Avui començárem El Temps Passa… i la música queda amb una peça que forma part de l'historia de la música espanyola, la primera cançó de rock and roll en castellà que es va gravar a l’Espanya de la posguerra i escoltarem com sempre uns quans artistes més i Sabeu una cosa? Molt d’ells, noms habituals al programa, ens els va recordar la passada setmana l’amic Emili Huger del Dúo Juvent’s que va vindre a l’estudi d'Altafulla i amb el que vem fer tot un programa parlan i escoltan les seves cançóns. Des de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Ràdio L’Hospitalet d l’Infant, Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio Cap de Creus, obrim la barraqueta.Víctor Balaguer – Tuti Frutti
Víctor Balaguer va néixa l'any 1921 a Barcelona, la mateixa ciutat on va morir el 17 d'abril de 1984 a causa d'un càncer. El 1962 va representar a Espanya en el Festival de Eurovisió amb el tema "Llámame", el festival és va celebrar en aquella ocasió a Luxemburg, però Víctor Balaguer no va guanyar. Si ho va aconseguir a un Festival de Benidorm i va participar al Festival de la Cançó de la Mediterrània amb "La muralla de Berlín", en la mateixa edició en què van guanyar Salomé i Raimon amb el "S'en va anar". Víctor Balaguer va cantar en castellà i català i se l'engloba dins de la Nova Cançó catalana, encara que ell mai va anar de cantautor, es pot dir que era un 
croner al us, es dir, un cantant d’orquestres. El gener de l’any 1959 Víctor Balaguer va treure un disc on es va incloure la primera versió espanyola del "Tutti Frutti" de Little Richard i que està considerada la primera gravació de rock and roll realitzada a Espanya, tot i que ell era un gran cantant melòdic i en aquesta ocasió es va acompanyat per l'Orquestra del mestre Josep Solà. Es va editar mitjansan el segell Columbia. La lletra ha estat molt alterada ja que l’original en anglés tracta de relacions gays que es el que volía dir “Tuti frutti” per els nort-americans, una mena del “entiendes?” que es fa servir aquí actualment. De fet la lletra ja va tindre problemes en la seva versió original.
Luisita Tenor – Yeh yeh
Luisita Tenor tenia una bona carrera com a cantant, era una noia Ye-Yé de l’época i un bon dia es va casar a la Colonia Güell amb el cantant Francisco Heredero, un home que va guanyà el concurs radiofònic "El millor rocker de 1962" i en el 63 va debutar a Edigsa amb quatre versions d'Elvis en català. Luisita Tenor i Francisco Heredero es van casar l’any 1967 i van omplir moltes pàgines de la premsa rosa del moment. Heredero es va retirar en 1972. Per el que correspon a Luisita Tenor, val a dir que la noia va beure de bones fonts musicals des de la seva infantesa, els seus pares eren el Dúo Tucumán i 
segons sembla recordar Mario, el seu pare els coneixia i sempre parlava molt bé d'ells. L'any 1955 Luisita Tenor va debutar al Teatre Alcázar de València. Va participar en el primer Festival de la Cançó de la Mediterrània al qual tornaria a presentar-se en el 65 amb "Canción para antes de nacer". Amb el seu marit Francisco Heredero van formar parella artística durant un temps gravant uns quants discos. Aquesta cançó es trobava a un EP junt a “En tus brazos”, “Una chica Ye-Yé” de Augusto Algueró i “Siluetas” que era una versió dels Herman’s Hermits.
The Vagabonds – Tienes diez y seis años
The Vagabonds eran un tercet format per soldats americans que feien el servei militar a la base militar americana de Torrejón de Ardoz, a Medrid. The Vagabonds van gravar dos EP’s per el segell discogràfic Zafiro i quan el seu servei militar fa arrivar a la fin ells es van tornar cap els Estats Units. Els seus noms eran Teddy Dorglas que era baríton i guitarra, Ronnie Wayne tenor i Jonnny Roberts baix i banjo. El títol original d'aquesta cançó és “You’re sixteen” i era del grup nord-americà Johnny Burnette Rock and Roll Trio. Avui en dia cantar la relació de un adult amb una jove de setze anys seria una cosa molt mal vista i censurable, però en aquells anys aixó era pecata minuta per els censor, més preocupats per la salut político-moral dels espanyolets del carrer. La cançó que ens portan The Vagabonds també va tindre altres versions al territori espanyol, destacant la que van fer Los Sonor. Per cert que als anys setanta als Estats Units van sortir un grup de funky que es deien Jimmy James & The Vagabonds i no sabem ara si tenian alguna cosa a veure ams els nostres, a sota teniu una foto d'ells.
Los Gratsons – Arráncalo
Los Gratsons eren cinc joves barcelonins que van funcionar des de 1962 a 1964 i en total van gravar 5 EP's i dos singles, tots amb versions. El grup l'integraven Jordi Vila (cantant), Ramon Falcó (guitarra), Carlos (piano i saxo), Tony (contrabaix i baix) i l'altre Jordi a la bateria. Publicaren el seu primer disc a la tardor de 1962. Els Gratsons van versionar molt rock and roll i també balades romàntiques. Després de gravar el seu quart disc, aquest del que us extraiem aquesta cançó, s’en van Tony i Jordi, entra el bateria Joaquim i Jordi Vila a més de cantar passa a tocar també el baix. Encara gravarien un altre EP i dos singles, però la mili va acabar amb el grup com solia passar en aquelles èpoques. Ramón Falcó també van tocar amb el Duo Juvent's i a Symbol, per incorporar-se al conjunt de Rudy Ventura en els 70 on també va compondre i 
cantar. Va gravar en solitari com Ray L Falcó (a la foto), almenys que sapiguem, un LP l’any 1974. També va formar part del grup Unidades en 1978 (on així mateix militava Rudy Ventura) i de Ray and The UFO Band. En els 80 es va dedicar a la publicitat i va posar la seva veu a molts anuncis, entre ells el de la colònia Eau Jenne on va cantar el "Many river to cross". Va ser un gran músic de jazz i va morir el 2003. La seva filla Samanta a la qual va dedicar una cançó titulada així, té una pàgina oberta al facebook a la qual podeu adreçar-vos. Aquesta cançó que sona ara a El Temps Passa… i la música queda, a carrec dels Gratsons es trobava a un EP junt a “Cuando los Santos salen de paseo”, “King Creole” i “El twist” i val a dir que la veu del cantant està massa forçada a fi de semblà més americà i francament, creiem que aixó va ser una cagada.
Caràtules de discos dels Gratsons i a sota foto del grup
Tina y Tesa – Ven al twist
Molt ficar el twist en el títol, per seguir la moda del moment, però dins de la cançó aquestes dues germanes ens parlen del madison, un altre ritme que va funcionar en els 60. Tina y Tesa eren de Alacant, però van haver de venir-se a Barcelona per poguer llançar-se professionalment. Les dues germanes tenien carnet blanc, cosa curiosa en una època on s'usava comunament el vermell i sobre tot, pel fet de ser dones. Van obtenir el carnet el 12 de febrer de 1962. Tina y Tesa eren un Dúo Dinámico en femení i la seva imatge desenfadada, amb pentinats tipus "garçon", pantalons pitillo o faldilles escoceses, junt amb la seva qualitat, van fer que la EMI, a través del subsegell Regal les contractés i van començar a gravar. Aquest tema estava inclòs en el segon EP de Tina i Tesa, editat l’any 1963 i amb "The locomotions" com a cançó estrella del disc. Encara van gravar un altre EP el 1964 i un últim disc, un single amb el segell Belter, l’any 1966. Després el duet Tina i Tesa van desaparèixa del mercat musical.
Discos i a sota foto de les nenes
Dúo Rubam con el conjunto de Fernando Orteu – Sueño
El Dúo Rúbam que eren catalans, creiem que de Barcelona, van ser acompanyants en aquest disc per el Conjunt de Fernando Orteu, però també ho van fer en diversos enregistraments del Dúo Rubam el grup català Los Quijotes que així mateix tenien la seva carrera paral.lela i van treballar amb aquest nom i com Quixot 's Quarter, quan van gravar en català. La veritat és que a principis dels 60 i a l'ombra del Dúo Dinámico van sorgir unes quantes parelles dins del món musical, com Los Pantalones Azules, el Dúo Cramer, Kroners Dúo, Dúo Juvent 's, Dúo Radiant’s, Tina y Tesa, Tony & Charley i uns quants més d'efímera vida. El Dúo Rúbam van ser uns dels que van funcionar a nivell discos i vendes i en la primera meitat de la dècada van tenir els seus cinc minuts de glòria. Aquest tema es trobava en un EP editat per Saef l'any 1961 i és una versió del "Dreamin" dels nort-americans Johnny Burnette Rock and Roll Trio. Despres el Dúo Rúbam va passar a ser artista de Belter. El Dúo Rubam eren José Luis i Enrique.
Los Top-Son – Jersey azul
Quan Emilio Baldoví, cantant de Los Milos va marxar a França, els seus companys havien de negociar per aconseguir nova discogràfica i la posterior edició del màster que el grup havia gravat abans que Emilio se n'anés. Vicente Castelló i Pascual Olivas van aconseguir un bon contracte amb EMI i van comunicar a la seva discogràfica Discophon, amb la qual havien gravat 3 o 4 EP 's que deixaven el segell i allà es van trobar amb la sorpresa, la casa de discos tenia registrat el nom de Los Milos. Per tant van decidir canviar-lo pel el de Los Top-Son i el disc va sortir al carrer amb "Chariot", "Twist a Maria Amparo" que era de Pascual Olivas, "Cien kilos de barro" que tot i ser nord-americana ja l’havia publicat a Espanya el mexicà Enrique Guzmán i “Recuerdos de verano” que també va ser composta per Pascual. Quan Emilio va tornà de França no li va agradar ni el canvi de nom a Los Top-Son ni que s'hagués editat el disc abans del seu retorn i 
va decidir deixar-los i seguir en solitari canviant el seu nom pel de Bruno Lomas. Va ser l'únic disc signat per Los Top-Son en què compten amb Bruno Lomas com a cantant. El segon ja com a duet incluía aquesta cançó que escoltem ara i que va ser composada per Adamo i que Mario ja havia escoltat tocà en directe a Los Samurais, un bon grup barceloni. Per cert que aquest deuria ser veritablement el primer disc de Los Top-Son. Pascual Olivas el 1966 i després de la dissolució del grup, fundaria, junt a Víctor Ortiz de Los Pantalones Azules, el grup Los Huracanes. El bateria d'Els Top-Son que era Alberto Gómez marxaria a Los Canarios per substituir a Tato Luzardo que feia la mili, el mateix que va fer Pedro Ruy-Blas amb Teddy Bautista, sense que cap d'ells fos mai membre oficial dels Canarios.
LA PARRAFADA
Avui parlarem en la parrafada, per la seva recent defunció el 15 de gener passat, de Manuel Fraga Iribarne i tractarem un tema de la passada temporada que ja vem tocar al programa del dia 20 d'octubre de 2010, però que hem decidit recuperar en honor de aquest polític fidel a les seves creences i que en l'època franquista, tot i haver estat Embajador a Anglaterra i Ministre d'Informació i Turisme, va representar una mena d'oposició, molt moderada això si, al règim franquista. La veritat es que va ser un aperturista. També Manuel Fraga va ser l'impulsor de la denominada "Llei de Premsa" de 1966 i que abolia la censura prèvia a la ràdio. És clar que a partir d'aquell moment els professionals del mitjà es van haver de convertir en els seus propis censors ja que la censura i les sancions van seguir en vigor i creiem que més dures que abans. Es diu d'ell que en una reunió per instaurar la democràcia a Espanya a la qual assistien líders polítics dels diveros partits i encapçalada per Adolfo Suarez, Manuel Fraga va prendre la paraula dient, més o menys: "La democràcia és una cosa bona i necessària per a Espanya i si el poble no l'accepta, se la imposem per collons". No sabem si va ser una realitat o es tracta d'una llegenda urbana.La Bomba de Palomares
Un fet que forma part dels annals de la història contemporània d'Espanya és el de "La Bomba de Palomares" on el llavors ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne va lluir "cuerpo serrano" i banyador a lo Joselito en la "Illa dels Famosos". Hauria pogut ser tràgic, molt tràgic, però es va quedar en còmic, per sort.Va passar el 17 de gener de 1966, dia en què la Força Aèria dels Estats Units "va perdre" un avió cisterna, un bombarder estratègic i les armes nuclears que transportava aquest últim. A buscar-los no van anar pas al departament de “Objectes Perduts".
En l'accident de Palomares, a Almeria, van estar implicats un bombarder estratègic nord-americà B-52 i un KC-135, un avió de reaprovisionament en vol (carregat amb 110.000 litres de combustible) provinent de la base americana de Morón de la Frontera i que van xocar a 30.000 peus d'alçada sobre la costa del Mediterrani mentre intentaven practicar una operació de aprovisionament al aire, en el transcurs d'unes maniobres de la Força Aèria Nord-americana. Un error va provocar que el bombarder volés massa baix, el que va causar que xoqués amb la panxa de l'altra aeronau. Aquest accident es va produir quan tornava de Turquia amb destinació a la seva base de Carolina del Nord. Els dos avions es van desintegrar i van caure entre la terra i la mar. Set tripulants van resultar morts i quatre van aconseguir saltar en paracaigudes.
El problema seriós semblava ser la bomba que va caure al mar. El seu poder destructiu podia seguir intacte, la bomba podia explotar o el que resultava pitxor a ulls de les autoritats nord-americanes i del régim, podia ser recuperada per algun altre país i dir això, era el mateix que dir l'antiga Unió Soviètica. L'Armada dels Estats Units va desplegar un gran dispositiu de bussejadors, usant 34 vaixells i 4 minisubmarins. Finalment després de 80 dies de recerca la bomba va ser localitzada pel minisubmarí Alvin a 869 metres de profunditat i 5 milles de la costa gràcies a l'ajuda d'un pescador local, anomenat Francisco Simó Orts que estava pescant al mar 
prop de l'accident i va guiar a els marines fins al lloc on va caure la bomba. Des d'aquell dia sel coneix en la zona com Paco el de la bomba. De fet ell abans ja es va inflar de dir on estava la bomba sense que li fecin cap cas, al final cansats de buscar sense resultats el van cridar i ell els va conduir al lloc exacte.
En terra tot va ser "netejat" per tropes americanes i guàrdies civils espanyols. Ni el govern americà ni el franquista van subministrar equips especials per treballar amb material radioactiu. La dictadura, sota pressió del Govern nord-americà, va mantenir secrets els informes mèdics fins que es van desclassificar l’any 1986. Es va saber llavors que aproximadament el 29% de la població de Palomares presentava restes de plutoni radioactiu en el seu organisme.
prop de l'accident i va guiar a els marines fins al lloc on va caure la bomba. Des d'aquell dia sel coneix en la zona com Paco el de la bomba. De fet ell abans ja es va inflar de dir on estava la bomba sense que li fecin cap cas, al final cansats de buscar sense resultats el van cridar i ell els va conduir al lloc exacte.En terra tot va ser "netejat" per tropes americanes i guàrdies civils espanyols. Ni el govern americà ni el franquista van subministrar equips especials per treballar amb material radioactiu. La dictadura, sota pressió del Govern nord-americà, va mantenir secrets els informes mèdics fins que es van desclassificar l’any 1986. Es va saber llavors que aproximadament el 29% de la població de Palomares presentava restes de plutoni radioactiu en el seu organisme.
publicitat positiva possible i demostrar que les costes espanyoles eren segures perquè els estrangers es deixessin aquí les seves divises. A més hi va haver dos banys, primer i sense càmeres, es va banyar l'ambaixador sol i en el segon ho van fer els dos. Que Fraga de tonto no tenia ni un pel. Amb les càmaras al devant i com a bons amiguets es van ficar a l'aigua i el NO-DO va immortalitzar el fresc acte. Perquè estaven a l'hivern, això ha de quedar molt clar. També us direm que les bombes atómiques recuperades a Palomares es troben exposades a un museu americà.I ara arriba una gran exclusiva de El Temps Passa... i la música queda. Tot el que es diu sobre el banyador de "Joselito a l'illa dels famosos" de que era el mateix que va lluir Don Fraga... és totalment fals. Nosaltres ho sabem de bona font perqué Joselito "No portava tirants en el seu banyador".
I aquest és el famós i conegut cas de "El Bany del ministre, l'Ambaixador i la bomba de Palomares".
Mario Prades
Ara tornem a la músic a El Temps Passa... i la música queda.
Los Javaloyas – Barbara Ann
Los Javaloyas ens porten ara un dels grans èxits dels californians The Beach Boys, si bé la cançó tampoc era d’ells, era d’un grup anomenat The Regents que la van gravar l’any 1959 i el cantant del grup va ser Ernie Maresca que va tindre una bona carrera en solitari, tant com a cantant com compositor, a principis dels seixanta i que va composar “The Wanderer”, el gran éxit de Dion de Mutti i dels Status Quo. Deien que Los Javaloyas eren mallorquins i no és cert Luis Pérez Javaloyas era valencià i va crear el grup a Valencia, però es va establir a les illes i va reestructurar la banda amb músics mallorquins com el cantant Serafín Nebot, és 
clar que en aquest tema i tal com feien algunes vegades The Beatles, qui canta és Antonio, el bateria. Aquest disc era un EP que va publicar EMI-La Voz de su Amo l’any 1966. Los Javaloyas són un dels grups més veterans d'estat, es van crear el 1952. La formació estable va ser Rafael Torres amb l'acordió, guitarra, piano i baix, Serafín Nebot cantant, saxo i clarinet, Tony Cobas a la guitarra, contrabaix i trompeta, Antonio Felany cantant, bateria i trompeta i Luis Pérez Javaloyas que, a més de cantar, tocava la flauta i el piano. Els Javaloyas van actuar molt a l'estranger, sobre tot a Alemanya, a principis dels anys seixanta, allà van conèixa i van compartir escenari amb The Beatles, a Hamburg. José Luis Pérez Javaloyas, fundador del grup, va morir a Palma als 79 anys, al setembre de 2007.
Los Salvajes – Corre, corre
Aquest es un altre tema extret de l'EP de Los Salvajes publicat per EMI-Regal el 1966 amb "La neurastènia" com a tema central, encara que aquesta versió del "Keep on running" de The Spencer David Group és excel.lent i Gaby es llueix a la seva manera. Los Salvajes es van crear l’any 1962 i a més del cantant Gabriel Alegret trobàvem a Andy González (guitarra solista), Francisco Miralles (guitarra rítmica), Sebastià Sospedra (baix) i Delfín Fernández (bateria). Eren del Poble Sec, tot i que Sebastià era de Collblanch, a l'Hospitalet. El 1966 
Julián Moreno va substituir a Andy. Los Salvajes van ser una de les bandes més sòlides del que podríem anomenar rock brut, versioners dels Stones i la part més dura del rock britànic del moment, haguessin estat heavys en els 70 i garatge en els 90. Mario els va portar a la Pobla de Mafumet l’any 1988, amb només Gaby de la formació original, actuant al costat dels Sírex i Los Diablos, en el primer concert revival que es va celebrar a la província. Però vem trobar a faltar la bateria de Delfín Fernández, on home del que es diu que va començar colpejant les cadires de casa seva fins que els seus pares per salvar el mobiliari li van comprar una bateria.
Los Mustang – La leyenda de Xanadú
Santi Carulla i els seus companys tornen una altra vegada a El Temps Passa... i la música queda i ho fan amb una versió, per variar. Es tracta d'un tema del grup britànic Dave Dee, Dozy. Beaky, Mick and Tich que es va gravar el 1968 i els va portar al número U a Anglaterra i els Estats Units i que quan van començar es deien Dave and The Bostons. Els Mustang com sempre, realitzen una gran versió i aquí la teniu, extreta d'un EP on també hi havia "Lady Madonna" de The Beatles, el tema de The Hollies "Jennifer Eccles" i "Ven, mi amor". Creiem que aquest 
seria l'últim EP que Los Mustang van gravar i a partir d'aquí ja es van dedicar a publicar singles. Per cert que el segell EMI ha editat un CD titulat "Los Mustang interpretan a Los Beatles" on han ficat moltes de les versions que els barcelonins van realitzar de les cançons dels quatre de Liverpool, es va publicar el març de l’any passat. També han reeditat CD's dels Pekenikes i Los Salvajes. Suposem que ho han fet abans que els de RamaLama i Cocodrilo Records s'adonessin que expiraven els drets i els traguessin ells. Los Mustang eran Santi Carulla, Tony Mier, Marco Rossi, Miguel Navarro i Antonio Mercadé i van ser l’única banda de pop dels seixanta que fins que es van desfer, va tindre els mateixos components. 
La Zarzamora – Pregunté por preguntar
Quan Los Gritos van decidir reciclar-se, van passar a ser La Zarzamora i amb aquest nom van treure un únic LP que va ser produït per Juan Pardo i del qual aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda, va ser el seu principal single, sense oblidar un altre amb "Si una paloma”. La cançó és digna d'escoltar-se perquè les reflexions que fa Manolo Galván en la cançó, avui en dia estan tan vigents com ho estaven l’any 1971 en que es va gravar. Los Gritos eren Manolo Galván, Francisco Doblas, José Serra i José Ramón Muñoz, però quan van passar a ser La Zarzamora hi van haver alguns canvis, entre altres coses perquè van passar a ser cinc ja que es va incorporar l'organista i cantant José Iglesias González, el baixista va passar a ser Nono Figuera i a la guitarra trobàvem a José Fernández Tellez. Quan Manolo Galván va marxar ancara van gravar un disc sense ell.
Discos i a sota una foto de La Zarzamora
La Música Que Es Feia a Catalunya
Yerba Mate – Cuando lo santos van marchando
Aquest és tot un clàssic del gospel-jazz nord-americà, en aquest cas versionat per Yerba Mate aquesta nombrosa banda de Barcelona, el primer grup espanyol de música dixie de la història del rock i sorgits a finals dels 60. Entre d'altres, van ser els intèrprets de "Tuset street" i es movien per la Cova del Drac i després per Zeleste, el de la Via Laietana, el primer. Eren bons músics, però Yerba Mate van tenir una vida més aviat curta. Després la majoria d'ells s'incorporarien a grups de l'anomenada Ona Laietana. La cançó era el segon tema de la cara B del EP "Tuset Street" i el va publicar Sono Play al 1967, un segell que creiem era propietat de Movierecord-Estudios Moro. Alguns del components de Yerba Mate van formà part d’un grup de Terrassa que es deien Mi Generación. Yerba Mate van debutar amb un single on la peça estrella va ser “El Mirlitón”.
Els Xerracs – Jo vull aixó
Aquesta es una versió de la cançó "That's my desire" que van gravar Dion & The Belmonts, la banda de doo wop liderada per Dion de Mutti i que abans també havien gravat Sammy Kaye Orchestra. Ara al programa ens la porten Els Xerracs, un grup que pensem eren mallorquins, però no ho tenim massa clar, la veritat. En aquest EP de Els Xerracs, editat per el segell Edigsa l’any 1965 també es trobaven “La fulla”, “Jo he pres dels teus ulls” que ere una versio del “J’ai pris dans tes yeux” del grup frances Dick Rivers et les Chats Sauvages que la van 
gravar l’any 1961 i “Tu i jo sols”. La cançó es va incloure al doble CD recopilatori del segell Ediga titulat “Edigsa 1961-1983 Nova Cançó, Inicis i evolució vol. 2”. Així mateig va tornà a incloures a un CD-llibre recopilatorio editat per Picap l’any 2008 que va dirigir Joan Carles Doval i es va titular “El rock català 1980-1991”. Creiem que els cuatro xicots que integraven Els Xerracs es deien F. Ibañez, R. Oriol, J. J. Buira i J. Macias, però la veritat es que tampoc ho tenim massa clar. A la guitarra hi va col.laborar Jordi Soler.
Els Dracs – Nomes pensava en tu
Els Stop – No tornaré a plorar per tu
1966 sorgeixen Los Stop. Les seves cançons més populars van ser "El turista 1.999.999" amb la que van participar en un Festival de Mallorca i "Tres cosas: salud, dinero y amor". Gravaven per al segell Belter i aquest disc és de 1966. Los Stop eren, a més de Cristina, Juan Comellas, José María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés Gallego.
Los Sírex – Has de ser mi mujer
Los Sírex, un dels millors grups espanyols dels 60, va estar format per Antonio “Leslie” Miguel Cervero, com a cantant (a la foto recent), Luis Gomis a la bateria, José Fontserè guitarra rítmica, al baix Guillermo Rodríguez Holgado i Manolo Madruga a la guitarra solista, tots de Barcelona. Aquest tema és al costat de "La escoba", un dels més populars en la seva discografia i es va editar a l'any 1965 través de Vergara en un EP on també s'incloïen "Que se mueran los feos" que va ser el tema estrella, “Culpable” que es sens dubte un “peaso cansión” i "El tranvía", resultant ser un dels seus millors discos. Per cert "Que 
se mueran los feos" és una adaptació que va fer el baixista i compositor del grup, Guillermo, d'un tema còmic dels anys 50, una de les millors del grup, que en el seu moment va ser tan escoltada en les ràdios com la cançó principal del disc i que recordo haver vist en algunes llistes d'èxits en lloc de la suposada cançó estrella de l'EP. El nom de Los Sírex va ser una idea de Guillermo que treballava en una fàbrica d'ulleres o pot ser era dels seus pares, no ho tenim clar. Us explicarem una curiositat, el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla que va deixar a Los Sírex per recomanació del seu pare, després d’una actuació feta al Tropical de Castelldefels i es que van acabar molt tard.
Los Teen Tops – Anoche no dormí
Tot i que Los Llopis van ser el primer grup de la història que va versionar al castellà rock and roll del anomenat "pioner" arribat dels Estats Units, a Mèxic es reparteixen aquest honor Los Camisas Negras, Los Locos del Ritmo i Los Teen Tops que van començar més o menys al mateix temps. Però a Espanya els que van arrivar amb les seves cançons i van introduir aquest rock and roll van ser Los Teen Tops, el grup liderat per Enrique Guzmán que va ser cantant per pura casualitat. Ens expliquem. La banda la integraven inicialment Enrique Guzmán (veu i guitarra rítmica), Armando Martínez "El Manny" (bateria), Sergio Martell (piano), Jesús Martínez "El Tutti" (guitarra solista) i Rogelio Tenorio al baix i veu, però de veu poca ja que el seu 
pas per el grup podem dir que es va limitar a les fotos del primer disc ja que el contrabaix el va tocar un músic d'estudi anomenat El Pollo. Enrique va tindre que cantar ja que Rogelio es va posar tan nerviós que va ser incapaç de fer res a dretes allà a l'estudi. Aquest tema es trobava en un EP amb "El rock de la cárcel", "Buen Rock and Roll esta noche" i "Confidente de secundaria" i que al nostre país va ser el seu millor EP i és va titolar "El trepidante rock and roll de los Teen Tops". Paral.lelament Enrique Guzmán (Caracas, Veneçuela, 1 de febrer de 1943) va començar a gravar com a solista i acompanyat d'orquestres i encara que el grup va funcionar uns anys més, va acabar per desfer-se i només va quedar Enrique Guzmán que té una bona carrera com a solista i actor.
Discos de Los Teen Tops i a sota foto del grup
Tony Ronald y sus Kroner's – Perdóname amigo
Acabarem el programa d’avui amb una cançó molt bona. Ens la porta Tony Ronald. El veritable nom de Tony Ronald és Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixa a Holanda el 1941, però va triomfar a Espanya. Aquesta és una de les cançons de Tony Ronald que tant a Quimet com a Mario sempre els ha agradat molt, tot i que no era d’ell, es tractava d'una versió de Johnny Guitar Watson que interpretava en directe i que va gravar l'any 1964 a un EP amb "Hippy hippy shake" que era dels The Swinging Blue Jeans, "Bella durmiente" dels Billy J. Kramer & Dakotas i "Tú serás mi baby" de The 
Ronettes. Aquesta cançó que sona per tancar el programa, també va ser versionada en castellà per Bruno Lomas, Los Wikingos i Michel, entre altres. Abans de anar definitivament en solitari va crear Tony Ronald y sus Kroner's i pels Kroner's van passar gent de la talla de Max Suñer, José Mas "Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho, Àngel Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres. Per cert, Tony Ronald (a la foto feta per Mario Prades) va gravar un single en català amb les cançons "Estem vivint" i "Cada dia"que ja hem escoltat a El Temps Passa... i la música queda. Amb aquest bon cantant acabem el programa.
Aquí us deixem la nostre Pin Up d’avui, una noia que escriu cartes i també las deixa caure a la bustia, es clar que tenim dubtes sobre la seva manera de vestir-se per anar a Correus. I ara nosaltres toquem el dos.
Tanquem per avui la paradeta d'El Temps Passa… i la música queda, però tornarem la propera setmana.Porteu-se bé. A reveure
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario