Obrirem el viatge musical d'avui, per la banda sonora de la nostra vida, un recorregut
pels nostres records musicals, escoltant un clàssic de The Crystals, un grup
femení de l'escuderia de Phil Spector, encara que el tema ens el portarà Miguel
Ríos, quan encara era Mike Ríos. En aquest recorregut per la península
recalarem en diversos llocs, Catalunya inclosa, per oferir-vos una mostra de la
música i cançons que podíem escoltar en els seixanta, de fet fins i tot
escoltarem a Joan Baez cantant en català, per tant, ara i des de La Xarxa de comunicación local
i totes aquelles emissores que emeten el programa. comemçen el nostre viatje
d’avui, som Quimet Curull i Mario Prades, i ara per inciciar aquesta cita
setmanal amb els nostres records, direm alló que us diem cada setmana
Obrim la Paradeta
Mike Ríos con Los
Relámpagos – Da-dou ron-ron
L'any 1963 Miguel
Ríos, anomenant-se encara i per imperatiu de Philips, la seva casa de discos,
Mike Ríos, publicaria el seu setè disc on la cançó estrella era
"Pecosita" del grup mexicà Los Silver Rockets, però nosaltres us hem
seleccionat percomençar avui aquesta que també era una versió, en aquest cas de les nord-americanes
The Crystals, encara que a l'EP tambè es van incloure "Un diablo
disfrazado", versió del "Devil in disguise" d'Elvis Presley i
"Les bras en croix" que va ser un èxit del francès Johnny Hallyday.
finalment l’any 1964 i dos EP 's més, aconseguiria signar ja com Miguel Ríos.
També gravaria per al segell Sonoplay i finalment va signar contracte amb
Hispavox i va arribar l'any 1968 "el riu" el seu primer gran èxit a
tot Espanya i Amèrica Llatina. És clar que va ser quan va signar amb Polydor
l'any 1976 que va arribar la seva etapa més brillant i que el va consolidar com
el gran rocker espanyol de totes les 
èpoques. El primer disc que va treure Mike
Ríos va ser “Pera madura” i es va gravar el 2 de gener de l’any 1962. Al
cantant granadí li van pagar 3000 pessetes de l’época com bestreta i que no era poc. Per cert
que a Miguel Ríos se'l va anomenar El Rey del Twist. Miguel Ríos Campaña va
néixer el 7 de juny de 1944 en el barri de La Cartuja, a Granada i era
el petit de set germans. Nosaltres sempre li diem "El Cantant
Guadiana" perquè cíclicament ha anat retirant-se per tornar de nou. Ara
sembla ser que s’ha retirat definitivament. Miguel Ríos també va fer cinema. Va
intervindre a unes quantas pel·lículas, entre elles va ser protagonista de
“Hamelin”, on també sortie Camilo Sesto quan encara era Camilo Blanes. A la foto Miguel Ríos amb Pili i Mili i Tito Mora.
Chico Valento –
Devuélvase al remitente
Chico Valento va ser
un cantant aragonés d’adopció i fet musicalment a Barcelona, un dels pioners
del rock and roll al pais. Sempre pensavem que Chico Valento era menut, per
això lo de Chico, però fa un temps es va posar en contacte amb nosaltres un
nebot sur, creiem recordar, i ens va dir que no era així, era d’una alçada
mitjana normal. Ell es deia en realitat Miguel Miñana i va néixer a Larache, al
Magreb, quan era protectorat espanyol. Als cinc anys el seu pare, militar
professional, és destinat a Saragossa i allí va viure Chico Valento la major
part de la seva vida, encara que per triomfar es va haver de traslladar a
Barcelona on va compartir pis amb el seu amic i també cantant aragones Rocky
Kan. Aquesta cançó va ser un del 
gran èxits del Rei que la va gravar l’any
1962, però Elvis Presley la va cantar en anglés a la pel·ícula “Girls!
Girls! Girls!”, titulan-la “Return to sender”. La cançó va ser esrita per
Winfield Scott i Otis Blackwell. Chico
Valento va fer una gran i digna versió. El 2002, un any després de la mort de
Chico Valento, EMI va remasteritzà els seus enregistraments, inclos aquest i
els va editar en format CD. Aquesta cançó es va incloure inicialment a un EP de
1963 on també trobavem “Aleluya” de Chales Aznavour, “Quiéreme deprisa” que va
cantar Elvis i “El solitario” que era de Don Gibson. El seu últim disc és va
publicar l’any 1966. En total Chico Valento va gravar 20 cançons en 5 EP's i un
single. Chico Valento va funcionar i bé des de 1961 a 1966.
Albert y Richard con
Los Flaps – Has roto tu mi corazón
Quan el grup The
Diamonds Boys es va desfer, dos dels seus components van crear el duet Albert
& Richard que la veritat no és que tinguessin un lloc destacat en el pop de
la ápoca ni tampoc van crear escola, però els components eren Albert Hammond
(guitarra i veu) i Richard Cartwright (guitarra i veu), els dos venien dels
Diamonds Boys, un grup sorgit a l'ombra del Penyal de Gibraltar, una de les
obsessions del "Caudillo". No el grup, l'obsessió del Siscu era que
els anglesos ens tornessin el “susodicho Peñón". Quan el duet a la seva
vegada es va desfer, Albert Hammond (a la foto) va marxar a Anglaterra i va crear The
Family Dogg, per llançar-se més tard ja en solitari i dient que mai plovia en
el Sud de Califòrnia, cosa que és una fal·làcia, una opinió errada... si que
plou i molt i Mario us ho pot garantir. Us estem parlan d’Albert, un cantant i compositor que va néixer el 18 de maig de 1944 a Gibraltar, encara que
algunes biografies diuen que ho va fer a Londres. Albert & Richard van 
treure un parell d’EP's, en aquest, editat per RCA-Víctor l’any 1963 o potser
seria ja al 64, també trobaven “El mundo”, “Rosy” i “Hojas muertas”. Els
acompanyen Los Flaps que van ser una banda amb entitat pròpia i també grup
d'acompanyament de molts solistes i com aquest cas, duets. La primera formació
estava integrada per José Antonio Álvarez Alija a la bateria, Manolo
Díaz-Pallarés a la guitarra rítmica, Juan Antonio González "Ñique" al
baix i Álvaro Yébenes a la guitarra solista i a Mario le sembla que també va
formar part del grup José Mari Guzmán. Funcionaren del 1964 al 1965, a la fi del 64 Álvaro
i Juan Antonio van deixar el grup i van formar Los Continentales per més tard
incorporar-se a Los Canarios, mentres José Antonio i Manolo van continuar amb
Los Flaps afagint a Julián Sacristán a la guitarra solista i Alberto Nuevo al
baix. Encara van haver més canvis i això que Los Flaps solsament van gravar dos
EP's. Julián Sacristán va ser membre de Los Flecos, Manuel Díaz Pallarés es va
incorporar a Los Polaris, Luis Baizán va ser component de Los Pasos, Alberto
Nuevo va ser fundador de Los Camperos i José Mari Guzmán va formar aprt de CRAG
i Cadillac.
Los Mustang – Flores
bajo la lluvia
once metros d’alçada quer han fet molt de mal, nosaltres us portem flors sota la pluja, per animar una miqueta la cosa. Els nostres millors versioners Los Mustang, toquen ara aquest tema "Flores bajo la lluvia" dels britànics The Move. També s’incluïe en aquest EP de tres cançons el gran èxit del grup nord-americà The Box Tops “La carta” que a Anglaterra van gravar el grup The Mindbenders ja sense Wayne Fontana, sent un èxit que al Regne Unit va eclipsar la versió original. A Espanya l’EP es va editar l’any 1967 i es tractava d’un disc curios per que va ser un altre intent per part del segell EMI per separar Santi
Carulla i fer-lo cantar en solitari,
una cosa que ell no va volgue fer mai. I es que en l’altra cara ens sorprèn
Santi Carulla en solitari acompanyat d'una orquestra i versionant el clàssic
del mestre Joaquín Rodrigo "En Aranjuez con tu amor". Encara que en
aquest cas versiona al cantant francès Richard Anthony. Va ser un dels intents
de la discogràfica per descohesionar el grup i quedar-se a Santi, però no els
va funcionar el truc i Los Mustang es van convertir en un grup exemplar del pop
espanyol, l'únic que va mantenir la mateixa formació des dels seus inicis fins
que es van dissoldre en el 2000. La veritat es que també va volguer fer el
mateixVergara amb Lesli, dels Sírex. 
Tony Ronald y sus
Kroner’s – Risas y luz
Diablos van
dedicar la cançó "Oh July" i des de feia anys estava casat amb Mariló
Domínguez. Tony Ronald va començar gravant en solitari. Després va crear el seu
primer duet, Kroner's Duo amb un basc anomenat José Luís Bolívar. L'any 1961
amb el també holandès Charley Kurtz van crear Tony & Charley i van gravar
cinc EP’s amb La Voz
de su Amo del 61 al 62 i es van editar dos LP's, però després i sembla ser que
"diferències musicals" van acabar amb aquesta unió. Tony Ronald volia
fer música pop i rock, mentre que Charley preferia fer balls. Tots dos van
tenir raó. Charley que en realitat es deia Charley Recourt i el seu germà
Johnny al que es va portar des d'Holanda, van muntà Johnny & Charley i van
crear "La yenka" l'any 1965. Llavors Tony Ronald es va llançar en
solitari acompanyat pels Kroner's, amb una linea molt més enfocada cap el R
& B i el rock i pels Kroner's van passar gent de la talla de Max Sunyer,
José Más "Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho,
Àngel Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres.
Silvana Velasco –
Jardín de rosas
Una de les bones
veus del pop espanyol dels seixanta va ser la cantant Silvana Velasco, amb una
carrera àmplia i molt important i que a més va compondre diverses de les seves
cançons. Curiosament la discografia de Silvana Velasco mai ha estat reeditada en
versió CD, ni tan sols en algun recopilatori dels 70 o 80 en vinil. Només
recordem una col·lecció titulada "Chicas Ye-Yé" en el qual es
recollien alguns temes seus en el volum 5. És una veritable pena perquè avui
gairebé no es recorda a Silvana Velasco i això que la seva qualitat la
comprovareu escoltant aquest tema i a més a més, la noia estava de molt bon
veure. El seu nom era realment Silvana Rosa Caravera Núñez i va néixer a Madrid
l’any 1947. Va aconseguir uns quants premis en diversos festivals de moda, com
el d'Interpretació al Festival de la
Costa del Sol i també en el de l'Atlàntic i va obtenir el
premi a la millor lletra en el de Benidorm. Aquesta cançó es trobava en el seu
penultim disc, un single que va ser editat per Iberofón l’any 1971 i a la cara
B es trobava una versió del “Jack in the box” que va interpretar a Eurovisión
la cantant irlandesa Clodagh Rodgers i 
que Silvana Velasco titula “Caja de
sorpresas”. Aquesta que escoltem es una bona versió del tema de la cantant
country nord-americana Lynn Anderson. Quan Silvana Velasco va començar a
dedicar-se a l'espectacle va treballar en la pel·lícula “Siempre es Domingo” de
Fernando Palacios, filmada l’any 1961, però Silvana Velasco va preferir
dedicar-se a la cançó. Els seus tres primers discos, tots ells singles, van ser
Discos Sorpresa de Fundador i també per a màquines tocadiscs, els populars
junkelbox de monedes. De fet les cançons dels seus tres primers singles van ser
aprofitades com a farciment en EP 's que es van publicar posteriorment. En el
67 va signar amb RCA, més tard passaria a Iberofón i el seu últim disc es va
publicar a través de Euterpe l’any 1976. Al 1966, Luis Cerón que venia dels
Telstars es va unir a la seva orquestra. En total Silvana Velasco va gravar de 1964 a 1976 un total de 18
discos, entre EP’s i singles.
La Música que es Féia a Catalunya
Isidor – Senyoreta
Felicitat
sempre. Aquest tema va ser recuperat per PDI en
un doble CD titulat "Nova Cançó (Edigsa 1961-1983)" que recollia una
part molt significativa del catàleg del mític segell català Edigsa i que va
tenir la seva continuïtat en un segon doble volum. Isidor Marí Mayans va néixer
a Eivissa l'any 1949 i segueix en actiu. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de
Barcelona, va començar la seva carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Filosofia i
Lletres de les Balears. Quan va començar en el món de la música va formar part
del duet Isidor i Joan, de 1965
a 1966 i posteriorment cantaria en solitari. A partir de
1999 s'uneix a Falsterbo 3 i sorgeix Falsterbo Marí.
Los Stop – No
tornaré a plorar
.jpg)
Aquest tema ja havia
estat interpretat per Els Stop en castellà i es va recollir en diversos dels
seus discos ja que ells o en aquest cas la casa de discos, aprofitaven les
cançons al màxim, però ara us el portem en català. La veritat és que també el
va gravar Lita Torelló, entre altres, però de totes les versions de la cançó,
possiblement la millor és la de Cristina al costat de Los Stop, tot i que
aquest disc en català creiem que va ser l'últim ja que Cristina va deixar el
grup i va liderar Cristina y Los Tops, per després seguir en solitari. Mario la
coneix, a ella i a un cosí seu, company de treball a Telefónica, el
"Boro". Cristina va néixer a Barcelona el 19 de 
setembre de 1943.
L’any 1966 sorgeixen Los Stop. Les seves cançons més populars van ser "El
turista 1.999.999" amb la que van participar en un Festival de Mallorca i
"Tres cosas: salud, dinero y amor". Gravaven per al segell Belter i
aquest disc és de 1966. Los Stop eren, a més de Cristina, Juan Comellas, José
María Serra (que en els 80 va ser representant artístic de Lucky Guri i Núria
Feliu, entre altres artístes i amic de Mario), Fernando Cubedo (baix) i Andrés
Gallego (bateria) que venia del grup Cristone y Los Poker..jpg)
Joan Baez – El
Rossinyol
Aquesta és una de
les més belles cançons catalanes de la història del nsotre folklore, tot un
clàssic d'autoria anònima que es creu prové de l’any 1659, quan pel Tractat
dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, es van repartí Catalunya, entre França
i Espanya, deixant-la dividida en dues com una primerenca “Muralla de Berlín”
de construcció natural. El nostre rossinyol, "lliure com un ocell" no
té fronteres i pot portar missatges d'amor d'un costat a un altre dels
Pirineus. És clar que de vegades els missatges poden ser queixes al vent, com
el del pastor que des d'un costat enyora la seva mare que es troba a l'altre.
És una peça que forma part de la nostra identitat catalana. La cançó va ser
rescatada per Joan Manuel Serrat que centra la seva versió de la cançó en el
sentiment de tristesa d'una pastora per sentir-se mal casada, en un diàleg amb un
ocell del bosc, el rossinyol. En aquells temps a l'Europa medieval, hem de
recordar que 
els matrimonis prácticament sempre eren concertats pels pares. La
veritat és que a la lletra de "Rossinyol" se li han aplicat molts
sentits diferents. És clar que a El Temps Passa... i la música queda i com som
una mica transgresors i gamberros, us hem seleccionat aquesta curiosa versió a
càrrec de la cantant nord-americana de folk Joan Baez, coneguda com La Reina de la Cançó Protesta que precisament la va
interpretà en català en el curs d'un concert que va realitzar a Barcelona el 28
de juny de 2008, Quimet ens recorda que també la va cantar, uns quans anys abans, a un programa d'Àngel Casas. Joan Chandos Báez va néixer a Staten Island, Nova York, encara
que d'origen mexicà, el 9 de gener de 1941 i va esdevenir una de les grans
figures del folk i la cançó protesta als Estats Units i al món, durant els anys seixanta,
fent-se molt popular per les seves campanyes en contra de la guerra del
Viet-Nam, entre elles la famosa "Marxa sobre Washington", era coneguda
com "La reina de la cançó protesta". Aquesta cançó es va incloure en
el disc “Gracias a la vida” de Joan Baez i Quimet i Mario, tot i que ens queda fora de
temps, hem volgut posar-la i aquí està.
Acabarem la secció de La Música que es Feie en Català i ara seguirem des de Mallorca.
Los Z-66 – Hazme una
pequeña señal
.jpg)
Tot i portar
pràcticament un any i mig actuant gairebé a diari a les Illes Baleras, no va
ser fins a finals de 1967 que Els Z-66 es van anar a Barcelona per gravar el
seu primer EP, un disc genial que va ser una bona carta de presentació.
D'aquest EP que es va posar a la venda el gener del 68, us hem seleccionat un
tema que és la versió dels Z-66 del "Give me a little sing" del
cantant de color nord-americà Brenton Wood i que en la seva versió original va
passar desapercebuda al nostre país, tot i haver-se publicat el single. En
aquest primer EP també es van incloure "From the underworld" que era
dels britànics The Herd, al costat de "Mister bus driver" i un quart
tema del qual ara no recordem el títol. Curiosament alguns títols van sortir en
castellà en els crèdits del disc, tot i estar interpretats en anglès. Els Zeta
estaven liderats per Lorenzo Roselló que després, quan es va llançar com a
solista passaria a anomenar-se Lorenzo Santamaría. Els Z-66 eren una banda que
compartia mànager amb Jimi Hendrix i The 
Animals ja que era el propietari del Sgt.
Peppers, una sala a El Terreno, a la plaça Gomila de Palma de Mallorca i on
ells havien fet jams plenes de rock i alcohol amb artistes que aquí només
coneixíem de referències, com Jimi Hendrix, John Mayal, Eric Burdon, Noel Redding i el
cantant dels Flowers Pot Men. Els seu manager era Mike Jeffrevs. El grup Los Z-66 es
formà a Mallorca l'any 1966. La formació original estava integrada per Vicenç
Caldentey (guitarra), Pedro Brunet (saxo), Leopoldo González (baix) i Tito a la
bateria. Mes tard, se'ls uniria el cantant i de fet, l'autèntic líder del grup
Lorenzo Santamaría que venia de Los Brios.Quan es van desfer, alguns d'ells van
anar a Zebra.
Los Javaloyas – Mágicos colores
La veritat és que
aquest tema ens podria sonar a versió, tractant-se de Los Javaloyas, però és
una composició de Luis Pérez Javaloyas i Serafín Nebot, teclista i líder i
cantant del grup, respectivament. També era composició pròpia "Palabras
nuevas" que al costat de “Fui feliz” i “Palabras nuevas” que eren
versions, omplien aquest EP de quatre cançons que es va publicar l'any 1967 a través del segell
EMI-La Voz de su Amo. Los Javaloyas són un dels grups més veterans d'estat, es
van crear l’any 1952 a
Valencia, però Luis Javaloyas es va establir a Mallorca. La formació estable va
ser Rafael Torres amb l'acordió, 
guitarra, piano i baix, Serafín Nebot cantant,
saxo i clarinet, Tony Cobas a la guitarra, contrabaix i trompeta, Antonio
Felany cantant, bateria i trompeta i José Luis Pérez Javaloyas que a més de
cantar, tocava la flauta i el piano. Els Javaloyas van actuar molt a
l'estranger i a Alemanya, concretament a Hamburg, a principis dels anys
seixanta, van conéixer i van compartir escenari amb The Beatles. José Luis
Pérez Javaloyas, fundador del grup, va morir a Palma als 79 anys, al setembre
de 2007.
Los Íberos – Las
tres de la noche
Adolfo Rodríguez,
natural de Ponferrada a la guitarra rítmica i veu, els malaguenys Diego Cascado
a la bateria, Enrique Lozano a la guitarra solista, més endavant substituït a
causa d'una malaltia, pel madrileny Anselmo José Fernández i el d'Almeria
Cristóbal de Haro al baix que va ser substituït per Carlos Attias, van ser els
components de Los Íberos i es van conèixa a Torremolinos l'any 1966. Van gravar
en els estudis de la Decca
a Londres i compaginaren les seves cançons en anglès i castellà. L'any 1968 van
debutar amb "Summertime Girl", considerada com una de les millors
cançons dels 60's a Espanya. Los Íberos van tenir un repertori propi. El seu
segon single va ser el que 
escoltem avui, també publicat per Columbia-Decca
l’any 1968 i que era una composició d'Enrique Lozano. L'any 1969 Los Íberos
participen en la pel·lícula d'Iván Zulueta "1, 2, 3 al escondite
inglés" i també a "Topical Spanish" de Ramon Masats, al costat
de Guillermina Motta. L’any 1973 Los Íberos es van desfer i Rodrigo es va
incorporar a Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán, coneguts com CRAG, el primer supergrup de
l’historia del pop espanyol. Enrique Lozano va publicar fa un parell o tres
d'anys "A través del tiempo" amb temes de l'època de Los Íberos que
no havien estat gravats i cançons noves.
Los Catinos – Me
gustaría que me quisieras
Un dels grans grups
especialitzats en versions van ser Los Catinos, al costat dels Mustang i Los
Javaloyas, els més destacats de la seva època. Inicialment es van fer dir Los
Ticanos i junt a Los Pájaros Locos i Golden Quartet van ser els primers grups catalans
en actuà a les matinals de Madrid, però a Los Ticanos va haver un
replantegament i uns quans dells van crear Los Catinos i van signar contrate
amb casa de discos. Altres com l’amic Antoni Duran van militar en diverso grups
com Los No i Tuset 31. Los Catinos van començar l’any 1963 i es van desfer deu
anys més tard. Eren Manolo Vehi Méndez (veu), José Antonio Muñoz Fortes (baix),
Manuel del los Ojos Prieto (teclats), Marcelo Pinilla Marín (guitarra) i
Fernando Luna 
Figueres (bateria). Los Catinos van gravar inicialment per
Vergara i a partir de 1967 es convertirien en artistes del Segell Belter. L’any
1991 van tornar a gravar un disc "Cançons Romàntiques" i Los Catinos
segueixen actius, actuant des de fa gairebé 20 anys periòdicament a la sala
Tango de Barcelona. És clar que si voleu anar a veure'ls, cosa que us recomanem
des de El Temps Passa... i la música queda perquè gaudireu i molt, us assegureu
abans que actuïn aquell dia. Aquesta cançó es una versió del tema "I'd
Love You to Want Me" que va ser el gran èxit del cantant nord-americà Lobo
que veritablement es deie Roland Kent Lavoire.
Los Sírex – Todas
las mañanas
Aquesta cançó, igual
que les altres tres que configuraven aquest EP editat per Vergara l'any 1966,
van formar part del primer LP de Los Sírex, un recopilatori en el què només
aquests quatre temes eren inèdits i que es va publicar l’any 1965. La cançó va
estar composada per Guillermo, igual que "Lo sabes" i "Siempre
te retrasas", però també hi havia una versió, "Cuando más lejos
estoy" que era del Dúo Dinámico i que seguint el seu costum, també la van
gravar. Los Sírex van ser el millor grup de pop sorgit a Catalunya que es
dedicava a gravar cançons pròpies, sense deixar de costat les versions ja que
fins i tot quan la seva fama va començar a estar en declivi les discogràfiques
ancara seguien imposant-lis versions, clar que ells també es van dedicar a
mantenir el seu potencial com a compositors, bàsicament el baixista i productor
Guillermo Rodriguez Holgado. Los Sírex van inventar un pas de ball que es va
anomenar el "pas Sírex" i el ballaven 
conjuntament en l'escenari quan
actuaven, tot un espectable que encara fan avui en dia als seus concerts. La
primera vegada que a la província de Tarragona es va realitzar un festival
revival, va ser l'any 1988 i el va organitzar Mario Prades a les Festes Majors
de la Pobla de
Mafumet i el cartell el van configurar Los Sírex, Los Salvajes i Los Diablos.
Després van haver uns quants més, com un que va celebrar-se al Divertipark de
Cambrils i en el qual Los Sírex es van retrobar amb Manolo Madruga, a qui no
veien des dels anys 70, quan va deixar el grup i va marxar-se amb la seva dona a
viure a Alemanya. El grup el van integrar Antonio Miquel Cervero, conegut com
Leslie, a la veu, Luis Gomis a la bateria, José Fontserè a la guitarra rítmica,
Guillermo Rodríguez Holgado al baix, sense oblidar a Manolo Madruga a la
guitarra solista. Per cert, Lluís i Manolo ja són morts.jpg)
Los Mitos – Este es
mi llanto
A la cara B del
single “Cantemos así (Aleluya)” de Los Mitos, publicat per Hispavox l'any 1968, trobàvem
aquesta bella balada, encara que la veritat és que ens resulta una mica
insulsa, però era una de les cançons adequades en els guateques d'aquells
diumenges, per poder arrambà una miqueta a la xiqueta, cas que aquesta es
deixés, cosa que no resultava fàcil. Si és veritat que el tema més popular a la
cursa de Los Mitos va ser "Es muy fácil" que va ser el seu següent
single, el tercer ja i avui dia és la cançó de referència quan es parla de Los
Mitos. Liderats pel cantant Antonio Santiesteban que després va tenir una
important carrera com a solista i diense Tony Landa. Los Mitos van començar a
Bilbao l’any 1966 amb el nom de Los Famélicos i 
es diu que quan van anar a
Madrid per “triunfar”, van fer honor al nom. El van canviar per Los Mitos quan
van signar el contrate amb la casa de discos. El 8 d’abril de 1968 van
realitzar la seva presentació oficial. Quan Tony Santiesteban els va deixar
ells encara van seguir uns anys amb un altre cantant. Per cert, estan de nou a
la carretera i ara l'integren el bateria Francisco García i el baixista Oscar
Matía de la primera etapa. De la segona queda el cantant que va substituir
Tony, Fernando Brosed i el teclista Federico Artillas que va fer el mateix amb
Carlos Zubiaga. L'última incorporació és el guitarra i cantan Iñaki Egaña, que
va ser component de Los Buenos i Barrabás. El 24 d'octubre de 2010 l'actual formació de
Los Mitos van actuar al Teatre Arriaga de Bilbao.
Los Módulos – Todo
tiene su fin
Ara i per acabar el programa
d’avui escoltarem a Los Módulos i “Todo tiene su fin”, la cançó més emblemàtica
de la seva carrera. Van ser la primera banda de rock sinfónic / progresiu del
estat i els primers que van fer servir moog i melotrom. Es clar que si bé Los
Módulos tenen cançons molt plenes de sinfonisme, també van gravar unes quantes
massa comercials. Aquesta es el just contrapunt entre una cosa i l’altre. Pero
la cullarada que va possat la seva discográfica va fer que a molts amants del
rock progressiu no els agraden Los Módulos i els fervents seguidors del pop els
troben recarregats. La veritat és que Los Módulos van ser una de les millors
bandes espanyoles de la història. Estaven liderats per Pepe Robles que havia
estat tocant amb Los Ángeles substituint a un dels seus components que estava
fent la mili. Rafael Trabuchelli de Hispavox, va proposar a Pepe Robles un
llançament important com a solista, però ell va preferir crear un grup. A
partir de febrer del 1969 i al costat de Tomás Bohórquez (orgue Hammond, piano
i melotrom), Emilio Bueno (baix), Juan Antonio García Reyzábal (bateria i violí
elèctric) i Pepe Robles (a la foto) a la guitarra i veu, comencen 
assajos de 8 hores
diàries, havien nascut Los Módulos. "Nada me importa" va ser el seu
segon single i es un dels mes venuts de la seva historia. Va ser número 1 en ventes
al decembre de 1969, pero curiosamente “Todo tiene su fin” que es la cançó per
la que avui es recorda a Los Módulos era la cara B del single. La cançó també
es trobava en el seu primer LP "Realidad" publicat per Hispavox l’any
1970. Los Módulos es van desfer a la fi dels 70’s i l'últim baixista del grup
va ser José Luis Campuzano "Sherpa" que després tocaria amb Barón
Rojo i era amic de Mario. Després Pepe Robles va gravar per la seva compta i
també forman duet amb Teddy Bautista.
Acabarem per avui El
Temps Passa... i la música queda, però tornarem la propera setmana i abans de
fotre el campo us deixem amb companyia de la de La Xarxa de Comunicació Local i
totes aquelles emisores que emeten el programa. Som Quimet i Mario.
Baixem la paradeta i us diem adeu.
Quimet Curull i Mario Prades
Dos tronats que
ancara tenen il•lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario