Nosaltres a El Temps Passa… i la música queda, mirem el
passat, aquella dècada gloriosa, musicalment parlant, dels anys seixanta. Però
no per això deixem de contemplar el que tenim davant, perquè mirant només
enrere pots no veure els obstacles i la galeta arribar a resultar
d'impressió i et pots deixar les dents en el camí. Per tant, mirant cap enrere
però de reüll cap endavant, amb anuncis, secció catalana i molta música i
records, des de La Xarxa de Comunicació
Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, posem en marxa a
El Temps Passa... i la música queda la Nostra màquina del temps. Som Quimet
Curull i Mario Prades i començarem recordan l’estiu passat i dient alló que ja
ens és habitual
Obrim la Paradeta
Alan y sus Bates – Fue una noche de verano
Bates va destacar sobre tot
pel carisma del seu cantant, Julio Escobar que va néixer l’any 1943 i que se
sortia dels clàssics cantants estàtics, movent-se i fent les seves coreografies
a l'escenari, la quan cosa agradava i molt al públic, sobre tot al femení. Alan
y sus Bates va ser una veritable escola de músics xilens i alguns dels molts
que van passar pel grup després formarien part de bandes históriques a Xile com
Los Primos, Los Mac's, Los Ecos i Los Beat Combo. En total Alan y sus Bates van
gravar quatre LP's i 22 singles per al segell RCA, entre ells un grapat de
cançons pròpies. Aquesta cançó a Espanya la van gravar Los 5 del Este i tot i
que moltes fonts dicen que era d’ells no es cert, era d’Alan y sus Bates.
Los 3 de Castilla – La Tramontana
Avui començarem escoltant un tema que va ser composat pel
cantant francès Antoine que el va defensar, cantat en italià, al Festival de
SanRemo del 1968 i com era habitual va ser interpretat per un altre artista, en
aquest cas va ser un grup espanyol, Los Catinos, però nosaltres com som així de
transgressors, no us hem portat ni la versió d'Antoine ni la dels Catinos, es
tracta de la gravació que van realitzar Los 3 de Castilla que la van publicar
el mateix any en un single amb “Flores de paz en mi jardín” a l’altre cara i
que va editar el segell Philips amb una portada que com podreu comprobar, oferia un caire molt
hippy. Mayra García Barbero cantant femenina del trio Los 3 de Castilla, va ser
una de les millors veus del pop espanyol dels seixanta. La veritat és que Los 3
de Castilla van ser un dels grans grups de la seva època i van arribar a gravar
més de 30 discos, bàsicament EP's i alguns singles. El grup el va crear Manolo
Palomo que venia del Trio Siboney i va conèixer a Mayra quan aquesta actuava a
la sala Erika, a 
Madrid. Mayra cantava amb Los Trovadores del Sur i en el grup
també estava Julián Jimeno que seria la tercera pota per aquella taula,
sorgeixen així l'any 1956 Los 3 de Castilla, ella era de Salamanca, però
els nois, un de Ceuta i l'altre sevillà.
Comencen actuar en els locals històrics de la capital, entr ells El Erika,
Micheleta, Morocco, el Pavillon, el Florida Park al Retiro i uns quants més,
però bàsicament es van donar a conèixer gràcies a intervenir contínuament en
programes de ràdio realitzats en
directe, sobretot “Cabalgata fin de semana” conduït pel locutor xilè Bobby
Deglané, al costat de Maria Àngels Herranz, un dels programes mítics i que
estava en antena des del 27 de juliol de 1951, mantenint-se fins a mitjans dels
seixanta. Un dels locutors posteriors a Bobby Deglané que va marxar a Ràdio
Nacional, va ser el popular José Luis Pécker. En aquest programa va debutar
Mariano Medina que després va ser l'Home del Temps de Televisió Espanyola.
Los 3 Sudamericanos – La Chevecha
“La Chevecha” va ser una horterada que va arribar al nostre
país amb la veu de Palito Ortega, un argentí que després de triomfar plenament
en el món de la música amb bones cançons i alguna que altra pachangada com
aquesta, es va dedicar a la política al seu país natal arribant a governador.
És clar que nosaltres tampoc aquesta vegada us portem la versió original, en
aquesta ocasió són Los 3 Sudamericanos, un altre trio especialitzat en temes
molt “verbeneros” que van tenir una brillant carrera al nostre país, després
d'haver triomfat a Argentina, encara que ells eren de Paraguai. Los 3
Sudamericanos finalment es van assentar a Espanya. El grup Los Tres
Sudamericanos l’integraven Johnny i Alma Maria que eren 
matrimoni, junt a Casto
Darío i van funcionar i molt be, com a tercet vocal diguen-se Los 3
Sudamericanos de 1959 fins a 1984. De fet va ser la seva etapa més gloriosa.
Darío els va deixà i en el seu lloc va entrar l’any 1988 Daniel, encara que en
1990 va ser substituït al seu torn per l'extraordinari guitarrista i compositor
Dioni Velázquez i es mantenen en actiu. Dioni va gravar pel seu compte un
extraordinari disc titulat "Otoño sin final" ple de balades
instrumentals amb la guitarra espanyola com a protagonista que us recomanem des
de El Temps Passa… i la música queda i també va col·laborar en un bon disc amb
Mercedes Sosa interpretant cançons de Alfredo Zitarrosa. A la foto la nova formació amb Dario dret.
Los Mismos – San Bernardino
La cançó més rellevant en la carrera del grup britànic
Christie és indiscutiblement "Yellow river" i per a la gran majoria
l'únic hit que es recorda avui dia, però Christie van publicar altres cançons
d'èxit, com aquesta que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda, tot
i que reconeixem que no van arribar ha assolir les xifres de vendes del
"Riu groc". Ara us hem portat la versió que van realitzar a Espanya
el trio Los Mismos d'aquest tema, tot i que hi ha una altra bona versió a
càrrec de la cantant i actriu Marta Baizan. Los Mismos la van publicar en un
single editat l’any 1970 per Belter que va incloure "Scaba badi dibu"
en l'altra cara, encara que nosaltres us el extraiem d'un recopilatori molt més
modern. El tercet estava integrat per Elena Vázquez Minguela, nascuda a
Valladolid el 6 de gener de 1948, Antonio Pérez Gutiérrez, nascut a Valladolid
el 6 d'octubre de 1944, i Benjamí Santos Calonge, nascut a Palència el 15 de
maig de 1944. Van començar l’any 1964 anomenant-se Los Jollys i van publicar
diversos discos per al segell Columbia fins que van ser fitxats per Belter
l'any 1968 i van passar a ser Los Mismos. La veritat és que ells mateixos i en
diversos programes de ràdio van 
manifestar que el canvi va ser imposat per la
seva nova casa de discos al poder confondres fonèticament amb The Hollies
britànics i com ells no havia canviat, van adoptar el de Los Mismos, però
nosaltres sempre hem estat convençuts que la veritable raó era que Columbia,
com era habitual en aquelles èpoques, tenia registrat el nom i per tant, es van
veure obligats a canviar-ho. Van funcionar molt bé fins a 1978 gràcies a
cançons com "El puente", però nosaltres reconeixem que els seus temes
eren bastant horteres. Elena va tenir una discreta carrera en solitari fent-se
dir Helena Bianco, però ja en els noranta el grup va tornar a la carretera amb
Guillermo substituint a Antonio i segueixen en actiu.
La Música que es Feia en Català
Els de la Torre – Un cor boig
Els de la Torre van ser un grup de pop barceloní que van
variar al llarg de la seva carrera el nom, passant de Los 4 de la Torre a Los
de la Torre i a través de la seva part catalana també Els de la Torre. Van
gravar en català en diverses ocasions, com aquest EP que va publicar Belter
l’any 1967 i del que us hem extret aquesta cançó que originalmente es va dir
"Cuore Matto", un versió del tema de l'italià Little Tony que ells
versionen titulant-lo "Un cor boig", amb un altre de Tony Renis el
"Quan dic tot el que t’estimo" sense oblidar "I ara ...
què?" que creiem era de Giorgio Gaber i "Enquesta". La seva
carrera està marcada per alguns èxits rellevants, com "Operació Sol"
que va ser el primer tema gravat a Espanya a ritme de ska, al costat de
"Vuelo 502", "Mamita" o "Temperamento español",
entre molts altres.Com eren catalans, van publicar un parell o tres d'EP's en
la nostra llengua dient-se Els de la Torre i sen solsament tres, aquest es el
segon d’ells.
Eurogrup – Perdo l’esma
La cançó estrella d’aquest EP va ser “L’Estiu a ciutat”, una
bona versió del "Summer in the City" dels Lovin' Spoonful, la banda
de Nova York liderada pel cantant i guitarrista John B. Sebastian, realitzada
en català per el Eurogrup que inicialment es deien Los Fènix, es van crear a
finals de 1966, però nosaltres d’aquest disc us hem seleccionat “Perdo l’esma”.
El Eurogrup eren una bona banda. El bateria era Juan Adriano Barras Rojo que va
néixer a Madrid l'any 1947 i venia de Los Safem, com el cantant Jaume Miquel,
al costat de Víctor Escudé a la guitarra solista, Ferran Barrachina a la
rítmica i Joan Salvador que tocava el baix. Ferran els va deixar després del
seu primer disc i va ser substituït per Ovidi Gutiérrez amb el qual van gravar
el seu segon disc, un single editat l'any 1968. Del primer, un EP publicat
l'any 1967 per 
Concentric, us extraiem el tema que escoltem ara a El Temps
Passa... i la música queda. "Perdo l'esma" és una versió del
"I'll go crazy" de James Brown, però també es van incloure "Que
passa amb els duros" que era una versió en català del "Get out of my
life, woman" d'Allen Toussaint i "A la vora de l'aigua" dels
Righteous Brothers. Actuaven bastant a la sala Los Discos
Voladores que es trovaba al barri de Gràcia. El bateria Juan Adrià els va
deixar per unir-se a Los NO que s'havien reestructurat i en els què també hi
havia militat l'amic Antoni Duran, i posteriorment es va crear Los Eurono i després
s'incorporaria a Los Pioners substituint el bateria que estava fent la mili.
Per cert, actualment resideix a Menorca i toca habitualment al club de jazz del
Casino de Sant Climent i és membre de la Menorca Swing Band. Avui en dia tres dels
membres del Eurogrup resideixen a les Balears.
Els Dracs – Comprensió
Us portem ara a El Temps Passa… i la música queda una bona
versió de The Animals, en aquesta ocasió a carrec del grup català Els Dracs que
la canten en català, quan ja gravaven per al segell Concentric. El conjunt
català Els Dracs van gravar i molt en castellà, mitjansan el segell Discos
Alma, un subsegell de Vergara, abans de fitxar per Concentric i gravar en
llengua vernacla diversos EP 's, entre ells el més venut del segell Concentric
i en el què es trobava la seva versió de "La casa del sol naixent".
Un altre dels bons discos del segell es aquest del que os hem tret aquesta
cançó. Els Dracs van ser al costat de Els Tres Tambors els millors grups de
pop-rock en català de l'època. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras,
va 
treballar des de 1964 a 1971 i van gravar un grapat d’EP 's, si bé els que
van gravar en castellà els firmaven com Los Dracs. Els grup l’integraven el
cantant Jordi Carreras, al costat de Miguel Olivé, Vicente Carós, Faustino
García, Manuel Cordero i Alfredo Pla. L’any 1966 van ser el primer conjunt de
rock que va actuar al Palau de la Música Catalana, a Barcelona. Després de
desfer-se nosaltres els vam perdre la pista. Per cert, l’any 1981 el segell
Edigsa va publicar un LP recopilatori titulat "La casa del sol
naixent" que recollia les cançons dels seus tres discos amb Concentric. El
bateria Vicente Carós va morir el 20 de gener de 2010 als 63 anys d'edat. En
aquest EP i a part del “Comprensió”, trobavem “La nit” que era d'Adamo, “El joc de l’amor” i la
seva versión del tema de The Yardbirds “Un cor fet d’amor” que per cert, en la
versió original s'ha fet servir a la banda sonora del film
"London-Boulevard" que s'ha estrenat l’any passat, creiem recordar.
.jpg)
Els Stop – La pluja plora
.jpg)
Los Stop van començar sent un grup de pop molt interesant,
però al seva discogràfica els va encasillà i la seva carrera està marcada per
un munt d’horterades. Los Stop eren de Barcelona i van començar fen-se dir
Donald Duck i al signar contracte amb Belter els hi van cambiar per Los Stop.
Van gravar uns quans discos en català, tampoc masses no us creieu, ja que la
seva carrera es va centrar en cantar en castellà. Aquesta cançó es trobava a un
EP del 1968, el segon disc que treien en català, junt a “No tornaré a plorar”,
“L´avi” i “Canço dels enamorats” que ja l’havien tret a un altre single en
català com a cara B. Cristina, la seva cantant es diu de realitat Mari Carmen
Arévalo i un bon dia es va rebotar amb els seus companys de Los Stop i va
decidir anar-s'en, però quan volia andur-se amb ella el nom es va assabentar que
estava registrat per els seus companys i alesores va creà Cristina i Los Tops.
Per cert que Los Stop eren, a més de la Cristina, Juan Comellas, José María
Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria Feliu,
entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo i Andrés Gallego. Quan
Cristina va fotre el camp, durant un 
temps ells van tindre un altre cantat
femenina, es deia Miriam. A la Carmen, aquín tots coneixiem com Cristina (a la
foto) i que va tindre una interesant carrera en solitario, li deien "la
voz gemela de Rita Pavone". Bé, el Mario que la coneix sempre
somriu quan es diu aixó. L’any 1.967 Los Stop guanyen el "Premio del
Instituto de Cultura Hispana" amb la cançó “El turista 1.999.999”, una
horterada que va guanyar també el Festival de Mallorca. Al mateix any Los Stop treuen
la seva cançó més popular que és “Salud, dinero y amor” a la que també li deiem
“Tres cosas” que de fet era el seu títul real. Ja us hem dit moltes vegades que
hi ha cançons amb títuls oficials i altres que els hi ha possat el pùblic al
llarc dels anys..jpg)
Els Anuncis dels Nostres Records
Avui la nostra publicitat es centrarà una vegada més en la
cuina, però avui els anuncis serán tot dolços. Si és que nosaltres som uns Triperos i ho
reconeixem, ens agrada menjar i si pot ser menjar bé, molt millor. Tots els
anuncis que recuperem avui a El Temps Passa... i la música queda
són interesants i alimenten molt. Com deia Oscar Wilde "Ho resistim tot,
menys la temptació" i avui la temptació és molt dolça. Som uns llaminers
Qué hi farem?
Margarina Marianne
Començarem amb una margarina per posar a las torradotes. Una
de les primeres al país va ser aquesta. La publicitat ens indicava clarament
que aquesta margarina arribava des de Noruega, per tant i venint de tan lluny
devia ser molt bona. Per descomptat que la margarina es va introduir a mitjans
dels anys 60 al país ja que aquí estàvem acostumats, els que podien
permetre-so, a fer servir mantega, es a dir “mantequilla”, no confunguem amb la
mantega per fregir a la que tan acostumbrats están en altres llocs. De fet val
a dir que aquesta publicitat era totalmente enganyosa ja que la Margarina
Marianne La Niña, era de les Canàries i segueix comercialitzant-se encara avui
en dia, si no estem errats.
Chocolates Lloveras
“De todas maneras… Chocolates Lloveras”, així resava
l'eslògan publicitari més popular de la marca de Xocolates Lloveras, una de les
populars marques comercials en això tan bo com és la xocolata. És clar que hem recuperat
un anunci més antic en el qual els nens i nenes reclamaven “Queremos Chocolates
Lloveras que es el que nos gusta más” i finalment sona l’eslògan clàsic “De todas
maneras… Chocolates Lloveras”. Per cert Lloveras, com era habitual en les
marques de xocolata, va treure un munt d'àlbums de cromos, entre ells
destacaven les col·leccions “20.000 leguas de viaje submarino”, “Viaje al
centro de la tierra” i “El Quijote”. Lloveras que era una empresa familiar
creada l'any 1899, comercialitzava una altra marca Chocolates Ana.
Chocolates Loyola
La xocolata que fins a 1840 només es prenia beguda i feta
amb aigua en lloc de llet, es un dels productes més arrelats al nostre país. Va
arribar des de Veneçuela a través de les rutes de comerç obertes per la Reial Companyia
Guipuscoana de Caracas i de la seva preparació ràpidament es van encarregar
famílies jueves procedents de França. En els anys 40 van sorgir en Guipúscoa
gairebé al mateix temps, diverses empreses a la localitat d'Oñate dedicades a
la xocolata, com Orbea, Loyola, Zahor, Onena, Guereca o Maiztegui. Totes han
anat desapareixent, llevat Zahor. L'última, Loyola, ho va fer en els vuitanta,
tot i formar part en aquells moments de la multinacional Cadbury Schweppes. Per
cert va tindre també el seu personatge promocional i es deie Barriguín.
Tortas Teclo
La casa Teclo que us portem ara, també va fabricar torrons,
però en realitat el seu producte estrella sempre van ser les clàsiques Tortas i
per aquest dolços i rodons productes es va fer famosa la marca Teclo. Per cert,
avui en dia les tortes van embolicades en un paper tipus el clàsic paper
d’estrasa, però quan van començar a comercialitzar-les, les Tortas Teclo i
altres marques es venien en llaunes que avui en dia són autèntiques peces de
col·lecció i que recomanaven fe servir com a cosidors, encara que tenien un
munt d'utilitats variades. De fet es pot dir que casi totes les marques de
tortes que es trovaben al mercat en els anys cinquante i seixanta es venien en
llaunes de col·lecció, veritables joies i molt posiblemente era mes car
l’embalatge que el dolç contingut. Moltes avias i mares las aprofitaven per
guardar les galletes, un altre producte dolç molt bo sucat a la llet. La
fábrica de Teclo es trovaba a Jijona, creiem que al carrer Alcoi, junt a El Lobo
i Picó.
Flan Potax
El Flan Potax, al costat del Flan Tocy i el Flan Chino el
Mandarín, van ser els flams estrella d'aquellas èpocas. Flan Potax va ser un
dels primers en véndres com producte "tipo americano", es a dir en
sobre per fer-lo a casa i recomenan que fos de mida petita, ja que aquí les
mestreses de casa feien els flams elles mateixas i eren de mida grosa tallan-lo
a trocets quan es servia. Nosaltres estem gairebé segurs que avui dia el Flan
Tocy i el Mandarín ja no es fabrican, si bé tenim duptes amb el Flan Potax que
era de Gallina Blanca i aquet creiem que potse si que estigui ancara a les
botigues, emb les dues variants d’ou o de vainilla, però ara i recordan-los,
ens ve la gana i la pancha comença a fer surollets reclamant “combustible” i es
que tant Quimet com Mario, com us hem dit, som una mica “triperos” i ens seria
igual flam o crema. Bé aixó no es veritat del tot, a Mario li agrada més el
flan que la crema catalana.
Donuts
És clar que un dels anuncis més recordats quan parlem de
coses dolces és el del "Donut i la cartera", aquella que els nens
oblidaven sempre per culpa de menjar-se un Donut. En angles es diuen doughnut,
pero aquí tembé s'els va dir rocos, rosquilles i berlines. Mario sempre
recomana menjar-se un Donut cada matí al llevar-se, perquè així ningú pugui dir
que aquell dia no t'has menjat un rosco. Avui en dia tenim Donuts de quaranta
mil tipus i sabors diferents, per poguer triar, però llavors el donut era
simplement “el donut”. Es considere que el Donut te el seu origen en un dolçs
de Nadal creat per els holandesos al segle XVI que van portar a Nova York quan
encara es deie Nova Amsterdam i al qual li deien Oliebollen, però uns altres
aseguren que va ser creat per un mariner anomenat Hanson Gregory, l’any 1847.
Els fes qui els fes, la vertitat es que els donuts estan molt bons i son tot un
vici que va directe a les "cartutxeres", aixó si, però “Dos millor
que un” deie també un dels seus slogans publicitaris.
La veritat és que d'anuncis de xocolata, galetes, donuts,
flams, torrons i uns quants productes dolces més, en tenim un munt de
apalancats, però els anirem dosificant a veure si encara agafarem un empatx i
acabem tenint problemes amb el nostre control del sucre. Que l’edat no perdona
i nosaltres tenim la nostra d’edat..
Tornarem ara a la música.
Dúo Dinámico – Poesía en movimiento
Quan en els anys 80 van començar a editar-se discos
recopilatoris de la música extrangera dels 60, en molts d'ells es va incloure
el "Poetry in motion" i llavors molts es van preguntar Qui és aquest
Johnny Tillotson que canta una cançó del Dúo Dinámico en anglès? Però no era
així, Johnny Tillotson era el primer que la va gravar a principis dels 60, però
els seus discos, tot i que es van vendre a mig món, no van arribar a funcionar
a Espanya, de fet nosaltres duptem que és publiquesin mai aquí i la versió que
tots vam conèixa d’aquesta peça va ser la de Manolo de la Calva i Ramón Arcusa
i altres que es van fer al país, com la de Filippo Carletti y su conjunto.
Aquest EP es va editar l’any 1961 i en ell també es recollien "Las hojas
verdes" que era una versió de la cançó estrella de la banda sonora del
film "El Álamo" i la van interpretar originalment The Brothers Four,
al costat de "Solo para mi" i "Ala-hula Rock". Val a dir
que el Dúo Dinámico son una de les referencies musicals quan es parla de la
música pop feta a l’Espanya dels anys seixanta i 
van ser el mirall en el que
molts es van mirar a l’hora de dedicar-se a la música, sobre tot el munt de
duets que van surgir a principis de aquella década gloriosa i recordada que
tant va fer per l’evolució musical a Espanya. La veritat és que a principis
dels 60 i a l'ombra del Dúo Dinámico van sorgir unes quantes parelles dins del
món musical, com Los Pantalones Azules, el Dúo Cramer, Kroners Dúo, Dúo Juvent
's, Dúo Radiant’s, Tina y Tesa, Dúo Rúbam, Tony & Charley i uns quants més
d'efímera vida, prácticamente tots ells surgits a Catalunya. De fet escoltarem
ara uns duets surgits a l’ombra del Dúo Dinámico.
Dúo Juvent’s – Twisteando el mádison
Amb “Penas del alma” com a tema estrella. El Dúo Juvent’s va
publicar a través del segell Vergara aquest tema que anem a escoltar ara a El
Temps Passa... i la música queda, en un EP en el qual també es van incloure “My
angel baby” i “”La profesora”. La veritat és que quan parlem de duets espanyols
de principis dels anys seixanta el Dúo Juvent’s no pot faltar, encara que
nosaltres reconeixem que l'amistat que ens uneix amb Emili Huguer, del que per
cert, fa molt de temps que no sabem res tot i els nostres intents per contactar
amb ell per telèfon o correu electrònic, i la simpatia per Tomas Lardin, ens fa
ser poc crítics i que ens agradi la seva obra. La veritat és que van gravar 8
EP's i la mili va ser la causa que el duet es desfés. Una vegada l’Emili ens va
explicar que quan li van plantejar al seu pare que volien dedicar-se a la
música, aquest els va fer una proposició sense apel·lació: "Portar-los a
un amic seu que era músic professional i cantar per a ell. Si aquest 
jutjava
que tenien possibilitats els deixaria dedicar-se a la música i els recolzaria,
cas contrari ja podien oblidar-se de tot". Poc després d'aquella prova
decisiva el Dúo Juvent’s gravava el seu primer disc. Per cert si la imatge
característica del Dúo Dinámico eren els seus pullovers vermells, la del Dúo
Juvent’s eren les americanes de colors llampans i cridaners, com comprovareu en
algunes de les portades dels seus discos, no en la d'aquest en la que sembla
ser que volien volar molt alt. A la foto Montse Aliaga amb Emili Huguer.
.jpg)
Tina y Tesa – Mádison Kid
Es tracta d'una versió d’un tema de Tony Sheridan & The
Beat Brothers i sota el nom del conjunt que acompanyava el cantant britànic
Tony Sheridan es trobaven The Beatles, bé sols estaven Paul McCartney, John
Lennon i George Harrison, el bateria era Peter Best que quan van començar a
treballar ja com The Beatles el canviarien per Ringo Starr. De fet a Tony
Sheridan que ja es mort i Peter Best avui en dia sols se'ls recorda per la seva
relació amb els Beatles. Tina y Tesa eren de Alacant, però van haver de vindra
a Barcelona, vigilades per la seva mare que quedi ben clar, per poguer llançar-se
professionalment. Les dues germanes que es deien en realitat Teresa i Josefina,
tenien carnet blanc, cosa curiosa en una època on s'usava comunament 
el vermell
i sobre tot, pel fet de ser dones. Van obtenir el carnet el 12 de febrer de
1962. Tina y Tesa eren un Dúo Dinámico en femení i la seva imatge desenfadada,
amb pentinats tipus "garçon", pantalons pitillo o faldilles
escoceses, junt amb la seva qualitat, van fer que la EMI, a través del
subsegell Regal les contractés i van començar a gravar. Aquest tema estava
inclòs en el tercer EP de Tina y Tesa, editat l’any 1963 i amb “Quiero que
hablemos” que era una versió de Brenda Lee, "Celedonio", versió d’un
tema italià ple de bon humor, junt a “Tengo que volver”. Tina y Tesa encara van
gravar un altre single amb el segell
Belter, l’any 1966. Després el duet Tina y Tesa van desaparèixa del mercat
musical. El dia 21 d’abril de 1963 Tina y Tesa van actuar en un gran festival
celebrat al Palau dels Esports de Barcelona. Al costat d'elles van participar
moltes figures, consolidades i noves, com José Guardiola, Los Pájaros Locos,
Encarnita Polo, Franciska, Salomé, el Dúo Rúbam que també van gravar aquesta
cançó, Kurt Savoy i altres
Tina y Tesa, un Dúo Dinámico en femení
Dúo Rúbam – Quinientas millas
Aquest tema forma part avui dia del folklore nord-americà,
però a Espanya ens va arribar gràcies a la versió que va fer el cantant francès
Richard Anthony. De fet a Espanya es van realitzar multitud de versions i el
tema fins i tot es va convertir en una peça clàssica per als intèrprets que
integraven el Grup de Folk a Catalunya. Hi ha una gran versión en català a
càrrec de Grau Carol, però nosaltres us hem seleccionat aquesta que interpreta
el Dúo Rúbam en un EP, el seu primer disc per al segell Belter i el 11è de la
seva carrera, editat en el 1963 i en el qual també es van incloure “Quiéreme
deprisa” que era una versió del “Kiss me quick”, “Desata mi corazón” versió de
Ray Charles i “Te adoraré” que estava composada per ells. En moltes ocasions el
Dúo Rúbam van ser acompanyats en enregistraments i gires pel Conjunto de
Fernando Orteu i en altres pel Quixot’s Quartet, quan encara eren el Conjunto
Los Quijotes, de fet sempre van 
saber envoltarse de bons músics, en aquest disc els acompanyen el Latin Quartet. Van començar a
dedicar-se a la música després de guanyar un concurs, el Festival del Club
Hispamer, a Barcelona. El Dúo Rúbam eren Enrique Ferrer Bartomeu i José Luis
Izquierdo García de León, eren de Barcelona i van començar gravant l’any 1960
per al segell Saef i després van fitxar per Belter desfent-se el duet l'any
1964, problemas de nuvies. Tots dos treballaven en un barc. Van debutar en un
festival al Palau dels Esports de Barcelona, el 25 de novembre de 1960 que va
organitzar el diari El Mundo Deportivo, es clar que ells ya havien tret un
parell de discos. Tenen una bona carrera amb 15 o 16 EP's, per cert que Enric
Ferrer, fill del component del duet es va possar en contacte amb nosaltres
mitjançan el correu ja fa molt de temps i es va oferí a pasarnos molta més
informació, quan la tinguem escoltarem més coses del Dúo Rúbam i os ampliarem
el que sabem d’ells. Us explicarem tota una curiositat, la primera guitarra
eléctrica que van tindre el Dúo Juvent’s, lo van comprar de seguna má al Dúo
Rúbam, tots quatre eren bons amics, a part de companys de professió.
.jpg)
Gelu – Cuando llegue septiembre
Tot i que sempre s’ha vinculat a Gelu amb Catalunya i fins i
tot s’ha arrivat a dir que era catalana, la cantant popular pels seus cridets
enmig de les cançons i de veritable nom Maria dels Ángeles Rodríguez Fernández,
va néixer a Granada l’any 1945. Gelu va ser una de les cantants de moda en els
seixanta, però tot i que va debutar a Ràdio Granada i va marxà a Madrid, va ser
a Barcelona on va trobar el seu lloc. EMI la va contractar i per potenciar el
seu llançament va fer que gravés un EP l’any 1963, acompanyada per Los Mustang.
Aquest tema que escoltem ara a El Temps Passa... i la música queda, a les
sintonies de la Xarxa d’emisores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, es trobava en un altre EP de 1962 editat per EMI i en
què el tema estrella va ser "Canta conmigo", on també es recollien
"El poeta lloró" i "Vuela, vuela hacia mí", aquesta cançó
es una versió del tema que 
cantava Bobby Darin en la pel·lícula "En
arribar setembre" que va protagonitzar Rock Hudson, Gina Lollobrigida,
Sandra Dee i el mateix Bobby Darin que per cert, va estar casat amb Sandra Dee.
La cançó va ser molt versionada i ara recordem també la que fan fer The Rocking
Boys. Gelu va omplir moltes pàgines de revistes per causa de la seva relació
sentimental amb Tito Mora, amb el qual va gravar diversos discos i si bé aquest
li demanés en diverses ocasions que es casessin, finalment Gelu va decidir
casar-se amb el també cantant Santy Palau que va ser propietari de las
discotecas Wonder, a Lleida i la Chrysalis a Valls. L’any 1968 i després de
casar-se, Gelu es va retirar de la música per dedicar-se a la vida familiar.
Per cert, els cridets característics de Gelu i que també va fer servir Li
Morante, ja els van utilitzar anys abans Torcuato y los Cuatro.
Los Sírex – Que te deje de querer
Aquesta cançó que escoltarem avui a El Temps Passa... i la
música queda, és una de les que més ens agraden de Los Sírex. Es trobava en un
EP de l’any 1964, al costat de “Ciao, Amigo” d’Adriano Cellentano, el clàsic
americà “Jambalaya” que va gravar fins i tot Fats Domino entre d’altres i
“Motivo de Amor” que es una versió de l’italià Pino Donaggio. Los Sírex eren
Antonio Miquel Cervero conegut com Leslie (cantant), Guillermo Rodríguez
Holgado (baix i compositor), Manolo Madruga (guitarra), Luis Gomis de Pruneda (bateria) i
Josep Fontseré (guitarra rítmica) ells van ser Los Sírex, un dels grans
conjunts espanyols dels seixanta que malgrat d'interpretar versions, com 
estava
manat en aquella època, van saber aconseguir l'èxit a tot Espanya tocant també
cançons pròpies. Per cert, el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla
que per recomenació del seu pare i després d’una actuació al Tropicana de
Castelldefels, els va deixà i s’en va anar a Los Mustang. No acabarem sense
dir-vos que per Los Sírex han passat un quans músics més, entre ells Tony Mier,
Santi Carulla, Oscar Janot i Quique Tudela. Luis Gomis i Manolo Madruga van
morir l’any passat, a principis de setembre, amb pocs dies de diferencia. Los
Sírex en aquest moments son Antonio Miguel "Leslie" Cervero,
Guillermo Rodríguez Holgado, Josep Fontseré, Juanjo Calvo i Ernesto Rodriguez.
Los Javaloyas – Sunny
Escrita i gravada pel cantant nord-americà Bobby Hebb, aquest
tema pel qual Quimet ja està reclamant l'euro corresponent per que ell l'ha
tocat moltes vegades, tot un estàndard de la música americana, ens arriba ara
amb la versió que van realitzar Los Javaloyas l’any 1966 i que van gravar en un
single amb "Una sombra" a l'altra cara. Los Javaloyas eren un grup
creat l’any 1952 a València per José Luis Pérez Javaloyas i que finalment i amb
canvis en la seva formació, es van establir a l'illa de Mallorca. La formació
més estable de Los Javaloyas i la més brillant, va ser la integrada per Rafael
Torres amb l'acordió, guitarra, piano i baix, Serafín Nebot cantant, saxo i
clarinet, Tony Cobas a la guitarra, contrabaix i trompeta, Antonio Felany
cantant, bateria i trompeta i José Luis Pérez Javaloyas que a més de cantar,
tocava la flauta i el 
.jpg)
Los Mustang – Caprí se acabó
I parlant de Los Mustang, avui tancarem el programa
escoltant la banda liderada pel cantant Santi Carulla. Per acabar us hem
seleccionat aquest tros de cançó, tot un clàssic quan parlem de la música dels
seixanta i que va compondre i va gravar originalment Hervé Vilard, un gran
cantant francès, el primer que en els anys seixanta va tindre els sants pebrots
de reconèixa públicament la seva homosexualitat muntant-se un gran escàndol en
el món musical dels Pirineus cap amunt. Aquest tema es va incloure en un EP junt
a “¡Socorro!” i “Ayer” de The Beatles i “No vendrás” que ara no recordem de qui
era. La veritat és que gràcies a un acord pactat entre EMI, la seva companyia
discogràfica i Brian Epstein, mànager de The Beatles, Los Mustang tenien el
dret de gravar les cançons de The Beatles fins i tot abans que aquestes es
publicaran a Espanya. Això va permetre que aconseguissin grans èxits,
veritables pàgines d'or del pop espanyol de la seva època. La seva versió del
“Submarino amarillo” i la del “Obladí Obladá", van vendre al país més que
les originals a 
càrrec dels de Liverpool. Los Mustang es van crear al
Poble-Sec, al novembre de 1960 i originalment eren un trio instrumental
integrat pels guitarristes Marco Rossi i Tony Mercadé al costat del baixista
Miguel Navarro. En un concurs que van guanyar, coneixen a Los Sírex i proposen
a Santi Carulla i a Tony Mier, cantant i bateria que llavors militaven amb
aquests últims, unir-se a ells i allí va començar una brillant carrera que es
va mantenir estable, amb els mateixos components, fins l'any 2000 en què es van
desfer, seguint Santi Carulla en solitari. Cal reconèixer el seu mèrit tot i
que el seu repertori sempre es va basar en les versions, ara bé, ells també van gravar
algunes composicions de Marco Rossi i de 1964 a 1970 cap single o EP de Los
Mustang va vendre menys de 25.000 còpies, arribant amb "El submarí
groc" a les 130.000. Per cert, el 19 maig 1966 van actuar en l'històric
concert celebrat al Palau dels Esports de Madrid al costat de Los Bravos, Los
Brincos, Los Sirex i Los Relámpagos, anunciat com la reunió dels millors grups
espanyols del moment.
Tanquem per avui El Temps Passa... i la música queda, ens
retrobarem la propera setmana, però abans us deixem amb companyia de La Xarxa
de Comunicació Local i
totes aquelles emissores que emeten el programa. Quimet Curull i Mario Prades baixem la
paradeta.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que ancara tenen il•lusió per viure i compartir
música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario