluciones por minuto" de Pedro Lazaga en el 70. Durant un temps i mentre un d’ells feia la mili, va ser substituit per Pepe Robles que més tard crearia Los Módulos. Los Ángeles van ser descoberts per Rafael Trabuchelli per al segell Hispavox i ell es va encarregar de produir els seus discos. En total Los Ángeles van gravar 23 singles i dos LP’s de 1968 a 1976. Quimet sempre afirma que son el millor grup que ell ha sentit tocan cançons dels Beatles, sobre tot per els seus jocs de veus. Mario diu que te una enécdota per explicar d’ells, però avui no tenim temps i ja ens ho dirà un altre dia.
Caràtules i a sota una foto de Los Ángeles
Los Sírex – Judy con disfraz
L’any 1968 Los Sírex van treure un single amb aquesta cançó a la cara B, la versió del èxit del grupo nord-americà John Freed & His Playboy Band que també van gravar Los Salvajes i un grapat més de gent aquell mateig any, pero si la banda de Gaby Alegret ens deie al acabar que Judy era molt lletja, Los Sírex mantenen la línea original i ens quedem sense saber com era la seva Judy sense la disfressa. La veritat es que les dues son bones versions, però si la de Los Salvajes es mér canyera, la dels Sírex es molt més tècnica. A l’altre cara van incloure “Hay una montaña”, un altra versión, en aquest cas del “There is a mountain” de Donovan. Los Sírex es van crear al juny de 1959 i eren inicialment Guillermo Rodríguez Holgado (baix), Manolo Madruga (guitarra solista) i José Fontseré (guitarra rítmica). Se'ls va unir el cantant Santi Carulla i el bateria Luis Gómez de Pruneda. Santi s’en va anar a Los Mustang i en el seu lloc va entrar Antonio Miquel Cerveró, conegut com Leslie. Van començà a gravar l’any 1964 i ancara es troban en actiu.
Los Sírex, caràtules de discos i a sota una foto en directe de la seva primera época
Secció de la Música que es feia a Catalunya
Kurt Savoy – La sardana del Besos
Obrirem la secció de la música que es feia a Catalunya amb una sardana, però abans farem una mica d’historia. A l’Espanya de principi de la dècada dels seixanta també vam tenir el nostre xiulador i va ser Kurt Savoy que quan va marxar el 1977, per problemes de salut de la seva esposa, a viure amb la seva família a França, país d'origen de la seva dona, la torero Clarita Montes i on creiem que encara segueix treballant, va canviar el seu nom i si en el nostre país el va germanitzà i va ser Kurt, a França va passar a espanyolitzar-lo i ja que es deia Francisco va passar a ser Curro Savoy. Va gravar un munt de discos i entre ells aquesta sardana, però no era una sardana quansevol, era la "Sardana del 
Besòs". I si voleu saber una curiositat, Kurt Savoy és el xiulador en les pel lícules on va possar música Ennio Morricone. Per cert que fa un o dos anys i per Sant Jordi, Kurt Savoy va publicar la seva autobiografia "Silbidos de Gloria" mitjansan l’Editorial Carena. Francisco Rodríguez va néixa a Andújar, Jaén, el 1948 i va ser conegut com El Rey del Silbido. L’any 1959 comença la seva carrera professional, quan Tico Medina el presenta a la Televisió Espanyola, en aquells temps en el Passeig de l'Havana de Madrid. Kurt Savoy va ser apadrinat pel periodista de successos Enrique Rubio que es va fer molt famós escrivint per el semanari El Caso i al que quasi tot els representants que feien venta domiciliaria en els anys seixanta odiaven a mort.Dodo Escolà – Los cocodrilos
Dodó Escolà neix a Artesa de Segre el 16 de septembre de l’any 1920 i el seu nom real és Domingo Escolá i Balagueró. Va ser tot un showman i un gran músic que tocava un munt d’instruments. Os explicarem una anécdota de Dodo Escolà, si més no curiosa. Quan va ser reclutat per anar a la guerra civil espanyola amb la lleva del "biberò", ell s'hi va emportar el saxo i el 
clarinet, posiblement per que eren les armes que Dodo Escolà millor sabia fer servir. Es clar que com havia lluitat en el bandol republicà, després de la guerra va tenir que fer més de 7 anys de mili. Els seus pares eran propietaris d’una fàbrica de xocolata. Quatre cançons marcan la carrera del Dodo, “Qué pasa en el Congo”, “Que feliz es el pez en el agua”, “El Otorrinolaringólogo” que abans hem escoltat per Los Tamara i aquesta que sona a El Temps Passa… i la música queda, des de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Cap de Creus i que es tracta d’una versió d’un tema molt satíric del cantant frances Jacques Brel. L'any 1.945 va formar l'Orquesta Domingo Escolà per passar después a cantar en solitari i fen-se dir Dodó Escolà, per cert que ell va grabar en castellà i també ho va fer en català.
Els discos de Dodo Escolà sempre han sigut molt divertits
Tony Vilaplana – Reten la nit
Tony Vilaplana està considerat el primer rockanroler català de la història de la música, tot i que va començar a gravar en castellà. Va néixa a Sabadell i va ser a Ràdio Barcelona, on Joaquín Soler Serrano el descobreix i intercedeix per ell, aconseguint que la recentment creada Vergara, que està a la recerca de nous artistes catalans, li gravi el seu primer disc, era 1962. Aquest tema que us portem es trobava en un EP en català de Tony Vilaplana que va editar el segell Vergara el 1963 i que incloïa "El teu besar", al costat de "A la teva edat" 
i "El Tangaccio". L’any 1965 Tony Vilaplana va treure un únic disc per Concentric, també en català, tots els altres els va editar amb Vergara. Aquesta cançó es una bona versió amb la llengua de Mossen Cinto d’un clàsic del cantant frances Johnny Halliday i la passada setmana la ven escoltar per el Dúo Juvent’s, en castellà, es clar. Aquesta peça va ser gravada per el mateix Tony Vilaplana l’any 1.962 en castellà. En total Tony Vilaplana va gravar 10 EP's entre 1962 i 1965 i és que el 1966 s’en va anar a la mili i com solia passar massas vegades quan tenias que anar a fer el soldat, tot va acabar.
Betina – Per que hem vas dir adeu
Aquesta cançó de Betina, va estar inclosa a un EP editat per el segell Concentric l’any 1966 i on també es recullien “A la bona de Déu”, “La vida tal com ve” i “L’Olé” que ens sembla que era del Dúo Dinámico. “Per que hem vas dir adeu” era una versió en català d’un dels grans èxits de Los Brincos. Betina va ser una de les noies Ye-Yé catalanes dels seixanta, si bé i ja en els 80 i després de liderar el Betina Group Show, una banda de curta vida i creiem que amb un sol disc, passaria a ser una de les cantants de l'Orquestra de Janio Martí amb qui va estar més 
de trenta anys. Per cert, Janio Marti que tenia 71 anys, va morir a l’octubre passat a Sitges, on vivia. La barcelonina Betina es deia en realitat Mercedes Massaguer. Va començar sent molt jove, cantant a Ràdio Nacional al programa "Paso a la Juventud" que presentava el gran locutor Federico Gallo. Betina va gravar habitualment en castellà debutant l'any 1964 amb "Fiesta en mi corazón", un single editat per Zafiro quan ella tenia sols 15 anys. L’any 1967 Betina va participar en el IX Festival de la Cançó de la Mediterrània amb "T'estim i t'estimaré", un tema d'Antoni Parera Fons i va aconseguir el tercer premi.
Los Gatos Negros – Un efecto extraño
Aquesta cançó es trobava a un EP que Los Gatos Negros van editar mitgansan Vergara l’any 1965, om la peça estrella va ser “Cadillac” dels Kinks, de fet aquest es el millor EP de Los Gatos Negros i també el que millor es va vendre. “Un efecto extraño” es la versión que van fer del tema de Dave Berry, però al disc també hi eran “Eres un demonio”, versión del “Evil hearted you” de The Yardbirds i el "I'll go crazy" de James Brown que ells titulan “Voy a enloquecer”. Los Gatos Negros, es van crear l’any 1961 i van començar gravant per Belter el 1962, passant al segell Marbella i despres a Vergara, ja al 1965. Inicialment eren Ernesto Rodríguez, Xavier Soranells, David Giorcelli, Félix Serra i Quique Tudela, encara que després de canvis es van anan incorporan Piero Carando, Frank Andrada, Francis Rabassa, Carles Maleras i l’actriu i cantant Mone (a la foto amb Mario Prades) amb la que van gravar un LP l’any 1987. Los Gatos Negros es van desfer el 1971, per tornar en els 80 i de nou al segle XXI. Actualment el grup l'integren Frank Andrada, Ernesto Rodríguez, Mark Cuevas, Valentí Adell i Quique Tudela. La veritat es que Los Gatos Negros van ser una de les millors bandes de rock sortides a Barcelona, avui també diriem “garatge”, pero el seu problema va ser que no traballeven per multinacional i la difusió del seus discos no va ser mai l’adecuada. Pero quan finalment 
al 1970 van conseguir un contracte amb l’EMI es van trovar que Vergara havie registrat el nom i van passar a ser solsament Los Gatos, pero no va tindre continuitat, si be despues de desferse als anys setanta, van tornar als 80 un altre vegada com Los Gatos Negros i van gravar un LP amb Mone com a cantant i un estil mes tecnificat, molt allunyat del seu, per aixó creiem que no va funcionar. En els anys 70 Francis Rabassa va tocar amb Barcelona Traction i Quique Tudela va crear Furia. Carlos Maleras no va aceptar una proposta de Alain Milhaud per substituir a Manolo Fernández, organista de Los Bravos i aixó que es diu que li va oferir un chec en blanc. Carlos Maleras va morir l’any 2000. 
Los Catinos – Me gustaría que me quisieras
Un altre dels grans grups versioneros van ser Los Catinos, al costat dels Mustang i Los Javaloyas, els més destacats de la seva època. Inicialment es van fer dir Los Ticanos, però la discogràfica, molt llestos ells, van saber veure de seguida que Los Catinos era un nom molt millor i els hi van canviar. Val a dir que com Los Ticanos i junt a Los Pájaros Locos i un altre grup del que no recordem el nom, van ser els primers grups catalans que van actuar als festivals musicals moderns que es feien a Madrid. Los Catinos van començar l’any 1963 i es van desfer deu anys més tard. Eren Manolo Vehi Méndez (veu), José Antonio Muñoz Fortes (baix), Manuel del los Ojos Prieto (teclats), Marcelo Pinilla Marín (guitarra) i Fernando Luna Figueres (bateria). Van gravar inicialment per Vergara i a partir de 1967 es convertirien en artistes de Belter. El 1991 van tornar a gravar un disc "Cançons Romàntiques" i segueixen actius, actuant des de fa gairebé 20 anys periòdicament a la sala Tango de Barcelona. Aquesta cançó es una versió del tema "I'd Love You to Want Me" del cantant nord-americà Lobo que veritablement es deie Roland Kent LaVoie.
Dúo Dinámico – Rogar
També la pasada setmana vem escoltar aquesta cançó, però ens la van portar Los 5 Latinos. Aquesta va ser la versió del tema de The Platters que Manolo de la Calva i Ramón Arcusa van saber interpretar tan al seu caire que possiblement avui es recordi més al pais la seva versió que l'original. El Dúo Dinámico van començar dient-se The Dinamic Boys, però el 28 de decembre de 1958 quan van realitzar la seva primera actuació davant de pùblic no conegut en el programa "La comarca nos visita", el presentador del programa, Enrique Fernandez els presentaria com El Dúo Dinámico. A ells els va semblar bé i per obra i gràcia d'un locutor de Ràdio Barcelona han passat a formar part de la història de la música espanyola com El Dúo Dinámico. El tema es trobava en el seu segon i es va publicar l’any 1959.
El Dúo Dinámico
Los Módulos – Cuando te espero
Acabarem el programa d’avui escoltan una gran cançó de Los Módulos que són el primer grup de rock progressiu espanyol de la història i van ser els primers que van utilitzar un Melotrom al país. No obstant això la discogràfic els va forçar a fer temes molt propers al pop de manera que a molts amants del rock progressiu no els agraden als fervents seguidors del pop els troben recarregats. La veritat és que Los Módulos van ser una de les millors bandes espanyoles de la història. Estaven liderats per Pepe Robles que havia estat tocant amb Los Ángeles substituint a un dels seus components, Paco Quero (baix) que estava fent la mili i pepe Robles va composar dues cançons per Los Ángeles. Rafael Trabuchelli de Hispavox, proposa llavors a Pepe Robles un llançament important com a solista, però ell va preferir crear un grup i a partir de febrer del 1969 i al costat de Tomás Bohórquez (orgue Hammond, piano i melotrom), Emilio Bueno (baix) , Juan Antonio García Reyzábal (bateria i violí elèctric) i el propi Pepe Robles (guitarra i veu) comencen assajos 
maratonians de 8 hores diàries, havien nascut Los Módulos. "Cuando te espero" es trobava en el seu primer LP "Realidad" publicat per Hispavox el 1970 i mai es va editar en single. Los Módulos van ser una gran banda, però es van desfer a la fi dels 70 i l'últim baixista va ser José Luis Campuzano "Sherpa" que després tocaria amb Barón Rojo. Per el grup també va passar el batería Juan Cánovas que venia de Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán CRAG, el primer supergrup del pop espanyol. La que està considerada com la seva millor cançó es “Todo tiene su fin”, però nosaltres pensem que en tenen d’iguals o millors, con aquesta que us hem portat ara, sense oblidar que ells van grabar moltes versions dels Beatles, donan-lis aquest caire progresiu que tan va caracteritzà a Los Módulos. En total van gravar 8 singles, sis LP’s y quatre o cinc recopilatoris, sempre van gravar amb Hispavox.
Pepe Robles i Teddy Bautista a l'época que van treballar junts
Aquí teniu la nostre Pin Up d’avui, ben equipada per aguantar tot el fred que li possin a sobre i ara amb ella, tancarem El Temps Passa… i la música queda, però tornarem la propera setmana.
Que sigueu bons i bones. A reveure
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario