Els drets d'autor en el món de la música van patir en
els anys cinquanta i seixanta
molts abusos en l'Espanya Franquista. Com que al
país tot això del Copyright s'ho passaven pel forro,
una cosa similar, encara que menys
bèstia, al que per
exemple, està succeint
actualment a la Xina i des de sempre a Andorra, per posar un exemple molt més proper. Us dic això perquè quan
vaig organitzar la Fira del
Disc i Cinema de
Col.leccionisme d'Andorra la Vella i li vaig comentar a la directora de cultura del Comú que
s'havia registrat el nom es va fotre “un panzón” de riure i em va
explicar que Andorra és lliure
de registres de marques i com a 
exemple em va
posar el tabac i l'alcohol (a la portada del Diari d'Andorra veureu al Mario en una roda de premsa). Moltes cançons van ser versionades i només pel fet d'adaptar
la lletra va fer que els d'aquí constaran com
autors en detriment dels d'allà que realment havien
creat aquells temes. En diverses ocasions hem escoltat a El Temps Passa...
i la música queda, cançons d'aquestes en les
que els autors han estat reconvertits. És clar que en altres ocasions el "pirateig" pot passar dins d'una mateixa unitat familiar. Com a exemple anem a
començar el segon programa de la
setena temporada a Veneçuela
i escoltant un
tema molt conegut, tot un clàssic, on el nebot
va compondre i l'oncle
consta com a autor i cobra els diners.
Los 3 de
Castilla – Moliendo café
Aquest és un dels temes més populars
i coneguts de la
música caribenya. És una cançó composada pel músic veneçolà Hugo
Blanco que la va escriure l'any 1958, quan només tenia 18 anys. La primera
versió gravada del tema va ser la de Mario Suárez,
però una versió posterior
del propi Hugo Blanco va
aconseguir el número 1 a l'Argentina l'any 1961. Existeix polèmica sobre aixó de l'autoria ja que Hugo era menor
d'edat i no podia enregistrar-la i es va fer a nom del seu oncle, el
també compositor José Manzo
Perroni que més tard es va adjudicar l'autoria de la melodia dient que no era del seu nebot,
va assegurar que era seva, fiat de la “family”. I penseu que estem parlant de molta pela ja que
en l'actualitat "Moliendo café"
té més de 800 versions oficials. Una d'aquestes versions va ser la que
van realitzar Los 3 de Castilla incloent-la en un EP editat l'any
1962 pel segell Philips i que va ser el seu setè disc. Los 3 de Castilla van comptar amb l'extraordinària veu de Mayra García Barbero, al costat de Manolo Palomo que havia format part
del Trio Siboney i Julián Jimeno que tocava en Los Trovadores del Sur. 
Es van crear
l'any 1956 i van estar més de vint anys en actiu. Curiosament, Los 3 de Castilla es van fer populars
actuant en directe en programes de ràdio de l'època, entre ells "Cabalgata Fin de Semana" i "Ruede la Bola". L'any 1960 Los 3 de Castilla guanyen la primera
edició del Festival de la Costa Verde,
que es celebrava a Gijón, interpretant la cançó "Abaníqueme Usted",
però tot i ser un grup que quadrava en el rol festivalero, Los 3 de Castilla no van tornar a
participar en cap festival dels molts que es feien en els seixanta. Julián Jimeno va morir l'any 1987.
Abbe Lane with Tito Puente & His Orchestra –
Pan, amor y chachachá
La cantant Abbe Lane, dona d'extraordinària
bellesa i sensualitat a dojo, va ser el gran amor de Xavier Cugat, un home que va néixa amb el segle XX i va ser un
dels nostres directors d'orquestres més internacionals, de fet va estar
residint i gravant discos durant dècades als Estats Units i va treballar
dirigint orquestres en nombroses pel.lícules de Hollywood. Tots dos van estar
casats durant 12 anys i Cugat (1
de gener de 1900 - 27 octubre 1990) em va reconèixa una vegada que Abbe Lane seguia sent el seu
"gran amor" tot i estar divorciats i a ella va llegar la major part
de la seva herència quan va morir. En aquesta gravació de l’any 1959, a Abbe Lane l'acompanya l'orquestra del
cubà Tito Puente (20 abril 1923
- 1 de juny de 2000) i la cançó és una composició del propi Cugat. El veritable nom d'Abbe Lane és Abigail Francine Lassman, d'origen jueu, va néixa el 4 de desembre
de 1932 a
Brooklyn, New York. Aquest àlbum es va gravar l'any 1959, quan Abbe Lane 
encara estava casada amb Xavier Cugat que per cert, l'última
pel.lícula que l’insigne català va rodar ho va fer a Catalunya i a les ordres
del meu "sogre", el director
Miguel Iglesias Bonns, va ser "Una rosa al viento" de l’any
1984 i van treballar Mónica Randall,
Alfredo Landa i la nena Sete Molas, molt dolenta com actriu,
però el seu pare va ser el productor i la pel.lícula es va fer per el lluimen
de la criatura, deu ni do. Per cert que Miguel
Iglesias Bonns va morir el passat 9 de març, en pau descanse, era una
bellísima persona a qui Mario estimava molt.
Karina – Me lo dijo Pérez
Molt abans que
existís l'anomenada "Cançó de l'estiu", un invent creat per l'amic Luis Aguilé, veritable instaurador del
nyap estival durant molts estius
dels seixanta. Al costat de Luis i Georgie
Dann, molts cantants i grups van interpretar cançons festivaleres que
nosaltres sempre englobem dins del gènere "patxanguer", abans de ser reconegudes com “Cançó d l’Estiu”.
Una de les que van gravar unes quantes d’aquestas va ser la sempre infantil Karina que encara avui, massas vegades
ens sembla una nena gran que no ha crescut. María Isabel Llaudes Santiago, la inefable i enamoradissa Karina, va néixa a Jaén el desembre de
1943. El primer disc que va gravar el va editar amb el seu nom veritable i no
es va vendre en botigues, es va regalar amb un producte comercial que ara no
recordem exactament. A principis de la dècada de 1960 comença a treballar en el
programa musical Escala en Hi-Fi,
de TVE, els creadors dels 
play-backs musicals. Va ser Emilio Santamaría, pare de Massiel,
que va ser el seu mànager, qui li va aconseguir el seu contracte amb Hispavox.
Va col.laborar cantant en moltes ocasions amb Los Pekenikes i altres grups i en compensació ells la van
acompanyar en moltes de les seves gravacions. De fet va ser núvia de Tony Luz i aquest li va compondre unes
quantes cançons que van funcionar comercialment. Va participà en el II Festival de Mallorca amb el tema de
l'argentí Alberto Cortez
"Me lo dijo Pérez" que estem escoltan ara, aconseguint un segon lloc i una molt bona popularitat
gràcies a ella. També ens va representar a Eurovisió, l’any 1971 i va quedar en segona posició amb el tema "En un mundo nuevo" de Rafael Trabuchelli i Tony Luz. 
Los Mismos –
El puente
Un altre grup
que va gravar cançons molt pop, per el segell Belter, però també moltes paxanguerades
van ser Los Mismos que
inicialment es van fe dir Los Jollys,
encara que després de gravar diversos discos i al fitxar per Belter, la nova
discogràfica, ells van canviar de nom per no sonar fonéticament, segun deien,
com The Hollies britànics i com
havien tingut que canviar de nom, però ells eren els mateixos, es van posar Los Mismos. La veritat és que a
nosaltres això ens va sonar, ja en aquella època, a muntatge comercial i sempre
vam estar convençuts que el primer nom el tenia registrat la seva anterior casa
de discos que era Columbia. "El puente" que escoltem ara, va ser la
gran 
hoterada de Los Mismos, però també
el millor èxit de la seva carrera i amb aquesta peça van guanyar el Festival de
Mallorca de l’any 1967, es va publicar amb format single amb “Carmen” a la cara
B. Los Mismos eren un trio composat per Elena Vázquez Minguela, nascuda a Valladolid el 6 de gener de
1948, Antonio Pérez Gutiérrez,
nascut a Valladolid el 6 d'octubre de 1944, i Benjamín Santos Calonge, nascut a Palència el 15 de maig de 1944. Elena va gravar en solitari fen-se dir
Elena Bianco, quan es van desfer
al 1978, si bé i des de l’any 1996 Los
Mismos han tornat a actuar junts, pero amb Guillermo substituin a
Antonio.
Els Anuncis
dels Nostres Records
Per a aquest programa de la setena temporada d'El Temps Passa... i la música queda, us hem seleccionats anuncis
per a la neteja que en aquelles èpoques estaven destinats
bàsicament a la dona, amb alguns d'ells usant veus molt conegudes del
panorama cinematogràfic espanyol
d'aquells gloriosos anys. És clar que avui
en dia les coses
han canviat molt i ara quan parlem de
"posar una rentadora" ha deixat ja de ser patrimoni femení,
molts són els homes que també realitzen tasques a la llar.
Jabón Lagarto
Un dels sabons
més clàssics dels anys cinquanta y seixanta va ser el Jabón Lagarto i sabeu una cosa, a la Casa Lagarto els subministrava
la matèria primera la fàbrica on pencaba el pare de Mario, la Compañía Fabril
de Aceites Vegetales que es trovaba a la plaça la Farga, a cavall entre Sants
i la Bordeta,
una fàbrica que dobava a totas les rodalies de la zona un olor molt especial,
però que no resultava desagradable i val a dir que Mario recorda sentir dir al seu pare que Lagarto comprava el material per fabricar el seu sabó de primera qualitat. És clar que alguns atrevits van usar el Jabón Lagarto fins i tot per rentar-se
el cap, pobrets quina front més clara han de tenir ara. La veritat és que el Jabón Lagarto rentava bé, treia la
brutícia, però era d'un aspre que deixava fins i tot la pell irritada. Per cert, a la fàbrica on treballava el pare
de Mario, un cosi del pare anomenat Modesto i també el
avi i padrí de Mario, es van rodar escenes de la pel.lícula "La ciutat cremada" d'Antoni Ribas,
us posem una imatge al blog.
Lejía Los Tres
Ramos
Ara parlarem de lleixiu. La Lejía Los Tres Ramos, centrada bàsicament en la Comunitat
Valenciana com a àrea d'influència comercial, va estar a les botigues fins febrer de l'any 2008, quan es
va anunciar que la Lejía Los Tres
Ramos i el detergent Viker havien deixat
de comercialitzar-se en tancar l'empresa Químicas Alfonso SL, amb planta
a Xirivella, al polígon industrial
Verge de la
Salut. Les marques valencianes Los Tres Ramos i Viker havien
estat comprades ja l'any 1995 per Salvador Alfonso Ricós, fill del
fundador de Lejías Alfonso, Salvador
Alfonso Badía, que
va crear la societat l’any 1950. A la foto veureu un tramvia valencià
de l'època amb publicitat de la Lejía Los Tres
Ramos en el seu frontal posterior. Aquest anunci es molt masclista, però el marit es molt "considerat" amb la dona ja que li diu que utilitzi Lejia Los 3 Ramos per cuidar-se millor les mans i no se li facin malvé, no parle per rés d'ajudarla ell, per si de cas.
Detergente
Colón
Quan en
publicitat fa unes décades es parlava de campanyes horteres, sempre acavabem
referint-nos als detergents i útils per a rentar. Sembla que els publicistes quan preparaven una
campanya publicitària, enfocada a
les dones en aquella època,
les tractés de retardades mentals amb aquells missatges la
majoria de les vegades estúpids
i ridículs, però
era així i és un
fet constatat. Això dels publicistes, no que les noies siguin retrassades mentals ja que la
majoria de les vegades la saben
més llarga que nosaltres, pobres víctimes del
nostre orgull masculí. Colón
va ser un altre dels famosos detergens de l'època i avui encara existeix.
Creiem que van ser els que van encunyar l'eslògan "Busqui, compari i si troba alguna cosa
millor... compri". És clar que altres l'hi deien alló de “Lava más blanco”
a les seves veïnes, a la seva cosina, a la seva cunyada, a la nuvia del carter,
a la carnisera, etc. i en general, els anuncis més beningnes tractaven a les xicotes de
correveidiles i porteras.
Lejía Neutrex
Tornem amb un
altre lleixiu. Un nom històric del cinema espanyol, Rafaela Aparicio, l'eterna chacha, apareix en aquest anunci explicant
tot el bo que arriba a ser utilitzar Lejía
Neutrex i la gran qualitat del producte. És clar que el seu lèxic no és
totalment ortodox, de fet ella representava gairebé sempre el paper d'una
criada no massa llesta i l'agència publicitària va voler fomentar aquesta idea
i aprofitar-se de la seva fama professional. Rafaela Aparicio es deia en realitat Rafaela Díaz Valiente i va néixa a Marbella el 9 d'abril de 1906,
va morir a Madrid un 9 de juny de 1996. Neutrex
és encara actualment, una marca líder de lleixiu, pertanyent a la firma Henkel Ibèrica. Neutrex va ser la primera lleixiu blanca que es va comercialiçar, a partir de l'any 1972 i des de 1989 ofereix una lleixiu sense lleixiu. Apa.
Detergente
Dash
Lavadora
Phillips
Quan parlem
d'humor en femení, un dels personatges més populars del cinema i el teatre
espanyol és "La tonta del bote",
clar que es tractava ni més ni menys que d’un paper que va convertir en èxit la
genial Lina Morgan que també es
va dedicar a la publicitat que la pela es la pela. Lina Morgan va publicitar
electrodomèstics per millorar la vida de les senyores... i també la dels
senyors Que diplomàtics som! Aquest anunci de Lina Morgan, ple de bon humor, publicitava les rentadores Philips. L'actriu i vedette
Lina Morgan respon al nom de Maria dels Àngels López Segòvia i va
néixa al barri de La Latina,
a Madrid, el 20 de març de 1937.
Altres anuncis gràfics
Los Diablos
Negros – ¿Quieres saber un secreto?
L'any 1964 i
des del seu tercer EP, el segon que treien amb el segell Discophon, Los Diablos Negros liderats per Manolo Pelayo es van dedicar a
versionar una altra vegada a The Beatles.
Tres de les cançons d'aquest disc són èxits dels de Liverpool i la quarta és la
versió del tema del film “Duelo al sol”. Els madrilenys Los Diablos Negros eren nois de casa bona, del barri del Retiro,
però una mica passadets de rosca. L'embrió sorgeix l’any 1961 amb un grup
anomenat Los Vultures on hi havia el cantant Manolo Pelayo, res a veure amb la saga "Crepúsculo". Despres de canviar de baixista van passar a
anomenar-se Los Estrellas Negras
i més tard ja Los Diablos Negros.
Eren Manolo Pelayo (cantant i
guitarra), Paco Candela
(guitarra i cors), José Inclan
(batería) i Luis María Herranz (baix).
La premsa franquista els va proporcionar fama de gamberros perillosos i
incitadors al desodre públic i es que els seus concerts eren tumultuosos. Cal
entendre que mentres a Catalunya la por l’hi donava al régim els cantautors, a
Madrid els catalogats com a perillosos va ser els jovents del rock and roll.
L’any 1965 Los Diablos 
Negros es
reconverteixen a Los Botines i a
partir de 1966, el canari Manolo Pelayo es
llança per la seva conta amb mes pena que gloria i un sol èxit “Rufo el
pescador”, sent substituit a Los
Botines per Camilo Sesto
quan era Camilo Blanes i venia
dels Datsons. Parlem d’aquesta
cançó, va ser composada per John Lennon
quan es va casar amb Cynthia Powell,
la seva primera dona i mare de Julian
Lennon. A suggeriment de Brian
Epstein manager dels Beatles i que va ser padrí de Julian Lennon, el fill del matrimoni,
van decidir mantenir les seves noces en secret, per aixó John va fer aquesta peça amb doble
sentit que està signada, com és habitual en ells, pel tàndem Lennon / McCartney.
Los Top Son – Twist a María Amparo
.jpg)
solitari canviant
el seu nom pel de Bruno Lomas. De fet es va parlar de que volia que el grup tingues el seu nom al
cap d’avant. Per tant, aquest és l'únic disc signat per Los Top-Son en què compten amb Bruno Lomas com a cantant. Pascual
Olivas l’any 1966 i després de la dissolució del grup, fundaria Los Huracanes. El bateria d'Els Top-Son que era Alberto Gómez marxaria a Los Canarios per substituir a Tato Luzardo que feia la mili, el
mateix que va fer Pedro Ruy-Blas amb
Teddy Bautista, sense que cap
d'ells fos mai membre oficial dels Canarios.
Quin un el Teddy per deixar-se
pendre protagonisme i cales! Per cert aquesta es una curiositat, quan Los Milos van començar eren quatre, el
que va marxar era Ramón Peleguero Sanchís,
conegut més tard com Raimon. Que si,
heu sentit bé, era el cantautor del carrer Blanc de Xàtiva.
Los Pekes –
Hago mal en quererte
És un tema amb
un ritme pesat, però molt simple, segons ens explica Quimet. És clar que la cançó tenia la seva gràcia i per aixó sona
ara a El Temps Passa… i la música queda.
Los Pekes eren quatre nois i una
noia. Es van crear a Madrid i van gravar aquest EP per al segell Zafiro l’any
1965, es clar que seguin la moda imposada per las cases de discos en aquells
anys, no era un tema seu, es tractava d'una versió del "Do You Really
Loves Me Too (Fool's errant)" del rocker britànic Billy Fury, un home que va morir a l'escenari tal i com va
prometre i de la qual a Espanya hi ha dues bones versions, una a càrrec de Karina i una altra per grup Los Ágaros. En aquest EP també
versionen el "Do what Diddy Diddy" de Manfred Mann, "Por ti no puedo dormir” i “La quiero". Los Pekes van gravar un grapat de discos, gairebé sempre amb versions, entre elles
destaquen “Tu serás mi baby”, “Como tú no hay ninguno” i “Muñeca de cera”. Ara
parlem de Los Pekes i fem
historia, tres germans anomenats Benito, Jesús i Pedro es van incorporar a la rondalla San José Bernans, allà coneixen a José. Quan compleixen els quinze anys,
l'any1961, decideixen formar un conjunt que en principi queda format per: Luis Benito Provencio (baix), José López Savorit (guitarra), Jesús Provencio (guitarra) i el seu
germà bessó Pedro Provencio
(bateria), junto a un cantant. Guanyen el concurs de ràdio "Lo Mejor de Cada Casa" que
presentava un jove José 
Luis Uribarri, un històric de la radio i televisió que va morir el passat 23 de juliol.
L’any 1963 se'ls uneix com a cantant una noia d'Ourense, Maria Esther Alvárez i comença el seu
camí musical, gravan el primer EP l’any 1964. Benito abandona el conjunt, per convertir-se en el seu manager i
arreglista. El seu lloc al baix l'ocupa José
Francisco Cervera. Amb ell van guanyar el Festival de la
Canción Hispano Portuguesa de Aranda de Duero. Van
tenir una interessant carrera, arribant a gravar tretze o catorze discos. Els
problemes comencen quan decideixen canviar de discogràfica i es troben que
l'anterior havia registrat el nom, una pràctica habitual per l'època que
putejava i lligava als grups i ells van passar a dir-se Los Peckes, però el canvi i el
casament de la cantant amb un músic d'un altre grup, així com el seu
estancament musical, desfà el grup Los
Pekes.
Los Brincos –
Tú me dijiste adiós
Ara al tercer programa de la setena temporada de El
Temps Passa... i la música queda, ens remuntarem a la primera època de Los Brincos, amb tota seguretat la més
brillant, comercialment parlant. És clar que en un principi i per obra i gràcia
de la productora Mariny Callejo
que havia estat component de Los Brujos,
instrumentalment sonaven perfectes, peró és que hi havia truc i és que Mariny per abaratir costos a Novola el
seu segell discogràfic, al respecte d’horas de gravació, posava músics d'estudi
tocant en els primers enregistraments de Los Brincos en lloc dels nois del grup. Aquest tema va ser la cara
A d'un single amb "Eres tú", una extraordinària 
balada, a la cara B
que escoltarem un altre dia. El tema va tornar a publicar-se en un EP de Los Brincos on el tema estrella va ser
"Borracho" que al seu torn també es va editar en single. Ambdós
discos es van publicar l’any 1965. La idea de crear un grup de nois macos que interpretessin les seves pròpies cançons, Los Brincos, va ser de Luis Sartorius, antic component de Los Estudiantes que aleshores era director artístic de Philips. Un
dels primers al que van oferir unirse al nou grup va ser José Barranco, però aquest ho va
rebutxar per crear Los Flecos.
La primera formació de Los Brincos
va ser: Fernando Arbex, Juan Pardo, Manolo González (germà de l'actor Agustín González) i Antonio
Morales al qual es coneixia com Junior.
Lone Star –
Muy lejos de aquí
En el mateix
EP, un dels millors de Lone Star,
on es trobava "Satisfacció" i "Wooly Bully" a la cara A,
trobavem aquest tema a la cara B amb "Aquí en mi nube" dels Stones. Aquesta és una extraordinària versió
que Lone Star fan del "We
gotta get out of this place", tot un clàssic de The Animals. La veritat és que nosaltres
ens quedem amb la cara B. En aquest disc, editat l’any 1965, es trobava la
millor formació de Lone Star: Pere Gené, Joan Miró, Rafa de la Vega i Enric Fuster. Van ser el primer
conjunt espanyol i l'únic que ha actuat en un portaavions nord-americà, el JFK, al Nadal de 1970 i això ja us ho
hem dit en diverses ocasions. Van tenir 
molts canvis des de finals dels 60,
però volem fer esment a un memorable concert de 1982, celebrat davant de
120.000 persones en la recta de l'estadi, a Montjuïc, per a la Festa del Treball, compartin cartell amb Eric Burdon. Lone Star eran en aquells dies Pere Gené, Alex Sánchez,
Sebastià Sospedra i el bateria Jerónimo Martínez. Presentaven el seu,
en aquell moment, nou LP "Viejo lobo". La veritat es que Lone Star van ser la millor banda
espanyola dels 60 i els 70 i en el món musical se'ls coneix com “La leyenda”. A la foto veureu als nois de Lone Star amb Eric Burdon i gent de The Animals, el dia que els van presentar
Dúo Dinámico –
María del Pilar
jpg.jpg)
Si dins de la
música nord-americana "El Dúo" eren Simon & Garfunkel, a Espanya van ser indiscutiblement el Dúo Dinámico. Aquesta cançó,
destacable pels seus arranjaments molt més moderns del que Manolo de la Calva i Ramón Arcusa ens tenien acostumats, si bé no és una de les seves cançons
més recordades, és de 1966 i el tema principal d'aquest EP era "Como
ayer" amb la que van guanyar el primer premi del VIII Festival de la Cançó
de la Mediterrània,
defensada conjuntament amb un altre artista, fet obligat en els festivals de
l'època i 
que encara es continua fent en el de San Remo, on també és obligatori cantar en italià, en aquesta
ocasió “l’altre” guanyador defensant aquesta cançó va ser Bruno Lomas, paraules majors, i que va
participar amb un altre, també va cantar el "Amor amargo". El Dúo Dinámico van treballar també al cinema i van filmà quatre pel.lículas, la propera semana parlarem d'aixó. Segueixen en actiu i va pocs mesos han tret un disco nou ple de col.laboracions. Per cert tenim una curiositat sobre el Dúo Dinámico.
Recordeu la seva cançó "Somos jóvenes", dons els hi van demanar
permis per fer-la servir per a la promoció de les Jornadas de la Juventud
de l’any 2011 i ells van accedir-hi amb gust.
La Música que es Feia en Català
Antoni Parera
Fons – M’és ben igual
I obrirem la
secció catalana parlan i sobre tot escolan a aquest gran compositor i cantant
balear. Antoni Parera Fons es un dels noms importants dins del mon de la música que ens va arrivar des de les Illes Balears. Aquest
tema va
guanyar el Festival de Mallorca
l'any 1967 i també va ser defensat per
Tony Obrador, encara que de fet
l'han gravat molts
cantants, tant masculins
com femenins. Cantautor
i compositor Antoni
Parera Fons va ser
l'autor de l'himne dels "Jocs Paralímpics
del 1.992" ia llarg de la seva llarga carrera ha interpretat i
musicat textos d'Antoni Mus, Guillem d'Efak,
Miquel Àngel Riera, etc i les seues cançons han estat versionades per Núria Feliu, Maria
del Mar Bonet, Los Javaloyas, Josep Carreras i
Montserrat Caballé, entre d'altres. Us direm també que
el cantant i compositor balear Antoni Parera Fons neix a Manacor, allà on es fan les perles Majórica, l’any 1.943.
Los Javaloyas
– Ma mare
L’any 1965 Los
Javaloyas van publicar un EP titulat “Segon Festival de la Cançó de Mallorca” on a part
d’aquesta cançó que escoltarem ara, amb música i lletra d’Antoni Parera Fons i que
està cantada en català, tambén es van inclure “Mallorca by night”, “Dime que
volverás” i “Tornero a Mallorca” que creiem recordar eren també d’Antoni Parera
Fons, però no estem segurs. Es deie que Los Javaloyas eren mallorquins i no és cert del tot, Luis Pérez Javaloyas era valencià i va
crear el grup a Valencia, però es va establir a les illes i va reestructurar la
banda amb músics mallorquins com el cantant Serafín Nebot, és clar que en aquest tema i tal com feien algunes
vegades The Beatles, poques, qui canta
és Antonio, el 
bateria. Aquest
disc era un EP que va publicar EMI-La Voz de su Amo l’any 1966. Los Javaloyas són un dels grups més
veterans d'estat, es van crear l'any 1952. La formació estable va ser Rafael Torres amb l'acordió, guitarra,
piano i baix, Serafín Nebot cantant,
saxo i clarinet, Tony Cobas a la
guitarra, contrabaix i trompeta, Antonio
Felany cantant, bateria i trompeta i Luis Pérez Javaloyas que, a més de cantar, tocava la flauta i el
piano. Els Javaloyas van actuar
molt a l'estranger, sobre tot a Alemanya, a principis dels anys seixanta, allà
van conèixa i van compartir escenari amb The Beatles, a Hamburg. José
Luis Pérez Javaloyas, fundador i líder del grup, va morir a Palma als 79 anys,
al setembre de 2007..jpg)
.jpg)
Els Dracs – La
nit
Aquesta cançó que
escoltem ara a El Temps Passa… i la música queda, va ser una composició del Rei dels Guateques, Salvatore Adamo, però tot i que el
disc de Adamo es va vendre bé a Espanya, la versió que va gravar Raphael va ser el gran hit del tema al
país i la més important a l’hora de vendre. El grup català Els Dracs realitzen aquesta versió, molt digna,
però ens resulta bastant anodina tot i que està ben interpretada. Creiem que
està fora del seu estil. Es va incloure en el mateix disc on també van ficar
"Comprensió", "Un cor fet d'amor" i "El joc de
l'amor", editat per el segell Concentric, propietat de Josep Maria Espinas. Els Dracs 
van ser al costat de Els Tres Tambors els millors grups de
pop-rock en català de l'època i també van gravar en castella i molt, fen-se dir
Los Dracs i mitjançant el segell
Discos Alma. La veritat es que a El
Temps Passa... i la música queda ja hem escoltat en moltes ocaisons a Els Dracs, tant en català com en
castellà i tot i ser un grup que ens agrada, reconeixem que la cualitat musical
es millor en las grabacions en la llengua de Cervantes. Amb tota seguretat la raó la trobarem a la producció,
pero sobre tot al segell discogràfic. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va treballar des de 1964 a 1971 i van gravar 3
EP 's en català per Concentric i un grapat en castellà per Discos Alma. Creiem
recordar que el guitarra era Carlos
Rubio, encara que no estem segurs i el bateria es deia Vicente Carós que per cert, va morir
el 20 de gener de 2010 als 63 anys d'edat.
.jpg)
Els Drums – Love me, please, love me
Poca cosa
podem dir-vos d'aquets sis xicots que responien al nom de Els Drums, aquesta cançó està publicada
pel segell Concentric, en un EP que va veure la llum l’any 1966. Concentric
tenia un problema molt serios en quan a la gravació de grupos de pop i rock i
es que el propietari era Josep Maria
Espinas, com us hem dit abans, tot un convençut creien en la cançó d'autor, de fet va ser un
dels creadors de Els Setze Jutges
i va fer molt per difondre la llengua catalana, però per ell tot tenia que sonar a cantautor. Per tant les gravacions dels grups
resultaven fluxes en quan a baixos i bateries. Aixó que el productor i director
artístic del segell era el mestre
Burrull, pero ja sabem que "qui paga mana". Els Drums eren sis components i en
aquest EP versionaven aquest gran tema
de Michael Polnareff, el seu hit
"Love me, please love me", al costat de la cançó composada i
interpretada també per el francès Michael
Polnareff "La poupée qui fait non”, “El submari groc” de The
Beatles i "Diguem coses" que és la versió que Els Drums fan del
"Words of love" del nord-americà Buddy Holly, una cançó que per cert, també va ser versionada pels Beatles.
Ara tornem al panorama
nacional a El Temps Passa... i la
música queda, però sense deixar Catalunya
Dúo Juvent’s y su conjunto – Si encuentras a
mi amor
Us ho hem dit
moltes vegades, emulant al Dúo Dinámico
van sorgir al país uns quants duets, tant masculins com algun de femení com Tina y Tessa. Curiosament aixó dels
duets va ser una cosa més popular a Catalunya que a la resta del estat. La
majoria van passar amb més pena que glòria, però alguns mereixen ser destacats.
El Dúo Juvent's és un d'aquests.
Els dos noies eren bons i van tenir una carrera brillant, les seves cançons
sonaven i molt en les emissores de ràdio i els seus discos es venien molt bé. El
Dúo Juvent's eren l’amic Emili Huguer i Jesús Lardin i van enregistrar vuit EP's entre els anys 1962 i
1964, per al segell Vergara, sols o "Con su Conjunto", però tot i sonar molt bé, es van trobar
massa encasellats amb el twist i el beat els va anar relegant fins que es van
desfer. Emili Huguer Sala fa un
munt d’anys que viu a Tarragona i el seu company Jesús Lardín viu a la Costa Brava, a Vilasar de Mar. Emili va vindre un 
dia a l’emissora i el vam entrevistar recordant aquells anys gloriosos. El Dúo Juvent’s va gravar per al segell barceloní
Vergara que era a Barcelona, a dalt de tot del Passeig de Sant Joan, aquesta
cançó es va incloure a un EP de l’any 1964 i es una versió en castellà del
"Quando Vedrai La Mia
Ragazza" de l’italià Little Tony, però en el disc també trobaven “Please, please me”
dels Beatles, “Roberta” de Pepino diCapri i “Largas noches” que
ara no recordem de qui era, però es tractave també d’una versió. Per cert que
si el Dúo Dinámico es van
distingir per els seus pullovers vermells, el Dúo Juvent’s tenian també la seva imatge: Les americanes de colors
llampans de pampallugues ben cridaneres i brillants, com comprobareu a les
portades dels seus discos. Per cert, també van participar en una ocasió en el
Festival de la Canción
del Mediterráneo que es feie a Barcelona.
.jpg)
.jpg)
Fórmula V –
Solo sin ti
Aquest tema es
trobava a la cara B del single "Cuéntame", el seu quart disc petit
publicat el 1969. Formula V es
van crear l'any 1965 i primer es van fe dir Los Rostros (a la foto), però algun dels seus components es van
unir a membres de Los Jíbaros i
van passar a ser Los Cambios. Al
gener de 1967, Tony, Kino, Chefo, Mariano i Paco Pastor van crear una de les
bandes avui recordades com històriques del pop espanyol, Fórmula V. Els va descobrir el bateria
Pepe Nieto que els va presentar
a Mariny Callejo que va veure el
seu potencial i va convènca a la discogràfica. Els nois van marxar a Milà i en
els moderns estudis Fonit Cetra,
un dels pocs que disposava d'un estudi “amb 8 pistes”, es va gravar "Mi
día de suerte es hoy", el 
seu primer single, comptant amb l'Orquestra Simfònica de la Scala de Milà al
complet, però el disc va ser un total fracàs. El següent "La playa, el mar, el cielo i tú" ja va ser una cosa diferent Va funcionar! És clar que
va ser "Cuéntame" el que va revalidar el seu èxit. La producció
d'aquest single va estar a càrrec de José
Luis Armenteros que va ser el compositor dels temes, encara que sempre
es va dir que Armenteros de Los Relámpagos, comprava algunes
cançons a "negres", de fet Mario
tenía un amic a Collblanch que tocava amb Los Jetter’s i que va ensenyar a Mario a tocar una mica el baix que tindrie molt a dir al respecte.
Formula V van ser una autèntica
fàbrica de pasta gansa, fins octubre de l’any 1975, quan gaudint de l'èxit, van
decidir desfer-se. En els 90 van tornar creant Fórmula-Diablos, junt a Los Diablos i a partir de l’any 2002 Paco Pastor va posar de nou en marxa Fórmula V, amb músics nous.
Tony Dallara –
Margarita
José Guardiola
– El mundo
Ara i per
conclore El Temps Passa… i la música queda d’avui, escoltarem i recordarem al crooner espanyol per excel.lència,
l’amic José Guardiola que ens porta aquesta bona versió del èxit de Jimmy
Fontana, una cançó que ha sigut molt versionada, pero cal reconeixa que el
nostre estimat Pepe Hucha fa una excelent versió. De família humil, José Guardiola va passar la seva
infantesa a Barcelona al costat dels seus germans i els pares que els hi van
inculcar aficions musicals. Josep no
és, ni va ser, l'únic artista de la família. Ell tocava el violí, el seu germà Julio la trompeta i la seva germana María el piano. La saga musical
familiar continua ja que el seu propi fill és cantant en una orquestra. Per
cert que Josep Guardiola també
tocava el piano, la guitarra i creiem recordar que el clarinet. José Guardiola va ser un gran
versioner i també i malgrat el que s'ha publicat en diferents mitjans de
comunicació a reu de la seva mort, va ser "el segon" a gravar pop en català, no el primer com es va dir, les primeres van
ser les Germanes Serrano. Tant
les Germanes Serrano com José Guardiola van gravar els seus
primers EP 's en 
català l’any 1958. Com ja us hem dit en moltes ocasions, tot
va ser una idea del mestre Josep Casas
Augé. L'any 1963 Josep Guardiola
ens va representar al Festival
d'Eurovisió, encara que només va aconseguir el dotzè lloc, interpretant la cançó "Algo prodigioso". El
9 d'abril passat, José Guardiola
va abandonar aquest món per la porta de servei, com sols passar amb aquest que
despres de ser tan grans, han anan quedat relegats al oblit per part del públic
manipulat per les multinacionals del disc i les emisores de ràdio-fórmula. José Guardiola comptava 81 anys d'edat, però les seves cançons
seguiran mantenint viu el seu record entre nosaltres i tots aquells que
l'admiràvem i estimaven. Mario el coneixia des de feia anys, la foto es d'una calçotada a Valls.
Aquí teniu la nostra Pin-Up d'avui
Ara i des de
la xarxa d’emisores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de
Catalunya tanquem per avui la paradeta de El Temps Passa... i la música queda i fotem el camp. Tornarem a estar junts la propera
setmana. Fins llavors que sigue bons i bones i no feu res que nosaltres no
fariem. Xiquets, xiquetes, porteu-se be i a reveure.
Quimet Curull i
Mario Prades
Dos tronats que
ancara tenen il-lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
.jpg){kind=link}
No hay comentarios:
Publicar un comentario