El Temps Passa 08-27

Amb l'arribada de la primavera la natura ressorgeix en tot el seu esplendor, la llum sembla brillar més, els dies s'allarguen, els ocellets canten i les al·lèrgies proliferen molt més atacant-nos amb tos, esternuts, granellades, picor i problemes respiratoris... Oh La primavera, que bonica és! A la secció dels anuncis d'avui i perquè comproveu com ens preocupem per tots vosaltres, per totes vosaltres, us hem seleccionat una sèrie d'anuncis per ajudar-nos a preservar la salut i combatre el dolor, i molts d'ells se segueixen comercialitzant avui dia. Som així de bons. Ara i des de La Xarxa de comunicación local i totes aquelles emissores que emeten el programa, començarem el nostre viatje musical per els records, som Quimet Curull i Mario Prades, i avui l'iniciarem escoltant els problemes d’aquest xiquet al que María Cristina portaba per el carrer de l’amargura i es que el volia governar i sobre tot volia que es peles.

Obrim la Paradeta

The Brisk – María Cristina

Avui començarem amb una composició del músic cubà Nico Saquito (Santiago de Cuba, 17 de gener de 1901 – La Habana, 4 d’agost de 1982), l'autor també de "Cuidadito Compay Gallo" (a la foto), però que va ser un èxit de Mario Moreno "Cantinflas" en una de les moltes pel·lícules que va rodar i es va versionar i molt a Espanya, encara que aquesta que us hem portat per obrir El Temps Passa... i la música queda és de les millors, en clau de pop, això si. Són els problemas que te un xicot amb la seva nena que el goberna, però ell que ho acepta tot, no vol anar al barber a pelar-se. Ells són The Brisk i aquesta gravació correspon a l'època en què el seu cantant era Julián Granados. Es va editar en un EP publicat per Belter l’any 1966 i en el disc també es van incloure “Sansón chico ye-ye”, “El mismo problema” i “Me vas a arruinar”. Per cert, durant un temps The Brisk van ser la banda d'acompanyament de Conchita Velasco. Julián Granados també va cantar amb Los Ángeles Azules i molt més tard en solitari, després d'haver passat per Los Buenos. Van començar com Los Halògenos i després passarien a The Brisk Boys, per acabar sent The Brisk i van sorgir a Ceuta. Quan van començar eren Julio Rey (baix i veu), José García (bateria), Juan Pozo (guitarra i veu),  Antonio Morales (saxo i òrgan) que no té rés a veure amb Junior i Jesús Zurita (cantant). Quan se'ls va incorporar Julián Granados va començar el seu ascens popular. A finals del 67 Julián Granados abandona el grup The Brisk i fitxen a un cantant de color anomenat Teddy Ruster, amb el qual van gravar un disc molt més proper al soul i que inclouria una versió del "Stone Free" de Jimi Hendrix. Un dels seus membres fundadors, Julio Rey, va morir l’any 2004. Per cert, es diu que durant un temps van tindre com a cantant a Pedro Ruy-Blas.

Los Milos – Pitágoras

Tota una lliçó de matemàtiques és la que ens porten aquest tercet valencià, Los Milos que ens mostran en aquesta cançó una forma de comprende el teorema de Pitàgoras diferent a la que ensenyaban al col·legi, molt més distreta, la veritat i a ritme de rock and roll. Los Milos eren Emilio Baldoví Menémdez que els va deixar i va emprendre carrera en solitari, amb molt èxit, sota el nom artístic de Bruno Lomas, al costat de Salvador Blesa guitarra solista i tercera veu i Vicente Castelló guitarra acústica i segona veu. Van començar l'any 1959 i inicialment a Los Milos hi havia un quart component que va marxar-se perquè creia que la música havia de ser només reivindicativa, es deia Ramón Peleguero Sanchís i era de Xàtiva, del carrer Blanc. Es tracta del cantautor Raimon. Aquesta cançó es trobava en un EP publicat l’any 1961 i va ser recuperada a una col·lecció de CD’s editats per la revista Cambio 16. La cançó també es va incloure a un triple CD que va editar el segell Hispavox l'any 1994 titulat "Los Jóvenes (Las canciones en español de tus Guateques)" amb tot un seguit de artistes espanyols dels 60's. Quan Bruno Lomas s’en va anar, Vicente Castelló i Salvador Blesa van crear Los Top-Son que més tard es reconvertirien en Los Huracanes. Tots ells forman part de la cultura pop valenciana i avui en dia son noms de referencia quan parlem de música feta al pais valencià.

Los Estudiantes – La Bamba

Los Estudiantes van ser una de les millors bandes del rock and roll pioner que sorgia a Madrid en començar els anys seixanta, una autèntica escola de músics. De fet es van crear al 1959. Van ser un dels primers grups que van fer rock and roll a l’Espanya de la postguerra. Los Estudiantes de fet sorgeixen l’any 1955, arran d'un duet integrat per José Barranco i José Fábregas, que eren estudiants al Col·legi de la Sagrada Família de O'Donell, a Madrid, el primer tocava la guitarra i cantava i el segon la bateria. José Fábregas va ser substituït per José Alberto Gosálvez. L'any 1957, en una festa que organitzava la Facultat de Medicina, es va unir a ells el guitarra Rafael Aracil al qual José Barranco va haver d'ensenyar a tocar ja que tenia una guitarra elèctrica, però no sabia tocar-la. L'estiu de 1958 es van dedicar a fer actuacions gairebé professionals, actuant dos mesos cada nit al Palmerar d'Alacant, cobrant sis-centes pessetes per xou. De tornada a Madrid s'incorpora Adolfo Abril al contrabaix i passen a anomenar-se Los Cuatro Estudiantes. L'any 1959 passen a ser Los Estudiantes després de la incorporació del bateria Fernando Arbex, passant Gonsálvez a tocar el baix. S’en va anar Rafael Aracil i va entrar Luis Arbex. També es va incorporar José Luis Palacios a la guitarra. L'any 1959 signen contracte amb Philips i graven el seu primer EP, amb "Ready Teddy", "La bamba", "Woo-Hoo" i "Me enamoré de un ángel", aquestes dues últimes eren instrumentals. “La bamba" que estem escoltan ara a El Temps Passa... i la música queda, va ser el gran èxit de Richie Valens, de veritable nom Ricardo Valenzuela, però es tractava d’una adaptació d’un tema clàsic del folklore mexicà. Los Estudiantes van gravar en total tres EP’s, l’ultim l’any 1964. Per Los Estudiantes van passar un munt de músics, entre ells Luis Sartorious, Manolo Fernández que va ser l'organista de Los Bravos i altres. Per cert, Luis Arbex va morir en accident de cotxe.

Bruno Lomas – Rogaré

Aquesta cançó que a l'Espanya dels anys seixanta identificàvem amb el rocker italià Adriano Cellentano, realment no era seva, l'italià va realitzar l'any 1962 una bona versió de l'èxit del nord-americà Ben E. King que avui podem dir que ha estat versionada per moltíssims artistes de tots els nivells. Fins i tot Quimet l'ha tocat, per aquesta raó ja està reclamant un euro. No és ningú el mestre! El valencià Bruno Lomas va realitzar una de les millors versions que s'han fet al territori espanyol i per aquesta raó i perquè el de Xàtiva ens cau molt bé, doncs ja està sonant el tema a El Temps Passa... i la música queda, tot i que ell li canvia i molt el ritmillo. El tema es va incloure en un single amb “Vente conmigo” a la cara B i que es va publicar ja a l’any 1975 a través del segell Discophon. Ens passem de data. Bruno Lomas va ser el cantant del grup valencià Los Milos, on en els seus principis també va tocar Raimoni als que hem escoltat abans, si bé els va deixar per dedicar-se a música molt més compromesa i cantant en valencià, quedant Los Milos com a tercet. Mentre que Bruno Lomas, de veritable nom Emilio Baldoví Menéndez (Xàtiva, 14 de juny de 1940 - Pobla de Farnals, 17 d'agost de 1990), després de tornar de París es va llançar en solitari amb una brillant carrera i retirant-se a finals dels 70. Era simpatitzant de Fuerza Nueva i en els seus concerts dedicava cançons a la Guàrdia Civil i censurava l'actitud i els actes d'ETA, fins al punt que va rebre en diverses ocasions amenaces de la banda terrorista. Bruno Lomas va morir en accident de automòbil quan estava a punt de tornar als escenaris, l’any 1990. A la foto veureu com va quedar el Mercedes 250 que conduïa.

Los Gatos Negros – Cadillac

Los Gatos Negros van editar mitjansan Vergara l’any 1965 un EP on la peça estrella va ser aquest “Cadillac” dels The Renegades, una banda de Birmingham molt poc coneguda aquí al pais, si bé la cançó va ser composada i gravada abans per Vince Taylor & His Playboys. De fet nosaltres també creiem que aquest es el millor disc de Los Gatos Negros i es també el que millor es va vendre. El EP també trobavem “Un efecto extraño” versión del tema de Dave Berry, junt a “Eres un demonio”, versión del “Evil hearted you” de The Yardbirds i "I'll go crazy" de James Brown que ells titulan “Voy a enloquecer”. Los Gatos Negros es van crear l’any 1961 i van començar gravant per Belter el 1962, passant al segell Marbella i despres a Vergara, ja al 1965. Inicialment eren Ernesto Rodríguez, Xavier Soranells, David Giorcelli, Félix Serra i Quique Tudela, encara que després de canvis es van anarn incorporant Piero Carando, Frank Andrada, Francis Rabassa, Carles Maleras i l’actriu i cantant Mone amb la que van gravar un LP l’any 1987. Los Gatos Negros es van desfer el 1971, per tornar en els 80 i de nou al segle XXI. Actualment el grup l'integren Frank Andrada, Ernesto Rodríguez, Mark Cuevas, Valentí Adell i Quique Tudela. La veritat es que Los Gatos Negros van ser una de les millors bandes de rock sortides a Barcelona, avui també diriem “garatge”, pero el seu problema va ser que no traballeven per multinacional i la difusió del seus discos no va ser mai l’adecuada. Pero quan finalment al 1970 van conseguir un contracte amb l’EMI es van trovar que Vergara havie registrat el nom i van passar a ser solsament Los Gatos, pero no va tindre continuitat, si be despues de desferse als anys setanta, van tornar als 80 un altre vegada com Los Gatos Negros i van gravar un LP amb Mone (a la foto amb Mario Prades) com a cantant i un estil mes tecnificat, molt allunyat del seu, per aixó creiem que no va funcionar. En els anys 70 Francis Rabassa va tocar amb Barcelona Traction i Quique Tudela va crear Furia. Carlos Maleras no va aceptar una proposta de Alain Milhaud per substituir a Manolo Fernández, organista de Los Bravos i aixó que es diu que li va oferir un chec en blanc. Carlos Maleras va morir l’any 2000 i creiem que també es morir Piero Carando.

Los Brincos – The Train

A l’àlbum “Contrabando”, publicat per Los Brincos l'any 1968, van trencar amb el seu estil habitual, manipulat i comercialitzat per Maryní Callejo i la seva discogràfic i se'ns mostraven molt més propers al futur estil de Alacrán i Barrabás que l'inicial del grup i és que hi va haver canvis en la formació després de marxar-se Juan Pardo i Antonio Morales Junior i aquest LP va ser el resultat dels canvis i sobretot el de lideratge ja que el grup va passar a ser dirigit per Fernando Arbex. Curiosament aquesta cançó que escoltem ara mai es va editar en single, tot i ser una de les més recordades d’aquella segona etapa. La veritat és que amb aquest àlbum van tenir problemes legals per culpa d’aquesta pèça, Pete Townshend, guitarra de The Who, els va demandar i va portar davant els tribunals britànics acusant-los de plagi i afirmant que la cançó "The Train" incloïa acords del "Substitute" de The Who. En aquest disc Los Brincos a més del bateria i cantant Fernando Arbex i el baixista Manolo González, comptaven amb dos nous elements, s'havien incorporat Vicente Ramírez i Ricky Morales que anteriorment militaven a Los Shakers. Juan Pardo i Antonio Morales Junior havien deixat el grup per llançar-se com duet, nosaltres sempre hem estat convençuts que en realitat van ser expulsats. Los Brincos van decidir canviar de so i per aquesta evolució cap al  pop britànic van marxar a Londres, als estudis Marble Arch, propietat de la Pye i el productor va ser Larry Page, que havia estat també productor de The Kinks i The Troggs, encara que també va gravar diversos discos amb la seva propia orquestra. La veritat és que si bé el disc no va aconseguir funcionar al mercat forà, a Espanya si es va vendre bé, demostrant que tots aquells que afirmaven que després de la marxa de Juan i Junior el grup estava acabat i liquidat, no tenien ni idea del que deien i havien perdut una meravellosa oportunitat d'estar callats ja que "Lola" el primer single, va ser tot un cebollazo. La veritat és que alguns crítics quan no fiquen la pota és perquè l'estan canviant de lloc.

Los Bravos – Bring a little lovin’

Aquesta cançó que es va publicar en single, va donar títol a la segona pel·lícula de Los Bravos "Dóna'm una mica d'amor" de 1968 que en un principi pensaven titular "Los Bravos 2", peró quan el film es va estrenar el van cambiar. La cançó està interpretada en anglès i es va editar l’any 1967 com a avançament del film, va ser el seu vuitè single, amb "Make it last", una bona balada, a la cara B. Va ser una composició de Harry Vanda i George Young, components dels Easybeats, composada per a Los Bravos per encàrrec d'Alain Milhaud. Cal dir que encara que aquest tema està interpretat en anglès, Los Bravos també van gravar moltes cançons en espanyol, però hem de reconèixa que l'alemany Mike Volker Kögel, encara avui en dia es mou millor en l'idioma de Shakespeare. Los Bravos sorgeixen a Madrid, quan l’any 1965 coincideixen a la discoteca Jaima els grups Los Sonor i Mike & The Runaways. Mike (cantant), Pablo Sanlley (bateria) i Miguel Vicens (baix) tocaven en els segons, mentre que  Tony Martinez (guitarra) i Manolo Fernández (òrgan) tocaven a Los Sonor, decideixen unir-se i crear Los Nuevos Sonor. Els descobreix Manolo Díaz, aleshores directiu de Columbia que els va presentar al productor Alain Milhaud i es va posar en marxa l'engranatge d'una màquina marcada per un sol hit internacional, el seu segon single "Black is black" que va arribar a número dos en el Regne Unit i a la quarta posició als Estats Units. A França no van arribar al cim de les llistes per culpa de Johnny Halliday que va versionar el tema en un EP interpretant en francès i es va menjar el pastís de les vendes. Los Bravos  van ser un muntatge mà a mà entre la discogràfica i una cadena de ràdio-fórmula i la seva presentació oficial va ser en una edició especial d'El Gran Musical al Teatre de la Zarzuela al carrer Jovellanos, era la primera vegada que en aquest teatre actuava un grup pop. La cadena SER va retransmetre en directe aquell concert. La pel·lícula "Dame un poco de amor", dirigida per José María Forqué, anava de xinesos que de xinesos no tenien res ja que tots ells eren més espanyols que els molins de la Manxa, bé, la protagonista femenina va ser Rosenda Montero que tot i fer també de xinessa, la noia era mexicana i ja va treballar en "Els Set Magnífics" amb Yul Brinner i a "Ninette i un señor de Murcia" amb Fernando Fernan Gómez, entre molts films. Alguns altres dels temes del film van ser també composats per Harry Vanda i George Young. Aquesta banda sonora va ser el tercer LP de Los Bravos. A la foto Montse Aliaga amb Mike Kennedy.

Los Sírex – Faldas cortas, piernas largas

Los Sírex van ser el millor grup de pop sorgit a Catalunya que es dedicava a gravar cançons pròpies, sense deixar de costat les versions ja que fins i tot quan la seva fama va començar a estar en declivi les discogràfiques els seguien imposant versions, clar que ells també es van dedicar a mantenir el seu potencial com a compositors, bàsicament el baixista i productor Guillermo Rodriguez Holgado. Los Sírex van inventar un pas de ball que es va anomenar el "pas Sírex" i el ballaven conjuntament en l'escenari quan actuaven. La primera vegada que a la província de Tarragona es va realitzar un festival revival, va ser l’any 1988 i el va organitzar Mario Prades a les Festes Majors de la Pobla de Mafumet i el cartell el van configurar Los Sírex, Los Salvajes i Los Diablos. Després van haver uns quants més, com un que va celebrar al Divertipark de Cambrils i en el qual Los Sírex es van retrobar amb Manolo Madruga, a qui no veien des dels anys 70, quan va deixar el grup i va marxar-se amb la seva dona a viure a Alemanya. El grup el van integrar Antonio Miquel Cervero, conegut com Leslie, a la veu, Luis Gomis a la bateria, José Fontserè a la guitarra rítmica, Guillermo Rodríguez Holgado al baix, sense oblidar a Manolo Madruga a la guitarra solista. Aquest tema era la cara B d'un single amb "Acto de fuerza" del grup italià Equipo 84, a la cara A. Per cert, el primer cantant de Los Sírex va ser Santi Carulla que per recomenació del seu pare i després d’una actuació al Tropicana de Castelldefels, els va deixar i s’en va anar a Los Mustang. No acabarem sense dir-vos que per Los Sírex han passat un quans músics més, entre ells Tony Mier, Oscar Janot i Quique Tudela. Luis Gomis i Manolo Madruga van morir l’any 2012, a principis de setembre, amb pocs dies de diferencia. Los Sírex que seguiexen en actiu, en aquest moments son Antonio Miguel "Leslie" Cervero, Guillermo Rodríguez Holgado, Josep Fontseré, Juanjo Calvo i Ernesto Rodriguez.

Conexión – Preparad el camino al Señor

Conexion van ser una de les millors bandes de soul de l'estat espanyol al costat de Los Canarios i Doble Dinamita. Aquest tema correspon a la seva etapa més gospel i la cançó era la versió que van realitzar del tema de l'òpera-rock "Gospel" i ens anem de temps perquè és de 1972. El single tenia "Caminando sobre el fuego" en la cara B. De fet aquest és el disc que millor es va vendre en la carrera de Conexion. L'embrió va sorgir a la Manxa, el seu líder i principal compositor era el teclista Luis Cobos (Campo de Criptana, 1948), Rafael López (Mula, 1946), Serafín Alberca (Campo de Criptana, 1947) trompeta, Alfredo Lozoya (Mora de Toledo , 1945), guitarra baixa, Ernesto Herrero (Madrid, 1950) bateria, Rafael Ríos (Còrdova, 1945), guitarra solista, Donny MacKonlly (Nicaragua, 1942) cantant i Luis María Fornés (1944) a l'òrgan. Posteriorment es  produirien canvis en  la formació i pel grup van passar altres músics, entre ells Cuqui que va substituir a Luis Cobos quan se'n va anar a la mili i també César Fornés i Javier Esteve, aquest últim havia militat a Cerebrum. Els seus dos primers singles eren pur soul americà. L'any 1973 i després de publicar "Niños del Edén" es van separar i Luis Cobos es va dedicar a realitzar aquells nyaps barrejant música clàssica i sarsueles amb ritmes discotequers que tan bé li van funcionar comercialment, Tito Herrero i els germans César i Luis Fornés van acompanyar a Miguel Ríos i Luis Fornés posteriorment es va unir al grup Agamenón. Mario ens explica que l'última cançó que van muntar amb el seu grup abans de desfer-se va ser precisament "Un mundo sin amor" de 1970, una de les millors cançons de Conexion, però Quimet es nega a donar-li un euro ja que no és la que escoltem ara. Com és aquest home!

Els Anuncia dels Nostres Records

Avui i perquè comproveu que ens preocupem per vosaltres, a la secció dels Anuncis dels Records us hem portat un munt de medicaments d'aquests que es venien sense recepta i és que nosaltres el que volem és que gaudiu de bona salut i disfruteu de la vida i ara que la primavera, com diuen, "la sang altera" escolteu amb atenció aquestes recomanacions, perdudes en la banda sonora del nostre passat

Calmante Vitaminado

La veritat és que el dolor pot resultar molt molest i per això us recomanem que prengueu Calmante Vitaminado que com diu l'eslògan de l'anunci “Te devuelve la alegría” i pot estar “Sin dolor todo el día”. Calmante Vitaminado era fabricat pel Laboratori Pérez Giménez que tenia la seva seda a Aguilar de la Frontera, Còrdova i s'indicava clarament en l'envàs "La tableta que da bienestar y tonifica los nervios". Calmante Vitaminado ha estat el producte estrella de la firma fins que l'any 2011 va patir un ERO al qual va seguir un altre i finalment va entrar en concurs de creditors el març del 2012. L'empresa va ser creada pel farmacèutic cordovès Diego Pérez Giménez que va inventar el Calmante Vitaminado en els anys cinquanta, va morir el 1991 i el seu nét va prendre les regnes del negoci familiar que finalment va ser comprat per Tecris, encara que les coses no van millorar precisament i va tornar a canviar de mans. Segons els sindicats, tot va anar malament a causa de la mala gestió després de la mort del fundador, al dedicar-se a fabricar productes per a tercers en lloc de centrar-se en les seves pròpies marques.

Super Koki

Ara us portem dos anuncis de pastilles per alleujar les molèsties a la gola i la tos, es tracta de Super Koki, unes pastilles de Mentol i Tirotricina que havien de ser oli en un llum, pel que diuen els anuncis i que ells anunciaven al envas com de Mentol - Penicilina. La veritat és que Super Koki s'usava per solucionar també altres problemes de salut, però sempre vinculats a afeccions de gola, ronqueres, afonies, tos, grip, refredats, úlceres a la boca, etc. També estaven fabricades pels Laboratoris Farmacèutics Pérez Giménez i encara que possiblement ja no us recordeu d'aquesta marca, us informarem de que va estar molts anys en el mercat i era un producte molt espanyol.

Aspirina Bayer 

Us portem ara l'aspirina de "Tota la vida", l'Aspirina Bayer que ens deien alt i clar “Aspirina solo hay una y es de Bayer” i que encara està en el mercat. El que no sabem és si es fabricava a la factoria Bayer de Tarragona o no. Bayer AG és una companyia químic-farmacèutica alemanya fundada a Barmen, Alemanya l'any 1863. Avui en dia, té la seva seu a Leverkusen. El seu producte estrella és la Aspirina Bayer, l'àcid acetilsalicílic o AAS descobert pel químic francès Charles Frédéric Gerhardt l'any 1853 que hem de reconèixer va ser un invent gairebé miraculós que serveix pràcticament per alleujar tot tipus de dolors, però amb incompatibilitats per a les persones amb problemes gàstrics. L'any 1899, la marca Aspirina de Bayer va ser registrada a tot el món per a la comercialització de l'àcid acetilsalicílic de Bayer que Felix Hoffmann va sintetitzar per primera vegada, però a causa de la confiscació pels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial, dels actius i les marques de Bayer, i causa de l'ús generalitzat del terme per descriure el tipus de medicament, la "aspirina" va deixar de ser marca registrada en molts països. Avui, el nom s'utilitza lliurement als EUA, Regne Unit i França per identificar l'àcid acetil-salicíclico. No obstant això, en més de 80 països, com Espanya, Canadà, Mèxic, Alemanya, Suïssa, etc. el nom "Aspirina" segueix sent una marca registrada propietat de Bayer i la creu del seu logotip és molt idetificativa. Per cert, aquest anunci ens arriba amb regust de terra basca.

Tableta Okal

És clar que avui en dia i amb tot això dels diners, la crisis, l'atur i l'augment del cost de la vida acaba produint-nos mal de cap, a El Temps Passa... i la música queda també tenim la solució. Tan simple com prendre una Tableta Okal que servia per alleujar tot tipus de dolors, des migranyes a mal de queixal, refredats, marejos en un viatge, fins i tot el que en aquells anys es denominaven "Molèsties de la dona", tot el solucionava la Tableta Okal, per això en l'anunci et recomanaven no sortir mai de casa sense portar-la a la butxaca, junt amb la targeta American Expres, per descomptat. És clar que no sigueu il.lusos, els dolors de la butxaca, aquest que tot patim avui en dia, no l'arregla la Tableta Okal, ni el sunsuncorda. Per cert, la Tableta Okal encara es vent actualmente.

Bicarbonato Torres Muñoz

Per a les molèsties d'estómac, les males digestions, els menjars excesivamentes forts de gust, etc. us hem portat bicarbonat sòdic. Una cosa que en aquelles èpoques en que no sabíem que per a segons quins problemes no era recomanable el seu ús, molts el usaven a cullerades soperes i sense miraments. Avui sabem que el seu ús continuat mai ha de superar els 8 dies, a partir d'aquí comença a ser perillós per a l'organisme, cosa que també passa amb el Primperan. Us hem seleccionat aquest anunci del Bicarbonato Torres Muñoz que encara es fabrica a l'actualitat i podeu trobar a qualsevol farmàcia, tant en pols com en pastilles. És una creació del farmacèutic Guillermo Torres Muñoz que es va establir al carrer San Bartolomé de Madrid, cantonada a San Marcos, al segle XIX, obrint una farmàcia, en el soterrani va fabricar el bicarbonat sòdic que porta el seu nom i que és una variant del que en 1801 va inventar l'alemany Valent Rose. Aquesta farmàcia va estar oberta al públic fins al 2007, quan es va vendre el local i va passar a ser una botiga. El Bicarbonato Torres Muñoz va ser un dels primers productes que es van anunciar en els respatllers dels seients d'avions d'Iberia. Per cert, Guillermo Torres Muñoz el va patentar al 1880 i aquesta patent va ser venuda l'any 1985 als laboratoris CIBA-GEIGY. Actualment aquesta marca de bicarbonat la fabriquen els laboratoris Novartis de Barcelona.

Polvos de Talco Calber

Els pols de talc són una cosa molt recomanable per tenir sempre a mà a la farmaciola o en l'armari de la dutxa i encara que en aquest anunci el promocionen com una benedicció per als nadons, la veritat és que són de molta utilitat i sense límit d'edat . És clar que no us prengueu al peu de la lletra això de que serveix també per alleujar les picors, bé si que serveix, però compte, els picors de butxaca no els alleuja altra cosa que "el vil metall". Encara que els records de la nostra infància estan lligats a la marca Ausonia, els Pols de Talco Calber van ser un dels importants que es comercialitzaven i és l'anunci que us hem portat avui. És clar que existien i existeixen moltes altres marques com Lucky, Cussom, Gatolín, Cachito, Poppy, Art Nouveau que estaven perfumats, Nenuco, Maja que era de la casa Myrurgia, Talquistina, Johnson’s Baby i molts altres que com els Polvos de Talco Calber, alguns se segueixen comercialitzant avui en dia, encara que ja pots trobar la majoria en supermercats i grans superfícies, no només en farmàcies. Nosaltres recordem amb afecte l'ús que feien de les pols de talc els barbers que els posaven en un gran raspall i ho estenien per el nostre clatell després d'haver-nos pelat, fent una bona fumarada.

Curitas

La veritat és que sempre associem aquest producte i l'anomenem genèricament Tiritas, però Tiritas era una marca comercial el seu nom és Tira Adhesiva Sanitària. Us hem seleccionat per escoltar avui un anunci de Curitas, una altra marca que comercialitzava aquest tipus de producte que no era res més que un tros d'esparadrap amb un apòsit al centre per tal de col·locar sobre la ferida. Les "tiritas" van ser introduïdes a Espanya per un empresari de Mataró anomenat Gerard Coll, després de la Guerra Civil Espanyola. Havia estat inventat l'any 1917 pel nord-americà Earle Dickson, que treballava per als laboratoris Johnson & Johnson, perquè es va adonar que la seva dona es tallava sovint mentre treballava a la cuina i utilitzava embenats molt aparatosos que se li desprenien amb facilitat. Curitas se segueix fabricant i al mercat trobem ja "tiritas" de tot tipus, algunes resisteixen el contacte amb aigua i hi ha altres que resulten invisibles. Curitas va sortir al mercat l'any 1922 i utilitzaven l'eslògan "El primer vendaje con gasa de Beiersdorf", havia estat patentat per Carl Paul Beiesdorf el 28 de març de 1882, abans que el nord-americà Earle Dickson. Com s'entén això?

La Música que es Feie en Català

Quixot’s Quartet – Junts, som feliços

Inicialment van treballar com Conjunto Los Quijotes i van ser el grup d'acompanyament del Dúo Rúbam fins que van catalanitzar el seu nom i dient-se així van gravar tan en castellà con en català. Aquest tema és una versió del gran èxit dels nord-americans The Turtles, versionat a la llengua de Mossèn Cinto. Quíxot’s Quartet eren Pere que havia tocat amb el Quintet Dinki Boys, Francesc que provenia de l'Orquestra Pizarro, La Cobla Girona i el conjunt de l'italià Gabrielle Orizi, Ramón que també tocava en el conjunt de Gabrielle Orizi i l'últim era Vicenç que havie militat en l'Orquestra Neptunos. Els quatre eren músics de Conservatori amb el famos carnet blanc, tres de Barcelona i un valencià,. Aquest EP el va publicar el segell Happyband l’any 1967 i en ell també trobàvem una bona versió del "Windy" de The Associations, junto a “Tristesa” i “Un gest de dolor”. Per cert, no confondre els Quíxot’s Quartet amb un grup actual anomenat Quixote Quartet que no sabem perquè, però ens sona que és una cobla.

Els Dracs – Un cor fet d’amor

Ara a la secció eb català us portem un dels millors grupos de pop-folk català dels anys seixanta, es tracte de Els Dracs. Parlar de Els Dracs és una altra cosa. Van ser al costat de Els Tres Tambors els millors grups en català de l'època i aquest EP del que us hem extret la gran versió que realitzen del tema "Heart full of soul" composat pel guitarrista Jeff Beck i que ell va gravar amb el seu grup The Yardbirds es un dels millors discos de la seva carrera. Els Dracs van treure un altre EP on hi havia la seva versió de "La casa del sol naixent" i aquest disc del que os parlem  va ser el més venut del catàleg del segell Concentric si bé i com és habitual en les produccions de Concentric, les seves grabacions sempre tenen falta de baixos i bateria que sonen molt per sota del volum al qual haurien d'estar. El sextet, liderat pel cantant Jordi Carreras, va treballar des de 1964 a 1971 i van gravar 4 EP 's en català i un grapat  en castellà, anomenan-se Los Dracs. Els Dracs eren Jordi Carreras, al costat de Miguel Olivé, Vicente Carós, Faustino García, Manuel Cordero i Alfredo Pla. L’any 1966 van ser el primer conjunt de rock que va actuar al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, és clar que no debem oblidar que el propietari del segell Concentric era Josep María Espinás. Després de desfer-se nosaltres els vem perdre la pista, però hem sabut que el bateria Vicenç Carós havia mort el 20 de gener de 2010 als 63 anys d'edat. Per cert, l'any 1981 el segell Edigsa va publicar un LP recopilatori titulat "La casa del sol naixent" que recollia les cançons dels seus quatre discos amb Concentric. Per cert us explicarem una curiositat, quan The Yarbirds van gravar aquesta cançó, va ser el primer disc amb Jeff Beck a la guitarra substituïn a Eric Clapton que havie marxat amb John Mayal, dons bé, a l’edició dels Estats Units es van equivocar i a les fotografies de la cuberta veureu a Eric Clapton en lloc de Jeff Beck, però amb els noms camviats.

Jordi Pérez & José Solá y Orquesta – De primer la nit fou negra

Aquest disc és de 1967 i l'EP el va publicar el segell Columbia amb el títol "Com neix una cançó a L'Ovella Negra". Va ser una col·laboració entre el propietari del pub, el guitarrista Jordi Pérez que abans havia tocat amb Tete Montoliu, i el Mestre Solà. És una peça plena de tocs jazzístics on es nota la mà de Josep Solà, un home que va escriure i gravar un grapat de bandas sonores, va acompanyar a molts cantants en gravacions i te una interesant discografia. Jordi Pérez va ser un gran guitarrista de jazz que va tocar als anys 50 en un grup que es deia El Lirio Campestre. Més tard va formar part del Quartet Be-Bop (1950-54) amb Tete Montoliu al piano, Ramón de Larrocha (germà de la pianista clàssica) al contrabaix i Juli Ribera a la batería. A mitjans dels anys 60 va obrir L'Ovella Negra, una taverna-pub que no sabem si encara romandrà oberta al carrer Sitjas de Barcelona al costat de las Ramblas barceloninas i el carrer Tallers. Uns cosina del pare de Mario que és deia Guadalupe, vivia al matiex edifici en els anys seixanta. En aquesta gravació els acompanya al piano el mestre Francesc Burrull.

Luis Aguilé – Miquel i Isabel

Tancarem la secció en català d’aquesta setmana deEl Temps Passa… i la música queda amb aquesta bona cançó de Luis Aguilé. Va ser una de les grans balades dels anys seixanta d'aquest cantant argentí que va viure a Cuba fins a l'arribada del règim castrista i va tindre que fotre el camp. Aquest tema, li va explicar una vegada Luis Aguilé a Mario que el va composar inspirant-se en una parella que va conèixer quan residia a l'illa de Cuba. A Mario sempre li recorda una altra parella de la colla del carrer Bassegoda, Bartolo i Isabel, sempre estaven com el gos i el gat. Trencaven, tornaven a estar junts, tornaven a trencar i així fins que un bon dia es van casar. Mario finalment va poder anar a un dinar que es va fer a les Caves Torre Blanca, a Sant Sadurní de Nolla, amb els seus antics amics de  joventut i les actuals parelles, va asabantar-se que Bartolo i Isabel segueixen junts i a ell li agrada que sigui així. A aquests amics de juventut dediquem la cançó que escoltem al programa d'avui, cançó d’un altre bom amic Luis Aguilé que ja no està amb nosaltres, va morir a Madrid, el 10 d’octubre de 2009. Es clar que us portem la versió que Luis Aguilé va fer en català, l’any 1975, incloent-la en el seu LP "A Catalunya", cantan molts temes tradicionals de la Nostra Terra, tots ells en català i comptant amb Lleó Borrell a la direcció musical i arranjaments orquestrals i amb Francesc Burrull al piano, Albert Moraleda al baix, las germanes Ros i l’amic Antoni Durán (del grup Tuset 31) al cors, entre altres grans músics catalans.

Ara tornarem al panorama musical espanyol des de Mallorca.

Los Javaloyas – Buenas vibraciones

Amb aquesta cançó molts van ser els que van descobrir a Espanya als nord-americans The Beach Boys, una banda de surf music que van sorprendre a tothom amb una cançó com aquesta, allunyada del seu estil. La veritat és que de tant que hem parlat de Los Javaloyas, ara no sabem que dir. Bé, alguna cosa si. Van ser costat de Los Mustang i Los Catinos, els millors grups versioners de la seva època, grans músics, tots ells multiinstrumentistes. Aquest tema és la seva versió del gran èxit de The Beach Boys i es recollia en un EP publicat per EMI-La Voz de Su Amo que incloïa “Quiero que me quieras” de The Spencer Davis Group, “Tal vez” i “Has pasado a la historia”. Va ser un dels discos de Los Javaloyas que millor es van vendre. Deiem que Los Javaloyas eren mallorquins i aixó no es cert del tot, Luis Pérez Javaloyas era valencià i va crear el grup a Valencia, però es va establir a les illes i va reestructurar la banda ja amb músics mallorquins com el cantant Serafín Nebot i es pot dir que a partir d’aquell momento van passar a ser un dels millors grups mallorquins. Los Javaloyas són un dels conjunts més veterans d'estat, es van crear l'any 1952. La formació estable va ser Rafael Torres amb l'acordió, guitarra, piano i baix, Serafín Nebot cantant, saxo i clarinet, Tony Cobas a la guitarra, contrabaix i trompeta, Antonio Felany cantant, bateria i trompeta i Luis Pérez Javaloyas que, a més de cantar, tocava la flauta i el piano. Els Javaloyas van actuar molt a l'estranger, sobre tot a Alemanya, a principis dels anys seixanta, dins d’un circuit on també van estar-hi Los Salvajes, The Runnaways, Los Huracanes, Los Atilas i altres conjunts espanyols. Allà van conèixer i van compartir escenari amb The Beatles, a Hamburg. José Luis Pérez Javaloyas, fundador del grup, va morir a Palma als 79 anys, al setembre de l’any 2007 i fins la seva mort creiem que Los Javaloyas seguien en actiu. 

Charles Aznavour – Morir de amor

Dins del programa d'avui de El Temps Passa… i la música queda, arriva el moment d’escoltar al cantant, compositor i també actor Charles Aznavour, aquest gran de la cançó francesa, nascut a París, encara que d'origen armeni, el 22 de maig de 1924, i de veritable nom Shahnourh Varinag. Aquest tema es trobava a la banda sonora del film del mateix títol que va protagonitzçar l’actriu Ann Girardot i és una de les millors cançons, carregades de romanticisme de Charles Aznavour. La pel·lícula creiem recordar que anava sobre els amors d'una profesora i el seu alumne, mol mes jove que ella, una questió que vist així por arrivar, en un principi a fer gracia, però quan es al revés, és a dir noia joveneta / home més gran, pot ser molt desagradable i és censurable. De fet creiem recordar que es basava en un cas real que va succeir a França. Charles Aznavour va gravar i molt en castellà, de fet prácticamente tot els seus èxits dels anys seixanta van ser versionats a la llengua de Cervantes. Per cert, Charles Aznavour va començar com a compositor i va fer cançóns per Mistinguett, Patachou, Edith Piaff i també per Juliette Gréco. Us explicarem una curiositat. El dia que Joan Manuel Serrat va debutar amb Els Setze Jutges en un concert que es va celebrar a Esplugues de Llobregat, el maig de 1965, finalitzat el recital Serrat i uns quants amics van anar ràpidament al Palau de la Música Catalana i és que allà actuava Charles Aznavour i no podien perdre-se'l .

Los Catinos – Melodía desencadenada

Aquesta bella cançó amb la que avui acomiadarem El Temps Passa... i la música queda, us l'hem extret d'un àlbum titulat "Canciones Románticas", l'únic disc gran en la llarga carrera discogràfica de Los Catinos, es va publicar l'any 1991, ens allunyem i molt d'època, el va editar el segell barceloní Divucsa. Aquest disc va marcar la tornada als escenaris de Los Catinos que s'havien desfet l'any 1973 i des d'aquell moment segueixen en actiu. Bé, al 1999 va sortir un CD doble, recopilatori amb els seus èxits en single i EP. La veritat és que pràcticament tots els temes de l'àlbum havien estat gravats per ells en el seu moment i els van actualitzar fent servir la moderna tecnologia. De fet hem de reconèixer que Els Catinos, els Javaloyas i Los Mustang van ser els millors conjunts versioneros de la seva època. Aquest tema, el gran èxit en la carrera dels nord-americans The Righteous Brothers "Unchained melody" curiosament no recordem que els haguessin gravat en el seu moment. Tots els components de Los Catinos que anteriorment es van dir Los Ticanos fins que es va produir una escissió, eren músics de Conservatori i l'any 1961 van ser el primer grup català que actuen a Madrid al costat dels també catalans Los Pájaros Locos i Golden Quarter, era un festival organitzat pel SEU (Sindicat Espanyol Universitari), al costat dels grups madrilenys Los Pekenikes, Los Estudiantes i Los Blue Boys, clar que per aquelles èpoques eren encara Los Ticanos i amb ells militava l'amic Antoni Duran. L'any 1962 passen ja a ser Los Catinos. Integraven el grup en els seus començaments Manolo Vehí (cantant), José Antonio Muñoz (baix), Jordi Casas (piano i orgue) que va ser substituït més tard per Manuel de los Ojos Prieto, Marcelo Pinilla (guitarra solista), Fernando Luna (bateria) que havia militat a Los Blue Stars i un sisè músic que tocava la guitarra i del qual no recordem el nom, de fet només va tocar al primer disc. Van participar en una de les matinals de conjunts catalans que es celebraven al Palau dels Esports de Barcelona al costat dels Mustang, Los Sírex, Conjunto Mangas Verdes, Los Telstar, Los Gatos Negros i Los Blue Stars. De 1962 a 1973 van gravar 24 discos, tots ells EP's i singles

Acaba per aquesta setmana El Temps Passa... i la música queda, però abans de marxar-nos, aquí teniu una foto de Quimet Curull  amb Els Grills..

Ara us deixem amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades. Baixem la paradeta i Adéu!

Quimet Curull i Mario Prades

Dos tronats que ancara tenen il•lusió per viure i compartir música i records amb tots vosaltres

Enllaç per descarregar-se el programa